|
||||
|
|
|
|
|
|
clastrejar (v. intr.) : passar de clastre en clastre, de castèl en castèl (v. Alibert) ; « vivre d’aventure, piquer l’assiette, v. castelejar » (v. TdF). clastret nm, cf Ubaud Dicort : « châtaignier qui porte la châtaigne clastreta » (v. TdF) clastreta nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne, connue dans les Cévennes » (v. TdF) clastrièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « cloîtier, ière, qui vit dans un cloître » TdF clastron : clastre pichonèl / trièl. Clastron pels porcelons. clatilhon (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : (v. glatilhons (de -)) Clatracèas nf pl, cf Ubaud Dicort : « Clathracées » (v. çai jos) clatre nm, cf Ubaud Dicort : « (mycol.) clathre, v. criveleta » « clau » 1 / « plau » : plòu. v. plòure. clau 2 (L. 78), clava (adj.) (abs. Dicort) : garrèl, -a. clau 3 nf (del lat. clavis) : pèça de metal que govèrna una sarralha ; (per extension) pèira trabalhada per clavar un arc o una vòuta... ; tirant de parets ; (en general) tot çò que clava quicòm (t .a.) ; caderç (v. TdF ‘clau 1’) ; La clau de l'enigma la te vòli pas donar. clau 4 nf : « claie sur laquelle on traînait les suppliciés, v. cleda » (v. TdF ‘clau 2’) clau 5 nm, cf Ubaud Dicort : pal per estacar un animal ; clavèl ; anquet ; « girofle » TdF ‘clau 3’ clau de fusta nf : tirant en cima de fusta per clavar la paret. clau de pont nf : angle salhent de pila de pont. clau de sant Pèire [v. claupèire] / clau de sant Jòrdi nf (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : claveta. (v. claus de sant Jòrdi) clau de vòuta nf : pèira centrala que clava la vòuta. claucar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, clocher, boiter ; locher, branler » TdF claudeta nf, cf Ubaud Dicort : « bouton d’or, plante » TdF suppl Claudi [ ~ Glaudi] – Clàudia[ ~ Glàudia] - Claudeta - Claudià (abs. Dicort) : prenoms. claudicacion nf (R. II, 412) : ranquièira ; accion de claudicar. Foguèt desmobilizat per claudicacion. claudicar (v. intr.) (R. II, 412) : garrelejar. (v. clau 2). Claudina [ ~ Glaudina] : prenom. claufelha : envolopa de frucha ; còca de frucha. claufiment : accion d'emplenar, de cobrir, de comolar. claufir (v. tr.) : comolar ; farcir ; embucar ; emplenar. (v. TdF jos ‘cafi’) claufir (se) : s'emplenar d'a fons ; se farcir ; s'embucar. claupèire [ ~ clau de sant Pèire] nf, cf Ubaud Dicort : clau de sant Pèire / claveta (Lacerta muralis) claure (v. int. e tr.) : far intrar ; embarrar ; enclaure ; caber ; conténer ; tornar menar lo bestial a l'estable ; conclure. Claure lo bestial. La frucha pòt pas claure aquí ! Pòdi pas claure mos pès dins aquelas sabatas. claure (se) : s'embarrar ; s'enclaure. claus 1 nm : enclaus (airal clausurat) L'èga pais dins lo claus. claus 2, -a : p.p. de claure, « clos, ose » (v. TdF jos ‘claure’). L'an clausa per dètz ans : l'an mesa en preson... claus de sant Jòrdi : « nf pl, le mouchoir derrière le cul, jeu d’enfants » (Doujat ) (v. TdF ‘clau-de-sant-Jòrgi) clausa 1 nf : enclaus ; domeni. (v. Alibert) A clausa de nuèch (loc. adv.) : après calabrun. clausa 2 / clausula nf (los 2, R. II, 408) : disposicion especiala d’una lei, d'una acte, d'un contracte, d'un testament… clausada : airal clausurat ; circomscripcion. clausanfèr : mena de cepatge en Roergue. clausar (v. tr.) : clausurar ; acabar / conclure. clausàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand enclos » TdF clausatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. clausar) clausèl / clauset : claus pichon. clauselet nm, cf Ubaud Dicort : « petit closeau » TdF clausidor, -doira adj : que pòt èsser clausurat, -ada. (v. TdF) clausilh nm (Alibert) : liechòta de vim. clausir (v. tr.) : enclaure ; clausurar. clausissa nf : caisseta de fust que pòt èsser tampada « ... dans laquelle les paysans portent du fromage et d’autres mets graisseux ; coquillage bivalve en général, et spécialement venus florida... », (molusc) (Venus florida) , (Venus decussata)... (v. TdF 'clausisso) ; ase / panseta de pòrc (budèl gròs farcit). clausissièira nf, cf Ubaud Dicort : « huîtrier, oiseau qui mange des coquillages ; courlis » TdF clausissós, -osa : que conten de cauquilhatges : Sabla clausissosa. clauson 1 (m.) , cf Ubaud Dicort : clauset / clausèl (pichon claus) ; « tombeau, sépulcre » ; clastron ; pèira darrièira d'una sisa (v. TdF ‘clausoun 1’) ; Aviam un clauson al pè de l'ostal. clauson 2 (f.) (abs. Dicort) : corondat ; buget ; paret que separa doas cavitats dins un organisme ; « clôture de haie » (TdF ‘clausoun 2’). Una clauson de bricas, de plastre, de fust... Clauson nasala. Clauson del còr. clausonar (v. tr.) : acabar una sisa de pèiras ; bugetar ; far un corondat (v. Alibert). clausonat, -ada : t. a. çaisús. clausonatge : accion o resulta de clausonar. CLAUSTR- : forma prefixada del latin claustrum (clausura) claustra nf (arc.) (R. II, 409) : v. clastra. claustracion : sojorn que s'esperlonga dins un airal claus. claustral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « claustral, -e » (Laus) claustrar (v. tr.) (TdF jos ‘clastra’ ; abs. Dicort) : doblet de clastrar. CLAUSTRO- : forma prefixada de claustrum (clausura) claustrofòb, -a adj e n : que patís de claustrofobia.
|
|
claustrofobia : paur malautissa dels airals embarrats. claustromania : claustracion patologica d'unes malauts. clausuga : cuol de sac ; clausura ; tèrme / randa. clausula / clausa nf (los 2, R. II, 408) : disposicion especiala d'una lei, d'un contracte, d'un testament... clausura : barralha / encencha ; airal privat dins un convent. clausurar (v. tr.) : encenchar (enrodar amb una clausura) ; enrodar d'una cleda. clausurat, -ada : enrodat, -ada ; enclaus, -a. clautòrta nf : manada en semicercle per butar un verrolh. CLAV- : forma prefixada del latin clavus (clavèl) clava 1 nf (v. Alibert) : emprenta (R. IV, 623) ; clava 2 nf : pèrga de tartana ; estaca de borgin v. borgin (v. TdF ‘clavo’) clavacais 1 (adj. m. e f.) (abs. Dicort) : que clava la paraula a q.q. Mot clavacais. Responsa clavacais. Una replica clavacais laissa q.q. lengaclavat. clavacais (a -) 2 loc adv, cf Ubaud Dicort : « sans réponse » (Alibert) clavada (subs. f.) : claus. clavadissa nf, cf Ubaud Dicort : « bruit d’une porte qu’on ferme à clef, bruit de clés » TdF clavadura : barradura. clavaire 1, -aira n / clavari nm (v. Ubaud Dicort), -ària : « gardien des clefs d’une ville ou de celles du trésor ; trésorier, collecteur de tailles, comptable (vieux) » (v. TdF jos ‘clavaire’) ; tesaurièr, -ièira (persona que ten la borsa d'una associacion...) clavaire 2 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -a : persona que fa o que vend de clavèls. (v. clavelièr) clavan nm, cf Ubaud Dicort : « vêtement de mailles qui couvrait la tête, le cou et les épaules » (L. 79) clavar 1 (v. tr. e intr.) : pestelar (barrar a clau) ; pausar una clau de vòuta ; mocar / clavelar q.q. (s. f.) ; acabar. (v. TdF ‘clava 1’) Clavar la pòrta. Clavar las dents. Clavar la cara. Clavar la vista. Clavar una discussion. Clavar q.q. clavar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, clouer, percer de part en part, v. clavelar ; mettre au pied du mur, mordre » TdF ‘clava 2 ; « accrocher ou ferrer un poisson » TdF suppl clavari nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. clavaire 1. clavariá nf : fabrica de clavèls ; ofici de clavaire, -a. t. a. çaisús ; « édifice où se trouve la trésorerie ; circonscription d’un trésorier, d’un receveur des revenus ecclésiastiques » (L. 79). clavària nf, cf Ubaud Dicort : « (mycol.) clavaire » (v. Per Noste) clavat 1, -ada adj : tampat, -ada a clau. clavat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « pièce de bois transversale à laquelle s’attachent les extémités d’un filet de pêche, v. clava 2 » TdF suppl clavatge nm, cf Ubaud Dicort : v. clavèl. (v. Alibert) clavecin : instrument de musica. clavecinista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « claveciniste » (Rapin) clavèl : tija de fèrre aponchada, amb una cabòça a l'autre cap ; vairòla de las fedas / picòta dels motons; pèira-vòuta / clau de vòuta ; floronc ; tacha ; fargas de dalhaire ; nos / nosèl de pèira de talha. Sec coma un clavèl : magre coma un clavèl. clavèl d’ase nm, cf Ubaud Dicort : « chardon de Malte, plante » TdF ‘clavèu-d’ase’ clavèl de ferrar : clavèl especial per ferrar lo bestial. clavèl de linha de pescar [clavèl de linha (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : anquet. clavèla nf, cf Ubaud Dicort : « gros clou » TdF clavelada nf : clavina / clavelina / picòta de las fedas ; mena de peis de mar fissaire (Raia clavata) (v. TdF) ; mena de planta fissaira (Tribulus terrestris) (Alibert) clavelada pissaira nf, cf Ubaud Dicort : « raie ordinaire, poisson dont la chair exhale une odeur de pissat, quand elle est passée, v. pissarèla » (v. TdF jos ‘clavelado-pissouso’) clavelaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui cloue, qui crucifie » TdF clavelar (v. tr.) : fixar amb un clavèl o de clavèls ; immobilizar. Nòstre Sénher foguèt clavelat a la crotz. Son accident lo clavelèt al lièch per de meses. clavelariá nf, cf Ubaud Dicort : « clouterie » TdF clavelàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros clou, vilain clou » TdF clavelat nm : rom (mena de peis) (Scophthalmus maximus) ; monge clavelat (autre peis) (Squalus americanus) clavelatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de clouer » TdF clavelet : destenda / palheta / gisclet d'arma de fuòc ; clavet (fèr de calafataire) v. pus bas. ; mena de planta : (Cheiranthus cheiri) clavelièira : farga de clavelièr o de clavelièira. clavelièr nm, -ièira : clavaire 2, -a (q.q. que fa o que vend de clavèls) clavelina (plt.) : èrba de la vipèra (Echium) ; clavina (mena de malautiá de las fedas) clavelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit clou » TdF clavelós, -osa adj : noselut, -uda, « qui a des clous, des nœuds, des parties dures » TdF. Suve clavelós, liège noueux. (v. TdF) clavens [clavenc (v. Ubaud Dicort e Alibert)] / clavís / clavum nm : cram / tap bravament peirós ; clapilha que se ten del tròç. (v. TdF jos ‘clavun’) clavet nm (v. Ubaud Dicort e TdF) / claveta 1 (abs. TdF) : fèr de calafataire. v. calafataire. claveta 2 nf : pichona clau ; galha, « clavette » ; claupèire (v. TdF) ; arçon de bast (Alibert). clavetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fixer avec une clavette » (v. TdF) clavetatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. clavetar) clavetièira : trauc de sarralha. claveton nm, cf Ubaud Dicort : « petite clavette » TdF |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|