|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cremada nf : çò que crèma dins un còp ; airal usclat (cremat) cremadís 1 nm : mena de malautiá de las fedas. (v. TdF) cremadís 2, -issa adj : « en ignition,
igné, ée, v. brutlant »
(v. TdF ‘cremadis 2’) ; de bona crèma / de bon far cremar ;
quicòm de cremar. cremadoira nf (abs. Dicort
e Albert) /
cremador (v. cremador 1) (subs.) : airal usclat ; fogal de calor. cremador 1 nm : airal usclat ; airal que i fa bravament caud, « foyer d’incendie ; pré qui n’est arrosé que par la pluie » TdF ; airal que i se crèma de rafatum, de menudalhas... cremador 2, -doira (adj.) (v. Alibert) : caud, -a que jamai. cremadura : brutladura. cremaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« brûleur, euse, v. brutlaire » (v. TdF) cremalh : aplech per penjar sul fuòc olas o pairòls... ; diferentas plantas que revèrtan un cremalh. cremalha : jòc de drolletas que se tenon per las mans encadenadas coma una cadena de cremalh, e càmbian de band a cada coblet. cremalhar (v. intr. e tr.) : albieirar ;
rabastinar, « brouir » TdF ; neblar. cremalhar (se) v pron : « se noircir
la figure » (Mouly Esping. p. 239) cremalhet / cremalhon nm : cremalh pichon, « crémaillon » (Alibert). cremalhièira : cremalh. cremalhièrs nm pl : fèrrias / endarrièiras / quèrbas del fogal. cremalhon nm : v. cremalhet. cremant 1, -a adj :
« brûlant, ante » TdF ; « Vin
cremant, vin crémant » (Rapin) cremant 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« Tot lo sant cremant del jorn, toute la journée, v.
sant clame » TdF suppl cremar 1 (v. intr.) : far de crèma (crosta de lach) ; cremar (se) : se brossar ; se grumelar (lach, crèma,
sopa...) ; cremar 2 (v. intr. e tr.) : brutlar (t. a.) ; usclar ; rostir ; rimar / rabinar (laissar tròp còire) ; carbonizar ; incinerar. Laissèsses pas cremar lo rostit ! Cal cremar tot aquel fanfre ! v. fanfre (pampe) cremar (se) : se brutlar ; se rimar / se rabinar. cremarèla adj f, cf Ubaud Dicort : « Pèira
cremarèla, sorte de pierre qui brûle, nodosité
d’ambre » TdF suppl cremàs : tuson que carboneja (que crèma mal) cremascle nm, cf Ubaud Dicort :
« crémaillère » (v. TdF) cremason nf : brutladura ; agror d'estomac ; crèbacòr ; prusina / prusesta / prusiment. cremasarda nm, cf Ubaud Dicort : « ladre, avare
fieffé » (v. TdF ‘crèmo-sardo’) cremasòuda nm, cf Ubaud Dicort : « fosse où l’on
brûle la soude végétale » TdF ‘crèmo-sòudo’ cremasson nm : tuson embrandat (embrasat) cremat 1 nm: sentor a rabinat, a rimat, a cremat. Sentís a cremat ! cremat 2, -ada adj : brutlat, -ada ; usclat, -ada ; rabinat, -ada. crematista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« crématiste » (Per Noste) crematòri 1, -a adj : utilizat per una cremacion (forn, airal...)
crematòri
2 nm : « four
crématoire » (Lagarde) ;
« incinérateur » (Per Noste) crematorium nm (lat.) (abs. Dicort) : bastiment per incinerar de
defuntats. (v. crematòri 2) cremèl nm : plat per la
crèma. (v. craumèl) crement nm, cf Ubaud Dicort :
« alluvion, v. lais ; t. de grammaire,
crément » TdF cremesin 1, -a adj : roge-sang (m. e f.), « cramoisi, ie » (v. TdF ‘cremesin 1’) Velós cremesin. Cara cremesina. cremesin 2
nm, cf Ubaud Dicort :
« cramoisi ; espèce de poire rouge » TdF ‘cremesin 2’ cremesit, -ida (abs. Dicort) :
vermelh-fosc que tira sul violet. (v. cramesit e cremesin 1) Aviá talament vergonha qu'èra cremesida. cremièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « crémier,
-ière » (Laus) cremiu, -iva adj : de bona crèma / que crèma plan. cremor nf : brutladura ; cremason ; prusina de garganta. cremós, -osa : que conten fòrça crèma. cren nm, cf Ubaud Dicort :
« cran, coche (néologisme), v. òsca plus
usité » TdF jos ‘cran’. (#
crin) crena 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« entaille [v. cren], balafre, cicatrice » TdF ‘creno’. crena 2 nf (v. Alibert) : pel / cabeladura. crenèl (L. 101) : entalha (sus una paret de castèl per afustar e per tirar) ; interval (t. a. modèrnas) crenelar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, créneler » (v. crenèl) crengut, -uda (< crénher) part pass, cf Ubaud Dicort :
« craint, ainte, redouté, respecté,
ée » TdF jos
‘cregne’ « crenhar - crénger - crenir – crenhir (crenhir v) » (arc.) : v. crénher. crenhassa / crinhassa nf (TdF jos ‘cregnasso’ ; los 2,
non preconizats Dicort) :
mantèl de crin ; mantèl pelut. (v. crinassa) crenhença : crenta. v. crenta. crenhent, -a adj : crentós, -osa / timid, -a ; refastinhós, -osa ; original, -a ; malsapiós, -osa. crénher [ / crenhir] / crénger [veire crénher, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : crentar / redobtar. crenilh nm : cridal agre (per
ex. coma lo del bernat pescaire) ; persona renosa, tissosa ; cracinada /
limada. crenilhadura nf / crenilhament (v. crenilhament) : cracinada ; gemèc. crenilhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que cracina ; que gemís ; que se planh. crenilhament nm, cf Ubaud Dicort :
« action de crier, hiement, gronderie, v. carrinca, renatge » (v. TdF ‘crenihamen’) Crenilhament
de dents, grincement de dents. (v. TdF) crenilhar (v. intr.) : cridar agre ; cracinar ; se lanhar ; gemegar ; romegar. crenilhet nm, cf Ubaud Dicort :
« grillon, insecte, v. grelhet ; béhen blanc,
plante : les enfants se servent du calice de ses fleurs en guise de
sifflet » TdF ‘crenihet’ crenilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« fleur du béhen blanc, plante [v. jos crenilhet] » TdF ‘crenihoun’ CRENO- : forma prefixada del grèc krenè (sorga / font) |
|
crenobiologia : estudi dels organismes presents dins las fonts d'aigas mineralas. crenoterapia : utilizacion terapeutica d'aigas mineralas. crensada : cracinada ; gemèc ; lanha. crensaire, -aira adj e n : que cracina ; que gemís ; que se lanha. crensar (v. intr.) : cracinar ; se lanhar ; gemegar. crenta : aprehension ; paur ; timiditat ; pudor ; vergonha. Aquò me pòrta crenta. Ba ! un pauc de crenta es lèu passada ! crentar (v. tr.) : aver paur de quicòm o de q.q., « v. crénher plus usité » (v. TdF) ; lo remirar. Crenta-lo ! capitarà dins tot çò que farà. crentiu, -iva / crentivol, -a adj / crentívol adj inv. (v. ÍVOL) : timid, -a ; cuolcosut, -uda (l.p.) ; vergonhós, -osa.. crentós, -osa : crentiu, -iva. crentosament adv : timidament / d'un biais crentós. crentosàs, -assa adj : bravament crentós, -osa. crentoset, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« un peu timide » TdF CREO- : forma prefixada del grèc kreas,
-atòs (carn) creodont : carnivòr fossil de l'èra terciària. creofag, -a : que se manja mai que mai de carn. creofagia : alimentacion mai que mai carnada. creòl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« créole » TdF ‘creole’ creolizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, créoliser » (Per
Noste) creosòta nf : liquid antiseptic tirat de l'alquitran. creosotar (v. tr.) (abs. Dicort) : injectar de creosòta dins un fustam, « créosoter » (Rapin). creosotatge (abs. Dicort) : injeccion de creosòta dins de fustam, « créosotage » (Rapin). « crepitar
» e derivats
(fr) : v. petejar / petonejar. crepuscul : luscre / calabrun. crepuscular, -a : relatiu, -iva al crepuscul. cres ~ gres
nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « terrain
pierreux, terrain maigre où les rochers affleurent, en Languedoc, v. gres ;
lisière d’un champ, v. cance » (v. TdF ‘cres’) crès [veire cres] / grès [veire gres 1] nm, cf Ubaud Dicort : crascal (terren magre e rocalhut) cresable, -bla adj (v.
Ubaud Dicort e TdF) (L. 101) : que pòt èsser cregut,
-uda. [Lagarde : cresible] cresana nf, cf Ubaud Dicort :
v. crassana. (v. TdF jos ‘cresano’) cresc nm, cf Ubaud Dicort : v. creis. cresca nf, cf Ubaud Dicort :
v. crescuda. (v. TdF jos ‘creigudo’) crescendo nm (ital.) : en augmentant progressivament d'intensitat. crescuda nf, cf Ubaud Dicort :
« crue, augmentation, v. creis ; accrue d’un bas
ou d’un tricot, v. aumentacion » (v. TdF jos ‘creigudo’) crescut, -uda : p.p. de créisser. A tengut crescut : a pas quitat de créisser. cresedor, -doira adj : que pòt èsser cregut, -uda. creseire, -eira (~ -eiritz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui croit, croyant, ante » TdF cresença : accion o resulta de creire ; orgulh ; sufisença ; presompcion. cresençar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, se porter
garant de » (L. 101) cresencièr nm, cf Ubaud Dicort : « adjudicataire,
fermier » (L. 101) cresent, -a adj e n : persona que crei ; persona qu'a la fe. « créser
» v : v. creire. creserèl,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« crédule » TdF ‘creserèu’ «
cresil » : v. cresòl.
cresinada : cresta / cima. cresinal : acrinal / biscre (cima d'un edifici); punt de juntura d'una teulada contra una paret ; cima de montanha / cresta. crèsma nm, cf Ubaud Dicort :
« chrême, huile sacrée » (v. TdF jos ‘crèmo 2’). (v. crisma) Sant
crèsma, cf Ubaud Dicort,
saint chrême. Òli
de crèsma. (v.
Ubaud Dicort e TdF) cresòl : desinfectant a basa de creosòta. cresp 1 [veire crespe, cf Ubaud Dicort] (subs. m.) : mena d'estòfa ; vel de dòl. cresp 2, -a (adj.) : que revèrta lo cresp ; plecat, -ada ; anelat, recauquilhat en ondas sarradas. crespa 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« espèce de gâteau frit dans l’huile, v. aurelheta » (v. TdF ‘crespo’). (v. crespèl) crespa 2
(vel de dòl) nf :
v. crespe. (v. Ubaud Dicort) crespacion nf, cf Ubaud Dicort :
« crispation » TdF crespadura : accion o resulta de crespar. crespar (v. tr.) : far venir cresp, -a ; plecar ; « crisper » TdF. crespar (se) : se recauquilhar ; se gelar leugièirament. crespat 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« pouf, sorte de frisure » TdF jos ‘crespa’ crespat 2, -ada : leugièirament gelat, -ada ; recauquilhat, -ada. Los Negres an lèumens lo pel crespat. crespe nm, cf Ubaud Dicort :
« crêpe, étoffe de deuil » (v. TdF) crespèl : pascajon / nèula / panisson (mena de pascada fòrt tèunha) ; aurelheta (pastissariá freginada que se recauquilha dins l' òli de la padena) ; pascada al lard ; gratin. crespelat, -ada : crespat, -ada ; plecat, -ada. v. crespat. crespelet nm, cf Ubaud Dicort :
« crêpe, beignet »
(L. 101) crespilhar (v. intr.) : èsser plan conflat (en parlant del pan) crespilhat, -ada : plan conflat / plan levat, -ada. De pan crespilhat. De pasta crespilhada. Crespin : prenom masculin ; vilatjon roergàs que i nasquèt Joan Bodon. La Crespina : la femna de Crespin. crespin nm : panièr de cordonièr per las alzenas e lo linhòl. (v. TdF) ; « fig., possessions » (v. Alibert) A manjat son crespin e mai las alzenas : o a tot degalhat / o a tot
despensat. (v. santcrespin) Pòrta sus el tot son crespin : totes sos bens. crespina : membrana graissosa qu'envolopa los intestins / railà / fresa / tèla ; mena de franja ; membrana que cobrís lo cap d'unes nenons quand naisson ; foscor ; resilha per metre sul cap ; astre / bon astre : Es un òme qu'a la crespina (qu'es astruc) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|