contrafilet (abs. Dicort) : contralonja / fauslombet / fausfilet.

contraflor nf, cf Ubaud Dicort : « fleur qu’un galant offre par ironie à une jeune fille, au 1er mai ; compliment ironique que l’on fait en offrant une fleur » (v. TdF ‘contro-flour’)

contrafòc nm, cf Ubaud Dicort : v. contrafuòc.

contrafòrt : espicon de paret ; apièja ; ancola ; apend ; montanha pus bassa al pè d'un massís principal.

Los contrafòrts d'una paret, d'un castèl...

Los contrafòrts d'una montanha.

contrafuga : fuga musicala que l'imitacion de son tèma torna prene lo tèma principal al senscontra.

contrafuòc [contrafòc] nm : fuòc alucat esprèssament en avant d'un autre per copar la progression d'aqueste, fauta de causas de cremar ; calfapança ; (s.f.) : diversion.

contragarda nf, cf Ubaud Dicort : « t. de fortification, contre-garde » TdF ‘contro-gardo’

contragardar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, garder contre, préserver » TdF

contraindicacion nf, cf Ubaud Dicort : « contre-indication » (v. contrindicacion)

contraindicar v, cf Ubaud Dicort : « contre-indiquer » (v. contrindicar)

contraindicat, -ada adj : « contre-indiqué, -ée »  (v. contraindicar e contrindicat)

contraire (v. int. arc.) : far un contracte.

contraistaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « contradicteur, adversaire » TdF ‘contro-istaire’

contraistar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, contre-pointer, contrecarrer, contredire » TdF

contrajorn nm, cf Ubaud Dicort : lutz qu'esclaira quicòm o q.q. del costat opausat a la persona qu'agacha.

contrajorn (a -) (loc. adv.) : a rèirejorn (dins lo sens opausat al sens de la lutz)

contra la mòstra (abs. Dicort) (subs. m. inv.) : mena d'espròva ciclista.

contralèa nf, cf Ubaud Dicort : v. contralèia.

contralebreta nf, cf Ubaud Dicort : « ligne oblique qui est symétrique à une autre, sur un plan divisé en quinconce » TdF ‘contro-lebreto’

contralèia (per alèia, v. L. 15) (contralèa [v. alèia]) nf : alèia laterala parallèla a una via principala.

contraletra : acte secret qu'anulla o modifica las disposicions d'un acte aparent.

contralevada (abs. Dicort) : segonda levada per refortir la primièira, « contre-digue » (Rapin).

contralòca (abs. Dicort) : fàcia verticala d'una lòca d'escalièr. (v. contramarcha)

contralto 1 (votz) nm : , cf Ubaud Dicort, « contralto » (Laus)

contralto 2 : (cantaire, -aira qu’a aquesta votz [v. çai sus]), cf Ubaud Dicort.

contramalha nf, cf Ubaud Dicort : « t. de pêche, maille d’un tramail, opposée à d’autres mailles, double maille » TdF ‘contro-maio’

contramalhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, doubler les mailles d’un filet de pêche » TdF

contramandament nm, cf Ubaud Dicort : « action de contremander, contre-ordre » TdF ‘contro-m…’

contramandar (v. tr.) : balhar un contròrdre.

contramanifestacion : manifestacion que ne contra una autra.

contramanifestant, -a : persona que contramanifèsta.

contramanifestar (v. intr.) : manifestar per far la contra a una autra manifestacion.

contramarca : segonda marca.

contramarcar (v. tr.) : far una segonda marca.

contramarcha nf, cf Ubaud Dicort : « contre-marche, v. bestorn ; partie des marches d’un escalier en charpente » TdF ‘contro-marcho’, « (hauteur de chaque marche d’un escalier) contre-marche » (Rapin)

contramejana nf, cf Ubaud Dicort : « nom d’une des voiles des galères (vieux) » TdF

contramèstre, -mestressa n : persona responsabla d'un talhièr, d'una fabrica...

contramina nf, cf Ubaud Dicort : « contre-mine » TdF ‘contro-mino’

contraminaire nm, cf Ubaud Dicort : « contre-mineur » TdF

contraminar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, contre-miner » TdF

contramiral : grade primièr dels nautgalonats de la marina.

contramont adv, cf Ubaud Dicort : « contre-mont, en haut » TdF contro-mount »

Levar las mans contramont, lever les mains au ciel. (v. TdF)

contramontilha (abs. Dicort) : v. contraduna.

contramuralha nf, cf Ubaud Dicort : « contre-mur » (v. TdF ‘contro-muraio’)

contramuralhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, contre-murer » TdF

contranatura adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « contre nature » TdF jos ‘contro-naturau’

contranaut (en -) (v. TdF jos ‘contro-aut’) (loc. adv. e prepositiva) : a un nivèl superior.

contranòvi, -nòvia n : « garçon d’honneur » (Alibert), amic del nòvi ; domaisèla d'onor.

contraofensiva nf , cf Ubaud Dicort : « contre-offensive » (Rapin)

contraòrdre nm, cf Ubaud Dicort (v. CLO § 11.3.7c) : v. contròrdre.

contrapartida : çò balhat en escambi de quicòm mai ; compensacion ; contrapè (opinion contrària)

contrapartida (en -) (loc. adv.) (abs. Dicort) : en escambi ; en compensacion.

contrapartit nm, cf Ubaud Dicort : « parti contraire, opposition politique » TdF ‘contro-partit’

contrapàs nm : trabuc, « pas contraire, faux pas » TdF ‘contro-pas’.

contrapausar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, opposer » TdF ‘contro-pausa’

contrapè (m.) : çò que va al senscontra de quicòm mai.

Prene lo contrapè d'una actitud, d'una opinion...

contrapè (a -) ( loc. adv.) : a rebors.

Prene q.q. a contrapè : lo desequilibrar.

contrapel (a -) (loc. adv.) : dins lo sens contrari del pel. (v. TdF ‘contro-péu’)

Alises pas lo cat a contrapel, qu'aquò li agrada pas.

contrapèl (m.) (abs. Dicort) : apèl suplementari per verificar lo primièr.

contrapenda nf, cf Ubaud Dicort : « contre-pente » (Rapin)

contrapés nm : compés.

Far contrapés.

contrapesaire nm, cf Ubaud Dicort : « contre-peseur, vérificateur des poids » (v. TdF ‘contro-pesaire’)

contrapesar (v. tr.) (R. IV, 498) : far contrapés., « contre-balancer » TdF ‘contro-pesa’.

contrapet nm, cf Ubaud Dicort : « contrepet ; contrepèterie » (Sèrras-Ess.)

contraplacat : placas de fust empegadas fibras crosadas.

contraplacatge nm, cf Ubaud Dicort : « contreplacage » (Rapin)

contraplat, -ata adj (v. Ubaud Dicort) : « plat d’un côté et rond de l’autre » TdF ‘contro-plat’

contraplatina nf, cf Ubaud Dicort : « t. d’armurier, contre-platine » TdF ‘contro-platino’

contrapòcha nf : pòcha falsa, « poche intérieure d’un habit » TdF jos ‘contro-pòchi’ ; falset.

contrapoder nm, cf Ubaud Dicort : « contre-pouvoir » (Per Noste)

contrapoison nm : remèdi contra una poison, contra un veren.

contraponch nm, cf Ubaud Dicort :  v. contrapunt.

contraponcha nf, cf Ubaud Dicort : « t. d’escrime, contre-pointe ; riposte à une pointe d’esprit… » (v. TdF ‘contro-pouncho’)

 

 

contraponchar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, contre-pointer, v. trespónher plus usité ; contrecarrer, v. contracarrar » (v.TdF ‘contro-pouncha’)

contraponchon nm, cf Ubaud Dicort : « t. de serrurier, contre-poinçon » TdF ‘contro-pounçoun’

contraponton : coissin (v. Alibert).

contrapòrta : pòrta d'isolacion plaçada davant una autra.

contraproductiu, -iva : que produtz lo contrari de çò esperat.

contraprojècte : projècte opausat a un autre.

contrapropaganda : propaganda per ne contrar una autra.

contraproposicion : proposicion diferenta o opausada.

contrapròva : segonda pròva per refortir la primièira.

contrapublicitat nf : publicitat marrida ; publicitat per ne contrar una autra.

contrapunt [veire contraponch, cf Ubaud Dicort] nm : superposicion de linhas melodicas (mus.)

contrapuntic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « contrapuntique / contrapontique » (v. Rapin)

contrapuntista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « contrapuntiste / contrapontiste » (v. Per Noste)

contraquilha nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, contre-quille » TdF ‘contro-quiho’

contrar (v. tr.) : far la contra (s'opausar) a q.q. o a quicòm ; far un contre (m.) al bridge (angl.), a la manilha... (pariar que l'autra equipa farà pas las levadas de cartas previstas)

contrareforma : movement reformador catolic (s. XVI) per far la contra a la Reforma protestanta.

contrarestanca (abs. Dicort) : segonda restanca per refortir la primièira.

contraresulta / contraresultat (los 2, abs. Dicort) : resulta marrida.

contrarevolucion : movement politic per contrar una revolucion.

contrarevolucionari, -ària adj e n, cf Ubaud Dicort : « contre-révolutionnaire » TdF ‘contro-revouluciounàri’

contrari, -ària adj e nm : dirèctament opausat.

contrariacion nf, cf Ubaud Dicort : « antagonisme, opposition, contradiction » TdF

contrariaire, -aira [~ -airitz, cf Ubaud Dicort] adj e n : qu'a la tissa de contrariar.

contràriament 1 adv : d'un biais contrari.

contràriament 2 nm, cf Ubaud Dicort : « action de contrarier » TdF

contrariant, -a adj e n : q.q. o quicòm que contraría.

contrariar (v. tr.) (R. II, 468) : s'opausar a ; èsser causa de desplaser per q.q.

contrariejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être contraire, être ennemi » (L. 94)

contrarietat nf (R. II, 468) : quicòm que ven a revèrs.

contrariós, -osa (R. II, 468) adj : reborsièr,-ièira.

contrarotlaire, -aira : persona encargada de verificar quicòm.

contrarotlar (v. tr.) : verificar / averigar.

contraròtle : accion o resulta de verificar ; verificacion.

contrasabòrd nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, contre-sabord, mantelet » TdF ‘contro-sabord’

contrasagèl : sagèl addicional.

contrasagelar (v. tr.) : ajustar un segond sagèl.

contrasalut nm, cf Ubaud Dicort : « contre-salut, salut rendu » TdF ‘contro-salut’

contrasenh : contrasignatura per autentificar la signatura d'una autra persona.

contrasens : quicòm de contrari al sens vertadièr ; quicòm de contrari al sens comun.

contrasenténcia nf, cf Ubaud Dicort : « jugement qui réforme la sentence des premiers juges » TdF ‘contro-sentènci’

contrasignal nm, cf Ubaud Dicort : « jalon, v. palhon » (v. TdF jos ‘contro-signau’)

contrasignar (v. tr.) : signar un document après q.q. mai.

contrasignatura : segonda signatura autra que la primièira.

contrasolelh nm, cf Ubaud Dicort : « parhélie, image du soleil réfléchie dans un nuage » TdF ‘contro-soulèu’

contrasolelh (a -) (abs. Dicort) (loc. adv.) : a rèiresolelh.

contrassag (abs. Dicort) : segond assag per contrarotlar lo primièr. [Rapin : ‘contre-essai’ contraensag]

contrassegurança : assegurança de passa per completar las garantidas de la principala.

contrast (R. II, 469 - III, 209) : contèst / contèsta / contestacion ; oposicion marcada. (v. TdF)

contrastaire (R. II, 468), -aira [~ -airitz] adj e n : persona que contèsta.

contrastant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « contrastant, -e » (Per Noste)

contrastar (v. tr. e intr.) (R.II, 469) : metre quicòm en contrast ; èsser en oposicion ; « contrecarrer, contredire » TdF.

contrastar v pron : «  se disputer, se quereller » (v. TdF jos ‘countrasta’)

contrastat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « heurté, -e » (Laus), « contrasté, -e » (Per Noste)

contrastiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « contrariant » (L. 94)

contrataca : ataca lançada per contrar la d'un adversari.

contratacar (v. tr.) : lançar una contrataca.

contratalha nf, cf Ubaud Dicort : « t. de graveur, contre-taille » TdF ‘contro-taio’

contratemps : entrepachament.

contraterrorisme nm, cf Ubaud Dicort : « contre-terrorisme » (Rapin)

contratorn nm, cf Ubaud Dicort : « t. de pêche, chambre qui sert de décharge au dernier tour d’une bordigue, lorsqu’il y a beaucoup de poissons » TdF ‘contro-tour’

contravallacion nf (abs. Dicort) : linha de defensa contra las sortidas d'assetjats, « contrevallation » (Rapin).

contravalat nm, cf Ubaud Dicort : « fossé qui longe un fossé plus grand, fossé de décharge ; fossé qui longe une route » TdF ‘contro-valat’

contravaler v, cf Ubaud Dicort : « v intr, équivaloir » (l. 94)

contravalor nf, cf Ubaud Dicort : « contre-valeur » (Rapin)

contravela nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, contre-voile, fausse voile » TdF ‘contro-velo’

contravencion : procès verbal. (un verbal, l.p.)

contravenent, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « contrevenant, ante » TdF ‘contro-venènt’

contravenir (v. intr.) : anar contra una lei, contra una règla.

contravent : aplech per protegir una fenèstra.

contravèrmes nm, cf Ubaud Dicort : « vermifuge » TdF ‘contro-verme’

contravertat nf : afirmacion contrària a la vertat.

contravia nf (abs. Dicort) : costat opausat al costat del cai d'una gara, « contre-voie » (Rapin).

Mesfisa-te de davalar pas a contravia !

contravisita : visita medicala per contrarotlar los resultats d'una autra.

contrelectromotritz (adj.) (abs. Dicort) : que s'opausa al passatge del corrent electric dins los receptors. (v. contraelectromotor)

Fòrça contrelectromotritz.

contremplec (contraemplec) nm : emplec que correspond pas brica a las qualificacions d'una persona.

contremprenta (Per emprenta, v. R. IV, 623 - L. 140) (contraemprenta) nf : emprenta presa sus una primièira emprenta.

contrenquèsta (abs. Dicort) : verificacion d'una primièira enquèsta. (v. contraenquèsta)

contrenquista  (abs. Dicort) : v. contrenquèsta.