concernent (prep) : quant a / per çò qu'es de.

Concernent aquela question, sabi pas grand causa.

concernir (v. tr.) : se raportar a q.q. o a quicòm.

En çò que me concernís soi pas ges de ton dire.

concèrt : session de cant o de musica instrumentala.

concertacion : accion de se concertar abans de far quicòm, mai que mai dins lo domeni politic e social.

concertant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « concertant, ante » TdF

Sinfonia concertanta, symphonie concertante. (Rapin)

concertar (v. tr.) : preparar un accion en comun.

concertar (se) : s'entendre per far quicòm ensemble.

concertista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « concertiste » (Rapin)

concession : cession (R. II, 388) ; donacion ; consentida.

Concession a perpetuitat dins un cementèri.

concessionari, -ària n : persona qu'a obtenguda una concession.

Es concessionari d'una marca de veïculs.

concessiu, -iva adj : qu'implica una concession.

Una proposicion concessiva (gram.).

« conceure » v : v. concebre.

concha 1 nf, cf Ubaud Dicort : v. conchadura. (v. TdF jos ‘counchaduro’)

concha (en -) 2  loc adv, cf Ubaud Dicort : « en état, dispos (it. acconcio, ajusté) » TdF

còncha nf : (femna de marrida vida), cf Ubaud Dicort.

conchadura nf, cf Ubaud Dicort : « ordure, souillure » TdF

conchar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, embrener, salir, souiller ; diffamer, compromettre » (v. TdF)

concili nm : amassada d'evesques e de teologians per estudiar una question e prene una decision.

conciliable, -bla : que pòt èsser conciliat.

conciliabul nm, cf Ubaud Dicort : « conciliabule » TdF

conciliacion : arrengament / acòrdi / ententa / mediacion / transaccion ; accion d'un jutge sus doas personas o mai per assajar de las metre d'acòrdi ; procediment de reglament a la bona.

Assag de conciliacion abans un divòrci.

conciliador (abs. Dicort), -airitz : : que pòt conciliar. (v. conciliaire)

Far una concession conciliairitz.

conciliaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « n et adj, conciliateur, trice » (TdF) 

conciliant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « conciliant, ante » TdF

conciliar 1 (v. tr.) : metre en acòrdi de punts de vista diferents.

conciliar (se) : s'endevenir ; metre q.q. de son costat.

conciliar 2, -a adj : relatiu, -iva a un concili.

Decision conciliara.

conciliator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « conciliateur, -trice » (Laus)

conciliatòri, -a adj (abs. Dicort) : que vòl conciliar, « conciliatoire » (Rapin).

Mesuras conciliatòrias.

concís, -isa (R. V, 167) : cortet ; condensat (v. TdF) ; precís.

Escrivan, orator, diccionari concises.

concisament : d'un biais concís.

concision (R. V, 168) : qualitat de çò concís.

conciutadan, -a n : de la meteissa ciutat.

conclau / conclavi (los 2, abs. Dicort): airal que los cardinals i s'amassan per elegir un Papa ; aquela amassada de cardinals. (v. conclave)

conclave nm, cf Ubaud Dicort : « conclave » TdF. (v. conclau)

conclavista nm, cf Ubaud Dicort : « conclaviste » (Rapin)

concluant, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. conclusent.

conclure (v. intr. e tr.) : arribar a una solucion finala ; clavar un discors, un tèxt, una letra...

conclús, -usa adj, cf Ubaud Dicort : « conclu, ue » TdF jos ‘counclure’

conclusent, -a adj : que pòrta pròva o confirmacion, « concluant » (Alibert).

conclusion : solucion definitiva ; las pus darrièiras paraulas, las pus darrièiras regas (linhas)

conclusiu, -iva : que mena a una conclusion.

‘Donc’ es una particula conclusiva.

CONCO- : forma prefixada del grèc kònkhe (cauquilha)

concoïda 1 adj f : (matematica) « conchoïde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 66)

Corba concoïda¸ courbe conchoïde. (v. Ubaud

concoïda 2 nf : (matematica) « conchoïde ». (v. Ubaud Dicc. scient. p. 66)

concoïdal, -a adj : en forma de cauquilha ; « conchoïdal, -e » (Laus).

concoïde (adj. e subs. f.) (abs. Dicort) : t. tecn. de mat. (v. concoïda)

La concoïde d'una corba.

concombre [cocombre] nm : cogombre (Cucumis sativa)

concombre [cocombre] d'ase nm : cogombre salvatge. (Ecballium elaterium)

 

 

concomitància : simultaneïtat de dos fenomèns.

concomitant, -a : simultanèu, -èa.

Gràcia concomitanta (t. tecn. de teologia)

concònsol nm, cf Ubaud Dicort (arc.)  : coconsol / consol (L. 92) amb un autre, « co-consul » (Rapin).

concordança : revèrt / semblança ; conformitat.   

Concordança dels tres evangèlis sinoptics.

Concordança dels temps en gramatica.

concordant, -a : que se revèrtan / que se semblan.

concordar (v. intr.) : èsser en conformitat.

concordat nm : tractat entre un Papa e un governament suls d'afars religioses.

concordatari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « concordataire » (Rapin)

concòrdi nm, cf Ubaud Dicort : « accord » (L. 88)

concòrdia nf : acòrdi de sentiments e d'idèas.

concorregut, -uda (< concórrer) part pass, cf Ubaud Dicort : « concouru » TdF jos ‘coucourre’

concorrent, -a adj : (matematica) « concourant, e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 66)

concórrer 1 (v. tr. ind.) : tendre ensemble cap a quicòm de comun.

Totes los detalhs concorron a l'armonia de l'òbra.

concórrer 2 (v. intr.) : se dirigir cap al meteis punt per i s'encontrar (mat.) ; participar a un concors / èsser en concurrencia.

« concorrir » : v. concórrer.

concors : competicion ; coïncidéncia ; concurréncia.

concrecion (R. II, 456) : matèria solida formada per agregacion, coagulacion ...

Concrecion minerala.

Concrecion patologica (med.)

concrescéncia : baisadura (soudadura) normala d'organs vegetals qu'an butat latz e latz (de còsta)

concrescent, -a : que presenta una concrescéncia.

De petals concrescents.

concrèt, -a adj e nm : real,-a ; especific, -a ; particular, -a.

concrètament : d'un biais concrèt.

concretizacion : accion o resulta de concretizar.

concretizar (v. tr. e r.) : materializar ; se materializar.

concubin, -a n : persona que viu amb una autra coma s'èra maridada amb ela.

concubinatge : coabitacion de personas non maridadas.

concupiscéncia nf : apetís anormal dels plasers de la carn.

concupiscent, -a : mestrejat, -ada per la concupiscéncia.

concurréncia : rivalitat d'interèsses.

concurrenciar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, concurrencer » (Laus)

concurrent, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : competitor, -tritz.

concurrentament : en concurréncia.

concussion nf : brandida (v. R. II, 456) ; malversacion d'un fonccionari (v. TdF).

Foguèt condemnat per concussion.

concussionari, -ària adj e n, cf Ubaud Dicort : « concussionnaire » TdF

condamina nf : v. condomina.

condemnable, -bla : que se merita d'èsser condemnat.

condemnacion : accion o resulta de comdemnar o d'èsser condemnat.

condemnador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à condamner » (L. 89)

condemnaire, -aira n : persona que comdemna.

condemnament nm, cf Ubaud Dicort : « condamnation » (L. 89)

condemnar (v. tr.) : declarar q.q. colpable de quicòm ; declarar passible, -a de condemnacion ; blaimar ; tampar definitivament una pòrta, una fenèstra... ; donar pas bon d'un malaut :

Avèm condemnada aquela fenèstra.

Lo mètge (medecin) l'a condemnat.

condemnar (se) : se metre dins una situacion condemnabla ; s'impausar quicòm de penible o de mal far.

Me condamnèri a un trabalh de galerian !

condemnat, -ada : t. a. del vèrb condemnar transitiu.

condensabilitat nf : proprietat o qualitat de çò condensable.

condensable, -bla adj e n : que pòt èsser condensat, -ada.

condensacion : accion de se condensar ; resumir.

condensador 1 nm : aparelh acumulador d'electricitat.

condensador 2, -a adj (abs. Dicort) : que condensa. (v. condensatiu)

condensar (v. tr.) : far passar de l'estat gasós a l'estat liquid ; resumir en pauc de mots / far pus cort.

condensar (se) : passar de l'estat gasós a l'estat liquid.

condensat 1 (subst.) : resumit.

Aquel article es un brave condensat del libre.

condensat 2, -ada adj : resumit, -ida.

condensatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la vertu de condenser » TdF

condensator nm : « condensateur » (Per Noste). (v. condensador)