corton nm : v. al bas de la pagina precedenta.

cortor (abs. Dicort) : pan bis / pan biset / pan brun. (v. corton)

cortòta nf, cf Ubaud Dicort : v. corteta. (v. TdF jos ‘courteto’)

cortpoisson nm (Alibert, TdF) [cortpoisson / cortpolson ?, cf Ubaud Dicort] : asma (m.) / polsas / cort alen / sofle cort. [« Etym. : ‘poissou’ : altération de ‘poulso’ respiration » (Azaïs jos ‘courpouissou’)] (v. cortpolson).

cortpolson nm / cortpolset (abs. Dicort) / cortalena nf : sofle cort ; asma (m.). (v. cortalen)

còrtransida nf, cf Ubaud Dicort : (v. còrtransir)

còrtransir v, cf Ubaud Dicort : « se sentir mal » (v. Per Noste ‘sentir’)

còrus nm, cf Ubaud Dicort : v. chòrus.

corvada nf, cf Ubaud Dicort : « corvée, entraide des agriculteurs, travail des soldats » (Rapin) ; v. corrada (v. TdF jos ‘courrado’).  corvada » (fr.) : v. corròc.

corveta : mena de nau (mar.)

còrvirar (v. tr.) : amodar lo soslèu / bolegar lo vòmit ; virar lo còr de / fetgevirar / borrolar / còrtocar bravament.

Foguèt corvirada d'aprene la mòrt de son òme.

còrvirat, -ada : qu'a lo soslèu / qu'a enveja de vomir.

« còs » 1 nm : v. còrs 1.

còs 2 nm (TdF ‘cos 2’, Alibert ; abs. Dicort) : tuc / tuca ; puget / pujòl / pujolet / montaruc ; montet.

cosac [, -a] adj e nm : mena de cavalièr rus.

coscodejar (v. intr.) : cantar (en parlant de la perditz)

coscolh nm : corcosson / gorgolh. v. corcosson ; « molosperme cicutaire, plante » (TdF jos ‘couscoui’).

coscolha : envolopa d'unes legums (peses, mongilhs...)

La coscolha dels peses, de las mongetas...

coscolhon ! : onomatopèia que revèrta lo cant de la catla / calha.

cosconilha / coscorilha (plt.) : lesega (Lactuca perennis) ; falsa graba / masteguièira (Chondrilla juncea) ; costelina / còsta conilhièira (Picridium vulgare)

coscora (Alibert ; abs. Dicort) : mena d'esquileta redonda. (v. coscorrilh)

coscoret (abs. Dicort) : cocarilh (còca de milh desgrunada) (v. coscorret)

coscorra nf, cf Ubaud Dicort : « pomme de pin » (Palay). (v. cocorèca)

coscorret nm, cf Ubaud Dicort : « rafle de maïs » (Alibert)

coscorrilh nm, cf Ubaud Dicort : « grelot (cheval ou mulet) ; rafle de maïs [v. coscorret, cocarilh] » (v. Carrasco ‘coscorilh’)

coscós 1 nm : mena de mangisca aràbia (semola, moton... espècias) ;

coscós 2 nm (Alibert ; abs. Dicort) : amni / api fòl / api salvatge (Amni majus)

coscós 3 (plural de coscolh) : v. coscolh, cf Ubaud Dicort.

coscossièr nm, cf Ubaud Dicort : « (marmite pour faire le couscous) couscoussier » (Per Noste)

cosecanta nf : (matematica) « cosécante » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 68)

cosedor nm : aplech per cordurar una estòfa o un libre.

cosedura 1 nf : cordura (seguida de punts d'agulha e de fil), « couture, v. cordura plus usité » (v. TdF ‘couseduro 2’) ;

cosedura 2 nf : coseson (accion de còire o de far còire), « cuisson, v. coseson » (v. TdF ‘couseduro 1’) ; « cuisson, sentiment douloureux » (Sauvages Dict.)

coseire 1 nm : aisina per còire o per far còire los aliments.

coseire 2, -a n : cordurièr, -a (persona que cordura de vestits)

cosendic nm, cf Ubaud Dicort (v. sendic) : « cosyndic »

cosent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cuisant, ante ; qui cuit facilement » (v. TdF ‘cousent’)

cóser / cosir (v. tr.) : cordurar amb una agulha e de fil o amb una maquina.

Maquina de cóser.

còser [veire còire, cf Ubaud Dicort] / còire (v. tr. e intr.) : cosinar un aliment sul fuòc ; far bolir o far rostir un aliment ; sometre al fuòc ; subir una transformacion jos l'accion del fuòc.

còser [veire còire] / còire (se) v pron : aver fòrça tròp caud.

coseson nf : cosedura (accion de còire o de far còire) ; « douleur cuisante ; froid cuisant ; peine, chagrin, dépit » (v. TdF jos ‘couiesoun’)

cosignatari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « cosignataire » (Rapin)

cosin 1 nm : « cousin, insecte, v. moissal plus usité » ; cantarèla / cantarèla verda (Ephippiger), « sauterelle porte-selle » (v. TdF ‘cousin 1’)

cosin 2, -a n : enfant o filha d'un oncle o d'una tanta.

cosin, -a german, -a : cosin,-a al primièr gra.

cosin, -a segond, -a : cosin, -a al segond gra.

cosina 1 nf : airal que i s'aprèstan los aliments.

cosina 2 nf : v. jos cosin 2.

cosinada : contengut d'una cosina ; bolhon bolit ; tot çò qu'a bolit dins lo bolhon (carn, legums...) ; trufets o castanhas cuèches jos las cendres.

cosinaire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa la cosina / cosinièr, -ièira.

cosinalha (pej.) (abs. Dicort) : tota la tièira dels cosins. (v. cosinariá)

cosinar (v. tr. e intr.) : far la cosina ; aprestar un aliment.

cosinariá nf, cf Ubaud Dicort : « les cousins et cousines, en mauvaise part » TdF

cosinàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand cousin, vilaine cousine » TdF

cosinat nm, cf Ubaud Dicort : « potage de châtaignes sèches ‒ syn. bajanat 2  » (Azaïs)

cosinatge 1 nm : parentat entre cosins ;

cosinatge 2 nm : aprestatge d'aliments.

cosinejar 1 (v. tr. e intr.) : « traiter en cousin » (Alibert) ; frequentar de cosins o de cosinas ; se frequentar entre cosins.

cosinejar 2 (v. intr.) far la cosina còp o autre ; « faire le parasite, v. castelejar, clastrejar » (v. TdF ‘cousineja 2’) ; se far convidar tròp sovent en qualitat de cosin.

cosinet, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit cousin, chère cousine » TdF

cosineta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « petite cuisine » TdF

Faire la cosineta, faire la dînette. (v. TdF)

cosineta 2 nf : v. jos cosinet.

cosinièira 1 nf : « cuisinière, ustensile de cuisine où l’on met le sel, le poivre, etc. » TdF ‘cousiniero 1’ ; aparelh amb un forn per far la cosina.

cosinièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « cousinière, moustiquaire » TdF ‘cousiniero 2’

cosinièr, -ièira n : persona que fa la cosina.

cosinièr Macari nm, cf Ubaud Dicort : « méchant cuisinier » TdF jos ‘Macàri’

Cosinièr Joan-Pèire : prèire (1794 - 1860), autor d'un diccionari occitan de la lenga de Tarn (Occitània)

 

 

cosinus nm : (matematica) « cosinus » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 69 e n. 35)

cosir v : cóser. v. pus naut.

cosit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « cousu, ue » TdF jos ‘couse’

cosívol adj m e f (v. –ÍVOL) / cosivol, -a adj : de bon far còire ; que còi aisidament..

Los ceses son pas plan cosivols.

COSM- COSMO- : forma prefixada del grèc kòsmòs (mond / univèrs / cosmòs)

Còsme[ / Còsma] : prenoms m, cf Ubaud Dicort.

COSMET- : forma prefixada del grèc kòsmetikòs (ornament)

cosmetic 1, -a (adj.) : relatiu, -iva al pel o a las cilhas, « cosmétique » (Laus, Basic).

cosmetic 2 (subs. m.) : substància per aprestar pel o cilhas, « cosmétique » (Laus).

cosmetològ, -a : especialista (m. e f.) de cosmetologia.

cosmetologia : estudi de la preparacion e de l'emplec dels cosmetics.

cosmic, -a : relatiu, -iva a l'univèrs, al cosmòs.

cosmobiologia : sciéncia qu'estúdia l'influéncia dels fenomèns cosmics suls organismes

cosmobiologic, -a : relatiu, -iva a la cosmobiologia.

cosmodròm : basa russa de lançaments espacials.

cosmogonia : sistèma sus la formacion de l'univèrs.

cosmogonic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cosmogonique » (Rapin)

cosmograf, -a : persona especializada en cosmografia.

cosmografia : descripcion generala de l'univèrs.

cosmografic, -a : relatiu, -iva a la cosmografia.

cosmologia : coneissença filosofica de las leis del mond fisic.

cosmologic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cosmologique » (Laus)

cosmonauta (m. e f.) : persona que se passeja dins lo cosmòs.

cosmonautica (abs. Dicort) : astronautica.

cosmopolita (adj. m. e f.) : natura d'un grop, d'un airal que i se tròban de personas de nacionalitats diferentas.

cosmopolitisme : natura de çò cosmopolita.

cosmòs [còsmos nm, cf Ubaud Dicort] : univèrs ; espaci intersideral.

cosor nf : escosentor / escosença (sensacion de brutladura)

còspa : margue de cotèl.

cospet nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cotelon que se replega pas.

còssa 1 nf : anèl de fèrre per renfortir l'ulhet d'una vela (mar.)

còssa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « plage sablonneuse, rivage de la mer, dans l’Hérault » TdF. « còssa » e derivats : v. còsta.

còssa 3 (culhièr) nf e derivats (Alibert ; v. TdF ‘cosso’) : v. còça (v. Ubaud Dicort, p. 149)

« cosseguir » / « cotseguir » : v. conseguir.

cossejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui dévide ; celui qui habite sur la côte (còssa 2) » (v. TdF)

cossejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dévider du fil, de la laine, v. debanar ; pour côtoyer, v. costejar » (v. TdF), « côtoyer ; suivre la côte » (Alibert jos ‘còssa’)

cosselerguejar v, cf Ubaud Dicort : v. cosserguejar. (v. TdF jos ‘coussergueja’)

cosselèrgues nm pl, cf Ubaud Dicort : v. cossèrgues. (v. TdF jos ‘coussergues’)

cossergós, -osa adj : que crenta los cossergues.

cosserguejar (v. tr.) : gratilhar / gratulhar / gratussar / gratonar / gratonejar / pecigolar / peciguejar.

cosserguejat, -ada : t. a. çaisús.

cossergues (v. Vayssier ; e non pas « cossèrgues ») [cossèrgues (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (m. pl.) : gratilhs /gratilhons /gratissons /gratussons / peciguetas / pecigolas / pecigossas / cigolas / cigossas (atocaments qu'amodan un tressaliment agradiu e un rire nerviós)

« cossí » (cossí adv) : v. consí (non preconizat Dicort).

cossinós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « cuisant, piquant, ante, v. cosent » (v. TdF jos ‘couissignous’)

Formatge cossinós, fromage affiné. (v. TdF)

cossir (v. tr.) : achiquetar ; apecilhar ; cachar dins las mans.

cossit, -ida : p.p. de cossir (t.a.)

cossol ~ cóssol ~ cossor nm e adj, cf Ubaud Dicort : « pâtis, pacage, lieu soumis au parcours des troupeaux » TdF jos ‘coussou’

Los cossols de la Crau, les pâturages de la Crau. (v. TdF)

La Crau cossol, la Crau pastorale, la Crau déserte. (v. TdF)

« còssol » : v. consol [cònsol].

« cossòla » : v. còssa e coçòla, cf Ubaud Dicort.

cosson 1 (abs. Dicort) : còrs pichonèl ; còrs polidonèl. (v. corson)

cosson 2 / cusson nm : baba de diferents insèctes rosegaires ; persona avara, tissosa, secutaira, secafetge (s. f.)

cossonadís ~ cussonadís nm, cf Ubaud Dicort : « trous que les vers font dans le bois ; vermoulure » TdF ‘coussounadis’

cossonadís (v. cossonadís) / cossonadura [ ~ cussonadura] nf, cf Ubaud Dicort : resulta del rosegadís dels cussons. (v. TdF jos ‘coussounaduro’)

cossonalha nf sing, cf Ubaud Dicort : (v. cosson 2)

cossonar / cussonar (v. tr.) : rosegar las fustas, lo gran...

cossonar / cussonar (se) : se manar (èsser rosegat pels cussons)

cossonat, -ada / cussonat, -ada : rosegat, -ada pels cussons.

Fusta cussonada : fusta manada.

cossor / cossol / cóssol nm e adj, v. Ubaud Dicort : v. cossol.

cossòta nf : josbarba (mena de pè de caplata) (v. sosbarba)

cossut, -uda adj : plan vestit, plan vestida ; opulent, -a.

còst 1 nm (plt.) : menta de gal / tanarida (Tanacetum vulgare)

còst 2 nm : prètz de quicòm ; despensa.

Crénher lo còst, craindre la dépense. (v. TdF jos ‘cost’)

A tot còst, à tout prix. (v. Ubaud Dicort e TdF)

còsta 1 nf : costèla ; nèrvi de fuèlha ; fuèlha laterala d'unes legums ; coston de panièr, de panièira, de desca... ; renvèrs de montanha ; montada (camin montuós) ; ribatge de mar [v. còssa 2] ; filada / filassa de seda ; amadièr (mar.) (v. TdF ‘costo 1’)

còsta 2 (adv.) : de còsta / ran de / de ras / ras e ras...

còsta 3 de (loc. prep) : al prèp de / al près de / al ran de / al ras de...

còsta de (de -) loc prep, cf Ubaud Dicort : v. decòsta de.

còsta 4 nf, cf Ubaud Dicort : « coût, dépense, frais, v. còst, despensa » (v. TdF ‘costo’)

costada : branca laterala (R. IV, 27) ; rebrot.

costaire, -aira [~ -airitz] adj e n : « celui, celle qui coûte » TdF  ; costós, -osa. v. pus bas.

costal 1 nm : ranquet ; colina ; renvèrs de colina ; truquèl ; pujòl / pojòl ; tuquet ; supèl.

costal 2, -a adj : relatiu, -iva a la còsta « t. d’anatomie, costal, ale » TdF ‘coustau 2’.