|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
clinhament : accion de clinhar. clinhar (v. intr. e tr) : parpelejar ; cilhar ; cutar los uèlhs ; agachar en parpelejant ; èsser lo cutabòrlhe ; far una clinhada d'uèlh. clinheta (subs. f.) / clinhet (subs. m.) (abs. Dicort e TdF) : « clignement, v. parpelada » ; amagat / cutabòrlhe
(mena de jòc de mainatges) (v. TdF ‘cligneto’) clinhetament nm, cf Ubaud Dicort :
« clignotement » TdF clinhetar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, clignoter, v. parpelejar » (v. TdF) clinhons (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « avec les yeux
clos » TdF clinhotar v :
« clignoter » (Basic). (v. clinhetar) clinic, -a : çò que se vei d'una malautiá pas que per l'observacion d'un malaut. Signe clinic. clinica : establiment privat pels malauts. clinicament : d'un biais clinic ; d'un punt de vista clinic. Clinicament mòrt. clinician, -a adj m e nm (v. Ubaud Dicort e Laus) : mètge (medecin) qu'estúdia las malautiás per examèn dirècte dels malauts. Medecin
clinician. (Laus) CLINO- : forma sufixada del grèc klinè (inclinacion) clinocefalia : deformacion del crani en forma de sèla. clinodactilia : desviacion dels dets o dels artelhs. clinofilia / clinomania : tissa malautissa de téner lièch. clinomètre : aparelh de mesura (avions, naviris, geologia) clinopiroxèn : mineral monoclinic. clinopòde (m.) (plt.) : èrba fina (l.p.) (Clinopodium vulgare) clinorombic, -a : monoclinic, -a. clinostat : aparelh per mesurar l'enclinason. clinostatic, -a : relatiu, -iva als fenomèns amodats per la posicion jaguda. clinostatisme : posicion jaguda e fenomèns que ne resultan. clinoterapia (arc.) : tractament medical pel
repaus al lièch. clinquet (L. 79) (abs. Dicort) : cadaula. (v. cliquet) clinton nm, cf Ubaud Dicort :
« clinton [cépage hybride] » clip 1 nm (angl.) : videoclip (brèva sequéncia televisada de publicitat per un film, una cançon, una marca, una idèa politica, umanitària o de tota autra mena) clip vidèo ~ videoclip nm, cf Ubaud Dicort :
v. videoclip e v. jos clip 1. clip 2 (bloca
d’aurelha) nm (< angl.) cf Ubaud Dicort : « (pince) clip » (Basic). « clip » : v. gafacabelh - gafarauba –
gafapapièrs. clip ! 3 interj, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée, bruit d’une chute dans
l’eau » (Alibert) clipsar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, clipser » (Sèrras-Ess.) (v. clip 2) clipsatge nm, cf Ubaud Dicort :
« clipsage » (v. clipsar) cliquejar, cf Ubaud Dicort (v. tr. e intr.)
: cliquetar (frequentatius de clicar), « v intr, cliqueter, v. cliquetar » (v. TdF suppl) cliquèlas : v. cliquetas. cliquet nm (v. Ubaud Dicort) / cliqueta (L.
79) (v. cliqueta)
: claquet / guidon de molin ; cadaula, « loquet,
targette » (v. TdF ‘cliquet’) cliqueta nf (L. 79) : « cliquette,
cancarineta ; langue qui
babille, v. bartavèla ;
jambe maigre, tibia, v. quilha ;
haridelle » (v. TdF ‘cliqueto’). (v. cliquetas) cliquetar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de clicar, « v intr, cliqueter, clapoter, v. batarelejar, cadaulejar, truquetar ». (v. TdF) cliquetas nf pl / cliquèlas (abs. Dicort) : claquetas / cancarinetas. Las cliquetas del « flamenco » andalós. Batre de
las cliquetas, jouer des cliquettes,
grelotter de froid. (v. TdF) clissa : cledissa. CLIST- : forma prefixada del grèc kleistòs (tampat) clistèri nm (R. II, 417) (arc.) : lavament. clisterizacion (R. II, 417) : accion d'administrar un lavament. clisterizar (v. tr. arc.) : administrar un lavament a q.q. CLISTO- : forma prefixada del grèc kleistòs
(tampat) clistocarp (m.) : còrs esporifèr indeïcent de campairòl ; frucha indeïcenta. clistocarpic, -a : relatiu, -iva al clistocarp ; natura dels organismes de frucha indeïcenta. clistogam, -a : natura de la flor qu'arriba pas a se dobrir ; natura de las plantas d'aquela mena de flors. clistogamia : mena de pollinizacion que la flor i es fecondada per son quiti pollèn, per çò que la flor es indeïcenta (qu'arriba pas a se dobrir) clitocib : nom generic de menas de bolets : (Clitocybe
alexandri) (C. brumalis) ; (C. candicans) ; (C. clavipes) ; (C. dealbata) ;
(C. ditopa) ; (C. geotropa) ; (C. gibba) ; (C. gilva) ; (C. odora) (C.
rivulosa) ; (C. vibecina) CLITORID- : forma prefixada de kleitòris, -idòs (clitòris) clitoridectomia : ablacion del clitòris. clitoridian, -a : relatiu, -iva al clitòris. Excitacion clitoridiana. |
|
clitoridisme : ipertrofia del clitòris ; ereccion patologica del clitòris ; sensibilitat excessiva del clitòris. CLITORIDO- : forma prefixada del grèc kleitòris, -idòs (clitòris) clitoridomania : tissa de masturbacion clitoridiana. clitòris nm : dardalhon (pichòt organ erectil, a la jonccion anteriora de las pòtas pichonas de la vulva) cliu-cliu nm, cf Ubaud Dicort :
« chevalier cul-blanc, oiseau des marais » TdF ‘clieu-clieu’ clivable, -bla : que pòt èsser clivat, -ada. clivar (v. tr.) (del neerlandés klieven) : fendre / fendasclar ; separar per sisas parallèlas (cristal, mineral...) ; talhar dins lo sens de las sisas (pèira, brilhant...) ; liberar de las sisas vesinas (organ, tumor...) clivatge : accion o resulta de clivar (laminatge ; exfoliacion ; fendasclatge, fraccionament...) ; t. tecn. de cirurgia. C.L.O. [CLO nm, v. Ubaud Dicort Errata web] : sigla de Conselh de la lenga occitana. cloaca (f.) (abs. Dicort) (del lat. cloaca : conduit merdièr) : conduit comun, (urinari, intestinal e genital) d'unes vertebrats, mai que mai de l'aucelum e de la polalha, « cloaque » (Per Noste) ; (per extension) : tautàs / fangàs ; airal porcàs (v. TdF ‘clouaco’). cloacal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una cloaca. cloasma nm : lesion de la pèl (ensemble de tacas, mai que mai sus la cara d'una femna qu'espèra) cloc
1, -a adj : carp, -a ; blet, -a / tròp madur, -a. clòc [cloc 2 (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : clinhament d'uèlh ; clinhada. clòc ! (onom.) : clociment de la galina ; chac ! (onom.) (v. TdF jos ‘clo’) cloca : galina coaira ; galina maire ; pèira de capairon de paret ; persona bèstia ; cardon rotland / panicaut (plt.) : (Eryngium campestre) Cloca (la -) (abs. Dicort) : la Polzinièira (mena de constellacion) (v. Polzinièira (la -) clòca : senh ; clas ; còp de campana ; campana ; aplech de veire o de matèria plastica per aparar lo formatge ; confidor / glotona ; campaneta (nom de tot un fum de plantas) ; petairòla / èrba dedal (plt. de mai d'una mena) (Digitalis) clocada : coada de poletons ; coada de perdigals, de catlas... ; mainatges de familha nombrosa. clocadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite couvée »
TdF clocaire, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort :
campanièr, -ièira. (v. TdF ‘clouchaire’) clocairon nm, cf Ubaud Dicort :
« clocheton, petit clocher » TdF jos ‘cloucheiroun’ clocament nm, cf Ubaud Dicort :
« tintement » TdF jos ‘clouchamen’ clocar 1 (v. intr.) : sonar las
campanas, « frapper du battant sur un
côté de la cloche » ; sonar lo clas (v. TdF jos ‘cloucha’) ; Clocar lo primièr, lo segond de la messa. clocar 2 (v. intr. e tr.) (v. TdF ‘clouca’) : clocir (galina maire / cloca) ; gemegar ; piular ; piutar ; torolhar. clocar 3
(garrelejar,
per un caval) v, cf Ubaud Dicort : v. claucar. (Alibert) « clocar » 4 (barrar los uèlhs) v : v. clucar. (v. Ubaud Dicort) clocatejar (v. intr.) (v. Alibert) : frequentatiu de clocir. cloceire, -eira (adj. e subs.) : que clocís ; que se planh ; malautís, -issa. clocejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr,
avoir une petite toux sèche ; dépérir de maladie ou
de vieillesse » TdF ‘clousseja’ clòcha nf, cf Ubaud Dicort :
« cloche de verre, pot de fonte, ustensile de cuisine, v. confidor » (v. TdF jos ‘cloco’) clochard nm / clocharda nf : (sonalha), cf Ubaud Dicort. clocida nf / clociment (abs. Dicort) : accion de clocir ; gemèc. clociment nm :
« gloussement » (Rapin) (v. clocida) clocinejar (v. intr.) : clocir ; tossir sec ; deperir. (v. TdF jos ‘clousseja’) clocir (v. intr.) : clocatejar (galina maire / cloca) ; gemegar. Clodovèu / Clovis [Clovís] / Loís : variantas del meteis prenom. Cloè : prenom. clòfa nf, cf Ubaud Dicort :
v. calòfa. (v. TdF jos ‘calofo’) clofibrat : medicament que fa baissar lo colesteròl. clojar (abs. Dicort) e derivats : v. clujar. clomifèn : medicament per amodar l'ovulacion. clòn (del grèc klòn, -òs : brota) : ensemble de plantas que venon d'una multiplicacion vegetativa ; ensemble de cellulas que venon de divisions successivas d'una cellula unica ; obtencion, per de manipulacions geneticas, d'una seria de moleculas, de cellulas o d'èssers vius identics a la molecula, la cellula o l'èsser viu d'origina ; individú que serà la replica d'un autre individú ; còpia confòrma ; ordenador o microordenador compatible d'a fons (material e logicial) amb un modèl donat. clonar (v. tr.) : far lo clonatge de quicòm o de q.q. clonatge : accion o resulta de clonar quicòm o q.q. clonia / clonisme : clonus (t. tecn. med.) v. pus luènh. clonic, -a : relatiu, -iva a la clonia ; relatiu, -iva al clonatge. clonicament : d'un biais clonic (t. a.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|