|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
claparda nf : « grande sonnaille… », sonalha de muòl o de caval. (v. TdF) clapareda nf, cf Ubaud Dicort : « champ couvert de tas de cailloux, terrain caillouteux » TdF clapàs nm / clapareda (v. clapareda) / clapairòl (v. clapairòl) : airal peirós ; montet de pèiras ; rocàs ; « gros éclat de bois » (v. TdF ‘clapas’). Lo Clapàs : Montpelhièr. clapassal nm : un brave clapal / un brave tustassal, « grand coup de poing, de marteau, de bâton » TdF jos ‘clapassau’. clapassàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros bloc de pierre » TdF clapassejar (v. intr e tr.) : caminar per una clapareda (v. TdF) ; pigassar de fust (v. Alibert). clapassièira nf, cf Ubaud Dicort : « motteux, oiseau, v. clapairet » TdF clapassièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « montpelliérain, -e » (Laus) (v. Clapàs) clapassilha : peiregal / peirugal. clapassina : tèrra rocalhuda. (v. clapareda) clapasson nm, cf Ubaud Dicort : « éclat de pierre ; tesson » TdF clapeirar v (abs. Dicort) : desrocar / lapidar. v. clapairar. clapejament nm, cf Ubaud Dicort : (v. clapejar) clapejar (v. intr.) : clacar ; esclopejar. (v. TdF) clapespina nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF clapet 1 nm : part mobila del mecanisme d'una valvula ; babaròt / trujeta (insècte que s'amaga jos las pèiras d'un riu) (v. TdF) clapet 2, -a adj : tebés, -esa. clapeta nf, cf Ubaud Dicort : « cloporte, insecte qui se cache sous les pierres » TdF ‘clapeto 2’ clapièira nf, cf Ubaud Dicort : « amas de pierres, v. clapièr » TdF clapièr nm, clapièira (v. clapièira) : montet de pèiras ; peirada « amas de cailloux rejetés hors d’un champ, terrain recouvert de pierres ; conilhièira ; « rucher, assemblage de ruches, v. apièr ; maison de débauche, v. bordèl » (v. TdF ‘clapié’). clapilha : clapassina ; peirilha. clapin nm, cf Ubaud Dicort : « fragment de fer à cheval » TdF clapinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, locher, se dit du bruit que fait un fer cassé, quand un cheval est en marche » TdF clapir (v. intr.) : doblet de glapir. v. glapir (non preconizat Dicort). clapís nm, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaignier » TdF clapissa : escombralha / escombres, « lieu recouvert de pierraille, petit coin de terre pierreuse, v. gres 1 ; variété de châtaigne » TdF. clapissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, combler de pierres, entasser des déblais, v. aclapassar » (v. TdF) clapisson nm, cf Ubaud Dicort : « t. de mépris, petit rien » TdF clapoira nf, cf Ubaud Dicort : « pierrée, conduite de pierres pour l’écoulement des eaux ; lieu couvert de pierres » TdF clapon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit éclat de pierre ou de bois » TdF clapon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « sonnaille de mulet, v. borromba » (v. TdF ‘clapoun 2’) claponar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir les oiseaux avec le filet de chasse » TdF « clapotar » v (fr.) : v. repescar – resposcar. claput, -uda adj : fòrt, -a / membrat, -ada / membrut, -uda. claquejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, claquer, cliqueter » TdF claquet : cliquet de molin / bartavèl ; bartavèla de pòrta. claqueta nf, cf Ubaud Dicort : « cliquette ; loquet » TdF. (v. claquetas) A la claqueta del jorn, au point du jour. (v. TdF) claquetaire, -aira : dançaire, -a de claquetas. claquetar (v. intr.) : cliquetar ; « claqueter, en parlant des cigognes » TdF. claquetas nf pl : cliquetas / cliquèlas / cancarinetas ; mena de dança que consistís a far un bruch de cancarinetas amb las sabatas que tustan sul postam. clar 1 (subs. m.) : claror / clartat ; espandi d'aiga canda ; airal clar. Clar de luna. Clar de bòsc. clar 2, -a adj : linde, -a ; cande, -a ; seren, -a / serenós, -osa ; evident, -a ; pauc espés, pauc espessa. Aiga clara. (v. claras) Per temps clar. Semenada clara. clar 3 (adv.) : clarament. O vesi pas clar. Parlar clar. « clar » 4 nm : v. clas. Clar - Clara - Clarà (abs. Dicort) : prenoms. clara nf : nassa ; caudièira pel rafinatge del sucre ; tèrme d'afinatge, « claire » TdF ‘claro 1’. clarament : d'un biais clar. clarança (abs. Dicort) : coeficient de l'aptitud d'un organ o d'un teissut per eliminar d'un fluid de l'organisme tala o tala substància. (v. clarença) claranda : clarièira (airal sens arbres dins un bòsc) ; airal seren entremièg de nivols. clarantèina nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : quicòm de tròp clar (sopa, estòfa...). (v. clarintèina) claràs [claras nf pl (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : aiga bolhenta de vojar sul linge de la bugada. « Versar las claras : échauder la lessive avec des versements d’eau bouillante » (v. TdF jos ‘claro 1’) claravia : cleda ; cledon. clar-e-brun [ ~ clarebrun] nm : calabrun ; clarescur (clarum fosc) clarejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui paraît clair, rayonnant, brillant, ante » TdF clarejar (v. intr.) : venir clar ; èsser clar. clarejatge nm, cf Ubaud Dicort : « rayonnement » TdF clarença nf, cf Ubaud Dicort : « (aviat., méd.) clairance » (Per Noste) clarent, -a adj (Alibert ; abs. Dicort) : clar ; cande ; linde. clarescur (abs. Dicort) : rèirejorn / clar-e-brun / calabrun (clarum fosc) (v. clar-e-brun) claret 1, -a adj : puslèu clar, -a. claret 2 nm, cf Ubaud Dicort : « clairet, vin clairet, v. clareta » (v. TdF ‘claret 2’) clareta nf : mena de rasim o de vin ; plt. : (Chelidonium) (v. TdF) claretat nf, cf Ubaud Dicort : « qualité de ce qui est clair, clarté, v. clartat, claror » (v. TdF)
|
|
claretièira nf, cf Ubaud Dicort : « vigne plantée en clareta » (v. TdF) clària : glària (substància clara d'un uòu) clariana : claranda ; mena de plt : (Narcissus poeticus) Clariana : doblet de Clara. clarièira nf : claranda. v. pus naut. « clarièja » nf : v. ariège. clarièr, -ièira (adj.) : clar, -a / pauc espés, pauc espessa, « qui n’est pas serré » TdF. Una tela clarièra. (v. TdF) clarificacion : accion de far venir pus clar. clarificar (v. tr.) : far venir pus clar. clarificatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la vertu de clarifier » TdF clarin 1 nm : graile (instrument de musica) clarin 2, -a adj / clarinèl, -a (v. clarinèl) : clar / linde / cande « doucement clair, joliment clair, aire, v. claret 1 » TdF ‘clarin’. Clarina (abs. Dicort) : prenom. clarinejar (v. intr.) : venir clar ; tirar sul clar ; « rendre un son clair » TdF. clarinèl, -a : linde, -a / cande, -a, « agréablement clair, aire, transparent, ente, limpide » TdF jos ‘clarinèu’. clarinèla nf, cf Ubaud Dicort : « ver à soie atteint d’une maladie qui rend cet insecte demi-transparent » TdF clarinèlha : esquila penjada al còl del bestial. clarinet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui rend un son clair ; diaphane » TdF clarineta nf : instrument de musica. clarinetaire, -aira : persona que jòga de la clarineta. clarintèina nf, cf Ubaud Dicort : « soupe trop claire » TdF. (v. clarantèina) clarion nm (L. 78) (abs. Dicort) : intrument de musica. (v. claron) clarionetaire, -aira (abs. Dicort) : persona que jòga del clarion. clarir (v. tr.) : esclairar ; calfar. Clarissa : prenom. clarissa : religiosa de l'òrdre de santa Clara. clarissim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très-clair, aire, illustre » TdF clarissòl : claranda / clarièira. clarjàs : massa de fèrre fonduda ; gusa (tèrme de fondariá) Clarmonda : prenom (doblet d'Esclarmonda) Clarmont d'Auvèrnha [ ~ Clarmont ~ Clarmont-Ferrand n pr, cf Ubaud Dicort] : vila del manuscrit occitan de la Passion de Clarmont e del poèma occitan de flor sonat « Eu aòr Damrideu » v. p. 364. Clarmont d'Erau : vilòta d'Erau (Occitània) claron nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cleiroun’) : « clairon » (Laus, Basic) claronar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, claironner » (Laus) claror nf : clarum / clartat. clarós, -osa : clar ; cande ; pauc consistent. clartat nf / claretat (v. claretat) : claror / clarum, « transparence, v. claretat ; lumière, vision oculaire » (v. TdF ‘clarta’). clarum nm : clartat ; claranda ; airal clar. clarsemenat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « clairsemé, -e » (v. Rapin) clarvesença : qualitat d'una persona que i vei clar (s. f.) clarvesent, -a : que i vei clar (s.f.) clas : finida (biais de sonar las campanas per q.q de defuntat) clascassar v, cf Ubaud Dicort : « clapoter, en parlant de l’eau » (Carrasco) clasquejar v, cf Ubaud Dicort : (v. clesquejar) classa : ensemble d'escolans que fan los meteisses estudis dins la meteissa sala ; ensemble de ciutadans de la meteissa condicion sociala ; ensemble de soldats del meteis temps ; ensemble d'animals mai o mens similars. Classa obrièira. Classa 80. Classa de mamifèrs. classador (m.) : mòble o camisa rigida de classament. classaire, -aira : persona que classa quicòm. classament : accion o resulta de classar / classificacion. classar (v. tr.) : triar / far la triada ; rengar / classificar. classard, -a (abs. Dicort) : persona del meteis temps que tu, « personne de la même classe [d’âge] » (Rapin jos ‘classe’). classejar (v. intr.) : sonar una finida / sonar lo clas. classic, -a : relatiu, -iva a l'Antiquitat grecoromana ; òbras o autors dignes d'imitacion o que servisson de referéncia. classicisme : çò classic ; doctrina literària o artistica dins lo genre classic. classificable, -bla : que pòt èsser classificat, -ada. classificacion : triada ; classament. classificador (abs. Dicort), -airitz : persona que classifica. (v. classificaire) classificaire, - aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui classe, classificateur » TdF classificar (v. tr.) : triar e classar. classificator, -tritz adj e n : « classificateur, -trice » (v. Per Noste). (v. classificaire) -CLASTA : forma sufixada del grèc klastòs (bresat) v. iconoclasta. -CLASTIA : forma sufixada del grèc klastòs (bresat) v. iconoclastia. -CLASTIC : forme sufixada del grèc klastòs (bresat) v. iconoclastic. clastic, -a : natura de ròcas formadas de fragments d'autras ròcas ; desmontable, -a (en parlant de pèças d'anatomia artificialas) Crisi clastica : actes de violéncia (t. tecn. de psiquiatria) CLASTO- : forma prefixada del grèc klastòs (bresat) clastomania : impuls morbós (R. IV, 264) de destruccion. clastra nf : convent ; passatge cobèrt dins un convent, « cloître » (Laus) [v. clastre] ; (per extension) caminada / presbitèri. (v. TdF) clastrar (v. tr.) : metre dins un clastre ; claure ; enclaure. Clastrar las fedas dins un pargue. clastrar (se) (abs. TdF) : intrar dins un convent per ne tornar pas sortir. (v. enclastrar s’)) clastrat, -ada : enclaus, -a dins un clastre. (v. TdF jos ‘clastra’) Monges clastrats. Monjas clastradas. clastre nm : convent ; passatge cobèrt dins un convent, « cloître ». (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|