citotròp, -a : proprietat d'unas substàncias d'èsser atiradas e fixadas per las cellulas.

citotropisme : atraccion quimica d'unas cellulas.

citra 1 [veire cidra, cf Ubaud Dicort] nf : pomat ;

citra 2 nf (L. 77) : dorna / cruga / pegal ; « caboche, tête » TdF suppl.

citra 3 [nf ~ citre nm], cf Ubaud Dicort : coja / cocorda ; pastèca (Cucurbita citrullus) (v. TdF ‘citro 1’)

citra 4 nf, cf Ubaud Dicort : « sistre, espèce de luth, v. citara ; venturon, espèce de serin, v. venturon » (v. TdF ‘citro 2’). (v. cistre 2)

citrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, poser aux animaux une sorte de cautère » TdF

citrat nm : sal de l'acid citric.

citre 1 nm : autra mena de pastèca [v. citra 3] ; citron ; nèci / bestiasson.

citre 2 nm (plt.) (Alibert ; abs. Dicort) : consòuda. (Equisetum)

citric, -a : relatiu, -iva al chuc de citron.

Acid citric.

citrin 1, -a adj (R. II, 399) : de color jaune citron.

citrin 2 nm (abs. Dicort e TdF) : varietat de qüars jaune.

citrinitat (subs. f.) (R. II, 399) : color de citron.

citrolha : coja ; pastèca.

citrolhat : coja cuècha al forn.

citrolhon : api fèr / api bastard. (Apium)

citron : frucha del citronièr.

citronada nf / citronat 1 nm : confitura o consèrva de citron.

citronat 2, -ada adj : aprestat, -ada amb de citron ; jaune, -a coma un citron.

citronèla (plt.) : melissa / abelhana (Melissa officinalis) ; artemisa / aurona (Artemisia)

citronèla salvatja : (Melittis caryophillum)

citronièr : arbre que sa frucha es lo citron. (Citrus limon)

ciutadan, -a adj e n : persona qu'a drech de ciutat dins un país.

ciutadanetat nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « citoyenneté » (Rapin)

ciutadèla : fortalesa bastida per defendre una ciutat.

ciutadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite cité » TdF ‘cieutadeto’

ciutadin, -a adj e n : vilandrés, -esa (l.p.)

ciutadinatge nm, cf Ubaud Dicort : « droit de cité, droit de bourgeoisie, citoyenneté » TdF ‘cieutadinage’

ciutat nf : vila-catedrala ; vila granda ; ensemble d'immòbles de meteissa factura.

Ciutat obrièira.

Ciutat universitària...

civada : avena (mena de cereala que los cavals ne son lemfres)

Ganhar la civada : s'alimenar coma o fan ases o cavals.

civada bauja / civada coguola [coiola] : arratja (civada fòla) (v. TdF jos ‘civado-couguiéulo’)

civada blanca nf, cf Ubaud Dicort : « épeautre serrée, variété de la grande épeautre, v. espèuta » (v. TdF ‘civado-blanco’)

civada coiola nf, cf Ubaud Dicort : v. civada bauja.

civada de curat [... de capelan (v. Ubaud Dicort e TdF)] (l. p.) : pebre.

civada de mar nf : v. civadèl.

civada de prima nf, cf Ubaud Dicort : « avoine de printemps » (Alibert)

civada fòla nf, cf Ubaud Dicort : « folle avoine, plante, v. avena » (v. TdF jos ‘civado-fèro’)

civada ivernenca nf, cf Ubaud Dicort : « avoine d’hiver » TdF jos ‘civado’

civada marcenca nf / marcesca (abs. Dicort) : civada de prima.

civada peluca : civada bauja.

civadada nf, cf Ubaud Dicort : « ration d’avoine » TdF

civadal nm, cf Ubaud Dicort : « terre à avoine » TdF

civadar 1 ~ acivadar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, donner de l’avoine, v. acivadar plus usité » (v. TdF ‘civada’)

civadar 2 nm : campat de civada.

civadariá : grand campat de civada.

civadassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande avoine, avoine touffue ; avoine stérile, averon ; folle avoine » TdF

civadat : campat o recòlta (l. p.) de civada.

civadatge nm, cf Ubaud Dicort : « redevance en avoine » TdF

civadèl nm / civada de mar nf : cambaròt / cambaròta.

civadeta (plt.) : civada pichona ; grana de capuchin.

civadièira : campat de civada ; vela jol mast de bòupret ; mesuret plen de civada.

civadièr 1 nm: mesuret pel gran ; chic (verdanha / verdaula / verdon)

civadièr 2, -ièira adj : relatiu, -iva a la civada.

civadilha [veire cevadilha, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : grana de capuchin.

civadon (plt.) : civada jauna ; civada de prat.

civeta 1 nf : mena d'insèctes ; mena d'animal : (Vivera civetta)

civeta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « cive, civette, ciboulette, espèce d’ail » TdF ‘civeto 2’. (v. ceboleta)

civic, -a : relatiu, -iva al civisme.

Dreches civics.

civièira : baiard.

civieirada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un civière, v. cartoirada » (v. TdF)

« civièr » (civièr nm, cf Ubaud Dicort) : v. cibièr.

civil, -a adj (R. II, 400) : relatiu a l'Estat e als ciutadans ; « civilisé, ée ; honnête » TdF.

Las autoritats civilas.

Lo còde civil.

Un enterrament civil.

Una guèrra civila.

civilament adv, cf Ubaud Dicort : « civilement » TdF

civilitat nf : qualitats dels que sabon viure en societat.

civilizable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « civilisable » (Laus)

civilizacion : estat e costumas d'un pòble civilizat.

civilizador (abs. Dicort), civilizairitz : que civiliza. (v. civilizaire)

civilizaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « civilisateur, trice » TdF

civilizar (v. tr.) : far sortir de l'estat salvatge.

civilizat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « civilisé, ée » TdF jos ‘civilisa’

civilizator, -tritz adj e : « civilisateur, -trice » (Laus). (v. civilizaire)

civisme : afogament pels interèsses e las institucions de la patria.

clabaud nm, cf Ubaud Dicort : « clabaud, espèce de chien de chasse qui aboie mal à propos » TdF

clabaudaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « clabaudeur, euse, v. bramaire » TdF

clabaudar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, clabauder, v. cridassar » (v. TdF)

clabaudariá nf, cf Ubaud Dicort : « clabauderie, v. cridariá  » (v. TdF)

 

 

clabaudatge nm, cf Ubaud Dicort : « clabaudage, v. cridatge» (v. TdF)

clac ! / clic ! / clic-clac ! (onom.) : bruch sec e subran.

claca nf, cf Ubaud Dicort : « claque, v. clapada, aspada ; espèce de socque, galoche » (v. TdF)

clacada nf / clacat (TdF jos ‘clacado’ ; abs. Dicort) : emplastre / carpan.

clacar (v. intr. e tr.) : far un bruch sec e subran ; clapar ; clapar amb las mans ; mandar un emplastre.

clacatge nm : clac (v. TdF ‘clacage’) ; clapament de mans ; distension d'un muscle o de son ligament (v. Laus, Basic).

cladisme : classificacion dels èssers vius d'après las relacions filogeneticas.

cladistic, -a : relatiu, -iva al cladisme.

CLADO- : forma prefixada del grèc kladòs (ramificacion)

cladocèrs : familha de crustacèus.

cladofòra (f.) : alga verda formada de filachons ramificats.

cladogenèsi (f.) : formacion de ramificacions de filachons.

cladogram : esquèma de las relacions de parentat probablas entre d'espècias, a partir d'una analisi cladistica.

clafada : brave plujal / brava pissada / aigassada.

clafar (v. tr. e intr.) : tustar bravament ; espotir ; plòure bravament.

clafèl : decesa ; pèsta ; calamitat (R. II, 288).

« clafir » : v. claufir.

clafotís nm, cf Ubaud Dicort : « pâtisserie faite avec des cerises dans de la pâte de blé noir ou de froment, que l’on fait cuire au four dans un plat de terre ou sur une plaque de tôle » TdF suppl, « clafoutis » (Per Noste)

clairana : solelhada per temps de pluèja.

clam : bram / cridal ; planh ; reclam ; bramal.

clama nf, cf Ubaud Dicort : « requête, réclamation, plainte, ajournement (vieux), v. requèsta » (v. TdF)

clamada / clamadissa : bramal / bramadissa.

clamador nm (v. Ubaud Dicort Errata web) : airal que i se clama (Alibert) ; « réclamant, qui se plaint » (L. 78).

clamaire, -aira [~ -airitz] n / clamador, -airitz (v. clamador) : persona que reclama. (v. TdF ‘clamaire’)

clamant, -a n (v. Ubaud Dicort) : « réclamant, appelant, plaignant, ante (vieux), v.  » (v. TdF)

clamar (v. intr. e tr.) : butar un bram ; cridar / sonar ; reclamar ; far una denóncia.

clamatièr, -ièira n : « nm, qui se plaint ; celui qui réclame le paiement d’une dette ? » (L. 78) ; bramaire, -a / braulhard, -a (Alibert).

« clame (sant -) » (sant clame nm) : desf. de l.p. v. santclam (abs. Dicort).

clame del jorn (tot lo sant -) / tot lo sant batent del jorn loc adv, cf Ubaud Dicort : v. jos sant.

Clamenç - Clamença- Clamentina : prenoms.

clamida nf, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, chlamyde » TdF

clamor nf (R. II, 401): clamadissa / cridadissa.

clamós, -osa adj (R. II, 401) : cridaire, -a, « plaignant » (L. 78).

Color clamosa.

Cauna clamosa.

clamp (m.) (angl.) (abs. Dicort) : pinças de cirurgian o de veterinari, « clamp » (Per Noste).

clampar (v. tr.) (abs. Dicort) : pinçar / comprimir (sarrar amb de pinças) , « clampar » (Per Noste)

clampatge (abs. Dicort) : accion o resulta de comprimir.

clamum nm, cf Ubaud Dicort : « clameur » (Brun Glossari Oc-Fr)

clan (del gaelic clann : familha) : grop social de basa entre la familha e sa tribú ; grop clavat de personas (pej.)

clanca 1 nf, cf Ubaud Dicort : « rocher qui surplombe » TdF

clanca 2 nf, cf Ubaud Dicort : « sonnaille de forme aplatie, v. clapa » (v. TdF)

clandestin, -a (adj. e subs) : furtiu, -iva ; secret, -a (L. 337) ; ocult, -a ; que se fa a l'amagat ; persona que viatja a l'amagat.

Signe clandestin.

Manòbras clandestinas.

Estampariá clandestina.

Viatjaire clandestin.

clandestina (plt.) : (Lathraea clandestina) ; (L. squamaria)

clandestinament : a l'amagat.

clandestinitat nf : estat de çò clandestin.

clangor nf : bruch metallic del còr dins d'unas aortitis.

clanic, -a : relatiu, -iva al clan.

Filiacion clanica.

Organizacion clanica.

Costuma clanica.

clanicament : d'après las costumas del clan.

clantir / clantorir  (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. intr.) : clacar / restontir.

clap 1 nm : pèira ; esclapa / esclapon de pèira ; calhau ; reblonalha / reblatalha ; tap rocalhut ; tèst / tèstes ; esclapon de fust.

clap 2 (panelet) nm (< angl.), cf Ubaud Dicort : « clap » (Per Noste)

clapa 1 nf : esclapon de fust fach per la pigassa ; chaplum ; esclapon de pèira ; reblatalha ; carpan / bacèl.

clapa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « sonnaille de mouton ou de mulet, à flancs aplatis et parallèles » TdF ‘clapo 2’

clapada nf / clapal nm : emplastre ; rosta / tanada / tabassada.

clapadís nm, cf Ubaud Dicort : « battement » TdF

clapador nm : soc per clapar de fust amb la pigassa. (v. capús)

clapairada nf, cf Ubaud Dicort : « amas de pierres, contenu d’un clapièr » (v. TdF ‘clapeirado’)

clapairar (v. tr.) : acalhaudar / desrocar / lapidar (R. IV, 20). (v. TdF jos ‘clapeira’)

clapairàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand amas de pierres » TdF ‘clapeiras’

clapaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui frappe, qui bat, qui maltraite » TdF

clapairet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tas de pierres ; cul-blanc, motteux, oiseau qui aime à se percher sur les petits tas de pierres » TdF ‘clapeiret’

clapairòl nm / clapareda (v. clapareda) : airal cobèrt de clapassilha « petit tas de pierres, cailloux amoncelés au bord d’un champ » TdF ‘clapeiròu’.

clapairòla nf, cf Ubaud Dicort : « petit amas de pierres » TdF ‘clapeirolo’

clapairon nm, cf Ubaud Dicort : v. clapairòl. (v. TdF jos ‘clapeiròu’)

clapairós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « couvert de pierres, pierreux, rocailleux, euse, v. peiregós » (v. TdF ‘clapeirous’)

clapal nm : v. clapada. (v. TdF jos ‘clapado’)

clapar (v. tr. e intr.) (R. VI, 9 jos ‘chaple’) : clacar ; tustar ; « bûcher, v. capusar ; gauler, v. acanar ; tousser d’une toux sèche et saccadée, v. tosssir » (v. TdF) ; copar.

Clapar de las mans : aplaudir.

Clapar sus l'espatla de q.q.

clapar (se) : s'atapir / s'atassar (en parlant de la tèrra)