|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
coròla 1 (L. 97)
[ ?, cf Ubaud Dicort] nf : mena de
ronda ; mena de dança ; trena de pel entortilhada al torn del cap
; bendèl en corona al torn del cap ; punt de despart de las brancas d'un arbre ; tanòc (v.
Alibert) ; coròla 2
(Alibert) [coròlla nf, cf Ubaud Dicort] : ensemble dels petals
d'una flor. corolada nf, cf Ubaud Dicort :
v. corrada. (v. TdF jos ‘courrado’) coròlla
(ensemble dels petals) nf, cf Ubaud Dicort (v. TdF ’couronlo’
jos ‘courolo’) : v. coròla 2. corollari nm : consequéncia d'una demonstracion ; consequéncia naturala. corolleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite tresse de cheveux,
petite corolle » TdF jos ‘courouleto’ corolliflòr, -a adj, cf Ubaud Dicort : « corolliflore » (v.
Rapin) corollifòrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : « corolliforme » corologia : branca de la biogeografia qu'estúdia la reparticion geografica dels organismes e de las comunitats. corona : ornament en forma de cercle al torn del cap (t.a.) ; recompensa (s.f.) ; poder reial o imperial ; règne ; mena de constellacion ; unitat de moneda d'unes païses. coronadís, -issa : que corona çò autre, qu'es al dessús. coronadura : çò coronat ; çò qu'enròda. coronaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que corona. coronal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« coronal, -e » (Laus).
(v.
TdF ‘courounau’) coronament nm (R. II, 488) : coronacion (accion de coronar). coronar (v. tr.) : balhar una corona a q.q. ; completar (s.f.) ; tonsurar un clerc ; magencar lo brancum d'un arbre. coronar (se) : se nafrar al genolh (en parlant d'un caval, d'un mainatge) ; se prene una corona sens l'ajuda de degun. De cabussar, lo dròlle s'es coronat lo genolh. Napoleon se coronèt tot sol sens l'ajuda del Papa. coronari, -ària adj (R. II, 488): dispausat, -ada en corona. Artèrias coronàrias. coronarian, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) coronarien, -enne » (Sèrras-Ess.) coronariti (f.) : inflamacion de las artèrias coronàrias. coronarografia : radiografia de las artèrias coronàrias. coronaropatia : malautiá de las artèrias coronàrias. coronassa nf, cf Ubaud Dicort :
« couronne mortuaire » (Brun Glossari Oc-Fr) coronda : colomna ; pal ; colondra ; traveta. corondat : tota mena de clauson o de buget en general ; colondrat (clauson de tàpia) corondatge : construccion que las partidas vuèjas de sa carcassa de fust son emplenadas de maçonariá leugièira. corondèl : pal que manten las travèrsas d'una palissada. corondon : pichon pal ; traveton. coronèl : galonat que comanda un regiment. coronèla : femna d'un coronèl. coroneta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite couronne » TdF coronilha (abs. Dicort) (plt.) : èrba dels amoroses (Coronilla coronata) coronograf (m.) : aparelh optic per estudiar la corona solara. coronoïde, -da : en forma de bèc de gralha. Apofisi coronoïde. corós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e TdF)
: lis, lusent, treslusent ; plan vestit, miste ; fresc, net ; agradiu,
risent. corosament adv, cf Ubaud Dicort : v. coralament. (v.
Alibert jos ‘còr’) coroset, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« propret, ette, soigné, ée, gentil,
ille » TdF « còrp » : v. còrb. « còrpa » 1 : v. còrba 1. còrpa 2 (TdF
‘corpo 1’ ; abs. Dicort)
: fons d'un filat grand ; cinquen e darrièr trièl de madraga. (v. còrpo)
« corpatàs » : v. còrb, corbatàs. còrpia nf : folca maurèla. (Fulica atra) corpit nm, cf Ubaud Dicort :
« le haut du dos, l’échine » TdF còrpo nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. còrpa 2. corpoirar (se) v pron, cf Ubaud Dicort :
« s’évertuer, faire tous ses efforts, en parlant
d’un cheval attelé » TdF suppl corpora : còrs ; complexion ; corpuléncia (R. II, 495). corporacion : associacion de personas ligadas per un ensemble de règlas, d'obligacions, de privilègis. corporal 1, -a (adj.) : relatiu, -iva al còrs. corporal 2 (subs.) : linge sacrat que i se pausan calici e ostia. corporalament : d'un biais corporal. corporalitat nf : estat de çò corporal. corporança : v. corpuléncia. corporat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a un corps ; corpulent, ente, v. corporent » (v. TdF ‘courpoura’) corporatisme nm, cf Ubaud Dicort :
« corporatisme » (Rapin) corporatiu, -iva : relatiu, -iva a una corporacion. Organizacion corporativa. corporativament : en corporacion. corporent, -a adj : v. corpulent, -a. |
|
corpuléncia (R. II, 495) : estat de q.q. de corpulent. corpulent, -a adj (R. II, 495) : gròs, gròssa ; ventrut, -uda. corpus (lat.) [còrpus] nm : recuèlh relatiu a la meteissa matèria ; ensemble de documents de basa per un estudi, e mai que mai per un estudi lingüistic. Còrpus n pr m, cf Ubaud Dicort :
« la Fête-Dieu, en Languedoc et à Nice » TdF La procession del
Còrpus, del Còrpus Domini, la procession de la
Fête-Dieu. (v. Ubaud Dicort e TdF) Còrpus Cristi (lat.) : lo còrs del Crist / la Fèsta Dieu. corpuscul : particula pichonèla. corpuscular, -a : minuscul, -a ; relatiu, -iva als corpusculs ; compausat, -ada de corpusculs. còrquichada : còrcachal. v. còrcachal. còrquichal nm, cf Ubaud Dicort : v. còrcachal. (v. jos còrquichar) còrquichar (v. tr.) : còrcachar. v. còrcachar, « mettre les pieds sur la gorge, presser, serrer, v. esquichar, sarrar » (. TdF ‘cor-quicha’). còrquichar (se) v pron : se macar (s.p. e s.f.) « se presser, se serrer » (v. TdF jos ‘cor-quicha’) còrquichat, -ada adj : còrcachat, -ada, « oppressé, ée » (v. TdF jos ‘cor-quicha’). corra nf : vagabondatge ; prostitucion. corrada nf, cf Ubaud Dicort : « corvée, prestation en nature, atelier communal où l’on occupe les indigents » TdF ‘courrado’. « corrada » : v. corròc. corral : corsièr de molin / canèl / escampadoira de
molin ; pargue que i se clausan las vacas per las mólzer ; pargue de
fedas ; claus ; sòl / cort de bòria ; carrièira. (# coral) « corranda » : desformacion de correnta. v. correnta. corratariá nf (v. Alibert) : ofici de corratièr, -ièira, [v. corratatge] ; accion de córrer ça e là / deçà delà, « habitude de .... » (v. TdF). corratatge : accion de corratejar (far vendre o far crompar) corratejar 1 (v. intr.) : « courir çà et là, aller de tous côtés » ; far ofici de corratièr, -ièira. (v. TdF) corratejar 2 (v. tr.) : vendre, crompar, per l'entremesa d'un corratièr. Corratejar
de bens, faire le courtage des
biens-fonds. (v. TdF) corratejat, -ada : t.a. çaisús. corratièr, -ièira n : entremeteire / patelon
« courtier, ière ; fripier, ière ;
mesureur de vin ; coureur, euse, qui aime à voyager, v. barrutlaire ». (v. TdF) corratieiròt nm, cf Ubaud Dicort : « petit courtier » TdF corre nm : torrent / gaudre /
ensarriada. (v. Alibert) correbartàs nm, cf Ubaud Dicort : « qui court les buissons, v. bartassièr » (v. TdF ‘courre-bartas’) corrèc : bocinèl de lecadissa. correccion : accion de corregir (t.a.) ; çò corregit. correccional, -a : que reprimís çò defendut per la lei ; relatiu, -iva a çò defendut per la lei, o als tribunals que lor trabalh es de reprimir çò defendut per la lei. correccionala : tribunal correccional. Passar en correccionala. correccionalament adv, cf Ubaud Dicort :
« corectionnellement » TdF jos ‘courreiciounalamen’ corrèctament : d'un biais corrècte. corrècte, -ta : en conformitat amb las règlas ; sens errors. correctiu, -iva adj e nm : que sa tòca es de corregir quicòm. Exercicis correctius. Gimnastica correctiva. corrector 1, -tritz adj e n : persona que son trabalh es de corregir. corrector 2 nm : v. corregidor ortografic. corredís 1, -issa (adj.) : que corrís / coladís, -issa / corredor, -a.. Lièch
corredís :
lièch margat sus rodeletas. Prètz corredís :
v. jos prètz. corredís 2, -issa (subs.) : correire, -a ; passapaís (m. e f.) / vagabond, -a ; filha fenestrièira « fille coureuse » (Alibert) ; escaravat de fornièr o de cosina. corredor 1, -a [, -doira, cf Ubaud Dicort] (adj.) : coladís, -issa. Un nos corredor. Un laç corredor corredor 2 (subs.) : passatge entre los membres d'un ostal ; correire ; corsièr ; carrairon / passada ; entrepont ; faissa de tèrra entremièg doas rengas de socas ; camin estrech ; veitureta de nenon o de nenòta ; territòri estrech entremièg dos Estats ; tèrme de marina. correg : correja ; cordon ; talvera / lisièira de camp ; colar de buòu amb una esquila. corregeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite courroie, v. correjon » (v. TdF) corregibilitat nf : qualitat de çò corregible. corregible, -bla : que pòt èsser corregit, -ida. corregidor (esplech per corregir) nm, cf Ubaud Dicort : « correcteur
(système)’
(Sèrras-Ess.) corregidor ~ corrector ortografic nm :
(informatica) « correcteur orthographique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 150) corregièira : camin al bòrd de la mar per i far passar lo bestial. corregièr nm, cf Ubaud Dicort : « facteur de courroies,
bourrelier » TdF corregir (v. tr.) : alinhar / tornar metre a la règla (t.a.) ; esmendar / melhorar ; purgar de las decas (errors) ; castigar / punir. corregir (se) : s'esmendar / se melhorar. corregit, -ida : esmendat, -ada ; melhorat, -ada. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|