|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cort alen [cortalen] nm / cortalena nf : guelsa / besalenada / asma (m.) / polsa / polsièira. cortanèl (< cort 3), -a adj, cf Ubaud Dicort : « court,
ourte, en Castrais (G.
Azaïs) » TdF cortanèla nf : cort pichona ; cort enclausa. cortanet nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin blanc » TdF cortapalha nf, cf Ubaud Dicort :
« courte paille, court fétu, manière de tirer au
sort » TdF ‘courto-paio’ cortapalha (a la -) : a l'azard. (v. çai sus) Tirar a la cortapalha. cortaponcha nf, cf Ubaud Dicort :
« courtepointe » (L. 98) cortàs, -assa adj : plan tròp cort, plan tròp corta, « très court, ourte » TdF. cortaud,
-a adj : coacopat ; coacopada ; rabassòt, -a. cortaurelhas nm : « surnom du loup »
(Alibert), animal cortaurelhat o persona
cortaurelhada. cortaurelhat, -ada (adj. e sub.) : qu'a d'aurelhas cortas. Moisset, -a es l'escais d'una persona cortaurelhada. cortavida 1 adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « frêle, délicat » (Alibert), « menacé » (Carrasco) cortavida 2 (subs. m. e f.) (abs. Dicort) : persona freula e mingarèla. (v. çai sus) cortbolhon : bolhon amb vin e espècias per far còire de peis / pairolariá. cortbolhonat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « cuit au
court-bouillon » (v. TdF ‘court-bouiouna’) cortcircuit : copadura accidentala de corrent electric. cortcircuitar (v. tr.) : metre en cortcircuit ; (s.f.) : téner pas compte dels intermediaris. cortcircuitatge : accion o resulta de cortcircuitar. cortectomia : ablacion d'una partida del cortèx cerebral. corteg nm, cf Ubaud Dicort :
« action de courtiser les dames » (L. 98) cortègi nm: ensemble de personas qu'acompanhan quicòm o q.q. (t.a.) cortejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que corteja / calinhaire, -a ; cortesan, -a. cortejament nm, cf Ubaud Dicort :
« action de faire des visites (?) » (L. 98) (v. cortejar) cortejar (v. tr.) : far la cort / floretar (contar floreta) ; téner cort ; se téner a la cort ; « visiter la cour » (L. 98). cortejat, -ada : calinhat, -ada. cortés, -a adj : fòrt aimable, -a. L'amor cortés cantat pels trobadors : exaltacion (R. II, 60) pagana de l'amor adultèr literàriament sublimat en acte cortés, vertuós e sublim. cortesament : d'un biais cortés. cortesan, -a n : que se ten a la cort d'un rei o d'un grand. cortesanariá nf, cf Ubaud Dicort : « courtisanerie, action de
faire la cour, peut se prendre en mauvaise part » (v.
Palay) cortesar v (v. Ubaud Dicort e R. II, 497) : « v tr,
courtiser, faire la cour, se montrer galant » (Azaïs,
jos ‘courteja’). (v. cortejar) cortesia [cortesiá] nf : * afabilitat (v. R. III, 278). corteson nm : damaisèl / donsèl (R. III, 68). cortet, -a adj : un pauc cort, -a. corteta nf : « petite cour, préau » TdF ; borieta / bòria, bòrda pichona (v. Alibert) ; brèva de jornalista. cortèx nm (del latin cortex (rusca ; envolopa)) : çò que cobrís, çò qu'envolopa un organ animal o vegetal. Cortèx cerebral. Cortèx susrenal. cortial (abs. Dicort) / cortil / cortiu (los 2 v. cortil) nm :
dependéncia d'ostal o de bòria. CORTIC- : forma prefixada del latin cortex, -icis. v. cortèx. cortical, -a : relatiu, -iva al cortèx d'un organ. Cellulas corticalas. CORTICI- : forma prefixada del lat. cortex, -icis. v. cortèx. corticicòla (m. e f.) : que viu sus las ruscas dels arbres. Liquèns corticicòlas. CORTICO- : forma prefixada del lat. cortex, -icis. v. cortèx. corticoïde (m.) : substància secretada pel cortèx de las glandolas susrenalas. corticosteroïd : cadun dels compausats secretats pel cortèx de las glandolas susrenalas. corticostimulina : ormòna de l'ipofisi qu'estimula la secrecion de la glandola corticosusrenala. corticosusrenal, -a : relatiu, -iva al cortèx susrenal. corticosusrenalòma (m.) : tumor corticosusrenala. corticoterapia : terapia pels corticoïdes. cortil ~ cortiu nm, cf Ubaud Dicort : « petit jardin clos de murs,
verger attenant à une cour ; tour d’une ferme, vol du
chapon ; bergerie, parc couvert en chaume, parc à cochon,
bouge ; ruelle, cul-de-sac »
(v. TdF jos ‘courtiéu’) cortilha : òrt atenent a una bòria. cortilièira nf, cf Ubaud Dicort : « courtilière, taupe-grillon, insecte qui ravage les jardins, v. copapòrres, talhacebas » (v. TdF ‘courtiliero’). « cortilhièira » : v. còpa pès (abs. Dicort). cortin, -a : descoetat, -ada. Ai una canha cortina. cortina : estòfa que tampa una pòrta, una fenèstra, un lièch... ; tròç de fortificacion. cortinar (v. tr.) : enrodar de cortinas. cortinari (m.) (del latin cortinarius.) : nom
generic de 400 menas de campairòls. cortinatge : cortinas de lièch. cortinòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. cortin) cortiòla nf, cf Ubaud Dicort : « petite cour, verger, v. corteta » (v. TdF) cortisòna nf, cf Ubaud Dicort : « cortisone » (Rapin) cortitge : estat de çò cort ; brevetat / brevitat (R. II, 257). cortiu nm : v. cortil. cortmetratge : film cortet de cinemà o de television. « Lo Temps Novèl » es un cortmetratge occitan, d'après una novèla de Joan Bodon. còrtocar (abs. Dicort) (v. tr.) : corcachar / esmòure (sarrar lo còr) corton nm (v. Ubaud Dicort e
Alibert) :
« pain bis ; farine de recoupe, v. reprim ;
troisième qualité de filasse, v. còchis » (v. TdF ‘courtoun’) |
|
||
|
corruptiu, -iva adj (R. V, 111) : qu'a lo poder de corrompre. corruptor, -tritz (adj. e subs.) : que corromp. Un espectacle corruptor. Una lectura corruptritz. cors nm : movement ; direccion ; escorreguda ; seguida ; corrent ; flux ; durada ; temporada ; prètz ; taus ; liça / passejada / baloard ; cercle de fust d'una cuba ; lecçon / leiçon (R. IV, 43) d'ensenhaire, -a. còrs 1 nm / còs (Alibert ; non preconizat Dicort) : organisme de l'òme e de l'animal ; cadavre ; cortègi mortuari ; consisténcia, fòrça del vin ; talha dels caractèrs d'estampariá. A còrs perdut, à corps perdu. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘perdre’). [Rapin : a la perduda, a tot ne perdre] còrs compausat nm :
(quimia) « corps composé » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 342) còrs de Dieu nm, cf Ubaud Dicort : « La procession del còrs de Dieu, la procession de la Fête-Dieu, à
Toulouse et en Rouergue » (v. TdF jos ‘cors’) còrs de garda nm, cf Ubaud Dicort : « corps-de-garde » TdF ‘cors-de-gardo’ còrs pur nm : (quimia) « corps
pur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 342) còrs sant nm, cf Ubaud Dicort : « corps-saint ; buste de
saint qui sert de reliquaire » TdF ‘cors-sant’ còrs simple nm :
(quimia) « corps simple » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 342) còrs 2, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Corsega ; de Corsega. corsa : escorreguda ; comission ; cors d'una vida de trabalh. A corsa, à la course, en
courant. Anava a grand corsa, il allait à toute bride, il courait à
toutes jambes. (v. TdF ‘courso’) En corsa,
avec rapidité. (v.
Ubaud Dicort e Alibert) còrsa nf, cf Ubaud Dicort :
« vesce blanche, plante » TdF ‘còrso 2’ corsable, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
« ayant cours ; qui court les rues » (L. 98) corsar 1 (v. tr.) : persègre
; percaçar / acotir. (v. acorsar) corsar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v
tr, (donner de la saveur, du corps,
de la force) corser » (Rapin, Sèrras-Ess.) corsari : marin que son activitat es de percaçar los autres. corsat, -ada adj : qu'a de
fòrça (vin, estòfa, papièr, repais...) [v. corsar
2] ; corpulent, -a (R. II,
495). corsatge nm / cossatge (non preconizat Dicort) : corpuléncia (R. II, 495) / talha ; vestit sens margas que cobrís lo bust feminin. (v. TdF jos ‘coursage’) còrsec, -a adj : qu'a lo còr tressecat (s.f.) còrsecar 1 (v. tr.) (abs. Dicort < veire p. 148) : tressecar lo còr (s.f.), « au fig., broyer le cœur » (v. Palay ‘corsecà’) còrsecar (se) v pron
: se tressecar lo còr (s.f.),
« languir, se dessécher, se morfondre » (Palay jos ‘co
secà-s’). còrsecar
2 v, cf Ubaud Dicort : « v. intr. et pron., se sécher jusque dans l’intérieur, en
parlant des châtaignes qu’on fait sécher à la
fumée » TdF ‘cor-seca’ (< Vayssier
« couorsequà). Corsega : isla al sud-est d'Occitània. corsegàs nm / cossegàs (non preconizat Dicort) : còrs grandàs. corsegon nm / cossegon (non preconizat Dicort) : corsarèl (còrs pichonèl, còrs polidonèl) corsejada : accion de persègre, de corsar q.q. corsejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui pourchasse » TdF corsejar 1 (v. tr.) : corsar / persègre / percaçar / acotir. Corsejar
los vaissèls. (v. TdF ‘courseja’) corsejar 2 (v. intr.) : far lo corsari ; anar en corsa. (v. çai sus) corsèl nm, cf Ubaud Dicort :
v. corson 1. (v. TdF jos ‘coursoun’) corselet nm, cf Ubaud Dicort :
« corselet, petit corset » (v. TdF) corset nm / corselet (v. corselet) : vestit de tèla renfortida de balenas ; « gilet » ; còrs pichonèl, « cher corps ». (v. TdF) corseta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit corset de dessus, sans manches » (v. TdF) corsetaire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa o que vend de corsets. corsetar (v. tr.) : cargar un corset a q.q. corsetar (se) : se cargar un corset. corsetat, -ada : persona que s'es cargada un corset. corseton nm, cf Ubaud Dicort :
« petit corset, petit gilet » TdF corsièira nf (R. II, 490) : camin de ronda ; camin cobèrt ; passatge reservat tot lo long d'un naviri ; valat per las aigas de pluèja dins l'ennaut d'un camp. corsièr 1, -ièira adj, cf Ubaud Dicort :
« coureur, rapide ; courant, ayant cours » (L. 98) corsièr 2 nm : correire, -a (t.a.) ; persona que far de corsas ; corsièr 3 nm : canon de caça de nau canonièira ; canal que l'aiga i se precipita per tombar sus la ròda d'un molin. corsilhon nm / cossilhon (non preconizat Dicort) : còrs pichonèl ; corset pichonèl ; bracièira de nenes / jacotin. corsilhonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petite camisole d’enfant » TdF còrso nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « corso » (v. çai jos) corsò nm, fran.,
veire còrso,
v. Ubaud Dicort Errata web. corson 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit corps, gentil corps ; petit coeur » TdF corson 2 (abs. Dicort) / cossor : dralha pels tropèls. (v. corsor
e cossol) corsonet nm, cf Ubaud Dicort :
« corps tout petit, v. corsilhon ; petit cœur, en Rouergue » TdF corsor nm ~ cossor nm
(v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. cossol. cort 1 nf : airal enclaus entremièg de bastiments ; sòl de bòria ; residéncia de rei ; personas que i demòran ; airal que i se far la justícia ; pargue / corral. Cort
d’amour, cour d’amor. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘court 1’) Cort
d’assisas. (v. assisas) cort 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« petite bécassine, dans le Gard » TdF ‘court 3’ cort 3, -a adj :
lo contrari de long, -a. (v. TdF ‘court 2’) Per far cort : en resumit. Èsser cort e costièr, frapper en
deçà et à côté du but. (v. TdF e Ubaud Dicort) cort 4 adv, cf Ubaud Dicort :
« court, brusquement » TdF ‘court 4’ Tot cort, tout court. (v. TdF e Ubaud Dicort) Virar,
copar cort, couper court. (v. TdF) cortabòta nm, cf Ubaud Dicort : « courtaud, terme
injurieux » TdF ‘courto-boto’ cortada : contengut de la bassa cort ; bòria ; casal (v. TdF). cortafarina nf, cf Ubaud Dicort :
« recoupe » TdF ‘courto-farino’ cortal nm / cortala (abs. Dicort e Alibert) : jaça / pargue pel bestial ; pastural. cortalar 1 (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : claure dins un cortal. cortalar 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« imbécile » (v. Alibert, TdF courtala) |
|
|
|
|
|
|
|
|