|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
confession : accion de confessar o de se confessar. confessional 1 nm : mena de recapte de fust aplechat per se confessar. confessional 2, -a adj : relatiu, -iva a la confession (sacrament de peniténcia) o a la confession de la fe. Lo secret confessional. Escòla confessionala. confessor nm : confessaire / prèire qu'ausís las confessions. confèti [confètis ~ confetti nm pl, cf Ubaud Dicort] (de l'it. confetti) : rondèla pichonèla de papièr de color. Gèta que getaràs se getavan de manats de confètis. « confiar » (fr.) : v. confisar. confidéncia : çò que l'òm fisa a q.q. e que cal pas esventar / secret (L. 337). confidencial, -a : comunicat, -ada en confidéncia. confidencialament : d'un biais confidencial. confidencialitat nf, cf Ubaud Dicort :
« confidentialité » (Per Noste) confident, -a n : q.q. que recep de confidéncias. confidor nm : estofat de carn ; aisina metallica per far còire quicòm a l'estofat. Confidor de pression : glotona de pression.
(v. glotona) configuracion : aspècte general de quicòm, d'un país, d'un païsatge ; ensemble d'elements d'un sistèma informatic. configurar (v. tr.) : balhar una forma, un aspècte a quicòm. Es la rotacion que configurèt la Tèrra. confiment : accion o resulta de confir quicòm ; estofat ; confitura ; dragèia ; sucrariá. confinament (abs. Dicort) : accion de
confinar o de se confinar endacòm. (v. confinhament 2) confinar 1 (abs. Dicort) (v. tr.) : claure q.q. dins un airal limitat ; embarrar. (v. confinhar 1) confinar (se) (abs. Dicort) : se limitar a ;
s'embarrar. (v. confinhar
(se)) confinar 2 (abs. Dicort) (v. tr. ind.) : èsser limitròf ; èsser contigú ; se sarrar bravament de. (v. confinhar 2) Lo teu rasonament confina a l'asenada. Occitània confina amb
Catalonha. confinh nm / confinha (v. confinha): limit ; talvera ; canton ; recanton ; « coin du feu, foyer » (Alibert). confinha nf, cf Ubaud Dicort : « limite,
frontière » TdF jos
‘counfino’ confinhament 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / confinhièr
(v. confinhièr ) :: tropelada
compacta. confinhament
2 nm, cf Ubaud Dicort :
« confinement » (Laus) confinhar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, confiner, reléguer » TdF jos ‘counfina’ confinhar (se) 1 v pron : « se
confiner, se rencogner, se claquemurer » TdF jos
‘counfina’ ; « se rencoigner ; se faire une place dans la
foule »
(Alibert) ; confinhar 2 (v. tr.) : « confiner (être voisin de) » (Basic) ; confrontar « pour ‘être voisin’, v. confrontar 2 » (v. TdF jos ‘counfina’) confinhar (se) 2 v pron (abs. TdF e Alibert) : se confrontar / èsser vesins / se tocar [v. confinhar 2]. confinhièr nm, cf Ubaud Dicort : « foule compacte [v. confinhament 1] ; tas de fruits à
moitié gâtés »
(Alibert) confir [ ~ confire, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e
tr.) : « confire, v. condir »; còire
doçamenton ; « tenir
enfermé ; digérer ; dorlotter » ;
gastar / corrompre ;
« éprouver longtemps du chagrin, v. estofar » (v. TdF
‘counfi’) ; poirir. Las nèblas confisson la frucha. confir [ ~ confire] (far -) v. tr. : far coire doçamenton ; far demesir. Far confir de carn, de frucha. Far confir la sopa. confir [ ~ confire] (se) v pron : se còire doçamenton ; se demesir ; se perir / se poirir / se gastar / se corrompre ; « cuire au soleil ; se calfeutrer, s’étioler dans une chambre » (v. TdF jos ‘counfi’). La frucha tròp madura se confís. « confire » (confire v, cf Ubaud Dicort) : v. confir. confirmable, -bla : que pòt èsser confirmat, -ada. confirmacion : accion de confirmar, d'assolidar ; pròva. Confirmacion (la -) : un dels sèt sacraments de la Glèisa. confirmaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui confirme ; qui donne
un soufflet » TdF ‘counfiermaire’ confirmant, -a n : que fa la confirmacion oficiala de sa fe. confirmar (v. tr. e intr.) : donar lo sacrament de confirmacion; recebre aquel sacrament ; assolidar ; afortir ; provar. confirmatiu, -iva adj : que confirma / qu'assolida. Signe confirmatiu. Paraulas confirmativas. confirmatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui confirme, qui porte
confirmation » TdF ‘counfiermatori’ confisaire, -aira (-airitz) n , cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui confie ; confiant,
ante, familier, ère, expansif, ive » TdF confisança : fisança. confisar (v. tr. e intr.) : fisar quicòm a q.q. ; li deslargar çò que te cacha ; li far fisança. confisar (se) : se deslargar a q.q. ; se fisar de q.q. confisariá : sucrariás en general ; botiga de confiseire, -a. confiscable, -bla : que pòt èsser confiscat, -ada. confiscacion : accion o resulta de confiscar quicòm. confiscar (v. tr.) : prene quicòm a q.q. sens o panar. Se faguèt confiscar son telefòn portable. confiseire, -eira [~ eiritz] n : persona que fa de confisariá. confison nf : accion de far còire doçamenton. confit 1 nm : metòda (carnsalada servada dins de grais) (v. TdF) Confit de rit, d'auca, de pòrc. |
|
confit 2, -ida adj, cf Ubaud Dicort :
« confit, ite ; mijoté ; choyé ;
flétri, ie, desséché, exténué,
ruiné, confisqué, ée » TdF jos ‘counfi’ confiteòr nm (lat.) : pregària de repenténcia. confitura : frucha demesida cuècha doçamenton amb de sucre. confiturariá : fabrica de confituras. confiturièr, -ièira : persona que trabalha dins una confiturariá. confla : inflacion (R. III, 559) del ventre ; tampona / sadol ; bofiga / botiòla / pustula ; meteorizacion. (v. TdF jos ‘gounflo’) conflabogre(s) nm, cf Ubaud Dicort :
v. conflacoquin(s). (v. TdF jos
‘gounflo-couquin’) confla boièr (v. p. 21, 2°/) [conflaboièr] nm : mena de rasim blanc. confla buòu [conflabuòu] nm : mena d'insècte, « bupreste » TdF ‘gounflo-biòu’. confla-coquin (v. p. 20, 1°/) [conflacoquin(s) nm, cf Ubaud Dicort] : mangisca conflaira. conflada : tampona / brave sadol. confladissa : confla / conflament / inflacion (R. III, 559) ; enfladura (L. 147). conflagracion : escombor / escomboire ; conflit internacional. conflaire, -aira [~ -airitz] adj e n : q.q. que confla ; q.q. que se confla ; marrida lenga ; q.q. que manja tròp o que beu tròp. conflament : enfladura (L. 147) ; inflacion (R. III, 559). conflant, -a adj : que confla ; qu'es còrferit. confla palhièr [conflapalhièr] nm : esparset (mena de fen que fa fòrça volum) confla pastre [conflapastre] nm : mena de figa. conflapèl (a -) loc adv (abs. Dicort) : a sadol / a conflapança. conflar (v. tr. e intr.) : enflar (L. 147) / uflar (los
2, R. VI, 536). conflar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se
gonfler, s’enorgueillir, v. espompir (s’) ;
s’indigérer, se météoriser, en parlant des
bestiaux ; se gorger, s’enivrer ; avoir le cœur gros » TdF jos ‘gounfla’ conflarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gonflé,
-e » (v. Alibert) conflas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« robe bouffante, crinoline » (v. TdF jos ‘gounflo’) conflason nf, cf Ubaud Dicort :
« gonflement, tel que celui produit par les légumes » TdF jos ‘gounflesoun’ conflatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de gonfler, de bouffer ; crevaille » TdF jos ‘gounflage’ confla-ventre [conflaventre] adj e nm : confla-coquin ; confla-crestian. confle 1 [, -fla, cf Ubaud Dicort] (adj.) : sadol, « gonflé,
enflé, ée ; dodu, ue ; qui a le cœur gros, le
cœur plein ; soûl, ivre ; outré, fatigué,
ée » TdF jos ‘gounfle
1’ confle 2 (subs. m) : sadol ; « soufflet de cheminée ; flot, gonflement, v. regonfle ; cœur gros, émotion, dépit » (v. TdF jos ‘gounfle 2’) Es sadola : n'ai un confle ! conflejar (v. intr.) : « gonfler,
enfler » (Alibert) ; « renfler ; avoir le cœur gros,
suffoquer d’émotion » (v. TdF ‘gounfleja’) ; se
conflar / s'encreire / se vantar. conflet 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« soufflet de cheminée, v. bofet plus
usité » (v. TdF ‘gounflet 1’) conflet 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu
gonflé, ée » TdF jos ‘gounflet
2’ ; « un peu
gros » (Alibert) confleta (m. e f.) : que s'encrei, que se vanta / que se
confla ; « nf, personne qui
mange et boit beaucoup » (v. TdF
jos
‘gounfleto’). conflicte : antagonisme, oposicion de sentiments, d'opinions entre d'Estats, de grops o de personas ; oposicion entre las impulsions e los interdits socials. conflictual, -a : relatiu, -iva a un conflicte. Situacion
conflictuala. conflitge nm, cf Ubaud Dicort :
« gonflement, enflure ; besoin de s’épancher, de
pleurer, d’exhaler sa douleur ou sa colère ; ballonnement,
météorisation, maladie à laquelle sont sujets les
ruminants qui ont mangé de la luzerne, du trèfle, etc., en trop
grande quantité » (v. TdF ‘gounflige’) conflor nf, cf Ubaud Dicort :
« gonflement, besoin d’exhaler sa douleur, v. conflitge » (v. TdF ‘gounflour’) conflòri / conflorós (m.) (l.p.) (los 2, abs. Dicort) : que s'encrei bravament. (v. confleta) conflòti nm, cf Ubaud Dicort : « mouflard, poupon » TdF jos ‘gounfloun’ confluéncia : accion de confluir. Confluéncia de dos rius, de dos corrents de pensada. confluent nm : jonhent (airal que dos corrents (t.a.) i se jonhon) Confluent de doas ribièiras, de dos corrents comercials. confluir [ ~ confluïr] (v. tr.) : se jónher ; tendre cap a un punt precís. Las aspiracions umanas confluisson cap al bonur. confolut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
« comble » (Carrasco). (v. comol) confondeire, -eira (~ -eiritz) adj, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui confond,
qui bouleverse » TdF confondre (v. tr.) (R. III, 356) : prene quicòm o q.q. per quicòm mai o q.q. mai ; far venir q.q. incapable de se justificar. Confondèssetz pas un ase amb un muòl ! Lo panaire foguèt confondut per las pròvas. confondre (se) : èsser pas brica diferent. La color de las pòrtas se confond amb las parets. confondut, -uda part pass e
adj, cf Ubaud Dicort : « confondu,
ue » TdF jos
‘counfoundre’ conformacion : forma particulara d'un organ, d'una causa, d'una persona, d'un animal. Una marrida conformacion. Un vici de conformacion. conformador nm (v. Ubaud Dicort e TdF) :
« conformateur, instrument pour prendre la conformation exacte de
la tête » (Rapin) confòrmament adv : en conformitat. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|