clastrejar (v. intr.) : passar de clastre en clastre, de castèl en castèl (v. Alibert) ; « vivre d’aventure, piquer l’assiette, v. castelejar » (v. TdF).

clastret nm, cf Ubaud Dicort : « châtaignier qui porte la châtaigne clastreta » (v. TdF)

clastreta nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne, connue dans les Cévennes » (v. TdF)

clastrièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « cloîtier, ière, qui vit dans un cloître » TdF

clastron : clastre pichonèl / trièl.

Clastron pels porcelons.

clatilhon (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : (v. glatilhons (de -))

Clatracèas nf pl, cf Ubaud Dicort : « Clathracées » (v. çai jos)

clatre nm, cf Ubaud Dicort : « (mycol.) clathre »

« clau » 1 / « plau » : plòu. v. plòure.

clau 2 (L. 78), clava (adj.) (abs. Dicort) : garrèl, -a.

clau 3 nf (del lat. clavis) : pèça de metal que govèrna una sarralha ; (per extension) pèira trabalhada per clavar un arc o una vòuta... ; tirant de parets ; (en general) tot çò que clava quicòm (t .a.) ; caderç (v. TdF clau 1’;

La clau de l'enigma la te vòli pas donar.

clau 4 nf : « claie sur laquelle on traînait les suppliciés, v. cleda » (v. TdFclau 2’)

clau 5 nm, cf Ubaud Dicort : pal per estacar un animal ; clavèl ; anquet ;  « girofle » TdF clau 3’

clau de fusta nf : tirant en cima de fusta per clavar la paret.

clau de pont nf : angle salhent de pila de pont.

clau de sant Pèire [v. claupèire] / clau de sant Jòrdi nf (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert)  : claveta. (v. claus de sant  Jòrdi)

clau de vòuta nf : pèira centrala que clava la vòuta.

claucar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, clocher, boiter ; locher, branler » TdF

claudeta nf, cf Ubaud Dicort : « bouton d’or, plante » TdF suppl

Claudi [ ~ Glaudi] – Clàudia[ ~ Glàudia] - Claudeta - Claudià (abs. Dicort) : prenoms.

claudicacion nf (R. II, 412) : ranquièira ; accion de claudicar.

Foguèt desmobilizat per claudicacion.

claudicar (v. intr.) (R. II, 412) : garrelejar. v. clau 2.

Claudina [ ~ Glaudina] : prenom.

claufelha : envolopa de frucha ; còca de frucha.

claufiment : accion d'emplenar, de cobrir, de comolar.

claufir (v. tr.) : comolar ; farcir ; embucar ; emplenar. (v. TdF jos ‘cafi’)

claufir (se) : s'emplenar d'a fons ; se farcir ; s'embucar.

claupèire [ ~ clau de sant Pèire] nf, cf Ubaud Dicort : clau de sant Pèire / claveta (Lacerta muralis)

claure (v. int. e tr.) : far intrar ; embarrar ; enclaure ; caber ; conténer ; tornar menar lo bestial a l'estable ; conclure.

Claure lo bestial.

La frucha pòt pas claure aquí !

Pòdi pas claure mos pès dins aquelas sabatas.

claure (se) : s'embarrar ; s'enclaure.

claus 1 nm : enclaus (airal clausurat)

L'èga pais dins lo claus.

claus 2, -a : p.p. de claure, « clos, ose » (v. TdF jos ‘claure’).

L'an clausa per dètz ans : l'an mesa en preson...

claus de sant Jòrdi : « nf pl, le mouchoir derrière le cul, jeu d’enfants » (Doujat e TdF ‘clau-de-sant-Jòrgi)

clausa 1 nf : enclaus ; domeni. (v. Alibert)

A clausa de nuèch (loc. adv.) : après calabrun.

clausa 2 / clausula nf (los 2, R. II, 408) : disposicion especiala d’una lei, d'una acte, d'un contracte, d'un testament…

clausada : airal clausurat ; circomscripcion.

clausanfèr : mena de cepatge en Roergue.

clausar (v. tr.) : clausurar ; acabar / conclure.

clausàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand enclos » TdF

clausatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. clausar)

clausèl / clauset : claus pichon.

clauselet nm, cf Ubaud Dicort : « petit closeau » TdF

clausidor, -doira adj : que pòt èsser clausurat, -ada. (v. TdF)

clausilh nm (Alibert) : liechòta de vim.

clausir (v. tr.) : enclaure ; clausurar.

clausissa nf : (molusc) : (Venus florida) ; (Venus decussata)... ; caisseta de fust que pòt èsser tampada, « boîte de bois dans laquelle les paysans portent du fromage et d’autres mets graisseux » (v. TdF) ; ase / panseta de pòrc (budèl gròs farcit).

clausissièira nf, cf Ubaud Dicort : « huîtrier, oiseau qui mange des coquillages ; courlis » TdF

clausissós, -osa : que conten de cauquilhatges :

Sabla clausissosa.

clauson 1 (m.) , cf Ubaud Dicort : clauset / clausèl (pichon claus) ; « tombeau, sépulcre » ; clastron ; pèira darrièira d'una sisa (v. TdF clausoun 1’) ;

Aviam un clauson al pè de l'ostal.

clauson 2 (f.) (abs. Dicort) : corondat ; buget ; paret que separa doas cavitats dins un organisme ; « clôture de haie » (TdF ‘clausoun 2’).

Una clauson de bricas, de plastre, de fust...

Clauson nasala.

Clauson del còr.

clausonar  (v. tr.) : acabar una sisa de pèiras ; bugetar ; far un corondat (v. Alibert).

clausonat, -ada : t. a. çaisús.

clausonatge : accion o resulta de clausonar.

CLAUSTR- : forma prefixada del latin claustrum (clausura)

claustra nf (arc.) (R. II, 409) : v. clastra.

claustracion : sojorn que s'esperlonga dins un airal claus.

claustral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « claustral, -e » (Laus)

claustrar  (v. tr.) (TdF jos ‘clastra’ ; abs. Dicort) : doblet de clastrar.

 

CLAUSTRO- : forma prefixada de claustrum (clausura)

claustrofòb, -a adj e n : que patís de claustrofobia.

claustrofobia : paur malautissa dels airals embarrats.

claustromania : claustracion patologica d'unes malauts.

clausuga : cuol de sac ; clausura ; tèrme / randa.

clausula / clausa nf (los 2, R. II, 408) : disposicion especiala d'una lei, d'un contracte, d'un testament...

clausura : barralha / encencha ; airal privat dins un convent.

clausurar (v. tr.) : encenchar (enrodar amb una clausura) ; enrodar d'una cleda.

clausurat, -ada : enrodat, -ada ; enclaus, -a.

clautòrta nf : manada en semicercle per butar un verrolh.

CLAV- : forma prefixada del latin clavus (clavèl)

clava 1 nf (v. Alibert) : emprenta (R. IV, 623) ;

clava 2 nf :  pèrga de tartana ; estaca de borgin v. borgin (v. TdF clavo’)

clavacais 1 (adj. m. e f.) (abs. Dicort) : que clava la paraula a q.q.

Mot clavacais.

Responsa clavacais.

Una replica clavacais laissa q.q. lengaclavat.

clavacais (a -) 2 loc adv, cf Ubaud Dicort : « sans réponse » (Alibert)

clavada (subs. f.) : claus.

clavadissa nf, cf Ubaud Dicort : « bruit d’une porte qu’on ferme à clef, bruit de clés » TdF

clavadura : barradura.

clavaire 1, -aira n / clavari nm (v. Ubaud Dicort), -ària : « gardien des clefs d’une ville ou de celles du trésor ; trésorier, collecteur de tailles, comptable (vieux) » (v. TdF jos ‘clavaire’) ; tesaurièr, -ièira (persona que ten la borsa d'una associacion...)

clavaire 2 nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert), -a : persona que fa o que vend de clavèls. (v. clavelièr)

clavan nm, cf Ubaud Dicort : « vêtement de mailles qui couvrait la tête, le cou et les épaules » (L. 79)

clavar 1 (v. tr. e intr.) : pestelar (barrar a clau) ; pausar una clau de vòuta ; mocar / clavelar q.q. (s. f.) ; acabar. (v. TdF clava 1’)

Clavar la pòrta.

Clavar las dents.

Clavar la cara.

Clavar la vista.

Clavar una discussion.

Clavar q.q.

clavar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, clouer, percer de part en part, v. clavelar ; mettre au pied du mur, mordre » TdF clava 2 ; « accrocher ou ferrer un poisson » TdF suppl

clavari nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. clavaire 1.

clavariá nf : fabrica de clavèls ; ofici de clavaire, -a. t. a. çaisús ; « édifice où se trouve la trésorerie ; circonscription d’un trésorier, d’un receveur des revenus ecclésiastiques » (L. 79).

clavària nf, cf Ubaud Dicort : « (mycol.) clavaire » (v. Per Noste)

clavat 1, -ada adj : tampat, -ada a clau.

clavat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « pièce de bois transversale à laquelle s’attachent les extémités d’un filet de pêche, v. clava 2 » TdF suppl

clavatge nm, cf Ubaud Dicort : v. clavèl. (v. Alibert)

clavecin : instrument de musica.

clavecinista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « claveciniste » (Rapin)

clavèl : tija de fèrre aponchada, amb una cabòça a l'autre cap ; vairòla de las fedas / picòta dels motons; pèira-vòuta / clau de vòuta ; floronc ; tacha ; fargas de dalhaire ; nos / nosèl de pèira de talha.

Sec coma un clavèl : magre coma un clavèl.

clavèl d’ase nm, cf Ubaud Dicort : « chardon de Malte, plante » TdF clavèu-d’ase’

clavèl de ferrar : clavèl especial per ferrar lo bestial.

clavèl de linha de pescar [clavèl de linha (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : anquet.

clavèla nf, cf Ubaud Dicort : « gros clou » TdF

clavelada nf : clavina / clavelina / picòta de las fedas ; mena de peis de mar fissaire (Raia clavata) (v. TdF) ; mena de planta fissaira (Tribulus terrestris) (Alibert)

clavelada pissaira nf, cf Ubaud Dicort : « raie ordinaire, poisson dont la cher exhale une odeur de pissat, quand elle est passée, v. pissarèla » (v. TdF jos ‘clavelado-pissouso’)

clavelaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui cloue, qui crucifie » TdF

clavelar (v. tr.) : fixar amb un clavèl o de clavèls ; immobilizar.

Nòstre Sénher foguèt clavelat a la crotz.

Son accident lo clavelèt al lièch per de meses.

clavelariá nf, cf Ubaud Dicort : « clouterie » TdF

clavelàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros clou, vilain clou » TdF

clavelat : rom (mena de peis) (Scophthalmus maximus) ; monge clavelat (autre peis) (Squalus americanus)

clavelatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de clouer » TdF

clavelet : destenda / palheta / gisclet d'arma de fuòc ; clavet (fèr de calafataire) v. pus bas. ; mena de planta : (Cheiranthus cheiri)

clavelièira : farga de clavelièr o de clavelièira.

clavelièr nm, -ièira : clavaire 2, -a (q.q. que fa o que vend de clavèls)

clavelina (plt.) : èrba de la vipèra (Echium) ; clavina (mena de malautiá de las fedas)

clavelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit clou » TdF

clavelós, -osa adj : noselut, -uda, « qui a des clous, des nœuds, des parties dures » TdF.

Suve clavelós, liège noueux. (v. TdF)

clavens [clavenc (v. Ubaud Dicort e Alibert)] / clavís / clavum nm : cram / tap bravament peirós ; clapilha que se ten del tròç. (v. TdF jos ‘clavun’)

clavet nm (v. Ubaud Dicort e TdF) / claveta 1 (abs. TdF) : fèr de calafataire. v. calafataire.

claveta 2 nf : pichona clau ; galha, « clavette » ; claupèire (v. TdF) ; arçon de bast (Alibert).

clavetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fixer avec une clavette » (v. TdF)

clavetatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. clavetar)

clavetièira : trauc de sarralha.

claveton nm, cf Ubaud Dicort : « petite clavette » TdF