condescendéncia : complasença ; superioritat abusiva.

condescendent, -a : que fa pròva de condescendéncia.

condescendre (v. intr.) : consentir a / s'abaissar a.

« condesir » v : v. condusir.

condicion : circomstància per qu'una causa capite ; clausula obligatòria per la validitat d'un acte ; causa que determina l'estat de q.q. o de quicòm ; posicion sociala.

Condicions favorablas.

Condicions draconianas.

La condicion umana.

Una persona de condicion.

condicionador nm, cf Ubaud Dicort : « (appareil) conditionneur » (v. Per Noste)

condicionaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « (professionnel) conditionneur, -euse » (Per Noste)

condicional 1 nm : mòde verbal de l'eventualitat.

condicional 2, -ala adj : somés, esa a una condicion.

Venda condicionala.

Promessa condicionala.

condicionalament adv, cf Ubaud Dicort : « conditionnellement » TdF

condicionament nm : accion o resulta de condicionar.

condicionar (v. tr.) : sometre a tala o tala condicion ; preparar de tal o tal biais.

Me condicionaràs aquel còlis plan coma cal !

condicionat, -ada : somés, -esa a tala o tala condicion.

M'agrada pas de me sentir aital condicionat !

condil nm, cf Ubaud Dicort : (anat.) « condyle » (Rapin)

condilian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « condylien, -enne » (v. condil)

condilòma (m.) : tumor pichona al nivèl de l'anus (lat.) o de la vulva.

condiment nm (R. II, 456) : substància per donar mai de gost al manjar.

condir / condire (v. tr.) (R. II, 456) : salar ; pebrar ; aprestar amb un condiment.

condiscípol nm (abs. Dicort ; v. Laus e discípol) / condisciple nm (v. Ubaud Dicort ; v. disciple): companh d'escòla ; companh d'estudis de la meteissa categoria.

condolença (abs. Dicort) : dolor per la pena d'un autre. (v. condolenças)

condolenças nf pl, cf Ubaud Dicort : « condoléances » (Laus, Basic). (v. complanchas)

condòm nm (Laus ; abs. Dicort) : preservatiu per evitar un malparat venerian.

condomina nf : tèrra franca de talhas senhoralas ; tèrra comunala ; pastural comunal.

I aviá una condomina dins cade vilatge.

condominium (lat.) [condomini nm (v. Ubaud Dicort e Laus)] : sobeiranetat en comun.

Condominium francoanglés d'Ebridas Novèlas.

condor [condòr, cf Ubaud Dicort] nm : mena d'aucelàs de rapina (Vultur gryphus)

condormir (se) v pron  (v. Ubaud Dicort e Vayssier) : se sondormir ; s'aconsomir.

condòrsa nf : travèrsa de cleda per la consolidar, « traverse qiui relie les palis d’une haie ou les roseaux d’une hutte ; perche transversale, v. barra ; saucisson de roseau qui fortifie en travers les claies d’une bordigue ». (v. TdF)

Vielha condòrsa, vieille femme usée. (v. TdF)

condorsar (v. tr.) : consolidar amb de condòrsas.

condorsat, -ada : consolidat, -ada amb de condòrsas.

« condosir » v : v. condusir.

CONDR- : forma prefixada del grèc khòndròs (cartilage)

condral, -a : relatiu, -iva al cartilage (R. II, 344).

condrech 1 nm, cf Ubaud Dicort : « champ bien cultivé » (Alibert)

condrech 2, -a adj / condreit, -a [veire condrech, cf Ubaud Dicort] : en bon estat ; « en bon état de culture » (Alibert).

condrechament : d'un biais condrech.

condrina : substància obtenguda a partir dels cartilages.

condriòma nm, cf Ubaud Dicort : « (biol.) chondriome » (Rapin)

condriosòma nm, cf Ubaud Dicort : « (biol.) chondriosome » (Rapin)

condriti (f.) : inflamacion del cartilage (R. II, 344).

condriu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « dangereux, euse, en parlant d’un mauvais pas, d’un jour ou d’une saison » TdF

CONDRO- : forma prefixada del grèc khòndròs (cartilage)

condroblast (m.) : cellula pus primièira del teissut cartilaginós.

condrocalcinòsi (f.) : artriti inflamatòria recurrenta.

condrocit : compausat cellular del teissut cartilaginós.

condrocrani (m.) : crani cartilaginós de l'embrion.

condrodistrofia : malformacion de cartilage.

condrogenèsi (f.) : formacion de cartilage.

condroïde, -da : cartilaginós, -osa.

condròma (m.) : tumor benigna del teissut cartilaginós.

condropatia : malautiá del cartilage.

conduccion : transmission d'aquí aquí de la calor, de l'electricitat... ; transmission del potencial d'accion lo long d'una neuròna o d'una cellula musculara.

Conduccion electrica.

Conduccion termica.

conduch 1 nm / conduit [veire conduch, cf Ubaud Dicort] : canèl ; canal ; canalòt ; tudèl.

conduch 2, -a adj : p.p. de conduire, « conduit, uite » (v. TdF jos ‘coundurre’).

conducha nf / conduita [veire conducha] : biais de se conduire (v. TdF ‘counducho’) : « conduite d’un véhicule » (Rapin).

conduchar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, conduire, accompagner, escorter » TdF

conduchièr nm, cf Ubaud Dicort : « prêtre séculier qui était attaché à certains prieurés, desservant » TdF

conduchièr (bon -) n e adj m : « ménager de son bien, qui sait conduire ses affaires » (v. TdF suppl)

conductància nf : (fisica) « conductance » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 201)

conductibilitat nf, cf Ubaud Dicort : « conductibilité » (Rapin)

 

 

 

conductible, -bla : capable, -a d'èsser conduch, -a.

conductimètre : aparelh per mesurar la conductivitat.

conductimetria : mesura de la conductivitat electrica.

conductimetric, -a : relatiu, -iva a la conductimetria.

conductivitat nf : qualitat de çò bon conductor de calor...

conductor 1, -tritz (adj.) : tot çò que pòt transmetre la calor, l'electricitat... ; que condutz (t.a.)

Los metals son mai que mai de bons conductors.

Fil conductor.

Substància conductritz.

conductor 2, -tritz n : persona que mena un veïcul ; persona que tira davant ; menaire, -a.

conduire (R. III, 83) / condusir (los 2, L. 89) (v. tr. e intr.) : governar ; mestrejar ; acompanhar ; menar (t. a.)

Sap pas conduire : sap pas menar una autò.

conduire / condusir (se) : se comportar de tal o tal biais.

Se sap pas conduire : es pas capable de se conduire.

conduita [veire conducha, cf Ubaud Dicort] nf : biais de conduire o de se conduire ; canalizacion.

condura nf, cf Ubaud Dicort : « assaisonnement de la soupe, beurre, huile, graisse ou lard, v. onchura » (v. TdF)

condurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assaisonner, v. assaborar » (v. TdF)

conduratge nm, cf Ubaud Dicort : (v. condurar)

conduseire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui conduit » TdF

condusir v, cf Ubaud Dicort : v. conduire. (v. TdF jos ‘coundurre’)

condusit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : v. conduch 2. (v. TdF jos ‘coundurre’)

coneguda / conoguda nf : coneissença (t. a.), « ce qui est connu, notion » TdF jos ‘coneigudo’

conegut [ / conogut], -uda part pass e adj, cf Ubaud Dicort : t. a. del vèrb conéisser transitiu.

coneissable [ ~ conoissable], -bla adj, cf Ubaud Dicort : de bon conéisser ; de bon reconéisser.

coneissedor ~ conoissedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « connaissable » (Laus) ; « à juger, à décider » (L. 90)

coneisseire [ ~ conoisseire], -eira [~ -eiritz] n, cf Ubaud Dicort : persona que i se coneis (t.a.)

coneissement [ ~ conoissement] nm, cf Ubaud Dicort  : coneissença. v. çai jos.

coneissença / conoissença : instruccion ; competéncia ; çò conegut (t.a.) ; q.q. de conegut.

coneissent [ ~ conoissent], -a adj e n, cf Ubaud Dicort  : experimentat, -ada ; savi, sàvia.

conéisser / conóisser (v. tr. e intr.) : aver una idèa de q.q. ; aver una idèa de quicòm ; reconéisser ; avoar ; (sens biblic) : aver de relacions sexualas amb una femna.

Coneissi que... : sabi que...

Caïn coneguèt sa femna, que concebèt e enfantèt Enòc.

conéisser / conóisser (se) : far coneissénca ; aver una idèa de se ; aver sa plena coneissença.

Se coneguèron al regiment.

Tornar conéisser : se reviscolar ; se reconéisser.

conèl : mena de nassa.

conestable (arc.) : ancian títol de comandant màger de cavalariá.

conestabliá nf, cf Ubaud Dicort : « connétablie, juridiction ou dignité de connétable » TdF

confeccion : fabricacion en seria d'après un patron tipe.

Un vestit de confeccion (contrari de sus mesura)

confeccionaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « confectionneur, -euse » (Laus)

confeccionar (v. tr.) : fabricar de A a Z (t. a.) ; metre sus pè.

confederacion : associacion permanenta d'Estats independents.

confederal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « confédéral, -e » (Laus)

confederar (v. tr.) : associar en confederacion.

confederar (se) : s'associar en confederacion.

confederat, -ada : associat, -ada en confederacion.

confederatiu, -iva (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una confederacion, « confédératif, -ive » (Laus). (v. confederal)

confèr nm : pè ; pè ferrat.

Als 4 confèrs / als grands 4 pès / als 4 dalhs : a cambas-ajudatz-me / al brutle / a la buta-buta...

conferéncia : parladissa d'un especialista sus un tèma literari, scientific, politic, religiós...

Conferéncia pedagogica.

Conferéncia de premsa.

Mèstre de conferéncias : títol universitari.

conferencièr, -ièira : persona que fa una conferéncia.

conferir (v. tr. e intr.) : balhar / concedir / atribuir.

confermar (v. tr. e intr.) (arc.) (R. III, 314) (non preconizat Dicort) e derivats : v. confirmar.

confés, -essa [confès, -èssa] adj (v. Ubaud Dicort, L. 89  e TdF) : persona qu'a avoada sa malafacha.

confèssa nf, cf Ubaud Dicort : « confesse, v. confession » (v. TdF ‘counfèsso’)

Anar a confessa : s'anar confessar.

confessable, -bla : que pòt èsser confessat, -ada.

confessadís, -issa adj : que ven de se confessar.

Se téner confessadís, se confesser assidûment, se tenir en état de grâce. (v. TdF)

confessador, -airitz [, -dora n, cf Ubaud Dicort] / confessaire 1, -aira n : penitent, -a « pénitent, ente, qui se présente à confesse, v. penitent ». (v. TdF jos ‘counfessadou’)

confessaire 2 nm : prèire que confèssa [v. confessor]. (v. TdF jos ‘counfessadou’

confessar (v. tr. e intr.) : avoar ; ausir en confession ; questionar ; sermonar ; baclar / far a la tabusta :

Confessar lo lièch (l.p.) : lo far a la buta-buta.

confessar (se) : avoar sos pecats a un prèire.

S’anar confessar : anar a confessa.