compassament : accion de compassar t. a. çaijós.

compassar (v. tr.) : mesurar ; reglar ; despassar.

compassat, -ada : mesurat, -ada ; (pej.)  afectat , -ada.

Un estil compassat.

Una mina compassada.

compassejar (v. tr.) : mesurar minimosament.

compassible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « pitoyable, enclin à compatir, v. compacient » (v. TdF)

compassion (R. IV, 454) : pietat / commiseracion.

compassionós, -osa : pietadós, -osa.

compastar (v. tr.) : pastar ; corrolhar / afachar las pèls.

compatibilitat nf : qualitat de çò compatible.

compatible, -bla : capable, -a de s'endevenir amb quicòm mai.

compatiment : compassion (R. IV, 454).

compatir (v. tr. ind. e tr. dir) : aver pietat de ; s'endevenir.

Ai compatit a ta feblessa, j’ai eu compassion de ta faiblesse.

Quora avètz patit, compatissètz los autres. (v. TdF)

compatir (se) : se suportar.

Se pòdon pas compatir un a l'autre.

compatissença nf, cf Ubaud Dicort : « commisération, soins compatissants » TdF

compatissent, -a : plen, -a de compassion.

compatriòta n (m. e f.) : conteiral, -a (del meteis país)

compausant nm : (fisica) « composant » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 200)

compausanta nf, cf Ubaud Dicort : « composante » (Rapin)

compausar 1 (v. tr.) : far una òbra intellectuala o musicala ; metre un tèxt en caractèrs tipografics.

Compausar un article.

Compausar un poèma.

compausar 2 (v. intr.) : far una composicion (t. a.) ; trobar un acomodament.

compausat 1 nm : ensemble de partidas diferentas.

compausat 2, -ada adj : en caractèrs tipografics.

compeirar (v. tr.) : empeirar ; comolar amb de pèiras.

compèire / compeirés nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : montet de ròcs desrabats e amontetats per las aigas. (v. TdF ‘coumpeirés’)

compelicion nf, cf Ubaud Dicort : « saisie-exécution » (v. L. 86)

compellir [compelir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) (los 2, R. IV, 667) : forçar q.q. a far quicòm. (v. TdF ‘coumpeli’)

compendi nm, cf Ubaud Dicort : embarràs / trigòs / desrengament ; pena ; escombres ; compendium (lat.) / abreujat / somari. (v. TdF)

Menar lo compendi, être dans l’embarras. (Alibert)

compendiar v, cf Ubaud Dicort : (v. compendiós e compendi)

compendiós, -osa (subs. e adj.) : abreujat, -ada (v. TdF) ; paucparlaire, -a.

compendiosament adv : somàriament.

compendium nm (lat.) (abs. Dicort) : somari. (v. compendi)

compenetracion (abs. Dicort) : accion o resulta de se compenetrar, « compénétration » (Rapin).

compenetrar (se) (abs. Dicort) : penetrar un dins l'autre, « se compénétrer » (Rapin).

Las doas questions se compenetran.

compensable, -bla : que pòt èsser compensat, -ada.

Chèc compensable ont que siá.

compensacion : indemnizacion ; reaccion normala de defensa de l'organisme en cas d'ataca patologica.

compensador 1, -airitz [, -doira adj, cf Ubaud Dicort] : que compensa quicòm.

Balancièr compensador.

Indemnitat compensairitz.

compensador 2 nm : aparelh de compensar, « (fisica) compensateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 200).

Compensador magnetic.

compensar (v. tr.) : contrabalançar ; indemnizar.

compensat, -ada : que se ten del tròç ; parcialament neutralizat, -ada.

Sòlas compensadas.

Diabèta compensada.

compensatòri, -a adj : que compensa (t. tecn. de fonetica)

Alongament compensatòri.

compés nm : equilibri ; contrapés ; compensacion ; ensocador ; cadastre ; registre de las talhas.

De compés : en equilibri.

Far compés : far contrapés.

compesiar (v. tr.) : enregistrar (R. III, 465) sul cadastre ; portar sul registre de las talhas.

competéncia : capacitat (R. II, 273).

competent, -a (R. IV, 529) : capable, -a.

competentament adv (v. TdF) (R. IV, 529) : d'un biais competent.

competicion : espròva esportiva ; concurréncia.

competir (v. intr.) (R. IV, 529) : far concurréncia a.

competitiu, -iva : concurrencial, -a.

competitivitat nf : qualitat de çò competitiu.

competitor, -tritz n : concurrent, -a.

 

 

compilacion (R. IV, 540) : recuèlh tirat d'emprunts faches un pauc pertot.

compilador nm, -airitz : (informatica) « nm, compilateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 149) ; persona que compila (v. compilaire).

compilaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « compilateur, trice » (v. TdF)

compilar (v. tr.) (R. IV, 539) : reculhir, en libre sens originalitat, d'emprunts faches un pauc pertot.

compile nm, cf Ubaud Dicort : « dérangement, tracas, embarras » TdF

compinche nm, cf Ubaud Dicort : « t. burlesque, compère, camarade, complice, v. companh plus usité » (v. TdF)

compissa can [compissacan] nm : cogombre d'ase ; gisclet (joguet de dròlles)

compissadura : pissa / pissanha / rag d'urina.

compissal : airal qu'un animal i va pissar ; pissanha escampada.

compissar (v. tr.) (R. IV, 545) : pissar sus ; pissar contra.

compissar (se) : se pissar dessús.

complagut, -uda (< complaire) part pass, cf Ubaud Dicort : « complu, à qui on cherche à plaire » TdF jos ‘coumplaire’

complaire (v. tr. ind.) : s'adaptar al gost, als sentiments de q.q.

Volontar de complaire a totes es pas possible.

complaire (se) : trobar de plaser dins quicòm.

Se complai dins son trabalh.

complanch, -a (< complànher) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « plaint, te » (v. complànher)

complancha nf, cf Ubaud Dicort (L. 86) : « complainte, élégie, lamentation, condoléance » TdF (v. complanchas)

complanchas nf pl : « condoléances » (Laus)

complangut, uda (< complànher) part pass, cf Ubaud Dicort : (v. complanch)

complanhent, -a n, cf Ubaud Dicort : « plaignant » (L. 86)

complànher : v tr « plaindre » (Palay) , « lamenter » (L. 86)

complànher (se) : se lamentar.

Se complanh de contunh.

complant nm : acte passat amb q.q. per li far plantar una vinha, per que la cultive e que la vendémia se faga a mièjas.

complanta (R. IV, 554) [veire complancha, cf Ubaud Dicort] nf : accion o resulta de se plànher ; cançon populara de tristum o de langor.

complantar (v. tr.) : plantar tot un camp ; far una plantacion.

complasença : volontat de complaire a q.q. ; manca de retenguda ; acte per complaire a q.q. ; (pej.) : acte contrari a la vertat per complaire a q.q.

La complasença es sa qualitat primièira.

Ta complasença servila me fa vergonha.

Certificat de complasença.

complasent, -a : qu'agradar a q.q. li ven per gost ; tròp indulgent, -a ; que marca una satisfaccion personala.

A una aurelha complasenta pels elògis.

complasentament : amb complasença.

complement : çò que complèta quicòm (t. a.)

complementari, -ària : que fa complement.

complementaritat nf : caractèr de çò complementari.

complet (Alibèrt) [complèt (v. Vayssier, TdF e Dicort)], -a adj : que conten totes los complements necessaris ; plen, -a / comol, -a.

completament [complètament] adv, cf Ubaud Dicort : d'un biais complet.

completar (v. tr.) : ajustar a quicòm çò que manca.

completas (Alibert, L. 87) [complètas nf pl, cf Ubaud Dicort] : darrièira partida de l'ofici divenc d'un monge o d'un prèire / pregària del ser de l'ofici divenc.

completatge nm, cf Ubaud Dicort : « complètement, action de compléter » TdF

completiu, -iva adj (R. IV, 572) : que fa complement.

completiva nf, cf Ubaud Dicort : « (gram. : subordonnée) complétive » (Rapin)

completivament : en mòde de complement.

completud nf, cf Ubaud Dicort : « complétude » (Sèrras-Ess.)

complèx [complèxe 1] nm. : enrambolh inextricable de sentiments o d'actituds parcialament o totalament inconscients, responsable de perturbacions de la personalitat ; ensemble d'industrias per una produccion particulara ; ensemble d'installacions gropadas en fonccion de lor utilitat ; còrs quimic obtengut per gropament de diferentas moleculas ; ensemble de corbas dependent de tres paramètres ; sentiment d'inferioritat ; associacions patologicas.

Complèx d'Edip.

Complèx siderurgic.

Complèx toristic.

Complèx d'inferioritat.

Complèx patogèna.

complèx [complèxe 2], -xa adj : complicat, -ada ; enrambolhat, -ada.

complexar (v. tr.) : balhar un complèx.

Cada còp que lo vesi, aquò me complèxa.

complexat, -ada : qu'a un complèx.

complèxe : v. complèx 1 e 2.

complexificar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, complexifier » (Per Noste)