cremada nf : çò que crèma dins un còp ; airal usclat (cremat)

cremadís 1 nm : mena de malautiá de las fedas. (v. TdF)

cremadís 2, -issa adj : « en ignition, igné, ée, v. brutlant » (v. TdF ‘cremadis 2’) ; de bona crèma / de bon far cremar ; quicòm de cremar.

cremadoira nf (abs. Dicort e Albert) / cremador (v. cremador 1) (subs.) : airal usclat ; fogal de calor.

cremador 1 nm : airal usclat ; airal que i fa bravament caud, « foyer d’incendie ; pré qui n’est arrosé que par la pluie » TdF ; airal que i se crèma de rafatum, de menudalhas...

cremador 2, -doira (adj.) (v. Alibert) : caud, -a que jamai.

cremadura : brutladura.

cremaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « brûleur, euse, v. brutlaire » (v. TdF)

cremalh : aplech per penjar sul fuòc olas o pairòls... ; diferentas plantas que revèrtan un cremalh.

cremalha : jòc de drolletas que se tenon per las mans encadenadas coma una cadena de cremalh, e càmbian de band a cada coblet.

cremalhar (v. intr. e tr.) : albieirar ; rabastinar, « brouir » TdF ; neblar.

cremalhar (se) v pron : « se noircir la figure » (Mouly Esping. p. 239)

cremalhet / cremalhon nm : cremalh pichon, « crémaillon » (Alibert).

cremalhièira : cremalh.

cremalhièrs nm pl : fèrrias / endarrièiras / quèrbas del fogal.

cremalhon nm : v. cremalhet.

cremant 1, -a adj : « brûlant, ante » TdF ; « Vin cremant, vin crémant » (Rapin)

cremant 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Tot lo sant cremant del jorn, toute la journée, v. sant clame » TdF suppl

cremar 1 (v. intr.) : far de crèma (crosta de lach) ;

cremar (se) : se brossar ; se grumelar (lach, crèma, sopa...) ;

cremar 2 (v. intr. e tr.) : brutlar (t. a.) ; usclar ; rostir ; rimar / rabinar (laissar tròp còire) ; carbonizar ; incinerar.

Laissèsses pas cremar lo rostit !

Cal cremar tot aquel fanfre !

 v. fanfre (pampe)

cremar (se) : se brutlar ; se rimar / se rabinar.

cremarèla adj f, cf Ubaud Dicort : « Pèira cremarèla, sorte de pierre qui brûle, nodosité d’ambre » TdF suppl

cremàs : tuson que carboneja (que crèma mal)

cremascle nm, cf Ubaud Dicort : « crémaillère » (v. TdF)

cremason nf : brutladura ; agror d'estomac ; crèbacòr ;  prusina / prusesta / prusiment.

cremasarda nm, cf Ubaud Dicort : « ladre, avare fieffé » (v. TdF ‘crèmo-sardo’)

cremasòuda nm, cf Ubaud Dicort : « fosse où l’on brûle la soude végétale » TdF ‘crèmo-sòudo’

cremasson nm : tuson embrandat (embrasat)

cremat 1 nm: sentor a rabinat, a rimat, a cremat.

Sentís a cremat !

cremat 2, -ada adj : brutlat, -ada ; usclat, -ada ; rabinat, -ada.

crematista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « crématiste » (Per Noste)

crematòri 1, -a adj : utilizat per una cremacion (forn, airal...)

crematòri 2 nm : « four crématoire » (Lagarde) ; « incinérateur » (Per Noste)

crematorium nm (lat.) (abs. Dicort) : bastiment per incinerar de defuntats. (v. crematòri 2)

cremèl nm : plat per la crèma. (v. craumèl)

crement nm, cf Ubaud Dicort : « alluvion, v. lais ; t. de grammaire, crément » TdF

cremesin 1, -a adj : roge-sang (m. e f.), « cramoisi, ie » (v. TdF ‘cremesin 1’)

Velós cremesin.

Cara cremesina.

cremesin 2 nm, cf Ubaud Dicort : « cramoisi ; espèce de poire rouge » TdF ‘cremesin 2’

cremesit, -ida (abs. Dicort)  : vermelh-fosc que tira sul violet. (v. cramesit e cremesin 1)

Aviá talament vergonha qu'èra cremesida.

cremièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « crémier, -ière » (Laus)

cremiu, -iva adj : de bona crèma / que crèma plan.

cremor nf : brutladura ; cremason ; prusina de garganta.

cremós, -osa : que conten fòrça crèma.

cren nm, cf Ubaud Dicort : « cran, coche (néologisme), v. òsca plus usité » TdF jos ‘cran’. (# crin)

crena 1 nf, cf Ubaud Dicort : « entaille [v. cren], balafre, cicatrice » TdF ‘creno’.

crena 2 nf (v. Alibert) : pel / cabeladura.

crenèl (L. 101) : entalha (sus una paret de castèl per afustar e per tirar) ; interval (t. a. modèrnas)

crenelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, créneler » (v. crenèl)

crengut, -uda (< crénher) part pass, cf Ubaud Dicort : « craint, ainte, redouté, respecté, ée » TdF jos ‘cregne’

« crenhar - crénger - crenir – crenhir (crenhir v) » (arc.) : v. crénher.

crenhassa / crinhassa nf (TdF jos ‘cregnasso’ ; los 2, non preconizats Dicort) : mantèl de crin ; mantèl pelut. (v. crinassa)

crenhença : crenta. v. crenta.

crenhent, -a adj : crentós, -osa / timid, -a ; refastinhós, -osa ; original, -a ; malsapiós, -osa.

crénher [ / crenhir] / crénger [veire crénher, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : crentar / redobtar.

crenilh nm : cridal agre (per ex. coma lo del bernat pescaire) ; persona renosa, tissosa ; cracinada / limada.

crenilhadura nf / crenilhament (v. crenilhament) : cracinada ; gemèc.

crenilhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que cracina ; que gemís ; que se planh.

crenilhament nm, cf Ubaud Dicort : « action de crier, hiement, gronderie, v. carrinca, renatge » (v. TdF ‘crenihamen’)

Crenilhament de dents, grincement de dents. (v. TdF)

crenilhar (v. intr.) : cridar agre ; cracinar ; se lanhar ; gemegar ; romegar.

crenilhet nm, cf Ubaud Dicort : « grillon, insecte, v. grelhet ; béhen blanc, plante : les enfants se servent du calice de ses fleurs en guise de sifflet » TdF ‘crenihet’

crenilhon nm, cf Ubaud Dicort : « fleur du béhen blanc, plante [v. jos crenilhet] » TdF ‘crenihoun’

CRENO- : forma prefixada del grèc krenè (sorga / font)

 

 

 

crenobiologia : estudi dels organismes presents dins las fonts d'aigas mineralas.

crenoterapia : utilizacion terapeutica d'aigas mineralas.

crensada : cracinada ; gemèc ; lanha.

crensaire, -aira adj e n : que cracina ; que gemís ; que se lanha.

crensar (v. intr.) : cracinar ; se lanhar ; gemegar.

crenta : aprehension ; paur ; timiditat ; pudor ; vergonha.

Aquò me pòrta crenta.

Ba ! un pauc de crenta es lèu passada !

crentar (v. tr.) : aver paur de quicòm o de q.q., « v. crénher plus usité » (v. TdF) ; lo remirar.

Crenta-lo ! capitarà dins tot çò que farà.

crentiu, -iva / crentivol, -a adj / crentívol adj inv. (v. ÍVOL) : timid, -a ; cuolcosut, -uda (l.p.) ; vergonhós, -osa..

crentós, -osa : crentiu, -iva.

crentosament adv : timidament / d'un biais crentós.

crentosàs, -assa adj : bravament crentós, -osa.

crentoset, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu timide » TdF

CREO- : forma prefixada del grèc kreas, -atòs (carn)

creodont : carnivòr fossil de l'èra terciària.

creofag, -a : que se manja mai que mai de carn.

creofagia : alimentacion mai que mai carnada.

creòl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « créole » TdF ‘creole’

creolizar v, cf Ubaud Dicort : «  v tr, créoliser  » (Per Noste)

creosòta nf : liquid antiseptic tirat de l'alquitran.

creosotar (v. tr.) (abs. Dicort) : injectar de creosòta dins un fustam, « créosoter » (Rapin).

creosotatge (abs. Dicort) : injeccion de creosòta dins de fustam, « créosotage » (Rapin).

« crepitar » e derivats (fr) : v. petejar / petonejar.

crepuscul : luscre / calabrun.

crepuscular, -a : relatiu, -iva al crepuscul.

cres ~ gres nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « terrain pierreux, terrain maigre où les rochers affleurent, en Languedoc, v. gres ; lisière d’un champ, v. cance » (v. TdF ‘cres’)

crès [veire cres] / grès [veire gres 1] nm, cf Ubaud Dicort : crascal (terren magre e rocalhut)

cresable, -bla adj (v. Ubaud Dicort e TdF) (L. 101) : que pòt èsser cregut, -uda. [Lagarde : cresible]

cresana nf, cf Ubaud Dicort : v. crassana. (v. TdF jos ‘cresano’)

cresc nm, cf Ubaud Dicort : v. creis.

cresca nf, cf Ubaud Dicort : v. crescuda. (v. TdF jos ‘creigudo’)

crescendo nm (ital.) : en augmentant progressivament d'intensitat.

crescuda nf, cf Ubaud Dicort : « crue, augmentation, v. creis ; accrue d’un bas ou d’un tricot, v. aumentacion » (v. TdF jos ‘creigudo’)

crescut, -uda : p.p. de créisser.

A tengut crescut : a pas quitat de créisser.

cresedor, -doira adj : que pòt èsser cregut, -uda.

creseire, -eira (~ -eiritz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui croit, croyant, ante » TdF

cresença : accion o resulta de creire ; orgulh ; sufisença ; presompcion.

cresençar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, se porter garant de » (L. 101)

cresencièr nm, cf Ubaud Dicort : « adjudicataire, fermier » (L. 101)

cresent, -a adj e n : persona que crei ; persona qu'a la fe.

« créser » v : v. creire.

creserèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « crédule » TdF ‘creserèu’

« cresil » : v. cresòl.

cresinada : cresta / cima.

cresinal : acrinal / biscre (cima d'un edifici); punt de juntura d'una teulada contra una paret ; cima de montanha / cresta.

crèsma nm, cf Ubaud Dicort : « chrême, huile sacrée » (v. TdF jos ‘crèmo 2’). (v. crisma)

Sant crèsma, cf Ubaud Dicort, saint chrême.

Òli de crèsma. (v. Ubaud Dicort e TdF)

cresòl : desinfectant a basa de creosòta.

cresp 1 [veire crespe, cf Ubaud Dicort] (subs. m.) : mena d'estòfa ; vel de dòl.

cresp 2, -a (adj.) : que revèrta lo cresp ; plecat, -ada ; anelat, recauquilhat en ondas sarradas.

crespa 1 nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de gâteau frit dans l’huile, v. aurelheta » (v. TdF ‘crespo’). (v. crespèl)

crespa 2 (vel de dòl) nf : v. crespe. (v. Ubaud Dicort)

crespacion nf, cf Ubaud Dicort : « crispation » TdF

crespadura : accion o resulta de crespar.

crespar (v. tr.) : far venir cresp, -a ; plecar ; « crisper » TdF.

crespar (se) : se recauquilhar ; se gelar leugièirament.

crespat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « pouf, sorte de frisure » TdF jos ‘crespa’

crespat 2, -ada : leugièirament gelat, -ada ; recauquilhat, -ada.

Los Negres an lèumens lo pel crespat.

crespe nm, cf Ubaud Dicort : « crêpe, étoffe de deuil » (v. TdF)

crespèl : pascajon / nèula / panisson (mena de pascada fòrt tèunha) ; aurelheta (pastissariá freginada que se recauquilha dins l' òli de la padena) ; pascada al lard ; gratin.

crespelat, -ada : crespat, -ada ; plecat, -ada. v. crespat.

crespelet nm, cf Ubaud Dicort : « crêpe, beignet » (L. 101)

crespilhar (v. intr.) : èsser plan conflat (en parlant del pan)

crespilhat, -ada : plan conflat / plan levat, -ada.

De pan crespilhat.

De pasta crespilhada.

Crespin : prenom masculin ; vilatjon roergàs que i nasquèt Joan Bodon.

La Crespina : la femna de Crespin.

crespin nm : panièr de cordonièr per las alzenas e lo linhòl. (v. TdF; « fig., possessions » (v. Alibert)

A manjat son crespin e mai las alzenas : o a tot degalhat / o a tot despensat. (v. santcrespin)

Pòrta sus el tot son crespin : totes sos bens.

crespina : membrana graissosa qu'envolopa los intestins / railà / fresa / tèla ; mena de franja ; membrana que cobrís lo cap d'unes nenons quand naisson ; foscor ; resilha per metre sul cap ; astre / bon astre :

Es un òme qu'a la crespina (qu'es astruc)