|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cravaton : mena de passerat cravatat de negre (Passer montanus) cravenc, -a adj e n : « qui appartient à la Crau » ; persona que demòra dins una crau. (v. TdF) creac nm (v. TdF jos ‘creat’) : esturion (mena de peis que sos uòus se sonan caviar) Creacion (la -) : l'accion de crear l'univèrs e son contengut. (v. TdF) creacion (s.f.) : accion de fargar quicòm de novèl (s.f.) creacionisme : doctrina qu'afortís que Dieu crèa cada arma/anma al moment de la concepcion. creador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « créateur,
trice » (Laus) creagat nm, cf Ubaud Dicort (v. creac) :
« petit esturgeon » (L.
100) creaguièr nm, cf Ubaud Dicort (v. creac) :
« filet pour la pêche de l’esturgeon » TdF ‘creadié’ creaire (R. II, 506), -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« créateur, -trice, v. de préférence creator » (Fettuciari) creairitz (adj. e subs. f.) (v. jos creaire) (L. 100 nf) : persona o facultat que farga quicòm de novèl. Imaginacion creairitz. creança nf (R. II, 509) :
cresença (çò que l'òm crei) ; « (commerce)
créance » (Laus) creancièr,
-ièira n, cf Ubaud Dicort :
« créancier, ière, v. creditor » (v. TdF) crear (v. tr.) : fargar quicòm de
novèl (s.f.) creat 1 nm / creatura : v. creatura. creat 2, -ada adj : fargat, -ada (s. p. e s. f.) creatina : substància presenta dins los
muscles que i constituís una resèrva d'energia. creatiu, -iva adj e n : capable, -a de crear ;
qu'amòda una reaccion. Esperit creatiu. Ambient creatiu. creativitat nf : qualitat de q.q. capable de crear. Creator (lo -) : Dieu. creator nm (R. VI, 172), creairitz [creatritz nf, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : qu'a lo poder de crear, « créateur, -trice » (Laus) ; persona que farga quicòm de
novèl (v. creairitz). creatura : èsser creat ; persona umana ;
(pej.) femna. creaturar (v. intr. [v. TdF]
e tr.) : enfantar. creatureta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite créature » TdF creaturon nm : fètus (R. III, 298) ; « nouveau-né » ; fanfanhon / avorton (v. R. II, 17 ‘abhortir’).(v. TdF) crèba nf (l.p.) / crebar (subs m.) : trima ; brava lassièira ; malautiá grèva. Ai las crèbas : ne pòdi pas pus. De meissanta crèba : de mal far crebar. crèba buòu
[crèbabuòu] nm (plt.) : auriflam
(Ranunculus repens) ;glaubanèl (Ficaria verna) crèba can [crèbacan 1] nm (plt.) : (Solanum nigrum) « morelle noire »
(v. TdF jos ‘crèbo-chin’) creba can [crèbacan 2] nm : galinèla (pola d'aiga) ; rei de catla (m. d'aucèl) (v. TdF jos ‘crèbo-chin’) crèba cavala [crèbacavala] nm (plt.) : (Bromus sterilis) crèbacavals nm, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on
porte les bêtes mortes, voirie » TdF jos ‘crèba-chivau’ crèbacòr (m.) : çò que crèba lo
còr ; brava emocion. (v. TdF ‘crèbo-cor’) crèbacòrs (m.) : trima (trabalh penible) (v. TdF ‘crèbo-cors’) crebadèl, -a adj : persona que far lo morre aisidament. crèba-de-set nm, cf Ubaud Dicort : « personne
altérée, qui meurt de soif » TdF ‘crèbo-de-set’ crebadís, -issa adj : que crèba aisidament, « sujet, sujette à crever, mal en point » (Laus). Gelosiá crebadissa¸ jalousie à crever. (v. TdF) crebadissa nf : ernia. crebador nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : trima (trabalh fòrt penible) ; airal o trabalh que fan trimar bravament ; repais tròp gròs. crebadura nf : « rupture, crevasse » ; trauc de pneumatic ; crebadissa (ernia).(v. Alibert) crèbafam (m. e f.) [nm] : persona que crèba de fam. crèbagarçon nm (TdF ‘crèbo-garçon’ ; abs. Dicort) : mortairòl / estofacrestian (mangisca pesugassa) crèbament nm, cf Ubaud Dicort : « action de crever, v. espetadura » (v. TdF) crèbamond nm, cf Ubaud Dicort : « travail pénible
à l’excès » (Carrasco) crèbapança (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à crever la
panse » TdF ‘crèbo-panso
(à) Manjar a crèbapança : manjar a conflapèl. crèbapaure (m. e f.) [nm] : persona que far tròp trimar sos obrièrs. crebar 1 (v. intr. e tr.) : tibar / morir (en parlant de las bèstias, part las abelhas) ; traucar / espelir / grelhar (sens derivat) « Las bèstias crèban, las abelhas morisson. » (dicha populara d'Albigés, de Roergue, d'Erau...) crebar (se) : trimar aicisèm / trimar quicòm / trimar bravament. crebar 2 (subs.m.) : v. crèba. Aquel trabalh es un crebar ! crebàs nm, cf Ubaud Dicort :
« coup violent que l’on se donne dans une chute, secousse,
fracas » TdF crèba sac [crèbasac] nm (plt.) : civada bauja. (Avena fatua) crèbaset (m. e f.)
(abs. Dicort) : persona que
crèba de set. (v. crèba-de-set) crebassa : fenda ; fendascla. crebassar (v. tr.) : fendasclar. crebassar (se) : se fendasclar. crebassina nf : « fam. (peine) travail » (Laus) ; « chance, crevaison » (Alibert), crebadura de ròda. crebasson : dròlle regrosset. crebat 1, -ada (adj.) :
erniós, -osa ; crebat 2 (subs. m.) : gaidèla (Gobius) crèbavailet (m. e f.) : patron, -a que fa tròp trimar sos servicials. crèbavèsta (m. e f.) [nm] : persona que sos òsses traucan la vèsta. crebòt nm, cf Ubaud Dicort :
« trou, creux, v. trauc » (v. TdF) crèc : margassa / darnagàs / tarnagàs (mena
d'aucèl) (Lanius senator) ; (Lanius excubitor meridionalis) |
|
« crèche » : v. creuge. creda nf : v. greda. (v. TdF jos ‘gredo’) credença : tauleta que i se pausan las buretas de la messa ; tauleta que i se pausa tot çò que cal per servir a taula. credibilitat nf (abs. Dicort) : qualitat de çò credible, « crédibilité » (Rapin) ; qualitat de la Revelacion crestiana. crediblament (abs. Dicort) : d'un biais credible. credible, -bla (abs. Dicort) : fisable, -a. (v. cresable e cresedor) Aquel òme es pas brica credible. crèdit : fisança ; autoritat ; influéncia ; consideracion ; favor ; soma d'argent. Far crèdit : se far pagar pus tard. creditar (v. tr.) : atribuir una soma sul compte de q.q. creditor, -tritz [ /, -ora (v. Ubaud Dicort e TdF) ] n : persona que l'òm i deu d'argent, « créancier, -ière » (Laus). Crèdo [crèdo] nm (del lat. credo, cresi) : tèxt que conten los articles fondamentals de la fe crestiana ; ensemble de las opinions essencialas de q.q. (en politica, sciéncias, filosofia... ) ; fe religiosa. Lo crèdo se cantava en latin a plen gargalhòl. credul, -a : que crei aisidament çò que se ditz. credulet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« un peu crédule, assez crédule » TdF credulitat nf : facilitat tròp granda a creire çò que se ditz. creguda nf, cf Ubaud Dicort :
« crue » (Alibert). (v. aigat) cregut, -uda : p.p. de creire. Ai agut creguda aquela asenada. creire 1 / créser [veire creire, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : aver la fe ; se fisar de quicòm o de q.q. creire 2 / créser [veire creire] (v. tr.) : pensar ; estimar / supausar ; admetre quicòm. creire (se) v pron : « se croire, s’estimer ; être présomptueux, avoir de l’orgueil, v. s’encreire ; s’imaginer, présumer » (v. TdF jos ‘crèire’). Se creire q.q. : estimar èsser q.q. d'important. creis / cresc nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : creissença (augmentacion)
; produccion ; aigat (inondacion) ; tuc (mena de vin, cepatge) ; produccion
de la vinha ; lais / lapa (alluvion) (v. creisses) Las pèiras de glaç copèron lo creis de la vianda. creissèl : planta de pels prats. (Cardamine pratensis) creisselon nm, cf Ubaud Dicort : v. creisson. (v. TdF
jos ‘creissoun’) creisselon blanc nm, cf Ubaud Dicort : v. creisson
blanc. creisselon de prat nm, cf Ubaud Dicort : v. creisson
de prat. creisselon negre nm, cf Ubaud Dicort : v. creisson
negre. creisselon salvatge nm, cf Ubaud Dicort : v. creisson
salvatge. creisselonièira nf, cf Ubaud Dicort : v. creissonièira. (v. TdF
jos ‘creissouniero’) creisselons nm pl (abs. Dicort) : v. creissons. creissement nm / creissença nf / creisseson nf : augmentacion. creissent 1 (subs. m.) : levam / levat ; baneta / panet cornut ; còrna de luna / quarton de luna ; novel nascut ; sofla / soflet / emplastre ; enfladura ; tumor ; dolor de creissença [= los creissents, v. TdF jos ‘creissènt 2’ (v. creisses)]. Lo Creissent Roge : la Crotz Roja musulmana. creissent 2, -a (adj.) : que creis / que buta. créisser (v. tr. e intr. ) : butar ; grandir ; augmentar. creisses nm pl [ / creissesons nf pl, cf Ubaud Dicort] : dolors de creissença. creisseson nf, cf Ubaud Dicort :
« croissance » (Alibert) creissesons
nf
pl, cf Ubaud Dicort : v. jos creisses. creissilhon nm, cf Ubaud Dicort :
v. creisson. (v. TdF jos ‘creissoun’) creisson nm, cf Ubaud Dicort / creissons (v. creissons) /creisselons (v. creisselons) : nasitòrt en general, « cresson, plante remarquable par sa croissance rapide » ; dolors de creissença [v. creisses]. (v. TdF ‘creissoun’) creisson amar (plt.) : creissoneta (Cardamine amara) creisson bastard (plt.) : roqueta (Eruca sativa) creisson blanc (plt.) : veronica-morrelon. (Veronica) creisson bolhon (plt.) : veronica d'aiga (V. baccabunga) creisson d'òrt (plt.) : (Lepidium sativum) creisson de prat (plt.) : botarèla (Cardamine hirsuta) creisson de
tèrra (plt.)
: (Sisymbrium thalianum) creisson fèr (plt.) : bèrla (Berula angustifolia) creisson negre (plt.) : creisson de font (Montia rivularis) creisson salvatge (plt.) : (Sisymbrium
silvester) creissoneta (plt.) : creissèl (Cardamine pratensis) creissonièira / creisselonièira nf : airal que i a de creisson. creissonièr, -ièira (adj.) : favorable, -a al creisson (airal, tèrra...) creissons (glandas) nm pl (v. Ubaud Dicort e Alibert) : glandolas de creissença. crel : creuge / cretge (cordura que demòra après una nafrada) crellar (v. tr.) : far de creuges / far de corduras de nafras. crellar (se) : se cobrir de creuges (de corduras de nafraduras) crema nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) :
« qualité du bois qui brûle bien » TdF ‘crèmo 1’ De bona crema, qui brûle bien. De maissanta crema. (v. Ubaud Dicort e TdF) crèma 1 (f.) : burrada / crosta del lach / parum ; pomada ; mena de lecadissa ; mena de color ; çò melhor dins quicòm (s.f.) / çò de flor / la flor (s.f.) : Es la crèma dels òmes ! crèma brossada nf, cf Ubaud Dicort : « crème tournée » TdF jos ‘crèmo 2’ crèma pastissièira nf, cf Ubaud Dicort : « crème de
pâtissier » TdF jos ‘crèmo 2’ crèma 2 [veire crèsma, cf Ubaud Dicort] (m. [o nf, v. TdF jos ‘crèmo 2’]) ; l'òli sant consacrat per l'evesque pels baptismes, las confirmacions, las ordinacions... cremacion : incineracion (accion de cremar una persona defuntada) ; accion de cremar de bestial crebat. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|