|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
convencion (R. V, 491) : convengut / acòrdi / convent. convencional, -a : establit, -ida per convencion. convencionalament : d'un biais convencional. convencionat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « conventionné,
-e » (Per Noste) convencut, -uda : persuadit, -ida. convenença : acòrdi ; paga ; salari ; decéncia. convenent, -a : convenable, -a ; onèst, -a. convenentament adv (abs. Dicort) : d'un biais convenent, « convenablement » (Rapin). convengut 1 nm : acòrdi ; convencion. convengut 2, -uda : p. p. de convenir. convenidor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui conviendra, qui
appartiendra » (L. 94) convenir (v. tr. e intr.) : estipular quicòm : èsser d'acòrdi. convenir (se) : s'endevenir. convent : ostal que i viu una comunitat de religioses o de religiosas ; convencion. conventual, -a : relatiu, -iva a un convent. Règla, vida, amassada, messa... conventualas. conventualament : d'un biais conventual. conventualitat nf : estat de religioses, -as que vivon ensemble jos la meteissa règla. convergéncia : accion de convergir. convergent, -a : que convergís devèrs un meteis punt. convergir (v. intr.) : se dirigir devèrs un meteis punt. E tot lo pòble de convergir cap a la comuna! convèrs, -a adj e n (R. V, 519) : virat /
revirat, -ada ; convertit, -ida ; que s'ocupa del material dins un convent.
Fraire convèrs. convèrsa nf : art de conversar ; conversacion (R. V, 520). A pas granda conversa, qu'es un paucparla. conversacion
nf, cf Ubaud Dicort (L. 94) :
« conversation » TdF. (v. convèrsa) conversar (v. intr.) : parlar amb q.q. mai. conversion : accion o resulta de convertir o de se convertir. converteire, -eira [~ -eiritz] n : persona que convertís q.q. (# convertidor) convertibilitat nf, cf Ubaud Dicort :
« convertibilité » (Rapin) convertible, -bla adj : que pòt èsser convertit, -ida (t. a.) convertidor nm :
aparelh per convertir quicòm. (# converteire) convertiment : conversion. convertir (v. tr.) : cambiar quicòm o q.q. en quicòm mai o q.q mai ; transformar. convertir (se) : adoptar una religion, una idèa... autras. convesin, -a adj : vesin, -a. convèx [convèxe], -xa adj : bombut, -uda. convexitat nf : estat de çò convèx. conviar (v. tr.) : acompanhar, « convoyer » (Alibert). conviatge nm (v. Ubaud Dicort Errata web) :
« convoyage » conviatjaire, -aira n (v. Ubaud Dicort Errata web) : « convoyeur, -euse » conviccion nf, cf Ubaud Dicort :
« conviction » (Rapin) convidacion nf, cf Ubaud Dicort :
« invitation » TdF convidada : convit / invitacion. convidadís : amassada de convidats. convidaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que convida, qu'invita. convidar (v. tr.) : invitar. Foguèri convidat a lor maridatge. convidatge nm : « action de convier, d’inviter » (v. TdF), convit / invitacion ; amassada ; regalèmus [v. convit]. convís nm / convisa nf : discussion a tustas-e-bustas (t. a.) ; velhada ; airal que i se barjaca. convisar (v. intr.) : barjacar (discutir a tustas-e-bustas) ; dire de mal de q.q. convit nm : convidada / invitacion ; « festin, réunion, attrait » (v. TdF). conviva (m. e f.) : persona convidada per manjar. convivéncia nf : coexisténcia cordiala. convivial, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« convivial, -e » (Sèrras, Basic) convivialista n (dels dos genres) :
(informatica) « convivialiste » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 149) convivialitat nf, cf Ubaud Dicort :
« convivialité »
(Sèrras, Basic) convivializar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, convivialiser » (Per
Noste) convocacion : accion de convocar q.q. convocaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui convoque » TdF convocar (v. tr.) : convidar a una amassada. Lo consol de la comuna convoquèt los conselhièrs. convòi nm, cf Ubaud Dicort : « convoi » (v. TdF ‘counvoi’). « convòi » (fr.) : v. asempre - cortègi - tragin. convoiaire, -aira (-airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui convoie, convoyeur, v. acompanhaire » (v. TdF ‘counvouiaire’) convoiar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, convoyer, v. escortar » (v. TdF ‘counvouia’) (v. conviar) convolar (v. intr.) (R. V, 566) : se maridar « convoler, v. remaridar [se] » (v. TdF). convulsar (v. tr.) (abs. Dicort) : contractar, « convulser » (Laus, Rapin). La crisa epileptica li convulsava lo còrs tot. convulsar (se) : arpatejar. Se convulsava, qu'èra a far las espèrras. |
|
||
|
contrescrova (abs. Dicort) (f.) : escrova vissada e blocada
darrièr una autra per empachar qu'aquesta se dessarre. (v. contraescrova) contrespalièira
(abs. Dicort) (f.) : rengada d'arbres fruchièrs palissats
sus de fils de fèrre e non pas contra una paret. contrespionatge nm (abs. Dicort) : activitat per dessobtar e per contrar
l'activitat dels espions estrangièrs. (v. contraespionatge) Lo contrespionatge rus se sona lo K.G.B. contrespròva nf (abs. Dicort) : segonda
espròva per verificar la primièira. (v.
contraespròva) contret nm, cf Ubaud Dicort :
« sorte d’étoffe, connue à Aix au 16ème
siècle » TdF contrexemple nm (abs. Dicort) : exemple que contraditz una afirmacion, una règla. (v. contraexemple) contrexpertisa nf (abs. Dicort) : expertisa per verificar la primièira. (v. contraexpertisa) contrextension (abs. Dicort) : immobilizacion de la partida nauta d'un membre, combinada amb una traccion sus sa partida bassa per reduire una deslogadura o una fractura. (v. contraextension) contribuable, -bla n : persona que paga de talhas. contribucion : talha ; participacion (R. IV, 437). contribuidor, -doira
(abs. Dicort) : persona que
contribuís a quicòm,
« contribuable » (v. Rapin). (v. contribuable) contribuir [ ~ contribuïr] (v. intr.) : participar (R. IV, 438). contributiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « contributif,
-ive » (Laus) contricion : penedença ; repentença (R. IV, 490) contrindicacion [contraindicacion (v. Ubaud Dicort e CLO § 11.3.7c)] nf : çò que s'opausa a un acte medical. contrindicar [contraindicar] (v. tr.) : comportar una contrindicacion. contrindicat [contraindicat], -ada : que conven pas ; riscat, -ada. Remèdi contrindicat. Operacion contrindicada. contrinformacion (abs. Dicort) : informacion que contra la primièira. contrinterrogatòri (abs. Dicort): interrogatòri menat per la partida advèrsa. contristaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. contristar) contristar (v. tr.) : entristesir prigondament. Consí èsser pas contristat de se trobar colonizat ! contrit, -ida : plen, -a de repentença (R. IV, 490). controbar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, controuver, inventer » (v. TdF) contròrdre [ / contraòrdre nm, cf. Ubaud Dicort] : anullacion d'un òrdre donat. controversable (abs. Dicort), -bla : que
pòt èsser controversat, -ada. (v. controvertible) controversar (abs. Dicort) (v. tr. e intr.) :
contestar. (v. controvertir) controvèrsia (R. V, 521) : longa contestacion religiosa o scientifica. controversista
n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« controversiste » (Rapin) controvertible,
-bla adj, cf Ubaud Dicort (v. controvertir) : v. controversable. controvertir
v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, controverser » (Per
Noste) contumaç, -a adj : persona en estat de contumàcia. contumàcia nf (L . 94) : refús de comparéisser davant un tribunal. Foguèt condemnat per contumàcia. contumelia (R. II, 471) (abs. Dicort) (lat. de glèisa) : afront. contunh, -a (adj.) : continual, -a, « continu, -e » (Laus). Formaion contunha, formation continue. (Laus) contunh (de -) : continualament. contunha : continuitat (R. V, 336). contunhar (v. intr. e tr.)
: perdurar ; continuar (R. V, 336). (v. continuar) Contunhar son trabalh. contunhar (se) : s'esperlongar. La guèrra se contunhèt. La bòria se contunha per un bòsc. conturbacion (R. V, 441) : trebolèri ; perturbacion (R. V, 442). conturbar (v. tr.) (R. V, 441) : trebolar ; perturbar (R. 442). conturbar (se) : se trebolar ; se laissar perturbar. conturbat, -ada : trebolat, -ada ; perturbat, -ada. contús, -usa adj (abs. Dicort) (med.) : macat, -ada, « contus, -e » (Per Noste, Rapin). Plaga contusa. contusion (med.) : cachadura / macadura. contusionar (v. tr.) : macar. conurbacion : reünion de vilas vesinas que se tòcan. convalescéncia : periòd entre una malautiá e la garison ; estat d'una persona que se remet pauc a pauc. convalescent, -a (adj. e subs) : qu'es en convalescéncia. conveccion : movement dins un fluíd jos l'influéncia d'una variacion de temperatura ; movement vertical de l'aire, d'origina termica o orografica. convector nm (abs. Dicort) : aparelh de calfatge per conveccion, « convecteur (électrique)» (Sèrras-Ess., Rapin). convenablament adv (v. R. V, 492) : convenentament. convenable, -bla : que conven ; que pòt anar. convenceire, -eira [~ -eiritz] adj : que persuadís. Argument convenceire. Rasonament convenceire. convéncer (v. tr.) : persuadir (amenar q.q. a cambiar d'idèa) convéncer (se) : se persuadir. convenciment : accion o resulta de convéncer o de se convéncer. |
|
|
|
|
|
|
|
|