|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
colorar (v. tr.) : donar una coloracion a quicòm. colorar (se) : prene una coloracion. colorat, -ada : qu'a una mena de coloracion. coloratiu, -iva adj : colorant, -a. Principis coloratius. Substàncias colorativas. colorent, -a adj : de cara colorada. coloreta : color leugièira e agradiva ; color de las gautas. coloriar (v. tr.) (Alibert ; abs. Dicort) : aplicar de colors a quicòm. (v. acolorir) coloriat, -ada (abs. Dicort): adornat, -ada de colors. (v. acolorit) coloriatge (abs. Dicort) : accion de coloriar. (v. acoloriment) colorimètre nm : (fisica) « colorimètre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 199) colorimetria nf : (fisica) « colorimétrie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 199) colorir v, cf Ubaud Dicort : v. acolorir. (v. TdF jos ‘acoulouri’) colorís nm (Alibert ; abs. Dicort [v. colorit]) / colorum (v. colorum) : tinta de color agradiva ; lusor de la cara ; art de coloriar. colorista (m. e f.) : persona especializada dins la coloracion ; persona que presa mai la color que non pas lo dessenh. colorit nm, cf Ubaud Dicort : « coloris » (Rapin, Basic) colorizacion nf, cf Ubaud Dicort : « colorisation » (Per Noste) colorizar v tr : « v tr, coloriser (néologisme) » (Fettuciari, Per Noste) colorizat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « colorisé, ée » (v. colorizar) colormudar (v. intr.) : vairar / cambiar de color. (v. TdF ‘coulour-muda’) colorrafia : sutura (R. V, 290) cirurgicala sul colon. colorum nm : « coloris » (TdF, Alibert) ; art de coloriar ; lusor d'una cara ; colorís. colòs : estatua giganta ; òme gigant / omenàs. coloscòpi (m.) : aparelh optic per l'examèn del colon. coloscopia : examèn optic del colon. colossal, -a : de dimensions gigantas. colossalament adv, cf Ubaud Dicort : « colossalement » (Rapin) colostomia : creacion d'un anus (lat.) artificial. colostrum (lat.) : lach pus primièr d'una femna que ven d'enfantar. colotomia : obertura cirurgicala del colon. COLP- COLPO- : formas prefixadas del grèc kòlpòs (vagina) còlp (Alibert) [colp (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘coup 1’)] / còup (v. Ubaud Dicort e TdF ‘còup’) nm : mena de filat de pesca triangular. colpa : fauta morala. colpablament : d'un biais colpable. colpable, -bla : fautiu, -iva / fautís, -issa / fautible, -a. colpar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, inculper, accuser » (L. 84 ‘colpar 2’) colpectomia : ablacion cirurgicala de la vagina (lat.) colpejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, frapper » (L. 84) (v. copejar) colpiti (f.) : vaginiti / inflamacion de la vagina (lat.) còlplumat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « au cou déplumé (poule) » (Laus) colpocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : afaissament de las parets de la vagina (lat.) còlportaire [, -aira] n : colejaire (que pòrta sul còl) còlportar (v. tr.) : portar sul còl ; vendre de pòrta en pòrta ; escampilhar rumors o novèlas (s.f.) còlportatge nm, cf Ubaud Dicort : « colportage » TdF ‘còu-pourtage’ còlportejar v, cf Ubaud Dicort : (v. còlportar) colposcòpi : aparelh per exploracion visuala de la vagina (lat.) colposcopia : exploracion visuala de la vagina (lat.) colpostenòsi (f.) : estrechiment de la vagina (lat.) còlprim [, -a adj e n, cf Ubaud Dicort] / còl-prim (abs. Dicort) : del còl prim. v. còllong. colquic nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) colchique » (Laus). (v. safran derraic) colquicina : substància toxica del safran dels prats. « còlre » 1 v : v. culhir. còlre 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chômer une fête ; fêter, célébrer, honorer, v. celebrar » (v. TdF jos ‘cole’) còlregde [, -da adj e n, cf Ubaud Dicort] / còl regde (abs. Dicort) : del còl regde ; caput, -uda. v. còllong. còl roge [còlroge] / còl rós [còlrós] nm, cf Ubaud Dicort : rigal (Erithacus rubecula) còlrosset nm, cf Ubaud Dicort : v. còlrós. (v. TdF jos ‘còu-rous’) còlsa : filha o femna garçonièira ; boèmia. còlsec [, -a adj, cf Ubaud Dicort] : tressecat d'èsser tròp madur. (v. TdF ‘còu-se’) còlses nm pl : criveladuras / crivelum. còlt (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « colt » (Rapin) còltòrç [, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) [mas v. tòrs 2]] : del còl tòrç. v. còllong. còltòrcer (v. tr.) : tòrcer lo còl « ... à quelqu’un » TdF ‘còu-torse’. Còltòrçon las boscarlas emai los rossinhòls. (v. TdF) còltòrcer (se) v pron : « se tordre le cou » TdF jos ‘còu-torse’ còltorcit, -ida adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a le cou ou le pédoncule tordu » TdF jos ‘còu-torse’ còltorçut, -uda (< còltòrcer) adj e n, cf Ubaud Dicort : (v. còltorçit) còltòrt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : ipocrita (m. e f.) (v. TdF ‘còu-tort’) còltòrta nf, cf Ubaud Dicort : « torcol, oiseau qui tord le cou » TdF ‘còu-torto’ còl tòrta (abs. TdF) : (plt.) violeta (Viola odorata) (v. captòrta) còltrencar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, trancher le cou, décapiter » TdF ‘còu-trenca’ còltrencar (se) v pron : « se couper ou se rompre le cou » TdF jos ‘còu-trenca’ còltrincat [còltrencat 1 (v. trencat 2)], -ada adj : qu'a lo còl romput. còltrincat [còltrencat 2 nm, cf Ubaud Dicort] : « un individu un peu fou, qu’aucun danger ne trouble ni n’arrête, ‘tête brûlée’ » (Palay ‘cot-trencat’), persona o animal del còl trincat. v. còllong. coluria nf, cf Ubaud Dicort : « cholurie » (Per Noste) col verd [còlverd (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : anet salvatge.
|
|
còlvirar v, cf Ubaud Dicort : « tourner, tordre le cou ; le porter de côté. On dit aussi còltòrcer » (Palay ‘cot-birà’) còlvirar (se) v pron : « se tordre le cou » (Palay) còlza nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) colza » (Laus) COM- CON- : prefixes, del latin cum (ensemble / amb) com : arbre curat exprès per far passar l'aiga jos una cauçada. coma 1 (adv.) : « que ! comme ! » Coma te siás fach bèl ! coma 2 (conj.) : « comme, parce que, lorsque, dès que, vu que ; que » (Alibert) Lo teu es coma lo meu. Ne sap tant coma tu, il en sait autant que toi. (Alibert) Coma sortissiá tronèt. Coma i vesi pas res... coma 3 (subs. f. arc.) : mena de semalon d'avet, « sorte de baquet de sapin qui servait à la toilette des nouveaux-nés » (Alibert) ; « vallon » (Carrasco). coma 4 (L. 84) [còma 1, cf Ubaud Dicort] (f.) : cabeladura (f.) / pel (m.) ; coa de cometa. (v. TdF ‘como’) comà [còma 2 nm (v. Ubaud Dicort e Basic)] / subèc (v. subec) (m.) : estat d'un còrs en vida vegetativa, mantenguda artificialament quand ne vira. comada nf : aiga que raja d'una teulada (v. Alibert) ; « couverture en chaume, v. clujada » (v. TdF). comairar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire des visites à une accouchée » (L. 84) comairatge : relacions de comaires entre elas ; pachocariá. (v. TdF ‘coumeirage’) comaire (f.) : mairina ; contranòvia ; pachaquièira ; femna rusada e trachamandejaira ; barjacaira. comairejar (v. intr.) : pachacar / pachaquejar / barjacar ; aver de relacions de comaires. comairèla : polida / mostèla (pichon mamifèr carnassièr) comaireta : pichona comaire ; trachamandejaira ; polida / mostèla / comairèla v. çaisús. comand nm (v. Ubaud Dicort e L. 85) : « commandement, ordre » TdF comanda : çò comandat ; çò que permet (botons,manetas...) de menar una maquina, un veïcul. Las comandas d'un avion. comandador nm, cf Ubaud Dicort, -airitz : persona que comanda ; « commandeur » (v. Alibert). comandaire, -aira (~ -airitz adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF)) : v. çaisús, « celui, celle qui commande, ordonnateur, trice, chef, commandeur, v. baile, capolièr, mèstre ; celui qui donne une commande, mandant » (v. TdF). comandament : accion de comandar ; çò comandat per la morala. comandant 1 [, -a n, cf Ubaud Dicort] : galonat al dessús de capitani ; « directrice » TdF comandant 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « impérieux, euse » TdF comandar (v. tr. e intr.) : balhar d'òrdres ; se far portar o mandar quicòm ; programar una naissença. Sens vos comandar : « se vos plai » (fr.) Ni per aver cinc mainatges, an tornat comandar. comandariá nf : carga de comandant ; sa residéncia ; tombada de sa fonccion. comandita nf : mena de societat comerciala. comanditar (v. tr.) : finançar una societat comerciala. comanditari, -ària n : associat, -ada dins un finançament de societat comerciala. comando nm (del portugués commando) : força d'assaut autonòma de pauc de personas cargada de missions especialas. comar (v. tr.) : manjar. comarina nf : (quimia) « coumarine » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 342) comat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « à longue crinière » (L. 85). (v. còma 1) Estela comada, comète » (L.) comatogèn, -a : qu'amòda un comà. comatós, -osa : en estat de comà. comautar, cf Ubaud Dicort (v. tr.) [v. mautar] : pastar / prestir. comb, -a (adj.) (R. II, 447) (abs. Dicort) : corb, -a. comba (del gallés CUMBA) : depression mai o mens prigonda e mai o mens planièira en terren de montanha. combada : espandi d'una comba ; ronflada de vent. combaire nm, -a : paraire, -a. combaissa : caplèva ; capleveta. combal 1 nm : espandi d'una comba. combal 2, -a adj (L. 85) (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una comba. (v. combenc) combala nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » (v. TdF) combalàs : comba granda. combalassa nf, cf Ubaud Dicort : v. combalàs. (v. TdF jos ‘coumbalas’) combalona nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » (v. TdF) combar (v. tr.) : parar / parairar (cachar, somsir, pompir, caucar... las estòfas) combarèla nf, cf Ubaud Dicort : v. combèla. (v. TdF jos ‘coumbello’) combàs nm / combassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande ou vilaine combe, gorge abrupte » TdF jos ‘coumbas’ combat : accion de se batre. La vida tota es un combat. combatedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « prêt à combattre ; à combattre, qui peut être combattu » (L. 85) combatent, -a adj e n : persona que se bat contra d'autras. combatiu, -iva adj : que lucha per obténer quicòm ; totjorn prèst, -a a se batre. combativitat nf : volontat d'èsser victoriós, -osa o d'obténer quicòm. combatre (v. tr. e intr.) : liurar un combat ; luchar contra quicòm o contra q.q. combatut, -uda part pas e adj, cf Ubaud Dicort : « combattu, ue » TdF jos ‘coumbatre’ combèl (L. 85) : comba pichona ; comba estrecha. (v. TdF jos ‘coumbet’) combèla nf : comba bèla / comba granda « jolie combe, petite gorge, vallon, v. combeta » (v. TdF ‘coumbelle’). combenc, -a : relatiu, -iva a las combas. combet nm / combeta (v. combeta) : pichon val montuós, « vallon étroit et court, petit vallon, v. clusa » (v.TdF ‘coumbet’). combeta nf : « petite vallée escarpée, gorge étroite, v. valeta, valon » ; comba pichona (v. TdF ‘coumbeto’) ; comba polida. combiat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « trempé jusqu’aux os » (Alibert) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|