|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
costala nf : cotèl de fust ; arescle. costalada 1 nf (Alibert) : bastonada. (v. costolada) costalada 2 nf :
« étendue d’un coteau, rampe » TdF costalar nm, cf Ubaud Dicort :
« échanvroir » (Alibert) costalàs : augmentatiu de costal 1. costalet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit coteau, petite rampe, roidillon » TdF costalon nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘coustalet’) : arrapalhon. costana nf, cf Ubaud Dicort :
« t. de charpentier, panne, pièce de bois qui porte
les chevrons, v. saumièr » (v. TdF) costar (v. intr.) : colar (valer tala soma d'argent) ; portar pena. A res non còst : a gràtis / sens que ne còste res. Còste que còste : qué que còste. costat : airal que i son las costèlas ; bòrd ; caire ; flanc ; band ; renvèrs (costat de montanha)... Al costat
de, à côté de. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘coustat’) costatge : còst ; prètz ; despensa / fraisses. costejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que raseja, coideja, costeja, ribeja ; « pilote côtier » TdF. costejar (v. tr.) : ribejar (mar.) ; rasejar ; coidejar. costejar (se) : anar cotria. v. cotria. costejatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de côtoyer » TdF costèl nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘coustèu’) : tenda per aucelons aplechada amb doas costèlas d'animal. costèla : còsta d'òme o d'animal. costelam nm sing, cf Ubaud Dicort :
v. costelham. costeleta : costèla d'animal freginada a la padena. costelha
nf e derivats : veire costèla e derivats, cf Ubaud Dicort. costelham [veire costelam] nm : ensemble de las costèlas. costelina (plt.) : v. cosconilha. (Picridium
vulgare) costelon nm : falsa còsta de bocariá (per « costelons » v. costilhons) ; « bride d’un sabot, v. bata ; petit coteau [v. costalon] » (v. TdF suppl.) costesir v, cf Ubaud Dicort :
v. costosir. (v. TdF jos ‘coustousi’) costeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite côte, nervure d’une feuille ;
côtelette ; petite rampe, roidillon » TdF còsti nm, cf Ubaud Dicort :
v. còst 2. (v. TdF jos ‘cost’) cóstia nf (L. 99) : « coutil d’un lit de plumes, toile d’une couette » ; colce / colcera / cocena / cocera,. (v. TdF jos ‘cóusti’) costiassa nf, cf Ubaud Dicort :
« mauvaise côte, grande côte de montagne, v. costassa » (v. TdF) costiasson nm, cf Ubaud Dicort :
« mauvaise petite côte, v. raspalhon » (v. TdF) costiblada / castiblada
(los 2, TdF ; abs. Dicort) : doblets de
castigada. (v. rosta) costiblador (abs. Dicort), -doira : doblet de castigador, -oira. costiblaire, -aira (TdF ; abs. Dicort) : doblet de castigaire, -a. (v. tabasaire) costiblar (v. tr.) (v. TdF ; abs. Dicort) : doblet de castigar (tustassar / tabassar / tanar) costièira nf : renvèrs de pojòl al ras d'un ribatge ; « coteau » (Alibert). costieirenc [costierenc], -a adj e n, cf Ubaud Dicort : ribeirenc, -a, « habitant de la costière ». (v. TdF) costièr 1, -ièira (adj.) : lateral, -a ; ran d'un ribatge ; ribeirenc, -a ; que tusta a costat. Fluvi costièr. Tirar costièr (adv) : mancar la tòca (cibla). (v. jos cort 3) costièr 2 (subs.) : costada (v. pus naut) ; pilòt costièr ; naviri costièr; ribatge ; costat de teulada ; branca laterala ; rebrot. costièr
(de -) 3 / per costièr loc adv, cf Ubaud Dicort : « de côté, par côté,
obliquement » (v. TdF jos ‘coustié 2’) costil (abs. Dicort) : mena
d'estòfa. (v. aucassin e flausina) costilh nm, cf Ubaud Dicort :
« petite côte, raidillon » (Laus) costilhon : costèla de pòrc a la sal e servada dins de grais. costola nf, cf Ubaud Dicort :
« échanvroir, coutelas de bois dont on se sert pour
échanvrer ; batte d’arlequin ; éclisse, scion
d’osier ou de châtaignier refendu, un peu plus gros que la bridola » (v. TdF) costolada nf, cf Ubaud Dicort :
« ce qu’on échanvre en une fois ; volée
de coups de bâton » TdF costolaire nm, cf Ubaud Dicort :
« échanvreur ; échanvroir » TdF costolar (v. tr.) : separar lo bargadum de la filassa. costolièr : trespès que i se bregava lo cambe. costolin, -a / costoïn, -a [veire costolin, cf Ubaud Dicort] adj e n : persona que viu sus un pojòl. coston nm : còsta de panièr, de panièira, de desca... costonar (v. tr.) : montar los costons d'un panièr o d'una desca. costonat, -ada : aplechat, -ada amb totes sos costons. costós, -osa : que còsta fòrça ; car, -a. costosament : d'un biais costós. costosidor (m. e f. (v. TdF)) [, -a n, cf Ubaud Dicort] :
gardamalaut, -a ; servicial, -a d'espital. (v. costosir) costosiment : suènhs donats a una persona malauta. costosir (v. tr.) : sonhar una persona malauta ; tolhorar ; coconar ; poponar ; calinhar. costosir (se) : se coconar. costugat, -ada : conflat, -a de trefuèlh, de lusèrna... costum : ensemble de vestits d'òme o de femna ; vestit tipic d'un país, d'una epòca ; vestit d'òme amb vèsta e cauças semblablas. costuma : biais de far, de se comportar per abitud. De costuma, de coutume. Per costuma e memòria perduda, par coutume immémoriale. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
coustumo) costumar (v. tr.) : vestir, abilhar. costumar (se) : se vestir, s'abilhar. costumat 1, -ada : vestit, -ida de tal o tal biais. costumat 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« lieu où se payaient les droits de coutume, en
Guienne » TdF costumièr 1, -ièira (adj.) : abitual, -a. costumièr 2, -ièira n : persona que fa de costums. costura nf, cf Ubaud Dicort (L. 99) : « couture, v. cosida, sarcidura ;
suture, cicatrice » (v. TdF jos ‘courduro’) costurièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort (L. 99) : « couturier, ière, tailleur,
euse » (v. TdF jos
‘courdurié’) costut 1, -uda adj : montuós, -osa, « en forme de côte, ardu, ue » TdF suppl. Camin costut. Nas costut : nas aquilin. costut 2 nm (abs. Dicort) : mena de peis de mar « … connu en Guienne, sorte de maquereau » (v. TdF). |
|
cosut, -uda (< cóser) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « cousu, ue » TdF jos ‘couse’ cot nf : pèira d'agusar. còt nm / escòt (v. escòt) / cotet (v cotet 2) : tròç d'eisserment sostat pel podaire, « courson de vigne, v. escòt 2 ;
variété de raisin noir, v. ausserrés »
(v.TdF ‘cot’). còta 1 nf : pèira, tròç de fust... per immobilizar una veitura ; còta 2 nf : copet, « v. cotet 1 ; coup sur la nuque, taloche, v. copetada » (v. TdF ‘coto 2’) ; còta 3 nf (R. II, 503 e 501) : jupa grossièira ; còta de malha (v. TdF ‘coto 3’) ; matelàs de ploma ; còta 4 interj e nf : apèl de la galina, « nom dont on se sert pour appeler les
poules ; nom de poule, poulette » TdF ‘coto
5’ ; còta
5 [veire quòta, cf
Ubaud Dicort] nf : quòta ; quòta part /
contribucion ; escòt (R. III, 156) ;
marca / senhal ; escotisson ; cotizacion (R.
V, 27). cotada nf (v. TdF) : bassacada / embroncada / pompida / truc / tust ; (pej.) còp d'arrèst. cotaire, -aira [~ -airitz, cf Ubaud Dicort] (subs. e adj.) : persona que s'agrada de contradire ; caput, -uda / testut, -uda ; testòri, -òria. cotal : carretièr ; mulatièr ; veiturin. cotança : obstinacion (R. V, 339). cotangenta nf : (matematica)
« cotangente » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 69) còtapè (abs. Dicort) : pausapè. v. eissalanca. cotar 1 (v. tr. e intr.) : immobilizar una veitura amb una
còta ; « presser, mettre au
pied du mur ; enrayer, s’arrêter ; résister,
lutter contre ; soutenir le contraire, contester
opiniâtrement ; s’aheurter, s’obstiner » TdF ‘couta 1’ ; cotar (se) v pron : « s’accoter,
s’appuyer ; s’opiniâtrer ; se
contrecarrer » TdF jos ‘couta 1’. cotar 2 (v. tr.) : tustar, « donner des taloches ; t. de boucherie, tuer un bœuf en lui plongeant un couteau dans la nuque » (v. TdF ‘couta 2’) ; cotar 3 [veire quotar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : marcar (TdF ‘couta 2’) ; pagar son escòt. cotarèl nm, cf Ubaud Dicort :
« cotereau, nom qu’on donnait à des paysans
révoltés qui désolèrent le midi de la France au
moyen âge. Dans le nord, on les appelait ‘routiers’, v. crocants » (v. TdF jos ‘coutarèu’) cotariá nf, cf Ubaud Dicort :
« coterie ; cercle, académie de jeu » (v. TdF) cotat 1 (subs. m.) : tancadura d'òrt facha amb de pòstes. cotat 2, -ada adj : seriós, -osa ; senat, -ada ; segur, -a. cotatge 1 nm : accion de cotar una veitura. cotatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « action de frapper
un bœuf dans la nuque » TdF ‘cotage’ (v. cotar
2) cotèl : lama d'acièr agusada que se replega dins un margue de fust, de còrna, de metal... (t. a.) ; ganivet ; rasclador ; mena de molusc ; coscolha de pese o de mongilh ; cotre ; fuèlha longaruda de lirga o de glaujòl ; pòda de vinha (cotèl podador) Aver lo pan e lo
cotèl : o aver
tot per capitar. Èsser a espasa e cotèl : èsser enemics. cotèl latièr : cotèl de boisselièr. cotèl parador : plana de rodièr... cotèl podador : cotèl per podar la vinha. cotèl sangnador [cotèl sagnador] nm : ganiva de sangnaire. cotèl tripièr : cotèl que còpa de tot caire. cotèla 1 nf : ganiva de cosina ; cotèl gròs que se replega pas ; lirga ; glaujòl ; coscolha verda de pese o de mongeta. cotèla de valat (plt.) : lirga (Iris pseudacorus ; Iris germanica) ; glaujòl (Gladiolus) ; narcís (Narcissus) cotèla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « (petite) cotte » (L. 99) cotelada : còp de cotèl o de cotèla. cotelar (v. tr.) : escotelar / donar un còp de cotèl ; far de coscolhas longarudas ; soslevar de lescas de tèrra longarudas. cotelar (se) : s'escotelar / se donar un còp de cotèl. cotelariá : fabrica de cotèls. cotelàs nm :
cotèl gròs / ganiva gròssa ;
« iris d’Allemagne ; flambe ; fétuque
dorée, plantes dont les feuilles ressemblent à des
coutelas ; t. de marine,
bonnette, espèce de petite voile ; avare, ladre » (v. TdF) ; « planche
supérieure des flancs d’un bateau, qui est de forme
triangulaire » TdF suppl. cotelassa : cotèla de valat. v. pus naut. cotelejar (v. tr.) : talhadar amb un cotèl o una cotèla. cotelejar (se) : se talhadar / s'escotelar. cotelet nm : cotelon (cotèl pichon) ; jòc del furet ; glaujòl ; coscolha verda longaruda « haricot vert, légume à cosse naissante » ; golet de bordiga (v. TdF) ; « planchette qui fait partie des flancs d’un bateau, qui est de forme triangulaire » TdF suppl cotelièira nf : estug de cotèl o de ponhal ; coscolha longaruda ; pè de cereala en forma d'estug ; peloca de flor. cotelièr, -ièira n : persona que fa o que vend de cotèls. cotelina (plt.) : èrba del talh (Deschampsia cæspitosa) ; corbadòna (Narcissus poeticus); cotelina pichona. (Narthecium ossifragum) cotelon 1 nm : alauseta de bòsc. (Alauda arborea) cotelon 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit couteau » TdF Jòc
del cotelon, jeu du furet. (v. TdF) cotelona nf, cf Ubaud Dicort :
« variété d’amande, ronde, charnue, à
écale dure, un peu pointue à ses
extrémités » TdF cotelon-morron nm, cf Ubaud Dicort : « Jogar al cotelon-morron, jouer au
furet » (Laus). (v. jos cotelon 2) coteret nm, cf Ubaud Dicort :
« instrument de musique [ ?
v. Palay jos ‘couterét 2’] » (v.
TdF) cotèrla nf, cf Ubaud Dicort :
« morelle noire, plante ; aristoloche, plante » TdF cotet 1 nm : copet (darrièr del
còl a sa juntura amb lo cap)
(v. còta 2). cotet 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« courson d’un cep de vigne » TdF ‘coutet 2. (v. còt) coteta : galina pichona ; joventa. còti, -ia adj : descoetat, -ada ; coacopat, -ada. cotianda (m [nf, cf Ubaud Dicort p. 149]) : « personne importune qui mendie sans un vrai besoin ; personne de mœurs suspectes » (Vayssier ‘couttióndo’ nf), mendicaire ; secafetge ; mal-m'agacha. cotiassa nf, cf Ubaud Dicort :
« variété d’olive » TdF coticotesca nm, cf Ubaud Dicort :
v. cocodesca. (v. TdF jos ‘coucoudesco’ cotiga : gromissal (atocament leugièr qu'amòda un rire convulsiu) cotigadura : accion de far de cotigas, de cossergues. cotigaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fa de cotigas, de cossergues. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|