|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
còpperdut nm : escampadoira de molin. COPR- COPRO- : formas prefixadas del grèc kòpròs (fems ; excrement) copresidéncia nf, cf Ubaud Dicort :
« coprésidence » (Per Noste) copresident, -a n, cf Ubaud Dicort : « coprésident,
-ente » (Per
Noste) coprin : mena de fonge que buta sul fems. v. COPR- Coprinus atramentarius. C.
comatus. C. disseminatus. C. micaceus. C. picaceus. C. xanthotrix. COPRO- : v. COPR- coprocultura : tecnica de laboratòri que permet la cultura e la mesa en evidéncia dels gèrmes dins los excrements. coproduccion : collaboracion entre coproductors. coproductor, -tritz : persona que coprodutz. coproduire / coprodusir (los 2, abs. Dicort) (v. tr.) : produire / produsir amb una autra persona o amb d'autras, « coproduire » (Per Noste). coprofag, -a adj : organisme que s'avida d'excrements ; persona que patís de coprofagia. coprofagia : accion de se manjar d'excrements. coprofil, -a adj : natura dels organismes que vivon dins los excrements ; persona que patís de coprofilia. coprofilia : tissa d'unes malauts mentals de se complaire al contacte dels excrements. coprolalia : lengatge fòrt lord amodat per una perturbacion mentala. coprolit : calcul dins los excrements ; excrement fossil. coprologia : estudi biologic dels excrements. copromania : plaser patologic a se passir (a se solhar) amb d'excrements. coproprietari, -ària : proprietari, -ària amb una autra persona o d'autras. coproprietat nf : proprietat en comun. coprostasi (f.) : acomolòfi de matèrias fecalas dins l'intestin gròs. còpsec [còp sec] (adv.) (De confondre pas amb Un còp sec.) : sulcòp. còpte [, -ta] adj e n : crestian d'Egipte e d'Etiopia adèpte del monofisisme. còpténer (v. intr.) : téner còp / resistir. copula nf, cf Ubaud Dicort : « t. de logique, copule » TdF copulacion : acoblament carnal. copular (v. intr.) : s'acoblar carnalament. copulatiu, -iva : que liga quicòm amb quicòm mai. (v. copula) ‘E’ es una conjonccion copulativa. coput, -uda : cau, -ava (en parlant d'un plat o d'una escudèla) copyright nm (angl.) : dreches de pagar per una reproduccion. coquefaccion nf (abs. Dicort) : transformacion del carbon de tèrra en còc, « cokéfaction » (Rapin, Per Noste). coqueficable, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt èsser coqueficat, -ada, « cokéfiable » (Rapin). coqueficar (abs. Dicort) (v. tr.) : mudar en
còc, « cokéfier » (Rapin, Laus). coquèl nm : grumèl (substància coagulada) (v. TdF ‘couquèu’) coquèla 1 nf : paneton redond ; sen de joventa ; coquèla 2 nf : mena de confidor, « cloche de cuisine, casserole en fonte, marmite à trois pieds, coquemar, v. confidor, glota » (v. TdF jos ‘couquello 2’). Gratar las coquèlas, chatouiller. (v. TdF) coquelada nf, cf Ubaud Dicort :
(v. coquèla 2) coquelar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, mettre en grumeaux, en bouchons » TdF coquelar (se) : s'acoquelar (far de grumèls) coquelejar (v. intr. e tr.) : « former des grumeaux » ; calinar / tolhorar / poponar un nenon ; calinhar / careçar / cosserguejar / costosir una femna (v. TdF) ; gratar lo coquelar / gratar las coquèlas (l.p.) [v. jos coquèla 2] coquelin, -a adj : que s'agrada
de coquelejar o de se far coquelejar, « douceureux,
euse » (v. TdF) coquelós, -osa : grumelós, -osa. coquelut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
v. coquelós. (v. TdF jos ‘couquelous’) coqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit gâteau, petit pain ovale ; pièce de bois
qui soutient les fuseaux d’un moulin à soie ; coiffure de
forme triangulaire que les femmes portaient sur la coiffe, au 18ème
siècle, v. poncha ; coiffe de velours ou de taffetas,
cornette ; coquette, v. friqueta [jos friquet 3] » (v. TdF) coquièr : vasonèl per i se manjar un ùou bolit. coquin, -a adj e n : persona malonèsta en general ; rusat, -ada ; pendard, -a ; arpalhand, -a ; gus, -a. coquinada nf / coquinariá (v. coquinariá) : « action de coquin », pendardisa. (v. TdF ‘couquinado’) coquinalha nf sing : totes los coquins en general. coquinar (v. intr.) : menar una vida de coquin. coquinariá nf, cf Ubaud Dicort : « coquinerie,
caractère de coquin ; friponnerie, rouerie, ruse, malice,
perversité » TdF coquinàs, -assa adj e n : grand coquin ; pendard, -a / arpalhand, -a. Berret a la coquinassa : cargat d'un biais provocatiu. Capèl a la coquinassa : amb l'ala relevada sul davant. (v. Vayssier) coquinassar v, cf Ubaud Dicort :
(v. coquinàs e coquinar) coquinatge : gusariá / vida de coquin. coquinejar (v. intr.) : quitar pas de coquinar. coquinèl, -a adj e n : v. coquinet
2. coquinet 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« banneau, petite manne sans anses, v. palhasson » (v. TdF ‘couquinet’) coquinet 2 / coquinèl / coquinon / coquinòt, -a adj e n : pichon coquin. (v. TdF jos ‘couquinot’) coquineta nf, cf Ubaud Dicort :
« bannette, panier à deux anses, v. banaston » (v. TdF) coquinon, -a adj e n : v. coquinet 2. coquinòt, -a adj e n : v. coquinet 2 ; « adj, sexy » (Rapin) COR- : varianta de con- davant R dins d'unes cases. v. correlacion, corroborrar, corrompre. còr 1 nm : muscle que manda lo sang dins tot lo còrs ; « (siège des émotions, des sentiments) cœur » (Laus) ; coratge ; centre (t.a.) ; Aver lo còr gai, être joyeux. (v. TdF ‘cor 1’) De bon còr : de bon grat. De rèire còr, à contre-cœur. (v. Ubaud Dicort ; TdF ‘a
rèire cor’) De tot còr : coralament. Aprene per còr : aprene de memòria. Recitar de per còr : recitar de memòria. Sèm al còr del problèma. |
|
còr de buòu : mena de pruna roja. còr de capon nm (v. TdF jos ‘cor-de-galino’) : mena de cerièira. còr de fèl : mena de cauquilhatge (Purpura
hmastoma) còr
de galina / còr de pijon nm, cf Ubaud Dicort : « bigarreau,
variété de cerise »
(v. TdF jos ‘cor-de-galino’) còr 2 nm : còr de glèisa ; còr de cant ; còr de dança ; còr 3 nm (non preconizat Dicort) : instrument de musica ; trompa (v. còrn)
; còr 4 nm (TdF ‘cor 2 ; abs. Dicort) : agacin / agaciç. (v. agacin) corada (R. II, 475 - L. 95) : peitrina ; entralhas ; frejam ; còr, mèlsa, fetge e lèus d'animals de bocariá; paumons. « Vent d'autan sus torrada fa tremblar la corada » coradièr nm, cf Ubaud Dicort : « mangeur de mou » TdF coradilha nf (Alibert e TdF jos ‘couradeto’) [coradilhas nf pl (v. Ubaud Dicort e Laus)] : megina (frejam de corada d'anhèl o de cabrit) coradon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite fressure » TdF coral 1, -a adj (R. II, 475) : relatiu, -iva al
còr 1 ; cordial, -a ; coral 2, -a adj : relatiu, -iva a un còr de cant o de dança ; coral 3 nm :
aire religiós de cantar en còr (# corral) ; coral 4 (v. TdF jos
‘courau 2’ e Alibert)
[(còr d’arbre), veire coralh 2, cf Ubaud Dicort] nm : còr de fust de garric. corala : còr de cant. coralada nf (v. Alibert) : ronda. coralament adv / corosament (v. corosament) : de tot còr. coralh 1 nm (v. TdF jos ‘courau 1’) : esquelèt calcari de polips que vivon en colonias ; pebrina roja ; gratacuol (frucha de l'agalencièr) coralh 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. coral 4. coralha nf, cf Ubaud Dicort :
« nausée » TdF ‘couraio’ coralhàs nm / coralha [coralhàs, v. Ubaud Dicort p.
149 e TdF ‘couraias’] :
mena de pebrina gròssa ;
tanòc / tanòca ; branca d'arbre seca. coralhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit piment, v. pimenton » (v. TdF ‘couraiet’) coralhièira : nau per la pesca del coralh. coralhièr, -ièira : q.q. que pesca, que crompa, que vend de coralh. coralhifèr [corallifèr, cf Ubaud Dicort], -a adj : que conten de coralh. coralhifòrme (corallifòrme), -ma : de la forma del coralh. coralin [corallin, cf Ubaud Dicort], -a adj : de coralh ; color de coralh ; que sembla lo coralh. coralina [corallina, cf Ubaud Dicort] nf : mena d'alga marina coralhifòrma ; agata de la color del coralh. coralli- : v. çai sus. Coran (lo -) [ ~ Alcoran (l’-)] n pr m, cf Ubaud Dicort : libre sacrat dels musulmans. coranic ~ alcoranic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « coranique » (v. Per Noste) corasson 1 [veire còrcoisson nm, cf Ubaud Dicort] / corason (abs. Dicort) : agror d'estomac. corasson 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« coeur, petit coeur »
(v. TdF) coratge : fòrça d'anma / d'arma ; fermetat de còr. coratjós, -osa : plen de coratge. coratjosament : amb coratge ; d'un biais coratjós. corb (R. II, 479) [corbe], corba adj, cf Ubaud Dicort : qu'a mai o mens la forma d'un arc. còrb nm : aucelàs negre. (Corvus corax) còrb carnassièr nm, cf Ubaud Dicort : « corbeau, oiseau de proie, v.
corbatàs » (v. TdF ‘corb-carnassié’) còrb gris nm, cf Ubaud Dicort : « corneille emmantelée,
v. gralhard » (v. TdF ‘corb- gris’) còrb marin nm : còrb de mar. (Phalacrocorax carbo), « cormoran, oiseau de marais, v. escòrpi 1 » (v. TdF ‘corb-marin’) corba nf : pèça de fust cindrada ; jelha / cança / cançon de ròda [v. corbas] ; costat de nau o de naviri ; « (matematica) courbe » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 69). còrba 1 nf (abs. Dicort) : feme del còrb. còrba 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« corbeille » (L. 95) corbable, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
« flexible » (L. 95) corbada nf : probaina / cabús. v. probaina. corbadòna (plt.) : mena de narcís. (Narcissus poeticus) corbadura : quicòm de corbat en forma d'arc ; lagossa. corbadurar (abs. Dicort e TdF) (v. tr.) : amodar de corbaduras. corbagal nm, cf Ubaud Dicort :
« courlis, oiseau » (v. L. 95, e Palay) corbagaleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit courlis, appelé aussi charrit » (v.
Palay) corbaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que corba. (v. TdF) corbam : fust de jelha (de cança, de cançon de ròda) corbament : accion de corbar o de se corbar. corbar (v. tr.) : amodar una corba ; umiliar (R. VI, 537). Corbar (las) liuras (s.f.) : baissar lo cap / èsser moquet / umiliat. (v. jos liura). corbar (se) : far una corba ; s'umiliar. corbarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui courbe ou se courbe
facilement » TdF corbas nf pl (v. corba) : « la
jante (roue de charrette) » (v. Carrasco ‘corvas’) corbàs nm : còrb [v. corbat 2] (pej.) ; mena de còrb de 45 centimètres. corbassièr, -ièira : « n et adj, qui habite un pays hanté par les
corbeaux » (v. TdF) ;
airal frequentat pels còrbs [v.
corbatièira]. corbat 1, -ada adj : clinat, -ada. corbat 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« corbeau dans le haut Languedoc et le Quercy » (v. TdF jos ‘courbas’) corbatalha nf, cf Ubaud Dicort :
(v.
corbat 2) corbatàs nm : mena de còrb de 62 centimètres ; « homme vorace et fainéant ; t. injurieux pour désigner un prêtre » TdF jos ‘courpatas’. corbatièira nf, cf Ubaud Dicort :
« lieu hanté par les corbeaux, v. corbièira » (Rapin jos ‘corbeau’ e TdF ‘courpatiero’) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|