|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
contrafilet (abs. Dicort) : contralonja / fauslombet / fausfilet. contraflor nf, cf Ubaud Dicort : « fleur qu’un galant offre par ironie à une jeune fille, au 1er mai ; compliment ironique que l’on fait en offrant une fleur » (v. TdF ‘contro-flour’) contrafòc nm, cf Ubaud Dicort : v. contrafuòc. contrafòrt : espicon de paret ; apièja ; ancola ; apend ; montanha pus bassa al pè d'un massís principal. Los contrafòrts d'una paret, d'un castèl... Los contrafòrts d'una montanha. contrafuga : fuga musicala que l'imitacion de son tèma torna prene lo tèma principal al senscontra. contrafuòc [contrafòc] nm : fuòc alucat esprèssament en avant d'un autre per copar la progression d'aqueste, fauta de causas de cremar ; calfapança ; (s.f.) diversion. contragarda nf, cf Ubaud Dicort : « t. de fortification, contre-garde » TdF ‘contro-gardo’ contragardar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, garder contre, préserver » TdF contraindicacion nf, cf Ubaud Dicort : « contre-indication [v. contrindicacion] » »contraindicar v, cf Ubaud Dicort : « contre-indiquer [v. contrindicar] » contraindicat, -ada adj : « contre-indiqué, -ée » (v. contraindicar e contrindicat) contraire (v. int. arc.) : far un contracte. contraistaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « contradicteur, adversaire » TdF ‘contro-istaire’ contraistar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, contre-pointer, contrecarrer, contredire » TdF ‘contro-ista’ contrajorn nm, cf Ubaud Dicort : lutz qu'esclaira quicòm o q.q. del costat opausat a la persona qu'agacha. contrajorn (a -) (loc. adv.) : a rèirejorn (dins lo sens opausat al sens de la lutz) contra la mòstra (abs. Dicort) (subs. m. inv.) : mena d'espròva ciclista. contralèa nf, cf Ubaud Dicort : v. contralèia. contralebreta nf, cf Ubaud Dicort : « ligne oblique qui est symétrique à une autre, sur un plan divisé en quinconce » TdF ‘contro-lebreto’ contralèia (L. 15 : alèia ) (contralèa [v. alèia]) nf : alèia laterala parallèla a una via principala. contraletra : acte secret qu'anulla o modifica las disposicions d'un acte aparent. contralevada (abs. Dicort) : segonda levada per refortir la primièira, « contre-digue » (Rapin). contralòca (abs. Dicort) : fàcia verticala d'una lòca d'escalièr. (v. contramarcha) contralto 1 (votz) nm : , cf Ubaud Dicort, « contralto » (Laus) contralto 2 n : (cantaire, -aira qu’a aquesta votz [v. çai sus]), cf Ubaud Dicort. contramalha nf, cf Ubaud Dicort : « t. de pêche, maille d’un tramail, opposée à d’autres mailles, double maille » TdF ‘contro-maio’ contramalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, doubler les mailles d’un filet de pêche » TdF contramandament nm, cf Ubaud Dicort : « action de contremander, contre-ordre » TdF ‘contro-m…’ contramandar (v. tr.) : balhar un contròrdre. contramanifestacion : manifestacion que ne contra una autra. contramanifestant, -a : persona que contramanifèsta. contramanifestar (v. intr.) : manifestar per far la contra a una autra manifestacion. contramarca : segonda marca. contramarcar (v. tr.) : far una segonda marca. contramarcha nf, cf Ubaud Dicort : « contre-marche, v. bestorn ; partie des marches d’un escalier en charpente » TdF ‘contro-marcho’, « (hauteur de chaque marche d’un escalier) contre-marche » (Rapin) contramejana nf, cf Ubaud Dicort : « nom d’une des voiles des galères (vieux) » TdF contramèstre, -mestressa n : persona responsabla d'un talhièr, d'una fabrica... contramina nf, cf Ubaud Dicort : « contre-mine » TdF ‘contro-mino’ contraminaire nm, cf Ubaud Dicort : « contre-mineur » TdF contraminar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, contre-miner » TdF contramiral : grade primièr dels nautgalonats de la marina. contramont adv, cf Ubaud Dicort : « contre-mont, en haut » TdF 'contro-mount' Levar las mans contramont, lever les mains au ciel. (v. TdF) contramontilha (abs. Dicort) : v. contraduna. contramuralha nf, cf Ubaud Dicort : « contre-mur » (v. TdF ‘contro-muraio’) contramuralhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, contre-murer » TdF contranatura adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « contre nature » TdF jos ‘contro-naturau’ contranaut (en -) (v. TdF jos ‘contro-aut’) (loc. adv. e prepositiva) : a un nivèl superior. contranòvi, -nòvia n : « garçon d’honneur » (Alibert), amic del nòvi ; domaisèla d'onor. contraofensiva nf , cf Ubaud Dicort : « contre-offensive » (Rapin) contraòrdre nm, cf Ubaud Dicort (v. CLO § 11.3.7c) : v. contròrdre. contrapartida : çò balhat en escambi de quicòm mai ; compensacion ; contrapè (opinion contrària) contrapartida (en -) (loc. adv.) (abs. Dicort) : en escambi ; en compensacion. contrapartit nm, cf Ubaud Dicort : « parti contraire, opposition politique » TdF ‘contro-partit’ contrapàs nm : trabuc, « pas contraire, faux pas » TdF ‘contro-pas’. contrapausar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, opposer » TdF ‘contro-pausa’ contrapè (m.) : çò que va al senscontra de quicòm mai. Prene lo contrapè d'una actitud, d'una opinion... contrapè (a -) ( loc. adv.) : a rebors. Prene q.q. a contrapè : lo desequilibrar. contrapel (a -) (loc. adv.) : dins lo sens contrari del pel. (v. TdF ‘contro-péu’) Alises pas lo cat a contrapel, qu'aquò li agrada pas. contrapèl (m.) (abs. Dicort) : apèl suplementari per verificar lo primièr. contrapenda nf, cf Ubaud Dicort : « contre-pente » (Rapin) contrapés nm : compés. Far contrapés. contrapesaire nm, cf Ubaud Dicort : « contre-peseur, vérificateur des poids » (v. TdF ‘contro-pesaire’) contrapesar (v. tr.) (R. IV, 498) : far contrapés., « contre-balancer » TdF ‘contro-pesa’. contrapet nm, cf Ubaud Dicort : « contrepet ; contrepèterie » (Sèrras-Ess.) contraplacat : placas de fust empegadas fibras crosadas. contraplacatge nm, cf Ubaud Dicort : « contreplacage » (Rapin) contraplat, -ata adj (v. Ubaud Dicort) : « plat d’un côté et rond de l’autre » TdF ‘contro-plat’ contraplatina nf, cf Ubaud Dicort : « t. d’armurier, contre-platine » TdF ‘contro-platino’ contrapòcha nf : pòcha falsa, « poche intérieure d’un habit » TdF jos ‘contro-pòchi’ ; falset. contrapoder nm, cf Ubaud Dicort : « contre-pouvoir » (Per Noste) contrapoison nm : remèdi contra una poison, contra un veren. contraponch nm, cf Ubaud Dicort : v. contrapunt. contraponcha nf, cf Ubaud Dicort : « t. d’escrime, contre-pointe ; riposte à une pointe d’esprit… » (v. TdF ‘contro-pouncho’)
|
|
contraponchar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, contre-pointer, v. trespónher plus usité ; contrecarrer, v. contracarrar » (v.TdF ‘contro-pouncha’) contraponchon nm, cf Ubaud Dicort : « t. de serrurier, contre-poinçon » TdF ‘contro-pounçoun’ contraponton : coissin (v. Alibert). contrapòrta : pòrta d'isolacion plaçada davant una autra. contraproductiu, -iva : que produtz lo contrari de çò esperat. contraprojècte : projècte opausat a un autre. contrapropaganda : propaganda per ne contrar una autra. contraproposicion : proposicion diferenta o opausada. contrapròva : segonda pròva per refortir la primièira. contrapublicitat nf : publicitat marrida ; publicitat per ne contrar una autra. contrapunt [veire contraponch, cf Ubaud Dicort] nm : superposicion de linhas melodicas (mus.) contrapuntic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « contrapuntique / contrapontique » (v. Rapin) contrapuntista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « contrapuntiste / contrapontiste » (v. Per Noste) contraquilha nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, contre-quille » TdF ‘contro-quiho’ contrar (v. tr.) : far la contra (s'opausar) a q.q. o a quicòm ; far un contre (m.) al bridge (angl.), a la manilha... (pariar que l'autra equipa farà pas las levadas de cartas previstas) contrareforma : movement reformador catolic (s. XVI) per far la contra a la Reforma protestanta. contrarestanca (abs. Dicort) : segonda restanca per refortir la primièira. contraresulta / contraresultat (los 2, abs. Dicort) : resulta marrida. contrarevolucion : movement politic per contrar una revolucion. contrarevolucionari, -ària adj e n, cf Ubaud Dicort : « contre-révolutionnaire » TdF ‘contro-revouluciounàri’ contrari, -ària adj e nm : dirèctament opausat. contrariacion nf, cf Ubaud Dicort : « antagonisme, opposition, contradiction » TdF contrariaire, -aira [~ -airitz, cf Ubaud Dicort] adj e n : qu'a la tissa de contrariar. contràriament 1 adv : d'un biais contrari. contràriament 2 nm, cf Ubaud Dicort : « action de contrarier » TdF contrariant, -a adj e n : q.q. o quicòm que contraría. contrariar (v. tr.) (R. II, 468) : s'opausar a ; èsser causa de desplaser per q.q. contrariejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être contraire, être ennemi » (L. 94) contrarietat nf (R. II, 468) : quicòm que ven a revèrs. contrariós, -osa (R. II, 468) adj : reborsièr,-ièira. contrarotlaire, -aira : persona encargada de verificar quicòm. contrarotlar (v. tr.) : verificar / averigar. contraròtle : accion o resulta de verificar ; verificacion. contrasabòrd nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, contre-sabord, mantelet » TdF ‘contro-sabord’ contrasagèl : sagèl addicional. contrasagelar (v. tr.) : ajustar un segond sagèl. contrasalut nm, cf Ubaud Dicort : « contre-salut, salut rendu » TdF ‘contro-salut’ contrasenh : contrasignatura per autentificar la signatura d'una autra persona. contrasens : quicòm de contrari al sens vertadièr ; quicòm de contrari al sens comun. contrasenténcia nf, cf Ubaud Dicort : « jugement qui réforme la sentence des premiers juges » TdF ‘contro-sentènci’ contrasignal nm, cf Ubaud Dicort : « jalon, v. palhon » (v. TdF jos ‘contro-signau’) contrasignar (v. tr.) : signar un document après q.q. mai. contrasignatura : segonda signatura autra que la primièira. contrasolelh nm, cf Ubaud Dicort : « parhélie, image du soleil réfléchie dans un nuage » TdF ‘contro-soulèu’ contrasolelh (a -) (abs. Dicort) (loc. adv.) : a rèiresolelh. contrassag (abs. Dicort) : segond assag per contrarotlar lo primièr. [Rapin : ‘contre-essai’ contraensag] contrassegurança : assegurança de passa per completar las garantidas de la principala. contrast (R. II, 469 - III, 209) : contèst / contèsta / contestacion ; oposicion marcada. (v. TdF) contrastaire (R. II, 468), -aira [~ -airitz] adj e n : persona que contèsta. contrastant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « contrastant, -e » (Per Noste) contrastar (v. tr. e intr.) (R.II, 469) : metre quicòm en contrast ; èsser en oposicion ; « contrecarrer, contredire » TdF. contrastar v pron : « se disputer, se quereller » (v. TdF jos ‘countrasta’) contrastat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « heurté, -e » (Laus), « contrasté, -e » (Per Noste) contrastiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « contrariant » (L. 94) contrataca : ataca lançada per contrar la d'un adversari. contratacar (v. tr.) : lançar una contrataca. contratalha nf, cf Ubaud Dicort : « t. de graveur, contre-taille » TdF ‘contro-taio’ contratemps : entrepachament. contraterrorisme nm, cf Ubaud Dicort : « contre-terrorisme » (Rapin) contratorn nm, cf Ubaud Dicort : « t. de pêche, chambre qui sert de décharge au dernier tour d’une bordigue, lorsqu’il y a beaucoup de poissons » TdF ‘contro-tour’ contravallacion nf (abs. Dicort) : linha de defensa contra las sortidas d'assetjats, « contrevallation » (Rapin). contravalat nm, cf Ubaud Dicort : « fossé qui longe un fossé plus grand, fossé de décharge ; fossé qui longe une route » TdF ‘contro-valat’ contravaler v, cf Ubaud Dicort : « v intr, équivaloir » (L. 94) contravalor nf, cf Ubaud Dicort : « contre-valeur » (Rapin) contravela nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, contre-voile, fausse voile » TdF ‘contro-velo’ contravencion : procès verbal. (un verbal, l.p.) contravenent, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « contrevenant, ante » TdF ‘contro-venènt’ contravenir (v. intr.) : anar contra una lei, contra una règla. contravent : aplech per protegir una fenèstra. contravèrmes nm, cf Ubaud Dicort : « vermifuge » TdF ‘contro-verme’ contravertat nf : afirmacion contrària a la vertat. contravia nf (abs. Dicort) : costat opausat al costat del cai d'una gara, « contre-voie » (Rapin). Mesfisa-te de davalar pas a contravia ! contravisita : visita medicala per contrarotlar los resultats d'una autra. contrelectromotritz (adj.) (abs. Dicort) : que s'opausa al passatge del corrent electric dins los receptors. (v. contraelectromotor) Fòrça contrelectromotritz. contremplec (contraemplec) nm : emplec que correspond pas brica a las qualificacions d'una persona. contremprenta (Per emprenta, v. R. IV, 623 - L. 140) (contraemprenta) nf : emprenta presa sus una primièira emprenta. contrenquèsta (abs. Dicort) : verificacion d'una primièira enquèsta. (v. contraenquèsta) contrenquista (abs. Dicort) : v. contrenquèsta. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|