|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
corton nm : v. al bas de la pagina
precedenta. cortor (abs. Dicort) : pan bis / pan biset / pan brun. (v. corton) cortòta nf, cf Ubaud Dicort :
v. corteta. (v. TdF jos ‘courteto’) cortpoisson nm (Alibert, TdF)
[cortpoisson / cortpolson ?, cf
Ubaud Dicort] : asma (m.) /
polsas / cort alen / sofle cort. [« Etym. : ‘poissou’ : altération de ‘poulso’ respiration » (Azaïs jos
‘courpouissou’)] (v. cortpolson). cortpolson nm / cortpolset (abs. Dicort) / cortalena nf : sofle
cort ; asma (m.). (v. cortalen) còrtransida nf, cf Ubaud Dicort : (v. còrtransir) còrtransir v, cf Ubaud Dicort : « se sentir mal » (v. Per
Noste ‘sentir’) còrus nm, cf Ubaud Dicort :
v. chòrus. corvada nf, cf Ubaud Dicort : « corvée, entraide des agriculteurs, travail des soldats » (Rapin) ; v. corrada (v. TdF jos ‘courrado’). corvada » (fr.) : v. corròc. corveta : mena de nau (mar.) còrvirar (v. tr.) : amodar lo soslèu / bolegar lo vòmit ; virar lo còr de / fetgevirar / borrolar / còrtocar bravament. Foguèt corvirada d'aprene la mòrt de son òme. còrvirat, -ada : qu'a lo soslèu / qu'a enveja de vomir. « còs » 1 nm : v. còrs 1. còs 2 nm (TdF
‘cos 2’, Alibert ; abs. Dicort) : tuc / tuca ; puget / pujòl /
pujolet / montaruc ; montet. cosac [, -a] adj e nm : mena de cavalièr rus. coscodejar (v. intr.) : cantar (en parlant de la perditz) coscolh nm : corcosson / gorgolh. v. corcosson ; « molosperme
cicutaire, plante » (TdF jos ‘couscoui’). coscolha : envolopa d'unes legums (peses, mongilhs...) La coscolha dels peses, de las mongetas... coscolhon ! : onomatopèia que revèrta lo cant de la catla / calha. cosconilha / coscorilha (plt.) : lesega (Lactuca perennis) ; falsa graba / masteguièira (Chondrilla juncea) ; costelina / còsta conilhièira (Picridium vulgare) coscora (Alibert ;
abs. Dicort) : mena
d'esquileta redonda. (v. coscorrilh) coscoret (abs. Dicort) : cocarilh
(còca de milh desgrunada) (v. coscorret) coscorra nf, cf Ubaud Dicort : « pomme
de pin » (Palay).
(v. cocorèca) coscorret nm, cf Ubaud Dicort :
« rafle de maïs » (Alibert) coscorrilh nm, cf Ubaud Dicort :
« grelot (cheval ou mulet) ;
rafle de maïs [v. coscorret, cocarilh] » (v. Carrasco ‘coscorilh’) coscós 1 nm : mena de mangisca aràbia (semola, moton...
espècias) ; coscós 2 nm (Alibert ; abs. Dicort) : amni / api fòl / api salvatge (Amni majus) coscós
3 (plural
de coscolh) : v. coscolh, cf Ubaud Dicort. coscossièr nm, cf Ubaud Dicort : « (marmite pour faire le
couscous) couscoussier » (Per Noste) cosecanta nf : (matematica) « cosécante » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 68) cosedor nm : aplech per cordurar una estòfa o un libre. cosedura 1 nf : cordura (seguida de punts d'agulha e de fil), « couture, v. cordura plus usité » (v. TdF ‘couseduro 2’) ; cosedura 2 nf : coseson (accion
de còire o de far còire),
« cuisson, v. coseson »
(v. TdF ‘couseduro 1’) ; « cuisson, sentiment
douloureux » (Sauvages
Dict.) coseire 1 nm : aisina per còire o per far
còire los aliments. coseire 2, -a n : cordurièr, -a (persona que cordura de vestits) cosendic nm, cf Ubaud Dicort (v. sendic) :
« cosyndic » cosent, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« cuisant, ante ; qui cuit facilement » (v. TdF ‘cousent’) cóser / cosir (v. tr.) : cordurar amb una agulha e de fil o amb una maquina. Maquina de cóser. còser [veire còire, cf Ubaud Dicort] / còire (v. tr. e intr.) : cosinar un aliment sul fuòc ; far bolir o far rostir un aliment ; sometre al fuòc ; subir una transformacion jos l'accion del fuòc. còser [veire còire] / còire (se) v pron : aver fòrça tròp caud. coseson nf : cosedura (accion
de còire o de far còire) ;
« douleur cuisante ; froid cuisant ; peine, chagrin,
dépit » (v. TdF jos ‘couiesoun’) cosignatari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « cosignataire » (Rapin) cosin 1 nm : « cousin, insecte, v. moissal plus usité » ;
cantarèla / cantarèla verda (Ephippiger), « sauterelle
porte-selle » (v. TdF ‘cousin 1’) cosin 2, -a n : enfant o filha d'un oncle o d'una tanta. cosin, -a german, -a : cosin,-a al primièr gra. cosin, -a segond, -a : cosin, -a al segond gra. cosina 1 nf : airal que i s'aprèstan los aliments. cosina 2 nf : v. jos cosin 2. cosinada : contengut d'una cosina ; bolhon bolit ; tot çò qu'a bolit dins lo bolhon (carn, legums...) ; trufets o castanhas cuèches jos las cendres. cosinaire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa la cosina / cosinièr, -ièira. cosinalha (pej.) (abs. Dicort) : tota la tièira dels cosins. (v. cosinariá) cosinar (v. tr. e intr.) : far la cosina ; aprestar un aliment. cosinariá nf, cf Ubaud Dicort : « les cousins et cousines, en
mauvaise part » TdF cosinàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand cousin, vilaine
cousine » TdF cosinat nm, cf Ubaud Dicort :
« potage de châtaignes sèches ‒ syn. bajanat
2 » (Azaïs) cosinatge 1 nm : parentat entre cosins ; cosinatge 2 nm : aprestatge d'aliments. cosinejar 1 (v. tr. e intr.) : « traiter en cousin » (Alibert) ; frequentar de cosins o de cosinas ; se frequentar entre cosins. cosinejar 2 (v. intr.) far la cosina còp o autre ; « faire le parasite, v. castelejar, clastrejar » (v. TdF ‘cousineja 2’) ; se far convidar tròp sovent en qualitat de cosin. cosinet, -a n, cf Ubaud Dicort :
« petit cousin, chère cousine » TdF cosineta 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« petite cuisine » TdF Faire la cosineta, faire la dînette. (v. TdF) cosineta 2 nf : v. jos cosinet. cosinièira 1 nf : « cuisinière, ustensile de cuisine où l’on met le sel, le poivre, etc. » TdF ‘cousiniero 1’ ; aparelh amb un forn per far la cosina. cosinièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « cousinière,
moustiquaire » TdF ‘cousiniero 2’ cosinièr, -ièira n : persona que fa la cosina. cosinièr Macari nm, cf Ubaud Dicort : « méchant
cuisinier » TdF jos
‘Macàri’ Cosinièr Joan-Pèire : prèire (1794 - 1860), autor d'un diccionari occitan de la lenga de Tarn (Occitània) |
|
cosinus nm : (matematica)
« cosinus » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 69 e n. 35) cosir v : cóser. v. pus naut. cosit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « cousu, ue » TdF jos ‘couse’ cosívol adj m e f (v. –ÍVOL) / cosivol, -a adj : de bon far còire ; que còi aisidament.. Los ceses son pas plan cosivols. COSM- COSMO- : forma prefixada del grèc
kòsmòs (mond / univèrs / cosmòs) Còsme[ / Còsma] : prenoms m,
cf Ubaud Dicort. COSMET- : forma prefixada del grèc
kòsmetikòs (ornament) cosmetic 1, -a (adj.) : relatiu, -iva al pel o a las cilhas, « cosmétique » (Laus, Basic). cosmetic 2 (subs. m.) : substància per aprestar pel o cilhas, « cosmétique » (Laus). cosmetològ, -a : especialista (m. e f.) de cosmetologia. cosmetologia : estudi de la preparacion e de l'emplec dels cosmetics. cosmic, -a : relatiu, -iva a l'univèrs, al cosmòs. cosmobiologia : sciéncia qu'estúdia l'influéncia dels fenomèns cosmics suls organismes cosmobiologic, -a : relatiu, -iva a la cosmobiologia. cosmodròm : basa russa de lançaments espacials. cosmogonia : sistèma sus la formacion de l'univèrs. cosmogonic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« cosmogonique » (Rapin) cosmograf, -a : persona especializada en cosmografia. cosmografia : descripcion generala de l'univèrs. cosmografic, -a : relatiu, -iva a la cosmografia. cosmologia : coneissença filosofica de las leis del mond fisic. cosmologic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« cosmologique » (Laus) cosmonauta (m. e f.) : persona que se passeja dins lo cosmòs. cosmonautica (abs. Dicort) : astronautica. cosmopolita (adj. m. e f.) : natura d'un grop, d'un airal que i se tròban de personas de nacionalitats diferentas. cosmopolitisme : natura de çò cosmopolita. cosmòs [còsmos nm, cf Ubaud Dicort] : univèrs ; espaci intersideral. cosor nf : escosentor / escosença (sensacion de brutladura) còspa : margue de cotèl. cospet nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cotelon que se replega pas. còssa 1 nf : anèl de fèrre per renfortir l'ulhet d'una vela (mar.) còssa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « plage sablonneuse, rivage de la mer, dans l’Hérault » TdF. « còssa » e derivats : v. còsta. còssa 3 (culhièr) nf e derivats (Alibert ; v. TdF ‘cosso’) : v. còça (v. Ubaud Dicort, p. 149) « cosseguir » /
« cotseguir » : v. conseguir. cossejaire, -aira
n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui dévide ; celui qui habite sur la côte (còssa 2) » (v. TdF) cossejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, dévider du fil, de la laine, v. debanar ; pour côtoyer, v. costejar » (v. TdF),
« côtoyer ; suivre la côte » (Alibert jos ‘còssa’) cosselerguejar v, cf Ubaud Dicort :
v. cosserguejar. (v. TdF jos ‘coussergueja’) cosselèrgues
nm pl, cf Ubaud Dicort :
v. cossèrgues. (v. TdF jos ‘coussergues’) cossergós, -osa adj : que crenta los cossergues. cosserguejar (v. tr.) : gratilhar / gratulhar /
gratussar / gratonar / gratonejar / pecigolar / peciguejar. cosserguejat, -ada : t. a. çaisús. cossergues (v. Vayssier ; e non pas « cossèrgues ») [cossèrgues (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (m. pl.) :
gratilhs /gratilhons /gratissons /gratussons / peciguetas / pecigolas / pecigossas
/ cigolas / cigossas (atocaments qu'amodan un tressaliment agradiu e un rire
nerviós) « cossí » (cossí adv) : v. consí (non preconizat Dicort). cossinós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « cuisant, piquant, ante, v. cosent » (v. TdF jos ‘couissignous’) Formatge
cossinós, fromage affiné.
(v. TdF) cossir (v. tr.) : achiquetar ; apecilhar ; cachar dins las mans. cossit, -ida : p.p. de cossir (t.a.) cossol ~ cóssol ~ cossor nm e adj, cf
Ubaud Dicort : « pâtis, pacage, lieu soumis au
parcours des troupeaux » TdF
jos
‘coussou’ Los cossols
de la Crau, les pâturages de la
Crau. (v. TdF) La Crau
cossol, la Crau pastorale, la Crau
déserte. (v. TdF) « còssol » : v. consol [cònsol]. « cossòla »
: v. còssa e coçòla, cf Ubaud Dicort. cosson 1 (abs. Dicort)
: còrs pichonèl ; còrs polidonèl. (v. corson) cosson 2 / cusson nm : baba de diferents insèctes rosegaires ; persona avara, tissosa, secutaira, secafetge (s. f.) cossonadís ~ cussonadís nm, cf Ubaud Dicort :
« trous que les vers font dans le bois ;
vermoulure » TdF ‘coussounadis’ cossonadís (v. cossonadís) / cossonadura [ ~ cussonadura] nf, cf Ubaud Dicort : resulta del rosegadís dels cussons. (v. TdF jos ‘coussounaduro’) cossonalha nf sing, cf Ubaud Dicort : (v. cosson
2) cossonar / cussonar (v. tr.) : rosegar las fustas, lo
gran... cossonar / cussonar (se) : se manar (èsser rosegat pels
cussons) cossonat, -ada / cussonat, -ada : rosegat, -ada pels cussons. Fusta cussonada : fusta manada. cossor / cossol /
cóssol nm e adj, v. Ubaud Dicort : v. cossol. cossòta nf :
josbarba (mena de pè de caplata) (v. sosbarba) cossut, -uda adj : plan vestit, plan vestida ; opulent, -a. còst 1 nm (plt.) : menta de gal / tanarida (Tanacetum vulgare) còst 2 nm : prètz de quicòm ; despensa. Crénher lo còst, craindre la dépense. (v. TdF jos ‘cost’) A tot còst, à tout prix. (v. Ubaud Dicort e TdF) còsta 1 nf : costèla ; nèrvi de fuèlha
; fuèlha laterala d'unes legums ; coston de panièr, de
panièira, de desca... ; renvèrs de montanha ; montada (camin
montuós) ; ribatge de mar [v. còssa 2] ;
filada / filassa de seda ; amadièr (mar.) (v. TdF ‘costo 1’) còsta 2 (adv.) : de còsta / ran de / de ras / ras e ras... còsta 3 de (loc. prep) : al prèp de / al
près de / al ran de / al ras de... còsta de
(de -) loc prep, cf Ubaud Dicort : v. decòsta de. còsta 4 nf, cf Ubaud Dicort :
« coût, dépense, frais, v. còst, despensa » (v. TdF ‘costo’) costada : branca laterala (R. IV, 27) ; rebrot. costaire, -aira [~ -airitz] adj e n : « celui,
celle qui coûte » TdF
; costós, -osa. v. pus bas. costal 1 nm : ranquet ; colina ; renvèrs de colina ; truquèl ; pujòl / pojòl ; tuquet ; supèl. costal 2, -a adj : relatiu, -iva a la còsta « t. d’anatomie, costal, ale » TdF ‘coustau 2’. |
|
|
|
|
|
|