correguda nf : escorreguda / escorsa ; tracha / traita / corrida.

corregut, -uda adj : p.p. del vèrb córrer, « couru, ue ; échu, ue, en parlant des intérêts d’une somme : lo corregut, les intérêts échus » TdF jos ‘courre’.

correira nf : besala escampadoira.

correire, -eira  [~ -eiritz] adj e n : persona que corrís.

correja : lonja de cuèr ; foet de pastre ; corcha / acorcha ; lonja longaruda de tèrra, de nèu... ; faissa de vinha ; eisserment podat long ; (arc.) lonja de cuèr d'un flagèl.

La correja de las cauças.

Una correja de nèu.

Una correja de vinha.

Una correja de foet.

correja de Sant Joan nf, cf Ubaud Dicort : « lierre terrestre, plante » TdF

correjada : correja d'estriu (v. estriu) ; còps de correja ; mena de plt. : èrba nosada (Polygonum)

correjar 1 (v. tr.) : estacar amb una correja ; laçar / cordelar ; foetar / foetejar ; corrolhar (aprestar las pèls) (v. Alibert) ;

Correjar de solièrs, mettre des courroies aux souliers. (v. TdF)

correjar 2 v intr : vagabondar / passar país ; barrutlar / barrutlejar. (v. TdF ‘courreja 1’) ;  córrer (en parlant d'un laç corredor)

correjariá nf : fabrica de correjas ; « rue des ouvriers en courroies ou bourreliers » TdF.

correjassa nf, cf Ubaud Dicort : « grand liseron, convolvulus, plante » TdF

correjat 1, -ada : t.a. çaisús (correjar 1), « corroyé, ée » TdF jos ‘courreja 2’.

correjat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « herbes potagères » TdF. «  correjat » : v. conresat.

correjòla : vedilhada (plt.) (Convolvulus arvensis) ; trainassa (plt.) (Poligonum aviculare) ; riban de mar : mena de peis (Cepola rubescens)

correjòla de bartàs (plt.) : (Convolvulus sepium)

correjòla de Sant Joan (abs. Dicort) (plt.) : èdra terrèstra  (Glechoma hederacea) (v. correja de Sant Joan)

correjòla negra (plt.) : (Polygonum convolvulus)

correjòla roja (plt.) : (Potentilla reptans)

correjon : lacet de cuèr ; correjon de borsa.

Los correjons de las sabatas.

correjonar (v. tr.) : laçar los correjons ; correjar una borsa.

correjós, -osa adj : dur coma correja ; de mal plegar (s.p. e s.f.)

correlacion : relacion recipròca entre doas causas o mai.

correlacional, -a : relatiu, -iva a una correlacion.

correlatiu, -iva : en correlacion.

correlativament : d'un biais correlatiu.

correligionari, -ària n (v. Ubaud Dicort Errata web e TdF: « coreligionnaire » (Laus, Rapin).

correlin nm, cf Ubaud Dicort : « courlis, courlieu, genre d’oiseaux ; grand pluvier » (v. TdF ‘courreli’). (v. corliu)

corrença : flux del ventre. (v. escorrença)

corrent 1 nm: flux de l'aiga d'un riu, d'una ribièira, d'un fluvi ; anèla que corrís sus una barreta metallica de cortina ; anèla que corrís sus un listèl de fust de cortina.

corrent 2, -a adj : coladís, -issa ; de bon contentar.

correnta nf : mena de dança anciana ; ( l.p.) foira / diarrèia (v. corrença).

correntament adv : comunament ; aisidament.

correntilha : tauleta mobila ; filat per la pesca del ton ; filha fenestrièira (v. correntina) ; pluvièr de la colareta.

correntin 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « jeune coureur, coureuse, volage » (v. TdF ‘courrentin 1’)

correntin 2 nm : « nom par lequel on désigne divers oiseaux coureurs, tels que chevaliers et pluviers ; fusée qui court le long d’une corde tendue » (v. TdF ‘courrentin 2’)

correntina nf (v. TdF) : escorreguda inutila ; filha fenestrièira « jeune coureuse [v. jos correntin 1] » ; « dévoiement » (Alibert) (v. corrença).

correntinada nf, cf Ubaud Dicort : « grande quantité, batelée » TdF

correntum nm sing, cf Ubaud Dicort : « le complément d’une mesure, v. cocolucha 1 » (v. TdF)

córrer 1 / corrir (v. intr.) : caminar / se desplaçar ; se desplaçar a la buta-buta ; rajar (en parlant de l'aiga) ; correjar. v. correjar.

Pòdi pas córrer, qu'ai una camba que me dòl.

Córrer a sec : se desplaçar sens velas (mar.) « ... pendant une bourrasque » TdF jos ‘courre’

Al mai córrer : al brutle / a la buta-buta.

córrer 2 nm, cf Ubaud Dicort : « la course, l’action de courir » TdF jos ‘courre’

Corresa : nom de ribièira ; departament occitan v. p. 1053.

corresan [corresian, cf Ubaud Dicort], -a : (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Corresa ; persona sortida de Corresa.

Una Corresana.

« corresat » : v. conresat e correjat 2.

correspondéncia : accion o resulta de correspondre (t.a.) ; accion o resulta de se correspondre.

correspondent, -a adj e n : causa que correspond a una autra ; persona que correspond amb una autra ; collaborador,-rairitz de jornal.

Foguèt correspondent de guèrra.

correspondre (v. intr.) : èsser en relacion epistolara ; èsser en relacion de conformitat ; èsser en relacion de simetria.

correspondut (< correspondre) part pass, cf Ubaud Dicort : « correspondu »

corrias [córrias nf pl (v. Ubaud Dicort p. 149 e Vayssier ‘cóurrios’)] : perret (pus primièr lach rosselós de femna prens)

 

 

 

corricoita (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : al brutle / a la buta-buta.

corrida 1 nf : escorreguda ; escorsa ; tracha / traita.

corrida  2 (cast.) nf : afrontament dins una arena (lèumens d'un òme) amb un taure, segon de règlas establidas.

Avèm tanben de « corridas » de taure en Occitània.

corrièr, -ièira n : persona que pòrta las despachas ; corsièr, -ièira (persona qu'es sovent en desplaçament) ; correspondéncia (letras) ; jornal ; gazeta.

corrieu nm (R. II, 490) : corrièr ; corsièr.

corrigenda (t. tecn. lat.) : causas que son de corregir.

corrilh : verrolh (aplech per barrar una pòrta)

corriòl 1, -a adj : « coureur, euse, qui aime courir » TdF ‘courriòu 1’

Aiga corriòla, eau courante. (v. TdF)

corriòl 2 nm : òme femnassièr ; veitureta de nenon o de nenòta.

corriòla nf : filha fenestrièira « jeune fille qui aime à courir, v. correntina, gandalha » ; mena de besal ; cadena d'apleches de tota mena (s.f.) pluvièr de la colareta (mena de corliu) (v. TdF)

corriolar (v. tr.) : corsar / persègre / percaçar / acotir.

corriolet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit coureur, petite trotteuse, dissipé, ée » TdF

corrir v : v. córrer.

corrir a sec loc v, cf Ubaud Dicort : v. córrer a sec.

corrivol, -ola adj / corrívol adj m e f (v. –ÍVOL) : que corrís plan ; coladís, -issa ; de la dobla gansa ; que i fa bon córrer..

Un dròlle corrivol.

Un nos corrivol.

Un camin corrivol : que i se camina aisidament.

« corróbia » / « corrópia » (l.p.) : v. caròbia e carróbia.

corroboracion : accion o resulta de corroborar.

corroborant, -a : que confirma.

Pròva corroboranta.

corroborar (v. tr.) : refortir ; confirmar.

Tot aquò ven corroborar la meu opinion.

corroboratiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « corroboratif, ive » TdF

corròc nm / corrogada nf : prestacion obligatòria d'utilitat publica [v. corrada] ; trabalh que pòrta penassa.

Corregir las espròvas d'un diccionari es un corròc !

corroç : ira / colèra.

corroçar (v. tr.) : blaimar ; increpar ; remocar ; brandir (s.f.)

Son paire lo corrocèt : li brandiguèt las pelhas (l.p.)

corroçar (se) : se metre en colèra ; se montar (l.p.)

corrocó (abs. Dicort) : cant de galina qu'imita un cant de gal.

corroconar (v. intr.) (abs. Dicort) : imitar un cant de gal.

corroçós, -osa adj (R. VI, 168) : iraissós, -osa / iraissable, -a (los 2 R. III, 574)

corrodent, -a adj (R. V, 101) (abs. Dicort) : corrompent, -a ; corrosiu, -iva.

corróder (v. tr.) (R. V, 101) (abs. Dicort) : rosegar, corrompre. (v. corroïr)

corrogada nf (Alibert) : v. corròc.

corroïr v : (fisica) « corroder » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 203).  (v. roïr)

corrolhada nf : cordada / cordelada / tièira / fila / enfilada ; « couvée » (Alibert).

corrolhar (v. tr.) : aprestar las pèls.

corrolhariá : airal que i son aprestadas las pèls.

corrompedor 1 nm, cf Ubaud Dicort : « déflorateur » (L. 98). (v. corrompre)

corrompedor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui violera » (L. 98)

corrompeire, -eira [~ -eiritz] adj e n : corrompador, -airitz (R. V, 111), « corrupteur, trice » TdF.

corrompement : corrupcion (t.a.) (los 2, R. V, 110)

corrompre (v. tr.) (R. V, 109) : alterar en general ; pervertir ; « coucher avec, déflorer, violer (une femme) » (L. 98).

corrompre (se) : s'alterar ; se pervertir.

corrompudament : amb tendéncia a la corrupcion (t.a.)

corromput, -uda (<  corrompre) part pass e adj : alterat, -ada ; pervertit, ida.

Una aiga choradissa es sovent corrompuda.

Foguèt corromput pel cinemà calhòl.

corron nm : liam de las garbas o dels paquets de fen.

« corrópia » (l.p.) : v. caròbia e carróbia.

Vai te'n manjar de corrópias : vai-te'n al diable !

corroquet : pèira de sucre / talhon de sucre ; lecadissa.

corrosion (R. V, 101) : accion o resulta de corróder [v. corroïr].

corrosiu, -iva (R. V, 101) : que rosega, que corromp.

Un acid corrosiu.

Una critica corrosiva.

corrotada nf, cf Ubaud Dicort : « kyrielle, ribambelle, toute la troupe » (v. TdF)

corrupcion : accion o resulta de corrompre o de se...

La corrupcion d'una societat.

corruptibilitat nf : defaut de çò que se pòt corrompre ; defaut o flaquièira de q.q. que pòt èsser corromput.

La corruptibilitat de las consciéncias.

corruptible, -bla (R. V, 111) : que se pòt corrompre ; que pòt èsser corromput, -uda.