complexion (R. IV, 567) : organisacion ; constitucion.

La complexion de l'aire : la natura de l'aire.

La complexion d'una persona.

complexional, -a adj (R. IV, 567) (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la complexion.

complexionat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a telle ou telle complexion, bien ou mal conformé, ée » TdF ‘coumplessiona’

complexitat nf : natura de çò complèx.

complicacion : accion o resulta de complicar o de se complicar.

complicar (v. tr.) : enrambolhar ; far venir pus dificil.

complicar (se) : se combinar d'un biais enrambolhat.

complicat, -ada : dificil, -a ; enrambolhat, -ada.

complice, -ça adj e n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « complice, v. consent » (v. TdF)

complici, -ícia [ipercorr., veire complice, v. Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : consent, -a ; persona qu'ajuda q.q. a cometre una malafacha (un delicte)

complicitat nf : consentida / consentiment ; ajuda prestada per cometre una malafacha.

complidament adv : completament ; perfèitament.

complidor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à accomplir » (L. 87 ‘complidor 2’)

compliment : accion o resulta de complir o de se complir ; aprobacion ; elògi ; felicitacion.

complimentaire, -aira [~ airitz] n : persona que complimenta.

complimentar (v. tr.) : aprovar ; felicitar.

complimentejar v, cf Ubaud Dicort : v. complimentar. (v. TdF jos ‘coumplimenta’)

complimentós, -osa adj : persona que complimenta volontièr. (v. TdF)

complir (v. tr.) : executar completament ; acabar.

complit, -ida adj : acabat, -ada, « rempli, accompli, parfait » TdF suppl.

complot [complòt 1 (v. Ubaud Dicort e TdF ‘complot 2’] nm: arlau / aigassada / eissagada / pissada / deluvi.

complòt 2 nm : projècte secret (L. 337) contra la vida de q.q. ; intriga secreta contra q.q.

complotaire, -aira [~ -airitz] n : persona que complòta.

complotar (v. intr.) : tirar de plans secrets contra q.q.

compogravaire, -aira : persona que fa de compogravadura.

compogravadura : composicion amb fotogravadura.

componccion [componcion nf (v. CLO § 7.3 e Ubaud Dicort) (R. IV, 599)] : dolor d'aver ofensat Dieu.

componch, -a (< compónher) adj, cf Ubaud Dicort : (v. compónher)

compondre (v. tr.) (R. IV, 611) (abs. Dicort) : compausar / formar un tot.  (v. compónher)

L'ensemble dels òsses compond l'esquelèt.

compónher (v. tr.) (cf Ubaud Dicort ; TdF ‘coumpoune’ jos ‘coumpausa’) : compondre. v. çaisús. (v. compausar)

compòrta : cornuda de vendémia / semal de vendémia ; banasta carrejaira que son fons se pòt desclavar.

comportament (L. 87) [compòrtament] nm : biais de se comportar.

comportamental, -a adj, cf Ubaud Dicort : « comportemental, -e » (Sèrras-Ess.)

comportar (v. tr.) : èsser equipat o compausat de ; permetre.

Comportar una excepcion.

comportar (se) : aver tal o tal biais d'èsser o de far.

composicion : accion de compausar. v. compausar.

composit, -a adj, cf Ubaud Dicort : « composite » (Laus)

compositar v, cf Ubaud Dicort (L. 87) : « v intr, venir à composition, transiger » TdF

compositor, - tritz : persona que compausa quicòm.

compòst (L. 87) : gapan (mescla que servís d'engrais, mena de fems) ; mena de salsa ligaira (cosina). (v. TdF)

compòsta nf, cf Ubaud Dicort : « compote » TdF. compòsta : v. compòta (non preconizat Dicort).

compostadoira (abs. Dicort) (l.p.) : maquina de compostar. (v. compostador)

compostador nm, cf Ubaud Dicort : « composteur » (Laus)

compostar 1 (v. tr.) (L. 87) : far un compòst ; melhorar una tèrra amb de compòst ;

Compostar de fuèlhas secas e de rafatum.

Compostar la tèrra de l'òrt per aver de vianda.

compostar 2 (v. tr.) : validar una bilheta o un tiquet a una maquina de compostar.

Compostar un tiquet de camin de fèrre.

compostatge 1 nm :accion o resulta de far de compòst ;

compostatge 2 nm : accion o resulta de validar un tiquet o una bilheta.

compostièr nm, cf Ubaud Dicort : « compotier » TdF

compostor nm, cf Ubaud Dicort : « t. d’imprimerie, composteur » TdF

compostorada nf, cf Ubaud Dicort : « t. d’imprimerie, contenu d’un  composteur, composteur plein de lignes » TdF suppl

compòta [veire compòsta, cf Ubaud Dicort] nf : bolida sucrada de frucha entièira o en talhs.

compra / crompa : aquesiment / aquisicion contra d'argent.

De compra / de crompa : crompat, -ada tot(a) prèst(a).

compradís, -issa adj, cf Ubaud Dicort : v. crompadís.

comprador 1 / crompador n (los 2, abs. Dicort), -airitz : crompaire, -a. (v. crompador 1)

comprador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : v. crompador 2.

compraire / crompaire, -aira [~ –airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : persona que crompa quicòm. (v. crompaire)

comprar / crompar (v. tr.) : aquerir quicòm contra d'argent

Comprar / crompar a l'uèlh : ... sens pesar.

compreensibilitat nf : « compréhensibilité » (Rapin)

compreensible, -bla adj (Lagarde ; abs. Dicort) : de bon comprene. (« comprensible » (cat.)) (v. comprensible)

compreension nf (abs. Dicort)  : accion de comprene. (« comprension » (cat.)).  (v compreneson)

compreensiu, -iva adj : « compréhensif, ive » (v. Rapin, Fettuciari). (v. comprensiu)

« comprémer » / « compremir » : v. comprimir.

comprenable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « compréhensible, intelligible, v. comprensible » (v. TdF)

 

 

comprene / comprendre [veire comprene, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : se compausar de ; véser lo perqué de quicòm / s'explicar quicòm ; (occ.) :

Aimas lo bacon ? - Compreni que l'aimi !

comprene / comprendre [veire comprene] (se) v pron : èsser evident ; s'endevenir.

Aquò se comprend tot sol.

comprenèla nf : v. comprenòri.

comprenença / compreneson nf : intelligéncia, « compréhension » TdF jos ‘couprenènço’.

comprenòri (m.) / (l.p.) comprenèla : intelligéncia (R. III, 564).

A lo comprenòri puslèu estequit, lo paure el !

A pas brica de comprenèla !

comprensible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « compréhensible, v. comprenable plus familier » TdF. (v. compreensible).

comprensiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « compréhensif, -ive » (Laus, Lèbre). (v. compreensiu)

comprés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « compris, ise ; contenu, ue » TdF jos ‘coumprendre’

compressibilitat nf, cf Ubaud Dicort : « compressibilité » (Rapin)

compressible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « t. sc., compressible » TdF

compression : accion o resulta de comprimir quicòm de solid, de liquid o de gasós.

compressiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « compressif, ive » TdF  

compressor nm : maquina de comprimir.

« comprimar » (fr.) : v. comprimir.

comprimir (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : reduire un volum per pression ; atassar ; reprimir.

comprimit 1 nm  (abs. Dicort) : mena de pastilha de potingaire, « comprimé » (Laus). (v. pastilha)

comprimit 2, -ida adj : reduch, a per pression ; atassat, -ada ; reprimit, -ida.

compromés 1 nm : arrengament.

compromés 2, -esa adj : dins una situacion critica.

compromessari nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -ària : arbitrador (R. II, 110), -airitz  d'un compromés.

comprometent, -a : que met dins una situacion critica.

comprometre (v. tr. ) : metre dins una situacion critica.

comprometre (se) : se metre dins una situacion critica.

compromission nf, cf Ubaud Dicort : « compromission » (Laus)

comptabilitat nf : ensemble dels comptes d'una entrepresa ; servici cargat de los téner ; biais de téner los comptes.

comptabilizacion nf, cf Ubaud Dicort : « comptabilisation »

comptabilizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, comptabiliser » (Laus)

comptable, -bla (adj. e subs.) : relatiu,-iva a la comptabilitat ; persona que ten los comptes.

comptadoira 1 nf : « compteuse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 201)

Comptadoira de pèças, compteuse de pièces. (v. Ubaud)

comptadoira 2 [ / comptadona] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘coumtadouiro’) : darrièra botelha que se beu per clavar un afar.

comptador nm : banca de cafè ; banca de magasin ; taulièr de mercadièr ; agéncia de comèrci, « comptoir » (TdF, Rapin) ; maquina que marca la consomacion de gas, d'electricitat... « compteur » (Rapin)

Comptador de velocitat, compteur de vitesse. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 201)

comptafils nm, cf Ubaud Dicort : « compte-fils » (Rapin)

comptagotas nm / comptaglops  (m.) (abs. Dicort) : dispositiu per comptar las gotas d'un medicament.

comptaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui compte, compteur, calculateur, trice » (v. TdF ‘coumtaire’)

comptant adj m e nm, cf Ubaud Dicort : al moment de la crompa.

Argent comptant, argent comptant. (v. TdF ‘coumtant’)

Vendre al comptant, vendre au comptant. (v. TdF ‘coumtant’)

Pagar comptant : pagar truca-truquet / pagar tin-tin.

comptar (v. tr. e intr.) : far lo compte de (t.a.) ; creire ; se figurar. (v. TdF ‘coumta’)

Comptavi pas que venguèsses tan lèu.

comptarèl 1, -a (Alibert ; abs. Dicort) : relatiu, -iva a un compte.

comptarèl 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit compte » TdF ‘coumtarèu’

comptat e debatut (tot -) loc adv : « au bout du compte, en définitive, en fin de comptes. (Laus, Lagarde)

comptat e rebatut (tot -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « tout compté et recompté » (v. TdF jos ‘rebatre’)

comptatge : accion o resulta de comptar.

comptatorns nm, cf Ubaud Dicort : « compte-tours » (Laus)

compte : calcul d'una quantitat, d'un nombre ; total ; soma o quantitat que reven a cadun ; t. a. modèrnas.

Crompar quicòm a bon compte.

S'en tirar a bon compte.

Aver son compte.

En fin de compte : fin finala.

Se metre a son compte.

Reglar son compte a q.q.

Compte Chèc ( ~ Corrent) Postal (CCP) nm, cf Ubaud Dicort : v. çai jos. 

comptecorrent (abs. Dicort) : compte personal dobèrt dins una banca. (v. çai sus  Compte Corrent)

compterendut [compte-rendut] nm : repòrt sus un libre, un eveniment...

comptièr : calcul ; suputacion. (v. TdF ‘coumtié’)

comptina : cançoneta per decidir, en comptant las sillabas, qual deurà sortir del jòc e corsar los autres.

compulsar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de pratique, compulser, v. resseguir » (v. TdF). « compulsar » (fr.) : v. consultar.

compulsar 2 (v. tr.) (del lat. compulsare, forçar / constrénher) : constrénher / forçar.

compulsion nf, cf Ubaud Dicort : « compulsion » (Per Noste)

compulsiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « compulsif, -ive, compulsionnel, -elle » (Per Noste)

compulsòri, -a adj (R. IV, 667) (abs. Dicort) : coercitiu, -iva.

comput : calcul per determinar las datas de las fèstas mobilas de la Glèisa.

computacion : accion o resulta de computar.

computadoira nf, cf Ubaud Dicort : « ordinateur » (Sèrras-Ess.). (v. computador)

computador nm (preconizat Dicort) : ordenador, « ordinateur (proposition), v. ordinator » (Fettuciari). v. comput,.