coròla 1 (L. 97) [ ?, cf Ubaud Dicort] nf : mena de ronda ; mena de dança ; trena de pel entortilhada al torn del cap ; bendèl en corona al torn del cap ; punt de despart de las brancas d'un arbre ; tanòc (v. Alibert) ;

coròla 2 (Alibert) [coròlla nf, cf Ubaud Dicort] : ensemble dels petals d'una flor.

corolada nf, cf Ubaud Dicort : v. corrada. (v. TdF jos ‘courrado’)

coròlla (ensemble dels petals) nf, cf Ubaud Dicort (v. TdF ’couronlo’ jos ‘courolo’) : v. coròla 2.

corollari nm : consequéncia d'una demonstracion ; consequéncia naturala.

corolleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite tresse de cheveux, petite corolle » TdF jos ‘courouleto’

corolliflòr, -a adj, cf Ubaud Dicort : « corolliflore » (v. Rapin)

corollifòrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : « corolliforme »

corologia : branca de la biogeografia qu'estúdia la reparticion geografica dels organismes e de las comunitats.

corona : ornament en forma de cercle al torn del cap (t.a.) ; recompensa (s.f.) ; poder reial o imperial ; règne ; mena de constellacion ; unitat de moneda d'unes païses.

coronadís, -issa : que corona çò autre, qu'es al dessús.

coronadura : çò coronat ; çò qu'enròda.

coronaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que corona.

coronal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « coronal, -e » (Laus). (v. TdF ‘courounau’)

coronament nm (R. II, 488) : coronacion (accion de coronar).

coronar (v. tr.) : balhar una corona a q.q. ; completar (s.f.) ; tonsurar un clerc ; magencar lo brancum d'un arbre.

coronar (se) : se nafrar al genolh (en parlant d'un caval, d'un mainatge) ; se prene una corona sens l'ajuda de degun.

De cabussar, lo dròlle s'es coronat lo genolh.

Napoleon se coronèt tot sol sens l'ajuda del Papa.

coronari, -ària adj (R. II, 488): dispausat, -ada en corona.

Artèrias coronàrias.

coronarian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.) coronarien, -enne » (Sèrras-Ess.)

coronariti (f.) : inflamacion de las artèrias coronàrias.

coronarografia : radiografia de las artèrias coronàrias.

coronaropatia : malautiá de las artèrias coronàrias.

coronassa nf, cf Ubaud Dicort : « couronne mortuaire » (Brun Glossari Oc-Fr)

coronda : colomna ; pal ; colondra ; traveta.

corondat : tota mena de clauson o de buget en general ; colondrat (clauson de tàpia)

corondatge : construccion que las partidas vuèjas de sa carcassa de fust son emplenadas de maçonariá leugièira.

corondèl : pal que manten las travèrsas d'una palissada.

corondon : pichon pal ; traveton.

coronèl : galonat que comanda un regiment.

coronèla : femna d'un coronèl.

coroneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite couronne » TdF

coronilha (abs. Dicort) (plt.) : èrba dels amoroses (Coronilla coronata)

coronograf (m.) : aparelh optic per estudiar la corona solara.

coronoïde, -da : en forma de bèc de gralha.

Apofisi coronoïde.

corós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : lis, lusent, treslusent ; plan vestit, miste ; fresc, net ; agradiu, risent.

corosament adv, cf Ubaud Dicort : v. coralament. (v. Alibert jos ‘còr’)

coroset, -a adj, cf Ubaud Dicort : « propret, ette, soigné, ée, gentil, ille » TdF

« còrp » : v. còrb.

« còrpa » 1 : v. còrba 1.

còrpa 2 (TdF ‘corpo 1’ ; abs. Dicort) : fons d'un filat grand ; cinquen e darrièr trièl de madraga. (v. còrpo)

« corpatàs » : v. còrb, corbatàs.

còrpia nf : folca maurèla. (Fulica atra)

corpit nm, cf Ubaud Dicort : « le haut du dos, l’échine » TdF

còrpo nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. còrpa 2.

corpoirar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’évertuer, faire tous ses efforts, en parlant d’un cheval attelé » TdF suppl

corpora : còrs ; complexion ; corpuléncia (R. II, 495).

corporacion : associacion de personas ligadas per un ensemble de règlas, d'obligacions, de privilègis.

corporal 1, -a (adj.) : relatiu, -iva al còrs.

corporal 2 (subs.) : linge sacrat que i se pausan calici e ostia.

corporalament : d'un biais corporal.

corporalitat nf : estat de çò corporal.

corporança : v. corpuléncia.

corporat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a un corps ; corpulent, ente, v. corporent » (v. TdF ‘courpoura’)

corporatisme nm, cf Ubaud Dicort : « corporatisme » (Rapin)

corporatiu, -iva : relatiu, -iva a una corporacion.

Organizacion corporativa.

corporativament : en corporacion.

corporent, -a adj : v. corpulent, -a.

 

 

corpuléncia (R. II, 495) : estat de q.q. de corpulent.

corpulent, -a adj (R. II, 495) : gròs, gròssa ; ventrut, -uda.

corpus (lat.) [còrpus] nm  : recuèlh relatiu a la meteissa matèria ; ensemble de documents de basa per un estudi, e mai que mai per un estudi lingüistic.

Còrpus n pr m, cf Ubaud Dicort : « la Fête-Dieu, en Languedoc et à Nice » TdF

La procession del Còrpus, del Còrpus Domini, la procession de la Fête-Dieu. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Còrpus Cristi (lat.) : lo còrs del Crist / la Fèsta Dieu.

corpuscul : particula pichonèla.

corpuscular, -a : minuscul, -a ; relatiu, -iva als corpusculs ; compausat, -ada de corpusculs.

còrquichada : còrcachal. v. còrcachal.

còrquichal nm, cf Ubaud Dicort : v. còrcachal. (v. jos còrquichar)

còrquichar (v. tr.) : còrcachar. v. còrcachar, « mettre les pieds sur la gorge, presser, serrer, v. esquichar, sarrar » (. TdF ‘cor-quicha’).

còrquichar (se) v pron : se macar (s.p. e s.f.) « se presser, se serrer » (v. TdF jos ‘cor-quicha’)

còrquichat, -ada adj : còrcachat, -ada, « oppressé, ée » (v. TdF jos ‘cor-quicha’).

corra nf : vagabondatge ; prostitucion.

corrada nf, cf Ubaud Dicort : « corvée, prestation en nature, atelier communal où l’on occupe les indigents » TdF ‘courrado’. « corrada » : v. corròc.

corral : corsièr de molin / canèl / escampadoira de molin ; pargue que i se clausan las vacas per las mólzer ; pargue de fedas ; claus ; sòl / cort de bòria ; carrièira. (# coral)

« corranda » : desformacion de correnta. v. correnta.

corratariá nf (v. Alibert) : ofici de corratièr, -ièira, [v. corratatge; accion de córrer ça e là / deçà delà, « habitude de .... » (v. TdF).

corratatge : accion de corratejar (far vendre o far crompar)

corratejar 1 (v. intr.) : « courir çà et là, aller de tous côtés » ; far ofici de corratièr, -ièira. (v. TdF)

corratejar 2 (v. tr.) : vendre, crompar, per l'entremesa d'un corratièr.

Corratejar de bens, faire le courtage des biens-fonds. (v. TdF)

corratejat, -ada : t.a. çaisús.

corratièr, -ièira n : entremeteire / patelon « courtier, ière ; fripier, ière ; mesureur de vin ; coureur, euse, qui aime à voyager, v. barrutlaire ». (v. TdF)

corratieiròt nm, cf Ubaud Dicort : « petit courtier » TdF

corre nm : torrent / gaudre / ensarriada. (v. Alibert)

correbartàs nm, cf Ubaud Dicort : « qui court les buissons, v. bartassièr » (v. TdF ‘courre-bartas’)

corrèc : bocinèl de lecadissa.

correccion : accion de corregir (t.a.) ; çò corregit.

correccional, -a : que reprimís çò defendut per la lei ; relatiu, -iva a çò defendut per la lei, o als tribunals que lor trabalh es de reprimir çò defendut per la lei.

correccionala : tribunal correccional.

Passar en correccionala.

correccionalament adv, cf Ubaud Dicort : « corectionnellement » TdF jos ‘courreiciounalamen’

corrèctament : d'un biais corrècte.

corrècte, -ta : en conformitat amb las règlas ; sens errors.

correctiu, -iva adj e nm : que sa tòca es de corregir quicòm.

Exercicis correctius.

Gimnastica correctiva.

corrector 1, -tritz adj e n : persona que son trabalh es de corregir.

corrector 2 nm : v. corregidor ortografic.

corredís 1, -issa (adj.) : que corrís / coladís, -issa / corredor, -a..

Lièch corredís : lièch margat sus rodeletas.

Prètz corredís : v. jos prètz.

corredís 2, -issa (subs.) : correire, -a ; passapaís (m. e f.) / vagabond, -a ; filha fenestrièira « fille coureuse » (Alibert) ; escaravat de fornièr o de cosina.

corredor 1, -a [, -doira, cf Ubaud Dicort] (adj.) : coladís, -issa.

Un nos corredor.

Un laç corredor

corredor 2 (subs.) : passatge entre los membres d'un ostal ; correire ; corsièr ; carrairon / passada ; entrepont ; faissa de tèrra entremièg doas rengas de socas ; camin estrech ; veitureta de nenon o de nenòta ; territòri estrech entremièg dos Estats ; tèrme de marina.

correg : correja ; cordon ; talvera / lisièira de camp ; colar de buòu amb una esquila.

corregeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite courroie, v. correjon » (v. TdF)

corregibilitat nf : qualitat de çò corregible.

corregible, -bla : que pòt èsser corregit, -ida.

corregidor (esplech per corregir) nm, cf Ubaud Dicort : « correcteur (système)’ (Sèrras-Ess.)

corregidor ~ corrector ortografic nm : (informatica) « correcteur orthographique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 150)

corregièira : camin al bòrd de la mar per i far passar lo bestial.

corregièr nm, cf Ubaud Dicort : « facteur de courroies, bourrelier » TdF

corregir (v. tr.) : alinhar / tornar metre a la règla (t.a.) ; esmendar / melhorar ; purgar de las decas (errors) ; castigar / punir.

corregir (se) : s'esmendar / se melhorar.

corregit, -ida : esmendat, -ada ; melhorat, -ada.