clonidina : molecula quimica utilizada per far baissar l'ipertension arteriala.

clonorquiasi (f.) : mena de parasitòsi del fetge.

clonus (del grèc klònòs : movement convulsiu) : seria de contraccions brèvas, involontàrias e ritmicas d'un muscle.

Clonus de la man, del pè, de la parabèla del genolh.

clop ! 1 interj, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du bruit qu’on fait en sautant dans l’eau » TdF ‘cloup 2’

clòp 1 (Alibert) [clop 2 nm, cf Ubaud Dicort] (subst.) : trauc ; cròs ; clòt ; cauna ; sampa ; tèrra de sampa ; pairòl de ròcs ; avenc ; degolau, « cirque de rochers » (v. TdF ‘cloup’).

clòp 2, -a (adj.) (v. Alibert) : caunut, -uda.

clòp 3, -a adj (R. II, 412 – L. 79) (del latin cloppus : garrèl) : garrèl, -a. (v. TdF jos ‘Clop’)

* clopar 1 (abs. TdF) / clopejar (v. intr.) : garrelejar.

clopar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, claquer, frapper, v. clapar plus usité » (v. TdF)

clopejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, clocher, boiter » (L. 79)

clopet nm, cf Ubaud Dicort : « flaque, trou, creux » (Laus) (v. clòp 2)

clopièr, -ièira ( TdF ; abs. Dicort) : q.q. que patís d'un pè de borda (d'un pè difòrme)

cloquejar / clocatejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : frequentatius de clocir. (.v. clocar 2)

cloqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite couveuse ; la constellation des Pléiades [v.  Palay] » (v. TdF).

Cloquetas (constellacion [v. çai sus]) n pr f pl, cf Ubaud Dicort :  v. Polzinièira (la -)

cloquieiron / cloquieiròt nm, cf Ubaud Dicort : « clocheton, petit clocher » (v. TdF jos ‘cloucheiroun’)

cloquièr : torre ponchuda o airal que i son quilhadas las campanas d'una glèisa. (De confondre pas amb campanal)

CLOR- : forma prefixada del grèc klhòròs (verd clar)

clòr : còrs simple, verdós, de sentor fòrta e sufocanta.

cloracion : purificacion de las aigas pel clòr.

cloral nm : nom usual de l'aldeïd triclorat o tricloroetanal.

cloralisme : ensemble d'accidents amodats pel cloral.

cloralomania : besonh morbós (R. IV, 264) de cloral.

cloralòsa : combinason de cloral amb de glucòsa.

clorambucil (abs. Dicort) : remèdi contra la leucemia limfocitària.

cloramfenicòl [cloranfenicòl] nm, cf Ubaud Dicort : mena d'antibiotic.

cloramina : mena de derivat clorat per desenfectar.

clorar (v. tr.) : sometre una substància a cloracion.

clorat 1, -ada adj : que conten de clòr.

clorat 2 nm : (quimia) « chlorate » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 337)

cloremia : taus de clòr dins lo sang.

cloric, -a : relatiu, -iva al clòr.

cloridrat nm : (quimia) « chlorhydrate » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 338)

cloridria : taus d'acid cloridric liure e de clòr, combinat a las matèrias organicas del suc gastric.

cloridric adj m, -a : que conten d'acid cloridric « chlorhydrique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 338).

Acid(e) cloridric.acide chlorhydrique. (v. Ubaud Dicc. scient.)

Clorinda : prenom.

clorit nm : sal de l'acid clorós (acid que conten de clòr)

CLORO- : forma prefixada del grèc klhòròs (verd clar) que balha tot un fum de compausats de consultar dins una enciclopedia, mas que pòdon pas èsser detalhats aicí.

clorofibra nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) chlorofibre »

clorofilla : matèria coloranta verda de las plantas.

clorofillian, -a : relatiu, -iva a la clorofilla.

clorofluorocarbòni nm / clorofluorocarbur nm : « chlorofluorocarbure (CFC) » (v. Ubaud Dicort  e. Dicc. scient. p. 338)

clorofòrm [clorofòrme] nm : liquid volatil fòrt utilizat coma anestesic.

cloroformar (v. tr.) : endormir q.q. al clorofòrm.

cloroformic, -a adj : « (chim.) chloroformique »

Inalacions cloroformicas.

cloroformizacion : accion de cloroformar.

clorometria nf : (quimia) « chlorométrie » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 338)

clorometric, -a adj : (quimia) « chlorométrique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 338)

cloropicrina nf : (quimia) « chloropicrine »  (v. Ubaud Dicc. scient. p. 338)

cloroplast nm, cf Ubaud Dicort : « chloroplaste » (v. Rapin)

cloròsi (f.) : flaquesa de l'adolescéncia per manca de globuls roges ; flaquesa de las plantas per manca de quicòm.

clorotic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « chlorotique » (Rapin)

clorur : combinason del clòr amb un autre còrs.

clorur de sòdi : sal marina.

clorurat, -ada : que conten de clorur.

cloruremia : preséncia normala o anormala de clorurs dins lo sang.

cloruria : preséncia normala de clorurs dins lo sang.

clòsc nm, clòsca (v. clòsca) / clèsc / clusc, -a n [los 2, veire clòsc, cf Ubaud Dicort)]: cauquilha de frucha, d'uòu ; partida centrala d'unas menas de frucha ; « marc de noix, v. nogat ; monnaie, argent, v. clècus » ; crani del cap ; testicul ; escalha d'ustra, de clausissa. (v. TdF ‘clos’)

Far clèsc : clesquejar.

clòsca nf, cf Ubaud Dicort : « coquille, gros noyau, crâne, tête » TdF

clòscacaput, -uda (abs. Dicort) / cluscatestut [veire clòscatestut], -uda adj : caput, -uda.

Òme clòscacaput(v. bas de p. 19) : testut.

clòscadur, -a adj e n : qu'a lo clòsc dur ; qu'a la clòsca dura ; de mal ensenhar ; caput, -uda.

clòscamòl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. clèscamòl.

clòscapelat,-ada / cluscapelat [veire clòscapelat, cf Ubaud Dicort] / clòscaplumat,-ada (abs. Dicort) adj : calvet, -a.

closcar (v. tr.) : bresar lo clòsc.

Closcar de noses.

closcatestut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « têtu, ue, en Languedoc, v. testard, testut » (v. TdF ‘closco--testut’)

closquet 1 (subst.  m.) : mifla / espencha, « petit coup, chiquenaude, v. chica 1 » TdF ‘clousquet 1’.

closquet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « harricot vert » (Lagarde)

closquet 3, -a adj : que cruissís jos las dents.

 

 

closqueta nf, cf Ubaud Dicort :  (v. clòsca)

clossut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « se dit des fruits qui ont des parties dures » TdF

Pera clossuda, poire pierreuse. (v. TdF)

clòt 1 (subst. m.) (v. Ubaud Dicort , TdF clot 1 e L. 79) : depression (R. IV, 624) / trauc / cavitat ; croseta de gauta [v. clotet 2] » ; « petit creux fait dans la terre pour semer les graines en touffe ; touffe, v. mata ; fosse », tombèl (v. TdF ‘clot 1’) ; cròs de la man ; vòuta pichonèla ; « cave » (Alibert).

clòt 2 nm, cf Ubaud Dicort : « lieu plat, à superficie uniforme, plateau, v. plan , planastèl » (v. TdF ‘clot 2’

clòt 3, -a (adj.) : de nivèl / d'aplomb ; planièr, -ièira / orizontal, -a ; unit, -ida ; jagut, -uda ; terrassat, -ada per la malautiá. (v. TdF ‘clot 3’)

clòta : traucàs ; pesquièr ; granda sèrva d'aiga ; val.

clotaire nm, -a : tombassièr, -ièira.

clotar (v. tr.) : curar per far un trauc (v. Alibert) ; « v tr e intr, former un creux, être plus bas » ; descauçar un arbre ; « rendre concave, voûter ; taller, pivoter, en parlant des plantes » (v. TdF ‘clouta 2’).

clotar (se) (abs. TdF e Azaïs) : se curar.

clotàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand trou, v. traucàs [v. clòt 1] ; grand plateau, sur le flanc ou le faîte d’une montagne, v. calm 1 [v. clòt 2] » (v. TdF)

clotat, -ada : curat, -ada.

clotejar (v. intr.) : estanhar dins una depression (v. Alibert) ; « présenter un creux, en parlant du sol ou d’une chair potelée » TdF.

clotet 1 nm : « petit plateau, petite plaine » TdF (v. clòt 2)

clotet 2 nm / cloteta nf : croseta ; croseta de gauta o de menton.

Clotilda : prenom.

cloton nm, cf Ubaud Dicort : « caveau » TdF

clotut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « creux, euse, concave, v. caunut » (v. TdF)

Clovis [Clovís] : v. Clodovèu.

clown  (angl.) (klaun) : v. falimard - palhassa.

club nm (angl.) (klʌb) : associacion esportiva, culturala, politica...

Cineclub.

Club de lectura...

clubar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, assister aux séances d’un club » TdF

clubista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « celui qui hante les clubs, démagogue, v. bramaire » TdF

cluc 1 (clinhada) nm, cf Ubaud Dicort (v. cloc 2) : « sieste, roupillon » (Per Noste)

cluc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « coup de vin » (v. TdF)

cluca nf (Alibert, Basic ; abs. Dicort) : bendèl suls uèlhs. (v. clucas)

A las clucas : a calabrun.

clucada : cutada / somelhon / pichon sòm.

clucadís nm, cf Ubaud Dicort : « adj e nm, blé qui ne se détache pas bien de sa balle, blé chappé, v . vestit » (v. TdF)

clucaire, -aira [~ -airitz] n : cilhaire, -a / parpelejaire, -a ; cutaire, -a ; « celui, celle qui est le colin-maillard, au jeu de ce nom » TdF.

clucar / clocar / clugar [los 2, veire clucar, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : tampar los uèlhs ; bendar los uèlhs per jogar a cutabòrlhe ; èsser lo cutabòrlhe (lo que clinha, lo que cuta al jòc de l'amagat)

A clucat, il est décédé. (v. Doujat e TdF)

Son fraire cluca, son fraire est mort. (v. TdF)

clucaron : verdanèl / verdanèla.

clucas nf pl, cf Ubaud Dicort : « bandeau pour couvrir les yeux, lunettes pour les chevaux, antoques, v. cluquetas ; jeu de cligne-musette ; écu de cinq francs, v. escut » (v. TdF jos ‘clucho’)

clucatejar (v. intr.) : quitar pas de parpelejar.

clucons (de -) (loc. adv.) : a tustabòrlhe, « en fermant les yeux, avec les yeux clos, à l’aveuglette » TdF jos ‘cluchoun’.

cluèg nm : palha de segal escossa al flagèl per cobrir un ostal ; « botte de glui [paille de seigle] » (Vayssier ‘cluèch’), « botte de paille » TdF ‘clué’ ; estobla / estolha (t. a.)

cluèja nf, cf Ubaud Dicort : « chaume dont on couvre les maisons ; personne mal vêtue » TdF ‘cluecho’

« clugar » : v. clucar.

clugièr : montet de palha de segal escossa al flagèl. (v. TdF ‘cluchié 1’)

clujada nf / clojada (abs. Dicort) : cobertura d'ostal clujat.

clujaire nm, -a : persona que cobrís un ostal amb de palha de segal. (v. TdF) (v. cluèg)

clujal nm, cf Ubaud Dicort : « balle du froment battu en grange » TdF jos ‘clujau’

clujar / clojar (abs. Dicort) (v. tr.) : cobrir una teulada amb de palha [v. cluèg].

clujassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse javelle de glu [glui (v. cluèg)] » TdF

clujon nm, cf Ubaud Dicort : « petit chaume, chaume qui tient au sol, v. estoblon » (v. TdF)

« clunhar » : v. clinhar.

cluquejar (v. intr.) : clinhar / cutar al jòc de cutabòrlhe.

cluquents (de -) [cluquets (de -), cf Ubaud Dicort p 148] loc adv : amb los uèlhs clucats.

cluquet nm / cluguet (abs. Dicort) : cutabòrlhe (jòc de dròlles) (v. çai sus)

cluqueta [cluquetas nf pl (v. Ubaud Dicort e TdF)] : bendèl pels cavals « calotte de cuir que l’on met sur les yeux des chevaux, pour les empêcher de voir, v. plegas » (v. TdF)

clus 1 (subs. m.) (v. Ubaud Dicort e  Alibert) : sentor de claufit ; filat trenat fin.

clus 2, -a (adj.) : escur, -a. (v. TdF)

Lo trobar clus d'unes trobadors.

clusa nf : encencha de ròcs ; vabre / vaur.

clusa-clusa ! [clusa ! clusa !] interj, cf Ubaud Dicort  : cridal per acometre los aucèls de falconariá.

clusar (v. tr.) (Alibert ; abs. Dicort) : claure ; clausurar ; barrar.

cluscapelat [veire clòscapelat, cf Ubaud Dicort], -ada adj : clòscapelat, -ada v. pus avant.

cluscatestut [veire clòscatestut], -uda adj : clòscacaput, -uda.

« clutar » : v. clucar e cutar, cf Ubaud Dicort.

clutejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, sourciller » (Carrasco)

C. M. : sigla per « Cors mejan ».

CNID- : forma prefixada del grèc knidè (ortiga)

cnidari : invertebrat aqüatic dotat de cellulas urticantas.

CNIDO- : forma prefixada del grèc knidè (ortiga)

cnidoblast (m.) : cellula urticanta (que fa prusir)

cnidocist (m.) : nematocist (organ urticant dels cnidaris)

cnidòsi (f.) : urticària (f.)