CO- : forma prefixada del latin cum (amb) que marca associacion, simultaneïtat, participacion...) v. coadjutor, coalicion, coautor... v. tanben CON-

cò de (a -) loc prep : a l'ostal de (amb un vèrb de movement) « chez ». (Vernet Dict. gram. oc. p. 90)

Anèt dormir a cò de sa maire. (Vernet)

cò de / en cò de [ ~ encò de] loc prep, cf Ubaud Dicort : (amb los autres vèrbs [v. çai sus]) « chez, dans la maison de ». (Vernet Dict. gram. oc. p. 90) 

Jogava a las cartas en cò dels vesins. (Vernet)

çò (pr. dem.) + que pr rel : « ce que » (Alibert)

çò (pr. dem.) dins en çò de / a çò de : al camp de, « dans la propriété de » (v. Vernet Dict. gram. oc. p. 90 jos ‘chez’).

En çò (cò) de mieu, chez moi.(Vernet)

En çò de nòstre, chez nous. (Alibert)

En çò dels Africans, aquela costuma existís pas. (Vernet)

çò + adj : « ce qu’il y a de + adj / le + adj »  (v. Vernet Dict. gram. oc. p. 88 jos ‘ce’). (v. çai jos  çò bèl, çò bon, çò melhor)

çò autre pr indef, cf Ubaud Dicort : « représente le neutre  (déterminé) » (Vernet Dict. gram. oc., p.. 92)

Aquò es plan interessant, çò autre o es pas tant

çò bèl : çò polit ; çò grand (occ.). Aquel occitanisme pòt èsser utilizat amb totes los adjectius.

çò bon (occ.) : çò qu'es bon.

çò de dessús dejós. (e non pas « sens dessús dejós » (fr.))

çò ditz - çò disiá - çò m'a dich - çò diguèt - çò me diguèt : « dit-il / elle - ... » (Vernet Dict. gram. oc. p. 92) ; encisas tipicament occitanas e fòrt ancianas : « Ço dixit » (en lòc de hoc dixit) Jonas (s. IX o X) v. fin de letra V.  « Amicx, zo dis lo bons Jhesus... » Passion de Clarmont, 980 (vèrs 14). (Prononciacion [so] en lòc de [sò] fòrt espandida e fòrt normala en posicion proclitica. La prononciacion (sa) es de defugir.)

çò es loc conj, cf Ubaud Dicort : « c’est-à-dire (vieux), v. valent a dire » (v. TdF jos ‘ço’)

çò fa [sofa] - çò faguèt - çò me faguèt : ditz - diguèt - me diguèt.

çò melhor : çò de melhor.

çò meu : çò que m'aperten ; çò que me concernís.

Çò teu. Çò seu. Çò nòstre. Çò vòstre. Çò lor.

çò pareis [sopa' reis] : encisa que vòl dire « pareis / dison »

çò pus principal : çò essencial.

çò que (de -) loc conj, cf Ubaud Dicort : « à cause que, comme ; au lieu que » (v. TdF jos ‘çò)  ; « pendant que » (Alibert jos ‘çò’)

coa nf : apendix al fons de l'esquina d'unes animals ; trena de pel ; filat de pescaire ; manada d'ustensilha. (v. TdF ‘co 1’). (v. coas)

De coa d'uèlh : del canton de l'uèlh.

Grand coa : v. jos grand.

coa (falsa -) nf . v. jos falsa.

coa d'ase (plt.) : mena d'alga espessassa.

coa d'ironda : anet salvatge de la coa ponchuda.

coa de caval (plt.) : consòuda. (Symphytum)

coa de garri (plt.) : coa de rat (plt) v. pus bas. (v. TdF jos ‘co-de-gàrri’)

coa de guèine nf (abs. Dicort) (plt.) : amarant (m.) (Amarantus) (v. coa de reinard)

coa de lapin (plt.) : coa de conilh. (Lagurus)

coa de lop (plt.) : (Verbascum lychnitis)

coa de mandra nf  (plt.) : amarant (m.) (Melampyrum silvaticum) (Equisetum), « prêle des champs, plante, v. consòuda » (v. TdF ‘co-de-mandro’)

coa de pòrc nf, cf Ubaud Dicort : « queue de cochon, outil de sellier ; peucedanum officinale, plante » TdF ‘co-de-porc’

coa de prèire nf, cf Ubaud Dicort : « (queue de prêtre) sorte de roseau plumeux, en Dauphiné » TdF ‘co-de-prèire’

coa de rat (plt.) : mena d'òrdi (Hordeum murinum) ; autras plantas : (Festuca myuros) ; (Alopecurus agrestis) ; (A. bulbosus) ; (A. pratensis) (Dactylis glomerata) ; (Plantago); (Polygonum orientale) (Trifolium angustifolium) ; (Amarantus paniculatus) (Selaginella spinulosa) ; pese de lop (Lupinus) ; mena de lima.

coa de rata ~ coarata nf : v. coa de rat. (v. TdF jos ‘co-de-gàrri’)

coa de reinard nf : « t. de fontainier, queue-de-renard ; mélampyre, plante, v. rojòla ; amaranthe, plante, v. blet roge ; bouillon-blanc, plante, v. bolhon blanc » (v. TdF ‘co-de-reinard’)

coa de sèrp nf, cf Ubaud Dicort : « bryone, plante » TdF‘co-de-serp’

coa de vaca n, cf Ubaud Dicort : « bœuf sans fanons » (Alibert)

coa e coa loc adv, cf Ubaud Dicort : « queue à queue, l’un derrière l’autre » (L. 80)

coa bessa [coabessa, cf Ubaud Dicort] nf : curaurelha / cadèla (Trogosita caraboïdes)

coabitacion : accion de coabitar, de viure ensemble.

coabitaire, -aira n (v. R. VI, 51 ‘abitaire’) : personas qu'abitan ensemble.

coabitar (v. intr.) : abitar ensemble (t. a.)

coa blanc [coablanc / coablanca] n, cf Ubaud Dicort : mena d'aucèl. (Tringa ochropus)

coaca nf, cf Ubaud Dicort : « (onomatopée) poule d’eau de la plus petite espèce, v. poleta » TdF suppl

coaccion (R. II, 22) : accion de forçar la volontat de q.q. per dire o far quicòm ; interaccion entre dos organismes o entre los membres d'un grop ; t. tecn de drech.

coaccionador (abs. Dicort), -airitz : que coacciona.

Fòrça coaccionairitz de la Justícia.

coaccionar (abs. Dicort) (v. tr.) : forçar q.q. de per la Justícia.

coacendres nm, cf Ubaud Dicort : « n, cendrillon, v. cendrolet » (v. TdF ‘couvo-cèndre’)

coacha nf) : coa roja / coa rossa / pastorèla (aucèl) (Motacilla flava) (v. TdF

coacusat, -ada adj e n  : persona acusada amb una autra o d'autras.

coada 1 nf : posador de fust marguelong per posar d'aiga dins lo blachin ; culhièr de fust ; « écuelle de bois qui a une longue queue trouée par laquelle on fait couler l’eau, godet » (v. TdF ‘couado’) (v. Palay ‘couàdo’) ;

coada 2 nf : nisada d'aucelons o de mainatges... (v. TdF ‘couvado’)

coadada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un godet, v. culhieirada » (v. TdF) (v. coada 1)

coadís, -issa adj : coat, -ada / batarèl, -a.

Uòu coadís.

coadjutor, -tritz : persona designada per n'ajudar una autra.

Evesque coadjutor.

Monja coadjutritz de sa superiora.

coadministrator, -tritz n, cf Ubaud Dicort (v. administrator) : « coadministrateur, -trice » (v. Per Noste)

 

 

coador (m.) : airal per far coar ; « pépinière d’attente ». (v. TdF jos ‘couvadou’)

coa forcat [coaforcat] (m.) : tartaràs / girfalc (Hierofalco) « milan, oiseau à queue fourchue, v. busarat » (v. TdF jos ‘co-fourca’)

coàgis nm, cf Ubaud Dicort : « coachis, facteur commissionnaire, dans le commerce du Levant, v. censal, comissionari » (v. TdF ‘couàgi’)

coaglutinacion (f.) : proprietat del serum d'unes malauts d'aglutinar lo micròbi de la malautiá e d'unes micròbis vesins.

coagulabilitat (f.) : proprietat de coagular o de se...

coagulable, -bla : que se pòt coagular.

coagulacion (R. II, 419) : calhament (accion o resulta de coagular o de se coagular)

Coagulacion del sang.

coagulant 1 (m.) : substància que fa coagular.

La presura es un coagulant del lach.

coagulant 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « coagulant, -e » (Laus)

coagular (v. tr.) (R. II, 419) : calhar / calhibotar ; far calhar.

coagular (se) : se prene / se calhar / se calhibotar.

coagulasa : enzim (m.) que coagula lo sang.

coagulat, -ada : calhat, -ada / calhibotat, -ada.

coagulopatia : tèrme generic de tot çò qu'altèra la coagulacion.

coagulum (lat. med.) : grumèl de sang ; massa coagulada.

coaire, -aira [~ -airitz] n : aucèl o aucèla que coa ; bèstia que coa, « celui, celle qui fait éclore les vers à soie à la chaleur de son corps ». (v. TdF ‘couvaire’)

coal : tròç de buòu tirat de sul darrièr de la cropa ; las doas ancas del moton.

coala ~ koala nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « koala » (v. Per Noste). [Basic : coalà]

coalescéncia : soudadura de dos organs vesins ; union (R. V, 448) dels granelets d'una emulsion en particulas pus gròssas ; contraccion en un sol element de dos elements fonics o mai ; cicatrizacion.

coalèva nf : cigonha de potz ; caplèva.

coalèva (far -) (v. intr.) : en parlant d'un aplech, d'una maquina...far un movement de monta-davala.

coalevar (v. intr.) : far coalèva (amodar un braç de posaraca)

coalha nf sing : lana de la coa e de las cuèissas del fedum ; rafatilh de groüm [v. coalhas]. (v. TdF ‘couaio’)

Pel mólzer, la coalha de las fedas geina.

coalhar (v. intr.) : amadurar (frucha)

coalhas nf pl (v. Ubaud Dicort e Alibert) : coüm de manhan pas encara espelit.

coalicion : union (R. V, 448) de fòrças, d'interèsses, d'Estats, de partits... ; aliança ; acòrdi.

coalizar (v. tr.) : unir en coalicion.

coalizar (se) : s'organizar en coalicion.

coa long [coalong] nm, cf  Ubaud Dicort ; mena d'anet de la coa longa (Anas acuta)

coa longa [coalonga 1] nf : pastorèla (aucèl) (Motacilla flava)

coalonga 2 nf : mena de figa de la coa longa. (v. TdF ‘co-longo’)

coa longueta [coalongueta] nf : mesenga de la coa longa (Aegithalos caudatus)

coaltar nm, cf Ubaud Dicort : « (< angl.) coaltar ».(v. quitran)

coamèl [ ~ cogamèl] nm : sinonim de coderlon o de campairòl. (v. TdF jos ‘coucoumèu’), « champignon en général » (Laus)

coamelejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « ramasseur, -euse de champignons » (Laus)

coanegra nf, cf Ubaud Dicort : « able dobule, poisson d’eau douce » TdF ‘co-negro’

coanís nm : nisadièr (uòu de plastre, de matèria plastica... per far pondre las polas) [v. nisal] ; cachanís / caganís [v.  coaniset] ; escalfeta. (v. TdF ‘couvo-nis’)

coaniset nm, cf Ubaud Dicort : « nichet, v. nisal ; culot, dernier-né, dernier venu, sédentaire, v. caganís » (v. TdF ‘couvo-niset’)

coaptacion : reduccion d'una fractura, d'una luxacion.

coaptar (v. tr.) : far una coaptacion.

coaptor : intrument per far una coaptacion.

coar (v. tr. e intr.) : se jaire sus uòus per los far espelir ; s'atardivar ; musar / musardejar ; torolhar ; poponar ; chorrar ; aprestar ; laissar amadurar.

Coar la gripa.

Coar un dròlle.

Coar una idèa.

coarata nf : v. coa de rat.

coarctacion (abs. Dicort) : estrechiment en general.

Coarctacion aortic : estrechiment de l'aòrta.

coarctar (v. tr.) (R. II, 419) (abs. Dicort) : comprimir.

coard, -a (adj. e subs.) (R. II, 420) : qu'a mesa sa coa entre sas cambas ; pauruc, -uga ; « t. de défi usité pour provoquer à certains exercices, en Languedoc » TdF suppl.

coardament adv, cf Ubaud Dicort : « lâchement » TdF

coardar (v. intr.) : metre la coa entre las cambas ; racar ; recuolar.

coardèla nf / coardiá (v. coardiá) : manca de coratge, « poltronnerie, appréhension » TdF ‘coardello’.

coardiá nf (R. II, 420) : estat de q.q. de pauruc, « couardise, lâcheté » TdF jos ‘couardige’.

coardilha : escag de personas paurugas.

coarditge nm, cf Ubaud Dicort : v. coardiá.

coarèla nf, cf Ubaud Dicort : « crotte qui s’attache au bas de la robe » TdF ‘couarello’

coarnada nf, cf Ubaud Dicort : « croassement » (Rapin)

coarnar (v. intr.) (v. Alibert) : butar sa crida (gòrp, granhòta)

coa roja [coaroja] nf / coa rós (v. çai jos) : rossinhòl de parets (Motacilla phnicurus) TdF ‘co-roujo’

coarossa nf / coarós nm, cf Ubaud Dicort : « rossignol de muraille, oiseau à queue rousse ; rouge-queue » (v. TdF jos ‘co-rousso’)

coarossa de montanha nf, cf Ubaud Dicort : « merle de roche » (v. TdF ‘co-rousso-de-mountagno’)

coaròt (m.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : doblet de coaròta / pastorèla (Motacilla alba)

coaròta (abs. Dicort) : pastorèla (Motacilla alba) (v. coaròt)

coarralha nf sing, cf Ubaud Dicort : « gueusaille, truandaille » TdF ‘couaraio’

coarrard nm / coarràs nm, cf Ubaud Dicort : « gros truand » (v. TdF jos ‘couaras’)

coarratge nm, cf Ubaud Dicort : « truandise, gueuserie, sollicitation basse » TdF ‘couaratge’

coarrejar (v. intr. arc. e vulg.) : mendicar (v. TdF ‘couareja’) ; far lo patron (v. coarro).