còrfalhir (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cor-fali’) : defalhir (aver un defalhiment, una defalhença) ; còrfalir.

còrfalir (v. intr.) (Alibert ; abs. Dicort) : fremesir d'emocion ; afalhocar ; s'estrementir ; s'estavanir. (v. còrfalhir)

Cugèt de còrfalir per la carrièira, de tant qu'èra lassa.

còrfalit [còrfalhit], -ida adj, cf Ubaud Dicort : bravament esmogut, -uda.

Èra aquí, tota còrfalida, al pè del fuòc.

còrfendre (v. tr.) : esmòure (fendre lo còr) ; pertocar.

Lo nenon malautís gemegava a vos còrfendre.

còrfendre (se) v pron : « avoir le cœur brisé d’émotion » (v. TdF ‘cor-fèndre’)

còrfendut, -uda (< còrfendre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « navré, ée » TdF jos ‘cor-fèndre’

còrferir (v. tr.) : esmòure ; trebolar ; pertocar.

còrferit, -ida : esmogut, -uda ; trebolat, -ada ; pertocat, -ada.

Foguèt còrferit aicisèm (bravament) d'aprene sa mòrt.

còrfondre (v. tr.) : còrmacar (pertocar bravament)

còrfondut, -uda : còrmacat, -ada (bravament pertocat, -ada)

coriaci, -àcia adj, cf Ubaud Dicort : « coriace ; dur, ure, difficile, avare » TdF ‘courias’

coriandre nm (plt.) : anís pudent. (Coriandrum sativum)

coribant : prèire de Cibèla.

corifèu nm, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, coryphée » TdF

corimbe nm, cf Ubaud Dicort : « corymbe » (Rapin)

Corin (abs. Dicort) - Corina : prenoms.

corindon nm, cf Ubaud Dicort : « (minér.) corindon » (Per Noste)

Corint : nom de vila grèca.

corintièr nm / corintonièr (abs. Dicort) : agrassolièr (Ribes grassularia)

corinton nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : agrassòl.

corís [còris, cf Ubaud Dicort] (m.) (plt) : lo tè roge de Montpelhièr (Coris monspeliensis)

corista (m. e f.) : persona que canta dins una corala.

còrleugièr, -ièira (adj. e subs.) : q.q. qu'a lo còr leugièr.

corliu : becarèl (aucèl de ribièira) (Numenius arquatus) ; grand pluvièr (escacièr) (Charadrius apricarius). (v. TdF jos ‘courreli’)

corliu cambanegre (v. bas de p. 19) nm : (Ch. alexandrinus)

corliu del pitre saurèl (Charadrius morinellus)

corliu gròs (Charadrius hiaticula)

corliu pichon (Charadrius dubius)

còrma (abs. Dicort) (del gallés *corma) (L. 96) : sòrba (frucha del cormièr) (v. còrna 2)

còrmacar (abs. Dicort) (v. tr.) : corfondre (pertocar bravament) (v. çai jos)

còrmacat, -ada adj (abs. Dicort) : « navré, ée » (Lagarde, Basic)

còrmanar (v. tr.) : cussonar / manar ; gastar / poirir.

còrmanat, -ada : cussonat / manat ; gastat ; poirit.

cormareda (abs. Dicort) : sorbièira (airal que i a de còrmas) v. còrma. (v. cornareda)

cormièr (plt.) (abs. Dicort e TdF) : sorbièr [v. sorbièr] (Sorbus domestica)

Amb lo cormièr l'òm fa de braves margues.

cormoran nm, cf Ubaud Dicort : « cormoran » (Sèrras-Ess.). (v. còrb marin)

còrmoriment nm, cf Ubaud Dicort : « défaillance cardiaque ; (peine due à une séparation) arrachement » (Per Noste). (v. moriment de còr)

còrmorir (se) v pron (v. Ubaud Dicort) : « (tomber en défaillance, se trouver mal, s’évanouir) défaillir » (v. Per Noste)

còrn nm : canton ; angle ; bot / cima ; còrna ; còr de caça.

Còrn de caça, cor de chasse. (Rapin)

còrna 1 nf : bana (t.a.) ; bata ; cavilha d'emplombadura ; trompa ; cauçapè ; aplech dins un veïcul per senhalar d'un biais sonòr sa preséncia (v. còrnas) ;

Un cauçapè de còrna.

Una penche de còrna.

Mon papeta aviá una tabatièira de còrna.

Còrna èra un patronim albigés en 1171.    F.C.

còrna buòu [còrna-buòu (v. Ubaud Dicort e TdF ‘corno-biòu’)] nf (plt.) : veça jauna (Vicia lutea)

còrna cèrvi (abs. Dicort) (f.) (plt.) : còrna de cèrvi (Plantago coronopus) (v. còrna de cèrvi)

còrna de buòu (abs. Dicort) (plt.) : èrba de la malha (Senebiera coronopus)

còrna de cèrvi [ ~ còrnacèr nf, cf Ubaud Dicort] (plt) : mena de plantatge (Plantago coronopus)

còrna de lèbre (plt.) : cabrifuèlh (Lonicera caprifolium)

còrna de porquièr nf, cf Ubaud Dicort : « cornet à bouquin » TdF jos ‘corno’

còrna-salièira [còrna salièira] nf : mena de cornet de sal per las vacas.

còrna 2 nf, cf Ubaud Dicort : frucha del cornièr (Cornus sanguinea) [v. cornièr 1,  « cornouille » (Alibert)

còrnabaissar v, cf Ubaud Dicort : « baisser la corne ; tirer, les cornes basses, sur l’attelage ; au fig., en style badin, baisser pavillon » (Palay ‘corne-bachà’)

còrnabàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « corne basse, se dit d’une bête dont la pointe des cornes est dirigée vers le sol » (Palay ‘corne-bàch’)

cornac : menaire d'elefant domdat (domesticat)

còrnacèr nf : v. còrna de cèrvi.

cornacha nf : angelica salvatja (Angelica silvestris)

còrna-cuol (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « de mauvaise humeur » (Palay ‘corne-cu’)

cornada 1 nf : còp de bana ;

cornada 2 nf : rengada de teules-canal ; teulissa. (v. TdF)

cornadaire : teulissièr qu'utiliza de teules-canal.

cornadar (v. tr.) : cobrir una teulada amb de teules-canal.

cornadís nm, cf Ubaud Dicort : « cloison entre l’étable et la grange » TdF

cornadon nm, cf Ubaud Dicort : « petit toit de tuiles » TdF

còrnadreiçat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « littéraire, qui dresse la corne, se rebiffe, se révolte, se met sur la défensive » (Palay ‘corne-dressat’)

cornadura (R. II, 487) : còp de bana.

cornaire nm, -aira : que crida ; que còrna (t. a.) : « nm, corneur, sonneur de cor ou de corne » ;  butor ; « tuilier, v. teulièr » (v. TdF) ; ventàs, bisa...

cornalha nf sing : las banas en general (v. TdF ‘cournaio’) ; « objets en corne » (L. 96).

cornalièira : manada de cornuda ; manada de semal ; canal de teules d'una teulada.

cornalièr nm, cf Ubaud Dicort : « t. de charpente, cornier » TdF

cornalina : agata rojosa (mena de pèira de valor)a.

còrnament nm, cf Ubaud Dicort : « bourdonnement d’oreilles » TdF ‘cournamen’ ; « cornement » (Rapin)

cornamusa (R. II, 487) (abs. Dicort) : mena de cabreta. (v. carlamusa)

cornamusaire, -aira n (R. II, 487) (abs. Dicort) : cabretaire, -a. (v. carlamusaire)

còrnanaut, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « corne haut, se dit d’une bête dont la pointe des cornes est dirigée vers le haut » (Palay ‘corne-haut’)

còrnaparièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « de cornure semblable » (Palay ‘corne-pariè’)

còrnaquilhar v, cf Ubaud Dicort : « dresser les cornes ; mettre les pointes d’un objet verticalement » (Palay ‘corne-quilhà’)

 

 

còrnaquilhar (se) v pron : « se redresser farouchement » (v. Palay)

còrnaquilhat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a les cornes relevées, dressées ; au fig., qui dresse la tête, qui se dresse sur ses ergots, se hérisse » (Palay ‘corne-quilhàt’)

cornar (v. intr.) (R. II, 486) : sonar del còr o de la còrna / trompetar ; donar de còps de banas / embanar ; mugir ; bramar, brama que bramaràs ; senhalar sa preséncia d'un biais sonòr (veïcul)

Còrna lo vent, còrna novembre : (brama novembre)

cornard (abs. Dicort) (vulg. de l. p.) : cocut (òme que sa femna es infidèla). (v. cornat)

cornareda : bòsc de cornièr.

cornariá nf, cf Ubaud Dicort : « tuilerie » TdF

còrnas nf pl, cf Ubaud Dicort : « salières en roseau dont se servent les journaliers et les marins » TdF suppl ; « còrnas del còr, appendices du coeur » (L. 96)

cornassa : banassa (bana granda) (t.a.)

cornassaire nm, cf Ubaud Dicort : « ramasseur de débris de cornes, chiffonnier ? à Marseille » TdF

cornat nm, cf Ubaud Dicort : « cornard, v. coguol ; escargot » (v. TdF)

cornatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de corner, cornage, bruit que font entendre certains chevaux en courant ou en marchant avec vitesse » TdF ‘cournage’

còrnavirat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « se dit d’une bête dont les cornes pointent vers l’arrière » (Palay ‘corne-biràt’)

còrnavitz nf, cf Ubaud Dicort : « courson de vigne, viette » TdF ‘corno-vis’

CORNE- : forma prefixada del latin cornea, tunica, cornèa.

cornèa (R. II 486) (abs. Dicort) : partida anteriora, transparenta, del glòb ocular, en forma de calòta esferica un pauc salhenta. (v. còrnia)

cornean (abs. Dicort), -a : relatiu, -iva a la cornèa. (v. cornial)

Lentilhas corneanas : lentilhas de contacte.

corneana (abs. Dicort) : ròca metamorfica, compacta, rica en qüarz.

corneïti (abs. Dicort) (f.) : inflamacion de la cornèa.

cornejar (v. tr.) : embanar (donar de còps de còrnas / banas)

cornelha (R. II, 487 - L. 97) (abs. Dicort) : gralha. v. gralha.

cornelha emmantelada (abs. Dicort) : (Corvus corone cornix)

cornelha negra (abs. Dicort) : (Corvus corone corone)

cornelhon (abs. Dicort) : pichon de la cornelha. (v. gralhon 1)

cornelon : biscre / acrin / acrinal (cima) de cabana.

corneludàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « vilain cornu » TdF

cornelut, -uda : qu'a de longas banas.

cornenc, -a : en còrna.

Lo margue del meu Laguiòla es cornenc.

còrner (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « (sport) corner » (Laus)

cornet 1 nm : bot en còrna d'intruments de musica ; trompeta ; canèl de papièr en forma d'embut ; embut de papièr ; sant miquèla longaruda (campairòl) (Lepiota procera)

cornet 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « courtaud, aude, sans queue » TdF ‘cournet 2’

corneta : bana pichona ; cornisson ; còfa d'unas monjas.

cornetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tuyauter un bonnet de femme » TdF

cornetista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : (mus.) « cornettiste » (Rapin)

« còrnha » e derivats : v. còrna.

còrnia (tunica de l’uèlh) nf, cf Ubaud Dicort : « (anat.) cornée » (Laus)

cornial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cornéen, -enne » (Laus)

cornic 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « (de Cornouailles) cornique » (Rapin)

cornic 2 nm, cf Ubaud Dicort : « (langue) cornique » (Laus)

corniculat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « corniculé, -e » (Laus)

cornièira : canal de teules d'una teulada ; fusta d'angle ; arcada cobèrta ; carrièira cobèrta. (v. cornièiras)

cornièiras nf pl, cf Ubaud Dicort : « les halles, nom générique qu’on donne aux arcades couvertes qui entourent les quatre côtés d’une place publique, en Périgord et Gascogne » TdF jos ‘courniero’

cornièr 1 nm (plt.) : mena d'arbrilh (Cornus sanguinea), « cornouiller, arbrisseau » TdF ‘cournié 1’

cornièr 2, -ièira adj : cantonièr, -ièira (que se tròba a l'angle)

cornièr 3 nm, cf Ubaud Dicort : « poteau cornier, poutre d’un toit ; coin de cheminée, foyer ; biais, ligne oblique, travers » TdF  ‘cournié 3’

cornifla nf (TdF ; abs. Dicort) (plt.) : (Ceratophyllum demersum)

cornifle, -fla (abs. Dicort) : apellacion injuriosa passapertot.

Bogre de cornifle : bogre d'ase ! / bogre d'api !...(l.p. de Montfranc (Roergue) v. escorniflar.

cornifòrme, -ma : en forma de bana.

cornilh : bana pichonèla ; coscolha encara tendrièira ; planestèl.

cornilha nf (Alibert) : baneta (bana pichonèla) ; quèrba (ansa), « corne d’un baquet, anse d’une portoire ; bourgeon de l’extrémité du cep » TdF ‘courniho’

cornilhon : banilhon (bana pichonèla) ; quèrba pichona ; manilhon (manilha pichona) ; durilhon / agacin ( còr pichon d'artelh) ; començon de coscolha de pese.

corniòla : gargamèla / garganta. (v. TdF)

M'es estat arribat de m'engodofar la corniòla.

cornissa nf : brave escarpament rocalhut ; ensemble de motladuras salhentas d'un edifici, d'un mòble... ; « tablette de cheminée » (v. TdF)

cornisson : cogombre pichonèl / cojon / corneta / baneta. (v. TdF)

cornista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : (mus.) « corniste » (Sèrras-Ess.)

cornoga nm : grolièr / sabatièr.

cornuda : compòrta granda ; banhadoira de fust ; semalon ; semal vendemiadoira ; vas per destillar ; compòrta larga e longaruda per escaudar los pòrcs.

cornudada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une portoire, d’un baquet » TdF

cornudet / cornudèl nm, cf Ubaud Dicort : « baquet ; volet, petit ais carré, tablette sur laquelle on trie certaines choses » TdF jos ‘cournudet’

Triar al cornudèl, trier au volet. (v. TdF)

cornudon nm (Alibert) : mena de vèrga (mar.) ; « baquet, petit vaisseau en bois » TdF

cornut 1 nm, cf Ubaud Dicort : « tine, vaisseau à anses plus grand que la cornuda, grande tinette où l’on dépouille les cochons, v. mastra ; baquet, v. cornudon » (v. TdF ‘cournut’)

cornut 2, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « cornu, ue, v. banut plus usité » (v. TdF ‘cournu’)

CORO- : forma prefixada del grès khòròs (país ; contrada)

corograf , -a : especialista (m. e f.) de corografia.

corografia : geografia generala d'un país.

corografic, -a : relatiu, -iva a la corografia.

coroïda nf : membrana de l'uèlh entre l'esclerotica e la retina.

coroïdal (abs. Dicort), -a : relatiu, -iva a la coroïda, « choroïdien, -enne » (v. Per Noste). (v. coroïdian)

coroïdian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « choroïdien, -enne » (v. çai sus)

coroïditi (f.) : inflamacion de la coroïda.

córol nm, cf Ubaud Dicort : « petit chien de garde, petit chien noir, houret » TdF jos ‘couro’