|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
correguda nf : escorreguda / escorsa ; tracha / traita / corrida. corregut, -uda adj : p.p. del vèrb córrer, « couru, ue ; échu, ue, en parlant des intérêts d’une somme : lo corregut, les intérêts échus » TdF jos ‘courre’. correira nf : besala escampadoira. correire, -eira [~ -eiritz] adj e n : persona que corrís. correja : lonja de cuèr ; foet de pastre ; corcha / acorcha ; lonja longaruda de tèrra, de nèu... ; faissa de vinha ; eisserment podat long ; (arc.) lonja de cuèr d'un flagèl. La correja de las cauças.
Una correja de nèu. Una correja de vinha. Una correja de foet. correja de Sant
Joan nf, cf Ubaud Dicort :
« lierre terrestre, plante » TdF correjada : correja d'estriu (v. estriu) ; còps de correja ; mena de plt. : èrba nosada (Polygonum) correjar 1 (v. tr.) : estacar amb
una correja ; laçar / cordelar ; foetar / foetejar ; corrolhar
(aprestar las pèls) (v.
Alibert) ; Correjar de solièrs, mettre des courroies aux souliers. (v. TdF) correjar 2 v intr : vagabondar / passar país ; barrutlar / barrutlejar. (v. TdF ‘courreja 1’) ; córrer (en parlant d'un laç corredor) correjariá nf : fabrica de correjas ; « rue des ouvriers en courroies ou bourreliers » TdF. correjassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grand liseron, convolvulus, plante » TdF correjat 1, -ada : t.a. çaisús (correjar 1), « corroyé, ée » TdF jos ‘courreja 2’. correjat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « herbes potagères » TdF. « correjat » : v. conresat. correjòla : vedilhada (plt.) (Convolvulus arvensis) ; trainassa (plt.) (Poligonum aviculare) ; riban de mar : mena de peis (Cepola rubescens) correjòla de bartàs (plt.) : (Convolvulus sepium) correjòla de Sant Joan (abs. Dicort)
(plt.) : èdra terrèstra
(Glechoma hederacea) (v. correja
de Sant Joan) correjòla negra
(plt.) : (Polygonum
convolvulus) correjòla roja (plt.) : (Potentilla reptans) correjon : lacet de cuèr ; correjon de borsa. Los correjons de las sabatas. correjonar (v. tr.) : laçar los correjons ; correjar una borsa. correjós, -osa adj : dur coma correja ; de mal plegar (s.p. e s.f.) correlacion : relacion recipròca entre doas causas o mai. correlacional, -a : relatiu, -iva a una correlacion. correlatiu, -iva : en correlacion. correlativament : d'un biais correlatiu. correligionari, -ària n (v. Ubaud Dicort Errata web e TdF) : « coreligionnaire »
(Laus, Rapin). correlin nm, cf Ubaud Dicort :
« courlis, courlieu, genre d’oiseaux ; grand
pluvier » (v. TdF ‘courreli’). (v. corliu) corrença : flux del ventre. (v. escorrença) corrent 1 nm: flux de l'aiga d'un riu, d'una ribièira, d'un fluvi ; anèla que corrís sus una barreta metallica de cortina ; anèla que corrís sus un listèl de fust de cortina. corrent 2, -a adj : coladís, -issa ; de bon contentar. correnta nf : mena de dança anciana ; ( l.p.) foira / diarrèia (v. corrença). correntament adv : comunament ; aisidament. correntilha : tauleta mobila ; filat per la pesca del ton ; filha fenestrièira (v. correntina) ; pluvièr de la colareta. correntin 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « jeune coureur, coureuse,
volage » (v. TdF ‘courrentin 1’) correntin 2 nm : « nom par lequel on
désigne divers oiseaux coureurs, tels que chevaliers et
pluviers ; fusée qui court le long d’une corde
tendue » (v. TdF ‘courrentin
2’) correntina nf (v. TdF) : escorreguda inutila ; filha fenestrièira « jeune coureuse [v. jos correntin 1] » ; « dévoiement » (Alibert) (v. corrença). correntinada nf, cf Ubaud Dicort :
« grande quantité, batelée » TdF correntum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« le complément d’une mesure, v. cocolucha 1 » (v. TdF) córrer 1 / corrir (v. intr.) : caminar / se desplaçar ; se desplaçar a la buta-buta ; rajar (en parlant de l'aiga) ; correjar. v. correjar. Pòdi pas córrer, qu'ai una camba que me dòl. Córrer a sec : se desplaçar sens velas (mar.) « ... pendant une bourrasque » TdF jos ‘courre’ Al mai córrer : al brutle / a la buta-buta. córrer 2 nm, cf Ubaud Dicort : « la course, l’action de
courir » TdF jos
‘courre’ Corresa : nom de ribièira ; departament occitan v. p. 1053. corresan [corresian, cf Ubaud Dicort], -a : (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Corresa ; persona sortida de Corresa. Una Corresana. « corresat » : v. conresat e correjat 2. correspondéncia : accion o resulta de correspondre (t.a.) ; accion o resulta de se correspondre. correspondent, -a adj e n : causa que correspond a una autra ; persona que correspond amb una autra ; collaborador,-rairitz de jornal. Foguèt correspondent de guèrra. correspondre (v. intr.) : èsser en relacion epistolara ; èsser en relacion de conformitat ; èsser en relacion de simetria. correspondut (< correspondre) part pass, cf Ubaud Dicort :
« correspondu » corrias [córrias nf pl (v. Ubaud Dicort p. 149 e Vayssier ‘cóurrios’)] : perret (pus primièr lach rosselós de femna prens) |
|
corricoita (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : al brutle / a la buta-buta. corrida 1 nf : escorreguda ; escorsa ; tracha / traita. corrida 2 (cast.) nf : afrontament dins una arena (lèumens d'un òme) amb un taure, segon de règlas establidas. Avèm tanben de « corridas » de taure en
Occitània. corrièr, -ièira n : persona que pòrta las despachas ; corsièr, -ièira (persona qu'es sovent en desplaçament) ; correspondéncia (letras) ; jornal ; gazeta. corrieu nm (R. II, 490) : corrièr ; corsièr. corrigenda (t. tecn. lat.) : causas que son de corregir. corrilh : verrolh (aplech per barrar una
pòrta) corriòl 1, -a adj : « coureur, euse, qui aime courir » TdF ‘courriòu 1’ Aiga
corriòla, eau courante. (v. TdF) corriòl 2 nm :
òme femnassièr ; veitureta de nenon o de nenòta. corriòla nf : filha fenestrièira « jeune fille qui aime à courir, v. correntina, gandalha » ; mena de besal ; cadena d'apleches de tota mena (s.f.) pluvièr de la colareta (mena de corliu) (v. TdF) corriolar (v. tr.) : corsar / persègre / percaçar / acotir. corriolet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit coureur, petite
trotteuse, dissipé, ée » TdF corrir v : v. córrer. corrir a sec loc v, cf Ubaud Dicort :
v. córrer a sec. corrivol, -ola adj / corrívol adj m e f (v. –ÍVOL) : que corrís plan ; coladís, -issa ; de la dobla gansa ; que i fa bon córrer.. Un dròlle corrivol. Un nos corrivol. Un camin corrivol : que i se camina aisidament. « corróbia » / « corrópia » (l.p.) : v. caròbia e carróbia. corroboracion : accion o resulta de corroborar. corroborant, -a : que confirma. Pròva corroboranta. corroborar (v. tr.) : refortir ; confirmar. Tot aquò ven corroborar la meu opinion. corroboratiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « corroboratif, ive » TdF corròc nm /
corrogada nf :
prestacion obligatòria d'utilitat publica
[v. corrada]
; trabalh que pòrta penassa. Corregir las espròvas d'un diccionari es un corròc ! corroç : ira / colèra. corroçar (v. tr.) : blaimar ; increpar ; remocar ; brandir (s.f.) Son paire lo corrocèt : li brandiguèt las pelhas (l.p.) corroçar (se) : se metre en colèra ; se montar (l.p.) corrocó (abs. Dicort) : cant de galina qu'imita un cant de gal. corroconar (v. intr.) (abs. Dicort) : imitar un cant de gal. corroçós, -osa adj (R. VI, 168) : iraissós, -osa / iraissable, -a (los 2 R. III, 574) corrodent, -a adj (R. V, 101) (abs. Dicort) : corrompent, -a ; corrosiu, -iva. corróder (v. tr.) (R. V, 101) (abs. Dicort) : rosegar,
corrompre. (v. corroïr) corrogada nf (Alibert) : v. corròc. corroïr v : (fisica)
« corroder » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 203). (v. roïr) corrolhada nf : cordada / cordelada / tièira / fila / enfilada ; « couvée » (Alibert). corrolhar (v. tr.) : aprestar las pèls. corrolhariá : airal que i son aprestadas las pèls. corrompedor 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« déflorateur »
(L. 98). (v. corrompre) corrompedor 2, -doira adj, cf
Ubaud Dicort :
« qui
violera » (L. 98) corrompeire, -eira [~ -eiritz] adj e n : corrompador, -airitz (R. V, 111), « corrupteur, trice » TdF. corrompement : corrupcion (t.a.) (los 2, R. V, 110) corrompre (v. tr.) (R. V, 109) : alterar en general ; pervertir ; « coucher avec, déflorer, violer (une femme) » (L. 98). corrompre (se) : s'alterar ; se pervertir. corrompudament : amb tendéncia a la corrupcion (t.a.) corromput, -uda (< corrompre) part pass e adj : alterat, -ada ; pervertit, ida. Una aiga choradissa es sovent corrompuda. Foguèt corromput pel cinemà calhòl. corron nm : liam de las garbas o dels paquets de fen. «
corrópia » (l.p.) : v. caròbia e carróbia. Vai te'n manjar de corrópias : vai-te'n al diable ! corroquet : pèira de sucre / talhon de sucre ; lecadissa. corrosion (R. V, 101) : accion o resulta de corróder [v. corroïr]. corrosiu, -iva (R. V, 101) : que rosega, que corromp. Un acid corrosiu. Una critica corrosiva. corrotada nf, cf Ubaud Dicort :
« kyrielle, ribambelle, toute la troupe » (v. TdF) corrupcion : accion o resulta de corrompre o de se... La corrupcion d'una societat. corruptibilitat nf : defaut de çò que se pòt corrompre ; defaut o flaquièira de q.q. que pòt èsser corromput. La corruptibilitat de las consciéncias. corruptible, -bla (R. V,
111) : que se pòt corrompre ; que pòt
èsser corromput, -uda. |
|
|
|
|
|
|