cranc : crustacèu de la clòsca aplatida ; cancre (mena de peis) ; signe del zodiac ; mallobet ; mal blanc / endèrbi ; òme renós, tissós, vièlh acabat, estropiat...

cranca : feme de cranc ; vièlha feda estropiada / gòda ; femna vièlha ; animal vièlh e vengut als cans.

Aquela bèstia es una vièlha cranca !

crancar (v. tr.) : corbar ; clinar.

crancon : pichon cranc.

crancor nf, cf Ubaud Dicort : « sentiment de rage impuissante, rancoeur » (Mouly Esping. p. 240, Rajòls p. 171). (v. rancòr)

crane, -na adj, cf Ubaud Dicort : « fier, ière, bien mis, fashionable ; excellent, ente, de première qualité » TdF. « crane, -a » e derivats (fr. de la l.p.) : v. faròt - flame - de flor.

cranejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait le crâne, fanfaron, onne » TdF

cranejar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire le crâne, v. bragar 1 » (v. TdF)

cranejar 2 v, cf Ubaud Dicort : « grommeler, geindre, v. cracinejar » TdF

craneta nm, cf Ubaud Dicort : « freluquet, petit crâne » (v. TdF)

cranetat nf, cf Ubaud Dicort : v. cranariá. (v. TdF jos ‘cranarié’)

cranha nf, cf Ubaud Dicort : gemèc.

cranhar (abs. Dicort) (v. intr.) : gemegar. (v. carnhar e cracinar)

CRANI- : forma prefixada del grèc kraniòn, -ou (crani)

crani nm : clòsca / cruca / suca ; cavitat ossosa del cap dels vertebrats que conten l'encefal.

cranian, -a : relatiu, -iva al crani.

Vertèbras cranianas.

craniar v : veire cracinar, cf Ubaud Dicort

craniectomia : cranioplastia. v. pus bas.

CRANIO- : forma prefixada del grèc kraniòn, -ou (crani)

cranioclasia : extraccion del cap d'un fètus mòrt, amb l'ajuda d'un cranioclast.

cranioclast : aparelh per bresar lo cap d'un fètus mòrt.

craniofaringiòma (m.) : tumor de la region de l'ipofisi.

craniograf : aparelh de supòrt per immobilizar un crani, li donar las inclinasons que cal per lo radiografiar o lo mesurar.

craniografia : radiografia del crani.

craniològ, -a : especialista (m. e f.) de craniografia.

craniologia : estudi del crani.

craniologic, -a : relatiu, -iva a la craniologia.

craniomalacia : remoliment dels òsses del crani.

craniometria : branca de l'antropometria que mesura los òsses del crani.

craniometric –a adj, cf Ubaud Dicort : « craniométrique » (v. çai sus)

cranioplastia : operacion per remplaçar una pèrdia de substància ossosa al nivèl del crani.

cranioscopia : examen del crani.

craniostenòsi (f.) : malformacion del crani.

craniotomia : operacion que consistís a seccionar los òsses del crani.

cranquet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « boiteux, euse ; pauvre hère ; parcimonieux, euse, avare » TdF

cranquièira : airal que i a fòrça crancs.

cranquièr nm, cf Ubaud Dicort : « caisse où l’on met les crabes que l’on pêche » TdF suppl

cranquilhon nm : « petit chancre » ; deca ; pecadilha ; defectuositat (R. III, 268). (v. TdF ‘cranquihoun’)

crapa / grapa nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘crapo’) : estrosses / rebrec / rafatum / curalhas en general; greuta / plastràs ; raca (de rasim) ; crapual (de frucha) ; ainada pas encara maridada après lo maridatge de sa cabdèta. (v. grapa 2 e 3)

crapar 1 (abs. Dicort) / grapar (v. tr.) (los 2, Alibert) : gratar (en parlant de las galinas) ; prene a manats (v. grapar 1) ;

crapar 2 / grapar (v. tr.) : laissar de caire ; laissar la filha màger de caire per se prene la cabdèta (v. TdF ‘crapa’).

crapàs / grapàs nm (pl. : crapasses / grapasses) : grava / rafatum « gravats, criblure (v. grapasses) ; marc de l’huile » TdF jos ‘crapas’.

crapat 1 / grapat nm : ponhada / manat.

crapat 2, -ada adj : laissat,-da de caire.

crapaudina (R. III, 499) (abs. Dicort) : mena de pèira de valor. (v. grapaudina)

crapelós, -osa : aspre, -a ; rascanhut, -uda ; rabotós, -osa.

Camin crapelós : camin desfonzat.

crapet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « trapu, ue » TdF

crapeton, -a adj, cf Ubaud Dicort : « petite personne trapue, courte-botte » TdF

crapiaire nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier de moulin à huile » TdF

crapièr nm  / crapís nm  (Alibert ; abs. Dicort) : rebrec / curalhas / rafatum. (v. grapièr 2)

crapolàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros crachat, v. carcalàs » (v.TdF)

crapual : estrós de frucha.

crapula (adj. e subs. [nf]) (R. II, 506) : persona sens moralitat, capabla de far qué que siá ; (subs. collectiu) : la racalha / la crassalha / la canalha (m. e f.) (v. TdF).

crapulalha nf, cf Ubaud Dicort : (v. jos crapula)

crapular v, cf Ubaud Dicort : (v. crapula e acrapulir)

crapulariá : natura de çò crapulós.

crapulós, -osa : sordit, -ida.

Vida crapulosa.

Bar crapulós.

Crim crapulós.

 

 

crapulosament adv, cf Ubaud Dicort :  « crapuleusement » (Palay)’

craquejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, craquer, craqueter ; pétiller » TdF. « craquejar » / « craquetar » (fr.) : v. « cracar » (los 3, preconizats Dicort)

craquelet nm, cf Ubaud Dicort : « craquelin, sorte de pâtisserie en pâte sèche très feuilletée » (v. TdF)

craquet nm, cf Ubaud Dicort : « râle des agonisants » (v. TdF)

craqueta nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de pâtisserie qui craque sous la dent ; vieille femme » (v. TdF)

craquetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, craqueter, claqueter » TdF

craquilha nf, cf Ubaud Dicort : « crasse » TdF

craquilhut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « crasseux, euse » TdF

cras nm : crassa espessa.

crascal : terren magre e rocalhut / crès / grès

crascatge : grava amontetada per las aigas.

« crash » (angl.) (abs. Dicort) (De confondre pas amb l'alemand Krach (krar) : accident d'avion. (v. escrachament)

crasi nf (abs. Dicort) (del grèc krasis (mescla ; constitucion)) : (t. tecn. de lingüistica) contraccion de la vocala finala o del diftong final amb la vocala iniciala o lo diftong inicial del mot que sèc, « crase » (Rapin)

Crasi sanguina : constitucion del sang. (v. Rapin)

-CRASIA : forma sufixada del grèc krasis (constitucion) v. idiosincrasia, discrasia.

crassa : sisa malneta sus la pèl ; brutitge en general (çò qu'entrava la netetat de quicòm o de q.q.) ; engaume (tot çò que passís ) ; engaume de mineral; rafatum ; fonzalhas ; gruma ; racalha (s.f.) ; ladrariá (s. f.) (R. IV, 7).

crassador : aplech per marcar fedas e motons.

crassaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « marchand ou marchande de lie d’huile » TdF

crassalh nm / crassalha nf : « lie du peuple, crapule », racalha ; « rebut, reste, v. rafatalha » TdF jos ‘crassaio’.

crassana nf, cf Ubaud Dicort : « cresane ou crassane, poire d’automne » TdF jos ‘cresano’

crassar (v. tr.) : engaumir / acrassimar / emplastrar ; passir ; blaimar ; descridar.

crassar (se) : s'encrassir.

crassariá : ladrariá / avaricia (R. II, 156) / avaricia grèva.

crasset : bacinet de lampa d'òli.

crassièr : engaume de minerals.

crassimar v, cf Ubaud Dicort : v. acrassimar 2. (v. TdF jos ‘acrassima). « crassimar » : v. cracinar.

« crassinar » : v. calcinar e cracinar, cf Ubaud Dicort.

crassir (v. tr.) : « v tr et intr, encrasser, salir » (v. TdF) ; acrassimar / emplastrar ; languir.

crassir (se) v pron : « s’encrasser, se salir, se rouiller, se dessécher » ; se calcinar d'anuèg o d'inquietud  (v. TdF jos ‘crassi’) ; se cussonar.

crassós, -osa adj e n : plen de crassa, plena de crassa ; « avare, sordide » TdF.

crassosament : d'un biais crassós.

crassulacèas (f. pl.) : familha de plantas.

crassum nm : depaus de crassa ; depaus en general, « sédiment » (v. TdF).

crassut, -uda (l.p.) (abs. Dicort) : ladre, -a / cuolrimat, -ada (l.p.) (v. crassós)

-CRATA : forma sufixada del grèc kratòs (fòrça ; poder) v. aristocrata, democrata, plotocrata.

cratèr : obertura de volcan en forma d'embut.

craterifòrme, -ma : en forma de cratèr.

craterizat, -ada : amb fòrça cratèrs.

Lo sòl craterizat de la luna.

-CRATIC : forma sufixada del grèc kratòs (fòrça ; poder) v. aristocracic, democratic, plotocratic.

cratogenic, -a : relatiu, -iva al craton.

craton nm (del grèc kratòs, v. çaisús) : partida relativament instabla de la crosta terrèstra.

crau (f.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : landa rocalhuda ; terren rocalhut.

Crau : plana rocalhuda de Provença (Occitània)

crauc, -a adj e n / craule, -la (abs. Dicort) : cròi , -a ; vuèg, -èja ; bufèc, -a ; arid, -a.

craular (v. tr. ) : cavar per erosion.

crauma / creuma nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : crassa / engaume ; fonzalhas.

craumèl / cremèl nm : « plat où on sert la crème » ; galinièira (gàbia per galinas) ; gàbia per polets. (v. TdF jos ‘cremèu’) ; « panier à fourrage ; corbeille » (Alibert)

craumèla : gàbia per poletons.

craumós, -osa / craumut, -uda adj : crassós, -osa ; pegós, -osa.

craunar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, corroder, creuser par érosion, v. rosigar » (v. TdF)

craunha : crèuge / crètge / cordura / crèl / tèrgue ; escrolas (inflamacion de las galhas limfaticas)

craunhat, -ada : cordurat, -ada de tèrgues ; escrolós, -osa.

crautar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, creuser, v. cavar » (v. TdF)

cravacha : mena de flauja de cavalièr.

cravachar (v. tr.) : flaujar un caval.

cravan nm, cf Ubaud Dicort : « anatife, genre de mollusques marins ; grand goéland, v. gabian » (v. TdF)

cravata (del serbocroat hrvat per l'al. dialectal Krawat) : estrecha benda d'estòfa al torn del còl, jol còl de la camisa, e que se nosa de per davant.

cravatar (v. tr.) : cargar una cravata a q.q. ; lo trapar pel còl.

cravatar (se) : se cargar una cravata ; se trapar pel còl.

cravatièira nf, cf Ubaud Dicort : « fanon de bœuf, v. faudal » (v. TdF)