cirrostratus nm (lat.) : nivol nautquilhada que revèrta un vel blancós.

cirrotic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la cirròsi ; persona que patís de cirròsi.

cirrus nm (lat.) : nivol mai o mens nauta (de 6000 a 10 000 mètres)

cirsoïde, -da : que revèrta de variças.

cirsotomia : extirpacion de variças.

cirurgia : operacion amb intervencion sus o dins un còrs d'òme o d'animal per garir d'unas malautiás.

cirurgian, -a : persona que fa d'operacions de cirurgia.

cirurgical, -a : relatiu, -iva a la cirurgia.

Operacion cirurgicala.

CIS- forma occitana del prefix latin cis- : en deçà de) v. cisalpin - cispadan - cisrenan.

cisalhament nm : « cisaillement » (Laus e Ubaud Dicc. scient. p. 199)

cisalhar (v. tr.) : copar de metal amb de cisalhas.

cisalhas nf pl : instrument per talhar mai que mai de metal.

cisalhat, -ada : copat, -ada amb de cisalhas.

cisalhatge (abs. Dicort) : accion de copar amb de cisalhas.(v. cisalhament)

cisalièira [cisalhièira] nf : cadena per cisèls. (v. clavièr)

cisalpenc, -a adj (cisaupenc localament), cf Ubaud Dicort : « cisalpin, ine »

cisalpin, -a (en geografia) adj, cf Ubaud Dicort : de deçà los Alps « cisalpin, ine [particulièrement par rapport à Rome], v. Piemontés » (v. TdF jos ‘cisaupin’).

Gàllia cisalpina. (v. Ubaud Dicort)

L’Itàlia del Nòrd prenguèt lo nom de Republica cisalpina. (v. TdF)

cisampa : vent de bisa freg e fòrt.

Fa cisampa¸ la bise souffle. (Rapin)

cisampada nf, cf Ubaud Dicort : « bise glaciale ; correction, raclée » (Carrasco)

cisampadeta nf, cf Ubaud Dicort : (v. cisampada)

cisampar (v. intr. e tr.) : far de bisa ; tanar (s.f.) (v. Alibert).

ciscla nf, cf Ubaud Dicort : « bride de sabot » TdF

cisclaton nm, cf Ubaud Dicort : « étoffe de soie usitée au moyen âge » TdF, « siglaton » (Azaîs)

cisclatonat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « fait de cisclaton » (L. 77)

ciscle (plt.) : mena d'eufòrbi. (Euphorbia cyparissias)

cisèl : aplech per entalhar pèira, òs, fust, metal... (v. cisèls)

ciseladura : accion o resulta del trabalh amb un cisèl.

ciselaire, -aira [~ -airitz] n : persona que trabalha amb un cisèl.

ciselar (v. tr.) : capusar quicòm amb un cisèl ; escalprar.

ciselàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand ciseau » TdF

ciselat, -ada : capusat, -ada amb un cisèl ; escalprat, -ada.

ciselatge : accion de trabalhar amb un cisèl.

ciselet / ciselon nm, cf Ubaud Dicort : « ciselet » (v. TdF jos ‘ciselet’)

Unes ciselets, une paire de petits ciseaux. (v. TdF)

cisèls / cisèus (abs. Dicort) (pl.) : aplech per talhar estòfas, papièr... v. talhants - escalpre - escapèl.

-CISION : forma sufixada del latin caedere (copar) v. circomcision [circoncision].

cisjordan, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de Cisjordanie » (v. çai jos)

Cisjordania n pr f, cf Ubaud Dicort : « Cisjordanie »

cisjuran, -a : de deçà Jurà.

cisma nm (v. Ubaud Dicort e Laus) : v. scisma.

cismatic, -a adj (v. Ubaud Dicort e Laus) : v. scismatic.

cispadan, -a : de deçà lo fluvi italian Pò.

Gàllia cispadana.

cispirenenc, -a : de deçà Pirenèus (m. pl.)

cisrenan, -a : de deçà Renania.

cissoïda (f.) : corba algebrica plana de gra tresen.

cissoïdal, -a : relatiu, -iva a la cissoïda.

cissomètre : instrument per mesurar la coesion d'un terren.

CIST- : forma prefixada del grèc kustis (bodifla / bodofla / bofiga / botariga) (l.p.)

cist 1 nm (del grèc kisthòs) (o muga nf, v. Ubaud Lexic de bot,. p. 27) (plt.) : moge (Cistus) ;

cist 2 nm (non preconizat Dicort) (plt.) : marcívol (m.) (Helleborus foetidus) (v. cistre 1)

« cist » 3 / « cistre » 3 : v. sistre 2.

cistadenòma (m.) : tumor de la botariga.

cistalgia : dolor de la botariga.

cistectomia : ablacion de la botariga.

cisteïna : compausat organic aminat e sulfurat.

cistercenc, -a adj. e n, cf Ubaud Dicort : « cistercien, -enne » (Laus)

cistercian, -a (abs. Dicort) : monge, monja d'una branca benedictina. (v. cistercenc)

cistèrna : cròs cavat, cimentat o bastit per reculhir las aigas de pluèja ; receptacle bèl de metal, de matèria plastica... per reculhir un liquid ; airal de la basa del crani.

cisternal, -a : relatiu, -iva a las cistèrnas del crani.

cisternèl : cistèrna pichona.

cisterneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite citerne » TdF

 

 

cisterniti (f.) : inflamacion de las cistèrnas del crani.

cisternografia : radiografia de las cistèrnas del crani.

cisternotomia : obertura de las cistèrnas del crani.

CISTI- : forma prefixada del grèc kustis (botariga)

cistic, -a : relatiu, -iva a la botariga.

cisticèrc : estat final de la baba del vèrm solitari.

cisticercòsi (f.) : malautiá amodada per de cisticèrcs.

cisticoduodenostomia : anastomòsi del canal cistic dins lo duodenum (lat.)

cistina : aminoacid sofrat.

cistinuria : eliminacion de cistina per las urinas.

cistiti (f.) : inflamacion de la botariga.

CISTO- : forma prefixada del grèc kustis (botariga)

cistografia : radiografia de la botariga.

cistometria : mesura de la capacitat de la botariga.

cistopexia : fixacion cirurgicala de la botariga.

cistoplastia : tota intervencion plastica sus la botariga.

cistoscòpi nm : instrument per far una cistoscopia.

cistoscopia : examèn de la botariga amb un cistoscòpi.

cistostomia : anastomòsi de la botariga a la pèl.

cistra nf (plt.) : muga (mena de moge) (Cistus monspeliensis) (Levisticum officinale) ;  « livèche, athamantha meum (Lin.), plante recherchée par les troupeaux » TdF jos ‘cisto 1’.

cistre 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : (Meum athamanticum) ; (Helleborus rubrus) ;

cistre 2 (non preconizat Dicort) : nogat de ròca ; sabèl / tap / caussanèl. v. sistre 2.

cistre 3 nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) cistre » (Per Noste). (v. citra 4)

CIT- : forma prefixada del grèc kutòs (cellula) v. citoïde.

-CIT : forma sufixada del grèc kutòs (cellula) v. leucocit, fagocit...

citacion : paraulas o escrich d'autor reprodusits per q.q. ; distinccion (R. III, 60) balhada a q.q. ; notificacion en justícia.

citador, -doira adj e n, cf Ubaud Dicort : « nm, celui qui cite, qui appelle en justice » (L. 77) (v. çai jos)

citaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui cite, citateur ; demandeur en justice » TdF

citament nm, cf Ubaud Dicort : « action de citer » TdF

citar (v. tr.) : reprodusir de paraulas o un escrich d'autor; nomenar q. q. coma digne d'admiracion ; far comparéisser en justícia.

citara nf : instrument de musica de còrdas.

citarista (m. e f.) : persona que jòga de la citara.

citise nm, cf Ubaud Dicort : « cytise, arbrisseau » TdF

CITO- : forma prefixada del grèc kutòs (cellula)

citoarquitectonica : estudi de l'estructura del cortèx cerebral, basada sus la constitucion cellulara de sas diferentas sisas.

citocentre : centre cellular.

citocròm : pigment essencial de la respiracion cellulara.

citodiagnostic : diagnostic basat sus l'estudi microscopic de las cellulas.

citogamia : fusion citoplasmica dels gamèts mascle e feme.

citogenetica : branca de la genetica.

citogenetician, -a : especialista (m. e f.) de citogenetica.

citòla nf, cf Ubaud Dicort : « citole, espèce de lyre usitée au moyen âge » TdF, « sorte de cythare » (L. 77)

citolar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jouer de la citole » (L. 77)

citolisi (f.) : destruccion de las cellulas.

citolitic, -a : qu'amòda la destruccion de las cellulas.

citològ, -a (abs. Dicort) : citologista v. pus bas.

citologia : branca de la biologia qu'estúdia la cellula.

citologic, -a : relatiu, -iva a la citologia.

Examèn citologic.

citologista (m. e f.) : especialista (m. e f.) de citologia.

citopatologia : estudi de la patologia de las cellulas.

citopenia : diminucion d'elements cellulars.

citoplasma nm : constituent fondamental de la cellula viva.

citoplasmic, -a : relatiu, -iva al citoplasma.

citoquimia : branca de la citologia qu'estúdia la constitucion quimica de la cellula.

citoquimic, -a : relatiu, -iva a la citoquimia.

citosquelèt : malhum de filachons proteïcs de l'esquelèt intèrn de las cellulas e responsable de lors movements.

citostatic, -a (adj.) : proprietat dels remèdis qu'arrèstan la division de las cellulas o lor creissença per n'empachar la mitòsi.

citotoxic, -a : toxic, -a per las cellulas ; relatiu, -iva a la citotoxina.

citotoxicitat nf : natura de çò citotoxic.

citotoxina : substància solubla nosibla amodada per la cellula.