conformar (v. tr.) : far quicòm de confòrme a un modèl, a una nòrma, a un òrdre, a una lei...

Conformar sa vida a la rason.

conformar (se) : se comportar d'après una nòrma, una lei, un òrdre, un modèl...

Se conformar a la volontat de Dieu.

conformator nm : « (outil de chapelier) conformateur » (Per Noste). (v. conformador)

confòrme, -ma : que sa forma correspond a un modèl, a un punt de referéncia, a un tipe, a un òrdre, a una lei...

Una decision confòrma al reglament.

Una còpia confòrma a l'original.

conformisme : respècte estrech de la nòrma, de la tradicion, de las costumas, de la morala... en usatge.

conformista adj e n (m. e f.) : persona que se conforma ric a ric a las costumas, als principis admeses.

La màger part de l'umanitat es puslèu conformista.

conformitat nf (R. III, 366) : qualitat de çò confòrme (t.a.)

Conformitat amb l'original.

Conformitat amb una règla.

confòrt nm (R. III, 376) : benaise material ; « encouragement, secours » TdF.

confortablament : d'un biais confortable.

confortable, -bla : que procura lo benaise material ; important, -a.

Un ostal confortable.

Una paga confortabla.

confortacion (R. III, 376) : accion o resulta de confortar.

confortador (R. III, 376 nm) (abs. Dicort), -airitz : consolador, -airitz.

Nòstra Dòna confortairitz.

confortament [confòrtament] nm (R. III, 376) : accion de confortar.

confortar / confortir (v. tr.) : encorar ; consolar ; assolidar.

Foguèt confortada per sa maire.

Aquò me confòrta dins mon vejaire.

confortar / confortir (se) : se consolar ; tornar prene de fòrças.

Cadun se confòrta coma pòt.

confortatiu, -iva (R. III, 376) : que pòt confortar.

De paraulas confortativas.

confortiment : reconfòrt ; encoratjament ; afortiment.

confortir v : v. confortar.

confrairatge nm, cf Ubaud Dicort : « relations entre confrères, v. afrairament » (v. TdF jos ‘counfreirage’)

confraire (R. III, 383) : membre d'una confrairiá ; collèga de profession

confrairenal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « confraternel, -elle » (Sèrras-Ess.)

confrairessa (R. III, 383 – L. 90) : feminin de confraire ; collèga.

confrairiá nf (R. III, 383) : associacion, sovent religiosa, d'ajuda mutuala ; ensemble de personas de meteissa profession.

La confrairiá dels tastavins.

confrairièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « appartenant à un confrérie » (L. 90)

confrairir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre frères » (L. 90, Sèrras-Ess.)

confraternal, -a (abs. Dicort) : qu'a un comportament de confraternitat, « confraternel, -elle » (Laus, Rapin). (v. confrairenal)

confraternalament (abs. Dicort) : d'un biais confraternal. (v. çai sus)

confraternitat nf : esperit e comportament qu'unís entre elas de personas que son confrairas.

confraternizar (v. intr.) (abs. Dicort) : se comportar en confraires.

confront : limit.

Sabi pas ont son los confronts de mon bòsc.

confrontable, -bla : que pòt èsser confrontat, -ada.

confrontacion : accion de confrontar de personas o de causas.

confrontant, -a : que confronta (que limita).

Confrontant del levant la tèrra d’un tal, confrontant du levant au champ d’un tel. (v. TdF jos ‘counfounta’)

confrontar 1 (v. tr.) : comparar ; opausar ;

Confrontar de tèxtes, d'idèas, d'explicacions...

Confrontar de testimònis, d'acusats, de suspèctes

Èsser confrontat a de dificultats.

confrontar 2 (v. tr. e intr.) aver de confronts (limits) comuns.

Occitània confronta França, Itàlia, Catalonha...

Confrontam, nos propriétés sont limitrophes (v. TdF)

confús, -usa : fosc, -a / escur, -a ; indistinct, -a (R. VI, 14) ;  moquet, -a.

confusament : d'un biais confús.

confusible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être confondu, qu’on peut confondre » TdF

Sabent confusible, savantasse. (v. TdF)

confusion : enrambolh ; error ; vergonha ; destorbi.

Una confusion de pòble que se pòt pas dire.

Faguèt aquela confusion que se'n mainèt pas.

A ma granda confusion m'enganèri un còp de mai.

Confusion mentala (med.)

confusional, -a : relatiu, -iva a la confusion mentala.

confusionar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir de confusion, rendre confus, v. avergonhar » (v. TdF )

 

 

confusionisme nm, cf Ubaud Dicort : « confusionisme » (Rapin)

congai nf (abs. Dicort) (de l'anamita con gai : la filha) : femna o joventa de Vietnam.

S'es maridat amb una congai.

congausir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, approuver ; faire bon accueil » (Sèrras-Ess.). « congausir » (R. III, 444) (v. tr. arc.) : congratular.

congelable, -bla : que pòt èsser congelat, -ada.

congelacion : accion o resulta de congelar o de se congelar.

congelador nm (preconizat Dicort) : maquina de congelar.

congelar (v. tr.) : conglaçar (mudar de l'estat liquid a l'estat solid)

congelar (se) : se conglaçar.

congelator nm : « congélateur » (Lagarde, Per Noste). (v. congelador)

congenèr [congenère], -ra adj e n : de la meteissa mena qu'un (a) autre (a) ; parion, -a.

congenital, -a : ereditari, -ària ; qu'es portat amb la naissença.

Malformacion congenitala.

congenitalament : d'un biais congenital

congestion : atac (m.) / flux de sang al cervèl, als paumons, a la cara.

Moriguèt d'una congestion.

congestionar (v. tr.) : amodar una congestion.

La colèra congestiona la cara.

congestionar (se) : aver una congestion / aver una atac.

congestiu, -iva : relatiu, -iva a una congestion.

congèt nm, cf Ubaud Dicort : « congé, permission » (v. TdF). « conget » (L. 90) : v. comjat.

congièira nf : cunhièira (amontetament de nèu en general) ; acomolòfi / comolament / comolum de nèu dins un cròs. (v. cunhièira 2)

L'ecir amontetava las congièiras encara mai.

conglaç : congelacion ; glaç ; glacina ; montanha de glaç ; glacièr ; banc de glaç gigantàs dels dos pòls.

conglaçar (v. tr. e intr.) : congelar ; glacinar.

conglacina nf, cf Ubaud Dicort : (v. conglaçar e glacina)

conglomeracion : accion o resulta de conglomerar o de se conglomerar.

conglomerar (v. tr.) : formar una massa coerenta.

conglomerar (se) : se formar en massa coerenta.

conglomerat : massa formada per de fragments de minerals divèrses, naturalament o artificialament cimentats ; ensemble d'entrepresas que, jos la forma de filialas e de participacions, recampan d'activitats diversificadas.

conglutinacion (R. III, 480) : accion o resulta de conglutinar.

conglutinant, -a : que conglutina.

conglutinar (v. tr.) : jónher doas causas amb quicòm de viscós.

congost nm, cf Ubaud Dicort : « goût savoureux, saveur, v. gost, sabor » (v. TdF)

congòst nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pas estrech e prigond entremièg doas montanhas.

congosta : delectacion (R. IV, 51).

congostar (se) : se delectar (R. IV, 51).

congostós, -osa : delectable, -a (R. IV, 51).

congostosament adv : delectablament (R. IV, 51).

congra nf, cf Ubaud Dicort : « femelle du congre » (L. 90)

congratulacion : felicitacion / compliment.

congratulador (abs. Dicort e TdF), -airitz (adj. o subs.) : que congratula.

Parlar congratulador.

Persona congratulairitz.

congratular (v. tr.) : felicitar / complimentar.

congratular (se) : se felicitar ; se felicitar mutualament.

congratulatòri, -a (abs. Dicort e TdF) : que felicita.

Una letra congratulatòria : una letra de felicitacions.

congre  nm (L. 90), -gra (v. congra) : mena de peis. (Conger vulgaris) (v. TdF)

congreacion : produccion ; multiplicacion.

congreaire, -aira [~ -airitz] adj e n : productor, -tritz ; afachaire, -a.

congrear (v. tr. e intr.) : produire / produsir ; engendrar ; groar ; multiplicar (v. TdF ‘coungreia’) ; nàisser ; pullular [v. congrar (se)].

congrear (se) v pron : se multiplicar, « naître spontanément, se former, pulluler, peupler » (v. TdF jos ‘coungreia’).

congregacion : associacion religiosa en general ; a Roma, diferentas amassadas de cardinals ; conglomerat.

congreganista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « congréganiste » TdF

congregar (v. tr.) : assemblar / amassar ; conglomerar.

congregar (se) : s'assemblar / s'amassar.

congregatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « collectif, ive » TdF

congrelh nm : tindon de tonelièr [v. congrelhs] ; talhièr de fabre per ferrar. (v. TdF ‘coungrel’)

« congrelhar » : v. congrear.

congrelhs nm pl, cf Ubaud Dicort : « chantier, pièces de bois, soliveaux sur lesquels dans une cave reposent les tonneaux » (v. Vayssier jos ‘poumpíl’)

congrès : assemblada importanta a propaus d'una question (t.a.)

congressista (m. e f.) : membre d'un congrès scientific literari, lingüistic, teologic...