|
||||
|
|
|
|
|
|
colecistopexia : fixacion de la vesicula biliara a la paret abdominala. colecistostomia : obertura de la vesicula biliara. colecistotomia : incision de la vesicula biliara. COLEDO- : forma prefixada del grèc khòlè (bila) coledòc 1, -a adj, v. Ubaud Dicort : « cholédoque » (Laus) Canal coledòc, canal cholédoque. (Rapin) coledòc 2 nm : canal format per la jonccion dels conduits epatics e cistics. coledociti (f.) : inflamacion del coledòc. coledocotomia : incision del coledòc. « colèfa » : v. cofèla - culèfa (non preconizat Dicort). colejaire nm, -a : còlportaire, -a. colejar (v. intr.) : còlportar. colelitiasi (f.) : formacion de calculs biliars. colemia nf : preséncia d'elements biliars dins lo sang. colent, a adj : festiu, -iva / de fèsta ; onorable, -a. v. còler. (v. TdF ‘coulènt’) Fèsta colenta, fête chômable. (v. TdF) Jorn colent : jorn feriat (L. 187). COLEO- : forma prefixada del grèc kòleòs (estug) coleoptèr (m.) : mena d'insècte / babau (l.p.) Bertals, gorgolhs, catarinetas... son de coleoptèrs. còler [veire còlre 2, cf Ubaud Dicort] / còlre (v. tr.) : celebrar (una fèsta) ; onorar q.q. colèra 1 nf : ira ; pebrinada ; enfuscada. colerà [colèra 2 nm, cf Ubaud Dicort] (t.a.) : garramanha (l.p.) (infeccion intestinala grèva), « choléra » (Basic) coleretic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (méd.) cholérétique » coleric 1, -a adj : que se met aisidament en colèra ; Òme coleric (colerós) coleric 2, -a adj : relatiu, -iva al colerà. Diarrèia colerica. colericament : amb colèra. colerifòrme, -ma : que revèrta lo colerà. colerina : forma benigna del colerà. colerós, -osa / colerut, -uda adj (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert): portat, -ada a la colèra. còlescapat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « cou fuyant ; s’applique notamment aux jeunes bovins sans fanons » (Palay ‘cot-escapàt’) colesterina (abs. Dicort) : (arcaïc per colesteròl) v. çaijós. colesteròl : alcoòl monoatomic de las cellulas, del sang, del plasmà... colesterolemia nf : taus de colesteròl dins lo sang. còlestrech, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « cou mince » (Palay ‘cot-estret’) colet 1 nm : part d'un vestit qu'enròda lo còl ; laç corredor per trapar de conilhs o de lèbres ; colet 2 nm : « petit col » ; colina pichona. (v. TdF ‘coulet 2’) Coleta : prenom (diminutiu de Nicoleta) v. Nicòla. coleta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « petite colline » TdF ‘couleto 1’ coleta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « filet de pêche, espèce de truble, à Toulouse » TdF ‘couleto 2’ coleta 3 (pichòta còla 2) nf, cf Ubaud Dicort : « petite bande » (Sèrras-Ess.) coletar (v. tr.) : trapar q.q. pel colet. coletar (se) : se trapar pel colet. coletina nf : « colletin, pourpoint de cuir sans manches, ancien vêtement » TdF, pichon filat de pesca ; vertuèlh. coleton nm, cf Ubaud Dicort : « petit collet ; petit monticule » TdF « colèva » : v. caplèva e coalèva, cf Ubaud Dicort. còlficat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a le cou ‘dans les épaules’, le cou court » (Palay ‘cot-hicàt’) còlgras, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « cou gras » (Palay ‘cot-gras’) còlgrisard nm, cf Ubaud Dicort : « canard chipeau » TdF ‘còu-grisard’ còlgròs 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « cou gros ; personne qui a le cou gros, fort » (Palay ‘cot-gros’) còlgròs 2 nm : tumor del còl entremièg barbòt e aurelhas, « goître » (Alibert). colgut, -uda (< còlre 2) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : (v. còler) colha (vulg.) : scrotum (lat.) / borsas ; testicul / colhon ; ase, sauma (s.f.) / colhamand, -a (persona nècia) colhada nf (Alibert) : pargue per fedas. colhamand nm, cf Ubaud Dicort, -a (adj.) : bèstia (m. e f.) / bestiasson, -a. colhandràs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « gros nigaud, grosse niaise » TdF ‘couiandras’ colhandre nm, cf Ubaud Dicort , -a : bravament nèci, nècia / piotàs, -assa ; « billot de bois sur lequel on teille le chanvre ; chiffon, v. pelhandre (v. TdF ‘couiandre’). colhardisa nf, cf Ubaud Dicort : « pop, connerie, bêtise » (Laus) colhassa nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’olive, grosse et un peu pointue d’un bout, cultivée à Colias ; nigaud, aude » (v. TdF ‘couiasso’) colhat (adj.) : qu'a de braves testiculs (en parlant d'un animal) colhaud nm, cf Ubaud Dicort, -a (vulg.) : nèci, nècia / piòt, -a ; « garçon » (Alibert). colhaudisa (vulg.) : estat de q.q. de colhaud ; asenada. colhegàs : còl grossàs. colhegon : còl pichonèl. còlher / colhir (los 2, non preconizats Dicort) : v. culhir. colhet, -a adj e n : un pauc nèci, nècia / un pauc piòt, -a. colhèti adj e n, cf Ubaud Dicort : « euphémisme de colhet et a le même sens » (v. TdF jos ‘couiet’) colhèti ! interj, cf Ubaud Dicort : « sorte d’expression affirmative » (v. TdF jos ‘couiet’) « colhir » / « colir » / « calir » : v. culhir. colhon, -a adj e n (vulg.) : colha (m. e f.) / nèci, nècia / piòt, -a. (v. TdF ‘couioun’) colhonada : asenada ; trufariá ; colhaudisa. colhonadeta nf, cf Ubaud Dicort : « plaisanterie sans gravité ; bévue » (Palay) colhonaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona trufaira. colhonar (v. tr. e intr.) : badinar ; se trufar ; enganar. colhonar (se) : s'enganar. colhonàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « t. libre, grand coïon [= poltron, lâche], gros bêta, grosse niaise » TdF ‘couiounas’ colhonat, -ada : enganat, -ada. colhonatge : badinada ; trufariá ; engana. colhona-ventre nm, cf Ubaud Dicort : « mets jugé inconsistant (soupe à l’ail, bouillon de légumes) » (Carrasco)
|
|
colhonejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « vétilleur, barguigneur, euse, v. biquejaire » (v. TdF ‘couiounejaire’) colhonejar (v. intr.) : badinar, « vétiller, pointiller, agacer » (v. TdF ‘couiouneja’) ; biquejar (vulg.) colhonet, -a n : bestiasson, -a. colhonitge : asenada ; necitge. colhòsti ~ colhòti adj e n, cf Ubaud Dicort : v. colhèti. (v. TdF jos ‘couiet’) colhòti ! interj, cf Ubaud Dicort : v. colhèti !. (v. TdF jos ‘couiet’) colhut adj masc (v. TdF ‘couiu’) : animal non sanat (non crestat) coliandra : piqueta / vin marrit. colibacil (m.) : bacteria normala dels intestins de l'òme e de l'animal que, quand ne vira, pòt venir patogèna. colibacilòsi [colibacillòsi, cf Ubaud Dicort] (f.) : malautiá amodada pel colibacil patogèn. colibaciluria (f.) : preséncia de colibacils dins las urinas. colibrí nm : aucèl mosca (Trochilus colubris) colica : dolor aguda del colon ; evacuacions claras del colon. Colicas epaticas, nefreticas... Ai trapada la colica. colicar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire prendre une colique, fâcher, mortifier quelqu’un » TdF colicar (se) v pron : « se mettre en colère jusqu’au point d’en avoir la colique » TdF jos ‘coulica’ colicona nf, cf Ubaud Dicort : « petite colique » TdF colicós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « sujet à la colique ; qui donne la colique » TdF colièira nf, cf Ubaud Dicort : « collier de grelots » TdF ‘couliero 1’ colieiret nm, cf Ubaud Dicort : « petit collier » TdF colièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « collier, ornement de cou, v. jaseran » (v. TdF ‘coulié 1’) colièr 2, -ièira n : persona que trabalha dins una còla « chef d’une bande de moissonneurs, v. capolièr » (v. TdF ‘coulié 2’). colimpada : limpada. colimpar (v. intr.) : limpar. Colin - Colina - Colinet - Colineta : prenoms. colina 1 (abs. Dicort) : còrs azotat que fa partida de la composicion de la matèria viva, « choline » (Rapin). colina 2 nf : còla ; sèrre ; puèg ; tuc / tuca ; truc / truca. (v. TdF ‘coulino 2’) colina 3 nf, cf Ubaud Dicort : « fond d’une vallée par où l’eau s’écoule, thalweg d’une vallée, partie la plus basse d’un champ, bas-fond ; vallée resserrée, gorge, défilé » (v. TdF ‘coulino 1’) colinar (v. intr.) : « couler, glisser, s’échapper » TdF ; rochar / vedelar (s.f.) / cagar (s.f.) (v. Azaïs). colinar (se) v pron : s'esquivar / se colar sens menar bruch, « se couler, se glisser » (v. TdF jos ‘coulina’) ; « s’ébouler » (Alibert). colin-colet adv, cf Ubaud Dicort : « en camarades, d’une manière intime et familière » TdF colindre (m.) : pelha. « colindron - colindronièr » : v. corinton – corintièr. colinear, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (math.) colinéaire » colinejar (v. intr.) : rajar en serpentejant. colin-tampon ! interj, cf Ubaud Dicort : « nm, onomatopée du son du tambour, v. rataplan » (v. TdF) còlis : paquet. Mandar o recebre un còlis postal. Colisèu : nom d'un celèbre amfiteatre roman (Itàlia) colissa nf, cf Ubaud Dicort : « coulisse, coulisse de théâtre ; rainure » TdF colissar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, glisser, v. colimpar » (v. TdF) colistièr, -ièira n : que son sus la meteissa lista. coliti (f.) : inflamacion del colon (intestin gròs) colitòrta nf, cf Ubaud Dicort : « torcol » (Lagarde) [v. còltòrta] ; « bergeronnette » (Carrasco) colitrar (v. tr.) : sonhar ; torolhar. còljuntar v, cf Ubaud Dicort : « joindre, rassembler, réunir deux choses » (Palay ‘cot-juntà’) collaboracion : accion de collaborar (t. a. çaijós) Foguèt condemnat per collaboracion amb l'enemic. collaborador (TdF ‘coulabouradou’ ; abs. Dicort), -airitz : persona que trabalha amb una autra ; persona que se fa de l'enemic qu'ocupa lo país. (v. collaborator e collaboraire) Sa femna foguèt per el una collaborairitz de flor. collaboraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « collaborateur, -trice » (Rapin) collaborar (v. tr. e intr.) : trabalhar en comun amb q.q. ; se far de l'enemic qu'ocupa lo país. collaborator, -tritz n, cf. Ubaud Dicort : « collaborateur, -trice » (Laus, Rapin) collacion nf (R. II, 14): comparason de manuscrits o d'imprimits ; verificacion de tèxtes, d'un libre d'estampar ; repais leugièr (tèrcia, gostar...) collacionament nm, cf Ubaud Dicort : « action de collationner » TdF ‘coulaciounamen’ collacionar (v. tr.) : accion de comparar de mss. o d'imprimits, de verificar de tèxtes, un libre d'estampar. collagèn (m.) : proteïna complèxa que constituís la substància intercellulara del teissut conjonctiu. collagenòsi (f.) : formacion anormala de collagèn. collapsus nm (lat.) : diminucion rapida de l'activitat cerebrala ; depression brutala de las fòrças vitalas. Collapsus cardiac. Collapsus pulmonar. còllarg, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « gros cou ; qui a le cou gros » (Palay ‘cot-larg’) collateral, -a (R. IV, 27) : plaçat, -ada de cada band d'una estructura ; fòra la linha de parentat dirècta. De carrièiras collateralas. De parents collaterals. collator nm, cf Ubaud Dicort : « t. de droit, collateur » TdF ‘coulatour’ colleccion : ensemble de causas de la meteissa categoria. colleccionaire, -aira : persona que fa una colleccion. colleccionar (v. tr.) : far una colleccion (t.a.) collècta : accion o resulta de reculhir de dons volontaris ; çò reculhit en dons volontaris ; orason (pregària) de la messa abans l'epistòla. collectaire, -aira (subs. e adj.) (abs. Dicort) : persona que reculhís quicòm (documents etnografics o autres) (v. collector) collectar (v. tr.) : far una collècta. collectatge nm, cf Ubaud Dicort : « collectage » (Rapin) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|