|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
còrfalhir (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cor-fali’) : defalhir (aver un defalhiment, una defalhença) ; còrfalir. còrfalir (v. intr.)
(Alibert ; abs. Dicort)
: fremesir d'emocion ; afalhocar ; s'estrementir ; s'estavanir. (v. còrfalhir) Cugèt de còrfalir per la carrièira, de tant qu'èra lassa. còrfalit [còrfalhit], -ida adj, cf Ubaud Dicort : bravament esmogut, -uda. Èra aquí, tota còrfalida, al pè del fuòc. còrfendre (v. tr.) : esmòure (fendre lo còr) ; pertocar. Lo nenon malautís gemegava a vos còrfendre. còrfendre (se) v pron : « avoir le cœur brisé
d’émotion » (v. TdF ‘cor-fèndre’) còrfendut, -uda (< còrfendre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « navré,
ée » TdF jos
‘cor-fèndre’ còrferir (v. tr.) : esmòure ; trebolar ; pertocar. còrferit, -ida : esmogut, -uda ; trebolat, -ada ; pertocat, -ada. Foguèt còrferit aicisèm (bravament) d'aprene sa mòrt. còrfondre (v. tr.) : còrmacar (pertocar bravament) còrfondut, -uda : còrmacat, -ada (bravament pertocat, -ada) coriaci, -àcia adj, cf Ubaud Dicort : « coriace ; dur, ure,
difficile, avare » TdF ‘courias’ coriandre nm (plt.) : anís pudent. (Coriandrum sativum) coribant : prèire de Cibèla. corifèu nm, cf Ubaud Dicort :
« t. littéraire, coryphée » TdF corimbe nm, cf Ubaud Dicort :
« corymbe » (Rapin) Corin (abs. Dicort) - Corina : prenoms. corindon nm, cf Ubaud Dicort :
« (minér.) corindon » (Per Noste) Corint : nom de vila grèca. corintièr nm / corintonièr (abs. Dicort) : agrassolièr (Ribes grassularia) corinton nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : agrassòl. corís [còris, cf Ubaud Dicort] (m.) (plt) : lo tè roge de Montpelhièr (Coris monspeliensis) corista (m. e f.) : persona que canta dins una corala. còrleugièr, -ièira (adj. e subs.) : q.q. qu'a lo còr leugièr. corliu : becarèl (aucèl de ribièira) (Numenius arquatus) ; grand pluvièr (escacièr) (Charadrius apricarius). (v. TdF jos ‘courreli’) corliu cambanegre (v. bas de p. 19) nm : (Ch. alexandrinus) corliu del pitre saurèl (Charadrius morinellus) corliu gròs (Charadrius hiaticula) corliu pichon (Charadrius dubius) còrma (abs. Dicort) (del gallés *corma) (L. 96) : sòrba
(frucha del cormièr) (v. còrna 2)
còrmacar (abs. Dicort) (v. tr.) : corfondre (pertocar bravament) (v. çai jos) còrmacat, -ada adj (abs. Dicort) : « navré,
ée »
(Lagarde, Basic) còrmanar (v. tr.) : cussonar / manar ; gastar /
poirir. còrmanat, -ada : cussonat / manat ; gastat ; poirit. cormareda (abs. Dicort) :
sorbièira (airal que i a de còrmas) v. còrma. (v. cornareda) cormièr (plt.)
(abs. Dicort e TdF) : sorbièr [v. sorbièr]
(Sorbus domestica) Amb lo cormièr l'òm fa de braves margues. cormoran nm, cf Ubaud Dicort :
« cormoran » (Sèrras-Ess.). (v. còrb
marin) còrmoriment nm, cf Ubaud Dicort : « défaillance cardiaque ;
(peine due à une séparation) arrachement » (Per Noste). (v. moriment de còr) còrmorir (se) v pron (v. Ubaud Dicort) : « (tomber en
défaillance, se trouver mal, s’évanouir)
défaillir » (v. Per Noste) còrn nm : canton ; angle ; bot / cima ; còrna ; còr de caça. Còrn
de caça, cor de chasse. (Rapin) còrna 1 nf :
bana (t.a.) ; bata ; cavilha d'emplombadura ; trompa ; cauçapè
; aplech dins un veïcul per senhalar d'un biais sonòr sa
preséncia (v. còrnas) ; Un cauçapè de
còrna. Una penche de còrna. Mon papeta aviá una tabatièira de còrna. Còrna èra un patronim albigés en 1171. F.C. còrna buòu [còrna-buòu (v. Ubaud Dicort e TdF ‘corno-biòu’)] nf (plt.) : veça jauna (Vicia lutea) còrna cèrvi
(abs. Dicort) (f.)
(plt.) : còrna de cèrvi (Plantago coronopus) (v. còrna de cèrvi) còrna de buòu (abs. Dicort) (plt.) : èrba de la malha (Senebiera coronopus) còrna de cèrvi [ ~ còrnacèr nf, cf Ubaud Dicort] (plt) : mena de plantatge (Plantago coronopus) còrna de lèbre (plt.) : cabrifuèlh (Lonicera caprifolium) còrna de porquièr nf, cf Ubaud Dicort : « cornet à
bouquin » TdF jos
‘corno’ còrna-salièira [còrna salièira] nf : mena de cornet de sal per las vacas. còrna 2 nf, cf Ubaud Dicort :
frucha del cornièr (Cornus sanguinea) [v. cornièr
1, « cornouille » (Alibert)
còrnabaissar v, cf Ubaud Dicort : « baisser la corne ;
tirer, les cornes basses, sur l’attelage ; au fig., en style
badin, baisser pavillon » (Palay ‘corne-bachà’) còrnabàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « corne
basse, se dit d’une bête dont la pointe des cornes est
dirigée vers le sol » (Palay ‘corne-bàch’) cornac : menaire d'elefant domdat (domesticat) còrnacèr nf :
v. còrna de cèrvi. cornacha nf : angelica salvatja (Angelica silvestris) còrna-cuol (de -) loc adv, cf Ubaud
Dicort : « de
mauvaise humeur » (Palay ‘corne-cu’) cornada 1 nf : còp de bana ; cornada 2 nf : rengada de teules-canal ; teulissa. (v. TdF) cornadaire : teulissièr qu'utiliza de teules-canal. cornadar (v. tr.) : cobrir una teulada amb de teules-canal. cornadís nm, cf Ubaud Dicort : « cloison entre
l’étable et la grange » TdF cornadon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit toit de tuiles »
TdF còrnadreiçat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort :
« littéraire, qui dresse la corne, se rebiffe, se
révolte, se met sur la défensive » (Palay
‘corne-dressat’) cornadura (R. II, 487) : còp de bana. cornaire nm,
-aira : que crida ; que còrna (t. a.) : « nm, corneur, sonneur de cor ou de corne » ;
butor ; « tuilier, v. teulièr »
(v. TdF) ; ventàs,
bisa... cornalha nf sing : las banas en general (v. TdF ‘cournaio’) ; « objets en corne » (L. 96). cornalièira : manada de cornuda ; manada de semal ; canal de teules d'una teulada. cornalièr nm, cf Ubaud Dicort : « t. de charpente,
cornier » TdF cornalina : agata rojosa (mena de pèira de valor)a. còrnament nm, cf Ubaud Dicort : « bourdonnement
d’oreilles » TdF ‘cournamen’ ; « cornement » (Rapin) cornamusa (R. II, 487) (abs. Dicort) : mena de cabreta. (v. carlamusa) cornamusaire, -aira n (R. II, 487) (abs. Dicort) : cabretaire, -a. (v. carlamusaire) còrnanaut, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« corne haut, se dit d’une bête dont la pointe des
cornes est dirigée vers le haut » (Palay
‘corne-haut’) còrnaparièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« de cornure semblable »
(Palay
‘corne-pariè’) còrnaquilhar v, cf Ubaud Dicort : « dresser les cornes ;
mettre les pointes d’un objet verticalement » (Palay
‘corne-quilhà’) |
|
còrnaquilhar
(se) v pron : « se redresser
farouchement » (v. Palay) còrnaquilhat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort :
« qui a les cornes relevées, dressées ; au
fig., qui dresse la tête, qui se dresse sur ses ergots, se
hérisse » (Palay
‘corne-quilhàt’) cornar (v. intr.) (R. II, 486) : sonar del còr o de la còrna / trompetar ; donar de còps de banas / embanar ; mugir ; bramar, brama que bramaràs ; senhalar sa preséncia d'un biais sonòr (veïcul) Còrna lo vent, còrna novembre : (brama novembre) cornard (abs. Dicort) (vulg. de l. p.) :
cocut (òme que sa femna es infidèla). (v.
cornat) cornareda : bòsc de cornièr. cornariá nf, cf Ubaud Dicort : « tuilerie » TdF còrnas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« salières en roseau dont se servent les journaliers et les
marins » TdF suppl ; « còrnas del còr, appendices du coeur » (L. 96) cornassa : banassa (bana granda) (t.a.) cornassaire nm, cf Ubaud Dicort :
« ramasseur de débris de cornes, chiffonnier ?
à Marseille » TdF cornat nm, cf Ubaud Dicort :
« cornard, v. coguol ; escargot » (v. TdF) cornatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de corner, cornage, bruit que font entendre certains
chevaux en courant ou en marchant avec vitesse » TdF ‘cournage’ còrnavirat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « se dit
d’une bête dont les cornes pointent vers
l’arrière » (Palay ‘corne-biràt’) còrnavitz nf, cf Ubaud Dicort : « courson de vigne,
viette » TdF ‘corno-vis’ CORNE- : forma prefixada del latin cornea, tunica, cornèa. cornèa (R. II 486)
(abs. Dicort) : partida
anteriora, transparenta, del glòb ocular, en forma de calòta
esferica un pauc salhenta. (v. còrnia) cornean (abs. Dicort), -a : relatiu,
-iva a la cornèa. (v. cornial) Lentilhas corneanas : lentilhas de contacte. corneana (abs. Dicort) : ròca metamorfica, compacta, rica en qüarz. corneïti (abs. Dicort) (f.) : inflamacion de la cornèa. cornejar (v. tr.) : embanar (donar de còps de còrnas / banas) cornelha (R. II, 487 - L. 97) (abs. Dicort) : gralha. v. gralha. cornelha emmantelada (abs. Dicort) : (Corvus corone cornix) cornelha negra (abs. Dicort) : (Corvus corone corone) cornelhon (abs. Dicort) : pichon de la cornelha.
(v. gralhon 1) cornelon : biscre / acrin / acrinal (cima) de cabana. corneludàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« vilain cornu » TdF cornelut, -uda : qu'a de longas banas. cornenc, -a : en còrna. Lo margue del meu Laguiòla es cornenc. còrner (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « (sport)
corner » (Laus) cornet 1 nm : bot en còrna d'intruments de musica ; trompeta ; canèl de papièr en forma d'embut ; embut de papièr ; sant miquèla longaruda (campairòl) (Lepiota procera) cornet 2, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« courtaud, aude, sans queue » TdF ‘cournet 2’ corneta : bana pichona ; cornisson ; còfa d'unas monjas. cornetar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, tuyauter un bonnet de femme » TdF cornetista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : (mus.) « cornettiste » (Rapin) « còrnha » e derivats : v. còrna. còrnia (tunica de
l’uèlh) nf, cf Ubaud Dicort :
« (anat.)
cornée » (Laus) cornial, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« cornéen, -enne » (Laus) cornic 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « (de
Cornouailles) cornique » (Rapin) cornic 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« (langue) cornique » (Laus) corniculat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « corniculé,
-e » (Laus) cornièira : canal de teules d'una teulada ; fusta d'angle ;
arcada cobèrta ; carrièira cobèrta. (v. cornièiras) cornièiras nf pl, cf Ubaud Dicort : « les halles, nom
générique qu’on donne aux arcades couvertes qui entourent
les quatre côtés d’une place publique, en Périgord
et Gascogne » TdF jos
‘courniero’ cornièr 1 nm (plt.) : mena d'arbrilh (Cornus sanguinea), « cornouiller,
arbrisseau » TdF ‘cournié
1’ cornièr 2, -ièira adj : cantonièr, -ièira (que se tròba a l'angle) cornièr 3 nm, cf Ubaud Dicort : « poteau cornier, poutre
d’un toit ; coin de cheminée, foyer ; biais, ligne
oblique, travers » TdF ‘cournié 3’ cornifla nf (TdF ; abs. Dicort) (plt.) : (Ceratophyllum demersum) cornifle, -fla (abs. Dicort) : apellacion injuriosa passapertot. Bogre de cornifle : bogre d'ase ! / bogre d'api !...(l.p. de Montfranc (Roergue) v. escorniflar. cornifòrme, -ma : en forma de bana. cornilh : bana pichonèla ; coscolha encara tendrièira ; planestèl. cornilha nf (Alibert) : baneta (bana
pichonèla) ; quèrba (ansa),
« corne d’un baquet, anse d’une portoire ;
bourgeon de l’extrémité du cep » TdF ‘courniho’ cornilhon : banilhon (bana pichonèla) ; quèrba pichona ; manilhon (manilha pichona) ; durilhon / agacin ( còr pichon d'artelh) ; començon de coscolha de pese. corniòla : gargamèla / garganta. (v. TdF) M'es estat arribat de m'engodofar la corniòla. cornissa nf : brave escarpament rocalhut ; ensemble de motladuras salhentas d'un edifici, d'un mòble... ; « tablette de cheminée » (v. TdF) cornisson : cogombre pichonèl / cojon / corneta / baneta. (v. TdF) cornista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : (mus.) « corniste » (Sèrras-Ess.) cornoga nm : grolièr / sabatièr. cornuda : compòrta granda ; banhadoira de fust ; semalon ; semal vendemiadoira ; vas per destillar ; compòrta larga e longaruda per escaudar los pòrcs. cornudada nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’une portoire, d’un baquet » TdF cornudet / cornudèl nm, cf Ubaud Dicort : « baquet ; volet, petit
ais carré, tablette sur laquelle on trie certaines choses » TdF jos ‘cournudet’ Triar al
cornudèl, trier au volet. (v. TdF) cornudon nm (Alibert) : mena de vèrga
(mar.) ; « baquet, petit vaisseau en
bois » TdF cornut 1 nm, cf Ubaud Dicort : « tine, vaisseau
à anses plus grand que la cornuda,
grande tinette où l’on dépouille les cochons, v. mastra ; baquet, v. cornudon » (v. TdF ‘cournut’) cornut 2, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
« cornu, ue, v. banut plus usité » (v. TdF ‘cournu’) CORO- : forma prefixada del grès khòròs (país ; contrada) corograf , -a : especialista (m. e
f.) de corografia. corografia : geografia generala d'un país. corografic, -a : relatiu, -iva a la corografia. coroïda nf : membrana de l'uèlh entre l'esclerotica e la retina. coroïdal (abs. Dicort), -a : relatiu,
-iva a la coroïda, « choroïdien, -enne » (v. Per Noste). (v. coroïdian) coroïdian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « choroïdien,
-enne » (v. çai sus) coroïditi (f.) : inflamacion de la coroïda. córol
nm, cf Ubaud Dicort :
« petit chien de garde, petit chien noir, houret » TdF jos ‘couro’ |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|