|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
conquilicultura : cultura d'ustras, de muscles o d'autres cauquilhatges. conquilifèr, -a (abs. Dicort) : que conten de cauquilhas. (v. conquilian) CONQUILIO- : forma prefixada del grèc kònkhuliòn (cauquilha) conquiliologia : sciéncia qu'estúdia lo cauquilhum. conquiliologic, -a : relatiu, -iva a la conquiliologia. conquist, -a adj, cf Ubaud Dicort : « conquis, ise » TdF jos ‘counqueri’ conquista nf : « conquête, prise » TdF ‘counquisto’, persona conquistada per amor. conquistador nm, -a (fem. abs. Dicort) / conquistaire, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort : persona conquerenta. (v. TdF jos ‘counquistadou’) conquistament nm, cf Ubaud Dicort : « conquête » (L. 91) conquistar (v. tr.) : conquerir ; se ganhar q.q. per amor. conresat nm (Alibert ; Ubaud : ?) : èrbas ortalièiras per se far la sopa ; ortalissa. (v. correjat 2) consacracion nf, cf Ubaud Dicort : « consécration » TdF consacraire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui consacre, consacrant, consécrateur » TdF consacrar (v. tr.) : declarar sacrat, -ada ; avodar a Dieu ; cambiar lo pan e vin de la messa en còrs e sang de Dieu. consacrar (se) : s'avodar a Dieu, a un ideal, a una activitat. consagrar (v. tr. arc.) [veire consacrar cf Ubaud Dicort] (los 2, L. 91) : consacrar consanguin, -a adj : del meteis sang. consanguinitat nf : ligams biologics de parentat entre personas de la meteissa familha. consat nm, cf Ubaud Dicort : « nom que les pêcheurs de nos côtes donnent à certains passages, qui sont près de l’embouchure d’une rivière, où l’eau repose et remonte même un peu vers sa source » (v. TdF) consciéncia : coneissença que l'òm a de son existéncia ; coneissença intèrna de çò ben e de çò mal ; intuïcion ; valor morala. A pas de consciéncia ! En consciéncia. Cas de consciéncia. Libertat de consciéncia. La votz de la consciéncia. Consciéncia professionala. conscienciós, -osa : onèst, -a / seriós, -osa. conscienciosament : d'un biais conscienciós. conscient, -a : que sap çò que ditz o çò que fa. conscientament adv, cf Ubaud Dicort : « consciemment » (Rapin) conscientizacion nf, cf Ubaud Dicort : « conscientisation » (Per Noste) conscientizar (v. tr.) : far prene consciéncia de quicòm. conscrich nm, cf Ubaud Dicort : « conscrit » (Faure) conscripcion (R. III, 160) : despartiment / reparticion ; recrutament de conscrits. conscrit (Laus, Rapin) [veire conscrich, cf Ubaud Dicort] nm : novelari dins l'armada. conse / cònse (los 2, abs. Dicort) : consol v. pus luènh. (v. cònsol) consecracion (R. V,136) [veire consacracion cf Ubaud Dicort] nf : cambiament del pan e del vin de la messa en còrs e sang de N. S. ; t.a. non religiosas. Consecracion d'un grand escrivan. consecrar (v. tr.) (R. V,136) (arc.) (abs. Dicort) : consacrar (v. pus naut). consecratòri, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la consecracion. (v. çai sus) Las paraulas consecratòrias. consecutiu, -iva : que s'encadena ; qu'encadena. Quatre jorns consecutius que ploguèt ! Proposicion consecutiva. Conjonccion consecutiva. consecutivament : de contunh. consegal nm : mescla de froment e de segal. (v. TdF jos ‘counsegau’) consègre / consiègre [veire consègre, cf Ubaud Dicort] / conseguir (v. tr.) : corsar / acotir ; percaçar. conseguiment : percaç / perseguida. conseguir v, cf Ubaud Dicort : v. consègre. conseguit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « poursuivi, ie » TdF jos 'coussegre’ conselh : avertiment balhat a q.q. sus çò que deuriá far ; ensemble de personas encargadas de dirigir, de bailejar, d'administrar. Conselh de comuna. conselhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que balha un conselh. conselhar (v. tr.) : aconselhar / balhar un conselh. conselhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de conseiller ; durée des fonctions de conseiller » TdF ‘counseiage’ conselhièr, -ièira : membre d'un conselh (t.a.) Conselhièr, -ièira de comuna. consensual, -a (abs. Dicort) : que repausa sus un consensus (lat.), « consensuel, -elle » (Laus) Acòrdi consensual. Politica consensuala. consensus nm (lat.) : acòrdi de mantunas personas, de mantuns tèxtes. consent, -a adj : d'acòrdi (m. e f.) ; complici, -ícia. I n'agèt un que foguèt pas consent. consentida nf / consentiment nm : assentiment a quicòm. Li poguèri pas desrabar sa consentida. consentir 1 (v. intr.) : assentir ; èsser consent, -a ; « plier, céder ; commencer à s’ébranler, en parlant d’une pierre » TdF jos ‘counsenti’. La verga a consentit, la vergue a consenti, a plié. (v. TdF) consentir (se) (abs. TdF e Alibert) : plegar / se clinar (mar) [v. consentir 1] ; se fendre. consentir 2 (v. tr.) : tolerar ; permetre. Consentir una venda, passer une vente. (v. TdF) consentit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « consenti, ie ; fêlé, ée ; qui a quelque lésion organique » TdF jos ‘counsenti’
|
|
consequéncia : çò que resulta necessàriament de quicòm. Mesura pas jamai las consequéncias de sos actes. consequent, -a : logic, -a ; que se ten ; important,-a. Siás pas brica consequent dins çò que dises ! Quicòm de consequent per nosautres es l'occitan. Per consequent : adonc... consequentament adv, cf Ubaud Dicort : « conséquemment » TdF consèrge, -èrja : persona en carga de las claus d'un establiment. conserjariá nf, cf Ubaud Dicort : « conciergerie » (Rapin) consèrva 1 nf : pichon recipient de fèrre o de veire per servar un brieu un aliment cosinat ; çò servat aital. (v. consèrvas) consèrva 2 nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, compagnon de route, en parlant d’un navire ; société faite entre deux bateaux de pêche » TdF ‘counservo 2’ Anar de consèrva, aller de conserve. (v. TdF) Sens consèrva, seul. conservable, -bla : que pòt èsser conservat. conservacion (R. V, 214) : accion o resulta de conservar. conservador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « conservateur, -trice » (Sèrras, v. Per Noste) conservador 2 (subs. m.) cf Ubaud Dicort 2022 : substància que se mescla amb d'aliments per los servar pus bèl brieu. conservador 3, -airitz (abs. Dicort 2022) : persona cargada de conservar (R. V, 214) ; caractèr de personas o d'opinions que cèrcan a conservar puslèu qu'a innovar [v. conservator] ; que consèrva [v. conservador 1] Conservador d'un musèu Als conservadors lor agrada pas de tirar davant Mesura conservairitz. [v. conservador 1 adj.] conservaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui conserve ; membre du parti conservateur » TdF conservar (v. tr.) (R. V, 214) : servar (gardar de se pèrdre o de perir). conservar (se) : se servar / perir pas / perdurar. conservariá nf, cf Ubaud Dicort : « conserverie » (Rapin) consèrvas nf pl, cf Ubaud Dicort : « Unas consèrvas, des conserves, sorte de lunettes » (v. TdF jos ‘counservo 1’) conservatge nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, action de naviguer de conserve » TdF conservatisme nm, cf Ubaud Dicort : « conservatisme » (Rapin) conservatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la vertu de conserver » TdF conservator, -tritz n e adj, cf Ubaud Dicort 2022 : « conservateur, -trice » (Laus). (v. conservaire) Conservator de musèu, conservateur de musée. (Rapin) Als Conservators lor agrada pas de tirar davant. Lo Partit Conservator. conservatòri 1 nm : establiment public per ensenhar d'unas arts. conservatòri 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. de palais [de justice], conservatoire » TdF consí (prononciacion « ku 'si » ) (L. 92, Alibert) [veire cossí (v. Ubaud Dicort, CLO §7.5 e TdF ‘coussi 2’)] : qué ! ; perqué ? de quin biais ? Consí ! vòls abandonar ? : qué ! vòls abandonar ? Consí bramas ? : perqué bramas ? Consí te sonas ? : de quin biais t'apèlas ? consí [cossí] que ane consí [cossí] que non : de tot biais. consí [cossí] que ne vire : de tot biais. consí [cossí] que siá (L. 92) : de quin biais que siá. consí [cossí] quicòm : d'un biais o d'un autre, « tant bien que mal » (Alibert). considerablament : d'un biais considerable. considerable, -bla : bravament important, -a. consideracion (R. II, 463) : accion o resulta de considerar. considerant nm, cf Ubaud Dicort : « considérant d’une loi, d’un arrêt » TdF considerar (v. tr.) : estudiar ; tenir compte de ; far cas de. considerat, -ada : estimat, -ada ; pres,-a en consideracion. consiègre v : v. consègre. consigna : òrdre donat a q.q. ; airal per i clavar los bagatges. consignable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « consignable » (Rapin) consignacion nf, cf Ubaud Dicort : « consignation » (Rapin) consignaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui consigne » TdF consignar (v. tr.) (v. R. V, 228) : metre per escrich, « consigner, v. depausar » (v. TdF) ; balhar una consigna ; privar de sortida. consir nm : crèbacòr ; preocupacion ; sollicitud (R.V, 254). consirada : preocupacion ; soscadissa. consirar (v. tr.) : considerar ; pensar ; soscar ; velhar ; prene suènh de / sonhar. consirós, -osa adj (R. II, 464): pensatiu, -iva / soscadís, -issa. consirosament : d'un biais pensatiu. consisténcia (R. III, 209) : coeréncia ; soliditat. consistent, -a : solid, -a ; coerent, -a. consistentament (abs. Dicort e TdF) : d'un biais consistent. consistir (v. intr.) : se compausar de ; se redusir a ; aver coma caractèr essencial. consistòri nm : assemblada solemna de cardinals ; assemblada solemna de ministres protestants. consistorial, -a : relatiu, -iva a un consistòri. consistorialament : per decision presa en consistòri. consol (L. 92 - R. II, 462) [cònsol nm, consolessa nf, cf Ubaud Dicort] : « consul » (Rapin) ; responsable de comuna ; collector, -tritz de talhas / talhaire, -a. v. « conse » / « cònse » – consul (los 3, abs. Dicort). |
|
|
|
|
|
|