costala nf : cotèl de fust ; arescle.

costalada 1 nf (Alibert) : bastonada. (v. costolada)

costalada 2 nf : « étendue d’un coteau, rampe » TdF

costalar nm, cf Ubaud Dicort : « échanvroir » (Alibert)

costalàs : augmentatiu de costal 1.

costalet nm, cf Ubaud Dicort : « petit coteau, petite rampe, roidillon » TdF

costalon nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘coustalet’) : arrapalhon.

costana nf, cf Ubaud Dicort : « t. de charpentier, panne, pièce de bois qui porte les chevrons, v. saumièr » (v. TdF)

costar (v. intr.) : colar (valer tala soma d'argent) ; portar pena.

A res non còst : a gràtis / sens que ne còste res.

Còste que còste : qué que còste.

costat : airal que i son las costèlas ; bòrd ; caire ; flanc ; band ; renvèrs (costat de montanha)...

Al costat de, à côté de. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘coustat’)

costatge : còst ; prètz ; despensa / fraisses.

costejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que raseja, coideja, costeja, ribeja ;  « pilote côtier » TdF.

costejar (v. tr.) : ribejar (mar.) ; rasejar ; coidejar.

costejar (se) : anar cotria. v. cotria.

costejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de côtoyer » TdF

costèl nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘coustèu’) : tenda per aucelons aplechada amb doas costèlas d'animal.

costèla : còsta d'òme o d'animal.

costelam nm sing, cf Ubaud Dicort : v. costelham.

costeleta : costèla d'animal freginada a la padena.

costelha nf e derivats : veire costèla e derivats, cf Ubaud Dicort.

costelham  [veire costelam] nm : ensemble de las costèlas.

costelina (plt.) : v. cosconilha. (Picridium vulgare)

costelon nm : falsa còsta de bocariá (per « costelons » v. costilhons) ; « bride d’un sabot, v. bata ; petit coteau [v. costalon] » (v. TdF suppl.)

costesir v, cf Ubaud Dicort : v. costosir. (v. TdF jos ‘coustousi’)

costeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite côte, nervure d’une feuille ; côtelette ; petite rampe, roidillon » TdF

còsti nm, cf Ubaud Dicort : v. còst 2. (v. TdF jos ‘cost’)

cóstia nf (L. 99) : « coutil d’un lit de plumes, toile d’une couette » ; colce / colcera / cocena / cocera,. (v. TdF jos ‘cóusti’)

costiassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise côte, grande côte de montagne, v. costassa » (v. TdF)

costiasson nm, cf Ubaud Dicort : « mauvaise petite côte, v. raspalhon » (v. TdF)

costiblada / castiblada (los 2, TdF ; abs. Dicort) : doblets de castigada. (v. rosta)

costiblador (abs. Dicort), -doira : doblet de castigador, -oira.

costiblaire, -aira (TdF ; abs. Dicort) : doblet de castigaire, -a. (v. tabasaire)

costiblar (v. tr.) (v. TdF ; abs. Dicort) : doblet de castigar (tustassar / tabassar / tanar)

costièira nf : renvèrs de pojòl al ras d'un ribatge ; « coteau » (Alibert).

costieirenc [costierenc], -a adj e n, cf Ubaud Dicort : ribeirenc, -a, « habitant de la costière ». (v. TdF)

costièr 1, -ièira (adj.) : lateral, -a ; ran d'un ribatge ; ribeirenc, -a ; que tusta a costat.

Fluvi costièr.

Tirar costièr (adv) : mancar la tòca (cibla).  (v. jos cort 3)

costièr 2 (subs.) : costada (v. pus naut) ; pilòt costièr ; naviri costièr; ribatge ; costat de teulada ; branca laterala ; rebrot.

costièr (de -) 3 / per costièr loc adv, cf Ubaud Dicort : « de côté, par côté, obliquement » (v. TdF jos ‘coustié 2’)

costil (abs. Dicort) : mena d'estòfa. (v. aucassin e flausina)

costilh nm, cf Ubaud Dicort : « petite côte, raidillon » (Laus)

costilhon : costèla de pòrc a la sal e servada dins de grais.

costola nf, cf Ubaud Dicort : « échanvroir, coutelas de bois dont on se sert pour échanvrer ; batte d’arlequin ; éclisse, scion d’osier ou de châtaignier refendu, un peu plus gros que la bridola » (v. TdF)

costolada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on échanvre en une fois ; volée de coups de bâton » TdF

costolaire nm, cf Ubaud Dicort : « échanvreur ; échanvroir » TdF

costolar (v. tr.) : separar lo bargadum de la filassa.

costolièr : trespès que i se bregava lo cambe.

costolin, -a / costoïn, -a [veire costolin, cf Ubaud Dicort] adj e n : persona que viu sus un pojòl.

coston nm : còsta de panièr, de panièira, de desca...

costonar (v. tr.) : montar los costons d'un panièr o d'una desca.

costonat, -ada : aplechat, -ada amb totes sos costons.

costós, -osa : que còsta fòrça ; car, -a.

costosament : d'un biais costós.

costosidor (m. e f. (v. TdF)) [, -a n, cf Ubaud Dicort] : gardamalaut, -a ; servicial, -a d'espital. (v. costosir)

costosiment : suènhs donats a una persona malauta.

costosir (v. tr.) : sonhar una persona malauta ; tolhorar ; coconar ; poponar ; calinhar.

costosir (se) : se coconar.

costugat, -ada : conflat, -a de trefuèlh, de lusèrna...

costum : ensemble de vestits d'òme o de femna ; vestit tipic d'un país, d'una epòca ; vestit d'òme amb vèsta e cauças semblablas.

costuma : biais de far, de se comportar per abitud.

De costuma, de coutume.

Per costuma e memòria perduda, par coutume immémoriale. (v. Ubaud Dicort e TdF jos coustumo)

costumar (v. tr.) : vestir, abilhar.

costumar (se) : se vestir, s'abilhar.

costumat 1, -ada : vestit, -ida de tal o tal biais.

costumat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « lieu où se payaient les droits de coutume, en Guienne » TdF

costumièr 1, -ièira (adj.) : abitual, -a.

costumièr 2, -ièira n : persona que fa de costums.

costura nf, cf Ubaud Dicort (L. 99) : « couture, v. cosida, sarcidura ; suture, cicatrice » (v. TdF jos ‘courduro’)

costurièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort (L. 99) : « couturier, ière, tailleur, euse » (v. TdF jos ‘courdurié’)

costut 1, -uda adj : montuós, -osa, « en forme de côte, ardu, ue » TdF suppl.

Camin costut.

Nas costut : nas aquilin.

costut 2 nm (abs. Dicort) : mena de peis de mar « … connu en Guienne, sorte de maquereau » (v. TdF).

 

 

cosut, -uda (< cóser) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « cousu, ue » TdF jos ‘couse’

cot nf : pèira d'agusar.

còt nm / escòt (v. escòt) / cotet (v cotet 2) : tròç d'eisserment sostat pel podaire, « courson de vigne, v. escòt 2 ; variété de raisin noir, v. ausserrés » (v.TdF ‘cot’).

còta 1 nf : pèira, tròç de fust... per immobilizar una veitura ;

còta 2 nf : copet, « v. cotet 1 ; coup sur la nuque, taloche, v. copetada » (v. TdF ‘coto 2’) ;

còta 3 nf (R. II, 503 e 501) : jupa grossièira ; còta de malha (v. TdF ‘coto 3’) ; matelàs de ploma ;

còta 4 interj e nf : apèl de la galina, « nom dont on se sert pour appeler les poules ; nom de poule, poulette » TdF ‘coto 5’ ;

còta 5 [veire quòta, cf Ubaud Dicort] nf : quòta ; quòta part / contribucion ; escòt (R. III, 156) ; marca / senhal ; escotisson ; cotizacion (R. V, 27).

cotada nf (v. TdF) : bassacada / embroncada / pompida / truc / tust ; (pej.) còp d'arrèst.

cotaire, -aira [~ -airitz, cf Ubaud Dicort] (subs. e adj.) : persona que s'agrada de contradire ; caput, -uda / testut, -uda ; testòri, -òria.

cotal : carretièr ; mulatièr ; veiturin.

cotança : obstinacion (R. V, 339).

cotangenta nf : (matematica) « cotangente » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 69)

còtapè (abs. Dicort) : pausapè. v. eissalanca.

cotar 1 (v. tr. e intr.) : immobilizar una veitura amb una còta ; « presser, mettre au pied du mur ; enrayer, s’arrêter ; résister, lutter contre ; soutenir le contraire, contester opiniâtrement ; s’aheurter, s’obstiner » TdF ‘couta 1’ ;

cotar (se) v pron : « s’accoter, s’appuyer ; s’opiniâtrer ; se contrecarrer » TdF jos ‘couta 1’.

cotar 2 (v. tr.) : tustar, « donner des taloches ; t. de boucherie, tuer un bœuf en lui plongeant un couteau dans la nuque » (v. TdF ‘couta 2’) ;

cotar 3 [veire quotar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : marcar (TdF ‘couta 2’) ; pagar son escòt.

cotarèl nm, cf Ubaud Dicort : « cotereau, nom qu’on donnait à des paysans révoltés qui désolèrent le midi de la France au moyen âge. Dans le nord, on les appelait ‘routiers’, v. crocants » (v. TdF joscoutarèu’)

cotariá nf, cf Ubaud Dicort : « coterie ; cercle, académie de jeu » (v. TdF)

cotat 1 (subs. m.) : tancadura d'òrt facha amb de pòstes.

cotat 2, -ada adj : seriós, -osa ; senat, -ada ; segur, -a.

cotatge 1 nm : accion de cotar una veitura.

cotatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « action de frapper un bœuf dans la nuque » TdF ‘cotage’ (v. cotar 2)

cotèl : lama d'acièr agusada que se replega dins un margue de fust, de còrna, de metal... (t. a.) ; ganivet ; rasclador ; mena de molusc ; coscolha de pese o de mongilh ; cotre ; fuèlha longaruda de lirga o de glaujòl ; pòda de vinha (cotèl podador)

Aver lo pan e lo cotèl : o aver tot per capitar.

Èsser a espasa e cotèl : èsser enemics.

cotèl latièr : cotèl de boisselièr.

cotèl parador : plana de rodièr...

cotèl podador : cotèl per podar la vinha.

cotèl sangnador [cotèl sagnador] nm : ganiva de sangnaire.

cotèl tripièr : cotèl que còpa de tot caire.

cotèla 1 nf : ganiva de cosina ; cotèl gròs que se replega pas ; lirga ; glaujòl ; coscolha verda de pese o de mongeta.

cotèla de valat (plt.) : lirga (Iris pseudacorus ; Iris germanica) ; glaujòl (Gladiolus) ; narcís (Narcissus)

cotèla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « (petite) cotte » (L. 99)

cotelada : còp de cotèl o de cotèla.

cotelar (v. tr.) : escotelar / donar un còp de cotèl ; far de coscolhas longarudas ; soslevar de lescas de tèrra longarudas.

cotelar (se) : s'escotelar / se donar un còp de cotèl.

cotelariá : fabrica de cotèls.

cotelàs nm : cotèl gròs / ganiva gròssa ; «  iris d’Allemagne ; flambe ; fétuque dorée, plantes dont les feuilles ressemblent à des coutelas ; t. de marine, bonnette, espèce de petite voile ; avare, ladre » (v. TdF) ; « planche supérieure des flancs d’un bateau, qui est de forme triangulaire » TdF suppl.

cotelassa : cotèla de valat. v. pus naut.

cotelejar (v. tr.) : talhadar amb un cotèl o una cotèla.

cotelejar (se) : se talhadar / s'escotelar.

cotelet nm : cotelon (cotèl pichon) ; jòc del furet ; glaujòl ; coscolha verda longaruda « haricot vert, légume à cosse naissante » ; golet de bordiga (v. TdF) ; « planchette qui fait partie des flancs d’un bateau, qui est de forme triangulaire » TdF suppl

cotelièira nf : estug de cotèl o de ponhal ; coscolha longaruda ; pè de cereala en forma d'estug ; peloca de flor.

cotelièr, -ièira n : persona que fa o que vend de cotèls.

cotelina (plt.) : èrba del talh (Deschampsia cæspitosa) ; corbadòna (Narcissus poeticus); cotelina pichona. (Narthecium ossifragum)

cotelon 1 nm : alauseta de bòsc. (Alauda arborea)

cotelon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit couteau » TdF

Jòc del cotelon, jeu du furet. (v. TdF)

cotelona nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’amande, ronde, charnue, à écale dure, un peu pointue à ses extrémités » TdF

cotelon-morron nm, cf Ubaud Dicort : « Jogar al cotelon-morron, jouer au furet » (Laus). (v. jos cotelon 2)

coteret nm, cf Ubaud Dicort : « instrument de musique [ ? v. Palay jos ‘couterét 2’] » (v. TdF)

cotèrla nf, cf Ubaud Dicort : « morelle noire, plante ; aristoloche, plante » TdF

cotet 1 nm : copet (darrièr del còl a sa juntura amb lo cap) (v. còta 2).

cotet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « courson d’un cep de vigne » TdF ‘coutet 2. (v. còt)

coteta : galina pichona ; joventa.

còti, -ia adj : descoetat, -ada ; coacopat, -ada.

cotianda (m [nf, cf Ubaud Dicort p. 149]) : « personne importune qui mendie sans un vrai besoin ; personne de mœurs suspectes » (Vayssier ‘couttióndo’ nf), mendicaire ; secafetge ; mal-m'agacha.

cotiassa nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’olive » TdF

coticotesca nm, cf Ubaud Dicort : v. cocodesca. (v. TdF jos ‘coucoudesco’

cotiga : gromissal (atocament leugièr qu'amòda un rire convulsiu)

cotigadura : accion de far de cotigas, de cossergues.

cotigaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fa de cotigas, de cossergues.