confession : accion de confessar o de se confessar.

confessional 1 nm : mena de recapte de fust aplechat per se confessar.

confessional 2, -a adj : relatiu, -iva a la confession (sacrament de peniténcia) o a la confession de la fe.

Lo secret confessional.

Escòla confessionala.

confessor nm : confessaire / prèire qu'ausís las confessions.

confèti [confètis ~ confetti nm pl, cf Ubaud Dicort] (de l'it. confetti) : rondèla pichonèla de papièr de color.

Gèta que getaràs se getavan de manats de confètis.

« confiar » (fr.) : v. confisar.

confidéncia : çò que l'òm fisa a q.q. e que cal pas esventar / secret (L. 337).

confidencial, -a : comunicat, -ada en confidéncia.

confidencialament : d'un biais confidencial.

confidencialitat nf, cf Ubaud Dicort : « confidentialité » (Per Noste)

confident, -a n : q.q. que recep de confidéncias.

confidor nm : estofat de carn ; aisina metallica per far còire quicòm a l'estofat.

Confidor de pression : glotona de pression. (v. glotona)

configuracion : aspècte general de quicòm, d'un país, d'un païsatge ; ensemble d'elements d'un sistèma informatic.

configurar (v. tr.) : balhar una forma, un aspècte a quicòm.

Es la rotacion que configurèt la Tèrra.

confiment : accion o resulta de confir quicòm ; estofat ; confitura ; dragèia ; sucrariá.

confinament (abs. Dicort) : accion de confinar o de se confinar endacòm. (v. confinhament 2)

confinar 1 (abs. Dicort) (v. tr.) : claure q.q. dins un airal limitat ; embarrar. (v. confinhar 1)

confinar (se) (abs. Dicort) : se limitar a ; s'embarrar. (v. confinhar (se))

confinar 2 (abs. Dicort) (v. tr. ind.) : èsser limitròf ; èsser contigú ; se sarrar bravament de. (v. confinhar 2)

Lo teu rasonament confina a l'asenada.

Occitània confina amb Catalonha.

confinh nm / confinha (v. confinha): limit ; talvera ; canton ; recanton ; « coin du feu, foyer » (Alibert).

confinha nf, cf Ubaud Dicort : « limite, frontière » TdF jos ‘counfino’

confinhament 1 nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) / confinhièr (v. confinhièr ) :: tropelada compacta.

confinhament 2 nm, cf Ubaud Dicort : « confinement » (Laus)

confinhar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, confiner, reléguer » TdF jos ‘counfina’

confinhar (se) 1 v pron : « se confiner, se rencogner, se claquemurer » TdF jos ‘counfina’ ; « se rencoigner ; se faire une place dans la foule » (Alibert) ;  

confinhar 2 (v. tr.) : « confiner (être voisin de) » (Basic)  ; confrontar « pour ‘être voisin’, v. confrontar 2 » (v. TdF jos ‘counfina’)

confinhar (se) 2 v pron (abs. TdF e Alibert) : se confrontar / èsser vesins / se tocar [v. confinhar 2].

confinhièr nm, cf Ubaud Dicort : « foule compacte [v. confinhament 1] ; tas de fruits à moitié gâtés » (Alibert)

confir [ ~ confire, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : « confire, v. condir »;  còire doçamenton ; « tenir enfermé ; digérer ; dorlotter » ; gastar / corrompre ; « éprouver longtemps du chagrin, v. estofar » (v. TdF ‘counfi’) ; poirir.

Las nèblas confisson la frucha.

confir [ ~ confire] (far -) v. tr. : far coire doçamenton ; far demesir.

Far confir de carn, de frucha.

Far confir la sopa.

confir [ ~ confire] (se) v pron : se còire doçamenton ; se demesir ; se perir / se poirir / se gastar / se corrompre ; « cuire au soleil ; se calfeutrer, s’étioler dans une chambre » (v. TdF jos ‘counfi’).

La frucha tròp madura se confís.

« confire » (confire v, cf Ubaud Dicort) : v. confir.

confirmable, -bla : que pòt èsser confirmat, -ada.

confirmacion : accion de confirmar, d'assolidar ; pròva.

Confirmacion (la -) : un dels sèt sacraments de la Glèisa.

confirmaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui confirme ; qui donne un soufflet » TdF ‘counfiermaire’

confirmant, -a n : que fa la confirmacion oficiala de sa fe.

confirmar (v. tr. e intr.) : donar lo sacrament de confirmacion; recebre aquel sacrament ; assolidar ; afortir ; provar.

confirmatiu, -iva adj : que confirma / qu'assolida.

Signe confirmatiu.

Paraulas confirmativas.

confirmatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui confirme, qui porte confirmation » TdF ‘counfiermatori’

confisaire, -aira (-airitz) n , cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui confie ; confiant, ante, familier, ère, expansif, ive » TdF

confisança : fisança.

confisar (v. tr. e intr.) : fisar quicòm a q.q. ; li deslargar çò que te cacha ; li far fisança.

confisar (se) : se deslargar a q.q. ; se fisar de q.q.

confisariá : sucrariás en general ; botiga de confiseire, -a.

confiscable, -bla : que pòt èsser confiscat, -ada.

confiscacion : accion o resulta de confiscar quicòm.

confiscar (v. tr.) : prene quicòm a q.q. sens o panar.

Se faguèt confiscar son telefòn portable.

confiseire, -eira [~ eiritz] n : persona que fa de confisariá.

confison nf : accion de far còire doçamenton.

confit 1 nm : metòda (carnsalada servada dins de grais) (v. TdF)

Confit de rit, d'auca, de pòrc.

 

 

 

confit 2, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « confit, ite ; mijoté ; choyé ; flétri, ie, desséché, exténué, ruiné, confisqué, ée » TdF jos ‘counfi’

confiteòr nm (lat.) : pregària de repenténcia.

confitura : frucha demesida cuècha doçamenton amb de sucre.

confiturariá : fabrica de confituras.

confiturièr, -ièira : persona que trabalha dins una confiturariá.

confla : inflacion (R. III, 559) del ventre ; tampona / sadol ; bofiga / botiòla / pustula ; meteorizacion. (v. TdF jos ‘gounflo’)

conflabogre(s) nm, cf Ubaud Dicort : v. conflacoquin(s). (v. TdF jos ‘gounflo-couquin’)

confla boièr (v. p. 21, 2°/) [conflaboièr] nm : mena de rasim blanc.

confla buòu [conflabuòu] nm : mena d'insècte, « bupreste » TdF ‘gounflo-biòu’.

confla-coquin (v. p. 20, 1°/) [conflacoquin(s) nm, cf Ubaud Dicort] : mangisca conflaira.

conflada : tampona / brave sadol.

confladissa : confla / conflament / inflacion (R. III, 559) ; enfladura (L. 147).

conflagracion : escombor / escomboire ; conflit internacional.

conflaire, -aira [~ -airitz] adj e n : q.q. que confla ; q.q. que se confla ; marrida lenga ; q.q. que manja tròp o que beu tròp.

conflament : enfladura (L. 147) ; inflacion (R. III, 559). 

conflant, -a adj : que confla ; qu'es còrferit.

confla palhièr [conflapalhièr] nm : esparset (mena de fen que fa fòrça volum)

confla pastre [conflapastre] nm : mena de figa.

conflapèl (a -) loc adv (abs. Dicort) : a sadol / a conflapança.

conflar (v. tr. e intr.) : enflar (L. 147) / uflar (los 2, R. VI, 536).

conflar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se gonfler, s’enorgueillir, v. espompir (s’) ; s’indigérer, se météoriser, en parlant des bestiaux ; se gorger, s’enivrer ; avoir le cœur gros » TdF jos ‘gounfla’

conflarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gonflé, -e » (v. Alibert)

conflas nf pl, cf Ubaud Dicort : « robe bouffante, crinoline » (v. TdF jos ‘gounflo’)

conflason nf, cf Ubaud Dicort : « gonflement, tel que celui produit par les légumes » TdF jos ‘gounflesoun’

conflatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de gonfler, de bouffer ; crevaille » TdF jos ‘gounflage’

confla-ventre [conflaventre] adj e nm : confla-coquin ; confla-crestian.

confle 1 [, -fla, cf Ubaud Dicort] (adj.) :  sadol,  « gonflé, enflé, ée ; dodu, ue ; qui a le cœur gros, le cœur plein ; soûl, ivre ; outré, fatigué, ée » TdF jos ‘gounfle 1’

confle 2 (subs. m) : sadol ; « soufflet de cheminée ; flot, gonflement, v. regonfle ; cœur gros, émotion, dépit » (v. TdF jos ‘gounfle 2’)

Es sadola : n'ai un confle !

conflejar (v. intr.) : « gonfler, enfler » (Alibert) ; « renfler ; avoir le cœur gros, suffoquer d’émotion » (v. TdF ‘gounfleja’) ;  se conflar / s'encreire / se vantar.

conflet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « soufflet de cheminée, v. bofet plus usité » (v. TdF ‘gounflet 1’)

conflet 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu gonflé, ée » TdF jos ‘gounflet 2’ ; « un peu gros » (Alibert)

confleta (m. e f.) : que s'encrei, que se vanta / que se confla ; « nf,  personne qui mange et boit beaucoup » (v. TdF jos ‘gounfleto’).

conflicte : antagonisme, oposicion de sentiments, d'opinions entre d'Estats, de grops o de personas ; oposicion entre las impulsions e los interdits socials.

conflictual, -a : relatiu, -iva a un conflicte.

Situacion conflictuala.

conflitge nm, cf Ubaud Dicort : « gonflement, enflure ; besoin de s’épancher, de pleurer, d’exhaler sa douleur ou sa colère ; ballonnement, météorisation, maladie à laquelle sont sujets les ruminants qui ont mangé de la luzerne, du trèfle, etc., en trop grande quantité » (v. TdF ‘gounflige’)

conflor nf, cf Ubaud Dicort : « gonflement, besoin d’exhaler sa douleur, v. conflitge » (v. TdF ‘gounflour’)

conflòri / conflorós (m.) (l.p.) (los  2, abs. Dicort) : que s'encrei bravament. (v. confleta)

conflòti nm, cf Ubaud Dicort : « mouflard, poupon » TdF jos ‘gounfloun’

confluéncia : accion de confluir.

Confluéncia de dos rius, de dos corrents de pensada.

confluent nm : jonhent (airal que dos corrents (t.a.) i se jonhon)

Confluent de doas ribièiras, de dos corrents comercials.

confluir [ ~ confluïr] (v. tr.) : se jónher ; tendre cap a un punt precís.

Las aspiracions umanas confluisson cap al bonur.

confolut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « comble » (Carrasco). (v. comol)

confondeire, -eira (~ -eiritz) adj, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui confond, qui bouleverse » TdF

confondre (v. tr.) (R. III, 356) : prene quicòm o q.q. per quicòm mai o q.q. mai ; far venir q.q. incapable de se justificar.

Confondèssetz pas un ase amb un muòl !

Lo panaire foguèt confondut per las pròvas.

confondre (se) : èsser pas brica diferent.

La color de las pòrtas se confond amb las parets.

confondut, -uda part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « confondu, ue » TdF jos ‘counfoundre’

conformacion : forma particulara d'un organ, d'una causa, d'una persona, d'un animal.

Una marrida conformacion.

Un vici de conformacion.

conformador nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : « conformateur, instrument pour prendre la conformation exacte de la tête » (Rapin)

confòrmament adv : en conformitat.