|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
conformar (v. tr.) : far quicòm de confòrme a un modèl, a una nòrma, a un òrdre, a una lei... Conformar sa vida a la rason. conformar (se) : se comportar d'après una nòrma, una lei, un òrdre, un modèl... Se conformar a la volontat de Dieu. conformator nm : « (outil de chapelier) conformateur » (Per Noste). (v. conformador) confòrme, -ma : que sa forma correspond a un modèl, a un punt de referéncia, a un tipe, a un òrdre, a una lei... Una decision confòrma al reglament. Una còpia confòrma a l'original. conformisme : respècte estrech de la nòrma, de la tradicion, de las costumas, de la morala... en usatge. conformista adj e n (m. e f.) : persona que se conforma ric a ric a las costumas, als principis admeses. La màger part de l'umanitat es puslèu conformista. conformitat nf (R. III, 366) : qualitat de çò confòrme (t.a.) Conformitat amb l'original. Conformitat amb una règla. confòrt nm (R. III, 376) : benaise material ; « encouragement, secours » TdF. confortablament : d'un biais confortable. confortable, -bla : que procura lo benaise material ; important, -a. Un ostal confortable. Una paga confortabla. confortacion (R. III, 376) : accion o resulta de confortar. confortador (R. III, 376 nm) (abs. Dicort), -airitz : consolador, -airitz. Nòstra Dòna confortairitz. confortament [confòrtament] nm (R. III, 376) : accion de confortar. confortar / confortir (v. tr.) : encorar ; consolar ; assolidar. Foguèt confortada per sa maire. Aquò me confòrta dins mon vejaire. confortar / confortir (se) : se consolar ; tornar prene de fòrças. Cadun se confòrta coma pòt. confortatiu, -iva (R. III, 376) : que pòt confortar. De paraulas confortativas. confortiment : reconfòrt ; encoratjament ; afortiment. confortir v : v. confortar. confrairatge nm, cf Ubaud Dicort : « relations entre confrères, v. afrairament » (v. TdF jos ‘counfreirage’) confraire (R. III, 383) : membre d'una confrairiá ; collèga de profession confrairenal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « confraternel, -elle » (Sèrras-Ess.) confrairessa (R. III, 383 – L. 90) : feminin de confraire ; collèga. confrairiá nf (R. III, 383) : associacion, sovent religiosa, d'ajuda mutuala ; ensemble de personas de meteissa profession. La confrairiá dels tastavins. confrairièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « appartenant à un confrérie » (L. 90) confrairir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre frères » (L. 90, Sèrras-Ess.) confraternal, -a (abs. Dicort) : qu'a un comportament de confraternitat, « confraternel, -elle » (Laus, Rapin). (v. confrairenal) confraternalament (abs. Dicort) : d'un biais confraternal. (v. çai sus) confraternitat nf : esperit e comportament qu'unís entre elas de personas que son confrairas. confraternizar (v. intr.) (abs. Dicort) : se comportar en confraires. confront : limit. Sabi pas ont son los confronts de mon bòsc. confrontable, -bla : que pòt èsser confrontat, -ada. confrontacion : accion de confrontar de personas o de causas. confrontant, -a : que confronta (que limita). Confrontant del levant la tèrra d’un tal, confrontant du levant au champ d’un tel. (v. TdF jos ‘counfounta’) confrontar 1 (v. tr.) : comparar ; opausar ; Confrontar de tèxtes, d'idèas, d'explicacions... Confrontar de testimònis, d'acusats, de suspèctes Èsser confrontat a de dificultats. confrontar 2 (v. tr. e intr.) aver de confronts (limits) comuns. Occitània confronta França, Itàlia, Catalonha... Confrontam, nos propriétés sont limitrophes (v. TdF) confús, -usa : fosc, -a / escur, -a ; indistinct, -a (R. VI, 14) ; moquet, -a. confusament : d'un biais confús. confusible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être confondu, qu’on peut confondre » TdF Sabent confusible, savantasse. (v. TdF) confusion : enrambolh ; error ; vergonha ; destorbi. Una confusion de pòble que se pòt pas dire. Faguèt aquela confusion que se'n mainèt pas. A ma granda confusion m'enganèri un còp de mai. Confusion mentala (med.) confusional, -a : relatiu, -iva a la confusion mentala. confusionar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir de confusion, rendre confus, v. avergonhar » (v. TdF )
|
|
confusionisme nm, cf Ubaud Dicort : « confusionisme » (Rapin) congai nf (abs. Dicort) (de l'anamita con gai : la filha) : femna o joventa de Vietnam. S'es maridat amb una congai. congausir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, approuver ; faire bon accueil » (Sèrras-Ess.). « congausir » (R. III, 444) (v. tr. arc.) : congratular. congelable, -bla : que pòt èsser congelat, -ada. congelacion : accion o resulta de congelar o de se congelar. congelador nm (preconizat Dicort) : maquina de congelar. congelar (v. tr.) : conglaçar (mudar de l'estat liquid a l'estat solid) congelar (se) : se conglaçar. congelator nm : « congélateur » (Lagarde, Per Noste). (v. congelador) congenèr [congenère], -ra adj e n : de la meteissa mena qu'un (a) autre (a) ; parion, -a. congenital, -a : ereditari, -ària ; qu'es portat amb la naissença. Malformacion congenitala. congenitalament : d'un biais congenital congestion : atac (m.) / flux de sang al cervèl, als paumons, a la cara. Moriguèt d'una congestion. congestionar (v. tr.) : amodar una congestion. La colèra congestiona la cara. congestionar (se) : aver una congestion / aver una atac. congestiu, -iva : relatiu, -iva a una congestion. congèt nm, cf Ubaud Dicort : « congé, permission » (v. TdF). « conget » (L. 90) : v. comjat. congièira nf : cunhièira (amontetament de nèu en general) ; acomolòfi / comolament / comolum de nèu dins un cròs. (v. cunhièira 2) L'ecir amontetava las congièiras encara mai. conglaç : congelacion ; glaç ; glacina ; montanha de glaç ; glacièr ; banc de glaç gigantàs dels dos pòls. conglaçar (v. tr. e intr.) : congelar ; glacinar. conglacina nf, cf Ubaud Dicort : (v. conglaçar e glacina) conglomeracion : accion o resulta de conglomerar o de se conglomerar. conglomerar (v. tr.) : formar una massa coerenta. conglomerar (se) : se formar en massa coerenta. conglomerat nm : massa formada per de fragments de minerals divèrses, naturalament o artificialament cimentats ; ensemble d'entrepresas que, jos la forma de filialas e de participacions, recampan d'activitats diversificadas. conglutinacion (R. III, 480) : accion o resulta de conglutinar. conglutinant, -a : que conglutina. conglutinar (v. tr.) : jónher doas causas amb quicòm de viscós. congost nm, cf Ubaud Dicort : « goût savoureux, saveur, v. gost, sabor » (v. TdF) congòst nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pas estrech e prigond entremièg doas montanhas. congosta : delectacion (R. IV, 51). congostar (se) : se delectar (R. IV, 51). congostós, -osa : delectable, -a (R. IV, 51). congostosament adv : delectablament (R. IV, 51). congra nf, cf Ubaud Dicort : « femelle du congre » (L. 90) congratulacion : felicitacion / compliment. congratulador (abs. Dicort e TdF), -airitz (adj. o subs.) : que congratula. Parlar congratulador. Persona congratulairitz. congratular (v. tr.) : felicitar / complimentar. congratular (se) : se felicitar ; se felicitar mutualament. congratulatòri, -a (abs. Dicort e TdF) : que felicita. Una letra congratulatòria : una letra de felicitacions. congre nm (L. 90), -gra (v. congra) : mena de peis. (Conger vulgaris) (v. TdF) congreacion : produccion ; multiplicacion. congreaire, -aira [~ -airitz] adj e n : productor, -tritz ; afachaire, -a. congrear (v. tr. e intr.) : produire / produsir ; engendrar ; groar ; multiplicar (v. TdF ‘coungreia’) ; nàisser ; pullular [v. congrar (se)]. congrear (se) v pron : se multiplicar, « naître spontanément, se former, pulluler, peupler » (v. TdF jos ‘coungreia’). congregacion : associacion religiosa en general ; a Roma, diferentas amassadas de cardinals ; conglomerat. congreganista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « congréganiste » TdF congregar (v. tr.) : assemblar / amassar ; conglomerar. congregar (se) : s'assemblar / s'amassar. congregatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « collectif, ive » TdF congrelh nm : tindon de tonelièr [v. congrelhs] ; talhièr de fabre per ferrar. (v. TdF ‘coungrel’) « congrelhar » v : v. congrear. congrelhs nm pl, cf Ubaud Dicort : « chantier, pièces de bois, soliveaux sur lesquels dans une cave reposent les tonneaux » (v. Vayssier jos ‘poumpíl’) congrès : assemblada importanta a propaus d'una question (t.a.) congressista (m. e f.) : membre d'un congrès scientific literari, lingüistic, teologic... |
|
|
|
|
|
|