claparda nf : « grande sonnaille… », sonalha de muòl o de caval. (v. TdF)

clapareda nf, cf Ubaud Dicort : « champ couvert de tas de cailloux, terrain caillouteux » TdF

clapàs nm / clapareda (v. clapareda) / clapairòl (v. clapairòl) : airal peirós ; montet de pèiras ; rocàs ; « gros éclat de bois » (v. TdF ‘clapas’).

Lo Clapàs : Montpelhièr.

clapassal nm : un brave clapal / un brave tustassal, « grand coup de poing, de marteau, de bâton » TdF jos ‘clapassau’.

clapassàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros bloc de pierre » TdF

clapassejar (v. intr e tr.) : caminar per una clapareda (v. TdF) ; pigassar de fust (v. Alibert).

clapassièira nf, cf Ubaud Dicort : « motteux, oiseau, v. clapairet » TdF

clapassièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « montpelliérain, -e » (Laus) (v. Clapàs)

clapassilha : peiregal / peirugal.

clapassina : tèrra rocalhuda. (v. clapareda)

clapasson nm, cf Ubaud Dicort : « éclat de pierre ; tesson » TdF

clapeirar v (abs. Dicort) : desrocar / lapidar. v. clapairar.

clapejament nm, cf Ubaud Dicort : (v. clapejar)

clapejar (v. intr.) : clacar ; esclopejar. (v. TdF)

clapespina nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF

clapet 1 nm : part mobila del mecanisme d'una valvula ; babaròt / trujeta (insècte que s'amaga jos las pèiras d'un riu) (v. TdF)

clapet 2, -a adj : tebés, -esa.

clapeta nf, cf Ubaud Dicort : « cloporte, insecte qui se cache sous les pierres » TdF ‘clapeto 2’

clapièira nf, cf Ubaud Dicort : « amas de pierres, v. clapièr » TdF

clapièr nm,  clapièira (v. clapièira) : montet de pèiras ; peirada « amas de cailloux rejetés hors d’un champ, terrain recouvert de pierres ; conilhièira ; « rucher, assemblage de ruches, v. apièr ; maison de débauche, v. bordèl » (v. TdF ‘clapié’).

clapilha : clapassina ; peirilha.

clapin nm, cf Ubaud Dicort : « fragment de fer à cheval » TdF

clapinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, locher, se dit du bruit que fait un fer cassé, quand un cheval est en marche » TdF

clapir (v. intr.) : doblet de glapir. v. glapir (non preconizat Dicort).

clapís nm, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaignier » TdF

clapissa : escombralha / escombres, « lieu recouvert de pierraille, petit coin de terre pierreuse, v. gres 1 ; variété de châtaigne » TdF.

clapissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, combler de pierres, entasser des déblais, v. aclapassar » (v. TdF)

clapisson nm, cf Ubaud Dicort : « t. de mépris, petit rien » TdF

clapoira nf, cf Ubaud Dicort : « pierrée, conduite de pierres pour l’écoulement des eaux ; lieu couvert de pierres » TdF

clapon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit éclat de pierre ou de bois » TdF

clapon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « sonnaille de mulet, v. borromba » (v. TdF ‘clapoun 2’)

claponar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir les oiseaux avec le filet de chasse » TdF

« clapotar » (fr.) : v. repescar – resposcar.

claput, -uda adj : fòrt, -a / membrat, -ada / membrut, -uda.

claquejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, claquer, cliqueter » TdF

claquet : cliquet de molin / bartavèl ; bartavèla de pòrta.

claqueta nf, cf Ubaud Dicort : « cliquette ; loquet » TdF.  (v. claquetas)

A la claqueta del jorn, au point du jour. (v. TdF)

claquetaire, -aira : dançaire, -a de claquetas.

claquetar (v. intr.) : cliquetar ; « claqueter, en parlant des cigognes » TdF.

claquetas nf pl : cliquetas / cliquèlas / cancarinetas ; mena de dança que consistís a far un bruch de cancarinetas amb las sabatas que tustan sul postam.

clar 1 (subs. m.) : claror / clartat ; espandi d'aiga canda ; airal clar.

Clar de luna.

Clar de bòsc.

clar 2, -a adj : linde, -a ; cande, -a ; seren, -a / serenós, -osa ; evident, -a ; pauc espés, pauc espessa.

Aiga clara. (v. claras)

Per temps clar.

Semenada clara.

clar 3 (adv.) : clarament.

O vesi pas clar.

Parlar clar.

« clar » 4 nm : v. clas.

Clar - Clara - Clarà (abs. Dicort) : prenoms.

clara nf : nassa ; caudièira pel rafinatge del sucre ; tèrme d'afinatge, « claire » TdF ‘claro 1’.

clarament : d'un biais clar.

clarança (abs. Dicort) : coeficient de l'aptitud d'un organ o d'un teissut per eliminar d'un fluid de l'organisme tala o tala substància. (v. clarença)

claranda : clarièira (airal sens arbres dins un bòsc) ; airal seren entremièg de nivols.

clarantèina nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : quicòm de tròp clar (sopa, estòfa...). (v. clarintèina)

claràs [claras nf pl (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : aiga bolhenta de vojar sul linge de la bugada. « Versar las claras : échauder la lessive avec des versements d’eau bouillante » (v. TdF jos ‘claro 1’)

claravia : cleda ; cledon.

clar-e-brun [ ~ clarebrun] nm : calabrun ; clarescur (clarum fosc)

clarejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui paraît clair, rayonnant, brillant, ante » TdF

clarejar (v. intr.) : venir clar ; èsser clar.

clarejatge nm, cf Ubaud Dicort : « rayonnement » TdF

clarença nf, cf Ubaud Dicort : « (aviat., méd.) clairance » (Per Noste)

clarent, -a adj (Alibert ; abs. Dicort) : clar ; cande ; linde.

clarescur (abs. Dicort) : rèirejorn / clar-e-brun / calabrun (clarum fosc) (v. clar-e-brun)

claret 1, -a adj : puslèu clar, -a.

claret 2 nm, cf Ubaud Dicort : « clairet, vin clairet, v. clareta » (v. TdF ‘claret 2’)

clareta nf : mena de rasim o de vin ; plt. : (Chelidonium) (v. TdF)

claretat nf, cf Ubaud Dicort : « qualité de ce qui est clair, clarté, v. clartat, claror » (v. TdF)

 

 

claretièira nf, cf Ubaud Dicort : « vigne plantée en clareta » (v. TdF)

clària : glària (substància clara d'un uòu)

clariana : claranda ; mena de plt : (Narcissus poeticus)

Clariana : doblet de Clara.

clarièira nf : claranda. v. pus naut.

« clarièja » : v. ariège.

clarièr, -ièira (adj.) : clar, -a / pauc espés, pauc espessa, « qui n’est pas serré » TdF.

Una tela clarièra. (v. TdF)

clarificacion : accion de far venir pus clar.

clarificar (v. tr.) : far venir pus clar.

clarificatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la vertu de clarifier » TdF

clarin 1 nm : graile (instrument de musica)

clarin 2, -a adj / clarinèl, -a (v. clarinèl) : clar / linde / cande « doucement clair, joliment clair, aire, v. claret 1 » TdF ‘clarin’.

Clarina (abs. Dicort) : prenom.

clarinejar (v. intr.) : venir clar ; tirar sul clar ; « rendre un son clair » TdF.

clarinèl, -a : linde, -a / cande, -a, « agréablement clair, aire, transparent, ente, limpide » TdF jos ‘clarinèu’.

clarinèla nf, cf Ubaud Dicort : « ver à soie atteint d’une maladie qui rend cet insecte demi-transparent » TdF

clarinèlha : esquila penjada al còl del bestial.

clarinet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui rend un son clair ; diaphane » TdF

clarineta nf : instrument de musica.

clarinetaire, -aira : persona que jòga de la clarineta.

clarintèina nf, cf Ubaud Dicort : « soupe trop claire » TdF. (v. clarantèina)

clarion nm (L. 78) (abs. Dicort) : intrument de musica. (v. claron)

clarionetaire, -aira (abs. Dicort) : persona que jòga del clarion.

clarir (v. tr.) : esclairar ; calfar.

Clarissa : prenom.

clarissa : religiosa de l'òrdre de santa Clara.

clarissim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très-clair, aire, illustre » TdF

clarissòl : claranda / clarièira.

clarjàs : massa de fèrre fonduda ; gusa (tèrme de fondariá)

Clarmonda : prenom (doblet d'Esclarmonda)

Clarmont d'Auvèrnha [ ~ Clarmont ~ Clarmont-Ferrand n pr, cf Ubaud Dicort] : vila del manuscrit occitan de la Passion de Clarmont e del poèma occitan de flor sonat « Eu aòr Damrideu » v. p. 364.

Clarmont d'Erau : vilòta d'Erau (Occitània)

claron nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cleiroun’) : « clairon » (Laus, Basic)

claronar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, claironner » (Laus)

claror nf : clarum / clartat.

clarós, -osa : clar ; cande ; pauc consistent.

clartat nf / claretat (v. claretat) : claror / clarum, « transparence, v. claretat ; lumière, vision oculaire » (v. TdF ‘clarta’).

clarum nm : clartat ; claranda ; airal clar.

clarsemenat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « clairsemé, -e » (v. Rapin)

clarvesença : qualitat d'una persona que i vei clar (s. f.)

clarvesent, -a : que i vei clar (s.f.)

clas : finida (biais de sonar las campanas per q.q de defuntat)

clascassar v, cf Ubaud Dicort : « clapoter, en parlant de l’eau » (Carrasco)

clasquejar v, cf Ubaud Dicort : (v. clesquejar)

classa : ensemble d'escolans que fan los meteisses estudis dins la meteissa sala ; ensemble de ciutadans de la meteissa condicion sociala ; ensemble de soldats del meteis temps ; ensemble d'animals mai o mens similars.

Classa obrièira.

Classa 80.

Classa de mamifèrs.

classador (m.) : mòble o camisa rigida de classament.

classaire, -aira : persona que classa quicòm.

classament : accion o resulta de classar / classificacion.

classar (v. tr.) : triar / far la triada ; rengar / classificar.

classard, -a (abs. Dicort) : persona del meteis temps que tu, « personne de la même classe [d’âge] » (Rapin jos ‘classe’).

classejar (v. intr.) : sonar una finida / sonar lo clas.

classic, -a : relatiu, -iva a l'Antiquitat grecoromana ; òbras o autors dignes d'imitacion o que servisson de referéncia.

classicisme : çò classic ; doctrina literària o artistica dins lo genre classic.

classificable, -bla : que pòt èsser classificat, -ada.

classificacion : triada ; classament.

classificador (abs. Dicort), -airitz : persona que classifica. (v. classificaire)

classificaire, - aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui classe, classificateur » TdF

classificar (v. tr.) : triar e classar.

classificator, -tritz adj e : « classificateur, -trice » (v. Per Noste). (v. classificaire)

-CLASTA : forma sufixada del grèc klastòs (bresat) v. iconoclasta.

-CLASTIA : forma sufixada del grèc klastòs (bresat) v. iconoclastia.

-CLASTIC : forme sufixada del grèc klastòs (bresat)  v. iconoclastic.

clastic, -a : natura de ròcas formadas de fragments d'autras ròcas ; desmontable, -a (en parlant de pèças d'anatomia artificialas)

Crisi clastica : actes de violéncia (t. tecn. de psiquiatria)

CLASTO- : forma prefixada del grèc klastòs (bresat)

clastomania : impuls morbós (R. IV, 264) de destruccion.

clastra nf : convent ; passatge cobèrt dins un convent, « cloître » (Laus) [v. clastre] ; (per extension) caminada / presbitèri. (v. TdF)

clastrar (v. tr.) : metre dins un clastre ; claure ; enclaure.

Clastrar las fedas dins un pargue.

clastrar (se) (abs. TdF) : intrar dins un convent per ne tornar pas sortir. (v. enclastrar s’))

clastrat, -ada : enclaus, -a dins un clastre. (v. TdF jos ‘clastra’)

Monges clastrats.

Monjas clastradas.

clastre nm : convent ; passatge cobèrt dins un convent, « cloître ». (v. TdF)