|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
collectiu 1 nm : quicòm que representa un ensemble : Collectiu de personas. collectiu 2, -iva adj : qu'es fach per diferentas personas ensemble ; que tòca diferentas personas ensemble ; que representa un ensemble. Accion collectiva. Demanda collectiva. Interèsses collectius. Nom collectiu. Sufix collectiu. collectivament : d'un biais collectiu. collectivisacion [veire collectivizacion] nf : mesa en comun dels mejans de produccion. collectivisar [veire collectivizar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : metre los mejans de produccion al servici de la collectivitat per expropriacion o nacionalisacion. collectivisme : sistème economic qu'a per tòca la mesa en comun dels mejans de produccion. collectivista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del collectivisme. collectivitat nf : ensemble de personas que vivon dins lo meteis país, lo meteis airal, o qu'an d'interèsses comuns. Collectivitats localas. Collectivitats publicas. collectivizacion nf, cf Ubaud Dicort : v. collectivisacion. collectivizar v, cf Ubaud Dicort : v. collectivisar. collector, -tritz n : « collecteur » (Rapin) ; persona qu'amassava las talhas ; persona qu'amassa las cotizacions (R .V, 27) ; conduit principal que i s'escampa lo contengut de conduits segondaris. collèga (m. e f.) : persona que fa la meteissa fonccion qu'una autra ; sòci, -a ; camarada (m. e f.) Collèga de trabalh. collegat nm, cf Ubaud Dicort :
« collégat, collègue d’un
légat » TdF ‘coulegat’ collegatari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « t. de droit,
collégataire » TdF ‘coulegatari’ collègi nm : establiment
d'ensenhament del segond gra ; amassada / ensemble. Collègi dels cardinals. collegial, -a : relatiu, -iva a un collègi (t.a.) Amassada collegiala. Decision collegiala. collegiala : glèisa qu'a de canonges, e mai siá pas catedrala. collegialament : d'un biais collegial. collegialitat nf : natura de çò collegial. La collegialitat d'una decision. collegian, -a n, cf Ubaud Dicort :
« collégien, -enne » (Fettuciari, Basic) collegiat, -ada adj e n : membre d'una amassada ; escolan, -a d'un collègi [v. collegian] ; estudiant, -a (v. TdF ‘coulegiat’). collegir v : v. colligir. còllevar v, cf Ubaud Dicort :
« lever la tête, syn : caplevar » (v.
Palay ‘cot-lhebà) còlligar v, cf Ubaud Dicort :
« lier le cou ou ce qui en tient lieu, le haut d’un sac, par
ex., le goulot d’une gourde ; étrangler » (Palay ‘cot-ligà) colligir [collegir, cf Ubaud Dicort p 148
e TdF ‘coulegi’] (v. tr.) : far una causida de tèxtes ;
ne far un recuèlh. collimador nm : (fisica)
« collimateur » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 199) colliri (m.) (R. II, 438) : medicament pels uèlhs. collision : encontre de dos veïculs, de doas causas que se trucan. còlliura nf, cf Ubaud Dicort :
« espèce de poire, de forme allongée » (Palay ‘cot-liure) COLLO- : forma prefixada del grèc kòlla
(còla / pega) v. collodion, colloïd,
colloïdal. collòc [colloc (v. Ubaud Dicort, TdF e Vayssier ‘coullouc’)] nm : servicis ; suènhs. collocacion nf : (posicion relativa), cf Ubaud Dicort ; « collocation »
(Rapin) (# colocacion) collocar 1 (v. tr.) : plaçar (v. TdF ‘coulouca’) ; casar / maridar ; collocar 2 (v. tr.) : servir ; sonhar. collodion nm (abs. Dicort) : mescla d'alcoòl e d'etèr
que balha un liquid viscós utilizat en cirurgia, en fotografia, « collodion » (Rapin). colloïd [colloïde] nm : tèrme
generic per designar tot còrs a l'estat colloïdal. colloïdal, -a : que revèrta de gelatina. colloïde nm, cf Ubaud Dicort :
v. colloïd. colloïdoterapia : terapia per injeccion d'una substància a l'estat colloïdal. còllong, -a adj e n, cf Ubaud Dicort / còl-long (m. o f.) (abs. Dicort) (Per las doas grafias, v. p. 20, 2°/ e 3°/) : persona o animal del còl long. collòqui nm : convèrsa importanta entre doas personas o mai ; acamp per debatre d'un tèma, d'un problèma precís. collusion nf, cf Ubaud Dicort :
« collusion » (Rapin) collusòri,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« (jur.) collusoire » (Per
Noste, Laus) collutòri nm, cf Ubaud Dicort :
« (pharm.) collutoire » (Per Noste, Rapin) COLO- : forma prefixada del grèc kòlòn (intestin) v. colopatia. colòbra [nf ~ colòbre 1 nm (v. Ubaud Dicort e L. 83] : mena de sèrp non verinosa ; mena de jòc. (v. Alibert) colòbre 2 (m. e f.) [nm (v. TdF)] : animal fantastic ; filha laida ; femna afrontaira ; femna gorrina. colobrejar v, cf Ubaud Dicort :
v intr, « serpenter,
sinuer » (Lagarde).
(v. serpejar) colobrenc, -a : que revèrta la colòbra. colobrin nm, cf Ubaud Dicort :
« couleuvreau ; petit dragon ; espiègle, petit
mutin » TdF colobrina : ancian aplech d'artilhariá ; esclafidor : bombarda de sambuc / saüc [v. saüc]. colobrinièr : sambuc (saüc, en Roergue e Albigés). colobriu, -iva adj, cf Ubaud Dicort :
« peuplé de couleuves » (Lagarde) colocacion (situacion de colocatari) nf, cf Ubaud Dicort : « colocation » (Sèrras-Ess.).
(# collocacion) colocatari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « colocataire » (Laus) colofònia nf : pega-rosina. cologar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, colouer » (v. colocatari) cologaritme nm, cf Ubaud Dicort :
« cologarithme » (Rapin) colomar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, précipiter, jeter de haut en bas, jeter
pêle-mêle, verser » TdF colomaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui précipte, qui jette pêle-mêle » TdF colomb nm : favard, « pigeon, v. pijon » ; nom de buòu grisós ; « petit pain allongé et renflé au milieu en forme de colombe, gâteau que les parrains ou marraines donnent à leurs filleuls, aux fêtes de Noël ». (v. TdF) colomb
favard nm, cf
Ubaud Dicort : « pigeon
ramier ; homme douceureux, cajoleur, fainéant » (v. TdF jos ‘couloumb’) |
|
colomb messatgièr : colomb utilizat per mandar de messatges. colomb patut ~ pautut nm, cf Ubaud Dicort : « pigeon pattu » TdF jos ‘couloumb’ colomb torrièr nm, cf Ubaud Dicort : « pigeon biset » TdF jos ‘couloumb’ colomba 1 nf : aucèl cosin del colomb, « pigeon femelle ; colombe, pigeon blanc ; pigeon ramier, v. favard » ; grua (joguet volaire) ; vaca que sa color tira sul gris ; pastís en corona ; garlòpa de tonelièr ; mena de planta : (Panicum viride) (v. TdF) colomba 2 (L. 83) (abs. TdF e Alibert) : doblet de colomna ; postèl (R. IV, 617) vertical dins un corondat o dins un pan de fustam. v. colombatge. Colomba - Colombina : prenoms. colombal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« colombin, ine, couleur de pigeon » (v. TdF jos ‘couloumbau’) colombala nf, cf Ubaud Dicort :
« fauvette grise, fauvette à poitrine jaune,
oiseaux » (v. TdF) colombana nf, cf Ubaud Dicort :
« variété d’olive, la plus grosse
espèce cultivée à Nice » TdF colombar nm : mena d'amorièr ; carcan ; pèira d'amòrsa. colombassa nf, cf Ubaud Dicort :
« litorne, oiseau ; variété du mûrier
blanc, à mûres bleuâtres, à feuille large et faite
en coeur ; fromental, espèce de graminée » TdF colombasseta nf, cf Ubaud Dicort :
« variété du mûrier blanc, à
mûres grosses et jaunâtres. C’est l’espèce qui
plaît le plus aux vers à soie » TdF colombat / colombet nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘couloumbet’) : colomb jove ; pastís en corona. colombatge (abs. Dicort) : mena de construccion
en corondats que los postèls verticals de manten demòran
visibles. (v. corondatge) colombaud, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. colombal. (v. TdF jos ‘couloumbau’) colombauda nf, cf Ubaud Dicort : v. colombala. (v. TdF jos ‘couloumbalo’) colombèla : colomba jove ; colombèla d'unes Protestants. colombet nm : v. colombat. colombeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite colombe ; anneau de fer de la bonde d’un
tonneau » TdF Colòmbia nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « Colombie » colombièr : airal que i anisan los colombs. colombin 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de potier, rouleau de terre glaise qu’on met sur
le bord d’une assiette pour la rendre plus solide » TdFt colombin 2, -a adj : de la color del papach de colomb. colombina : cagada de colomb. COLOMBO- : forma prefixada de l'occitan colomb. colombo nm :
(espècia), cf Ubaud Dicort,
« colombo ». colombofil, -a adj e n : persona qu'elèva o qu'utiliza de colombs messatgièrs. colombofilia : elevatge de colombs messatgièrs. colombon nm, cf Ubaud Dicort :
« pigeonneau, petite colombe ; petit pain qu’on donne
au fournier » TdF « colombre » : v. concombre e cocombre, cf Ubaud Dicort. colomièrs nm :
(formatge) , cf Ubaud Dicort,
« coulommiers » colomna : pilar de forma cilindrica (t. a.) ; tièira de chifras, alinhada de personas... (v. TdF jos ‘coulouno’) Colomna vertebrala : rastèl de l'esquina. colomnada : alinhament de colomnas. colomneta : colomna pichona. COLON- : forma prefixada del grèc kòlòn (intestin) colon 1 nm : tripa mèstra / tripa cuolièira. colon 2 nm, -a : persona que fa partida d'una colonia. colonalgia : dolor del colon / dolor intestinala. colonatge nm, cf Ubaud Dicort :
« métier de colon, bien de colon ; fermage,
métayage » (v. TdF) colondra : pilar de corondat. v. corondat. colondrat nm : mena de corondat. Colonha (aiga de -) nf :
v. jos aiga. colonhar v, cf Ubaud Dicort :
v. conolhar. (v. TdF ‘coulougna’) colonhet : fusanh (mena d'arbrilh) (Evonymus) colonia : fondacion dins un país autre que la patria ; fondacion dins un airal despoblat de la patria ; ensemble de gents que vivon dins un país qu'es pas lo lor ; animals que vivon ensemble ; ensemble de dròlles o de dròllas que passan de vacanças amb d'animators. Colonia de formigas. Colonia de vacanças. colonial, -a : relatiu, -iva a las colonias. Guèrra coloniala. Productes colonials. colonialisme (pej.) : doctrina e accion colonisairises. colonialista (adj. e subs. m. e f.) : adepte, -a del colonialisme. colonizable, -bla : que pòt èsser colonizat, -ada. colonizacion : accion o resulta de colonizar un país. colonizador (abs. Dicort), -airitz :
pòble, nacion portats a colonizar. (v. colonizator e colonizaire) França foguèt una nacion colonizairitz. colonizaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« colonisateur, trice » TdF ‘coulounisaire’ colonizar : establir una colonia ; la poblar de colons. colonizator, -tritz n, cf Ubaud Dicort :
« colonisateur, -trice » (Laus) colonoscòpi (m.) (abs. Dicort) : coloscòpi v. pus
luènh. colonoscopia (abs. Dicort) : coloscopia v. pus luènh. colopatia : afeccion del colon. colopexia : fixacion d'un punt del colon a la paret abdominala. coloquinta nf (plt.) : (Cucumis colocynthis) COLOR- : forma prefixada del latin color, -oris
(color) color nf : qualitat luminosa d'un còrs esclairat ; pretèxt ; caractèr aparent d'una causa. Jos color de prudéncia, fa pas res de tot. Una color de vertat : un semblant de vertat. -COLÒR : forma sufixada. v. bicolòr, tricolòr, multicolòr. (v. Ubaud Dicort) coloracion (R. II, 440) : accion de colorar ; estat de çò colorat ; combinason de colors. coloraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que colora quicòm. colorament : accion de colorar. colorant,
-a adj
e nm :
« colorant, -e » (v. Rapin) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|