clavicula : cadun dels dos òsses longaruts, un pauc corbats en S, entremièg l'esternum e la padèla (omoplata) que i s'articulan.

clavicular, -a : relatiu, -iva a la clavicula.

clavièira : trauc de sarralha ; clavelièira ; ferrièira ; mena de clau ; mena de peis (Crenilabrus)

clavièr : anèla o cadeneta per carrejar claus, cisèls... ; pòrta-claus (m. e f.) / jaulièr, -ièira / portièr, -ièira ; rengada de tòcas d'orguena, d'ordenador...

clavina : clavèl / clavelada (malautiá de las fedas)

clavís nm, cf Ubaud Dicort : v. clavenc.

clavor nf, cf Ubaud Dicort : « bois qu’on met à la gueule d’un four pour l’éclairer » (v. TdF)

clavum nm, cf Ubaud Dicort : v. clavenc.

claxon nm, cf Ubaud Dicort : « klaxon » (Rapin). (v. klaxon)

claxonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, klaxonner » (Sèrras-Ess., Rapin). (v. klaxonar)

clècus n (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘clècos’) : « nf pl, argent, quibus en style plaisant » (v. Palay ‘clécos’). (v. arbilha)

cleda (del gallés CLETA : barrièira) (t. a.) : cledís / clediça ; clausura ; ridèla de carreta ; escaleta de carreta ; secador de milh o de castanhas ; pòrta cledada ; ròsse ; brústia per cimes (arc.) ; trièl.

cledada : contengut d'un secador.

cledan : barron de cleda o escoden  (v. TdF).

cledar (v. tr.) : clausurar amb una cleda o un trelíç ; claure las fedas dins un pargue clediçat.

cledàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande claie, grande porte à barreaux ou à claire-voix » TdF

cledat 1, -ada adj : clausurat, -ada ; treliçat, -ada.

cledat 2 nm : cleda ; pòrta cledada ; pargue de fedas ; treliç de fenèstra.

Cledat : archivaire e paleograf occitan del sègle XIX.

clediça [cledissa] nf : cleda que servís de ridèla de carreta.

cledièr nm, -ièira : persona que fa secar las castanhas sus una cleda. (v. TdF)

cledís nm : treliç, « grillage, jalousie ; claie sur laquelle on fait sécher les noix ou les châtaignes » TdF.

cledissa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. clediça.

cledissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, bâtir en torchis » (L. 79)

cledon : cleda pichonèla per far secar formatges o frucha.

CLEID- CLEIDO- : formas prefixadas del grèc kleidiòn (clavicula)

cleidectomia : ablacion cirurgicala de la clavicula.

cleidorrexia : fractura de las doas claviculas pendent l'enfantament clòsca darrièira.

cleidotomia : seccionament d'una clavicula o de las doas pendent un enfantament de mal far.

clematide nf : « clématite » (v. Ubaud Lexic bot.)

cleméncia : disposicion (R. IV, 613) a perdonar.

clement, -a : que fa pròva de cleméncia.

clementament : amb cleméncia.

clementina : varietat de mandarina.

clementinièr : arbre que sa frucha es la clementina.

« clenar » : v. clinar.

clenc, -a : clin, -a ; corbat, -ada ; malautís, -issa ; melingre, -a.

clenca nf, cf Ubaud Dicort : « descente, pente » (Carrasco ‘clinca’)

clencar (v. tr. e intr.) : penjar / clinar ; pendolar.

clepsidra nf (arc.) : mena de relòtge d'autres còps.

CLEPTO- : forma prefixada del grèc kleptein (raubar)

cleptofobia : paur morbosa (R. IV, 264) de raubar o d'èsser acusat injustament d'aver raubat.

cleptoman, -a (adj. e subs.) : que patís de cleptomania.

cleptomania : pulsion morbosa (R. IV, 264) de raubar.

clerc nm : v. clergue.

clerga nf, cf Ubaud Dicort : « clergesse [femme savante] » (R. II, 413)

clergada nf, cf Ubaud Dicort : « tonsure » (L. 79)

clergat nm (R. II, 413) : ensemble de totes los prèires (Papa, cardinals, evesques, prèires ordinaris)

clergat capussat / clergat muscat  (los 2, abs. Dicort) (l. p.) : naut clergat.

clergat regular : prèires religioses.

clergat secular : prèires non religioses.

clergon nm : pichon servent de messa.

clergonet nm, cf Ubaud Dicort : (v. clergon e clerjonet)

clergòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit clerc, enfant de chœur » (v. TdF jos ‘clerjoun’)

clergue / clerc : q.q. qu'a recebuts los òrdres sacrats ; tonsurat; prèire ; servent de messa ; servicial de notari o d'avoat ; beluga ; mena de planta : (Narcissus biflorus). (v. TdF jos ‘clerc’)

clergue (grand -) nm, cf Ubaud Dicort : « haut dignitaire de l’Eglise (vieux) ; sacristain, v. sacrestan » (v. TdF jos ‘clerc’)

clerguejar (v. intr.) : far lo saberut.

clergueta : serventa de messa.

clerical,-a : relatiu, -iva al clergat ; favorable, -a al clergat.

clericalament : d'un biais clerical.

clericalisme : intervencion abusiva de la Glèisa.

clericatura nf, cf Ubaud Dicort : « cléricature » TdF

clerjat nm, cf Ubaud Dicort : v. clergat. (v. TdF jos ‘clergié’)

clerjon nm, cf Ubaud Dicort : v. clergòt. (v. TdF jos ‘clerjoun’)

clerjonet nm, cf Ubaud Dicort : « enfant de chœur » (Carrasco). (v. clergonet)

 

 

 

clèsc (m.) (non preconizat Dicort) : clòsc.

clèsca nf [veire clòsca, cf Ubaud Dicort] : clòsc.

clèscadur (veire clòscadur [v. clèsca]), -a adj e n : qu'a lo clòsc dur ; qu'a la clòsca dura / caput, -uda.

Òme clèscadur. v. bas de p. 19

clèscamòl (veire clòscamòl [v. clèsca]), -a adj e n : qu'a lo clesc fragil.

clespa nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : crosta ; sisa.

clespar (v. tr.) : cobrir, recobrir.

clesquejar (v. intr.) : sonar coma un clòsc fendilhat, « sonner cas, sonner le cassé, tinter » TdF ; « être maladif » (Alibert).

clic ! (onom e nm) / clinc ! (abs. Dicort) (onom. que ven de clinquet (cadaula)) : bruch sec e brèu.

clic-clac nm, cf Ubaud Dicort : « cliquetis, claquement d’un fouet » TdF jos ‘cli-cla’

clic-clac-clac nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée de la foudre » TdF cli-cla-cla’

clic-clic-clic-clac-clac-clac (onom.) : bruch d'esclòps.

« Fasián clic-clic-clic, fasián clac-clac-clac,

fasián clic-clic-clic-clac-clac-clac los esclòps

quand èran, quand èran, quand èran nòus » (bis)

    Repic de la cançon populara Los esclòps.

clic e de clac (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Armat de clic e de clac, armé de toutes pièces, prompt à la répartie » (v. TdF jos ‘cli’)

clica nf, cf Ubaud Dicort : « clique, cabale, bande » TdF. (v. clicas)

clica-claca nf, cf Ubaud Dicort : v. clic-clac. (v. TdF jos ‘cli-cla’)

clicant / clincant (los 2, abs. Dicort) (subs.) : quincalha. (v. clinclan)

clicar (v. intr.) : far clic ; apevar sus la mirga de l'ordenador ; téner beluguejat.

clicas (a las -) loc adv : a la poncha del jorn.

clichaire nm, cf Ubaud Dicort : « clicheur » TdF

clichar (v. tr.) : « t. d’imprimerie, clicher » TdF ; far un clichat.

clichat nm : « cliché, chose clichée » TdF ; image fotografic negatiu.

clichatge nm, cf Ubaud Dicort : « clichage » TdF

clicon nm, cf Ubaud Dicort : « coup sec qu’on se donne ou qu’on donne à la tête » TdF

client, -a n, cf Ubaud Dicort : « client, ente » TdF. « client » (fr.) : v. practica.

clientèla nf, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, clientèle, v. practica » (v. TdF)

climat [clima nm, v. Ubaud Dicort  p 390] : condicions atmosfericas ; ambient (m.)

CLIMAT- : forma prefixada del grèc klima, -atòs (climat)

climatèri (abs. Dicort) (m.) : atge (R. III, 235) critic pels òmes que correspond a la menopausa de las femnas. (v. andropausa)

climatic, -a : relatiu, -iva al climat.

Sa santat depend de las condicions climaticas.

climatisme : tèrme generic per tot çò que concernís las estacions climaticas.

climatizacion : accion o resulta de climatizar.

climatizador nm, cf Ubaud Dicort : « climatiseur » (Sèrras-Ess.)

climatizaire, -airitz (los 2, abs. Dicort) (adj. e subs.) : que climatiza,

Un climatizaire, « un climatiseur » (Rapin). (v. climatizador) /

Una maquina climatizairitz.

climatizar (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : crear de condicions climaticas agradivas dins un veïcul, un ostal, una botiga.

CLIMATO- : forma prefixada del grèc klima, -atòs (climat)

climatològ, -a (abs. Dicort) : especialista (m. e f.) de climatologia, « climatologue » (Laus). (v. climatologista)

climatologia : estudi scientific dels climats.

climatologic, -a : relatiu, -iva al climat.

Mapa climatologica.

climatologista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « climatologue » (Per Noste)

climatopatologia : estudi scientific de las influéncias patogènas dels climats sus l'organisme.

climatoterapia : utilizacion de la qualitat de diferents climats pel tractament d'unas malautiás.

climatoterapic, -a : relatiu, -iva a la climatoterapia.

climax nm (R. II, 414) : gradacion ; moment culminant.

CLIMO- : forma prefixada qu'es un doblet de climato-

climograma nm : grafic de las temperaturas e de la plujositat mejanas d'un airal, per mes o per an.

CLIN- : forma prefixada del grèc klinè (inclinacion)

clin, -a adj : enclinat, -ada ; baissat, -ada ; enclin, -a.

clinada : davalada ; penda / pendís.

clinaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fa clinar.

clinament : enclinason. (v. TdF)

clinar 1 / clenar [veire clinar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : enclinar ; penjar ; baissar ; èsser enclinat.

clinar (se) : s'enclinar ; se baissar.

Se clinèt sul malaut per li escotar lo pitral.

clinar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « l’inclinaison » TdF jos ‘clina’

clinat, -ada : t. a. del vèrb clinar transitiu.

clinchar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, incliner, pencher, v. clinar, aclencar ; cligner  l’œil, v. guinchar » (v. TdF jos ‘clencha’)

clinclan nm, cf Ubaud Dicort : « clinquant » (v. TdF), « lamelle brillante d’or, d’argent, etc. ; feuilles de cuivre doré qui imitent le vrai clinquant ; au fig. objet brillant de mauvais goût » (Azaïs ‘clin-clan’)

clinfòc nm, cf Ubaud Dicort : « t. de mar., clinfoc, foc léger qui se grée au mât de beaupré » TdF

clinhada : còp d'uèlh en fasent una cutada.