collectiu 1 nm : quicòm que representa un ensemble :

Collectiu de personas.

collectiu 2, -iva adj : qu'es fach per diferentas personas ensemble ; que tòca diferentas personas ensemble ; que representa un ensemble.

Accion collectiva.

Demanda collectiva.

Interèsses collectius.

Nom collectiu.

Sufix collectiu.

collectivament : d'un biais collectiu.

collectivisacion [veire collectivizacion] nf : mesa en comun dels mejans de produccion.

collectivisar [veire collectivizar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : metre los mejans de produccion al servici de la collectivitat per expropriacion o nacionalisacion.

collectivisme : sistème economic qu'a per tòca la mesa en comun dels mejans de produccion.

collectivista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del collectivisme.

collectivitat nf : ensemble de personas que vivon dins lo meteis país, lo meteis airal, o qu'an d'interèsses comuns.

Collectivitats localas.

Collectivitats publicas.

collectivizacion nf, cf Ubaud Dicort : v. collectivisacion.

collectivizar v, cf Ubaud Dicort : v. collectivisar.

collector, -tritz n : « collecteur » (Rapin) ; persona qu'amassava las talhas ; persona qu'amassa las cotizacions (R .V, 27) ; conduit principal que i s'escampa lo contengut de conduits segondaris. 

collèga (m. e f.) : persona que fa la meteissa fonccion qu'una autra ; sòci, -a ; camarada (m. e f.)

Collèga de trabalh.

collegat nm, cf Ubaud Dicort : « collégat, collègue d’un légat » TdF ‘coulegat’

collegatari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « t. de droit, collégataire » TdF ‘coulegatari’

collègi nm : establiment d'ensenhament del segond gra ; amassada / ensemble.

Collègi dels cardinals.

collegial, -a : relatiu, -iva a un collègi (t.a.)

Amassada collegiala.

Decision collegiala.

collegiala : glèisa qu'a de canonges, e mai siá pas catedrala.

collegialament : d'un biais collegial.

collegialitat nf : natura de çò collegial.

La collegialitat d'una decision.

collegian, -a n, cf Ubaud Dicort : « collégien, -enne » (Fettuciari, Basic)

collegiat, -ada adj e n : membre d'una amassada ; escolan, -a d'un collègi [v. collegian] ; estudiant, -a (v. TdF ‘coulegiat’).

collegir : v. colligir.

còllevar v, cf Ubaud Dicort : « lever la tête, syn : caplevar » (v. Palay ‘cot-lhebà)

còlligar v, cf Ubaud Dicort : « lier le cou ou ce qui en tient lieu, le haut d’un sac, par ex., le goulot d’une gourde ; étrangler »  (Palay ‘cot-ligà)

colligir [collegir, cf Ubaud Dicort p 148 e TdF ‘coulegi’] (v. tr.) : far una causida de tèxtes ; ne far un recuèlh.

collimador nm : (fisica) « collimateur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 199)

colliri (m.) (R. II, 438) : medicament pels uèlhs.

collision : encontre de dos veïculs, de doas causas que se trucan.

còlliura nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de poire, de forme allongée » (Palay ‘cot-liure)

COLLO- : forma prefixada del grèc kòlla (còla / pega) v. collodion, colloïd, colloïdal.

collòc [colloc (v. Ubaud Dicort, TdF e Vayssier ‘coullouc’)] nm : servicis ; suènhs.

collocacion nf : (posicion relativa), cf Ubaud Dicort ; « collocation » (Rapin) (# colocacion)

collocar 1 (v. tr.) : plaçar  (v. TdF ‘coulouca’) ; casar / maridar ;

collocar 2 (v. tr.) :  servir ; sonhar.

collodion nm (abs. Dicort) : mescla d'alcoòl e d'etèr que balha un liquid viscós utilizat en cirurgia, en fotografia, « collodion » (Rapin).

colloïd [colloïde] nm : tèrme generic per designar tot còrs a l'estat colloïdal.

colloïdal, -a : que revèrta de gelatina.

colloïde nm, cf Ubaud Dicort : v. colloïd.

colloïdoterapia : terapia per injeccion d'una substància a l'estat colloïdal.

còllong, -a adj e n, cf Ubaud Dicort / còl-long (m. o f.) (abs. Dicort) (Per las doas grafias, v. p. 20, 2°/ e 3°/) : persona o animal del còl long.

collòqui nm : convèrsa importanta entre doas personas o mai ; acamp per debatre d'un tèma, d'un problèma precís.

collusion nf, cf Ubaud Dicort : « collusion » (Rapin)

collusòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (jur.) collusoire » (Per Noste, Laus)

collutòri nm, cf Ubaud Dicort : « (pharm.) collutoire » (Per Noste, Rapin)

COLO- : forma prefixada del grèc kòlòn (intestin) v. colopatia.

colòbra [nf ~ colòbre 1 nm (v. Ubaud Dicort e L. 83] : mena de sèrp non verinosa ; mena de jòc. (v. Alibert)

colòbre 2 (m. e f.) [nm (v. TdF)] : animal fantastic ; filha laida ; femna afrontaira ; femna gorrina.

colobrejar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « serpenter, sinuer » (Lagarde). (v. serpejar)

colobrenc, -a : que revèrta la colòbra.

colobrin nm, cf Ubaud Dicort : « couleuvreau ; petit dragon ; espiègle, petit mutin » TdF

colobrina : ancian aplech d'artilhariá ; esclafidor : bombarda de sambuc / saüc [v. saüc]. 

colobrinièr : sambuc (saüc, en Roergue e Albigés).

colobriu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « peuplé de couleuves » (Lagarde)

colocacion (situacion de colocatari) nf, cf Ubaud Dicort : « colocation » (Sèrras-Ess.). (# collocacion)

colocatari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « colocataire » (Laus)

colofònia nf : pega-rosina.

cologar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, colouer » (v. colocatari)

cologaritme nm, cf Ubaud Dicort : « cologarithme » (Rapin)

colomar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, précipiter, jeter de haut en bas, jeter pêle-mêle, verser » TdF

colomaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui précipte, qui jette pêle-mêle » TdF

colomb nm : favard, « pigeon, v. pijon » ; nom de buòu grisós ; « petit pain allongé et renflé au milieu en forme de colombe, gâteau que les parrains ou marraines donnent à leurs filleuls, aux fêtes de Noël ». (v. TdF)

colomb favard nm, cf Ubaud Dicort : « pigeon ramier ; homme douceureux, cajoleur, fainéant » (v. TdF jos ‘couloumb’)

 

 

 

colomb messatgièr : colomb utilizat per mandar de messatges.

colomb patut ~ pautut nm, cf Ubaud Dicort : « pigeon  pattu » TdF jos ‘couloumb’

colomb torrièr nm, cf Ubaud Dicort : « pigeon biset » TdF jos ‘couloumb’

colomba 1 nf : aucèl cosin del colomb, « pigeon femelle ; colombe, pigeon blanc ; pigeon ramier, v. favard » ; grua (joguet volaire) ; vaca que sa color tira sul gris ; pastís en corona ; garlòpa de tonelièr ; mena de planta : (Panicum viride) (v. TdF)

colomba 2 (L. 83) (abs. TdF e Alibert)  : doblet de colomna ; postèl (R. IV, 617) vertical dins un corondat o dins un pan de fustam. v. colombatge.

Colomba - Colombina : prenoms.

colombal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « colombin, ine, couleur de pigeon » (v. TdF jos ‘couloumbau’)

colombala nf, cf Ubaud Dicort : « fauvette grise, fauvette à poitrine jaune, oiseaux » (v. TdF)

colombana nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’olive, la plus grosse espèce cultivée à Nice » TdF

colombar nm : mena d'amorièr ; carcan ; pèira d'amòrsa.

colombassa nf, cf Ubaud Dicort : « litorne, oiseau ; variété du mûrier blanc, à mûres bleuâtres, à feuille large et faite en coeur ; fromental, espèce de graminée » TdF

colombasseta nf, cf Ubaud Dicort : « variété du mûrier blanc, à mûres grosses et jaunâtres. C’est l’espèce qui plaît le plus aux vers à soie » TdF

colombat / colombet nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘couloumbet’) : colomb jove ; pastís en corona.

colombatge (abs. Dicort) : mena de construccion en corondats que los postèls verticals de manten demòran visibles. (v. corondatge)

colombaud, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. colombal. (v. TdF jos ‘couloumbau’)

colombauda nf, cf Ubaud Dicort : v. colombala. (v. TdF jos ‘couloumbalo’)

 colombèla : colomba jove ; colombèla d'unes Protestants.

colombet nm : v. colombat.

colombeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite colombe ; anneau de fer de la bonde d’un tonneau » TdF

Colòmbia nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « Colombie »

colombièr : airal que i anisan los colombs.

colombin 1 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de potier, rouleau de terre glaise qu’on met sur le bord d’une assiette pour la rendre plus solide » TdFt

colombin 2, -a adj : de la color del papach de colomb.

colombina : cagada de colomb.

COLOMBO- : forma prefixada de l'occitan colomb.

colombo nm : (espècia), cf Ubaud Dicort, « colombo ».

colombofil, -a adj e n : persona qu'elèva o qu'utiliza de colombs messatgièrs.

colombofilia : elevatge de colombs messatgièrs.

colombon nm, cf Ubaud Dicort : « pigeonneau, petite colombe ; petit pain qu’on donne au fournier » TdF

« colombre » : v. concombre e cocombre, cf Ubaud Dicort.

colomièrs nm : (formatge) , cf Ubaud Dicort, « coulommiers »

colomna : pilar de forma cilindrica (t. a.) ; tièira de chifras, alinhada de personas... (v. TdF jos ‘coulouno’)

Colomna vertebrala : rastèl de l'esquina.

colomnada : alinhament de colomnas.

colomneta : colomna pichona.

COLON- : forma prefixada del grèc kòlòn (intestin)

colon 1 nm : tripa mèstra / tripa cuolièira.

colon 2 nm, -a : persona que fa partida d'una colonia.

colonalgia : dolor del colon / dolor intestinala.

colonatge nm, cf Ubaud Dicort : « métier de colon, bien de colon ; fermage, métayage » (v. TdF)

colondra : pilar de corondat. v. corondat.

colondrat nm : mena de corondat.

Colonha (aiga de -) nf : v. jos aiga.

colonhar v, cf Ubaud Dicort : v. conolhar. (v. TdF ‘coulougna’)

colonhet : fusanh (mena d'arbrilh) (Evonymus)

colonia : fondacion dins un país autre que la patria ; fondacion dins un airal despoblat de la patria ; ensemble de gents que vivon dins un país qu'es pas lo lor ; animals que vivon ensemble ; ensemble de dròlles o de dròllas que passan de vacanças amb d'animators.

Colonia de formigas.

Colonia de vacanças.

colonial, -a : relatiu, -iva a las colonias.

Guèrra coloniala.

Productes colonials.

colonialisme (pej.) : doctrina e accion colonisairises.

colonialista (adj. e subs. m. e f.) : adepte, -a del colonialisme.

colonizable, -bla : que pòt èsser colonizat, -ada.

colonizacion : accion o resulta de colonizar un país.

colonizador (abs. Dicort), -airitz : pòble, nacion portats a colonizar. (v. colonizator e colonizaire)

França foguèt una nacion colonizairitz.

colonizaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « colonisateur, trice » TdF ‘coulounisaire’

colonizar : establir una colonia ; la poblar de colons.

colonizator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « colonisateur, -trice » (Laus)

colonoscòpi (m.) (abs. Dicort) : coloscòpi v. pus luènh.

colonoscopia (abs. Dicort) : coloscopia v. pus luènh.

colopatia : afeccion del colon.

colopexia : fixacion d'un punt del colon a la paret abdominala.

coloquinta nf (plt.) : (Cucumis colocynthis)

COLOR- : forma prefixada del latin color, -oris (color)

color nf : qualitat luminosa d'un còrs esclairat ; pretèxt ; caractèr aparent d'una causa.

Jos color de prudéncia, fa pas res de tot.

Una color de vertat : un semblant de vertat.

-COLÒR : forma sufixada. v. bicolòr, tricolòr, multicolòr. (v. Ubaud Dicort)

coloracion (R. II, 440) : accion de colorar ; estat de çò colorat ; combinason de colors.

coloraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que colora quicòm.

colorament : accion de colorar.

colorant, -a adj e nm : « colorant, -e » (v. Rapin)