colecistopexia : fixacion de la vesicula biliara a la paret abdominala.

colecistostomia : obertura de la vesicula biliara.

colecistotomia : incision de la vesicula biliara.

COLEDO- : forma prefixada del grèc khòlè (bila)

coledòc 1, -a adj, v. Ubaud Dicort  : « cholédoque » (Laus)

Canal coledòc, canal cholédoque. (Rapin)

coledòc 2 nm : canal format per la jonccion dels conduits epatics e cistics.

coledociti (f.) : inflamacion del coledòc.

coledocotomia : incision del coledòc.

« colèfa » : v. cofèla - culèfa (non preconizat Dicort).

colejaire nm, -a : còlportaire, -a.

colejar (v. intr.) : còlportar.

colelitiasi (f.) : formacion de calculs biliars.

colemia nf : preséncia d'elements biliars dins lo sang.

colent, a adj : festiu, -iva / de fèsta ; onorable, -a. v. còler. (v. TdF ‘coulènt’)

Fèsta colenta, fête chômable. (v. TdF)

Jorn colent : jorn feriat (L. 187).

COLEO- : forma prefixada del grèc kòleòs (estug)

coleoptèr (m.) : mena d'insècte / babau (l.p.)

Bertals, gorgolhs, catarinetas... son de coleoptèrs.

còler [veire còlre 2, cf Ubaud Dicort] / còlre (v. tr.) : celebrar (una fèsta) ; onorar q.q.

colèra 1 nf : ira ; pebrinada ; enfuscada.

colerà [colèra 2 nm, cf Ubaud Dicort] (t.a.) : garramanha (l.p.) (infeccion intestinala grèva), « choléra » (Basic)

coleretic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « (méd.) cholérétique »

coleric 1, -a adj : que se met aisidament en colèra ;

Òme coleric (colerós)

coleric 2, -a adj : relatiu, -iva al colerà.

Diarrèia colerica.

colericament : amb colèra.

colerifòrme, -ma : que revèrta lo colerà.

colerina : forma benigna del colerà.

colerós, -osa / colerut, -uda adj (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert): portat, -ada a la colèra.

còlescapat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « cou fuyant ; s’applique notamment aux jeunes bovins sans fanons » (Palay ‘cot-escapàt’)

colesterina (abs. Dicort) : (arcaïc per colesteròl) v. çaijós.

colesteròl : alcoòl monoatomic de las cellulas, del sang, del plasmà...

colesterolemia nf : taus de colesteròl dins lo sang.

còlestrech, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « cou mince » (Palay ‘cot-estret’)

colet 1 nm : part d'un vestit qu'enròda lo còl ; laç corredor per trapar de conilhs o de lèbres ;

colet 2 nm : « petit col » ; colina pichona. (v. TdF ‘coulet 2’)

Coleta : prenom (diminutiu de Nicoleta) v. Nicòla.

coleta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « petite colline » TdF ‘couleto 1’

coleta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « filet de pêche, espèce de truble, à Toulouse » TdF ‘couleto 2’

coleta 3 (pichòta còla 2) nf, cf Ubaud Dicort : « petite bande » (Sèrras-Ess.)

coletar (v. tr.) : trapar q.q. pel colet.

coletar (se) : se trapar pel colet.

coletina nf : « colletin, pourpoint de cuir sans manches, ancien vêtement » TdF, pichon filat de pesca ; vertuèlh.

coleton nm, cf Ubaud Dicort : « petit collet ; petit monticule » TdF

« colèva » : v. caplèva e coalèva, cf Ubaud Dicort.

còlficat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a le cou ‘dans les épaules’, le cou court » (Palay ‘cot-hicàt’)

còlgras, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « cou gras » (Palay ‘cot-gras’)

còlgrisard nm, cf Ubaud Dicort : « canard chipeau » TdF ‘còu-grisard’

còlgròs 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « cou gros ; personne qui a le cou gros, fort » (Palay ‘cot-gros’)

còlgròs 2 nm : tumor del còl entremièg barbòt e aurelhas, « goître » (Alibert).

colgut, -uda (< còlre 2) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : (v. còler)

colha (vulg.) : scrotum (lat.) / borsas ; testicul / colhon ; ase, sauma (s.f.) / colhamand, -a (persona nècia)

colhada nf (Alibert) : pargue per fedas.

colhamand nm, cf Ubaud Dicort, -a (adj.) : bèstia (m. e f.) / bestiasson, -a.

colhandràs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « gros nigaud, grosse niaise » TdF ‘couiandras’

colhandre nm, cf Ubaud Dicort , -a : bravament nèci, nècia / piotàs, -assa ; « billot de bois sur lequel on teille le chanvre ; chiffon, v. pelhandre (v. TdF ‘couiandre’).

colhardisa nf, cf Ubaud Dicort : « pop, connerie, bêtise » (Laus)

colhassa nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’olive, grosse et un peu pointue d’un bout, cultivée à Colias ; nigaud, aude » (v. TdF ‘couiasso’)

colhat (adj.) : qu'a de braves testiculs (en parlant d'un animal)

colhaud nm, cf Ubaud Dicort, -a (vulg.) : nèci, nècia / piòt, -a ; « garçon » (Alibert).

colhaudisa (vulg.) : estat de q.q. de colhaud ; asenada.

colhegàs : còl grossàs.

colhegon : còl pichonèl.

còlher / colhir (los 2, non preconizats Dicort) : v. culhir.

colhet, -a adj e n : un pauc nèci, nècia / un pauc piòt, -a.

colhèti adj e n, cf Ubaud Dicort : « euphémisme de colhet et a le même sens » (v. TdF jos ‘couiet’)

colhèti ! interj, cf Ubaud Dicort : « sorte d’expression affirmative » (v. TdF jos ‘couiet’)

« colhir » / « colir » / « calir » : v. culhir.

colhon, -a adj e n (vulg.) : colha (m. e f.) / nèci, nècia / piòt, -a. (v. TdF ‘couioun’)

colhonada : asenada ; trufariá ; colhaudisa.

colhonadeta nf, cf Ubaud Dicort : « plaisanterie sans gravité ; bévue » (Palay)

colhonaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona trufaira.

colhonar (v. tr. e intr.) : badinar ; se trufar ; enganar.

colhonar (se) : s'enganar.

colhonàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « t. libre, grand coïon [= poltron, lâche], gros bêta, grosse niaise » TdF ‘couiounas’

 

 

colhonat, -ada : enganat, -ada.

colhonatge : badinada ; trufariá ; engana.

colhona-ventre nm, cf Ubaud Dicort : « mets jugé inconsistant (soupe à l’ail, bouillon de légumes » (Carrasco)

colhonejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « vétilleur, barguigneur, euse, v. biquejaire » (v. TdF ‘couiounejaire’)

colhonejar (v. intr.) : badinar, « vétiller, pointiller, agacer » (v. TdF ‘couiouneja’) ; biquejar (vulg.)

colhonet, -a n : bestiasson, -a.

colhonitge : asenada ; necitge.

colhòsti ~ colhòti adj e n, cf Ubaud Dicort : v. colhèti. (v. TdF jos ‘couiet’)

colhòti ! interj, cf Ubaud Dicort : v. colhèti !. (v. TdF jos ‘couiet’)

colhut adj masc (v. TdF ‘couiu’) : animal non sanat (non crestat)

coliandra : piqueta / vin marrit.

colibacil (m.) : bacteria normala dels intestins de l'òme e de l'animal que, quand ne vira, pòt venir patogèna.

colibacilòsi [colibacillòsi, cf Ubaud Dicort] (f.) : malautiá amodada pel colibacil patogèn.

colibaciluria (f.) : preséncia de colibacils dins las urinas.

colibrí nm : aucèl mosca (Trochilus colubris)

colica : dolor aguda del colon ; evacuacions claras del colon.

Colicas epaticas, nefreticas...

Ai trapada la colica.

colicar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire prendre une colique, fâcher, mortifier quelqu’un » TdF

colicar (se) v pron : « se mettre en colère jusqu’au point d’en avoir la colique » TdF jos ‘coulica’

colicona nf, cf Ubaud Dicort : « petite colique » TdF

colicós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « sujet à la colique ; qui donne la colique » TdF

colièira nf, cf Ubaud Dicort : « collier de grelots » TdF ‘couliero 1’

colieiret nm, cf Ubaud Dicort : « petit collier » TdF

colièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « collier, ornement de cou, v. jaseran » (v. TdF ‘coulié 1’)

colièr 2, -ièira n : persona que trabalha dins una còla « chef d’une bande de moissonneurs, v. capolièr » (v. TdF ‘coulié 2’).

colimpada : limpada.

colimpar (v. intr.) : limpar.

Colin - Colina - Colinet - Colineta : prenoms.

colina 1 (abs. Dicort) : còrs azotat que fa partida de la composicion de la matèria viva, « choline » (Rapin).

colina 2 nf : còla ; sèrre ; puèg ; tuc / tuca ; truc / truca. (v. TdF ‘coulino 2’)

colina 3 nf, cf Ubaud Dicort : « fond d’une vallée par où l’eau s’écoule, thalweg d’une vallée, partie la plus basse d’un champ, bas-fond ; vallée resserrée, gorge, défilé » (v. TdF ‘coulino 1’)

colinar (v. intr.) : « couler, glisser, s’échapper » TdF ; rochar / vedelar (s.f.) / cagar (s.f.) (v. Azaïs).

colinar (se) v pron : s'esquivar / se colar sens menar bruch, « se couler, se glisser » (v. TdF jos ‘coulina’) ; « s’ébouler » (Alibert).

colin-colet adv, cf Ubaud Dicort : « en camarades, d’une manière intime et familière » TdF

colindre (m.) : pelha.

« colindron - colindronièr » : v. corinton – corintièr.

colinear, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (math.) colinéaire »

colinejar (v. intr.) : rajar en serpentejant.

colin-tampon ! interj, cf Ubaud Dicort : « nm, onomatopée du son du tambour, v. rataplan » (v. TdF)

còlis : paquet.

Mandar o recebre un còlis postal.

Colisèu : nom d'un celèbre amfiteatre roman (Itàlia)

colissa nf, cf Ubaud Dicort : « coulisse, coulisse de théâtre ; rainure » TdF

colissar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, glisser, v. colimpar » (v. TdF)

colistièr, -ièira n : que son sus la meteissa lista.

coliti (f.) : inflamacion del colon (intestin gròs)

colitòrta nf, cf Ubaud Dicort : « torcol » (Lagarde) [v. còltòrta] ; « bergeronnette » (Carrasco)

colitrar (v. tr.) : sonhar ; torolhar.

còljuntar v, cf Ubaud Dicort : « joindre, rassembler, réunir deux choses » (Palay ‘cot-juntà’)

collaboracion : accion de collaborar (t. a. çaijós)

Foguèt condemnat per collaboracion amb l'enemic.

collaborador (TdF ‘coulabouradou’ ; abs. Dicort), -airitz : persona que trabalha amb una autra ; persona que se fa de l'enemic qu'ocupa lo país. (v. collaborator e collaboraire)

Sa femna foguèt per el una collaborairitz de flor.

collaboraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « collaborateur, -trice » (Rapin)

collaborar (v. tr. e intr.) : trabalhar en comun amb q.q. ; se far de l'enemic qu'ocupa lo país.

collaborator, -tritz n, cf. Ubaud Dicort : « collaborateur, -trice » (Laus, Rapin)

collacion nf (R. II, 14): comparason de manuscrits o d'imprimits ; verificacion de tèxtes, d'un libre d'estampar ; repais leugièr (tèrcia, gostar...)

collacionament nm, cf Ubaud Dicort : « action de collationner » TdF ‘coulaciounamen’

collacionar (v. tr.) : accion de comparar de mss. o d'imprimits, de verificar de tèxtes, un libre d'estampar.

collagèn (m.) : proteïna complèxa que constituís la substància intercellulara del teissut conjonctiu.

collagenòsi (f.) : formacion anormala de collagèn.

collapsus nm (lat.) : diminucion rapida de l'activitat cerebrala ; depression brutala de las fòrças vitalas.

Collapsus cardiac.

Collapsus pulmonar.

còllarg, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « gros cou ; qui a le cou gros » (Palay ‘cot-larg’)

collateral, -a (R. IV, 27) : plaçat, -ada de cada band d'una estructura ; fòra la linha de parentat dirècta.

De carrièiras collateralas.

De parents collaterals.

collator nm, cf Ubaud Dicort : « t. de droit, collateur » TdF ‘coulatour’

colleccion : ensemble de causas de la meteissa categoria.

colleccionaire, -aira : persona que fa una colleccion.

colleccionar (v. tr.) : far una colleccion (t.a.)

collècta : accion o resulta de reculhir de dons volontaris ; çò reculhit en dons volontaris ; orason (pregària) de la messa abans l'epistòla.

collectaire, -aira (subs. e adj.) (abs. Dicort) : persona que reculhís quicòm (documents etnografics o autres) (v. collector)

collectar (v. tr.) : far una collècta.

collectatge nm, cf Ubaud Dicort : « collectage » (Rapin)