|
||||
|
|
|
|
|
|
cotigar (v. tr.) : cosserguejar / far de cossergues. cotigar (se) : se gromissar / se cosserguejar. Se son estats cotigats, còp o autre. cotigós, -osa adj : que crenta bravament las cotigas. cotiguejar (v. tr.) : cosserguejar / far de cossergues. cotigueta nf, cf Ubaud Dicort : « chatouillement léger » TdF cotila [cotil nm, cf Ubaud Dicort] : cavitat d'un òs que i se marga un autre òs. cotiledon [cotiledòn] nm : fuèlha primièira de l'embrion de las plantas a granas; cadun dels lòbes del placenta (lat.) del bestial romiaire. cotilhon : jupon (R. III, 600). cotilhonaire nm, -a : persona que fa o vend de cotilhons « fabricant de serge pour cotillons » (v. TdF ‘coutihounaire’). cotilhonejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘coutihouneja’) : femnassejar. (v. catonejar) cotilhonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit jupon ; enfant gâté, qui est toujours pendu au jupon de sa mère » TdF ‘coutihounet’ cotilhonièr nm, cf Ubaud Dicort : (v. cotilhonaire) cotiloïde, -da : en forma de cotila, de cavitat. Cavitat cotiloïda de l'òs iliac. cotiloïdèu, -èa : relatiu, -iva a la cavitat articulara de l'òs iliac. cotin 1 nm (v. Rapin, Basic jos ‘poussin’) / cotinon / cotinèl / cotinolelon (los 4, abs. Dicort) : poleton / poletonèl / poletonelon. cotin 2 ! interj, cf Ubaud Dicort / cotin, cotin ! : crida per sonar los poletons. cotinaud, -a adj : polidon, -a ; net, -a ; amistós, -osa. (v. TdF) cotinaudet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gentillet, joliet, propret, ette » TdF cotinèla nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne connue dans les Cévennes. Le châtaignier qui la porte est dénommé cotinèl » (v. TdF) cotinflejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, faire des condoléances, compatir à la douleur, consoler » TdF cotinflon nm, cf Ubaud Dicort : « femme du commun qui prend des airs de dame » (v. TdF) cotinon 1 nm (abs. Dicort) : diminutiu de cotin 1. La cloca mena sos cotinons. cotinon 2 ! interj, cf Ubaud Dicort : (v. cotin 2 !) cotiol, -a adj, cf Ubaud Dicort : « productif, ive » (v. Carrasco). (v. coitiu 2) cotir (v. tr.) : tustar ; atassar ; endorzir / endurzir (R. III, 89) ; macar ; descoetar ; chapar ; enrambolhar. cotís : enrambolh ; darrièr flocon d'estopas sus la conolha ; femna o filha bocharda, mal penchenada ; gafaròt ; borbotge ; desòrdre. cotissar [ ~ encotissar] (v. tr.) : torconar ; amocholar / amochonar ; enrambolhar. cotissat, -ada adj : t. a. çaisús, « brouillé, chiffonné, échevelé, ée » TdF jos ‘coutissa’. cotisson nm, cf Ubaud Dicort : « duvet d’oiseau, petite plume naissante » TdF cotís-tot nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui mange tout, qui mange de tout, goinfre » TdF ‘coutis-tout’ cotiu, -iva adj e n, cf Ubaud Dicort : v. coitiu 1 nm e coitiu 2 adj. « cotiu » : v. coitiu. cotiva : nom de mai d'una mena de campairòls manjadisses. (v. coitiva) cotizacion (R. V, 27) [quotizacion] nf : escotisson /contribucion. cotizar [quotizar] (v. intr.) : pagar una cotizacion (R. V, 27). cotizar [quotizar] (se) v pron : organizar una collècta per ajudar q.q. cotofar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, soigner, avoir soin de quelqu’un, cajoler, dorloter » TdF « cotoiar » v : v. acotolar. cotòla nf, cf Ubaud Dicort : « femme du commun qui affecte des airs de grande dame, en Guienne » TdF cotolina : fita (alauseta de prat) (Anthus pratensis) cotoliu nm (v. TdF ‘coutouliéu’), cotoliva nf (Alibert) : pelegrina / tura-lura / alauseta tufada. coton : substància fibrosa blanca utilizada coma matèria textila. cotona 1 nf, cf Ubaud Dicort : « cotonnade » (v. TdF) cotona 2 nf, cf Ubaud Dicort : « poulette, jeune poule » TdF ‘coutouno 2’ cotonada : teissut de coton ; vestit de coton. cotonaire, -aira (abs. Dicort) : persona que trabalha lo coton ; persona que crompa o vend de coton. cotonar (se) : se baganar / venir telhut, bufèc, vuèg (frucha, legums) cotonejar (v. intr.) : se baganar (v. çaisús) ; èsser cotonós, -a ; èsser filachós, -osa. cotonet nm, cf Ubaud Dicort : « coton fin, léger duvet » TdF cotonièr 1 nm : arbrilh que balha lo coton ; « ouvrier qui travaille sur le coton, marchand de coton » TdF. cotonièr 2, -ièira adj : relatiu, -iva al coton. Industria cotonièira. cotonina nf : tèla (tela) de coton ; tèla per far de velas (mar.) (v. TdF) cotoninaire nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant ou marchand de cotonnine » TdF cotonós, -osa : cobèrt de quicòm que revèrta de coton ; borrilhós, -osa ; baganat, -ada / bufèc, -a / vuèg, -èja. Una fuèlha cotonosa. Una nivol cotonosa. cotorar v, cf Ubaud Dicort : v. cotofar. (v. TdF jos ‘coutoufa’) cotra nf : « t. libre » colèra granda (eufemisme per fotra) (v. TdF) cotral 1, -a adj (Alibert) : esquèr, -èrra / estranh, -a / bistorlòri, -òria ; palhassa / bestiasson, -a / piòt, -a ; farsejaire, -a. cotral 2 nm, cf Ubaud Dicort : « nigaud, personne facile à duper, v. bedigàs ; bouffon, farceur, bizarre,capricieux, excentrique, en Rouergue, v. original ; horion, gros morceau, euphémisme de fotral ». (v. TdF ‘coutrau’ e Vayssier) cotrala nf, cf Ubaud Dicort : « nigaude, v. bedigassa ; commère, intrigante, v. comaireta » (v. TdF) cotralada : asenada. cotralament adv, cf Ubaud Dicort : (v. cotral 1) cotralar (v. tr.) : enganar. cotralar (se) v pron : « faire un marché de dupe » TdF cotralàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « gros nigaud, grosse nigaude, euphémisme de fotralàs » (v. TdF) cotralhar (v. tr.) : rebrondar / rebugar / magencar. cotralisa nf, cf Ubaud Dicort : « nigauderie, ânerie, balourdise, v. fotralisa » (v. TdF) cotrassejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : carpinhaire, -a ; espeluquejaire, -a. cotrassejar (v. tr. e intr.) : (eufemisme per fotrassejar), cf Ubaud Dicort), carpinhar ; espeluquejar. cotrassenc, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. cotrassejaire. (v. TdF jos ‘coutrassejaire’) cotre 1 nm / codril (v. codril) : cotèl de mossa ; mossa de cotre, « charrue à défricher, v. cotrièr » ; cotèl de boisselièr. (v. TdF ‘coutre’) cotre 2 ! interj, cf Ubaud Dicort : « euphémisme de fotre ! » (v. TdF jos ‘coutre 2’) còtre nm, cf Ubaud Dicort : « cotre, petit bâtiment de guerre » TdF cotrejaire nm, cf Ubaud Dicort : « laboureur à la charrue, v. lauraire » (v. TdF) cotrejar (v. tr.) : laurar amb una mossa de cotre. cotrejat 1, -ada adj : laurat, -ada amb una mossa de cotre. cotrejat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « terrain labouré à la charrue » TdF cotrejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de labourer, v. lauratge » (v. TdF) cotria nf e adv : tropelada de companhs, de jovents, de joventas. Anar cotria : s'amodar ensemble. Èsser cotria ( / èsser de cotria (v. Ubaud Dicort e TdF)) : s'endevenir / s'entendre plan. cotriada nf, cf Ubaud Dicort 2022] : tropelada de companhs ; multitud. Una cotriada d'aucelons. Una cotriada de dròlles.
|
|
cotrièr nm : mossa de cotre / mossa amb un cotre, « charrue sans avant-train ni roues, munie d’un coutre et d’un versoir » TdF ‘coutrié’. cotrilh nm, cf Ubaud Dicort : v. cotrièr. (v. TdF jos ‘coutrié’) cotrilhada nf (Alibert ; abs Dicort 2022) : doblet de cotriada. cotrilhadona nf, cf Ubaud Dicort : « coterie, troupe de camarades [v. cotriada] » TdF ‘coutriadouno’ cotrilhon nm, cf Ubaud Dicort : « euphémisme rouergat de fotringa, sorte de juron » (v. TdF) cotrís (m.) : pelha ; vestit marrit. v. acotrissat. « cotseguir » v : v. conseguir. coturn [coturne] (m.) : cauçadura de la sòla fòrt espessa utilizada pels actors grècs e romans de l'antiquitat. cotutèla : tutèla en comun. cotutor, -tritz : tutor, -tritz en comun. « coucar » v : v. colcar. coulomb nm : (unitat de mesura), « coulomb » (v. Ubaud Dicort e Dicc. scient. p. 204) coüm : uòus d'insèctes. coümièr : molonada d'uòus d'insèctes. còup ~ colp nm, cf Ubaud Dicort : v. còlp. coupalhon nm : mena de filat per pescar las anguilas. coüt, -da adj (L. 100) (abs. Dicort) : dotat, -ada d'una coa. covaléncia nf : (quimia) « covalence » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 343) covalent, -a adj : (quimia) « covalent, -e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 343) covariància nf : (matematica) « covariance » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 70) coveituratge nm, cf Ubaud Dicort : « covoiturage » (v. veituratge) COX- : forma prefixada del latin coxa (anca) coxal, -a : relatiu, -iva a las ancas. coxalgia : nom generic de totas las dolors e artritis de las ancas ; osteoartriti tuberculosa de las ancas. coxalgic, -a adj e n : relatiu, -iva a una coxalgia. coxartrosi [coxartròsi] (f.) : raumatisme cronic non inflamatòri de las ancas, après la cinquantena. coxiti (f.) : artriti inflamatòria coxofemorala. coxofemoral, -a : relatiu, -iva a l'articulacion de l'anca. coxopatia : nom generic de totas las dolors de las ancas. « craba » - « crabòt » : v. cabra - cabròt. crabimè (al -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. cabrimè. (v. TdF jos ‘cabrinet’) crabòt nm, cf Ubaud Dicort : « cautère, en Languedoc » TdF crac 1 ! interj : onomatopèia, « crac ! » (v. TdF jos ‘cra’) Cric-crac ! mon conte es acabat ; crac 2 nm : bernat pescaire blanc (Egretta alba) ; bernat pescaire gris (Ardea cinerea) ; creac / esturion (Acipenser sturio) craca 1 nf : cruissiment ; messorga ; vantardisa. « craca » 2 (desf. l.p.) : v. caraco. (v. craco) cracada nf, cf Ubaud Dicort : « mensonge, hâblerie ; assemblée de buveurs, repas fait entre gens qui s’assemblent habituellement dans ce but, en Béarn » TdF cracaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « craqueur, euse, v. messorguièr ; croquant, ante, v. crussent » (v. TdF) cracament nm, cf Ubaud Dicort : « craquement » TdF cracanda nf, cf Ubaud Dicort : « nougat, v. nogat » (v. TdF) cracar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, craquer ; croquer sous la dent ; mentir, hâbler » (v. TdF ‘craca’). « cracar » e derivats (fr.) o (angl.) v. cruissir - mentir - se vantar. cracariá nf, cf Ubaud Dicort : « craquerie, menterie » TdF cracat nm, cf Ubaud Dicort : « craquement ; coup violent contre quelque chose de dur » (Palay) cracatge 1 nm, cf Ubaud Dicort (v. cracar) : « action de hâbler, de mentir » (Alibert) cracatge 2 nm : (quimia) « craquage, cracking » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 343) crachar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, cracher, v. escopir ; jaillir hors du moule » (v. TdF) crachasang nm, cf Ubaud Dicort : « coléoptère (nom donné à certains coléoptères du genre timarcha, de la famille des chrysomélides, qui, lorsqu’on les inquiète, sécrètent par la bouche un liquide rougeâtre comme du sang) » (Carrasco) -CRACIA : forma sufixada del grèc kratòs (fòrça ; poder). v. aristocracia, democracia, plotocracia... cracin nm, cf Ubaud Dicort : « craquement, v. cracinament » (v. TdF suppl) cracina : instrument per remplaçar esquilas e campanas del dijòus sant al dissabte sant ; riga-raga (masc) de glèisa. cracinada : accion de cracinar. cracinaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui craque, qui geint ; grogneur, euse » TdF cracinament nm, cf Ubaud Dicort : « léger craquement, crépitation ; premières douleurs de l’enfantement » TdF cracinar (v. intr.) : far un bruch de cracina ; carrincar ; cruissir ; sinholar ; « ressentir les premières douleurs de l’enfantement ; geindre, gronder, murmurer » TdF. Aquela pòst cracina quand òm i passa dessús. La cadena cracinava sus la carrèla del potz. Fagas pas cracinar tas dents aital !! La ròda de la carrèla del maçon cracinava. cracinatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de craquer » TdF cracinejar (v. intr.) : frequentatiu de cracinar, « craqueter, crépiter, en parlant des herbes sèches ou des cheveux qui brûlent ; gémir, se tourmenter ; grommeler » TdF. cracinèl, -a n (plt) : creule (Silene inflata) ; escorsonèra (salsefic negre) (Scorzonera) (v. Alibert) cracinet nm, cf Ubaud Dicort : « petite crécelle » TdF cracineta nf : cracina pichona / riga-riga pichon. cracking (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : v. cracatge. craco nm, cf Ubaud Dicort : « gueux, truand, pou, en Rouergue » TdF ‘craco 2’ « craïnar » - « craïnejar » : v. cracinar - cracinejar. cram nm / cramàs (v. cramàs) : tèrra crusa rocalhuda ; tap rocalhut ; incrustacion rocalhuda amodada per l'aiga (v. TdF ‘cran 3’). « cramar » v : v. cremar. cramàs nm, cf Ubaud Dicort : « sous-sol rocailleux, en Rouergue » TdF Cramauç n pr, cf Ubaud Dicort : v. Carmauç. « cramba » : v. cambra. cramesit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « cramoisi » (Alibert). « cramesit » : v. cremesit (abs. Dicort) crampa ~ rampa nf, cf Ubaud Dicort : v. rampa 2 crampiu / crampiòt : crampon ; esperon de gal. crampon [ ~ rampon] nm : croquet (cròc pichon) cramponar [ ~ ramponar] (v. tr.) : fixar amb de crampons ; agafar ; agripar. cramponar [ ~ ramponar] (se) v pron : s'agripar. cranaire 1 (lo que fa lo faròt), -aira n, cf Ubaud Dicort : « crâneur, -euse » (Per Noste, Sèrras-Ess.) cranaire 2, -aira n, cf Ubaud Dicort : « grogneur, euse, en Languedoc, v. cracinaire » TdF cranament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une façon crâne, v. fièrament » (v. TdF), « avec élégance » (Laus) cranar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire le crâne, v. cranejar » (v. TdF) « cranar » 2 v : v. cracinar. cranariá nf, cf Ubaud Dicort : « crânerie, v. bragardisa » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|