cotigar (v. tr.) : cosserguejar / far de cossergues.

cotigar (se) : se gromissar / se cosserguejar.

Se son estats cotigats, còp o autre.

cotigós, -osa adj : que crenta bravament las cotigas.

cotiguejar (v. tr.) : cosserguejar / far de cossergues.

cotigueta nf, cf Ubaud Dicort : « chatouillement léger » TdF

cotila [cotil nm, cf Ubaud Dicort] : cavitat d'un òs que i se marga un autre òs.

cotiledon [cotiledòn] nm : fuèlha primièira de l'embrion de las plantas a granas; cadun dels lòbes del placenta (lat.) del bestial romiaire.

cotilhon : jupon (R. III, 600).

cotilhonaire nm, -a : persona que fa o vend de cotilhons « fabricant de serge pour cotillons » (v. TdF ‘coutihounaire’).

cotilhonejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘coutihouneja’) : femnassejar. (v.  catonejar)

cotilhonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit jupon ; enfant gâté, qui est toujours pendu au jupon de sa mère » TdF ‘coutihounet’

cotilhonièr nm, cf Ubaud Dicort : (v. cotilhonaire)

cotiloïde, -da : en forma de cotila, de cavitat.

Cavitat cotiloïda de l'òs iliac.

cotiloïdèu, -èa : relatiu, -iva a la cavitat articulara de l'òs iliac.

cotin 1 nm (v. Rapin, Basic  jos ‘poussin’) / cotinon / cotinèl / cotinolelon (los 4, abs. Dicort) : poleton / poletonèl / poletonelon.

cotin 2 ! interj, cf Ubaud Dicort / cotin, cotin ! : crida per sonar los poletons.

cotinaud, -a adj : polidon, -a ; net, -a ; amistós, -osa. (v. TdF)

cotinaudet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gentillet, joliet, propret, ette » TdF

cotinèla nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne connue dans les Cévennes. Le châtaignier qui la porte est dénommé cotinèl » (v. TdF)

cotinflejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, faire des condoléances, compatir à la douleur, consoler » TdF

cotinflon nm, cf Ubaud Dicort : « femme du commun qui prend des airs de dame » (v. TdF)

cotinon 1 nm (abs. Dicort)  : diminutiu de cotin 1.

La cloca mena sos cotinons.

cotinon 2 ! interj, cf Ubaud Dicort : (v. cotin 2 !)

cotiol, -a adj, cf Ubaud Dicort : « productif, ive » (v. Carrasco). (v. coitiu 2)

cotir (v. tr.) : tustar ; atassar ; endorzir / endurzir (R. III, 89) ; macar ; descoetar ; chapar ; enrambolhar.

cotís : enrambolh ; darrièr flocon d'estopas sus la conolha ; femna o filha bocharda, mal penchenada ; gafaròt ; borbotge ; desòrdre.

cotissar [ ~ encotissar] (v. tr.) : torconar ; amocholar / amochonar ; enrambolhar.

cotissat, -ada adj : t. a. çaisús, « brouillé, chiffonné, échevelé, ée » TdF jos ‘coutissa’.

cotisson nm, cf Ubaud Dicort : « duvet d’oiseau, petite plume naissante » TdF

cotís-tot nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui mange tout, qui mange de tout, goinfre » TdF ‘coutis-tout’

cotiu, -iva adj e n, cf Ubaud Dicort : v. coitiu 1 nm e coitiu 2 adj. « cotiu » : v. coitiu.

cotiva : nom de mai d'una mena de campairòls manjadisses. (v. coitiva)

cotizacion (R. V, 27) [quotizacion] nf  : escotisson /contribucion.

cotizar [quotizar] (v. intr.) : pagar una cotizacion (R. V, 27).

cotizar [quotizar] (se) v pron  : organizar una collècta per ajudar q.q.

cotofar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, soigner, avoir soin de quelqu’un, cajoler, dorloter » TdF

« cotoiar » : v. acotolar.

cotòla nf, cf Ubaud Dicort : « femme du commun qui affecte des airs de grande dame, en Guienne » TdF

cotolina : fita (alauseta de prat) (Anthus pratensis)

cotoliu nm (v. TdF ‘coutouliéu’), cotoliva nf (Alibert) : pelegrina / tura-lura / alauseta tufada.

coton : substància fibrosa blanca utilizada coma matèria textila.

cotona 1 nf, cf Ubaud Dicort : « cotonnade » (v. TdF)

cotona 2 nf, cf Ubaud Dicort : « poulette, jeune poule » TdF ‘coutouno 2’

cotonada : teissut de coton ; vestit de coton.

cotonaire, -aira (abs. Dicort) : persona que trabalha lo coton ; persona que crompa o vend de coton.

cotonar (se) : se baganar / venir telhut, bufèc, vuèg (frucha, legums)

cotonejar (v. intr.) : se baganar (v. çaisús) ; èsser cotonós, -a ; èsser filachós, -osa.

cotonet nm, cf Ubaud Dicort : « coton fin, léger duvet » TdF

cotonièr 1 nm : arbrilh que balha lo coton ; « ouvrier qui travaille sur le coton, marchand de coton » TdF.

cotonièr 2, -ièira adj : relatiu, -iva al coton.

Industria cotonièira.

cotonina nf : tèla (tela) de coton ; tèla per far de velas (mar.) (v. TdF)

cotoninaire nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant ou marchand de cotonnine » TdF

cotonós, -osa : cobèrt de quicòm que revèrta de coton ; borrilhós, -osa ; baganat, -ada / bufèc, -a / vuèg, -èja.

Una fuèlha cotonosa.

Una nivol cotonosa.

cotorar v, cf Ubaud Dicort : v. cotofar. (v. TdF jos ‘coutoufa’)

cotra nf : « t. libre » colèra granda (eufemisme per fotra) (v. TdF)

cotral 1, -a adj (Alibert) : esquèr, -èrra / estranh, -a / bistorlòri, -òria ; palhassa / bestiasson, -a / piòt, -a ; farsejaire, -a.

cotral 2 nm, cf Ubaud Dicort : « nigaud, personne facile à duper, v. bedigàs ; bouffon, farceur, bizarre,capricieux, excentrique, en Rouergue, v. original ; horion, gros morceau, euphémisme de fotral ». (v. TdF ‘coutrau’ e Vayssier)

cotrala nf, cf Ubaud Dicort :  « nigaude, v. bedigassa ; commère, intrigante, v. comaireta » (v. TdF)

cotralada : asenada.

cotralament adv, cf Ubaud Dicort : (v. cotral 1)

cotralar (v. tr.) : enganar.

cotralar (se) v pron : « faire un marché de dupe » TdF

cotralàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « gros nigaud, grosse nigaude, euphémisme de fotralàs » (v. TdF)

cotralhar (v. tr.) : rebrondar / rebugar / magencar.

cotralisa nf, cf Ubaud Dicort : « nigauderie, ânerie, balourdise, v. fotralisa » (v. TdF)

cotrassejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : carpinhaire, -a ; espeluquejaire, -a.

cotrassejar (v. tr. e intr.) : (eufemisme per fotrassejar), cf Ubaud Dicort), carpinhar ; espeluquejar.

cotrassenc, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. cotrassejaire. (v. TdF jos ‘coutrassejaire’)

cotre 1 nm / codril (v. codril) : cotèl de mossa ; mossa de cotre, « charrue à défricher, v. cotrièr » ; cotèl de boisselièr. (v. TdF ‘coutre’)

cotre 2 ! interj, cf Ubaud Dicort : « euphémisme de fotre ! » (v. TdF jos ‘coutre 2’)

còtre nm, cf Ubaud Dicort : « cotre, petit bâtiment de guerre » TdF

cotrejaire nm, cf Ubaud Dicort : « laboureur à la charrue, v. lauraire » (v. TdF)

cotrejar (v. tr.) : laurar amb una mossa de cotre.

cotrejat 1, -ada adj : laurat, -ada amb una mossa de cotre.

cotrejat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « terrain labouré à la charrue » TdF

cotrejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de labourer, v. lauratge » (v. TdF)

cotria nf e adv : tropelada de companhs, de jovents, de joventas.

Anar cotria : s'amodar ensemble.

Èsser cotria ( / èsser de cotria (v. Ubaud Dicort e TdF)) : s'endevenir / s'entendre plan.

 

 

 

cotriada nf (Alibert ; abs. Dicort) : tropelada de companhs ; multitud. (v. cotrilhada)

Una cotriada d'aucelons.

Una cotriada de dròlles.

cotrièr nm : mossa de cotre / mossa amb un cotre, « charrue sans avant-train ni roues, munie d’un coutre et d’un versoir » TdF ‘coutrié’.

cotrilh nm, cf Ubaud Dicort : v. cotrièr. (v. TdF jos ‘coutrié’)

cotrilhada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : doblet de cotriada.

cotrilhadona nf, cf Ubaud Dicort : « coterie, troupe de camarades » TdF ‘coutriadouno’

cotrilhon nm, cf Ubaud Dicort : « euphémisme rouergat de fotringa, sorte de juron » (v. TdF)

cotrís (m.) : pelha ; vestit marrit. v. acotrissat.

« cotseguir » : v. conseguir.

coturn [coturne] (m.) : cauçadura de la sòla fòrt espessa utilizada pels actors grècs e romans de l'antiquitat.

cotutèla : tutèla en comun.

cotutor, -tritz : tutor, -tritz en comun.

« coucar » : v. colcar.

coulomb nm : (unitat de mesura), « coulomb » (v. Ubaud Dicort e Dicc. scient. p. 204)

coüm : uòus d'insèctes.

coümièr : molonada d'uòus d'insèctes.

còup ~ colp nm, cf Ubaud Dicort : v. còlp.

coupalhon nm : mena de filat per pescar las anguilas.

coüt, -da adj (L. 100) (abs. Dicort) : dotat, -ada d'una coa.

covaléncia nf : (quimia) « covalence » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 343)

covalent, -a adj : (quimia) « covalent, -e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 343)

covariància nf : (matematica) « covariance » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 70)

coveituratge nm, cf Ubaud Dicort : « covoiturage » (v. veituratge)

COX- : forma prefixada del latin coxa (anca)

coxal, -a : relatiu, -iva a las ancas.

coxalgia : nom generic de totas las dolors e artritis de las ancas ; osteoartriti tuberculosa de las ancas.

coxalgic, -a adj e n : relatiu, -iva a una coxalgia.

coxartrosi [coxartròsi] (f.) : raumatisme cronic non inflamatòri de las ancas, après la cinquantena.

coxiti (f.) : artriti inflamatòria coxofemorala.

coxofemoral, -a : relatiu, -iva a l'articulacion de l'anca.

coxopatia : nom generic de totas las dolors de las ancas.

« craba » - « crabòt » : v. cabra - cabròt.

crabimè (al -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. cabrimè. (v. TdF jos ‘cabrinet’)

crabòt nm, cf Ubaud Dicort : « cautère, en Languedoc » TdF

crac 1 !  interj : onomatopèia, « crac ! » (v. TdF jos ‘cra’)

Cric-crac ! mon conte es acabat ;

crac 2 nm :  bernat pescaire blanc (Egretta alba) ; bernat pescaire gris (Ardea cinerea) ; creac / esturion (Acipenser sturio)

craca 1 nf : cruissiment ; messorga ; vantardisa.

« craca » 2 (desf. l.p.) : v. caraco. (v. craco)

cracada nf, cf Ubaud Dicort : « mensonge, hâblerie ; assemblée de buveurs, repas fait entre gens qui s’assemlent habituellement dans ce but, en Béarn » TdF

cracaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « craqueur, euse, v. messorguièr ; croquant, ante, v. crussent » (v. TdF)

cracament nm, cf Ubaud Dicort : « craquement » TdF

cracanda nf, cf Ubaud Dicort : « nougat, v. nogat » (v. TdF)

cracar v, cf Ubaud Dicort : «  v intr et tr, craquer ; croquer sous la dent ; mentir, hâbler » (v. TdF ‘craca’). « cracar » e derivats (fr.) o (angl.) v. cruissir - mentir - se vantar.

cracariá nf, cf Ubaud Dicort : « craquerie, menterie » TdF

cracat nm, cf Ubaud Dicort : « craquement ; coup violent contre quelque chose de dur » (Palay)

cracatge 1 nm, cf Ubaud Dicort (v. cracar) : « action de hâbler, de mentir » (Alibert)

cracatge 2 nm : (quimia) « craquage, cracking » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 343)

crachar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, cracher, v. escopir ; jaillir hors du moule » (v. TdF)

crachasang nm, cf Ubaud Dicort : « coléoptère (nom donné à certains coléoptères du genre timarcha, de la famille des chrysomélides, qui, lorsqu’on les inquiète, sécrètent par la bouche un liquide rougeâtre comme du sang) » (Carrasco)

-CRACIA : forma sufixada del grèc kratòs (fòrça ; poder). v. aristocracia, democracia, plotocracia...

cracin nm, cf Ubaud Dicort : « craquement, v. cracinament » (v. TdF suppl)

cracina : instrument per remplaçar esquilas e campanas del dijòus sant al dissabte sant ; riga-raga (masc) de glèisa.

cracinada : accion de cracinar.

cracinaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui craque, qui geint ; grogneur, euse » TdF

cracinament nm, cf Ubaud Dicort : « léger craquement, crépitation ; premières douleurs de l’enfantement » TdF

cracinar (v. intr.) : far un bruch de cracina ; carrincar ; cruissir ; sinholar ; « ressentir les premières douleurs de l’enfantement ; geindre, gronder, murmurer » TdF.

Aquela pòst cracina quand òm i passa dessús.

La cadena cracinava sus la carrèla del potz.

Fagas pas cracinar tas dents aital !!

La ròda de la carrèla del maçon cracinava.

cracinatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de craquer » TdF

cracinejar (v. intr.) : frequentatiu de cracinar, « craqueter, crépiter, en parlant des herbes sèches ou des cheveux qui brûlent ; gémir, se tourmenter ; grommeler » TdF.

cracinèl, -a n (plt) : creule (Silene inflata) ; escorsonèra (salsefic negre) (Scorzonera) (v. Alibert)

cracinet nm, cf Ubaud Dicort : « petite crécelle » TdF

cracineta nf : cracina pichona / riga-riga pichon.

cracking (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : v. cracatge.

craco nm, cf Ubaud Dicort : « gueux, truand, pou, en Rouergue » TdF ‘craco 2’

« craïnar » - « craïnejar » : v. cracinar - cracinejar.

cram nm / cramàs (v. cramàs) : tèrra crusa rocalhuda ; tap rocalhut ; incrustacion rocalhuda amodada per l'aiga (v. TdF ‘cran 3’).

« cramar » : v. cremar.

cramàs nm, cf Ubaud Dicort : « sous-sol rocailleux, en Rouergue » TdF

Cramauç n pr, cf Ubaud Dicort : v. Carmauç.

« cramba » : v. cambra.

cramesit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « cramoisi » (Alibert). « cramesit » : v. cremesit (abs. Dicort)

crampa ~ rampa nf, cf Ubaud Dicort : v. rampa 2

crampiu / crampiòt : crampon ; esperon de gal.

crampon [ ~ rampon] nm : croquet (cròc pichon)

cramponar [ ~ ramponar] (v. tr.) : fixar amb de crampons ; agafar ; agripar.

cramponar [ ~ ramponar] (se) v pron : s'agripar.

cranaire 1 (lo que fa lo faròt), -aira n, cf Ubaud Dicort : « crâneur, -euse » (Per Noste, Sèrras-Ess.)

cranaire 2, -aira n, cf Ubaud Dicort : « grogneur, euse, en Languedoc, v. cracinaire » TdF

cranament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une façon crâne, v. fièrament » (v. TdF), « avec élégance » (Laus)

cranar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire le crâne, v. cranejar » (v. TdF)

« cranar » 2 v : v. cracinar.

cranariá nf, cf Ubaud Dicort : « crânerie, v. bragardisa » (v. TdF)