coccigèu, -èa (abs. Dicort) : relatiu, -iva al coccix. (v. coccigian)

coccigian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (anat.) coccygien, -enne » (Per Noste, Laus)

coccigotomia : operacion cirurgicala al coccix.

coccinèla (del lat. scientific coccinella, de coccinus, escarlat) : galinèla / catarineta / escarlat. (Coccinella septempunctata)

coccix : quincairòla / òs bertrand (l.p.)

cocena nf (R. II, 427) (non preconizat Dicort): palhassa ; matalàs. v. colcera / colcena / colce.

cocet nm, cf Ubaud Dicort (v. còça) : « sébile, écuelle en bois à l’usage des bergers et des vendangeurs, écuelle à boire pour les enfants » TdF ‘cousset’

coch adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « coi, tranquille ; lourdaud » TdF. (v. quiet)

cocha / coita [veire cocha, cf Ubaud Dicort] nf : percaç / perseguida ; prèissa / prèssa ; besonh / necessitat (R. IV, 308). (# coja)

En cocha, en hâte.

Anar de cocha, aller vite. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘coucho’)

cochabuòu nm, cf Ubaud Dicort : « conducteur de bœufs, v. bovatièr » (v. TdF ‘coucho-biòu’)

cochacalor adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui chasse la chaleur, qui ne peut pas la supporter » TdF  ‘coucho-calou’

cochacaresma / cochaquaresma ? nm, cf Ubaud Dicort : « (qui chasse le carême ») (v. TdF ‘coucho-caremo’), « crécelle et tout instrument dont on se sert pour faire du bruit aux offices des Ténèbres » (Azaïs)

cochachins nm, cf Ubaud Dicort : « (qui chasse les chiens »), bedeau » (v. TdF ‘coucho-chin’)

cochacoquin nm, cf Ubaud Dicort : « chasse-coquin, v. cochapaure » (v. TdF ‘coucho-couquin’)

cochacotilhons nm, cf Ubaud Dicort : « coureur de femmes » TdF suppl

cochada / coitada [veire cochada] nf : prèissa / prèssa (los 2, R. IV, 622).

cochadament adv (R. II, 426 - L. 81) : promptament.

cochadinnar (v. dinnar 1) nm (v. Ubaud Dicort) : « celui qui hâte le dîner » (L. 81)

cochagaça nm / cochagag nm, cf Ubaud Dicort : « (qui chasse la pie ou le geai)  pie-grièche, oiseau, v. darnagàs » (. TdF jos ‘coucho-agasso’)

cochairar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, pourchasser, poursuivre » (v. TdF ‘coucheira’)

cochaire, -aira [~ airitz] / coitaire [veire cochaire], -a n : persona que buta lo bestial ; persona que prèssa lo bestial.

cochairèl nm, cf Ubaud Dicort : (v. cochaire)

cochajornal nm, cf Ubaud Dicort : « ce que l’on de plus pressant à faire dans la journée » TdF ‘coucho-journau’

cochalanha nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui chasse le chagrin » TdF ‘coucho-lagno’

cochameisson nm, cf Ubaud Dicort : « temps qui hâte la moisson ; personne trop pressée, qui moissonne prématurément » TdF ‘coucho-meissoun’

cochamerluç nm, cf Ubaud Dicort : « pauvre hère, vagabond » TdF ‘coucho-merlus’

cochamoscas nm, cf Ubaud Dicort : « chasse-mouche, émouchoir, émouchette ; phallus, en style grivois » TdF ‘coucho-mousco’

Lo cochamoscas, le mistral, en style burlesque. (v. TdF)

cochança / coitança [veire cochança] nf : prèissa / prèssa.

cochapaure nm, cf Ubaud Dicort : « chasse-coquin, agent de police, gendarme » TdF ‘coucho-paure’

cochaperditz nm, cf Ubaud Dicort : « busard, oiseau de proie » TdF ‘coucho-perdris’

cochar 1 / coitar [veire cochar] (v. tr.) : percaçar ; remandar ; pressar ;

cochar / coitar [veire cochar] (se) v pron : se pressar / s'afanar.

cochar 2 (v. tr.) : velhar / espiar. (v. Alibert e TdF jos ‘coucha 1’)

La cata cochava la mirga despuèi un moment.

Cochava lo bon moment per intervenir.

cochasal nm, cf Ubaud Dicort : « variété d’olivier, cultivée à Nîmes » TdF ‘coucho-sau’

cochatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de chasser, de presser » (v. TdF jos ‘couchage’

còche nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) : granda diligéncia del temps passat.

cochièira adj f (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « cochère » TdF ‘couchiero’.

Pòrta cochièira, porte cochère. (v. TdF)

cochièr 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : l'òme que menava la diligéncia [v. còche].

cochièr 2, -ièira (abs. Dicort e TdF) : persona que mena un carri de caval. (v. çai sus)

cochimbarba nf (plt.) : barba de boc (Tragopogon pratensis)

còchis nm, cf Ubaud Dicort : « l’étoupe la plus grossière du chanvre ou du lin, v. bregalha » (v. TdF)

cochoira nf, cf Ubaud Dicort : « hâte, presse » TdF

cochoiral nm : vin aboriu, « vin précoce, fait avant la publication du ban des vendanges » (Azaïs).

cochoire, -ra adj, cf Ubaud Dicort : « qui cuit promptement ; qui va vite ; qui se vend facilement, qui se consume rapidement » TdF

cochoirèl nm : v. cochoiral. (v. TdF jos ‘couchouirau’)

cochòl nm, cf Ubaud Dicort : « nasse, verveux, v. vertolenc ; caisse percée de trous dans laquelle on garde du poisson vivant » (v. TdF ‘couchòu’)

cochonilha nf, cf Ubaud Dicort : « cochenille » TdF  jos ‘coucheniho’

cochós, -osa / coitós [veire cochós], -osa adj : pressat, -ada.

cochosament / coitosament [veire cochosament] adv : vitament (R. V, 558).

cochura nf, cf Ubaud Dicort : « affanure, salaire en nature, blé que gagnent par jour les moissonneurs ou batteurs » TdF

cociclic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cocyclique » (Rapin)

còco nm (> cocotièr), cf Ubaud Dicort : Notz de còco (v. Dicort), noix de coco.

cocodesca nf : crida del gal ; crida de la galina qu'a pòst ; petairòla (plt.) : (Digitalis purpurea) (v. Alibert)

cocodescar (v. intr.) : far cocodesca. v. codascar.

cocodril nm (v. Ubaud Dicort e L. 81) : « crocodile » (Lagarde). (v. crocodil)

cocola nf (> s’encocolar), cf Ubaud Dicort : (v. cola 1 e cagola 1)

coçòla nf, cf Ubaud Dicort (v. còça) : « vase à manche pour puiser de l’eau » (TdF ‘coussolo’).

cocolomochon nm, cf Ubaud Dicort : « chignon » TdF

cocolon nm : coconhon (pel enrotlat enrè del cap al dessús del copet)

cocolons (de -) loc adv : d'acagassons. (v.Alibert)

cocolucha nf : « coqueluchon » ; tufet de pels o de plumas ; « comble d’une mesure, d’une meule de paille ; cage d’un moulin à vent ; cône, sommet d’une montagne » (v. TdF jos ‘coucoulucho’)

« cocolucha » 2 (v. TdF jos ‘coucoulucho’) : v. aücaire (raumàs aücaire) (abs. Dicort), v. raumàs ucat.

cocoluchar (v. tr.) : comolar una mesura.

cocoluchat, -ada : comol, -a / comolat, -ada.

cocoluchon : demai ; comol d'una mesura ; cocolon ; cima de montanha / suca de montanha.

cocomar [cocomard] nm : bolidor d'autres còps ; pegal per metre de vin ; Joan farina / piòt / nèci.

cocomardet nm, cf Ubaud Dicort : « petit coquemar, v. topinet » (v. TdF)

cocombrassa nf (plt.) : « concombre ou calebasse dont les pâtres se servent en guise de trompe » ; cocombre salvatge (Momordica elaterium) ; brionha : (Bryonia dioica) (v. TdF)

cocombre nm / cogombre [veire cocombre, cf Ubaud Dicort] (plt.) : « concombre ; trolle d’Europe, plante ; sot » (v. TdF ‘coucoumbre’) ; v. cogombre.

cocombre d’ase nm, cf Ubaud Dicort : « concombre sauvage, plante, v.  cocombrassa »  (v. TdF)

cocombre de mar nm, cf Ubaud Dicort : « concombre de mer, espèce d’holoturie, zoophyte » TdF

cocombre-sèrp nm, cf Ubaud Dicort : « concombre serpent, plante cultivée » TdF

cocombret nm, cf Ubaud Dicort : « petit cocombre ; momordica elaterium (Lin.), plante, à Nice » TdF

cocombrièira nf, cf Ubaud Dicort : (v. cocombre e cogorlièira)

cocomèl : clavèl de baudufa ; popèl ; galet de pegal ; aranget / romanet : (Agaricus ovoïdeus albus) ; Joan farina / piòt / nèci.

cocomèla : nom generic d'unes campairòls ; mena d'agaric : trauca tèrra (Agaricus vaginatus) / A. aurantiacus) ; embonilh de Venus (plt.) : (Cotyledon umbilicus) ; nimfa / nimfèia (plt.) : (Nymphaea alba) ; popèl ; botiòla de la pèl ; clavèl de baudufa ; Joan farina / piòt / nèci ; piòta / nècia.

cocomèla blanca : aranget : (Agaricus avoïdeus albus)

cocomèla grisa : mena d'agaric (Agaricus vaginatus)

 

 

 

cocomèla jauna : mena d'agaric (Agaricus aurantiacus)

cocomet nm, cf Ubaud Dicort : « fossette, en Languedoc, v. paranton ; champignon en boule, non encore développé » (v. TdF)

cocon nm : clòsc d'uòu ; uòu ; envolopa de manhan. ; mena de mongeta [v. cocòt 2] ; ovièira jove (mena de campairòl) ; boton de ròsa ; pastisson (còca pichona) ; primavèra. (v. TdF)

coçon nm, cf Ubaud Dicort (v. còça) : « écuelle de bois dont les bergers se servent pour y traire le lait et pour le boire, v. cocet » (v. TdF ‘coussoun 1’) ; « casserole ; mesure de grains et de surface » (Alibert ‘cosson’)

coconada nf, cf Ubaud Dicort : « tas de cocons, amas d’oeufs » TdF

coconalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « cocons en général, l’ensemble des cocons » TdF

coconar / coconejar (v. coconejar) (v. intr. e tr.) : far un cocon ; póner / pondre ; tolhorar ; calinejar.

coconar (se) v pron : se blottir, se tapir ; se choyer » TdF jos ‘coucouna’

coconariá nf, cf Ubaud Dicort : « grande quantité de cocons, récolte de cocons » TdF

coconat, -ada adj e n / coconejat, -ada (abs. TdF) : tolhorat, -ada « gâté, ée ; personne qui se choie ; niais, sot ; dévot outré, superstitieux, euse » TdF jos ‘coucouna’.

coconejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, produire des cocons en abondance ; dorloter, choyer, v. coconar » TdF

coconejat, -ada adj : v. coconat.

coconèl nm, cf Ubaud Dicort : « petit œuf ; petit cocon ; petite boîte ovale » (v. TdF jos ‘cocounet’)

coconet 1 nm : v. coconèl. (v. TdF jos ‘cocounet’)

coconet 2, -a n, cf Ubaud Dicort : « personne qui se dodine, homme mou ; efféminé, ée » TdF ‘coucounet 2’

coconhar (abs. Dicort) (v. tr.) : coconar v. çaisús.

coconhon : cocolon / tinhon / cocoluchon. v. cocolon.

coconièira : ovari de polalha, «  v. ovièira » ; airal que la polalha i pond. (v. TdF)

coconieiràs nm, cf Ubaud Dicort : « grand jocrisse, v. bedigassàs » TdF

coconièr 1 nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert), -ièira n : persona que crompa e vend d'uòus ; persona que fa lo dedins de l'ostal ; persona que calineja, que torolha ; persona nècia.

coconièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « coquetier, petit vase où l’on mange les œufs à la coque » TdF

coconilha : seda bruta.

coconon, -a (abs. Dicort) : nenon o nenòta tròp coconejat, -ada.

cocora (f.) (abs. Dicort: v. cocorèl 1, « hanneton blanchâtre, melolontha albida » (v. TdF ‘coucouro’).

cocorda [(prov.), veire cogorla, cf Ubaud Dicort] nf : cogorda / coja.

cocordan, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de la nature de la courge, cucurbitacé, ée ; creux, euse, cotonné, ée, v. cocordat » (v. TdF)

cocordar (se) v pron (abs. Dicort) : se cotonar / se baganar (venir telhut, -uda)

cocordat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : canat, -ada ; baganat, -ada ; cojat, ada.

cocorèca nf (v. Ubaud Dicort e Alibert jos ‘còc’) : pinha de pin.

cocorèl 1 nm / cocorèu (abs. Dicort) (plt.) : barba de boc (Spiraea aruncus) ; peuna oficinala (Paeonia officinalis) (v. TdF ‘coucourèu 1’ e Dicort ) ; (insècte) (Melolontha albida) v. segaire 2 ;

cocorèl 2, -a n e adj, cf Ubaud Dicort : popon, « t. de nourrice, poupon, onne, v. popon 1 ; attrayant, galant, caressant, ante, gentil, ille, éveillé, ée, v. galant, fricaud » (v. TdF ‘coucourèu 2’)

cocorèla nf (plt.) : mena de jonquilha (Narcissus aureus) ; mena de figa ; mena d'oliva.

cocorelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit coquemar, petit vase à boire, réduit exigu » TdF

cocoreleta (plt.) : embonilh de Vènus (Umbilicus pendulinus) ; sen pichonèl de joventa ; amanhagada.

« cocoresca » : v. cocodesca.

cocorla : agaric cultivat ; sant miquèl : (Amanita ovoïdea) ; filha o femna bestiassona.

cocorla caïna : sant miquèla. (Lepiota procera)

cocorla falsa (abs. Dicort) : mojòla fòla. (Amanita muscaria) (v. çai jos)

cocorla fòla nf, cf Ubaud Dicort : « fausse oronge » TdF jos ‘cocourlo’

cocorla roja : bolet roge. (Amanita rubescens)

cocorlada : montet de cocomèlas blancas ; uòus bolits ; rabas o trufets cuèches pels camps, jos las cendres.

cocorlet : mena de bolidor d'autres còps.

cocorlon nm, cf Ubaud Dicort : « petit champignon en boule » TdF

cocorocó : quiquiriquí de galinas.

cocòt 1 nm, cf Ubaud Dicort : « occiput, cerveau, tête, en style familier ; chignon, nuque, v. cotet » (v. TdF)

Lo vin pica sul cocòt, le vin monte au cerveau. (v. TdF)

Es un polit cocòt, (ironiquement) c’est un joli coco. (Rapin)

cocòt 2 (mongeta) nm , cf Ubaud Dicort : « coco » (Sèrras-Ess.)

Cocòt blanc.

Cocòt roge. (v. Ubaud Dicort)

cocòt 3 nm : « noix de coco » (Lagarde). (v. còco (notz de -))

cocòta nf, cf Ubaud Dicort : « marmite, v. ola » (v. TdF)

cocotièira nf, cf Ubaud Dicort : « emplacement de la nuque, derrière de la tête au ras du cou » TdF

cocotièr nm, cf Ubaud Dicort : « cocotier, arbre ; pour ‘coquetier’, v. coconièr 2 » TdF

cocuda 1 nf (abs. TdF) : feme del cocut que pon dins lo nis d'autres aucèls.

cocuda 2 nf (v. Ubaud Dicort e TdF) (plt.) : primavèra : (Primula) ; ciguda (Cicuta) ; alapeda (Asphodelus albus e fistulocus) ; anemona (Anemone coronaria) ; (Spiranthes)

cocura nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de noix de galle, en Guyenne, v. cassana » (v. TdF)

cocurat nm, cf Ubaud Dicort : « gouet, pied-de-veau, plante » TdF

cocut : coguol (Cuculus canorus ; maça per espotir las noses e la grana de lin ; narcís (plt.) (Narcissus pseudo-narcissus) ; espós enganat ; porriòl (plt.) : (Muscari) (v. TdF ‘coucu’)

Faire cocut, regarder sans être vu, paraître à peine, épier ; faire comme à certain jeu de nourrice où celle-ci se cache en disant : cocut ! et se découvre à l’enfant en disant : babau ! (v. TdF jos ‘coucu’)

codaissa nm, cf Ubaud Dicort : « pleurard » TdF suppl

codar 1 (v. tr.) : arrugar (pàisser en rausant l'èrba fins a la raiç) (v. TdF) ; atassar ; acodar (v. Alibert) ;

codar (se) : s'atassar ; s'acodar.

codar 2 (v. tr.) :  metre en còdi.

Codar un site vèb, un fichièr, coder un site web, un fichier. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 148)

« codar » 3 v : v. coidar.

codasca nf, cf Ubaud Dicort : « poule, en style familier ; caillette, babillarde » TdF

codascar / codasquejar (v. intr.) : cant de la galina que vòl póner o qu'a pòst. (v. cocodescar)

codat 1, -ada adj : Pan codat : pan atassat, « pain mal levé » TdF jos ‘couda’ (v. acodat)

codat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « codé, ée » (v. codar 2)

còde 1 (non preconizat Dicort) / còdi  (los 2, L. 81) : v. còdi.

còde 2 (pèira) nm : v. còdol, cf Ubaud Dicort.

codebitor, -tritz : debitor, -tritz amb una autra o d'autras personas.

codeïna : alcaloïd de l'opium (lat.) / de l'opion (R. IV, 375).

codeïnomania : abitud morbosa (R. IV, 264) de la codeïna.

codèita nf (Alibert ; abs. Dicort) : pastorèla (mena d'aucèl) (Motacilla alba) (v. batacoa)

codelejar v, cf Ubaud Dicort (v. còde 2) : « v intr, jeter des pierres » TdF

codemandaire, -aira : que demanda amb un autra persona o d'autras.

coden nm : escoden. v. escoden.

codena : pèl gròssa e dura de carnsalada ; pelenc (v. Alibert).

codenar (v. intr.) : metre de codena (venir gras ; venir pelenc)

Aquela maurassa èra grassa que codenava.

codenàs : codena vièlha e dura ; sisa de crassa / crosta de crassa ; pelenc vièlh e de mal laurar ; frau.

Per laurar un codenàs caliá un parelh de buòus.

codenassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse couenne, vilaine couenne » TdF

codenièr nm, cf Ubaud Dicort : « mangeur de couenne » TdF

codenós, -osa : qu'a bravament de codena.

codèrc : airal erbut a tocar d'una bòria ; cortil ; cobèrt bastit sus un codèrc ; òrt a tocar de l'ostal ; comunal.

codèrca nf, cf Ubaud Dicort : « ivraie » (v. Alibert). (v. biraga)

codercina nf, cf Ubaud Dicort : « renouée traînasse, plante, v. porcinèla, tirassa » (v. TdF)