|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
compassament : accion de compassar t. a. çaijós. compassar (v. tr.) : mesurar ; reglar ; despassar. compassat, -ada : mesurat, -ada ; (pej.) afectat , -ada. Un estil compassat. Una mina compassada. compassejar (v. tr.) : mesurar minimosament. compassible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « pitoyable, enclin à
compatir, v. compacient »
(v. TdF) compassion (R. IV, 454) : pietat / commiseracion. compassionós, -osa : pietadós, -osa. compastar (v. tr.) : pastar ; corrolhar / afachar las pèls. compatibilitat nf : qualitat de çò compatible. compatible, -bla : capable, -a de s'endevenir amb quicòm mai. compatiment : compassion (R. IV, 454). compatir (v. tr. ind. e tr. dir) : aver pietat de ; s'endevenir. Ai compatit a ta feblessa, j’ai eu compassion de ta faiblesse. Quora avètz patit, compatissètz los autres. (v. TdF) compatir (se) : se suportar. Se pòdon pas compatir un a l'autre. compatissença nf, cf Ubaud Dicort : « commisération, soins
compatissants » TdF compatissent, -a : plen, -a de compassion. compatriòta n (m. e f.) : conteiral, -a (del meteis país) compausant nm : (fisica)
« composant » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 200) compausanta nf, cf Ubaud Dicort :
« composante » (Rapin) compausar 1 (v. tr.) : far una òbra intellectuala o musicala ; metre un tèxt en caractèrs tipografics. Compausar un article. Compausar un poèma. compausar 2 (v. intr.) : far una composicion (t. a.) ; trobar un acomodament. compausat 1 nm : ensemble de partidas diferentas. compausat 2, -ada adj : en caractèrs tipografics. compeirar (v. tr.) : empeirar ; comolar amb de pèiras. compèire / compeirés nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : montet de ròcs desrabats e amontetats per las aigas. (v. TdF ‘coumpeirés’) compelicion nf, cf Ubaud Dicort :
« saisie-exécution » (v. L. 86) compellir [compelir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) (los 2, R. IV, 667) : forçar q.q. a far quicòm. (v. TdF ‘coumpeli’) compendi nm, cf Ubaud Dicort : embarràs / trigòs / desrengament ; pena ; escombres ; compendium (lat.) / abreujat / somari. (v. TdF) Menar lo compendi, être dans l’embarras. (Alibert) compendiar v, cf Ubaud Dicort :
(v. compendiós e compendi) compendiós, -osa (subs. e adj.) : abreujat, -ada (v. TdF) ; paucparlaire, -a. compendiosament adv : somàriament. compendium nm (lat.) (abs. Dicort)
: somari. (v. compendi) compenetracion (abs. Dicort) : accion o resulta de se compenetrar, « compénétration » (Rapin). compenetrar (se) (abs. Dicort) : penetrar un dins l'autre, « se compénétrer » (Rapin). Las doas questions se compenetran. compensable, -bla : que pòt èsser compensat, -ada. Chèc compensable ont que siá. compensacion : indemnizacion ; reaccion normala de defensa de l'organisme en cas d'ataca patologica. compensador 1, -airitz [, -doira adj, cf Ubaud Dicort] : que compensa quicòm. Balancièr compensador. Indemnitat compensairitz. compensador 2 nm : aparelh de compensar, « (fisica) compensateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 200). Compensador magnetic. compensar (v. tr.) : contrabalançar ;
indemnizar. compensat, -ada : que se ten del tròç ; parcialament neutralizat, -ada. Sòlas compensadas. Diabèta compensada. compensatòri, -a adj : que compensa (t. tecn. de fonetica) Alongament compensatòri. compés nm : equilibri ; contrapés ; compensacion ; ensocador ; cadastre ; registre de las talhas. De compés : en equilibri. Far compés : far contrapés. compesiar (v. tr.) : enregistrar (R. III, 465) sul cadastre ; portar sul registre de las talhas. competéncia : capacitat (R. II, 273). competent, -a (R. IV, 529) : capable, -a. competentament adv (v. TdF) (R. IV, 529) : d'un biais competent. competicion : espròva esportiva ; concurréncia. competir (v. intr.) (R. IV, 529) : far concurréncia a. competitiu, -iva : concurrencial, -a. competitivitat nf : qualitat de çò competitiu. competitor, -tritz n : concurrent, -a. |
|
compilacion (R. IV, 540) : recuèlh tirat d'emprunts faches un pauc pertot. compilador nm, -airitz : (informatica) « nm, compilateur » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 149) ;
persona que compila (v. compilaire). compilaire,
-aira n, cf Ubaud Dicort :
« compilateur, trice » (v. TdF) compilar (v. tr.) (R. IV, 539) : reculhir, en libre sens originalitat, d'emprunts faches un pauc pertot. compile nm, cf Ubaud Dicort :
« dérangement, tracas, embarras » TdF compinche nm, cf Ubaud Dicort :
« t. burlesque, compère, camarade, complice, v. companh
plus usité » (v. TdF) compissa can [compissacan] nm : cogombre d'ase ; gisclet (joguet de dròlles) compissadura : pissa / pissanha / rag d'urina. compissal : airal qu'un animal i va pissar ; pissanha escampada. compissar (v. tr.) (R. IV, 545) : pissar sus ; pissar contra. compissar (se) : se pissar dessús. complagut, -uda (< complaire) part pass, cf Ubaud Dicort :
« complu, à qui on cherche à plaire » TdF jos ‘coumplaire’ complaire (v. tr. ind.) : s'adaptar al gost, als sentiments de q.q. Volontar de complaire a totes es pas possible. complaire (se) : trobar de plaser dins quicòm. Se complai dins son trabalh. complanch, -a (< complànher) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « plaint, te » (v. complànher) complancha nf, cf Ubaud Dicort (L. 86) : « complainte, élégie, lamentation,
condoléance » TdF (v. complanchas) complanchas nf pl : « condoléances » (Laus) complangut, uda (< complànher) part pass, cf Ubaud Dicort : (v. complanch) complanhent, -a n, cf Ubaud Dicort : « plaignant » (L.
86) complànher v : v tr
« plaindre » (Palay)
, « lamenter » (L. 86) complànher (se) : se lamentar. Se complanh de contunh. complant nm : acte passat amb q.q. per li far plantar una vinha, per que la cultive e que la vendémia se faga a mièjas. complanta (R. IV, 554) [veire complancha, cf Ubaud Dicort] nf : accion o resulta de se plànher ; cançon populara de tristum o de langor. complantar (v. tr.) : plantar tot un camp ; far una plantacion. complasença : volontat de complaire a q.q. ; manca de retenguda ; acte per complaire a q.q. ; (pej.) : acte contrari a la vertat per complaire a q.q. La complasença es sa qualitat primièira. Ta complasença servila me fa vergonha. Certificat de complasença. complasent, -a : qu'agradar a q.q. li ven per gost ; tròp indulgent, -a ; que marca una satisfaccion personala. A una aurelha complasenta pels elògis. complasentament : amb complasença. complement : çò que complèta quicòm (t. a.) complementari, -ària : que fa complement. complementaritat nf : caractèr de çò complementari. complet (Alibèrt)
[complèt (v. Vayssier, TdF
e Dicort)], -a adj : que conten totes los complements necessaris ;
plen, -a / comol, -a. completament [complètament] adv, cf Ubaud Dicort : d'un biais complet. completar (v. tr.) : ajustar a quicòm çò que manca. completas (Alibert, L. 87) [complètas nf pl, cf Ubaud Dicort] : darrièira partida de l'ofici divenc d'un monge o d'un prèire / pregària del ser de l'ofici divenc. completatge nm, cf Ubaud Dicort :
« complètement, action de compléter » TdF completiu, -iva adj (R. IV, 572) : que fa complement. completiva nf, cf Ubaud Dicort :
« (gram. : subordonnée)
complétive » (Rapin) completivament : en mòde de complement. completud nf, cf Ubaud Dicort :
« complétude » (Sèrras-Ess.)
complèx [complèxe 1] nm. : enrambolh inextricable de sentiments o d'actituds parcialament o totalament inconscients, responsable de perturbacions de la personalitat ; ensemble d'industrias per una produccion particulara ; ensemble d'installacions gropadas en fonccion de lor utilitat ; còrs quimic obtengut per gropament de diferentas moleculas ; ensemble de corbas dependent de tres paramètres ; sentiment d'inferioritat ; associacions patologicas. Complèx d'Edip. Complèx siderurgic. Complèx toristic. Complèx d'inferioritat. Complèx patogèna. complèx [complèxe 2], -xa adj : complicat, -ada ; enrambolhat, -ada. complexar (v. tr.) : balhar un complèx. Cada còp que lo vesi, aquò me complèxa. complexat, -ada : qu'a un complèx. complèxe : v. complèx 1 e 2. complexificar
v, cf Ubaud Dicort : « v tr, complexifier » (Per Noste) |
|
|
|
|
|
|