cort alen [cortalen] nm  / cortalena nf : guelsa / besalenada / asma (m.) / polsa / polsièira.

cortanèl (< cort 3), -a adj, cf Ubaud Dicort : « court, ourte, en Castrais (G. Azaïs) » TdF

cortanèla nf : cort pichona ; cort enclausa.

cortanet nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blanc » TdF

cortapalha nf, cf Ubaud Dicort : « courte paille, court fétu, manière de tirer au sort » TdF ‘courto-paio’

cortapalha (a la -) : a l'azard. (v. çai sus)

Tirar a la cortapalha.

cortaponcha nf, cf Ubaud Dicort : « courtepointe » (L. 98)

cortàs, -assa adj : plan tròp cort, plan tròp corta, « très court, ourte » TdF.

cortaud, -a adj : coacopat ; coacopada ; rabassòt, -a.

cortaurelhas nm : « surnom du loup » (Alibert), animal cortaurelhat o persona cortaurelhada.

cortaurelhat, -ada (adj. e sub.) : qu'a d'aurelhas cortas.

Moisset, -a es l'escais d'una persona cortaurelhada.

cortavida 1 adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « frêle, délicat » (Alibert), « menacé » (Carrasco)

cortavida 2 (subs. m. e f.) (abs. Dicort) : persona freula e mingarèla. (v. çai sus)

cortbolhon : bolhon amb vin e espècias per far còire de peis / pairolariá.

cortbolhonat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « cuit au court-bouillon » (v. TdF ‘court-bouiouna’)

cortcircuit : copadura accidentala de corrent electric.

cortcircuitar (v. tr.) : metre en cortcircuit ; (s.f.) : téner pas compte dels intermediaris.

cortcircuitatge : accion o resulta de cortcircuitar.

cortectomia : ablacion d'una partida del cortèx cerebral.

corteg nm, cf Ubaud Dicort : « action de courtiser les dames » (L. 98)

cortègi nm: ensemble de personas qu'acompanhan quicòm o q.q. (t.a.)

cortejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que corteja / calinhaire, -a ; cortesan, -a.

cortejament nm, cf Ubaud Dicort : « action de faire des visites (?) » (L. 98) (v. cortejar)

cortejar (v. tr.) : far la cort / floretar (contar floreta) ; téner cort ; se téner a la cort ; « visiter la cour » (L. 98).

cortejat, -ada : calinhat, -ada.

cortés, -a adj : fòrt aimable, -a.

L'amor cortés cantat pels trobadors : exaltacion (R. II, 60) pagana de l'amor adultèr literàriament sublimat en acte cortés, vertuós e sublim.

cortesament : d'un biais cortés.

cortesan, -a n : que se ten a la cort d'un rei o d'un grand.

cortesanariá nf, cf Ubaud Dicort : « courtisanerie, action de faire la cour, peut se prendre en mauvaise part » (v. Palay)

cortesar v (v. Ubaud Dicort e R. II, 497) : « v tr, courtiser, faire la cour, se montrer galant » (Azaïs, jos ‘courteja’). (v. cortejar)

cortesia [cortesiá] nf : * afabilitat (v. R. III, 278).

corteson nm : damaisèl / donsèl (R. III, 68).

cortet, -a adj : un pauc cort, -a.

corteta nf : « petite cour, préau » TdF ; borieta / bòria, bòrda pichona (v. Alibert) ; brèva de jornalista.

cortèx nm (del latin cortex (rusca ; envolopa)) : çò que cobrís, çò qu'envolopa un organ animal o vegetal.

Cortèx cerebral.

Cortèx susrenal.

cortial (abs. Dicort) / cortil / cortiu (los 2 v. cortil) nm : dependéncia d'ostal o de bòria.

CORTIC- : forma prefixada del latin cortex, -icis. v. cortèx.

cortical, -a : relatiu, -iva al cortèx d'un organ.

Cellulas corticalas.

CORTICI- : forma prefixada del lat. cortex, -icis. v. cortèx.

corticicòla (m. e f.) : que viu sus las ruscas dels arbres.

Liquèns corticicòlas.

CORTICO- : forma prefixada del lat. cortex, -icis. v. cortèx.

corticoïde (m.) : substància secretada pel cortèx de las glandolas susrenalas.

corticosteroïd : cadun dels compausats secretats pel cortèx de las glandolas susrenalas.

corticostimulina : ormòna de l'ipofisi qu'estimula la secrecion de la glandola corticosusrenala.

corticosusrenal, -a : relatiu, -iva al cortèx susrenal.

corticosusrenalòma (m.) : tumor corticosusrenala.

corticoterapia : terapia pels corticoïdes.

cortil ~ cortiu nm, cf Ubaud Dicort : « petit jardin clos de murs, verger attenant à une cour ; tour d’une ferme, vol du chapon ; bergerie, parc couvert en chaume, parc à cochon, bouge ; ruelle, cul-de-sac » (v. TdF jos ‘courtiéu’)

cortilha : òrt atenent a una bòria.

cortilièira nf, cf Ubaud Dicort : « courtilière, taupe-grillon, insecte qui ravage les jardins, v. copapòrres, talhacebas » (v. TdF courtiliero). « cortilhièira » : v. còpa pès (abs. Dicort).

cortin, -a : descoetat, -ada.

Ai una canha cortina.

cortina : estòfa que tampa una pòrta, una fenèstra, un lièch... ; tròç de fortificacion.

cortinar (v. tr.) : enrodar de cortinas.

cortinari (m.) (del latin cortinarius.) : nom generic de 400 menas de campairòls.

cortinatge : cortinas de lièch.

cortinòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. cortin)

cortiòla nf, cf Ubaud Dicort : « petite cour, verger, v. corteta » (v. TdF)

cortisòna nf, cf Ubaud Dicort : « cortisone » (Rapin)

cortitge : estat de çò cort ; brevetat / brevitat (R. II, 257).

cortiu nm : v. cortil.

cortmetratge : film cortet de cinemà o de television.

« Lo Temps Novèl » es un cortmetratge occitan, d'après una novèla de Joan Bodon.

còrtocar (abs. Dicort) (v. tr.) : corcachar / esmòure (sarrar lo còr)

corton nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « pain bis ; farine de recoupe, v. reprim ; troisième qualité de filasse, v. còchis » (v. TdF ‘courtoun’) 

 

 

corruptiu, -iva adj (R. V, 111) : qu'a lo poder de corrompre.

corruptor, -tritz (adj. e subs.) : que corromp.

Un espectacle corruptor.

Una lectura corruptritz.

cors nm : movement ; direccion ; escorreguda ; seguida ; corrent ; flux ; durada ; temporada ; prètz ; taus ; liça / passejada / baloard ; cercle de fust d'una cuba ; lecçon / leiçon (R. IV, 43) d'ensenhaire, -a.

còrs 1 nm / còs (Alibert ; non preconizat Dicort) : organisme de l'òme e de l'animal ; cadavre ; cortègi mortuari ; consisténcia, fòrça del vin ; talha dels caractèrs d'estampariá.

A còrs perdut, à corps perdu. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘perdre’). [Rapin : a la perduda, a tot ne perdre]

còrs compausat nm : (quimia) « corps composé » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 342)

còrs de Dieu nm, cf Ubaud Dicort : « La procession del còrs de Dieu, la procession de la Fête-Dieu, à Toulouse et en Rouergue » (v. TdF jos ‘cors’)

còrs de garda nm, cf Ubaud Dicort : « corps-de-garde » TdF ‘cors-de-gardo’

còrs pur nm : (quimia) « corps pur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 342)

còrs sant nm, cf Ubaud Dicort : « corps-saint ; buste de saint qui sert de reliquaire » TdF ‘cors-sant’

còrs simple nm : (quimia) « corps simple » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 342)

còrs 2, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Corsega ; de Corsega.

corsa : escorreguda ; comission ; cors d'una vida de trabalh.

A corsa, à la course, en courant.

Anava a grand corsa, il allait à toute bride, il courait à toutes jambes. (v. TdF ‘courso’)

En corsa, avec rapidité. (v. Ubaud Dicort e Alibert)

còrsa nf, cf Ubaud Dicort : « vesce blanche, plante » TdF ‘còrso 2’

corsable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « ayant cours ; qui court les rues » (L. 98)

corsar 1 (v. tr.) : persègre ; percaçar / acotir. (v. acorsar)

corsar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (donner de la saveur, du corps, de la force) corser » (Rapin, Sèrras-Ess.)

corsari : marin que son activitat es de percaçar los autres.

corsat, -ada adj : qu'a de fòrça (vin, estòfa, papièr, repais...) [v. corsar 2] ; corpulent, -a (R. II, 495).

corsatge nm / cossatge (non preconizat Dicort) : corpuléncia (R. II, 495) / talha ; vestit sens margas que cobrís lo bust feminin. (v. TdF jos ‘coursage’)

còrsec, -a adj : qu'a lo còr tressecat (s.f.)

còrsecar 1 (v. tr.) (abs. Dicort < veire  p. 148) : tressecar lo còr (s.f.), « au fig., broyer le cœur » (v. Palay ‘corsecà’)

còrsecar (se) v pron : se tressecar lo còr (s.f.), « languir, se dessécher, se morfondre » (Palay jos ‘co secà-s’).

còrsecar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v. intr. et pron., se sécher jusque dans l’intérieur, en parlant des châtaignes qu’on fait sécher à la fumée » TdF ‘cor-seca’ (< Vayssier « couorsequà).

Corsega : isla al sud-est d'Occitània.

corsegàs nm / cossegàs (non preconizat Dicort) : còrs grandàs.

corsegon nm / cossegon (non preconizat Dicort) : corsarèl (còrs pichonèl, còrs polidonèl)

corsejada : accion de persègre, de corsar q.q.

corsejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui pourchasse » TdF

corsejar 1 (v. tr.) : corsar / persègre / percaçar / acotir.

Corsejar los vaissèls. (v. TdF ‘courseja’)

corsejar 2 (v. intr.) : far lo corsari ; anar en corsa. (v. çai sus)

corsèl nm, cf Ubaud Dicort : v. corson 1. (v. TdF jos ‘coursoun’)

corselet nm, cf Ubaud Dicort : « corselet, petit corset » (v. TdF)

corset nm / corselet (v. corselet) : vestit de tèla renfortida de balenas ; « gilet » ; còrs pichonèl, « cher corps ». (v. TdF)

corseta nf, cf Ubaud Dicort : « petit corset de dessus, sans manches » (v. TdF)

corsetaire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa o que vend de corsets.

corsetar (v. tr.) : cargar un corset a q.q.

corsetar (se) : se cargar un corset.

corsetat, -ada : persona que s'es cargada un corset.

corseton nm, cf Ubaud Dicort : « petit corset, petit gilet » TdF

corsièira nf (R. II, 490) : camin de ronda ; camin cobèrt ; passatge reservat tot lo long d'un naviri ; valat per las aigas de pluèja dins l'ennaut d'un camp.

corsièr 1, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « coureur, rapide ; courant, ayant cours » (L. 98)

corsièr 2 nm : correire, -a (t.a.) ; persona que far de corsas ;

corsièr 3 nm : canon de caça de nau canonièira ; canal que l'aiga i se precipita per tombar sus la ròda d'un molin.

corsilhon nm / cossilhon (non preconizat Dicort) : còrs pichonèl ; corset pichonèl ; bracièira de nenes / jacotin.

corsilhonet nm, cf Ubaud Dicort : « petite camisole d’enfant » TdF

còrso nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « corso » (v. çai jos)

corsò nm, fran., veire còrso, v. Ubaud Dicort Errata web.

corson 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit corps, gentil corps ; petit coeur » TdF

corson 2 (abs. Dicort) / cossor : dralha pels tropèls. (v. corsor e cossol)

corsonet nm, cf Ubaud Dicort : « corps tout petit, v. corsilhon ; petit cœur, en Rouergue » TdF

corsor nm  ~ cossor nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. cossol.

cort 1 nf : airal enclaus entremièg de bastiments ; sòl de bòria ; residéncia de rei ; personas que i demòran ; airal que i se far la justícia ; pargue / corral.

Cort d’amour, cour d’amor. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘court 1’)

Cort d’assisas. (v. assisas)

cort 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petite bécassine, dans le Gard » TdF ‘court 3’

cort 3, -a adj : lo contrari de long, -a. (v. TdF ‘court 2’)

Per far cort : en resumit.

Èsser cort e costièr, frapper en deçà et à côté du but. (v. TdF e Ubaud Dicort)

cort 4 adv, cf Ubaud Dicort : « court, brusquement » TdF ‘court 4’

Tot cort, tout court. (v. TdF e Ubaud Dicort)

Virar, copar cort, couper court. (v. TdF)

cortabòta nm, cf Ubaud Dicort : « courtaud, terme injurieux » TdF ‘courto-boto’

cortada : contengut de la bassa cort ; bòria ; casal (v. TdF).

cortafarina nf, cf Ubaud Dicort : « recoupe » TdF ‘courto-farino’

cortal nm / cortala (abs. Dicort e Alibert) : jaça / pargue pel bestial ; pastural.

cortalar 1 (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : claure dins un cortal.

cortalar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « imbécile » (v. Alibert, TdF courtala)