cojada (plt.) : briònha. (Bryonia dioica)

cojanèla : èrba de la gòda (Aristolochia)

cojaplumat, -ada adj : clòscaplumat, -ada / calvet, -a.

cojarassa : cocombre d'ase ; briònha ; nimfèia.

cojarassa de bòsc nf : coja salvatja, « tamier (tamus communis) » (Alibert).

cojassa : pampe de coja ; pè de coja ; cocorèla : (Aristolochia rotunda ; A. clematitis)

cojat 1 (subs.) : pasta / pastís de coja.

cojat 2, -ada adj : vengut telhut, venguda telhuda / canat, -ada ; baganat, -ada ; cocordat, -ada.

cojet nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. coget 1.

cojeta nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. cogeta.

cojon nm : coja ; gorda / cocorda ; aubieca ; cogombre ; cornisson ; grana de coja ; (l.p.) sen de femna.

cojon salvatge : cogombre d'ase. (Ecballium elaterium)

COL- :

-forma prefixada del latin cum davant L (ensemble) v. collaborar e formacions similaras ;

-forma prefixada del grèc kholè (bila) v. colesteròl e formacions similaras ;

-forma prefixada del grèc khòlòn (intestin) v. coliti e formacions similaras.

col nm : colason (accion de colar lo vin...), « action de transvaser le vin de la cuve dans les tonneaux ; chaudière à cailler le lait » TdF

-CÒL : forma sufixada del grèc kòlla (goma / còla) v. protocòl e formacions similaras.

còl : partida estrecha del còrs entremièg lo cap e lo tronc ; gòrja ; pas de montanha ; galet de botelha...

Lo còl me dòl : ai un mal de còl.

Un còl de montanha.

Montar lo còl a q.q. (occ.) : li montar lo cap.

Se montar lo còl : se conflar (s. f.) ; se montar lo cap.

Un còl de botelha.

Fals còl, v. jos fals.

còl de pè : liarga.

còl de plaja : grava.

còl de senhora nf (v. Ubaud Dicort p. 148 e TdF ‘còu-de-segnouro’) : figa flor.

còl de sèrp : còl tòrta (m. d'aucèl) (Iynx torquilla)

còl de vaca : buòu sens brave faudal (sens baticòl)

cola 1 nf : mena d'alba d'unes monges, « coule, habit de chœur des moines bénédictins, v. cagola 1 » (v. TdF).

cola 2 [còla 1 nf, cf Ubaud Dicort p. 148] : besal ; valat. (v. TdF ‘colo 4’)

còla 2 nf : personas que trabalhan ensemble, « bande, troupe, compagnie d’ouvriers ou de camarades qui vont deux par deux, trois par trois » ; coble de cavals. (v. TdF ‘colo 2’)

còla 3 nf : colina ; sèrre ; puèg ; tuc.

còla 4 nf : pega ; « bourde, v. baia 2, bulla 1 » (v. TdF ‘colo 3’).

Còla de peisson, colle de poisson. (v. TdF)

Balhar la còla, donner une colle, attraper, fourber. (v. TdF)

còla 5 nf : còta (pèira, tròç de fust... per cotar una ròda)

còla 6 nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) cola / kola » (Laus)

-CÒLA : forma sufixada del lat. colere (abitar ; cultivar) v. cavernicòla - agricòla...

« colàbia » : v. colàubia.

colac : alausa (mena de peis) (Alosa finta)

colada 1 nf : col / colason (accion de colar lo vin...) ; avalancada en general ; avalancada de nèu ; vedelada de ròcs o de tèrra ; pas de dança (v. TdF ‘coulado 1’) ;

colada 2 nf : abraçada al torn del còl ; còp sul copet ; coble d'animals apariats ; còla de trabalhaires ;

colada 3 nf : espandida de sèrre, « étendue d’une colline » TdF ‘coulado 3’.

coladejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, souffleter (vieux), v. bacelar » (v. TdF)

Coladejar lo josieu, colaphiser le juif. (v. TdF)

coladièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « porte-faix » (L. 82)

coladièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « portatif, -ive » (v. L. 82)

coladís 1 nm : çò que raja ; rajal ; rajòl.

coladís 2, -issa adj : que pòt rajar ; prèst, -a per la colason (v. çaisús) ; que pòt lisar :

Cleda coladissa.

Nos coladís.

Pòrta coladissa.

Vent coladís, vent coulis. (v. TdF jos ‘couladis 2’)

Debàs coladís : debàs fin que lisa fins a la cuèissa.

coladissa (subs.) : cortina de teatre.

coladon nm : pichona bugada ; pichon bugador ; cubada pichona de rasims.

coladoira nf : supòrt de desca per colar la bugada. (v. TdF)

colador 1 nm : flòc de pelha al trauc del bugador per far rajar lo lessiu ; airal que la bugada d'un còp èra i se colava ; filtre pel vin, pel lach...; crivèl (t.a.) ; vedilh.

colador 2, -doira adj : coladís, -issa.

Nos colador, nœud coulant. (v. TdF ‘couladou’)

coladura : escampadura / filtratge / colason.

colagòg, -a adj e nm : qu'amòda l'evacuacion de la bila.

colaire 1 nm : crivèl (t.a.), « couloir pour le lait, couloire, passoire, chausse, v. colador 1 » (v. TdF) ;

colaire 2 [, -aira (-airitz)] n : empegaire.

colalach nm, cf Ubaud Dicort : « étamine pour couler le lait » TdF ‘coulo-la’

colalemia : preséncia de sals biliaras dins lo sang.

colaluria : preséncia de sals biliaras dins las urinas.

colament nm, cf Ubaud Dicort : « action de couler, coulement » (v. TdF). (v. colar 6)

colana : colar de fust pels vedèls. (v. TdF)

colançar (v. intr.) : lisar sul glaç o sus la nèu.

colançar (se) : se balançar.

colangiocarcinòma (m.) : carcinòma derivat dels conduits biliars.

colangiografia : radiografia de la vesicula biliara e de sos conduits.

colangiòma (m.) : tumor del fetge.

colangiotomia : operacion d'un colangiòma.

colant 1 nm : anèla de cortina ; anèl d'un colar de femna.

colant 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « coulant ; ruisselant, dégouttant, ante, v. rajant, gotent » (v. TdF ‘coulant 1’

colant 3, -a adj, cf Ubaud Dicort : « collant, ante » TdF ‘coulant 2’

colantament adv, cf Ubaud Dicort : « coulamment » TdF  (v. colant 2)

 

 

colantar (v. tr.) (v. Alibert) : banhar ; trempar bravament.

colantar (se) : se banhar, se trempar fins a la pèl.

colar 1 nm : correja, cadena...al còl d'un animal ; coissin de bèstia de tira / colarina / colaria.

« colar » 2 v : v. còlre - còler (non preconizat Dicort).

colar 3 (v. tr.) : empegar.

colar 4 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘coula 3’) : cotar (arrestar amb una còta).

colar 5 (v. tr. e intr.) : trescolar lo vin ; afloroncar ; esflorar. (v. TdF ‘coula 1’)

colar (se) v pron : s'esquivar sens menar bruch, « se couler, se glisser » (v. TdF jos ‘coula 1’).

colar 6 (v. intr. arc) (R. II, 437) : rajar.

colar 7 (v. intr.) (L. 83) : costar.

Quant te colèt aquel polit cotèl de Laguiòla ?

colar 8 (v. tr.) : notar ; remarcar.

colar 9 (v. tr. arc) (R. II, 436) (abs. Dicort) : embrassar. (v. acolar 1)

colardar ~ encolardar v, cf Ubaud Dicort : v. encolardar.

colaret 1 nm : enfilada de pèrlas, d'agatas, de brilhants..., o cadeneta d'aur o d'argent al torn del còl d'una persona.

colaret 2 nm : mena de mèrlhe. (Turdus torquatus)

colareta : còl de vestit.

colaretar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : cargar un colar a un animal. (v. encolardar)

colaretat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : qu'a un colar o un colaret a son còl.

colarin nm, cf Ubaud Dicort : « t. d’architecture, colarin » TdF

colarina : faudal / baticòl / baldana de bestial boïn; doble o triple barbòt de persona tròp grassa.

colarinat, -ada : qu'a un brave baticòl.

colariva 1 adj fem, cf Ubaud Dicort : « Ceba colariva, oignon dont le col est très épais ». (v. TdF)

colariva 2 / colaria [veire colariva, cf Ubaud Dicort] (subs. f.) : colar de caval, d'ase, de muòl... ; colar que i son penjadas las esquilas ; « traverse de bois pour porter à deux des fardeaux au moyen d’une corde » (Azaïs).

Portar un pes a la colariva, porter un fardeau à deux, à quatre ou à six, au moyen de cordes. (v. Ubaud Dicort e TdF)

colàs 1 nm, cf Ubaud Dicort : « long cou, cou énorme ; lamproie » TdF ‘coulas 2’

colàs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « collier d’une bête de trait, collier de chien ; collier de sonnaille ; collier de femme (vieux) ; carcan ; merle à collier blanc » TdF ‘coulas 1’

Èstre de colàs, être unis d’amitié, sympathiser, comme deux bœufs accouplés sous le joug. (v. Ubaud Dicort e TdF)

colàs (marrit -) nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais coucheur, mauvais garçon ». (Lexic M. Roqueta)

colason nf : accion de trescolar lo vin, « décuvaison » (Alibert).

colassa nf : colar, « espèce de collier sans attelles, collier de labour, collier pour les boeufs » TdF.

colassada nf, cf Ubaud Dicort : « calandre, grosse alouette qui a un collier noir » TdF

colassàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. colàs 1)

colassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a un collier, colleté, ée » (v. TdF ‘coulassa’)

colasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit collier, collier de labour » TdF

colat nm, cf Ubaud Dicort : « t. de danse, coulé » TdF

colatge 1 nm : accion o resulta de colar (d'empegar quicòm) ; composicion artistica facha de papièrs empegats.

colatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « action de couler » TdF ‘coulage’

Lo colatge de la bugada, le coulage de la lessive. (v. TdF)

colau nm, cf Ubaud Dicort : « mouette à manteau bleu, larus argentatus, oiseau, dans le Gard, v. gabian » (v. TdF)

colàubia nf : cuol blanc (mena d'aucèl) (Motacilla nanthe)

còlbrac, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a le cou court » (Palay ‘cot-brac’)

colc (adj m, cf Ubaud Dicort), -a : que se jai ; jagut, -uda.

Solelh colc, soleil couchant. (Alibert)

Al solelh colc, au coucher du soleil. (v. TdF jos ‘couc’)

A solelhcolc : quand lo solelh es ja colc.

colca nf, cf Ubaud Dicort : « couche » (Alibert)

colca-lèva (far -) : se levar e se colcar alternativament.

colcada nf, cf Ubaud Dicort : « couchée ; gîte, prix du gîte ; retraite des animaux, tanière ; entorse, espèce de jeu » TdF jos ‘couchado 1’

colcadoira nf, cf Ubaud Dicort : « couche » (Rapin)

colcaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « coucheur, -euse » (Laus)

colcairon nm, cf Ubaud Dicort : « culot d’une nichée, v. caganís ; levain » (v. TdF jos ‘coucheiroun’ e jos ‘coucha 1’)

colcant 1 adj m( v. TdF jos ‘couchant’) : qu'es a se colcar (solelh, luna...), « couchant » (Rapin)

Al solelh colcant, au coucher du soleil. (v. TdF)

A solelhcolcant : quand se colca lo solelh.

colcant 2 nm, cf Ubaud Dicort : « couchant » (Rapin)

colcar (v. tr.) : clinar ; corbar ; jaire ; somessar. (v. TdF jos ‘coucha 1’)

colcar (se) : se jaire.

colcasèla nf, cf Ubaud Dicort : « courte échelle ; culbute ; cabriole » TdF jos ‘courco-sello’

colcatge nm : (accion de metre al lièch), cf Ubaud Dicort.

colcavestit nm, cf Ubaud Dicort, -ida : passapaís (m. e f.) ; gus, -a. (v. TdF ‘coucho-vesti’)

colce nf, cf Ubaud Dicort : « paillasse,dans les Alpes, v. bassaca ; couette, lit de plumes, matelas ; couverture d’édredon » TdF jos ‘couce’. colce : v. colcera.

colcera ~ colcena nf, cf Ubaud Dicort : « couette, lit de plumes, v. coineta ; couverture d’édredon, plumon » (v. TdF jos ‘coucedo’). colcera / colceda (abs. Dicort) (del latin culcita) : v. cocena (non preconizat Dicort)

colcòs ~ kolkhòz nm, cf Ubaud Dicort : « kolkhoze » (v. Rapin)

colcosian ~ kolkhozian, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « kolkhozien » (v. Rapin)

còlcrebar (v. tr.) : rompre lo còl (s.f.)

COLE- : forma prefixada del grèc khòlè (bila)

colecistalgia : dolor al nivèl de la vesicula biliara.

colecistatonia : atonia de la vesicula biliara.

colecistectasia : distencion de la vesicula biliara.

colecistectomia : ablacion de la vesicula biliara.

colecistenterostomia : connexion de la vesicula biliara amb l'intestin.

colecistiti (f.) : inflamacion de la vesicula biliara.

colecistografia : radiografia de la vesicula biliara.

colecistopatia : nom generic de totas las afeccions de la vesicula biliara.