combilha : combèla pichonèla.

combilhon nm : combèla pichonèla, « vallon exigu, petite gorge étroite, v. angoissa » (v. TdF coumbihoun’).

combin nm : associat.

« combina » (l.p.) : combinason mai o mens onèsta.

combinable, -bla : que pòt èsser combinat.

combinador nm, cf Ubaud Dicort : « (appareil) combinateur » (v. Rapin)

combinaira : maquina de menusièr.

combinaire, -aira [~ -airitz] n : persona que combina quicòm.

combinar (v. tr.) : aplechar doas causas o mai en vista d'una resulta ; calcular, aprestar, organizar quicòm ; « économiser » ; tèrme de quimia. (v. TdF)

Lo mèstra combinava de formulas matematicas.

Combinavan una ataca de banca.

Combinar una basa amb un acid.

combinar (se) v pron : s'ajustar, s'adaptar armoniosament ; « combiner ses revenus, ses moyens » (v. TdF jos ‘coumbina’).

combinason nf : vestit de dejós d'una femna ; vestit de trabalh que se ten del tròç e que fa ofici de vèsta e de cauças ; calculs / projèctes, manòbras... en vista de quicòm

Vòli pas dintrar dins aquelas combinasons !

combinat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « (industrie) combinat ; combiné » (Per Noste)

combinat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « combiné, ée » TdF jos ‘coumbina’

combinatiu, -iva adj : que combina « qui peut se combiner » (v. Ubaud Dicort p 148 e TdF).

combinator nm : « (techn.) combinateur » (Per Noste). (v. combinador)

combinatòri, -a adj : relatiu, -iva a una combinason.

Art combinatòri.

Analisi combinatòria.

combinatòria nf, cf Ubaud Dicort : « combinatoire » (Rapin)

combinejar (v. tr.) : frequentatiu de combinar.

comblament (abs. Dicort) : accion o resulta de comblar. (v. comolatge)

comblar [veire comolar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : comolar. v. comolar.

comble [veire comol 2 adj], -a : comol, -a.

Ara n'as tròp fach, la mesura es combla.

combor nf : combustion « conflagration, combustion morale » ; reboliment / escaufèstre. (v. TdF)

Aquela novèla li amodèt una combor.

comborir (v. tr. e intr.) : metre en combustion ; consumir.

comborir (se) : se consumir.

combranc : forcat de branca ; articulacion d'un arbre ; airal que las brancas d'un arbre ne partisson.

comburent, -a [comburant, -a adj] : participi present de comburir, « comburant, e »  (v. Ubaud Dicc. scient. p. 341).

comburent (subs.) [comburant nm] : qualitat de la substància que, de se combinar amb una autra, amòda la combustion d'aquesta, « comburant » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 341).

comburir (v. tr. e intr.) (R. V, 451) (abs. Dicort) : v. comborir.

combustibilitat nf : qualitat de çò combustible.

combustible [, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort] : çò que pòt cremar per calfar.

Lenha, carbon, petròli... son de combustibles.

combustion : combinason quimica acompanhada de lum e de calor.

comedia [comèdia (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘coumèdi’)] nf : mena d'òbra teatrala ; simulacion.

comedian, -a adj e n : persona que jòga una comedia o que simula.

Siás un comedian de primièira !

comedianòt, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit comédien, petite actrice » TdF

comediòta nf : « sketch » (Lagarde, Basic)

comeditat (Alibert) nf : veire comoditat, cf Ubaud Dicort.

començ : corduras dins la bordadura d'un naviri que se tapan amb d'estopas. (v. TdF coumens’)

començada nf : debut / debuta, « petite commencée, initiative » TdF.

començadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dim. lang. de començat, -ada, un peu commencé, à peine commencé » TdF jos ‘coumença’

començador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à commencer » (L. 85)

començaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que comença quicòm.

començament : començada / debut / debuta.

Començament de l'annada, d'un libre, d'un trabalh...

començança : començament.

començant, -a adj e n : novelari, -ària (persona que comença).

començar (v. tr. e intr.) : entreprene ; se metre a ; èsser dins la partida primièira ; entamenar.

Començar, rai ! mas acabar es plan quicòm mai.

Començar un ostal.

Començar sa jornada.

Lo carèma (v. Alibèrt, p. 207) comença per Las Cendres.

L'estiu comença lo 21 de junh.

Començar de jogar, de legir, de trabalhar...

començar (se) : s'entamenar.

Un libre se comença pel començament.

començon nm : debut / debuta ; entamenor ; brota primièira de las plantas ; començament de pelòta ; bobina gròssa.

M'agrada de rosegar lo començon d'una torta.

comendatari, -ària adj e n, cf Ubaud Dicort : « commendataire » (Laus)

 

 

 

comensal, -a : persona que manja a la meteissa taula qu'una autra persona ; animal que viu al contacte d'un autre e que profeita de las rèstas de son manjar.

Lo can es un comensal de l'òme.

comensalisme nm, cf Ubaud Dicort : « (biol.) commensalisme » (Per Noste)

coment 1 nm, cf Ubaud Dicort : « commentaire, v. comentari » (v. TdF)

coment 2 adv [veire coma, cf Ubaud Dicort] (subs. inv.) : lo biais. (v. TdF coumen’)

Vòli saber lo perqué e lo coment !

comentador, -airitz (abs. Dicort) : persona que comenta quicòm. (v. comentator e comentaire)

La comentairitz parlava d'una votz suavissima.

comentaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, commentateur » TdF

comentar (v. tr.) : far de comentaris sus quicòm.

Vòli pas comentar son comportament (L. 87).

comentari : explicacion, critica d'un libre, d'un escrich, d'un comportament...

Faguèt un comentari bravament desfavorable.

comentator, -tritz n,  cf Ubaud Dicort : « commentateur, -trice » (Laus). (v. TdF jos ‘coumentaire’)

comerçar [veire comerciar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : far de comèrci.

comercejar (abs. Dicort) (v. intr.) : frequentatiu de comerçar. (v. comerciejar)

comèrci nm / « comèrce » (l.p.) : crompas e vendas de tota mena.

Ostal de comèrci.

Comèrci de gròs.

Comèrci de detalh.

comerciable, -bla : que pòt èsser comercializat, -ada.

comercial, -a : relatiu, -iva al comèrci.

Valor comerciala.

Relacions comercialas.

comercialament : d'un biais comercial

Un afar comercialament avantatjós.

comercializacion : accion de comercializar.

comercializar (v. tr.) : difusar dins lo comèrci.

Comercializar quicòm es pas totjorn de bon far.

comerciant, -a adj e n : persona que fa de comèrci.

comerciar : v. comerçar.

comerciejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire un petit commerce, commercer » TdF coumerceja’

comercion nm, cf Ubaud Dicort : « petit commerce » TdF comerçoun’

comeritat nf, cf Ubaud Dicort : v. comeditat. (v. Alibert). (v. çai jos)

Comeritats (v. Lo Cabreto 1, de novembre de 1925) : comoditats.

comés 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. comís. (v. TdF jos ‘coumés’)

comés 2, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « commis, ise » TdF jos ‘coumetre’

comestibilitat nf : qualitat de çò comestible.

comestible, -bla adj e nm : que pòt èsser manjat.

Lo cep fòl es un campairòl qu'es pas comestible.

cometa : còrs celèste nebulós del sistèma solar ; « estèla » de la coa longa (l.p.) que se desplaça amb una velocitat extrèma.

cometre (v. tr.) : far quicòm de repreensible (de blaimable) ; « donner commission de, députer, envoyer ; exciter, lancer un chien ; provoquer, attaquer » TdF.

Cometre una fauta.

cometre (se) :

Se cometèron de causas atròças.

còmi nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) : oficial de galèra, « comite d’une galère, v. gardaforçat » (v. TdF jos ‘come’). (v. còmit)

comic, -a adj e n : relatiu, -iva a la comedia ; qu'amòda lo rire.

Un actor comic.

Una aventura comica.

comicament : d'un biais comic.

comici (m.) [comicis nm pl, cf Ubaud Dicort] : associacion privada per favorir quicòm.

Comici agricòla. (v. TdF coumice’)

comija nf : acoblament de doas vacas de dos proprietaris diferents per las far trabalhar ensemble.

comin nm, cf Ubaud Dicort : v. cumin

comin banarut nm, cf Ubaud Dicort : « cumin couché, plante » TdF cumin-banaru’

cominada nf, cf Ubaud Dicort : « boisson faite avec du cumin » (L. 85)

comin-còrna nm, cf Ubaud Dicort : « siliquier noueux, plante » TdF cumin-corno’

comís [ ~ comés] nm : emplegat subaltèrn.

comisòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit commis » TdF

comissari, -ària : persona cargada de tala o tala fonccion ; membre d'una comission ; oficial dins una espròva esportiva

Comissari als comptes.

Comissari de polícia.

Comissari politic.

comissariat nm : fonccion de comissari ; burèu de comissari.

comission : atribucion d'una fonccion, d'una carga... per una autoritat, una administracion ; accion de cometre ; ensemble de personas delegadas per far quicòm ; carga fisada a q.q. de far quicòm.

Comission parlamentària.

Comission administrativa.

Comission rogatòria.

Comission d'una fauta.

Me pòdes far una comission se vas en vila ?

comissionari nm, cf Ubaud Dicort, -ària : persona cargada de far de comissions, « commissionnaire, v. censal ». (v. TdF)

comissionar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, commissionner » TdF jos ‘coumessiouna’

comissioneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite commission » TdF coumessiouneto’

comissura nf (del lat. commissura : junctura) : punt de junctura dels bòrds d'una obertura en forma de fenda.

Comissura dels pòts, de las valvulas cardiacas...