consumir (v. tr.) : (destrusir pel fuòc, anequelir), cf Ubaud Dicort, consumar ; abenar ; poirir. (v. TdF ‘counsumi’). (# consumar)

Consumir lo còrs e lo sang de N.S. a la messa.

consumir (se) v pron (v. TdF jos ‘counsumi’) : se consumar ; s'abenar ; se poirir.

consumpcion (R. V, 261) (abs. Dicort) : accion o resulta de consumir o de se consumir. (v. consompcion)

Perir de comsumpcion.

consumptiu, -iva adj (R. V, 261) (abs. Dicort) : que se consumís, que se perís. (v. consomptiu)

contactar (v. tr.) (angl.) : prene contacte amb q.q.

contacte : relacion dirècta ; frequentacion ; contiguïtat; tocar.

Es un òme de contacte.

Las lentilhas de contacte, quina meravilha !

contactologia : branca de l'oftalmologia que s'ocupa de las lentilhas de contacte.

contactologista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de contactologia.

contactor : aparelh per obrir o tampar un circuit electric ; aparelh per manténer en contacte de substàncias quimicas.

« contadona » [comptadona nf] : v. comptadoira 2.

contagion : transmission d'una malautiá per contacte. (v. TdF)

contagionar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « contagionner » (Rapin)

contagiós, -osa (R. VI, 39) : que se transmés per contacte.

Lo raumàs aücaire es contagiós.

contagiosament : d'un biais contagiós.

contagiositat nf : natura de çò contagiós.

La contagiositat d'un rire descabestrat.

contaire, -aira [~ -airitz] adj e n : q.q. que ditz un conte o que relata quicòm de verai (vertadièr)

contairòla (abs. Dicort) : conte cortet. (v. contilhon)

contament : accion de contar.

contaminable, -bla : que pòt èsser contaminat, -ada.

contaminacion : accion o resulta de contaminar o de se...

contaminar (v. tr.) : enfectar / infectar ; polluir.

contaminar (se) : s'alterar; se corrompre ; se polluir.

Se contaminèt al contacte de camaradas emmalits.

contar (v. tr.) : relatar en detalh ; narrar (R. IV, 299) ; racontar ; dire un conte.

contar (se) v pron (Alibert) : se figurar ; creire que. v. comptar que.

contaralha : conte popular de velhadas.

« contarotlar » : v. contrarotlar.

conte : relat de pura invencion ; raconte fals.

conteiral, -a adj e n (R. II, 467 - L. 92) : del meteis país ; de las meteissas èrbas / del meteis temps, « contemporain, aine ». (v. TdF jos ‘counteirau’)

contemplacion : accion de contemplar.

contemplador 1 (R. V, 316 nm) (abs. Dicort), -airitz (v.  L. 92) n : que contempla quicòm, « n, contemplateur, -trice » (Laus). (v. contemplaire)

Es una contemplairitz de la natura e de tot çò bèl.

contemplador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « contemplateur, trice, v. badaire » TdF

contemplaire, -aira (~ -airitz) adj  e n,  cf Ubaud Dicort : « contemplateur, trice » TdF jos ‘contempladou’

contemplar (v. tr.) : agachar atentivament ; remirar.

contemplatiu, -iva : que contempla Dieu.

Un religiós contemplatiu.

Un òrdre contemplatiu.

contemplativament : d'un biais contemplatiu.

contemplator, -tritz : « contemplateur, -trice » (v. Per Noste). (v. contemplaire)

contemporaneïtat nf : lo fach d'èsser contemporanèu.

La contemporaneïtat de dos autors.

contemporanèu, -èa (adj. e subs.) : conteiral, -a, « contemporain, -e » (Laus, Basic) ; país, païsa.

contemptible, -bla (abs. Dicort) : de mespresar.

Cap de mestièr es pas contemptible.

contemptor, -tritz : persona que mespresa q.q. o quicòm.

Tot novator a de contemptors.

contencion (del lat. contentio, lucha) : tension fòrta e prigonda dels muscles, dels nèrvis o de l'esperit ; accion de manténer en plaça.

Far pròva d'una contencion granda d'esperit.

Aparelhs de contencion d'un cirurgian.

Mejans de contencion d'un veterinari.

Cal que se cargue de debasses de contencion.

contenciós 1, -osa adj : litigiós, -osa (R. IV, 80).

contenciós 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo contenciós, le contentieux » (v. TdF jos ‘countencious’)

contenciosament : d'un biais litigiós.

contenedor nm, cf Ubaud Dicort : « container ; conteneur » (Basic)

contenement nm, cf Ubaud Dicort : « contenance, conduite » (L. 93)

contenença nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘countenènci’) : « contenance, capacité » TdF ; anar / actitud ; postura ; biais d'èsser [v. contenement].

Far bona contenença.

Pèrdre contenença.

 

 

contenéncia nf (abs. Dicort) : contengut, « contenance » (Alibert). (v. contenença)

contenent 1 nm, cf Ubaud Dicort : « contenant » TdF

contenent 2, -a (abs. Dicort) : que conten. v. çaijós, « contenant, -e » (Laus).

conténer / contenir [veire conténer, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : enclaure dins se ; mestrejar.

conténer / contenir [veire conténer] (se) v pron : se reténer ; se mestrejar ; se reténer un a l'autre.

contenguda nf, cf Ubaud Dicort : « étendue de terrain, superficie » TdF

contengut 1, -uda : t. a. de conténer.

contengut 2 (subs.) : çò enclaus dins quicòm mai (t.a.)

content, -a : que desira pas res de mai ; satisfach, -a / satisfait, -a.

contentable, -bla : que se contenta.

contentacion nf, cf Ubaud Dicort : « action de contenter ou de se contenter, v. contentament » (v. TdF)

contentaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que contenta.

contentament : satisfaccion (R. III, 274).

contentar (v. tr.) : apasiar ; satisfar (R. III, 274).

contentar (se) : se satisfar.

contentesa nf, cf Ubaud Dicort : « satisfaction, bonheur » TdF ‘countentesso’

contentet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez content, un peu content, ente » TdF

contentièr : contentament ; airal que l'òm i es content.

contenton, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. contentet. (v. TdF jos ‘countentet’

contèst nm / contèsta nf : contestacion  (L. 93) (t.a.).

contestable, -bla : que pòt èsser contestat, -ada.

contestacion nf, cf Ubaud Dicort : « contestation, conteste, débat » TdF jos ‘countèsto’

contestaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que contèsta quicòm.

contestar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, contester, discuter, refuser » TdF

contèxt [ ~ contèxte, cf Ubaud Dicort] nm : partida d'un tèxt qu'enclau, precedís o seguís un mot o un passatge ; situacion.

Contèxt economic, social, politic...

contextual, -a : relatiu, -iva al contèxt.

contextualizacion : accion de contextualizar.

contextualizar (v. tr.) : situar quicòm dins son contèxt.

contextura : composicion / estructura.

contigú, -ua : atenent, -a ; en contacte.

contigüitat [ ~ contiguitat] nf : contacte.

contilhon nm : flòc de conte / conte cortet.

continéncia : vertut de se conténer dins lo manjar, lo beure, los plasers carnals indeguts o defenduts.

continent 1 nm : brave espandi de tèrras copat d'un autre per un ocean.

Africa, Euròpa, America... son de continents.

continent 2, -a adj : que practica la continéncia.

continental, -a adj e n : relatiu, -iva a un continent.

Climat continental.

continentalitat nf : natura de çò continental.

continentament (abs. Dicort e TdF) : amb continéncia.

Viure continentament.

contingéncia : natura de çò contingent / eventualitat.

contingent 1 nm : quantitat atribuida a q.q. o fornida per q.q. ; ensemble de soldats recrutats la meteissa annada ; quantitat maximala de mercandisa (L. 244) admesa a l'importacion dins un periòde donat.

contingent 2, -a adj : fortuit, -a ; ocasional, -a ; eventual, -a.

contingentament nm, cf Ubaud Dicort : « contingentement » (Per Noste)

contingentar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, contingenter » (Laus)

continú, -ua adj : sens interrupcion / de contunh.

continuabilitat nf : qualitat de çò continuable.

continuable, -bla : que pòt èsser contunhat.

continuacion (R. V, 336) : accion o resulta de continuar.

continuaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que contunha.

continual, -a : que s'arrèsta pas.

continualament (adv.) : d'un biais continú, de contunh.

continuament 1 adv, cf Ubaud Dicort : « continûment » TdF

continuament 2 nm, cf Ubaud Dicort : « continuation » (L. 93)

continuar(v. intr. e tr.) (R. V, 336 - L 93) : v. contunhar.

continuïtat [continuitat] nf (R. V, 336) : qualitat de çò que perdura.

continuós, -osa (R. V, 336) : continual, -a.

continuum nm : (fisica) « continuum » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 202)

contocar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, concerner » (L. 93)

contorn : periferia ; corba de camin.

contornar (v. tr.) : prene un contorn ; far lo torn de.

contornejar (v. tr.) : seguir lo contorn de.