|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
congrú, -ua adj (v. Ubaud Dicort e TdF; e v. incongrú) : « congru, -ue » (Laus) congruament adv,
cf Ubaud Dicort :
« congrûment » (Rapin) congruéncia
nf, cf Ubaud Dicort :
« congruence » (Rapin) ; en matematica (v. Ubaud Dicc. scient. p. 67) congruent, -a adj : « congruent, -e » (v.
Rapin) ;
en matematica (v. Ubaud Dicc. scient. p. 67) congrut 1, -uda adj (abs. Dicort) : convenable, -a ;
que correspond plan a quicòm. (v. congrú) congrut 2, -uda
(claufit) adj, cf Ubaud Dicort : « plein jusqu’au
bord » (Alibert) « conh » (conh nm) : v. cunh. conhada 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« coup rude, poussée ; cognée, hache, v. conhassa » (v. TdF ‘cougnado’) conhada 2 nf, cf Ubaud Dicort :
v. conhat 1. conhaire,
-aira (~ -airitz) n, cf
Ubaud Dicort : « celui,
celle qui cogne, qui pousse, qui coudoie, v butaire ;
espèce de jeu de cartes » TdF « conhar » (conhar v) : v. cunhar. conhassa nf (v. Ubaud Dicort e L. 90) : « cognée » (v. TdF) conhassaire,
-aira (~ -airitz) n, cf
Ubaud Dicort :
« fréquentatif de conhaire » (v. Palay) conhassejar
v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, frapper à coups de cognée ;
s’occuper à des riens » TdF ; « fréquentatif de conhar,
cogner à tort et à travers, donner des bourrades » (v. Palay) conhasson nm, cf Ubaud Dicort :
« hachereau, v. apion » (v. TdF) conhat 1, -ada n : bèlfraire, bèlasòrre (v. Alibert). (# cognat) conhat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« avare » (v. Alibert) (v. cunhat
2) conhat 3 ~
cunhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« cogné, enfoncé, fixé, pressé,
bourré, ée, farci, ie » TdF jos ‘cougna’ conhatge ~
cunhatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de cogner, de pousser, de presser » TdF ‘cougnage’ conhet ~ cunhet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit coin, coin, pièce de bois ou de fer terminée
en angle aigu ; cale pour étayer ; coin de
monnayeur » (v. TdF jos ‘cougnet’) ;
« grappillon » (Palay ‘cougnet 2’) conhetaire, -aira (~
-airitz) n, cf
Ubaud Dicort :
« grappilleur, -euse » (Palay) conhetar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, fixer avec un coin, assujetir, consolider,
caler » TdF ; « grappiller » (Palay) conhetàs nm, cf Ubaud Dicort :
« gros coin, ébuard, v. tascola » (v. TdF) conheton nm, cf Ubaud Dicort :
« petit coin, v. sarra 1 » (v. TdF) conhièira nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cougniero 1 e 2’) : v. cunhièira - congièira. conhòl : còca de burre / pan de burre. conhon [ ~ cunhon] nm (plt.) : porriòl. (Muscari comosum) conhonhon nm : v. cocolon - coconhon. conic, -a : en forma de còn. conica nf :
(matematica) « conique » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 67) conicament : d'un biais conic. conicitat nf : estat de çò conic. conidia nf, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) conidie » (Laus) conifèr : arbre de la familha del pin o de l'avet. conifla nf, cf Ubaud Dicort :
« vulve » (Brun Glossari
Oc-Fr) ; « imbécile » (Sèrras-Ess.) conifòrme, -ma : qu'a la forma d'un còn. conilh, -a n : lapin, -a ; lapin, -a de varena ; imbecil, -a. conilhar (v. intr.) : lapinar ; córrer coma un conilh ; s'enfugir coma un conilh ; conéisser la catorzena ; bescairar / biaissar / biaissejar ; balançar / trantalhar. conilhàs, -assa n : lapinàs,
-assa. conilhièira : varena ; lapinièira ; escapadoira / biaissejada. conilhon : lapinon. coniòsi : malautiá amodada per de poscas. coniròstre, -tra adj, cf Ubaud Dicort : « conirostre » (Rapin) conjectura (R. III, 471) : suposicion d'après d'unas indicacions. conjecturable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qu’on peut
conjecturer, v. supausable »
TdF ‘counjeiturable’ conjectural, -a : que s'apèva sus de conjecturas. conjecturalament : d'un biais conjectural. conjecturar (v. tr.) : supausar d'après d'unas indicacions. conjonch, -a adj e n , cf Ubaud Dicort (TdF jos ‘counjougne’) / conjunt, -a : v. conjunt (non preconizat Dicort). conjonchament adv, cf Ubaud Dicort :
« conjointement, ensemble » (v. conjonch e conjuntament) conjonccion [conjoncion (v. CLO § 7.3 e Dicort)] nf : accion o resulta de s'encontrar o de se jónher ; particula conjonctiva. Conjonccion de dos astres. Conjonccion de coordinacion o de subordinacion. conjonctiu [conjontiu, cf Ubaud Dicort], -iva adj : que servís a unir. ‘E’ es una particula conjonctiva. Teissut conjonctiu. conjonctiva [conjontiva] nf : mucosa que cobrís la superficia posteriora de las parpèlas e la superficia anteriora del glòb ocular. conjonctiviti [conjontiviti] (f.) : inflamacion de la conjonctiva. conjonctura [conjontura, cf Ubaud Dicort] nf : resulta d'un concors de circomstàncias ; ensemble d'elements que determinan la situacion politica, sociala, economica... a un moment donat. conjonctural [conjontural], -a : relatiu, -iva a la conjonctura. conjoncturalament (conjonturalament) adv : estant donadas las circomstàncias. conjoncturista (conjonturista)] (n. m. e f.) : especialista (m. e f.) dels problèmas de conjoncturas. conjónher (v. tr.) : jónher / unir. conjontiu, -iva adj (e derivats) (v. Ubaud Dicort
e CLO § 7.3) :
v. conjonctiu. conjontiva nf (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3) : v. conjonctiva. conjontura nf (e derivats) (v.
Ubaud Dicort e CLO § 7.3) : v. conjonctura. conjugable, -bla : que pòt èsser conjugat. Plòure, nevar... son pas de vèrbs conjugables. conjugal, -a : relatiu, -iva a las relacions entre personas maridadas. Amor conjugal. Dever conjugal. Vida conjugala. conjugalament : d'un biais conjugal. Viure conjugalament : viure en tant que maridats. conjugalitat nf : vida conjugala. conjugar (v. tr.) : enumerar totas las formas d'un vèrb dins un òrdre determinat ; jónher / unir. Conjugar un vèrb. Conjugar las bonas volontats. conjugar (se) : èsser confòrme a tala o tala conjugason ; poder èsser conjugat. Cantar se conjuga coma aimar. Nevar se pòt pas conjugar. |
|
conjugason nf : accion de conjugar un vèrb ; union ; mòde de reproduccion sexuada d'unes protozoaris ciliats e d'unas algas verdas. Conjugason defectiva, cf Ubaud Dicort. (v. defectiu) Conjugason reflectida, cf Ubaud Dicort.
(v.
reflectit) Conjugason de totas las fòrças. conjunt [veire conjonch, cf Ubaud Dicort], -a adj e n : unit, -ida amb q.q. mai. conjuntament adv (R. III, 599 ; TdF jos ‘counjountamen) [veire conjonchament, cf Ubaud Dicort] :
ensemble. Recebretz la factura conjuntament amb lo còlis. conjur : formula de conjuracion ; encantacion (R. II, 315). conjuracion : complòt / conspiracion ; encantacion. Las formulas de conjuracion del sègle VIII ( al solid abans 741 - 753, e mai que probable plan
abans), en lenga de Glèisa comuna a totas las Gàllias, nos
balhan l'occitan vièlh « To illo livira » (en latin
Tu illum libera : tu, libèra-lo. v. fin de letra F. conjurador (R. III, 602) (abs. Dicort), -airitz : coma çaijós. conjuraire, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort : persona que fa una conjuracion. conjurament nm, cf Ubaud Dicort :
« conjuration, complot ; charme » (L. 90) conjurar (v. tr. e intr.) : far una invocacion (R. V, 576) ; « conjurer, v. suplicar » (v. TdF) ; alunhar un malparat ; complotar / conspirar. conjurat, -ada adj e n (Laus) : membre d'una conjuracion. conjurator, -tritz n :
« (exorciste)
conjurateur, -trice » (v. Per Noste) conjuscla nf, cf Ubaud Dicort :
« courroie servant à atteler un bœuf ; cuir
auquel est suspendue la sonnette d’un bélier ou d’une
vache » TdF suppl conjutge nm, cf Ubaud Dicort :
« collègue en magistrature judiciaire » (v. TdF ‘counjuge’) « conlevar » : v. caplevar e coalevar, cf Ubaud Dicort. connectador 1, -airitz adj (los 2, abs. Dicort) : que connècta. connectador
2 nm
(pop) : (fisica) « connecteur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 201 e nòta 58). (v. connector) connectar (v. tr.) : assemblar / unir (L. 376) ; establir un contacte entre dos (o maites) cables electrics . Connectar dos ordenadors. connectat, -ada : en contacte (cables electrics, ordenadors...) connectiu, -iva adj : t. tecn. de lingüistica. connector (subs. m.) (sab), cf Ubaud Dicort : aparelh que
servís a connectar. (v. connectador) connèx [connèxe], -xa adj : ligat, -ada per de rapòrts conjunts. connexion nf : contacte entre dos o maites cables electrics. connexitat nf (R. IV, 331) : proprietat d'èsser connèx. connivar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, conniver, fermer les yeux,
dissimuler » TdF connivéncia : complicitat (ententa secreta en vista d'una accion) Èsser de connivéncia : èsser de còfa (l.p.) connivent, -a adj : « connivent, ente, qui est de connivence » TdF ; qu'a tendéncia a se rejónher. Valvulas conniventas : replecs de la mucosa intestinala. connotacion : suggestion, indicacion, significacion autras. D'unes mots an una connotacion pejorativa. D'autres an puslèu una connotacion poetica. connotar (v. tr.) : suggerir, indicar, significar quicòm mai que lo sens primièr. connotat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« connoté, -e » (v. connotar) connotatiu, -iva (abs. Dicort) : que vòl dire
quicòm mai (v. connotat) ; « connotatif, -ive » (Per Noste). conoguda nf : v. coneguda. conogut, uda part pass e adj : v. conegut. conoïde, -da adj e nm / conoïdal, -a (abs. Dicort) : en forma de còn, « conoïde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 67). conoissable, -bla adj :
v. coneissable. conoissedor, -doira adj :
v. coneissedor. conoisseire, -eira (~ -eiritz) n : v. coneisseire. conoissement nm : v. coneissement. conoissença nf : v. coneissença. conoissent, -a adj e n : v. coneissent. conóisser (e derivats, cf Ubaud Dicort) : v. conéisser. conolh (arc.) : conolhada ; lin o cambe d'una conolha ; bracèl de fen. conolha (arc.) : ancian aplech per filar a la
man. conolhada (arc.) : cambe, lin o lana d'una conolha. conolhar (v. tr. e intr. arc.) : filar la conolha ; garnir la conolha ; racar ; recuolar ; se desdire. conolhat nm, cf Ubaud Dicort :
« fusain , arbrisseau »
(v. TdF jos ‘coulougnet’) conolheta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite quenouille ; poltron, femmelette » (v. TdF jos ‘coulougneto’) conolhièira (arc.) : gansa per ligar lo cambe a la conolha. conolhièr : sorbièr. (Sorbus domestica) conopèu : vel de seda del tabernacle que conten l'eucaristia. conòrt nm (R. IV, 388) : encoratjament ; consolacion. conòrtament nm, cf Ubaud Dicort : « encouragement, consolation » (L.
91) conortar (v. tr.) : encoratjar ; confortar ; consolar. conortura nf, cf Ubaud Dicort : « consolation » TdF conquerent, -a adj e n : persona que conquerís. conqueriment nm, cf Ubaud Dicort :
« action de conquérir, acquisition » TdF conquerir / conquèrre [veire conquerir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far seu per la fòrça. « conquesir » : v. çaisús. conquèst (Alibert,
Lagarde) (??, Ubaud Dicort) nm :
bacin d'un fluvi, d'una ribièira, d'un riu ; plana ; país. conquèsta (abs. Dicort) : çò conquerit per la
fòrça. (v. conquista) conquet nm, cf Ubaud Dicort :
« bassine » TdF conqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite conque, petit bassin ; ancienne mesure pour le sel,
le froment et le vin ; petit seau à bord
évasé ; petit bétoire, petit creux, petite
oasis » TdF CONQUILI- : forma prefixada del grèc kònkhuliòn (cauquilha) conquilian, -a adj / conquilifèr, -a (abs. Dicort) : que conten de cauquilhas. Calquièr conquilian. Tèrra
conquilifèra. conquilicultor, -tritz n : que cultiva d'ustras, de muscles o d'autres cauquilhatges. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|