clinhament : accion de clinhar.

clinhar (v. intr. e tr) : parpelejar ; cilhar ; cutar los uèlhs ; agachar en parpelejant ; èsser lo cutabòrlhe ; far una clinhada d'uèlh.

clinheta (subs. f.) / clinhet (subs. m.) (abs. Dicort e TdF) : « clignement, v. parpelada » ; amagat / cutabòrlhe (mena de jòc de mainatges) (v. TdF ‘cligneto’)

clinhetament nm, cf Ubaud Dicort : « clignotement » TdF

clinhetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, clignoter, v. parpelejar » (v. TdF)

clinhons (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « avec les yeux clos » TdF

clinhotar : « clignoter » (Basic). (v. clinhetar)

clinic, -a : çò que se vei d'una malautiá pas que per l'observacion d'un malaut.

Signe clinic.

clinica : establiment privat pels malauts.

clinicament : d'un biais clinic ; d'un punt de vista clinic.

Clinicament mòrt.

clinician, -a adj m e nm (v. Ubaud Dicort e Laus) : mètge (medecin) qu'estúdia las malautiás per examèn dirècte dels malauts.

Medecin clinician. (Laus)

CLINO- : forma sufixada del grèc klinè (inclinacion)

clinocefalia : deformacion del crani en forma de sèla.

clinodactilia : desviacion dels dets o dels artelhs.

clinofilia / clinomania : tissa malautissa de téner lièch.

clinomètre : aparelh de mesura (avions, naviris, geologia)

clinopiroxèn : mineral monoclinic.

clinopòde (m.) (plt.) : èrba fina (l.p.) (Clinopodium vulgare)

clinorombic, -a : monoclinic, -a.

clinostat : aparelh per mesurar l'enclinason.

clinostatic, -a : relatiu, -iva als fenomèns amodats per la posicion jaguda.

clinostatisme : posicion jaguda e fenomèns que ne resultan.

clinoterapia (arc.) : tractament medical pel repaus al lièch.

clinquet (L. 79) (abs. Dicort) : cadaula. (v. cliquet)

clinton nm, cf Ubaud Dicort : « clinton [cépage hybride] »

clip 1 nm (angl.) : videoclip (brèva sequéncia televisada de publicitat per un film, una cançon, una marca, una idèa politica, umanitària o de tota autra mena)

clip vidèo ~ videoclip nm, cf Ubaud Dicort : v. videoclip e v. jos clip 1.

clip 2 (bloca d’aurelha) nm (< angl.) cf Ubaud Dicort : « (pince) clip » (Basic). « clip » : v. gafacabelh - gafarauba – gafapapièrs.

clip ! 3 interj, cf Ubaud Dicort : « onomatopée, bruit d’une chute dans l’eau » (Alibert)

clipsar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, clipser » (Sèrras-Ess.) (v. clip 2)

clipsatge nm, cf Ubaud Dicort : « clipsage » (v. clipsar)

cliquejar, cf Ubaud Dicort (v. tr. e intr.) : cliquetar (frequentatius de clicar), « v intr, cliqueter, v. cliquetar » (v. TdF suppl)

cliquèlas : v. cliquetas.

cliquet nm (v. Ubaud Dicort) / cliqueta (L. 79) (v. cliqueta) : claquet / guidon de molin ; cadaula, « loquet, targette » (v. TdF ‘cliquet’)

cliqueta nf (L. 79) : « cliquette, cancarineta ; langue qui babille, v. bartavèla ; jambe maigre, tibia, v. quilha ; haridelle » (v. TdF ‘cliqueto’). (v. cliquetas)

cliquetar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de clicar, « v intr, cliqueter, clapoter, v. batarelejar, cadaulejar, truquetar ». (v. TdF)

cliquetas nf pl / cliquèlas (abs. Dicort)  : claquetas / cancarinetas.

Las cliquetas del « flamenco » andalós.

Batre de las cliquetas, jouer des cliquettes, grelotter de froid. (v. TdF)

clissa : cledissa.

CLIST- : forma prefixada del grèc kleistòs (tampat)

clistèri nm (R. II, 417) (arc.) : lavament.

clisterizacion (R. II, 417) : accion d'administrar un lavament.

clisterizar (v. tr. arc.) : administrar un lavament a q.q.

CLISTO- : forma prefixada del grèc kleistòs (tampat)

clistocarp (m.) : còrs esporifèr indeïcent de campairòl ; frucha indeïcenta.

clistocarpic, -a : relatiu, -iva al clistocarp ; natura dels organismes de frucha indeïcenta.

clistogam, -a : natura de la flor qu'arriba pas a se dobrir ; natura de las plantas d'aquela mena de flors.

clistogamia : mena de pollinizacion que la flor i es fecondada per son quiti pollèn, per çò que la flor es indeïcenta (qu'arriba pas a se dobrir)

clitocib : nom generic de menas de bolets : (Clitocybe alexandri) (C. brumalis) ; (C. candicans) ; (C. clavipes) ; (C. dealbata) ; (C. ditopa) ; (C. geotropa) ; (C. gibba) ; (C. gilva) ; (C. odora) (C. rivulosa) ; (C. vibecina)

CLITORID- : forma prefixada de kleitòris, -idòs (clitòris)

clitoridectomia : ablacion del clitòris.

clitoridian, -a : relatiu, -iva al clitòris.

Excitacion clitoridiana.

 

 

clitoridisme : ipertrofia del clitòris ; ereccion patologica del clitòris ; sensibilitat excessiva del clitòris.

CLITORIDO- : forma prefixada del grèc kleitòris, -idòs (clitòris)

clitoridomania : tissa de masturbacion clitoridiana.

clitòris nm : dardalhon (pichòt organ erectil, a la jonccion anteriora de las pòtas pichonas de la vulva)

cliu-cliu nm, cf Ubaud Dicort : « chevalier cul-blanc, oiseau des marais » TdF ‘clieu-clieu’

clivable, -bla : que pòt èsser clivat, -ada.

clivar (v. tr.) (del neerlandés klieven) : fendre / fendasclar ; separar per sisas parallèlas (cristal, mineral...) ; talhar dins lo sens de las sisas (pèira, brilhant...) ; liberar de las sisas vesinas (organ, tumor...)

clivatge : accion o resulta de clivar (laminatge ; exfoliacion ; fendasclatge, fraccionament...) ; t. tecn. de cirurgia.

C.L.O. [CLO nm, v. Ubaud Dicort Errata web] : sigla de Conselh de la lenga occitana.

cloaca (f.) (abs. Dicort) (del lat. cloaca : conduit merdièr) : conduit comun, (urinari, intestinal e genital) d'unes vertebrats, mai que mai de l'aucelum e de la polalha, « cloaque » (Per Noste) ; (per extension) : tautàs / fangàs ; airal porcàs (v. TdF ‘clouaco’).

cloacal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una cloaca.

cloasma nm : lesion de la pèl (ensemble de tacas, mai que mai sus la cara d'una femna qu'espèra)

cloc 1, -a adj : carp, -a ; blet, -a / tròp madur, -a.

clòc [cloc 2 (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : clinhament d'uèlh ; clinhada.

clòc ! (onom.) : clociment de la galina ; chac ! (onom.) (v. TdF jos ‘clo’)

cloca  : galina coaira ; galina maire ; pèira de capairon de paret ; persona bèstia ; cardon rotland / panicaut (plt.) : (Eryngium campestre)

Cloca (la -) (abs. Dicort) : la Polzinièira (mena de constellacion) (v. Polzinièira (la -)

clòca : senh ; clas ; còp de campana ; campana ; aplech de veire o de matèria plastica per aparar lo formatge ; confidor / glotona ; campaneta (nom de tot un fum de plantas) ; petairòla / èrba dedal (plt. de mai d'una mena) (Digitalis)

clocada : coada de poletons ; coada de perdigals, de catlas... ; mainatges de familha nombrosa.

clocadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite couvée » TdF

clocaire, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort : campanièr, -ièira. (v. TdF ‘clouchaire’)

clocairon nm, cf Ubaud Dicort : « clocheton, petit clocher » TdF jos ‘cloucheiroun’

clocament nm, cf Ubaud Dicort : « tintement » TdF jos ‘clouchamen’

clocar 1 (v. intr.) : sonar las campanas, « frapper du battant sur un côté de la cloche » ; sonar lo clas (v. TdF jos ‘cloucha’) ;

Clocar lo primièr, lo segond de la messa.

clocar 2  (v. intr. e tr.) (v. TdF ‘clouca’) : clocir (galina maire / cloca) ; gemegar ; piular ; piutar ; torolhar.

clocar 3 (garrelejar, per un caval) v, cf Ubaud Dicort : v. claucar. (Alibert)

« clocar » 4 (barrar los uèlhs) v : v. clucar. (v. Ubaud Dicort)

clocatejar (v. intr.) (v. Alibert) : frequentatiu de clocir.

cloceire, -eira (adj. e subs.) : que clocís ; que se planh ; malautís, -issa.

clocejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, avoir une petite toux sèche ; dépérir de maladie ou de vieillesse » TdF ‘clousseja’

clòcha nf, cf Ubaud Dicort : « cloche de verre, pot de fonte, ustensile de cuisine, v. confidor » (v. TdF jos ‘cloco’)

clochard nm / clocharda nf : (sonalha), cf Ubaud Dicort.

clocida nf / clociment  (abs. Dicort) : accion de clocir ; gemèc.

clociment nm : « gloussement » (Rapin) (v. clocida)

clocinejar (v. intr.) : clocir ; tossir sec ; deperir. (v. TdF jos ‘clousseja’)

clocir (v. intr.) : clocatejar (galina maire / cloca) ; gemegar.

Clodovèu / Clovis [Clovís] / Loís : variantas del meteis prenom.

Cloè : prenom.

clòfa nf, cf Ubaud Dicort : v. calòfa. (v. TdF jos ‘calofo’)

clofibrat : medicament que fa baissar lo colesteròl.

clojar (abs. Dicort) e derivats : v. clujar.

clomifèn : medicament per amodar l'ovulacion.

clòn (del grèc klòn, -òs : brota) : ensemble de plantas que venon d'una multiplicacion vegetativa ; ensemble de cellulas que venon de divisions successivas d'una cellula unica ; obtencion, per de manipulacions geneticas, d'una seria de moleculas, de cellulas o d'èssers vius identics a la molecula, la cellula o l'èsser viu d'origina ; individú que serà la replica d'un autre individú ; còpia confòrma ; ordenador o microordenador compatible d'a fons (material e logicial) amb un modèl donat.

clonar (v. tr.) : far lo clonatge de quicòm o de q.q.

clonatge : accion o resulta de clonar quicòm o q.q.

clonia / clonisme : clonus (t. tecn. med.) v. pus luènh.

clonic, -a : relatiu, -iva a la clonia ; relatiu, -iva al clonatge.

clonicament : d'un biais clonic (t. a.)