conquilicultura : cultura d'ustras, de muscles o d'autres cauquilhatges.

conquilifèr, -a (abs. Dicort) : que conten de cauquilhas. (v. conquilian)

CONQUILIO- : forma prefixada del grèc kònkhuliòn (cauquilha)

conquiliologia : sciéncia qu'estúdia lo cauquilhum.

conquiliologic, -a : relatiu, -iva a la conquiliologia.

conquist, -a adj, cf Ubaud Dicort : « conquis, ise » TdF jos ‘counqueri’

conquista nf : « conquête, prise » TdF ‘counquisto’, persona conquistada per amor.

conquistador nm, -a (fem. abs. Dicort) / conquistaire, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort : persona conquerenta. (v. TdF jos ‘counquistadou’)

conquistament nm, cf Ubaud Dicort : « conquête » (L. 91)

conquistar (v. tr.) : conquerir ; se ganhar q.q. per amor.

conresat nm (Alibert ; Ubaud : ?) : èrbas ortalièiras per se far la sopa ; ortalissa. (v. correjat 2)

consacracion nf, cf Ubaud Dicort : « consécration » TdF

consacraire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui consacre, consacrant, consécrateur » TdF

consacrar (v. tr.) : declarar sacrat, -ada ; avodar a Dieu ; cambiar lo pan e vin de la messa en còrs e sang de Dieu.

consacrar (se) : s'avodar a Dieu, a un ideal, a una activitat.

consagrar (v. tr. arc.) [veire consacrar cf Ubaud Dicort] (los 2, L. 91) : consacrar

consanguin, -a adj : del meteis sang.

consanguinitat nf : ligams biologics de parentat entre personas de la meteissa familha.

consat nm, cf Ubaud Dicort : « nom que les pêcheurs de nos côtes donnent à certains passages, qui sont près de l’embouchure d’une rivière, où l’eau repose et remonte même un peu vers sa source » (v. TdF)

consciéncia : coneissença que l'òm a de son existéncia ; coneissença intèrna de çò ben e de çò mal ; intuïcion ; valor morala.

A pas de consciéncia !

En consciéncia.

Cas de consciéncia.

Libertat de consciéncia.

La votz de la consciéncia.

Consciéncia professionala.

conscienciós, -osa : onèst, -a / seriós, -osa.

conscienciosament : d'un biais conscienciós.

conscient, -a : que sap çò que ditz o çò que fa.

conscientament adv, cf Ubaud Dicort : « consciemment » (Rapin)

conscientizacion nf, cf Ubaud Dicort : « conscientisation » (Per Noste)

conscientizar (v. tr.) : far prene consciéncia de quicòm.

conscrich nm, cf Ubaud Dicort : « conscrit » (Faure)

conscripcion (R. III, 160) : despartiment / reparticion ; recrutament de conscrits.

conscrit  (Laus, Rapin) [veire conscrich, cf Ubaud Dicort] nm : novelari dins l'armada.

conse / cònse (los 2,  abs. Dicort) : consol v. pus luènh. (v. cònsol)

consecracion (R. V,136) [veire consacracion cf Ubaud Dicort] nf : cambiament del pan e del vin de la messa en còrs e sang de N. S. ; t.a. non religiosas.

Consecracion d'un grand escrivan.

consecrar (v. tr.) (R. V,136) (arc.) (abs. Dicort) : consacrar (v. pus naut).

consecratòri, -a (abs. Dicort)  : relatiu, -iva a la consecracion. (v. çai sus)

Las paraulas consecratòrias.

consecutiu, -iva : que s'encadena ; qu'encadena.

Quatre jorns consecutius que ploguèt !

Proposicion consecutiva.

Conjonccion consecutiva.

consecutivament : de contunh.

consegal nm : mescla de froment e de segal. (v. TdF jos ‘counsegau’)

consègre / consiègre [veire consègre, cf Ubaud Dicort] / conseguir  (v. tr.) : corsar / acotir ; percaçar.

conseguiment : percaç / perseguida.

conseguir v, cf Ubaud Dicort : v. consègre.

conseguit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « poursuivi, ie » TdF ‘coussegre’

conselh : avertiment balhat a q.q. sus çò que deuriá far ; ensemble de personas encargadas de dirigir, de bailejar, d'administrar. Conselh de comuna.

conselhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que balha un conselh.

conselhar (v. tr.) : aconselhar / balhar un conselh.

conselhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de conseiller ; durée des fonctions de conseiller » TdF ‘counseiage’

conselhièr, -ièira : membre d'un conselh (t.a.)

Conselhièr, -ièira de comuna.

consensual, -a (abs. Dicort) : que repausa sus un consensus (lat.), « consensuel, -elle » (Laus)

Acòrdi consensual.

Politica consensuala.

consensus nm (lat.) : acòrdi de mantunas personas, de mantuns tèxtes.

consent, -a adj : d'acòrdi (m. e f.) ; complici, -ícia.

I n'agèt un que foguèt pas consent.

consentida nf / consentiment nm : assentiment a quicòm.

Li poguèri pas desrabar sa consentida.

consentir 1 (v. intr.) : assentir ; èsser consent, -a ; « plier, céder ; commencer à s’ébranler, en parlant d’une pierre » TdF jos ‘counsenti’.

La verga a consentit, la vergue a consenti, a plié. (v. TdF)

consentir (se) (abs. TdF e Alibert) : plegar / se clinar (mar) [v. consentir 1] ; se fendre.

consentir 2 (v. tr.) : tolerar ; permetre.

Consentir una venda, passer une vente. (v. TdF)

consentit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « consenti, ie ; fêlé, ée ; qui a quelque lésion organique » TdF jos ‘counsenti’

 

 

consequéncia : çò que resulta necessàriament de quicòm.

Mesura pas jamai las consequéncias de sos actes.

consequent, -a : logic, -a ; que se ten ; important,-a.

Siás pas brica consequent dins çò que dises !

Quicòm de consequent per nosautres es l'occitan.

Per consequent : adonc...

consequentament adv, cf Ubaud Dicort : « conséquemment » TdF

consèrge, -èrja : persona en carga de las claus d'un establiment.

conserjariá nf, cf Ubaud Dicort : « conciergerie » (Rapin)

consèrva 1 nf : pichon recipient de fèrre o de veire per servar un brieu un aliment cosinat ; çò servat aital. (v. consèrvas)

consèrva 2 nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, compagnon de route, en parlant d’un navire ; société faite entre deux bateaux de pêche » TdF ‘counservo 2’

Anar de consèrva, aller de conserve. (v. TdF)

Sens consèrva, seul.

conservable, -bla : que pòt èsser conservat.

conservacion (R. V, 214) : accion o resulta de conservar.

conservador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « conservateur, -trice » (Sèrras, v. Per Noste)

conservador 2 (subs. m.) : substància que se mescla amb d'aliments per los servar pus bèl brieu.

conservador 3 nm, -airitz : persona cargada de conservar (R. V, 214) ; caractèr de personas o d'opinions que cèrcan a conservar puslèu qu'a innovar [v. conservator; que consèrva [v. conservador 1].

Conservador d'un musèu.

Mesura conservairitz. [conservadoira]

conservaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui conserve ; membre du parti conservateur » TdF

conservar (v. tr.) (R. V, 214) : servar (gardar de se pèrdre o de perir).

conservar (se) : se servar / perir pas / perdurar.

conservariá nf, cf Ubaud Dicort : « conserverie » (Rapin)

consèrvas nf pl, cf Ubaud Dicort : « Unas consèrvas, des conserves, sorte de lunettes » (v. TdF jos ‘counservo 1’)

conservatge nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, action de naviguer de conserve » TdF

conservatisme nm, cf Ubaud Dicort : « conservatisme » (Rapin)

conservatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la vertu de conserver » TdF

conservator, -tritz (subs. e adj.) : « conservateur, -trice » (Laus). (v. conservaire)

Conservator de musèu, conservateur de musée. (Rapin)

Als Conservators lor agrada pas de tirar davant.

Lo Partit Conservator.

conservatòri 1 nm : establiment public per ensenhar d'unas arts.

conservatòri 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. de palais, conservatoire » TdF

consí (prononciacion « ku 'si » ) (L. 92, Alibert) [veire cossí (v. Ubaud Dicort, CLO §7.5 e TdF ‘coussi 2’)] : qué ! ; perqué ? de quin biais ? 

Consí ! vòls abandonar ? : qué ! vòls abandonar ?

Consí bramas ? : perqué bramas ?

Consí te sonas ? : de quin biais t'apèlas ?

consí [cossí] que ane consí [cossí] que non : de tot biais.

consí [cossí] que ne vire : de tot biais.

consí [cossí] que siá (L. 92) : de quin biais que siá.

consí [cossí] quicòm : d'un biais o d'un autre, « tant bien que mal » (Alibert).

considerablament : d'un biais considerable.

considerable, -bla : bravament important, -a.

consideracion (R. II, 463) : accion o resulta de considerar.

considerant nm, cf Ubaud Dicort : « considérant d’une loi, d’un arrêt » TdF

considerar (v. tr.) : estudiar ; tenir compte de ; far cas de.

considerat, -ada : estimat, -ada ; pres,-a en consideracion.

consiègre : v. consègre.

consigna : òrdre donat a q.q. ; airal per i clavar los bagatges.

consignable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « consignable » (Rapin)

consignacion nf, cf Ubaud Dicort : « consignation » (Rapin)

consignaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui consigne » TdF

consignar (v. tr.) (v. R. V, 228) : metre per escrich, « consigner, v. depausar » (v. TdF) ;  balhar una consigna ; privar de sortida.

consir nm : crèbacòr ; preocupacion ; sollicitud (R.V, 254). 

consirada : preocupacion ; soscadissa.

consirar (v. tr.) : considerar ; pensar ; soscar ; velhar ; prene suènh de / sonhar.

consirós, -osa adj (R. II, 464): pensatiu, -iva / soscadís, -issa.

consirosament : d'un biais pensatiu.

consisténcia (R. III, 209) : coeréncia ; soliditat. 

consistent, -a : solid, -a ; coerent, -a.

consistentament (abs. Dicort  e TdF) : d'un biais consistent.

consistir (v. intr.) : se compausar de ; se redusir a ; aver coma caractèr essencial.

consistòri nm : assemblada solemna de cardinals ; assemblada solemna de ministres protestants.

consistorial, -a : relatiu, -iva a un consistòri.

consistorialament : per decision presa en consistòri.

consol (L. 92 - R. II, 462) [cònsol nm, consolessa nf, cf Ubaud Dicort] : « consul » (Rapin) ; responsable de comuna ; collector, -tritz de talhas / talhaire, -a.  v. conse / cònse – consul (los 3, abs. Dicort).