còpperdut nm : escampadoira de molin.

COPR- COPRO- : formas prefixadas del grèc kòpròs (fems ; excrement)

copresidéncia nf, cf Ubaud Dicort : « coprésidence » (Per Noste)

copresident, -a n, cf Ubaud Dicort : « coprésident, -ente » (Per Noste)

coprin : mena de fonge que buta sul fems. v. COPR-  Coprinus atramentarius. C. comatus. C. disseminatus. C. micaceus. C. picaceus. C. xanthotrix.

COPRO- : v. COPR-

coprocultura : tecnica de laboratòri que permet la cultura e la mesa en evidéncia dels gèrmes dins los excrements.

coproduccion : collaboracion entre coproductors.

coproductor, -tritz : persona que coprodutz.

coproduire / coprodusir (los 2, abs. Dicort) (v. tr.) : produire / produsir amb una autra persona o amb d'autras, « coproduire » (Per Noste).

coprofag, -a adj : organisme que s'avida d'excrements ; persona que patís de coprofagia.

coprofagia : accion de se manjar d'excrements.

coprofil, -a adj : natura dels organismes que vivon dins los excrements ; persona que patís de coprofilia.

coprofilia : tissa d'unes malauts mentals de se complaire al contacte dels excrements.

coprolalia : lengatge fòrt lord amodat per una perturbacion mentala.

coprolit : calcul dins los excrements ; excrement fossil.

coprologia : estudi biologic dels excrements.

copromania : plaser patologic a se passir (a se solhar) amb d'excrements.

coproprietari, -ària : proprietari, -ària amb una autra persona o d'autras.

coproprietat nf : proprietat en comun.

coprostasi (f.) : acomolòfi de matèrias fecalas dins l'intestin gròs.

còpsec [còp sec] (adv.) (De confondre pas amb Un còp sec.) : sulcòp.

còpte [, -ta] adj e n : crestian d'Egipte e d'Etiopia adèpte del monofisisme.

còpténer (v. intr.) : téner còp / resistir.

copula nf, cf Ubaud Dicort : « t. de logique, copule » TdF

copulacion : acoblament carnal.

copular (v. intr.) : s'acoblar carnalament.

copulatiu, -iva : que liga quicòm amb quicòm mai. (v. copula)

‘E’ es una conjonccion copulativa.

coput, -uda : cau, -ava (en parlant d'un plat o d'una escudèla)

copyright nm (angl.) : dreches de pagar per una reproduccion.

coquefaccion nf (abs. Dicort) : transformacion del carbon de tèrra en còc, « cokéfaction » (Rapin, Per Noste).

coqueficable, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt èsser coqueficat, -ada, « cokéfiable » (Rapin).

coqueficar (abs. Dicort) (v. tr.) : mudar en còc, « cokéfier » (Rapin, Laus).

coquèl nm : grumèl (substància coagulada) (v. TdF ‘couquèu’)

coquèla 1 nf : paneton redond ; sen de joventa ;

coquèla 2 nf : mena de confidor, « cloche de cuisine, casserole en fonte, marmite à trois pieds, coquemar, v. confidor, glota »  (v. TdF jos ‘couquello 2’).

Gratar las coquèlas, chatouiller. (v. TdF)

coquelada nf, cf Ubaud Dicort : (v. coquèla 2)

coquelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en grumeaux, en bouchons » TdF

coquelar (se) : s'acoquelar (far de grumèls)

coquelejar (v. intr. e tr.) : « former des grumeaux » ; calinar / tolhorar / poponar un nenon ; calinhar / careçar / cosserguejar / costosir una femna (v. TdF) ; gratar lo coquelar / gratar las coquèlas (l.p.) [v. jos coquèla 2]

coquelin, -a adj : que s'agrada de coquelejar o de se far coquelejar, « douceureux, euse » (v. TdF)

coquelós, -osa : grumelós, -osa.

coquelut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : v. coquelós. (v. TdF jos ‘couquelous’)

coqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petit gâteau, petit pain ovale ; pièce de bois qui soutient les fuseaux d’un moulin à soie ; coiffure de forme triangulaire que les femmes portaient sur la coiffe, au 18ème siècle, v. poncha ; coiffe de velours ou de taffetas, cornette ; coquette, v. friqueta [jos friquet 3] » (v. TdF)

coquièr : vasonèl per i se manjar un ùou bolit.

coquin, -a adj e n : persona malonèsta en general ; rusat, -ada ; pendard, -a ; arpalhand, -a ; gus, -a.

coquinada nf / coquinariá (v. coquinariá) : « action de coquin », pendardisa. (v. TdF ‘couquinado’)

coquinalha nf sing : totes los coquins en general.

coquinar (v. intr.) : menar una vida de coquin.

coquinariá nf, cf Ubaud Dicort : « coquinerie, caractère de coquin ; friponnerie, rouerie, ruse, malice, perversité » TdF

coquinàs, -assa adj e n : grand coquin ; pendard, -a / arpalhand, -a.

Berret a la coquinassa : cargat d'un biais provocatiu.

Capèl a la coquinassa : amb l'ala relevada sul davant. (v. Vayssier)

coquinassar v, cf Ubaud Dicort : (v. coquinàs e coquinar)

coquinatge : gusariá / vida de coquin.

coquinejar (v. intr.) : quitar pas de coquinar.

coquinèl, -a adj e : v. coquinet 2.

coquinet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « banneau, petite manne sans anses, v. palhasson » (v. TdF ‘couquinet’)

coquinet 2 / coquinèl / coquinon / coquinòt, -a adj e n : pichon coquin. (v. TdF jos ‘couquinot’)

coquineta nf, cf Ubaud Dicort : « bannette, panier à deux anses, v. banaston » (v. TdF)

coquinon, -a adj e : v. coquinet 2.

coquinòt, -a adj e n : v. coquinet 2 ; « adj, sexy » (Rapin)

COR- : varianta de con- davant R dins d'unes cases. v. correlacion, corroborrar, corrompre.

còr 1 nm : muscle que manda lo sang dins tot lo còrs ; « (siège des émotions, des sentiments) cœur » (Laus) ; coratge ; centre (t.a.) ;

Aver lo còr gai, être joyeux. (v. TdF ‘cor 1’) 

De bon còr : de bon grat.  

De rèire còr, à contre-cœur. (v. Ubaud Dicort  ; TdF ‘a rèire cor’)

De tot còr : coralament.

Aprene per còr : aprene de memòria.

Recitar de per còr : recitar de memòria.

Sèm al còr del problèma.

 

còr de buòu : mena de pruna roja.

còr de capon nm (v. TdF jos ‘cor-de-galino’) : mena de cerièira.

còr de fèl : mena de cauquilhatge (Purpura hmastoma)

còr de galina / còr de pijon nm, cf Ubaud Dicort : « bigarreau, variété de cerise » (v. TdF jos ‘cor-de-galino’)

còr 2 nm : còr de glèisa ; còr de cant ; còr de dança ;

còr 3 nm (non preconizat Dicort) : instrument de musica ; trompa (v. còrn) ;

còr 4 nm (TdF ‘cor 2 ; abs. Dicort) : agacin / agaciç. (v. agacin)

corada (R. II, 475 - L. 95) : peitrina ; entralhas ; frejam ; còr, mèlsa, fetge e lèus d'animals de bocariá; paumons.

« Vent d'autan sus torrada fa tremblar la corada »

coradièr nm, cf Ubaud Dicort : « mangeur de mou » TdF

coradilha nf (Alibert e TdF jos ‘couradeto’) [coradilhas nf pl (v. Ubaud Dicort e Laus)] : megina (frejam de corada d'anhèl o de cabrit)

coradon nm, cf Ubaud Dicort : « petite fressure » TdF

coral 1, -a adj (R. II, 475) : relatiu, -iva al còr 1 ; cordial, -a ;

coral 2, -a adj : relatiu, -iva a un còr de cant o de dança ;

coral 3 nm : aire religiós de cantar en còr (# corral) ;

coral 4 (v. TdF jos ‘courau 2’ e Alibert)  [(còr d’arbre), veire coralh 2, cf Ubaud Dicort] nm : còr de fust de garric.

corala : còr de cant.

coralada nf (v. Alibert) : ronda.

coralament adv / corosament (v. corosament) : de tot còr.

coralh 1 nm (v. TdF jos ‘courau 1’) : esquelèt calcari de polips que vivon en colonias ; pebrina roja ; gratacuol (frucha de l'agalencièr)

coralh 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. coral 4.

coralha nf, cf Ubaud Dicort : « nausée » TdF ‘couraio’

coralhàs nm / coralha [coralhàs, v. Ubaud Dicort p. 149 e TdF ‘couraias’] : mena de pebrina gròssa ; tanòc / tanòca ; branca d'arbre seca.

coralhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit piment, v. pimenton » (v. TdF ‘couraiet’)

coralhièira : nau per la pesca del coralh.

coralhièr, -ièira : q.q. que pesca, que crompa, que vend de coralh.

coralhifèr [corallifèr, cf Ubaud Dicort], -a adj : que conten de coralh.

coralhifòrme (corallifòrme), -ma : de la forma del coralh.

coralin [corallin, cf Ubaud Dicort], -a adj : de coralh ; color de coralh ; que sembla lo coralh.

coralina [corallina, cf Ubaud Dicort] nf : mena d'alga marina coralhifòrma ; agata de la color del coralh.

coralli- : v. çai sus.

Coran (lo -) [ ~ Alcoran (l’-)] n pr m, cf Ubaud Dicort : libre sacrat dels musulmans.

coranic ~ alcoranic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « coranique » (v. Per Noste)

corasson 1 [veire còrcoisson nm, cf Ubaud Dicort] / corason (abs. Dicort) : agror d'estomac.

corasson 2 nm, cf Ubaud Dicort : « coeur, petit coeur » (v. TdF)

coratge : fòrça d'anma / d'arma ; fermetat de còr.

coratjós, -osa : plen de coratge.

coratjosament : amb coratge ; d'un biais coratjós.

corb (R. II, 479) [corbe], corba adj, cf Ubaud Dicort : qu'a mai o mens la forma d'un arc.

còrb nm : aucelàs negre. (Corvus corax)

còrb carnassièr nm, cf Ubaud Dicort : « corbeau, oiseau de proie, v. corbatàs » (v. TdF ‘corb-carnassié’)

còrb gris nm, cf Ubaud Dicort : « corneille emmantelée, v. gralhard » (v. TdF ‘corb- gris’)

còrb marin nm : còrb de mar. (Phalacrocorax carbo), « cormoran, oiseau de marais, v. escòrpi 1 » (v. TdF ‘corb-marin’)

corba nf : pèça de fust cindrada ; jelha / cança / cançon de ròda [v. corbas] ; costat de nau o de naviri ; « (matematica) courbe » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 69).

còrba 1 nf (abs. Dicort) : feme del còrb.

còrba 2 nf, cf Ubaud Dicort : « corbeille » (L. 95)

corbable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « flexible » (L. 95)

corbada nf : probaina / cabús. v. probaina.

corbadòna (plt.) : mena de narcís. (Narcissus poeticus)

corbadura : quicòm de corbat en forma d'arc ; lagossa.

corbadurar (abs. Dicort e TdF) (v. tr.) : amodar de corbaduras.

corbagal nm, cf Ubaud Dicort : « courlis, oiseau » (v. L. 95, e Palay)

corbagaleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit courlis, appelé aussi charrit » (v. Palay)

corbaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que corba. (v. TdF)

corbam : fust de jelha (de cança, de cançon de ròda)

corbament : accion de corbar o de se corbar.

corbar (v. tr.) : amodar una corba ; umiliar (R. VI, 537).

Corbar (las) liuras (s.f.) : baissar lo cap / èsser moquet / umiliat. (v. jos liura).

corbar (se) : far una corba ; s'umiliar.

corbarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui courbe ou se courbe facilement » TdF

corbas nf pl (v. corba) : « la jante (roue de charrette) » (v. Carrasco ‘corvas’)

corbàs nm : còrb [v. corbat 2] (pej.) ; mena de còrb de 45 centimètres.

corbassièr, -ièira : « n et adj, qui habite un pays hanté par les corbeaux » (v. TdF) ; airal frequentat pels còrbs [v. corbatièira].

corbat 1, -ada adj : clinat, -ada.

corbat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « corbeau dans le haut Languedoc et le Quercy » (v. TdF jos ‘courbas’)

corbatalha nf, cf Ubaud Dicort : (v. corbat 2)

corbatàs nm : mena de còrb de 62 centimètres ; « homme vorace et fainéant ; t. injurieux pour désigner un prêtre » TdF jos ‘courpatas’.

corbatièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu hanté par les corbeaux, v. corbièira » (Rapin jos ‘corbeau’ e TdF ‘courpatiero’)