|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
complexion (R. IV, 567) : organisacion ; constitucion. La complexion de l'aire : la natura de l'aire. La complexion d'una persona. complexional, -a adj (R. IV, 567) (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la complexion. complexionat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a telle ou telle complexion, bien ou mal conformé, ée » TdF ‘coumplessiona’ complexitat nf : natura de çò complèx. complicacion : accion o resulta de complicar o de se complicar. complicar (v. tr.) : enrambolhar ; far venir pus dificil. complicar (se) : se combinar d'un biais enrambolhat. complicat, -ada : dificil, -a ; enrambolhat, -ada. complice, -ça adj e n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « complice, v. consent » (v. TdF) complici, -ícia [ipercorr., veire complice, v. Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : consent, -a ; persona qu'ajuda q.q. a cometre una malafacha (un delicte) complicitat nf : consentida / consentiment ; ajuda prestada per cometre una malafacha. complidament adv : completament ; perfèitament. complidor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à accomplir » (L. 87 ‘complidor 2’) compliment : accion o resulta de complir o de se complir ; aprobacion ; elògi ; felicitacion. complimentaire, -aira [~ airitz] n : persona que complimenta. complimentar (v. tr.) : aprovar ; felicitar. complimentejar v, cf Ubaud Dicort : v. complimentar. (v. TdF jos ‘coumplimenta’) complimentós, -osa adj : persona que complimenta volontièr. (v. TdF) complir (v. tr.) : executar completament ; acabar. complit, -ida adj : acabat, -ada, « rempli, accompli, parfait » TdF suppl. complot [complòt 1 (v. Ubaud Dicort e TdF ‘complot 2’] nm: arlau / aigassada / eissagada / pissada / deluvi. complòt 2 nm : projècte secret (L. 337) contra la vida de q.q. ; intriga secreta contra q.q. complotaire, -aira [~ -airitz] n : persona que complòta. complotar (v. intr.) : tirar de plans secrets contra q.q. compogravaire, -aira : persona que fa de compogravadura. compogravadura : composicion amb fotogravadura. componccion [componcion nf (v. CLO § 7.3 e Ubaud Dicort) (R. IV, 599)] : dolor d'aver ofensat Dieu. componch, -a (< compónher) adj, cf Ubaud Dicort : (v. compónher) compondre (v. tr.) (R. IV, 611) (abs. Dicort) : compausar / formar un tot. (v. compónher) L'ensemble dels òsses compond l'esquelèt. compónher (v. tr.) (cf Ubaud Dicort ; TdF ‘coumpoune’ jos ‘coumpausa’) : compondre. v. çaisús. (v. compausar) compòrta : cornuda de vendémia / semal de vendémia ; banasta carrejaira que son fons se pòt desclavar. comportament (L. 87) [compòrtament] nm : biais de se comportar. comportamental, -a adj, cf Ubaud Dicort : « comportemental, -e » (Sèrras-Ess.) comportar (v. tr.) : èsser equipat o compausat de ; permetre. Comportar una excepcion. comportar (se) : aver tal o tal biais d'èsser o de far. composicion : accion de compausar. v. compausar. composit, -a adj, cf Ubaud Dicort : « composite » (Laus) compositar v, cf Ubaud Dicort (L. 87) : « v intr, venir à composition, transiger » TdF compositor, - tritz : persona que compausa quicòm. compòst (L. 87) : gapan (mescla que servís d'engrais, mena de fems) ; mena de salsa ligaira (cosina). (v. TdF) compòsta nf, cf Ubaud Dicort : « compote » TdF. compòsta : v. compòta (non preconizat Dicort). compostadoira (abs. Dicort) (l.p.) : maquina de compostar. (v. compostador) compostador nm, cf Ubaud Dicort : « composteur » (Laus) compostar 1 (v. tr.) (L. 87) : far un compòst ; melhorar una tèrra amb de compòst ; Compostar de fuèlhas secas e de rafatum. Compostar la tèrra de l'òrt per aver de vianda. compostar 2 (v. tr.) : validar una bilheta o un tiquet a una maquina de compostar. Compostar un tiquet de camin de fèrre. compostatge 1 nm :accion o resulta de far de compòst ; compostatge 2 nm : accion o resulta de validar un tiquet o una bilheta. compostièr nm, cf Ubaud Dicort : « compotier » TdF compostor nm, cf Ubaud Dicort : « t. d’imprimerie, composteur » TdF compostorada nf, cf Ubaud Dicort : « t. d’imprimerie, contenu d’un composteur, composteur plein de lignes » TdF suppl compòta [veire compòsta, cf Ubaud Dicort] nf : bolida sucrada de frucha entièira o en talhs. compra / crompa : aquesiment / aquisicion contra d'argent. De compra / de crompa : crompat, -ada tot(a) prèst(a). compradís, -issa adj, cf Ubaud Dicort : v. crompadís. comprador 1 / crompador n (los 2, abs. Dicort), -airitz : crompaire, -a. (v. crompador 1) comprador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : v. crompador 2. compraire / crompaire, -aira [~ –airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : persona que crompa quicòm. (v. crompaire) comprar / crompar (v. tr.) : aquerir quicòm contra d'argent Comprar / crompar a l'uèlh : ... sens pesar. compreensibilitat nf (v. compreensible) : « compréhensibilité » (Rapin) compreensible, -bla adj, (< lat. classic ; v. Ubaud Dicort 2022) (« comprensible » (cat.)) : de bon comprene. (v. comprensible) compreension nf (abs. Dicort) (« comprension » (cat.)) : accion de comprene. . (v compreneson) compreensiu, -iva adj, (< lat. classic ; v. Ubaud Dicort 2022) : « compréhensif, ive » (v. Rapin, Fettuciari). (v. comprensiu) « comprémer » / « compremir » v : v. comprimir. comprenable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « compréhensible, intelligible, v. comprensible » (v. TdF)
|
|
comprene / comprendre [veire comprene, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : se compausar de ; véser lo perqué de quicòm / s'explicar quicòm ; (occ.) : Aimas lo bacon ? - Compreni que l'aimi ! comprene / comprendre [veire comprene] (se) v pron : èsser evident ; s'endevenir. Aquò se comprend tot sol. comprenèla nf : v. comprenòri. compreneson / comprenença nf : intelligéncia, « compréhension » TdF jos ‘couprenènço’. comprenòri (m.) / (l.p.) comprenèla (f.) : intelligéncia (R. III, 564). A lo comprenòri puslèu estequit, lo paure el ! A pas brica de comprenèla ! comprensible, -bla adj, (< lat. popular ; cf Ubaud Dicort 2022) : « compréhensible, v. comprenable plus familier » TdF. (v. compreensible). comprensiu, -iva adj, (< lat. popular ; cf Ubaud Dicort 2022) : « compréhensif, -ive » (Laus, Lèbre). (v. compreensiu) comprés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « compris, ise ; contenu, ue » TdF jos ‘coumprendre’ compressibilitat nf, cf Ubaud Dicort : « compressibilité » (Rapin) compressible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « t. sc., compressible » TdF compression : accion o resulta de comprimir quicòm de solid, de liquid o de gasós. compressiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « compressif, ive » TdF compressor nm : maquina de comprimir. « comprimar » v (fr.) : v. comprimir. comprimir (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : reduire un volum per pression ; atassar ; reprimir. comprimit 1 nm (abs. Dicort) : mena de pastilha de potingaire, « comprimé » (Laus). (v. pastilha) comprimit 2, -ida adj : reduch, a per pression ; atassat, -ada ; reprimit, -ida. compromés 1 nm : arrengament. compromés 2, -esa adj : dins una situacion critica. compromessari nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -ària : arbitrador (R. II, 110), -airitz d'un compromés. comprometent, -a : que met dins una situacion critica. comprometre (v. tr. ) : metre dins una situacion critica. comprometre (se) : se metre dins una situacion critica. compromission nf, cf Ubaud Dicort : « compromission » (Laus) comptabilitat nf : ensemble dels comptes d'una entrepresa ; servici cargat de los téner ; biais de téner los comptes. comptabilizacion nf, cf Ubaud Dicort : « comptabilisation » comptabilizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, comptabiliser » (Laus) comptable, -bla (adj. e subs.) : relatiu,-iva a la comptabilitat ; persona que ten los comptes. comptadoira 1 nf : « compteuse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 201) Comptadoira de pèças, compteuse de pièces. (v. Ubaud) comptadoira 2 [ / comptadona] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘coumtadouiro’) : darrièra botelha que se beu per clavar un afar. comptador nm : banca de cafè ; banca de magasin ; taulièr de mercadièr ; agéncia de comèrci, « comptoir » (TdF, Rapin) ; maquina que marca la consomacion de gas, d'electricitat... « compteur » (Rapin) Comptador de velocitat, compteur de vitesse. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 201) comptafils nm, cf Ubaud Dicort : « compte-fils » (Rapin) comptagotas nm / comptaglops (m.) (abs. Dicort) : dispositiu per comptar las gotas d'un medicament. comptaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui compte, compteur, calculateur, trice » (v. TdF ‘coumtaire’) comptant adj m e nm, cf Ubaud Dicort : al moment de la crompa. Argent comptant, argent comptant. (v. TdF ‘coumtant’) Vendre al comptant, vendre au comptant. (v. TdF ‘coumtant’) Pagar comptant : pagar truca-truquet / pagar tin-tin. comptar (v. tr. e intr.) : far lo compte de (t.a.) ; creire ; se figurar. (v. TdF ‘coumta’) Comptavi pas que venguèsses tan lèu. comptarèl 1, -a (Alibert ; abs. Dicort) : relatiu, -iva a un compte. comptarèl 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit compte » TdF ‘coumtarèu’ comptat e debatut (tot -) loc adv : « au bout du compte, en définitive, en fin de comptes. (Laus, Lagarde) comptat e rebatut (tot -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « tout compté et recompté » (v. TdF jos ‘rebatre’) comptatge : accion o resulta de comptar. comptatorns nm, cf Ubaud Dicort : « compte-tours » (Laus) compte : calcul d'una quantitat, d'un nombre ; total ; soma o quantitat que reven a cadun ; t. a. modèrnas. Crompar quicòm a bon compte. S'en tirar a bon compte. Aver son compte. En fin de compte : fin finala. Se metre a son compte. Reglar son compte a q.q. Compte Chèc ( ~ Corrent) Postal (CCP) nm, cf Ubaud Dicort : v. çai jos. comptecorrent (abs. Dicort) : compte personal dobèrt dins una banca. (v. çai sus : Compte Corrent) compterendut [compte-rendut] nm : repòrt sus un libre, un eveniment... comptièr : calcul ; suputacion. (v. TdF ‘coumtié’) comptina : cançoneta per decidir, en comptant las sillabas, qual deurà sortir del jòc e corsar los autres. compulsar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de pratique, compulser, v. resseguir » (v. TdF). « compulsar » (fr.) : v. consultar. compulsar 2 (v. tr.) (del lat. compulsare, forçar / constrénher) : constrénher / forçar. compulsion nf, cf Ubaud Dicort : « compulsion » (Per Noste) compulsiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « compulsif, -ive, compulsionnel, -elle » (Per Noste) compulsòri, -a adj (R. IV, 667) (abs. Dicort) : coercitiu, -iva. comput : calcul per determinar las datas de las fèstas mobilas de la Glèisa. computacion : accion o resulta de computar. computadoira nf, cf Ubaud Dicort : « ordinateur » (Sèrras-Ess.). (v. computador) computador nm (preconizat Dicort) : ordenador, « ordinateur (proposition), v. ordinator » (Fettuciari). v. comput,. |
|
|
|
|
|
|