|
|
|
|
|
|
clavicula : cadun dels dos òsses longaruts, un pauc corbats en S, entremièg l'esternum e la padèla (omoplata) que i s'articulan. clavicular, -a : relatiu, -iva a la clavicula. clavièira : trauc de sarralha ; clavelièira ; ferrièira ; mena de clau ; mena de peis (Crenilabrus) clavièr : anèla o cadeneta per carrejar claus, cisèls... ; pòrta-claus (m. e f.) / jaulièr, -ièira / portièr, -ièira ; rengada de tòcas d'orguena, d'ordenador... clavina : clavèl / clavelada (malautiá de las fedas) clavís nm, cf Ubaud Dicort : v. clavenc. clavor nf, cf Ubaud Dicort : « bois qu’on met à la gueule d’un four pour l’éclairer » (v. TdF) clavum nm, cf Ubaud Dicort : v. clavenc. claxon nm, cf Ubaud Dicort : « klaxon » (Rapin). (v. klaxon) claxonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, klaxonner » (Sèrras-Ess., Rapin). (v. klaxonar) clècus n (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘clècos’) : « nf pl, argent, quibus en style plaisant » (v. Palay ‘clécos’). (v. arbilha) cleda (del gallés CLETA : barrièira) (t. a.) : cledís / clediça ; clausura ; ridèla de carreta ; escaleta de carreta ; secador de milh o de castanhas ; pòrta cledada ; ròsse ; brústia per cimes (arc.) ; trièl. cledada : contengut d'un secador. cledan : barron de cleda o escoden (v. TdF). cledar (v. tr.) : clausurar amb una cleda o un trelíç ; claure las fedas dins un pargue clediçat. cledàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande claie, grande porte à barreaux ou à claire-voix » TdF cledat 1, -ada adj : clausurat, -ada ; treliçat, -ada. cledat 2 nm : cleda ; pòrta cledada ; pargue de fedas ; treliç de fenèstra. Cledat : archivaire e paleograf occitan del sègle XIX. clediça [cledissa] nf : cleda que servís de ridèla de carreta. cledièr nm, -ièira : persona que fa secar las castanhas sus una cleda. (v. TdF) cledís nm : treliç, « grillage, jalousie ; claie sur laquelle on fait sécher les noix ou les châtaignes » TdF. cledissa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. clediça. cledissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, bâtir en torchis » (L. 79) cledon : cleda pichonèla per far secar formatges o frucha. CLEID- CLEIDO- : formas prefixadas del grèc kleidiòn (clavicula) cleidectomia : ablacion cirurgicala de la clavicula. cleidorrexia : fractura de las doas claviculas pendent l'enfantament clòsca darrièira. cleidotomia : seccionament d'una clavicula o de las doas pendent un enfantament de mal far. clematide nf : « clématite » (v. Ubaud Lexic bot.) cleméncia : disposicion (R. IV, 613) a perdonar. clement, -a : que fa pròva de cleméncia. clementament : amb cleméncia. clementina : varietat de mandarina. clementinièr : arbre que sa frucha es la clementina. « clenar » : v. clinar. clenc, -a : clin, -a ; corbat, -ada ; malautís, -issa ; melingre, -a. clenca nf, cf Ubaud Dicort : « descente, pente » (Carrasco ‘clinca’) clencar (v. tr. e intr.) : penjar / clinar ; pendolar. clepsidra nf (arc.) : mena de relòtge d'autres còps. CLEPTO- : forma prefixada del grèc kleptein (raubar) cleptofobia : paur morbosa (R. IV, 264) de raubar o d'èsser acusat injustament d'aver raubat. cleptoman, -a (adj. e subs.) : que patís de cleptomania. cleptomania : pulsion morbosa (R. IV, 264) de raubar. clerc nm : v. clergue. clerga nf, cf Ubaud Dicort : « clergesse [femme savante] » (R. II, 413) clergada nf, cf Ubaud Dicort : « tonsure » (L. 79) clergat nm (R. II, 413) : ensemble de totes los prèires (Papa, cardinals, evesques, prèires ordinaris) clergat capussat / clergat muscat (los 2, abs. Dicort) (l. p.) : naut clergat. clergat regular : prèires religioses. clergat secular : prèires non religioses. clergon nm : pichon servent de messa. clergonet nm, cf Ubaud Dicort : (v. clergon e clerjonet) clergòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit clerc, enfant de chœur » (v. TdF jos ‘clerjoun’) clergue / clerc : q.q. qu'a recebuts los òrdres sacrats ; tonsurat; prèire ; servent de messa ; servicial de notari o d'avoat ; beluga ; mena de planta : (Narcissus biflorus). (v. TdF jos ‘clerc’) clergue (grand -) nm, cf Ubaud Dicort : « haut dignitaire de l’Eglise (vieux) ; sacristain, v. sacrestan » (v. TdF jos ‘clerc’) clerguejar (v. intr.) : far lo saberut. clergueta : serventa de messa. clerical,-a : relatiu, -iva al clergat ; favorable, -a al clergat. clericalament : d'un biais clerical. clericalisme : intervencion abusiva de la Glèisa. clericatura nf, cf Ubaud Dicort : « cléricature » TdF clerjat nm, cf Ubaud Dicort : v. clergat. (v. TdF jos ‘clergié’) clerjon nm, cf Ubaud Dicort : v. clergòt. (v. TdF jos ‘clerjoun’) clerjonet nm, cf Ubaud Dicort : « enfant de chœur » (Carrasco). (v. clergonet)
|
|
clèsc (m.) (non preconizat Dicort) : clòsc. clèsca nf [veire clòsca, cf Ubaud Dicort] : clòsc. clèscadur (veire clòscadur [v. clèsca]), -a adj e n : qu'a lo clòsc dur ; qu'a la clòsca dura / caput, -uda. Òme clèscadur. v. bas de p. 19 clèscamòl (veire clòscamòl [v. clèsca]), -a adj e n : qu'a lo clesc fragil. clespa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : crosta ; sisa. clespar (v. tr.) : cobrir, recobrir. clesquejar (v. intr.) : sonar coma un clòsc fendilhat, « sonner cas, sonner le cassé, tinter » TdF ; « être maladif » (Alibert). clic ! (onom e nm) / clinc ! (abs. Dicort) (onom. que ven de clinquet (cadaula)) : bruch sec e brèu. clic-clac nm, cf Ubaud Dicort : « cliquetis, claquement d’un fouet » TdF jos ‘cli-cla’ clic-clac-clac nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée de la foudre » TdF ‘cli-cla-cla’ clic-clic-clic-clac-clac-clac (onom.) : bruch d'esclòps. « Fasián clic-clic-clic, fasián clac-clac-clac, fasián clic-clic-clic-clac-clac-clac los esclòps quand èran, quand èran, quand èran nòus » (bis) Repic de la cançon populara Los esclòps. clic e de clac (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « Armat de clic e de clac, armé de toutes pièces, prompt à la répartie » (v. TdF jos ‘cli’) clica nf, cf Ubaud Dicort : « clique, cabale, bande » TdF. (v. clicas) clica-claca nf, cf Ubaud Dicort : v. clic-clac. (v. TdF jos ‘cli-cla’) clicant / clincant (los 2, abs. Dicort) (subs.) : quincalha. (v. clinclan) clicar (v. intr.) : far clic ; apevar sus la mirga de l'ordenador ; téner beluguejat. clicas (a las -) loc adv : a la poncha del jorn. clichaire nm, cf Ubaud Dicort : « clicheur » TdF clichar (v. tr.) : « t. d’imprimerie, clicher » TdF ; far un clichat. clichat nm : « cliché, chose clichée » TdF ; image fotografic negatiu. clichatge nm, cf Ubaud Dicort : « clichage » TdF clicon nm, cf Ubaud Dicort : « coup sec qu’on se donne ou qu’on donne à la tête » TdF client, -a n, cf Ubaud Dicort : « client, ente » TdF. « client » (fr.) : v. practica. clientèla nf, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, clientèle, v. practica » (v. TdF) climat [clima nm, v. Ubaud Dicort p 390] : condicions atmosfericas ; ambient (m.) CLIMAT- : forma prefixada del grèc klima, -atòs (climat) climatèri (abs. Dicort) (m.) : atge (R. III, 235) critic pels òmes que correspond a la menopausa de las femnas. (v. andropausa) climatic, -a : relatiu, -iva al climat. Sa santat depend de las condicions climaticas. climatisme : tèrme generic per tot çò que concernís las estacions climaticas. climatizacion : accion o resulta de climatizar. climatizador nm, cf Ubaud Dicort : « climatiseur » (Sèrras-Ess.) climatizaire, -airitz (los 2, abs. Dicort) (adj. e subs.) : que climatiza, Un climatizaire, « un climatiseur » (Rapin). (v. climatizador) / Una maquina climatizairitz. climatizar (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : crear de condicions climaticas agradivas dins un veïcul, un ostal, una botiga. CLIMATO- : forma prefixada del grèc klima, -atòs (climat) climatològ, -a (abs. Dicort) : especialista (m. e f.) de climatologia, « climatologue » (Laus). (v. climatologista) climatologia : estudi scientific dels climats. climatologic, -a : relatiu, -iva al climat. Mapa climatologica. climatologista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « climatologue » (Per Noste) climatopatologia : estudi scientific de las influéncias patogènas dels climats sus l'organisme. climatoterapia : utilizacion de la qualitat de diferents climats pel tractament d'unas malautiás. climatoterapic, -a : relatiu, -iva a la climatoterapia. climax nm (R. II, 414) : gradacion ; moment culminant. CLIMO- : forma prefixada qu'es un doblet de climato- climograma nm : grafic de las temperaturas e de la plujositat mejanas d'un airal, per mes o per an. CLIN- : forma prefixada del grèc klinè (inclinacion) clin, -a adj : enclinat, -ada ; baissat, -ada ; enclin, -a. clinada : davalada ; penda / pendís. clinaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fa clinar. clinament : enclinason. (v. TdF) clinar 1 / clenar [veire clinar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : enclinar ; penjar ; baissar ; èsser enclinat. clinar (se) : s'enclinar ; se baissar. Se clinèt sul malaut per li escotar lo pitral. clinar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « l’inclinaison » TdF jos ‘clina’ clinat, -ada : t. a. del vèrb clinar transitiu. clinchar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, incliner, pencher, v. clinar, aclencar ; cligner l’œil, v. guinchar » (v. TdF jos ‘clencha’) clinclan nm, cf Ubaud Dicort : « clinquant » (v. TdF), « lamelle brillante d’or, d’argent, etc. ; feuilles de cuivre doré qui imitent le vrai clinquant ; au fig. objet brillant de mauvais goût » (Azaïs ‘clin-clan’) clinfòc nm, cf Ubaud Dicort : « t. de mar., clinfoc, foc léger qui se grée au mât de beaupré » TdF clinhada : còp d'uèlh en fasent una cutada. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|