|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cirrostratus nm (lat.) : nivol nautquilhada que revèrta un vel blancós. cirrotic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la cirròsi ; persona que patís de cirròsi. cirrus nm (lat.) : nivol mai o mens nauta (de 6000 a 10 000 mètres) cirsoïde, -da : que revèrta de variças. cirsotomia : extirpacion de variças. cirurgia : operacion amb intervencion sus o dins un còrs d'òme o d'animal per garir d'unas malautiás. cirurgian, -a : persona que fa d'operacions de cirurgia. cirurgical, -a : relatiu, -iva a la cirurgia. Operacion cirurgicala. CIS- forma occitana del prefix latin cis- : en deçà de) v. cisalpin - cispadan - cisrenan. cisalhament nm :
« cisaillement » (Laus e Ubaud Dicc. scient. p. 199) cisalhar (v. tr.) : copar de metal amb de cisalhas. cisalhas nf pl : instrument per talhar mai que mai de metal. cisalhat, -ada : copat, -ada amb de cisalhas. cisalhatge (abs. Dicort) : accion de copar amb
de cisalhas.(v. cisalhament) cisalièira [cisalhièira] nf : cadena per cisèls.
(v. clavièr) cisalpenc,
-a adj (cisaupenc localament), cf Ubaud Dicort :
« cisalpin, ine » cisalpin, -a (en
geografia) adj, cf Ubaud Dicort : de deçà los Alps « cisalpin, ine [particulièrement par rapport à Rome], v. Piemontés »
(v. TdF jos ‘cisaupin’). Gàllia cisalpina. (v. Ubaud Dicort) L’Itàlia del Nòrd
prenguèt lo nom de Republica cisalpina. (v. TdF) cisampa : vent de bisa freg e fòrt. Fa
cisampa¸ la bise souffle. (Rapin) cisampada nf, cf Ubaud Dicort :
« bise glaciale ; correction,
raclée »
(Carrasco) cisampadeta nf, cf Ubaud Dicort :
(v. cisampada) cisampar (v. intr. e tr.) : far de bisa ; tanar (s.f.) (v. Alibert). ciscla nf, cf Ubaud Dicort :
« bride de sabot » TdF cisclaton nm, cf Ubaud Dicort :
« étoffe de soie usitée au moyen
âge » TdF, « siglaton » (Azaîs) cisclatonat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « fait de cisclaton » (L. 77) ciscle (plt.) : mena d'eufòrbi. (Euphorbia cyparissias) cisèl : aplech per entalhar
pèira, òs, fust, metal... (v. cisèls) ciseladura : accion o resulta del trabalh amb un cisèl. ciselaire, -aira [~ -airitz] n : persona que trabalha amb un cisèl. ciselar (v. tr.) : capusar quicòm amb un cisèl ; escalprar. ciselàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grand ciseau » TdF ciselat, -ada : capusat, -ada amb un cisèl ; escalprat, -ada. ciselatge : accion de trabalhar amb un cisèl. ciselet / ciselon nm, cf Ubaud Dicort : « ciselet » (v. TdF jos ‘ciselet’) Unes
ciselets, une paire de petits ciseaux.
(v. TdF) cisèls / cisèus (abs. Dicort) (pl.) : aplech per talhar estòfas, papièr... v. talhants - escalpre - escapèl. -CISION : forma sufixada del latin caedere (copar) v. circomcision [circoncision]. cisjordan, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« de Cisjordanie » (v. çai jos) Cisjordania n pr f, cf Ubaud Dicort :
« Cisjordanie » cisjuran, -a : de deçà Jurà. cisma nm (v. Ubaud Dicort e Laus) : v. scisma. cismatic, -a adj (v. Ubaud Dicort e Laus) : v. scismatic. cispadan, -a : de deçà lo fluvi italian Pò. Gàllia cispadana. cispirenenc, -a : de deçà Pirenèus (m. pl.) cisrenan, -a : de deçà Renania. cissoïda (f.) : corba algebrica plana de gra tresen. cissoïdal, -a : relatiu, -iva a la cissoïda. cissomètre : instrument per mesurar la coesion d'un terren. CIST- : forma prefixada del grèc kustis
(bodifla / bodofla / bofiga / botariga) (l.p.) cist 1 nm (del
grèc kisthòs) (o muga nf, v. Ubaud Lexic de bot,. p. 27) (plt.) : moge (Cistus) ; cist 2 nm (non
preconizat Dicort) (plt.) :
marcívol (m.) (Helleborus
foetidus) (v. cistre
1) « cist » 3
/ « cistre » 3 : v. sistre 2. cistadenòma (m.) : tumor de la botariga. cistalgia : dolor de la botariga. cistectomia : ablacion de la botariga. cisteïna : compausat organic aminat e sulfurat. cistercenc,
-a adj.
e n, cf Ubaud Dicort :
« cistercien, -enne » (Laus) cistercian, -a (abs. Dicort) : monge, monja d'una
branca benedictina. (v. cistercenc) cistèrna : cròs cavat, cimentat o bastit per reculhir las aigas de pluèja ; receptacle bèl de metal, de matèria plastica... per reculhir un liquid ; airal de la basa del crani. cisternal, -a : relatiu, -iva a las cistèrnas del crani. cisternèl : cistèrna pichona. cisterneta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite citerne » TdF |
|
cisterniti (f.) : inflamacion de las cistèrnas del crani. cisternografia : radiografia de las cistèrnas del crani. cisternotomia : obertura de las cistèrnas del crani. CISTI- : forma prefixada del grèc kustis (botariga) cistic, -a : relatiu, -iva a la botariga. cisticèrc : estat final de la baba del vèrm solitari. cisticercòsi (f.) : malautiá amodada per de cisticèrcs. cisticoduodenostomia : anastomòsi del canal
cistic dins lo duodenum (lat.) cistina : aminoacid sofrat. cistinuria : eliminacion de cistina per las urinas. cistiti (f.) : inflamacion de la botariga. CISTO- : forma prefixada del grèc kustis (botariga) cistografia : radiografia de la botariga. cistometria : mesura de la capacitat de la botariga. cistopexia : fixacion cirurgicala de la botariga. cistoplastia : tota intervencion plastica sus la botariga. cistoscòpi nm : instrument per far una cistoscopia. cistoscopia : examèn de la botariga amb un cistoscòpi. cistostomia : anastomòsi de la botariga a la pèl. cistra nf (plt.) : muga
(mena de moge) (Cistus monspeliensis) (Levisticum officinale) ; « livèche,
athamantha meum (Lin.), plante
recherchée par les troupeaux » TdF jos
‘cisto 1’. cistre 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : (Meum athamanticum) ;
(Helleborus rubrus) ; cistre 2 (non preconizat Dicort) : nogat de ròca ; sabèl / tap / caussanèl. v. sistre 2. cistre 3
nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.)
cistre » (Per
Noste). (v. citra 4) CIT- : forma prefixada del grèc kutòs (cellula) v. citoïde. -CIT : forma sufixada del grèc kutòs (cellula) v. leucocit, fagocit... citacion : paraulas o escrich d'autor reprodusits per q.q. ; distinccion (R. III, 60) balhada a q.q. ; notificacion en justícia. citador,
-doira adj e n, cf Ubaud Dicort : « nm,
celui qui cite, qui appelle en justice » (L. 77)
(v. çai jos) citaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui cite, citateur ; demandeur en
justice » TdF citament nm, cf Ubaud Dicort :
« action de citer » TdF citar (v. tr.) : reprodusir de paraulas o un escrich d'autor; nomenar q. q. coma digne d'admiracion ; far comparéisser en justícia. citara nf : instrument de musica de còrdas. citarista (m. e f.) : persona que jòga de la citara. citise nm, cf Ubaud Dicort :
« cytise, arbrisseau » TdF CITO- : forma prefixada del grèc kutòs (cellula) citoarquitectonica : estudi de l'estructura del cortèx cerebral, basada sus la constitucion cellulara de sas diferentas sisas. citocentre : centre cellular. citocròm : pigment essencial de la respiracion cellulara. citodiagnostic : diagnostic basat sus l'estudi microscopic de las cellulas. citogamia : fusion citoplasmica dels gamèts mascle e feme. citogenetica : branca de la genetica. citogenetician, -a : especialista (m. e f.) de
citogenetica. citòla nf, cf Ubaud Dicort :
« citole, espèce de lyre usitée au moyen
âge » TdF, « sorte de cythare » (L. 77) citolar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, jouer de la citole » (L. 77) citolisi (f.) : destruccion de las cellulas. citolitic, -a : qu'amòda la destruccion de las cellulas. citològ, -a (abs. Dicort) : citologista v. pus bas. citologia : branca de la biologia qu'estúdia la cellula. citologic, -a : relatiu, -iva a la citologia. Examèn citologic. citologista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de citologia. citopatologia : estudi de la patologia de las cellulas. citopenia : diminucion d'elements cellulars. citoplasma nm : constituent fondamental de la cellula viva. citoplasmic, -a : relatiu, -iva al citoplasma. citoquimia : branca de la citologia qu'estúdia la constitucion quimica de la cellula. citoquimic, -a : relatiu, -iva a la citoquimia. citosquelèt : malhum de filachons proteïcs de l'esquelèt intèrn de las cellulas e responsable de lors movements. citostatic, -a (adj.) : proprietat dels remèdis qu'arrèstan la division de las cellulas o lor creissença per n'empachar la mitòsi. citotoxic, -a : toxic, -a per las cellulas ; relatiu, -iva a la citotoxina. citotoxicitat nf : natura de çò citotoxic. citotoxina : substància solubla nosibla amodada per la cellula. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|