cravaton : mena de passerat cravatat de negre (Passer montanus)

cravenc, -a adj e n : « qui appartient à la Crau » ; persona que demòra dins una crau. (v. TdF)

creac nm (v. TdF jos ‘creat’)  : esturion (mena de peis que sos uòus se sonan caviar)

Creacion (la -) : l'accion de crear l'univèrs e son contengut. (v. TdF)

creacion (s.f.) : accion de fargar quicòm de novèl (s.f.)

creacionisme : doctrina qu'afortís que Dieu crèa cada arma/anma al moment de la concepcion.

creador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « créateur, trice » (Laus)

creagat nm, cf Ubaud Dicort (v. creac) : « petit esturgeon » (L. 100)

creaguièr nm, cf Ubaud Dicort (v. creac) : « filet pour la pêche de l’esturgeon » TdF ‘creadié’

creaire (R. II, 506), -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « créateur, -trice, v. de préférence creator » (Fettuciari)

creairitz (adj. e subs. f.) (v. jos creaire) (L. 100 nf) : persona o facultat que farga quicòm de novèl.

Imaginacion creairitz.

creança nf (R. II, 509) : cresença (çò que l'òm crei) ; « (commerce) créance » (Laus)

creancièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « créancier, ière, v. creditor » (v. TdF)

crear (v. tr.) : fargar quicòm de novèl (s.f.)

creat 1 nm / creatura : v. creatura.

creat 2, -ada adj : fargat, -ada (s. p. e s. f.)

creatina : substància presenta dins los muscles que i constituís una resèrva d'energia.

creatiu, -iva adj e n : capable, -a de crear ; qu'amòda una reaccion.

Esperit creatiu.

Ambient creatiu.

creativitat nf : qualitat de q.q. capable de crear.

Creator (lo -) : Dieu.

creator nm (R. VI, 172), creairitz [creatritz nf, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : qu'a lo poder de crear, « créateur, -trice » (Laus) ; persona que farga quicòm de novèl (v. creairitz).

creatura : èsser creat ; persona umana ; (pej.) femna.

creaturar (v. intr. [v. TdF] e tr.) : enfantar.

creatureta nf, cf Ubaud Dicort : « petite créature » TdF

creaturon nm : fètus (R. III, 298) ; « nouveau-né » ; fanfanhon / avorton (v. R. II, 17 ‘abhortir’).(v. TdF)

crèba nf (l.p.) / crebar (subs m.) : trima ; brava lassièira ; malautiá grèva.

Ai las crèbas : ne pòdi pas pus.

De meissanta crèba : de mal far crebar.

crèba buòu [crèbabuòu] nm (plt.) : auriflam (Ranunculus repens) ;glaubanèl (Ficaria verna)

crèba can [crèbacan 1] nm (plt.) : (Solanum nigrum) « morelle noire » (v. TdF jos ‘crèbo-chin’)

creba can [crèbacan 2] nm : galinèla (pola d'aiga) ; rei de catla (m. d'aucèl) (v. TdF jos ‘crèbo-chin’)

crèba cavala [crèbacavala] nm (plt.) : (Bromus sterilis)

crèbacavals nm, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on porte les bêtes mortes, voirie » TdF jos ‘crèba-chivau’

crèbacòr (m.) : çò que crèba lo còr ; brava emocion. (v. TdF ‘crèbo-cor’)

crèbacòrs (m.) : trima (trabalh penible) (v. TdF ‘crèbo-cors’)

crebadèl, -a adj : persona que far lo morre aisidament.

crèba-de-set nm, cf Ubaud Dicort : « personne altérée, qui meurt de soif » TdF ‘crèbo-de-set’

crebadís, -issa adj : que crèba aisidament, « sujet, sujette à crever, mal en point » (Laus).

Gelosiá crebadissa¸ jalousie à crever. (v. TdF)

crebadissa nf : ernia.

crebador nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : trima (trabalh fòrt penible) ; airal o trabalh que fan trimar bravament ; repais tròp gròs.

crebadura nf : « rupture, crevasse » ; trauc de pneumatic ; crebadissa (ernia).(v. Alibert)

crèbafam (m. e f.) [nm] : persona que crèba de fam.

crèbagarçon nm (TdF ‘crèbo-garçon’ ; abs. Dicort) : mortairòl / estofacrestian (mangisca pesugassa)

crèbament nm, cf Ubaud Dicort : « action de crever, v. espetadura » (v. TdF)

crèbamond nm, cf Ubaud Dicort : « travail pénible à l’excès » (Carrasco)

crèbapança (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à crever la panse » TdF ‘crèbo-panso (à)

Manjar a crèbapança : manjar a conflapèl.

crèbapaure (m. e f.) [nm] : persona que far tròp trimar sos obrièrs.

crebar 1 (v. intr. e tr.) : tibar / morir (en parlant de las bèstias, part las abelhas) ; traucar / espelir / grelhar (sens derivat)

« Las bèstias crèban, las abelhas morisson. » (dicha populara d'Albigés, de Roergue, d'Erau...)

crebar (se) : trimar aicisèm / trimar quicòm / trimar bravament.

crebar 2 (subs.m.) : v. crèba.

Aquel trabalh es un crebar !

crebàs nm, cf Ubaud Dicort : « coup violent que l’on se donne dans une chute, secousse, fracas » TdF

crèba sac [crèbasac] nm (plt.) : civada bauja. (Avena fatua)

crèbaset (m. e f.) (abs. Dicort) : persona que crèba de set. (v. crèba-de-set)

crebassa : fenda ; fendascla.

crebassar (v. tr.) : fendasclar.

crebassar (se) : se fendasclar.

crebassina nf : « fam. (peine) travail » (Laus) ; « chance, crevaison » (Alibert), crebadura de ròda.

crebasson : dròlle regrosset.

crebat 1, -ada (adj.) : erniós, -osa ;

crebat 2 (subs. m.) : gaidèla (Gobius)

crèbavailet (m. e f.) : patron, -a que fa tròp trimar sos servicials.

crèbavèsta (m. e f.) [nm] : persona que sos òsses traucan la vèsta.

crebòt nm, cf Ubaud Dicort : « trou, creux, v. trauc » (v. TdF)

crèc : margassa / darnagàs / tarnagàs (mena d'aucèl) (Lanius senator) ; (Lanius excubitor meridionalis)

 

 

« crèche » : v. creuge.

creda nf : v. greda. (v. TdF jos ‘gredo’)

credença : tauleta que i se pausan las buretas de la messa ; tauleta que i se pausa tot çò que cal per servir a taula.

credibilitat nf (abs. Dicort) : qualitat de çò credible, « crédibilité » (Rapin) ; qualitat de la Revelacion crestiana.

crediblament (abs. Dicort) : d'un biais credible.

credible, -bla (abs. Dicort) : fisable, -a. (v. cresable e cresedor)

Aquel òme es pas brica credible.

crèdit : fisança ; autoritat ; influéncia ; consideracion ; favor ; soma d'argent.

Far crèdit : se far pagar pus tard.

creditar (v. tr.) : atribuir una soma sul compte de q.q.

creditor, -tritz  [ /, -ora (v. Ubaud Dicort e TdF) ] n : persona que l'òm i deu d'argent, « créancier, -ière » (Laus).

Crèdo [crèdo] nm (del lat. credo, cresi) : tèxt que conten los articles fondamentals de la fe crestiana ; ensemble de las opinions essencialas de q.q. (en politica, sciéncias, filosofia... ) ; fe religiosa.

Lo crèdo se cantava en latin a plen gargalhòl.

credul, -a : que crei aisidament çò que se ditz.

credulet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu crédule, assez crédule » TdF

credulitat nf : facilitat tròp granda a creire çò que se ditz.

creguda nf, cf Ubaud Dicort : « crue » (Alibert). (v. aigat)

cregut, -uda : p.p. de creire.

Ai agut creguda aquela asenada.

creire 1 / créser [veire creire, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : aver la fe ; se fisar de quicòm o de q.q.

creire 2 / créser [veire creire] (v. tr.) : pensar ; estimar / supausar ; admetre quicòm.

creire (se) v pron : « se croire, s’estimer ; être présomptueux, avoir de l’orgueil, v. s’encreire ; s’imaginer, présumer » (v. TdF jos ‘crèire’).

Se creire q.q. : estimar èsser q.q. d'important.

creis / cresc nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : creissença (augmentacion) ; produccion ; aigat (inondacion) ; tuc (mena de vin, cepatge) ; produccion de la vinha ; lais / lapa (alluvion) (v. creisses)

Las pèiras de glaç copèron lo creis de la vianda.

creissèl : planta de pels prats. (Cardamine pratensis)

creisselon nm, cf Ubaud Dicort : v. creisson. (v. TdF jos ‘creissoun’)

creisselon blanc nm, cf Ubaud Dicort : v. creisson blanc.

creisselon de prat nm, cf Ubaud Dicort : v. creisson de prat.

creisselon negre nm, cf Ubaud Dicort : v. creisson negre.

creisselon salvatge nm, cf Ubaud Dicort : v. creisson salvatge.

creisselonièira nf, cf Ubaud Dicort : v. creissonièira. (v. TdF jos ‘creissouniero’)

creisselons  nm pl (abs. Dicort: v. creissons.

creissement nm / creissença nf / creisseson nf  : augmentacion.

creissent 1 (subs. m.) : levam / levat ; baneta / panet cornut ; còrna de luna / quarton de luna ; novel nascut ; sofla / soflet / emplastre ; enfladura ; tumor ; dolor de creissença [= los creissents, v. TdF jos ‘creissènt 2’ (v. creisses)].

Lo Creissent Roge : la Crotz Roja musulmana.

creissent 2, -a (adj.) : que creis / que buta.

créisser (v. tr. e intr. ) : butar ; grandir ; augmentar.

creisses nm pl [ / creissesons nf pl, cf Ubaud Dicort] : dolors de creissença.

creisseson nf, cf Ubaud Dicort : « croissance » (Alibert)

creissesons nf pl, cf Ubaud Dicort : v. jos creisses.

creissilhon nm, cf Ubaud Dicort : v. creisson. (v. TdF jos ‘creissoun’)

creisson nm, cf Ubaud Dicort / creissons (v. creissons) /creisselons (v. creisselons) : nasitòrt en general, « cresson, plante remarquable par sa croissance rapide » ; dolors de creissença [v. creisses]. (v. TdF ‘creissoun’)

creisson amar (plt.) : creissoneta (Cardamine amara)

creisson bastard (plt.) : roqueta (Eruca sativa)

creisson blanc (plt.) : veronica-morrelon. (Veronica)

creisson bolhon (plt.) : veronica d'aiga (V. baccabunga)

creisson d'òrt (plt.) : (Lepidium sativum)

creisson de prat (plt.) : botarèla (Cardamine hirsuta)

creisson de tèrra (plt.) : (Sisymbrium thalianum)

creisson fèr (plt.) : bèrla (Berula angustifolia)

creisson negre (plt.) : creisson de font (Montia rivularis)

creisson salvatge (plt.) : (Sisymbrium silvester)

creissoneta (plt.) : creissèl (Cardamine pratensis)

creissonièira / creisselonièira nf : airal que i a de creisson.

creissonièr, -ièira (adj.) : favorable, -a al creisson (airal, tèrra...)

creissons (glandas) nm pl  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : glandolas de creissença.

crel : creuge / cretge (cordura que demòra après una nafrada)

crellar (v. tr.) : far de creuges / far de corduras de nafras.

crellar (se) : se cobrir de creuges (de corduras de nafraduras)

crema nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « qualité du bois qui brûle bien » TdF ‘crèmo 1’

De bona crema, qui brûle bien.

De maissanta crema. (v. Ubaud Dicort e TdF)

crèma 1 (f.) : burrada / crosta del lach / parum ; pomada ; mena de lecadissa ; mena de color ; çò melhor dins quicòm (s.f.) / çò  de flor / la flor (s.f.) :

Es la crèma dels òmes !

crèma brossada nf, cf Ubaud Dicort : « crème tournée » TdF jos ‘crèmo 2’

crèma pastissièira nf, cf Ubaud Dicort : « crème de pâtissier » TdF jos ‘crèmo 2’

crèma 2 [veire crèsma, cf Ubaud Dicort] (m. [o nf, v. TdF jos ‘crèmo 2’]) ; l'òli sant consacrat per l'evesque pels baptismes, las confirmacions, las ordinacions...

cremacion : incineracion (accion de cremar una persona defuntada) ; accion de cremar de bestial crebat.