colorar (v. tr.) : donar una coloracion a quicòm.

colorar (se) : prene una coloracion.

colorat, -ada : qu'a una mena de coloracion.

coloratiu, -iva adj : colorant, -a.

Principis coloratius.

Substàncias colorativas.

colorent, -a adj : de cara colorada.

coloreta : color leugièira e agradiva ; color de las gautas.

coloriar (v. tr.) (Alibert ; abs. Dicort) : aplicar de colors a quicòm. (v. acolorir)

coloriat, -ada (abs. Dicort): adornat, -ada de colors. (v. acolorit)

coloriatge (abs. Dicort) : accion de coloriar. (v. acoloriment)

colorimètre nm : (fisica) « colorimètre » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 199)

colorimetria nf : (fisica) « colorimétrie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 199)

colorir v, cf Ubaud Dicort : v. acolorir. (v. TdF jos ‘acoulouri’)

colorís nm (Alibert ; abs. Dicort [v. colorit]) / colorum (v. colorum) : tinta de color agradiva ; lusor de la cara ; art de coloriar.

colorista (m. e f.) : persona especializada dins la coloracion ; persona que presa mai la color que non pas lo dessenh.

colorit nm, cf Ubaud Dicort : « coloris » (Rapin, Basic)

colorizacion nf, cf Ubaud Dicort : « colorisation » (Per Noste)

colorizar v tr : « v tr, coloriser (néologisme) » (Fettuciari, Per Noste)

colorizat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « colorisé, ée » (v. colorizar)

colormudar (v. intr.) : vairar / cambiar de color. (v. TdF ‘coulour-muda’)

colorrafia : sutura (R. V, 290) cirurgicala sul colon.

colorum nm : « coloris » (TdF, Alibert) ; art de coloriar ; lusor d'una cara ; colorís.

colòs : estatua giganta ; òme gigant / omenàs.

coloscòpi (m.) : aparelh optic per l'examèn del colon.

coloscopia : examèn optic del colon.

colossal, -a : de dimensions gigantas.

colossalament adv, cf Ubaud Dicort : « colossalement » (Rapin)

colostomia : creacion d'un anus (lat.) artificial.

colostrum (lat.) : lach pus primièr d'una femna que ven d'enfantar.

colotomia : obertura cirurgicala del colon.

COLP- COLPO- : formas prefixadas del grèc kòlpòs (vagina)

còlp (Alibert) [colp (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘coup 1’)] / còup (v. Ubaud Dicort e TdF ‘còup’) nm : mena de filat de pesca triangular.

colpa : fauta morala.

colpablament : d'un biais colpable.

colpable, -bla : fautiu, -iva / fautís, -issa / fautible, -a.

colpar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, inculper, accuser » (L. 84 ‘colpar 2’)

colpectomia : ablacion cirurgicala de la vagina (lat.)

colpejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, frapper » (L. 84) (v. copejar)

colpiti (f.) : vaginiti / inflamacion de la vagina (lat.)

còlplumat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « au cou déplumé (poule) » (Laus)

colpocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : afaissament de las parets de la vagina (lat.)

còlportaire [, -aira] n  : colejaire (que pòrta sul còl)

còlportar (v. tr.) : portar sul còl ; vendre de pòrta en pòrta ; escampilhar rumors o novèlas (s.f.)

còlportatge nm, cf Ubaud Dicort : « colportage » TdF ‘còu-pourtage’

còlportejar v, cf Ubaud Dicort : (v. còlportar)

colposcòpi : aparelh per exploracion visuala de la vagina (lat.)

colposcopia : exploracion visuala de la vagina (lat.)

colpostenòsi (f.) : estrechiment de la vagina (lat.)

còlprim [, -a adj e n, cf Ubaud Dicort] / còl-prim (abs. Dicort) : del còl prim. v. còllong.

colquic nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) colchique » (Laus).  (v. safran derraic)

colquicina : substància toxica del safran dels prats.

« còlre » 1 v : v. culhir.

còlre 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chômer une fête ; fêter, célébrer, honorer, v. celebrar » (v. TdF jos ‘cole’)

còlregde [, -da adj e n, cf Ubaud Dicort] / còl regde (abs. Dicort) : del còl regde ; caput, -uda. v. còllong.

còl roge [còlroge] / còl rós [còlrós] nm, cf Ubaud Dicort : rigal (Erithacus rubecula)

còlrosset nm, cf Ubaud Dicort : v. còlrós. (v. TdF jos ‘còu-rous’)

còlsa : filha o femna garçonièira ; boèmia.

còlsec [, -a adj, cf Ubaud Dicort] : tressecat d'èsser tròp madur. (v. TdF ‘còu-se’)

còlses nm pl : criveladuras / crivelum.

còlt (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « colt » (Rapin)

còltòrç [, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) [mas v. tòrs 2]] : del còl tòrç. v. còllong.

còltòrcer (v. tr.) : tòrcer lo còl « ... à quelqu’un » TdF ‘còu-torse’.

Còltòrçon las boscarlas emai los rossinhòls. (v. TdF)

còltòrcer (se) v pron : « se tordre le cou » TdF jos ‘còu-torse’

còltorcit, -ida adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a le cou ou le pédoncule tordu » TdF jos ‘còu-torse’

còltorçut, -uda (< còltòrcer) adj e n, cf Ubaud Dicort : (v. còltorçit)

còltòrt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : ipocrita (m. e f.) (v. TdF ‘còu-tort’)

còltòrta nf, cf Ubaud Dicort : « torcol, oiseau qui tord le cou » TdF ‘còu-torto’

còl tòrta (abs. TdF) : (plt.) violeta (Viola odorata) (v. captòrta)

còltrencar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, trancher le cou, décapiter » TdF ‘còu-trenca’

còltrencar (se) v pron : « se couper ou se rompre le cou » TdF jos ‘còu-trenca’

còltrincat [còltrencat 1 (v. trencat 2)], -ada adj : qu'a lo còl romput.

còltrincat [còltrencat 2 nm, cf Ubaud Dicort] : « un individu un peu fou, qu’aucun danger ne trouble ni n’arrête, ‘tête brûlée’ » (Palay ‘cot-trencat’), persona o animal del còl trincat. v. còllong.

coluria nf, cf Ubaud Dicort : « cholurie » (Per Noste)

col verd [còlverd (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : anet salvatge.

 

 

còlvirar v, cf Ubaud Dicort : « tourner, tordre le cou ; le porter de côté. On dit aussi còltòrcer » (Palay ‘cot-birà’)

còlvirar (se) v pron : « se tordre le cou » (Palay)

còlza nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) colza » (Laus)

COM- CON- : prefixes, del latin cum (ensemble / amb)

com : arbre curat exprès per far passar l'aiga jos una cauçada.

coma 1 (adv.) : « que ! comme »

Coma te siás fach bèl !

Lo teu es coma lo meu.

coma 2 (conj.) : « comme, parce que, lorsque, dès que, vu que ; que » (Alibert)

Coma sortissiá tronèt.

Coma i vesi pas res...

Ne sap tant coma tu, il en sait autant que toi. (Alibert)

coma 3 (subs. f. arc.) : mena de semalon d'avet, « sorte de baquet de sapin qui servait à la toilette des nouveaux-nés » (Alibert) ; « vallon » (Carrasco).

coma 4 (L. 84) [còma 1, cf Ubaud Dicort] (f.) : cabeladura (f.) / pel (m.) ; coa de cometa. (v. TdF ‘como’)

comà [còma 2 nm (v. Ubaud Dicort e Basic)] / subèc (v. subec) (m.) : estat d'un còrs en vida vegetativa, mantenguda artificialament quand ne vira.

comada nf : aiga que raja d'una teulada (v. Alibert) ; « couverture en chaume, v. clujada » (v. TdF).

comairar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire des visites à une accouchée » (L. 84)

comairatge : relacions de comaires entre elas ; pachocariá. (v. TdF ‘coumeirage’)

comaire (f.) : mairina ; contranòvia ; pachaquièira ; femna rusada e trachamandejaira ; barjacaira.

comairejar (v. intr.) : pachacar / pachaquejar / barjacar ; aver de relacions de comaires.

comairèla : polida / mostèla (pichon mamifèr carnassièr)

comaireta : pichona comaire ; trachamandejaira ; polida / mostèla / comairèla v. çaisús.

comand nm (v. Ubaud Dicort e L. 85) : « commandement, ordre » TdF

comanda : çò comandat ; çò que permet (botons,manetas...) de menar una maquina, un veïcul.

Las comandas d'un avion.

comandador nm, cf Ubaud Dicort, -airitz :  persona que comanda ; « commandeur » (v. Alibert).

comandaire, -aira (~ -airitz adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF)) : v. çaisús, « celui, celle qui commande, ordonnateur, trice, chef, commandeur, v. baile, capolièr, mèstre ; celui qui donne une commande, mandant » (v. TdF).

comandament : accion de comandar ; çò comandat per la morala.

comandant 1 [, -a n, cf Ubaud Dicort] : galonat al dessús de capitani ;  « directrice » TdF

comandant 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « impérieux, euse » TdF

comandar (v. tr. e intr.) : balhar d'òrdres ; se far portar o mandar quicòm ; programar una naissença.

Sens vos comandar : « se vos plai » (fr.)

Ni per aver cinc mainatges, an tornat comandar.

comandariá nf : carga de comandant ; sa residéncia ; tombada de sa fonccion.

comandita nf : mena de societat comerciala.

comanditar (v. tr.) : finançar una societat comerciala.

comanditari, -ària n : associat, -ada dins un finançament de societat comerciala.

comando nm (del portugués commando) : força d'assaut autonòma de pauc de personas cargada de missions especialas.

comar (v. tr.) : manjar.

comarina nf : (quimia) « coumarine » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 342)

comat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « à longue crinière » (L. 85). (v. còma 1)

Estela comada, comète » (L.)

comatogèn, -a : qu'amòda un comà.

comatós, -osa : en estat de comà.

comautar, cf Ubaud Dicort (v. tr.) [v. mautar] : pastar / prestir.

comb, -a (adj.) (R. II, 447) (abs. Dicort) : corb, -a.

comba (del gallés CUMBA) : depression mai o mens prigonda e mai o mens planièira en terren de montanha.

combada : espandi d'una comba ; ronflada de vent.

combaire nm, -a : paraire, -a.

combaissa : caplèva ; capleveta.

combal 1 nm : espandi d'una comba.

combal 2, -a adj (L. 85) (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una comba. (v. combenc)

combala nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » (v. TdF)

combalàs : comba granda.

combalassa nf, cf Ubaud Dicort : v. combalàs. (v. TdF jos ‘coumbalas’)

combalona nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » (v. TdF)

combar (v. tr.) : parar / parairar (cachar, somsir, pompir, caucar... las estòfas)

combarèla nf, cf Ubaud Dicort : v. combèla. (v. TdF jos ‘coumbello’)

combàs nm / combassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande ou vilaine combe, gorge abrupte » TdF jos ‘coumbas’

combat : accion de se batre.

La vida tota es un combat.

combatedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « prêt à combattre ; à combattre, qui peut être combattu » (L. 85)

combatent, -a adj e n : persona que se bat contra d'autras.

combatiu, -iva adj : que lucha per obténer quicòm ; totjorn prèst, -a a se batre.

combativitat nf : volontat d'èsser victoriós, -osa o d'obténer quicòm.

combatre (v. tr. e intr.) : liurar un combat ; luchar contra quicòm o contra q.q.

combatut, -uda part pas e adj, cf Ubaud Dicort : « combattu, ue » TdF jos ‘coumbatre’

combèl (L. 85) : comba pichona ; comba estrecha. (v. TdF jos ‘coumbet’)

combèla nf : comba bèla / comba granda « jolie combe, petite gorge, vallon, v. combeta » (v. TdF ‘coumbelle’).

combenc, -a : relatiu, -iva a las combas.

combet nm / combeta (v. combeta)  : pichon val montuós, « vallon étroit et court, petit vallon, v. clusa » (v.TdF ‘coumbet’).

combeta nf  : « petite vallée escarpée, gorge étroite, v. valeta, valon » ; comba pichona (v. TdF ‘coumbeto’) ; comba polida.

combiat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « trempé jusqu’aux os » (Alibert)