|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
coarro [, -rra n, v. Ubaud Dicort Errata web] (arc.
e vulg.) : mendicant, « truand, ande,
gueux, euse ; gredin, malotru, rustre ; savetier »
[v. cocarro] ; patron « …en argot du Rouergue [« Ce
mot, quoiqu’il ne soit pas injurieux, ne se dit pas au
maître » (v. Vayssier)] » (v. TdF jos
‘couaro’). coarticulacion : fenomèn articulatòri. coas nf pl : partida d'un filat de pesca. (v. Alibert) coason nf : periòd del coar. coassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse queue, longue queue, vilaine queue » TdF ;
« queue, tresse de cheveux » (L. 80) coassar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, traîner, languir, par défaut de
force ou de courage » TdF ‘couassa’ coassar 2 (coar, cf Ubaud Dicort) (v. tr. e intr.) : quitar pas de coar o de voler coar. (v. TdF ‘couvassa’) coassegurança : assegurança d'un meteis risc per mai d'un asseguraire dins lo limit de la valor del ben garentit. coassièr n, cf Ubaud Dicort : « nm, berger qui garde
séparément les agneaux qui ne peuvent pas suivre le
troupeau » (Azaïs ‘’couassier) coassociat, -ada : persona associada amb una autra o d'autras. coasson nm : uòu coat « queue d’un char, culot d’une couvée, dernier né d’une famille, v. caganís » TdF. coat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« couvé, ée ; à demi gâté,
en parlant des fruits ; charbonné, en parlant du
blé ; flambé, perdu » (v. TdF jos ‘couva’) coatejar (abs. Dicort) / coetejar (v. tr.) : bolegar la coa. Un can content coateja. coatge : accion de coar. coatin 1 nm : mamifèr carnivòr d'America del sud (Nasua nasua), « coati » (v. Per Noste) coatin 2 nm : v. cogatin. (v. Alibert jos
cogòt) coatòrs, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la queue
torse » coatusons [coatisons (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘couvo-tisoun’)] n (m. e f.) : persona que demòra al canton del fuòc. coautor, -a : autor de quicòm amb un autre o d'autres. Coautor d'un libre. Coautor d'una malafacha. coaxial, -a adj e nm : dotat, -ada del meteis axe. Cable de dos conductors
coaxials. Eliças coaxialas. cobalt (de l'alemand Kobalt) : mena de metal blanc-roget, dur, de mal fondre ; element quimic ; colorant tirat del cobalt. Blau de cobalt. Verd de cobalt. Roge de cobalt. cobaltatge : accion de recobrir un metal d'una pellicula de cobalt. cobaltic, -a : relatiu, -iva al cobalt ; natura dels compausats del cobalt trivalent. cobaltifèr, -a : que conten de cobalt. cobaltina : arseniosulfur natural de cobalt. COBALTO- : forma prefixada de cobalt. cobaltós, -osa : natura dels compausats del cobalt bivalent. cobaltoterapia : utilizacion terapeutica de cobalt radioactiu. cobejable, -bla (abs. Dicort) : que pòt
amodar la cobesiá. (v. cobejador) cobejador,
-doira adj,
cf Ubaud Dicort : « qui peut
être convoité, ée, enviable » TdF cobejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui convoite » TdF cobejar (v. tr.) : envejar ; desirar, desira que desiraràs. cobejós, -osa adj (L. 80 ;
abs. Dicort e TdF) : bravament desirós, -osa de quicòm o
de q.q. (v. cobejaire
e cobés) cobejosament (abs. Dicort) : d'un biais cobejós. coberlon nm, cf Ubaud Dicort :
« (bot.) champignon » (Laus)
(v. camparòl) cobèrt 1 ~ cubèrt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « couvert, erte ; obscur,
ure ; ombragé, caché ; dissimulé ;
ensemencé, ée » TdF jos ‘curbi’ cobèrt 2 [ ~ cubèrt] nm : teulada ; carretial / abric per las carretas ; los apleches que se meton sus la taula per manjar. A cobert,
à couvert. Jol cobert de, sous le couvert de. (v. Ubaud Dicort e
Rapin) cobèrta [ ~ cubèrta] nf : teulada ; flaçada ; sospluèg ;
teule canal, « tuile dont le dos est
posé en saillie » ; lendal ; pèira de
vòuta ; acapta de paret ; pòrge ; vernís de
faiença ; semenat ; tilhac de batèu ; proteccion ; tampa de
libre. (v. TdF ‘cuberto’). (v. cobèrtas) Cobèrta de
lièch. Cobèrta de libre. En cobèrta / sus cobèrta,
sur le pont. (v. Ubaud Dicort e TdF) cobertaire nm, -aira : persona que fa un cobèrt ; « couverturier » TdF jos ‘cubertaire’. cobèrtament adv : a l'amagat, « à mots couverts » (v. TdF ‘cubertamen’). cobertar (v. tr.) : metre un coberton o una cobertoira. cobèrtas nf pl, cf Ubaud Dicort : « semailles » TdF jos ‘cuberto’ coberteta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite couverture » TdF jos ‘cuberteto’ cobertièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant de
couverture ? ou couvreur ? » (L. 80)
(v. cobertaire) cobertin nm, cf Ubaud Dicort :
« drap de toile dans lequel on transporte le fourrage, botte de
foin que les voituriers portent en voyage » TdF ‘cubertin’ cobertoira nf : coberton grand, « couvercle de marmite ou de chaudron ; cymbale ; couverture » (v. TdF). cobertoirar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, mettre le couvercle » TdF ‘cubertouira’ cobertoiràs nm, cf Ubaud Dicort : « grand couvercle » TdF ‘cubertouiras’ cobertòla (Alibert) [cobertola (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cubertouiro’)] nf : acaptador / coberton / cobertoira. coberton nm : « petite couverture, couvre-pied » TdF ‘cubertoun’ ; cabuçèla. cobertona nf, cf Ubaud Dicort :
« petite couverture, couverture légère » TdF ‘cubertouno’ cobertura : garentida financièira. (e non pas « garantida ») coberturièr nm, cf Ubaud Dicort : « couverturier, v. cobertaire » (v. TdF ‘cubertourié’) cobés, -a adj e n : cobejós, -a / remolut, -ada ; fòrt envejós, -a. Soi pas
cobés, je n’en ai pas envie.
(v. TdF) cobesejador, -doira adj e n, cf Ubaud Dicort : « nm,
qui convoite, convoiteux » (L. 80) cobesejar (v. tr.) : envejar ; cobejar bravament. cobesença / cobesiá : desir viu o illicit de possedir quicòm o q.q. cobís nm, cf Ubaud Dicort :
« lieu où les femmes s’assemblent pour
jaser » TdF ‘coubis’. (v. convís) cobla
nf (R. II, 422) : estròfa ; poèma pichon ; « paire de bœufs ou de mulets
appareillés pour le labour, v. coble »
(v. TdF ‘coublo’). coble nm : òme e femna que vivon ensemble [v. parelh] ; parelh per laurar (arc.) [v. cobla] ; rèst d'alh ; pèça de fust ; fusta ; pèl de vedèl tanada ; dos o tres (l.p.) Un coble d'amoroses. Dins un coble de jorns. coblejador nm, cf Ubaud Dicort :
« faiseur de couplets » (L. 81) coblejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait des
couplets v. cançonejaire » (v. TdF) coblejar (v. tr.) : apariar / metre per dos ; far d'estròfas. coblet : estròfa ; traveta / travatèla / travèrsa (l.p.) cobleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit couplet » (L. 81) |
|
cobleton nm, cf Ubaud Dicort :
« petit couplet » TdF Cobòl nm : (informatica)
« (langage machine) Cobol » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 159) còbra 1 (f.) (del portugués cobra) : serpatassa verenosa. còbra 2 (f.) (L. 81) (abs. Dicort) : crompa. (v. còbrament) còbrament nm, cf Ubaud Dicort : « acquisition » (L. 81) cobrar (v. tr.) (R. II, 422) : recuparar quicòm de perdut ; obténer ; recebre ; amassar. cobre [còbre] nm : recuperacion (R. II, 423) de quicòm de perdut ; revengut. De cobre : en demai, « en réserve » (v. TdF jos ‘cobre’). cobreire ~
cubreire, -eira (~ -eiritz) n, cf
Ubaud Dicort : « celui,
celle qui couvre » TdF ‘curbeire’ cobribrèç [ ~ cubribrèç] nm : cobèrta de brèç. cobricap (R. II, 319 - L. 81) [ ~ cubricap] nm : capèl ; bonet ; berret ; poncha. cobricèl nm (abs. Dicort): subrecèl (abric al dessús d'un
lièch) ; coberton de bresca de mèl. (v.
cubricèl e cubercèl) cobricèla nf (Alibert ; abs. Dicort) : nata per far secar la frucha. (v. cubricèla e cubercèla) cobricelat, -ada (abs. Dicort) : tapat, -ada
amb un cobricèl. (v. cubercelat) cobrida [ ~ cubrida] nf : semenalhas / cobrisons ; semenat (subs. m.) cobrifuòc [cobrifòc~
cubrifòc, cf
Ubaud Dicort] nm : aplech per
cobrir las brasas ; senhal per atudar los lums. cobrijonch ~ cubrijonch nm, cf Ubaud Dicort : « couvre-joint » (v. çai jos) cobrijunt
~ cubrijunt nm, cf Ubaud Dicort : « couvre-joint » (Sèrras). (v. cobrijonch) cobrilibre ~ cubrilibre nm, cf Ubaud Dicort : « couvre-livre, liseuse » (Sèrras-Ess.) cobrilièch ~ cubrilièch nm, cf Ubaud Dicort : « couvre-lit » (Sèrras) cobriment [ ~ cubriment] nm : teulada ; tot çò que cobrís. cobripatèrlas (abs. Dicort) : bragas per mudar un nenon qu'a lo fais. cobripè [cobripès ~ cubripès nm, cf Ubaud Dicort] : flaçada ; plumon ; cobèrta suls pès. cobriplat [ ~ cubriplat] nm : çò utilizat per cobrir un plat. cobrir [ ~ cubrir] (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘curbi’) : protegir amb quicòm de per dessús ; enterrar la semença ; subredire ; emplenar una feme. cobrison [ ~ cubrison] nf, cf Ubaud Dicort : accion de cobrir, « action
d’enterrer le blé » (v. TdF ‘curbisoun’) ; cobrisons [ ~ cubrisons] nf pl (v. Ubaud Dicort e TdF) : sason de semenalhas. còc 1 [, còga n (arc.)] , cf Ubaud Dicort : cosinièr sus un naviri ; còc 2 nm (abs. Dicort) : cocanha, « pastel préparé en boules » (Alibert) ; mena de carbon, « coke »(Rapin). còca 1 nf : envolopa de frucha ; clèsc / clòsc ; pan blanc ; pastís redond o oval , fogassa... ; bòla [« poule » , cf Ubaud Dicort p. 148] negra ; castanha ; tufa de pel lissada ; espiga de milh ; cocanha (bòla de pastèl) (v. TdF ‘coco 1’) ; còca 2 nf, cf Ubaud Dicort :
entalha en general ; entalha de fus. (v. Alibert) cocà [còca 3] nf (del cast. coca)
: mena d'arbrilh de Peró ; pasta de machugar a basa de fuèlhas
de cocà. (v. tanben TdF ‘coco
2’) coca-cola [còca-còla nf, cf Ubaud Dicort] (angl.) ('kouka, kɔla) : mena de bevenda gasosa. còça
nf, cf Ubaud Dicort (v. còssa 3) : « sorte de
louche pour puiser de l’eau » (Alibert : còssa) coçada
nf, cf Ubaud Dicort (v. còssa 3) : « contenu
d’une louche » (Alibert : cossada ; v. TdF ‘coussado’) cocaïna : alcaloïd natural o
sintetic utilizat en medecina. cocaïnisme : intoxicacion cronica per la cocaïna. cocaïnoman, -a : que patís de cocaïnisme. cocaïnomania : cocaïnisme. cocaire, -aira : persona que fa de còcas (pastissariá) cocanha / caucanha nf : pan de pastèl ; bòla de pastèl. Cocanha [Païs de Cocanha n pr m, cf Ubaud Dicort] : triangle Albi - Tolosa - Carcassona que i se cultivava lo pastèl ; airals qu'aquela cultura i fasiá miranda ; país imaginari de Miranda. País de Cocanha. Vida de cocanha. cocar (v. tr.) : entalhar / far d'entalhas. (v. còca 2) cocaralha nf, cf Ubaud Dicort :
« truanderie, gueusaille, gens sans aveu » TdF ‘coucaraio’ cocarcinogèn, -a : natura de factors que, quand son associats, pòdon amodar un càncer. cocard nm, cf Ubaud Dicort :
« taloche, coup sur la tête » TdF’ cocarda nf : ensenha (R. VI, 239) circulara de las colors nacionalas ; « nœud de rubans que l’on attache aux cornes d’un taureau sauvage, dans les courses [dites libres] » TdF. cocardar (v. tr.) : espintar una cocarda a q.q. ; pimponar. cocardar (se) : s'encocardar / s'espintar una cocarda. cocardassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grande ou vilaine cocarde » TdF cocardejar (v. intr.) : barjacar. cocardeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite cocarde » TdF cocardièr 1 nm : nacionalista ; « soldat, militaire » ; femnassièr. (v. TdF ‘cocardié’) cocardièr 2, -ièira adj e n : « taureau ou génisse qui porte une cocarde, dans les courses [camargaises] » TdF ; que s'es espintada una cocarda. cocarèca nf, cf Ubaud Dicort : v. cocarèla.
(v. TdF
jos
‘coucarello’) cocarèl 1 / cocarilh nm : còca de milh engrunada ; cocanha ; mena
d'inflorescéncia en forma de còn. cocarèl 2, -a n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui accompagne
à pied une personne montée sur un cheval ou sur un âne,
guide qui fait marcher la monture ; complaisant,
remplaçant » (v. TdF ‘coucarèu 2’) cocarèl 3 (adj. m.) (abs. Dicort) : aimable ; galant ; coquinon o coquinàs « pour ‘attrayant’,
‘gentil’, v. cocorèl
2 » TdF jos ‘coucarèu 2’ cocarèla : pinha de pin o d'avet ; mena de figa ; capeleta (plt.) : (Umbilicus pendulinus) cocariá nf (abs. Dicort) : fabrica de carbon de còc, « cokerie » (Rapin). cocarilh nm, cf Ubaud Dicort :
« strobile, fruit d’un arbre conifère, pignon ;
rachis, épi de maïs dépouillé de ses grains,
réceptacle des graines, rafle ; escargot, coquille
d’escargot ; pivoine, plante » (v. TdF jos ‘coucarèu 1’) cocarinàs nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de
cache-cache » (Alibert) cocarra nf, cf Ubaud Dicort :
« truande » (Basic) ;
« bavolet
de paysanne » (v. TdF jos ‘coucaro 2’) cocarralha nf sing
/ cocarralhum (abs. Dicort) : los cocarros en
general. cocarràs, -assa n : augmentatiu de cocarro, « misérable gueux, grosse truande,
grand mendiant, vieille coquine » TdF ‘coucaras’ cocarro (cast.
cucarro) [ ~
coarro] n (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘coucaro’ [mas v. cocarra]) : gus ;
mendicaire ; arpalhand ; gorrimand. (v. coarro) cocarrum nm sing, cf Ubaud Dicort : « truandise,
coquinerie, vie de gueux » TdF
‘coucarun’ COCCI- : forma prefixada del grèc kòkkòs (gran) coccidi nm, cf Ubaud Dicort :
« (biol.) coccidie » (Laus) coccidinia : dolor localizada al coccix. coccidiòsi (f.) : afeccion epatica del bestial, de la polalha e dels lapins, deguda a la preséncia de coccidium dins lo fetge. coccidium (lat. med.) (abs. Dicort)
: protozoari parasiti de las cellulas epitelialas de vertebrats e
d'invertebrats. (v. coccidi) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|