convencion (R. V, 491) : convengut / acòrdi / convent.

convencional, -a : establit, -ida per convencion.

convencionalament : d'un biais convencional.

convencionat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « conventionné, -e » (Per Noste)

convencut, -uda : persuadit, -ida.

convenença : acòrdi ; paga ; salari ; decéncia.

convenent, -a : convenable, -a ; onèst, -a.

convenentament adv (abs. Dicort) : d'un biais convenent, « convenablement » (Rapin).

convengut 1 nm : acòrdi ; convencion.

convengut 2, -uda : p. p. de convenir.

convenidor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui conviendra, qui appartiendra » (L. 94)

convenir (v. tr. e intr.) : estipular quicòm : èsser d'acòrdi.

convenir (se) : s'endevenir.

convent : ostal que i viu una comunitat de religioses o de religiosas ; convencion.

conventual, -a : relatiu, -iva a un convent.

Règla, vida, amassada, messa... conventualas.

conventualament : d'un biais conventual.

conventualitat nf : estat de religioses, -as que vivon ensemble jos la meteissa règla.

convergéncia : accion de convergir.

convergent, -a : que convergís devèrs un meteis punt.

convergir (v. intr.) : se dirigir devèrs un meteis punt.

E tot lo pòble de convergir cap a la comuna!

convèrs, -a adj e n (R. V, 519) : virat / revirat, -ada ; convertit, -ida ; que s'ocupa del material dins un convent.

Fraire convèrs.

convèrsa nf : art de conversar ; conversacion (R. V, 520).

A pas granda conversa, qu'es un paucparla.

conversacion nf, cf Ubaud Dicort (L. 94) : « conversation » TdF. (v. convèrsa)

conversar (v. intr.) : parlar amb q.q. mai.

conversion : accion o resulta de convertir o de se convertir.

converteire, -eira [~ -eiritz] n : persona que convertís q.q. (# convertidor)

convertibilitat nf, cf Ubaud Dicort : « convertibilité » (Rapin)

convertible, -bla adj : que pòt èsser convertit, -ida (t. a.)

convertidor nm : aparelh per convertir quicòm. (# converteire)

convertiment : conversion.

convertir (v. tr.) : cambiar quicòm o q.q. en quicòm mai o q.q mai ; transformar.

convertir (se) : adoptar una religion, una idèa... autras.

convesin, -a adj : vesin, -a.

convèx [convèxe], -xa adj : bombut, -uda.

convexitat nf : estat de çò convèx.

conviar (v. tr.) : acompanhar, « convoyer » (Alibert).

conviatge nm (v. Ubaud Dicort Errata web) : « convoyage »

conviatjaire, -aira n (v. Ubaud Dicort Errata web) : « convoyeur, -euse »

conviccion nf, cf Ubaud Dicort : « conviction » (Rapin)

convidacion nf, cf Ubaud Dicort : « invitation » TdF

convidada : convit / invitacion.

convidadís : amassada de convidats.

convidaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que convida, qu'invita.

convidar (v. tr.) : invitar.

Foguèri convidat a lor maridatge.

convidatge nm : « action de convier, d’inviter » (v. TdF), convit / invitacion ; amassada ; regalèmus [v. convit].

convís nm / convisa nf : discussion a tustas-e-bustas (t. a.) ; velhada ; airal que i se barjaca.

convisar (v. intr.) : barjacar (discutir a tustas-e-bustas) ; dire de mal de q.q.

convit nm : convidada / invitacion ; « festin, réunion, attrait » (v. TdF).

conviva (m. e f.) : persona convidada per manjar.

convivéncia nf : coexisténcia cordiala.

convivial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « convivial, -e » (Sèrras, Basic)

convivialista n (dels dos genres) : (informatica) « convivialiste » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 149)

convivialitat nf, cf Ubaud Dicort : « convivialité » (Sèrras, Basic)

convivializar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, convivialiser » (Per Noste)

convocacion : accion de convocar q.q.

convocaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui convoque » TdF

convocar (v. tr.) : convidar a una amassada.

Lo consol de la comuna convoquèt los conselhièrs.

convòi nm, cf Ubaud Dicort : « convoi » (v. TdF ‘counvoi’). « convòi » (fr.) : v. asempre - cortègi - tragin.

convoiaire, -aira (-airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui convoie, convoyeur, v. acompanhaire » (v. TdF ‘counvouiaire’)

convoiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, convoyer, v. escortar » (v. TdF ‘counvouia’) (v. conviar)

convolar (v. intr.) (R. V, 566) : se maridar « convoler, v. remaridar [se] » (v. TdF).

convulsar (v. tr.) (abs. Dicort) : contractar, « convulser » (Laus, Rapin).

La crisa epileptica li convulsava lo còrs tot.

convulsar (se) : arpatejar.

Se convulsava, qu'èra a far las espèrras.

 

 

contrescrova (abs. Dicort) (f.) : escrova vissada e blocada darrièr una autra per empachar qu'aquesta se dessarre. (v. contraescrova)

contrespalièira (abs. Dicort) (f.) : rengada d'arbres fruchièrs palissats sus de fils de fèrre e non pas contra una paret.

contrespionatge nm  (abs. Dicort) : activitat per dessobtar e per contrar l'activitat dels espions estrangièrs. (v. contraespionatge)

Lo contrespionatge rus se sona lo K.G.B.

contrespròva nf (abs. Dicort) : segonda espròva per verificar la primièira. (v. contraespròva)

contret nm, cf Ubaud Dicort : « sorte d’étoffe, connue à Aix au 16ème siècle » TdF

contrexemple nm (abs. Dicort) : exemple que contraditz una afirmacion, una règla. (v. contraexemple)

contrexpertisa nf (abs. Dicort) : expertisa per verificar la primièira. (v. contraexpertisa)

contrextension (abs. Dicort) : immobilizacion de la partida nauta d'un membre, combinada amb una traccion sus sa partida bassa per reduire una deslogadura o una fractura. (v. contraextension)

contribuable, -bla n : persona que paga de talhas.

contribucion : talha ; participacion (R. IV, 437).

contribuidor, -doira (abs. Dicort) : persona que contribuís a quicòm, « contribuable » (v. Rapin). (v. contribuable)

contribuir [ ~ contribuïr] (v. intr.) : participar (R. IV, 438).

contributiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « contributif, -ive » (Laus)

contricion : penedença ; repentença (R. IV, 490)

contrindicacion [contraindicacion (v. Ubaud Dicort e CLO § 11.3.7c)] nf : çò que s'opausa a un acte medical.

contrindicar [contraindicar] (v. tr.) : comportar una contrindicacion.

contrindicat [contraindicat], -ada : que conven pas ; riscat, -ada.

Remèdi contrindicat.

Operacion contrindicada.

contrinformacion (abs. Dicort) : informacion que contra la primièira.

contrinterrogatòri  (abs. Dicort): interrogatòri menat per la partida advèrsa.

contristaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. contristar)

contristar (v. tr.) : entristesir prigondament.

Consí èsser pas contristat de se trobar colonizat !

contrit, -ida : plen, -a de repentença (R. IV, 490).

controbar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, controuver, inventer » (v. TdF)

contròrdre [ / contraòrdre nm, cf. Ubaud Dicort] : anullacion d'un òrdre donat.

controversable (abs. Dicort), -bla : que pòt èsser controversat, -ada. (v. controvertible)

controversar (abs. Dicort) (v. tr. e intr.) : contestar. (v. controvertir)

controvèrsia (R. V, 521) : longa contestacion religiosa o scientifica.

controversista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « controversiste » (Rapin)

controvertible, -bla adj, cf Ubaud Dicort (v. controvertir) : v. controversable.

controvertir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, controverser » (Per Noste)

contumaç, -a adj : persona en estat de contumàcia.

contumàcia nf (L . 94) : refús de comparéisser davant un tribunal.

Foguèt condemnat per contumàcia.

contumelia (R. II, 471) (abs. Dicort) (lat. de glèisa)  : afront.

contunh, -a (adj.) : continual, -a, « continu, -e » (Laus).

Formaion contunha, formation continue. (Laus)

contunh (de -) : continualament.

contunha : continuitat (R. V, 336).

contunhar (v. intr. e tr.) : perdurar ; continuar (R. V, 336). (v. continuar)

Contunhar son trabalh.

contunhar (se) : s'esperlongar.

La guèrra se contunhèt.

La bòria se contunha per un bòsc.

conturbacion (R. V, 441) : trebolèri ; perturbacion (R. V, 442).

conturbar (v. tr.) (R. V, 441) : trebolar ; perturbar (R. 442).

conturbar (se) : se trebolar ; se laissar perturbar.

conturbat, -ada : trebolat, -ada ; perturbat, -ada.

contús, -usa adj (abs. Dicort) (med.) : macat, -ada, « contus, -e » (Per Noste, Rapin).

Plaga contusa.

contusion (med.) : cachadura / macadura.

contusionar (v. tr.) : macar.

conurbacion : reünion de vilas vesinas que se tòcan.

convalescéncia : periòd entre una malautiá e la garison ; estat d'una persona que se remet pauc a pauc.

convalescent, -a (adj. e subs) : qu'es en convalescéncia.

conveccion : movement dins un fluíd jos l'influéncia d'una variacion de temperatura ; movement vertical de l'aire, d'origina termica o orografica.

convector nm (abs. Dicort) : aparelh de calfatge per conveccion, « convecteur (électrique)» (Sèrras-Ess., Rapin).

convenablament adv (v. R. V, 492) : convenentament.

convenable, -bla : que conven ; que pòt anar.

convenceire, -eira [~ -eiritz] adj : que persuadís.

Argument convenceire.

Rasonament convenceire.

convéncer (v. tr.) : persuadir (amenar q.q. a cambiar d'idèa)

convéncer (se) : se persuadir.

convenciment : accion o resulta de convéncer o de se convéncer.