congrú, -ua adj (v. Ubaud Dicort e TdF;  e v. incongrú: « congru, -ue » (Laus)

congruament adv, cf Ubaud Dicort : « congrûment » (Rapin)

congruéncia nf, cf Ubaud Dicort : « congruence » (Rapin) ; en matematica (v. Ubaud Dicc. scient. p. 67)

congruent, -a adj : « congruent, -e » (v.  Rapin) ; en matematica (v. Ubaud Dicc. scient. p. 67)

congrut 1, -uda adj (abs. Dicort) : convenable, -a ; que correspond plan a quicòm. (v. congrú)

congrut 2, -uda (claufit) adj, cf Ubaud Dicort : « plein jusqu’au bord » (Alibert)

« conh » (conh nm) : v. cunh.

conhada 1 nf, cf Ubaud Dicort : « coup rude, poussée ; cognée, hache, v. conhassa » (v. TdF ‘cougnado’)

conhada 2 nf, cf Ubaud Dicort : v. conhat 1.

conhaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui cogne, qui pousse, qui coudoie, v butaire ; espèce de jeu de cartes » TdF

« conhar » (conhar v) : v. cunhar.

conhassa nf (v. Ubaud Dicort e L. 90) : « cognée » (v. TdF)

conhassaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « fréquentatif de conhaire » (v. Palay)

conhassejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, frapper à coups de cognée ; s’occuper à des riens » TdF ; « fréquentatif de conhar, cogner à tort et à travers, donner des bourrades » (v. Palay)

conhasson nm, cf Ubaud Dicort : « hachereau, v. apion » (v. TdF)

conhat 1, -ada n : bèlfraire, bèlasòrre (v. Alibert). (# cognat)

conhat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « avare » (v. Alibert) (v. cunhat 2)

conhat 3 ~ cunhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « cogné, enfoncé, fixé, pressé, bourré, ée, farci, ie » TdF jos ‘cougna’

conhatge ~ cunhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de cogner, de pousser, de presser » TdF ‘cougnage’

conhet ~ cunhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit coin, coin, pièce de bois ou de fer terminée en angle aigu ; cale pour étayer ; coin de monnayeur » (v. TdF jos ‘cougnet’) ; « grappillon » (Palay ‘cougnet 2’)

conhetaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « grappilleur, -euse » (Palay)

conhetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fixer avec un coin, assujetir, consolider, caler » TdF ; « grappiller » (Palay)

conhetàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros coin, ébuard, v. tascola » (v. TdF)

conheton nm, cf Ubaud Dicort : « petit coin, v. sarra 1 » (v. TdF)

conhièira nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cougniero 1 e 2’) : v. cunhièira - congièira.

conhòl : còca de burre / pan de burre.

conhon [ ~ cunhon] nm (plt.) : porriòl. (Muscari comosum)

conhonhon nm : v. cocolon - coconhon.

conic, -a : en forma de còn.

conica nf : (matematica) « conique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 67)

conicament : d'un biais conic.

conicitat nf : estat de çò conic.

conidia nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) conidie » (Laus)

conifèr : arbre de la familha del pin o de l'avet.

conifla nf, cf Ubaud Dicort : « vulve » (Brun Glossari Oc-Fr; « imbécile » (Sèrras-Ess.)

conifòrme, -ma : qu'a la forma d'un còn.

conilh, -a n : lapin, -a ; lapin, -a de varena ; imbecil, -a.

conilhar (v. intr.) : lapinar ; córrer coma un conilh ; s'enfugir coma un conilh ; conéisser la catorzena ; bescairar / biaissar / biaissejar ; balançar / trantalhar.

conilhàs, -assa n : lapinàs, -assa.

conilhièira : varena ; lapinièira ; escapadoira / biaissejada.

conilhon : lapinon.

coniòsi : malautiá amodada per de poscas.

coniròstre, -tra adj, cf Ubaud Dicort : « conirostre » (Rapin)

conjectura (R. III, 471) : suposicion d'après d'unas indicacions.

conjecturable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qu’on peut conjecturer, v. supausable » TdF ‘counjeiturable’

conjectural, -a : que s'apèva sus de conjecturas.

conjecturalament : d'un biais conjectural.

conjecturar (v. tr.) : supausar d'après d'unas indicacions.

conjonch, -a adj e n , cf Ubaud Dicort  (TdF jos ‘counjougne’) / conjunt, -a : v. conjunt (non preconizat Dicort).

conjonchament adv, cf Ubaud Dicort : « conjointement, ensemble » (v. conjonch e conjuntament)

conjonccion [conjoncion (v. CLO § 7.3 e Dicort)] nf : accion o resulta de s'encontrar o de se jónher ; particula conjonctiva.

Conjonccion de dos astres.

Conjonccion de coordinacion o de subordinacion.

conjonctiu [conjontiu, cf Ubaud Dicort], -iva adj : que servís a unir.

‘E’ es una particula conjonctiva.

Teissut conjonctiu.

conjonctiva [conjontiva] nf : mucosa que cobrís la superficia posteriora de las parpèlas e la superficia anteriora del glòb ocular.

conjonctiviti [conjontiviti] (f.) : inflamacion de la conjonctiva.

conjonctura [conjontura, cf Ubaud Dicort] nf : resulta d'un concors de circomstàncias ; ensemble d'elements que determinan la situacion politica, sociala, economica... a un moment donat.

conjonctural [conjontural], -a : relatiu, -iva a la conjonctura.

conjoncturalament (conjonturalament) adv : estant donadas las circomstàncias.

conjoncturista (conjonturista)] (n. m. e f.) : especialista (m. e f.) dels problèmas de conjoncturas.

conjónher (v. tr.) : jónher / unir.

conjontiu, -iva adj (e derivats)  (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3) : v. conjonctiu.

conjontiva nf (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3) : v. conjonctiva.

conjontura nf (e derivats) (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3) : v. conjonctura.

conjugable, -bla : que pòt èsser conjugat.

Plòure, nevar... son pas de vèrbs conjugables.

conjugal, -a : relatiu, -iva a las relacions entre personas maridadas.

Amor conjugal.

Dever conjugal.

Vida conjugala.

conjugalament : d'un biais conjugal.

Viure conjugalament : viure en tant que maridats.

conjugalitat nf : vida conjugala.

conjugar (v. tr.) : enumerar totas las formas d'un vèrb dins un òrdre determinat ; jónher / unir.

Conjugar un vèrb.

Conjugar las bonas volontats.

conjugar (se) : èsser confòrme a tala o tala conjugason ; poder èsser conjugat.

Cantar se conjuga coma aimar.

Nevar se pòt pas conjugar.

 

 

 

conjugason nf : accion de conjugar un vèrb ; union ; mòde de reproduccion sexuada d'unes protozoaris ciliats e d'unas algas verdas.

Conjugason defectiva, cf Ubaud Dicort. (v. defectiu)

Conjugason reflectida, cf Ubaud Dicort. (v. reflectit)

Conjugason de totas las fòrças.

conjunt [veire conjonch, cf Ubaud Dicort], -a adj e n : unit, -ida amb q.q. mai.

conjuntament adv (R. III, 599 ; TdF jos ‘counjountamen) [veire conjonchament, cf Ubaud Dicort] : ensemble. 

Recebretz la factura conjuntament amb lo còlis.

conjur : formula de conjuracion ; encantacion (R. II, 315).

conjuracion : complòt / conspiracion ; encantacion.

Las formulas de conjuracion del sègle VIII ( al solid abans 741 - 753, e mai que probable plan abans), en lenga de Glèisa comuna a totas las Gàllias, nos balhan l'occitan vièlh « To illo livira » (en latin Tu illum libera : tu, libèra-lo. v. fin de letra F.

conjurador (R. III, 602) (abs. Dicort), -airitz : coma çaijós.

conjuraire, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort : persona que fa una conjuracion.

conjurament nm, cf Ubaud Dicort : « conjuration, complot ; charme » (L. 90)

conjurar (v. tr. e intr.) : far una invocacion (R. V, 576) ; « conjurer, v. suplicar » (v. TdF) ; alunhar un malparat ; complotar / conspirar.

conjurat, -ada adj e n  (Laus) : membre d'una conjuracion.

conjurator, -tritz : « (exorciste) conjurateur, -trice » (v. Per Noste)

conjuscla nf, cf Ubaud Dicort : « courroie servant à atteler un bœuf ; cuir auquel est suspendue la sonnette d’un bélier ou d’une vache » TdF  suppl

conjutge nm, cf Ubaud Dicort : « collègue en magistrature judiciaire » (v. TdF ‘counjuge’)

« conlevar » : v. caplevar e coalevar, cf Ubaud Dicort.

connectador 1, -airitz adj (los 2, abs. Dicort)  : que connècta.

connectador 2 nm (pop) : (fisica) « connecteur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 201 e nòta 58). (v. connector)

connectar (v. tr.) : assemblar / unir (L. 376) ; establir un contacte entre dos (o maites) cables electrics .

Connectar dos ordenadors.

connectat, -ada : en contacte (cables electrics, ordenadors...)

connectiu, -iva adj : t. tecn. de lingüistica.

connector (subs. m.) (sab), cf Ubaud Dicort : aparelh que servís a connectar. (v. connectador)

connèx [connèxe], -xa adj : ligat, -ada per de rapòrts conjunts.

connexion nf : contacte entre dos o maites cables electrics.

connexitat nf (R. IV, 331) : proprietat d'èsser connèx.

connivar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, conniver, fermer les yeux, dissimuler » TdF

connivéncia : complicitat (ententa secreta en vista d'una accion)

Èsser de connivéncia : èsser de còfa (l.p.)

connivent, -a adj : « connivent, ente, qui est de connivence » TdF ; qu'a tendéncia a se rejónher.

Valvulas conniventas : replecs de la mucosa intestinala.

connotacion : suggestion, indicacion, significacion autras.

D'unes mots an una connotacion pejorativa.

D'autres an puslèu una connotacion poetica.

connotar (v. tr.) : suggerir, indicar, significar quicòm mai que lo sens primièr.

connotat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « connoté, -e » (v. connotar)

connotatiu, -iva (abs. Dicort) : que vòl dire quicòm mai (v. connotat) ; « connotatif, -ive » (Per Noste).

conoguda nf : v.  coneguda.

conogut, uda part pass e adj : v. conegut.

conoïde, -da adj e nm / conoïdal, -a (abs. Dicort) : en forma de còn, « conoïde » (v. Ubaud Dicc. scient. p.  67).

conoissable, -bla adj : v. coneissable.

conoissedor, -doira adj : v. coneissedor.

conoisseire, -eira (~ -eiritz) n : v. coneisseire.

conoissement nm : v. coneissement.

conoissença nf : v. coneissença.

conoissent, -a adj e : v. coneissent.

conóisser (e derivats, cf Ubaud Dicort) : v. conéisser.

conolh (arc.) : conolhada ; lin o cambe d'una conolha ; bracèl de fen.

conolha (arc.) : ancian aplech per filar a la man.

conolhada (arc.) : cambe, lin o lana d'una conolha.

conolhar (v. tr. e intr. arc.) : filar la conolha ; garnir la conolha ; racar ; recuolar ; se desdire.

conolhat nm, cf Ubaud Dicort : « fusain , arbrisseau » (v. TdF jos ‘coulougnet’)

conolheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite quenouille ; poltron, femmelette » (v. TdF jos ‘coulougneto’)

conolhièira (arc.) : gansa per ligar lo cambe a la conolha.

conolhièr : sorbièr. (Sorbus domestica)

conopèu : vel de seda del tabernacle que conten l'eucaristia.

conòrt nm (R. IV, 388) : encoratjament ; consolacion.

conòrtament nm, cf Ubaud Dicort : « encouragement, consolation » (L. 91)

conortar (v. tr.) : encoratjar ; confortar ; consolar.

conortura nf, cf Ubaud Dicort : « consolation » TdF

conquerent, -a adj e n : persona que conquerís.

conqueriment nm, cf Ubaud Dicort : « action de conquérir, acquisition » TdF

conquerir / conquèrre [veire conquerir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far seu per la fòrça.

« conquesir » : v. çaisús.

conquèst (Alibert, Lagarde) (??, Ubaud Dicort) nm : bacin d'un fluvi, d'una ribièira, d'un riu ; plana ; país.

conquèsta (abs. Dicort) : çò conquerit per la fòrça. (v. conquista)

conquet nm, cf Ubaud Dicort : « bassine » TdF

conqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite conque, petit bassin ; ancienne mesure pour le sel, le froment et le vin ; petit seau à bord évasé ; petit bétoire, petit creux, petite oasis » TdF

CONQUILI- : forma prefixada del grèc kònkhuliòn (cauquilha)

conquilian, -a adj / conquilifèr, -a (abs. Dicort) : que conten de cauquilhas.

Calquièr conquilian.

Tèrra conquilifèra.

conquilicultor, -tritz n : que cultiva d'ustras, de muscles o d'autres cauquilhatges.