|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
coròla 1 (L. 97) [ ?, cf Ubaud Dicort] nf : mena de ronda ; mena de dança ; trena de pel entortilhada al torn del cap ; bendèl en corona al torn del cap ; punt de despart de las brancas d'un arbre ; tanòc (v. Alibert) ; coròla 2 (Alibert) [coròlla nf, cf Ubaud Dicort] : ensemble dels petals d'una flor. corolada nf, cf Ubaud Dicort : v. corrada. (v. TdF jos ‘courrado’) coròlla (ensemble dels petals) nf, cf Ubaud Dicort (v. TdF ’couronlo’ jos ‘courolo’) : v. coròla 2. corollari nm : consequéncia d'una demonstracion ; consequéncia naturala. corolleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite tresse de cheveux, petite corolle » TdF jos ‘courouleto’ corolliflòr, -a adj, cf Ubaud Dicort : « corolliflore » (v. Rapin) corollifòrme, -ma adj, cf Ubaud Dicort : « corolliforme » corologia : branca de la biogeografia qu'estúdia la reparticion geografica dels organismes e de las comunitats. corona : ornament en forma de cercle al torn del cap (t.a.) ; recompensa (s.f.) ; poder reial o imperial ; règne ; mena de constellacion ; unitat de moneda d'unes païses. coronadís, -issa : que corona çò autre, qu'es al dessús. coronadura : çò coronat ; çò qu'enròda. coronaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que corona. coronal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « coronal, -e » (Laus). (v. TdF ‘courounau’) coronament nm (R. II, 488) : coronacion (accion de coronar). coronar (v. tr.) : balhar una corona a q.q. ; completar (s.f.) ; tonsurar un clerc ; magencar lo brancum d'un arbre. coronar (se) : se nafrar al genolh (en parlant d'un caval, d'un mainatge) ; se prene una corona sens l'ajuda de degun. De cabussar, lo dròlle s'es coronat lo genolh. Napoleon se coronèt tot sol sens l'ajuda del Papa. coronari, -ària adj (R. II, 488): dispausat, -ada en corona. Artèrias coronàrias. coronarian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.) coronarien, -enne » (Sèrras-Ess.) coronariti (f.) : inflamacion de las artèrias coronàrias. coronarografia : radiografia de las artèrias coronàrias. coronaropatia : malautiá de las artèrias coronàrias. coronassa nf, cf Ubaud Dicort : « couronne mortuaire » (Brun Glossari Oc-Fr) coronda : colomna ; pal ; colondra ; traveta. corondat : tota mena de clauson o de buget en general ; colondrat (clauson de tàpia) corondatge : construccion que las partidas vuèjas de sa carcassa de fust son emplenadas de maçonariá leugièira. corondèl : pal que manten las travèrsas d'una palissada. corondon : pichon pal ; traveton. coronèl : galonat que comanda un regiment. coronèla : femna d'un coronèl. coroneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite couronne » TdF coronilha (abs. Dicort) (plt.) : èrba dels amoroses (Coronilla coronata) coronograf (m.) : aparelh optic per estudiar la corona solara. coronoïde, -da : en forma de bèc de gralha. Apofisi coronoïde. corós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : lis, lusent, treslusent ; plan vestit, miste ; fresc, net ; agradiu, risent. corosament adv, cf Ubaud Dicort : v. coralament. (v. Alibert jos ‘còr’) coroset, -a adj, cf Ubaud Dicort : « propret, ette, soigné, ée, gentil, ille » TdF « còrp » nm : v. còrb. « còrpa » 1 nf : v. còrba 1. còrpa 2 (TdF ‘corpo 1’ ; abs. Dicort) : fons d'un filat grand ; cinquen e darrièr trièl de madraga. (v. còrpo) « corpatàs » : v. còrb, corbatàs. còrpia nf : folca maurèla. (Fulica atra) corpit nm, cf Ubaud Dicort : « le haut du dos, l’échine » TdF còrpo nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. còrpa 2. corpoirar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’évertuer, faire tous ses efforts, en parlant d’un cheval attelé » TdF suppl corpora : còrs ; complexion ; corpuléncia (R. II, 495). corporacion : associacion de personas ligadas per un ensemble de règlas, d'obligacions, de privilègis. corporal 1, -a (adj.) : relatiu, -iva al còrs. corporal 2 (subs.) : linge sacrat que i se pausan calici e ostia. corporalament : d'un biais corporal. corporalitat nf : estat de çò corporal. corporança : v. corpuléncia. corporat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a un corps ; corpulent, ente, v. corporent » (v. TdF ‘courpoura’) corporatisme nm, cf Ubaud Dicort : « corporatisme » (Rapin) corporatiu, -iva : relatiu, -iva a una corporacion. Organizacion corporativa. corporativament : en corporacion. corporent, -a adj : v. corpulent, -a.
|
|
corpuléncia (R. II, 495) : estat de q.q. de corpulent. corpulent, -a adj (R. II, 495) : gròs, gròssa ; ventrut, -uda. corpus (lat.) [còrpus] nm : recuèlh relatiu a la meteissa matèria ; ensemble de documents de basa per un estudi, e mai que mai per un estudi lingüistic. Còrpus n pr m, cf Ubaud Dicort : « la Fête-Dieu, en Languedoc et à Nice » TdF La procession del Còrpus, del Còrpus Domini, la procession de la Fête-Dieu. (v. Ubaud Dicort e TdF) Còrpus Cristi (lat.) : lo còrs del Crist / la Fèsta Dieu. corpuscul : particula pichonèla. corpuscular, -a : minuscul, -a ; relatiu, -iva als corpusculs ; compausat, -ada de corpusculs. còrquichada : còrcachal. v. còrcachal. còrquichal nm, cf Ubaud Dicort : v. còrcachal. (v. jos còrquichar) còrquichar (v. tr.) : còrcachar. v. còrcachar, « mettre les pieds sur la gorge, presser, serrer, v. esquichar, sarrar » (TdF ‘cor-quicha’). còrquichar (se) v pron : se macar (s.p. e s.f.) « se presser, se serrer » (v. TdF jos ‘cor-quicha’) còrquichat, -ada adj : còrcachat, -ada, « oppressé, ée » (v. TdF jos ‘cor-quicha’). corra nf : vagabondatge ; prostitucion. corrada nf, cf Ubaud Dicort : « corvée, prestation en nature, atelier communal où l’on occupe les indigents » TdF ‘courrado’. « corrada » : v. corròc. corral : corsièr de molin / canèl / escampadoira de molin ; pargue que i se clausan las vacas per las mólzer ; pargue de fedas ; claus ; sòl / cort de bòria ; carrièira. (# coral) « corranda » : desformacion de correnta. v. correnta. corratariá nf (v. Alibert) : ofici de corratièr, -ièira, [v. corratatge] ; accion de córrer ça e là / deçà delà, « habitude de .... » (v. TdF). corratatge : accion de corratejar (far vendre o far crompar) corratejar 1 (v. intr.) : « courir çà et là, aller de tous côtés » ; far ofici de corratièr, -ièira. (v. TdF) corratejar 2 (v. tr.) : vendre, crompar, per l'entremesa d'un corratièr. Corratejar de bens, faire le courtage des biens-fonds. (v. TdF) corratejat, -ada : t.a. çaisús. corratièr, -ièira n : entremeteire / patelon « courtier, ière ; fripier, ière ; mesureur de vin ; coureur, euse, qui aime à voyager, v. barrutlaire ». (v. TdF) corratieiròt nm, cf Ubaud Dicort : « petit courtier » TdF corre nm : torrent / gaudre / ensarriada. (v. Alibert) correbartàs nm, cf Ubaud Dicort : « qui court les buissons, v. bartassièr » (v. TdF ‘courre-bartas’) corrèc : bocinèl de lecadissa. correccion : accion de corregir (t.a.) ; çò corregit. correccional, -a : que reprimís çò defendut per la lei ; relatiu, -iva a çò defendut per la lei, o als tribunals que lor trabalh es de reprimir çò defendut per la lei. correccionala : tribunal correccional. Passar en correccionala. correccionalament adv, cf Ubaud Dicort : « corectionnellement » TdF jos ‘courreiciounalamen’ corrèctament : d'un biais corrècte. corrècte, -ta : en conformitat amb las règlas ; sens errors. correctiu, -iva adj e nm : que sa tòca es de corregir quicòm. Exercicis correctius. Gimnastica correctiva. corrector 1, -tritz adj e n : persona que son trabalh es de corregir. corrector 2 ortografic nm : v. corregidor 2. corredís 1, -issa (adj.) : que corrís / coladís, -issa / corredor, -a.. Lièch corredís : lièch margat sus rodeletas. Prètz corredís : v. jos prètz. corredís 2, -issa (subs.) : correire, -a ; passapaís (m. e f.) / vagabond, -a ; filha fenestrièira « fille coureuse » (Alibert) ; escaravat de fornièr o de cosina. corredor 1, -a [, -doira, cf Ubaud Dicort] (adj.) : coladís, -issa. Un nos corredor. Un laç corredor corredor 2 (subs.) : passatge entre los membres d'un ostal ; correire ; corsièr ; carrairon / passada ; entrepont ; faissa de tèrra entremièg doas rengas de socas ; camin estrech ; veitureta de nenon o de nenòta ; territòri estrech entremièg dos Estats ; tèrme de marina. correg : correja ; cordon ; talvera / lisièira de camp ; colar de buòu amb una esquila. corregeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite courroie, v. correjon » (v. TdF) corregibilitat nf : qualitat de çò corregible. corregible, -bla : que pòt èsser corregit, -ida. corregidor 1 (esplech per corregir) nm, cf Ubaud Dicort : « correcteur (système)’ (Sèrras-Ess.) corregidor 2 ~ corrector ortografic nm : (informatica) « correcteur orthographique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 150) corregièira : camin al bòrd de la mar per i far passar lo bestial. corregièr nm, cf Ubaud Dicort : « facteur de courroies, bourrelier » TdF corregir (v. tr.) : alinhar / tornar metre a la règla (t.a.) ; esmendar / melhorar ; purgar de las decas (errors) ; castigar / punir. corregir (se) : s'esmendar / se melhorar. corregit, -ida : esmendat, -ada ; melhorat, -ada.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|