|
||||
|
|
|
|
|
|
concernent (prep) : quant a / per çò qu'es de. Concernent aquela question, sabi pas grand causa. concernir (v. tr.) : se raportar a q.q. o a quicòm. En çò que me concernís soi pas ges de ton dire. concèrt : session de cant o de musica instrumentala. concertacion : accion de se concertar abans de far quicòm, mai que mai dins lo domeni politic e social. concertant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « concertant, ante » TdF Sinfonia concertanta, symphonie concertante. (Rapin) concertar (v. tr.) : preparar un accion en comun. concertar (se) : s'entendre per far quicòm ensemble. concertista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « concertiste » (Rapin) concession : cession (R. II, 388) ; donacion ; consentida. Concession a perpetuitat dins un cementèri. concessionari, -ària n : persona qu'a obtenguda una concession. Es concessionari d'una marca de veïculs. concessiu, -iva adj : qu'implica una concession. Una proposicion concessiva (gram.). « conceure » v : v. concebre. concha 1 nf, cf Ubaud Dicort : v. conchadura. (v. TdF jos ‘counchaduro’) concha (en -) 2 loc adv, cf Ubaud Dicort : « en état, dispos (it. acconcio, ajusté) » TdF còncha nf : (femna de marrida vida), cf Ubaud Dicort. conchadura nf, cf Ubaud Dicort : « ordure, souillure » TdF conchar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, embrener, salir, souiller ; diffamer, compromettre » (v. TdF) concili nm : amassada d'evesques e de teologians per estudiar una question e prene una decision. conciliable, -bla : que pòt èsser conciliat. conciliabul nm, cf Ubaud Dicort : « conciliabule » TdF conciliacion : arrengament / acòrdi / ententa / mediacion / transaccion ; accion d'un jutge sus doas personas o mai per assajar de las metre d'acòrdi ; procediment de reglament a la bona. Assag de conciliacion abans un divòrci. conciliador (abs. Dicort), -airitz : : que pòt conciliar. (v. conciliaire) Far una concession conciliairitz. conciliaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « n et adj, conciliateur, trice » (TdF) conciliant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « conciliant, ante » TdF conciliar 1 (v. tr.) : metre en acòrdi de punts de vista diferents. conciliar (se) : s'endevenir ; metre q.q. de son costat. conciliar 2, -a adj : relatiu, -iva a un concili. Decision conciliara. conciliator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « conciliateur, -trice » (Laus) conciliatòri, -a adj (abs. Dicort) : que vòl conciliar, « conciliatoire » (Rapin). Mesuras conciliatòrias. concís, -isa (R. V, 167) : cortet ; condensat (v. TdF) ; precís. Escrivan, orator, diccionari concises. concisament : d'un biais concís. concision (R. V, 168) : qualitat de çò concís. conciutadan, -a n : de la meteissa ciutat. conclau / conclavi (los 2, abs. Dicort): airal que los cardinals i s'amassan per elegir un Papa ; aquela amassada de cardinals. (v. conclave) conclave nm, cf Ubaud Dicort : « conclave [v. conclau] » TdF. conclavista nm, cf Ubaud Dicort : « conclaviste » (Rapin) concluant, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. conclusent. conclure (v. intr. e tr.) : arribar a una solucion finala ; clavar un discors, un tèxt, una letra... conclús, -usa adj, cf Ubaud Dicort : « conclu, ue » TdF jos ‘counclure’ conclusent, -a adj : que pòrta pròva o confirmacion, « concluant » (Alibert). conclusion : solucion definitiva ; las pus darrièiras paraulas, las pus darrièiras regas (linhas) conclusiu, -iva : que mena a una conclusion. ‘Donc’ es una particula conclusiva. CONCO- : forma prefixada del grèc kònkhe (cauquilha) concoïda adj f e nf : (matematica) « conchoïde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 66) Corba concoïda¸ courbe conchoïde. (v. Ubaud concoïdal, -a adj : en forma de cauquilha ; « conchoïdal, -e » (Laus). concoïde (adj. e subs. f.) (abs. Dicort) : t. tecn. de mat. (v. concoïda) La concoïde d'una corba. concombre [cocombre] nm : cogombre (Cucumis sativa) concombre [cocombre] d'ase nm : cogombre salvatge. (Ecballium elaterium)
|
|
concomitància : simultaneïtat de dos fenomèns. concomitant, -a : simultanèu, -èa. Gràcia concomitanta (t. tecn. de teologia) concònsol nm, cf Ubaud Dicort (arc.) : coconsol / consol (L. 92) amb un autre, « co-consul » (Rapin). concordança : revèrt / semblança ; conformitat. Concordança dels tres evangèlis sinoptics. Concordança dels temps en gramatica. concordant, -a : que se revèrtan / que se semblan. concordar (v. intr.) : èsser en conformitat. concordat nm : tractat entre un Papa e un governament suls d'afars religioses. concordatari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « concordataire » (Rapin) concòrdi nm, cf Ubaud Dicort : « accord » (L. 88) concòrdia nf : acòrdi de sentiments e d'idèas. concorregut, -uda (< concórrer) part pass, cf Ubaud Dicort : « concouru » TdF jos ‘coucourre’ concorrent, -a adj : (matematica) « concourant, e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 66) concórrer 1 (v. tr. ind.) : tendre ensemble cap a quicòm de comun. Totes los detalhs concorron a l'armonia de l'òbra. concórrer 2 (v. intr.) : se dirigir cap al meteis punt per i s'encontrar (mat.) ; participar a un concors / èsser en concurrencia. « concorrir » v : v. concórrer. concors : competicion ; coïncidéncia ; concurréncia. concrecion (R. II, 456) : matèria solida formada per agregacion, coagulacion ... Concrecion minerala. Concrecion patologica (med.) concrescéncia : baisadura (soudadura) normala d'organs vegetals qu'an butat latz e latz (de còsta) concrescent, -a : que presenta una concrescéncia. De petals concrescents. concrèt, -a adj e nm : real,-a ; especific, -a ; particular, -a. concrètament : d'un biais concrèt. concretizacion : accion o resulta de concretizar. concretizar (v. tr. e r.) : materializar ; se materializar. concubin, -a n : persona que viu amb una autra coma s'èra maridada amb ela. concubinatge : coabitacion de personas non maridadas. concupiscéncia nf : apetís anormal dels plasers de la carn. concupiscent, -a : mestrejat, -ada per la concupiscéncia. concurréncia : rivalitat d'interèsses. concurrenciar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, concurrencer » (Laus) concurrent, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : competitor, -tritz. concurrentament : en concurréncia. concussion nf : brandida (v. R. II, 456) ; malversacion d'un fonccionari (v. TdF). Foguèt condemnat per concussion. concussionari, -ària adj e n, cf Ubaud Dicort : « concussionnaire » TdF condamina nf : v. condomina. condemnable, -bla : que se merita d'èsser condemnat. condemnacion : accion o resulta de comdemnar o d'èsser condemnat. condemnador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à condamner » (L. 89) condemnaire, -aira n : persona que comdemna. condemnament nm, cf Ubaud Dicort : « condamnation » (L. 89) condemnar (v. tr.) : declarar q.q. colpable de quicòm ; declarar passible, -a de condemnacion ; blaimar ; tampar definitivament una pòrta, una fenèstra... ; donar pas bon d'un malaut : Avèm condemnada aquela fenèstra. Lo mètge (medecin) l'a condemnat. condemnar (se) : se metre dins una situacion condemnabla ; s'impausar quicòm de penible o de mal far. Me condamnèri a un trabalh de galerian ! condemnat, -ada : t. a. del vèrb condemnar transitiu. condensabilitat nf : proprietat o qualitat de çò condensable. condensable, -bla adj e n : que pòt èsser condensat, -ada. condensacion : accion de se condensar ; resumir. condensador 1 nm, cf Ubaud Dicort : aparelh acumulador d'electricitat. condensador 2, -a adj (abs. Dicort) : que condensa. (v. condensatiu) condensar (v. tr.) : far passar de l'estat gasós a l'estat liquid ; resumir en pauc de mots / far pus cort. condensar (se) : passar de l'estat gasós a l'estat liquid. condensat 1 (subst.) : resumit. Aquel article es un brave condensat del libre. condensat 2, -ada adj : resumit, -ida. condensatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la vertu de condenser » TdF condensator nm : « condensateur » (Per Noste). (v. condensador 1) |
|
|
|
|
|
|