|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cinsaire, -aira [~ - airitz] n : persona que cinsa. « cinsana » (cinsana nf) : v. genciana. (v. TdF jos ‘genciano’) cinsar (v. tr. e intr.) : aspirar pel nas de polvera de tabat. cinsau nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin noir à grains oblongs et
croquants, bonne pour la table » TdF cinsós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (v. cinsa) :
« dont les fibres sont pourries » TdF cint nm (abs. Dicort) :
bendatge. (v. cinh) cinta [veire cencha] nf : cencha / centura (R. II, 316). cinta de Sant Joan (Alibert ; abs. Dicort) (plt.) : artemisa (Artemisia vulgaris) aussent / aissent : (Artemisia absinthium) ; cindre v. pus naut (cindre 3). cintar [(leng. occid.) veire cenchar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. dir. e ind.) : cénher / cenchar ; cargar una cencha a q.q. ; centurar (R. II, 376). cintar [veire cenchar] (se) v pron : se cénher / se cenchar ; se cargar una cencha. cintura nf, cf Ubaud Dicort :
« ceinture, v. cencha ;
partie du corps, v. talha »
(v. TdF
jos
‘centuro’) cinturar (v. tr.) : « ceindre »,
cargar una cencha ; sasir q.q. a plec de braç ; « prendre par la ceinture » (v. TdF ‘centura’). cinturaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « ceinturier, marchand de
ceintures, fabricant de ceintures »
TdF ‘centuraire’ cinturejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, faire la ceinture, enceindre, v. encénher, environar »
(v. TdF ‘centureja’) cinturet nm, cf Ubaud Dicort :
« ceinture de culotte »
TdF jos ‘centuret’ cinturièr nm, cf Ubaud Dicort : « marchand de
ceintures » (L. 77). (v. cinturaire) cinturon nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘centuroun’) : v. centuron (non preconizat Dicort). cinze nm, cf Ubaud Dicort :
v. címec. (v. TdF jos ‘cime’) -CION : forma occitana del sufix latin -tio (accion o resulta) v. abdicacion, aberracion, abreviacion... CION- : forma prefixada del grèc kiòn (luseta / uèla) cionectomia : ablacion de la luseta. cioniti : inflamacion de la luseta. CIONO- : forma prefixada del grèc kiòn (luseta / uèla) cionotòma : cisèus cirurgicals per copar la luseta. cip nm, cf Ubaud Dicort :
« (arch.) cippe »
(Laus) cipada nf, cf Ubaud Dicort :
v. acipada. (v. TdF jos ‘acipado’) cipar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, attraper, gripper, saisir, dérober,
prendre ; tirer les cheveux ; gober, manger » TdF ciprès (R. II, 533) / ciprièr /
cipressièr nm : mena d'arbre. (Cupressus
sempervirens) « Ciprian
» (Ciprian
n
pr m) - « Cipriana »
(Cipriana
n
pr f) (fr.) : v. Çubran -
Çubrana. ciprieiràs nm, cf Ubaud Dicort :
(v. ciprièr) cira 1 (nèu
soslevada) nf : veire sira. (v. Ubaud Dicort Errata web jos
‘*cirar’) cira 2 (substança
animala o vegetala) nf : veire cera, cf Ubaud Dicort. cirada nf : veire sirada. (v. Ubaud Dicort Errata web jos
‘*cirar’) « cirar » 1 : v. ecirar (non preconizat Dicort) e v. sirar e eissirar (v. Ubaud Dicort Errata web jos ‘*cirar’). « cirar » 2 e derivats (fr.) : v. cerar / encerar. circ : airal circular pels combats de gladiators de la Roma antica (arc.) ; airal circular per d'espectacles acrobatics d'òmes o d'animals ; depression semicirculara dins una zòna de glacièrs; airal circular de rocasses de las parets verticalas. Los
jòcs del circ. Lo circ de Gavarnia. CIRCOM- (abs. Dicort) : forma prefixada del latin circum (a l'entorn de) ; per aicesta causida, v. p. 21. (v. CIRCON-) circomboreal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la zòna entre la província arctica e los limits meridionals de la taigà. circomcentre (abs. Dicort) : t. tecn. de matematicas e de geometria. circomcir (R. V, 168 ‘circumcir’) [circoncire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : retalhar (practicar la circomcision sus q.q.) circomcís [circoncís] adj m e nm : retalhat. circomcision (R. V, 168 ‘circumcision’) [circoncision] nf : operacion rituala o cirurgicala que consistís a seccionar lo prepuci. circomduccion [circonduccion] nf : movement de rotacion a l'entorn d'un axe o d'un punt ; t. tecn. med. circomferéncia [circonferéncia] nf : cercle / rond (linha plana e tampada que totes sos punts son a la meteissa distància del punt sonat « centre » ) circomflèx [circonflèxe], -xa adj, cf Ubaud Dicort : signe d'accentuacion grèc, francés, alemand... notat ^ sus una letra ; qualificatiu medical : Artèrias
circomflèxas. Nèrvi circomflèx. circomlocucion [circonlocucion] nf : bescontorn / perifrasa / biais de dire alambicat per macar pas q.q. per una vertat tròp brutala ; (en general) biais de dire tròp longanha. circommediterranèu, -èa (abs. Dicort) : a l'entorn de las tèrras qu'enròdan la Mar Mediterranèa. circomnavigacion [circonnavigacion] nf : accion de circomnavigar. circomnavigar (abs. Dicort) (v. tr.) : navigar a l'entorn de. circompolar, -a adj, cf Ubaud Dicort : a l'entorn d'un pòl celèste o terrèstre. circomscripcion [circonscripcion] nf : division administrativa ; accion de circomscriure una figura a una autra (t. tecn. de mat.) Circomscripcion electorala. |
|
circomscriptible [circonscriptible], -bla adj : que pòt èsser circomscrit, -a. Tot poligòn regular es circomscriptible al cercle. circomscrit (abs. Dicort) / circomscrich [circonscrich], -a : p.p. de circomscriure, « adj, circonscrit, -e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 64). circomscriure [circonscriure (v. Ubaud Dicort e C.L.O, § 8, p. 47, rega 2)] (v. tr.) : enrodar ; limitar ; t. tecn. de mat. Circomscriure un airal amb una
paret. Circomscriure las
recèrcas. Circomscriure una corba a un polièdre. circomspeccion [circonspeccion] nf : prudéncia ; resèrva. circomspèctament (circonspèctament) adv : d'un biais circomspècte. (v. çai jos) circomspècte [circonspècte], -ta adj : qualitat d'una persona prudenta. circomstància [circonstància] nf : ensemble qu'acompanha un eveniment ; detalh ; condicion ; situacion. Circomstàncias
atenuantas. Circomstàncias
agravantas. Une circomstància m'escapa dins ton relat. circomstància [circonstància] (de) (loc. adv.) : a propaus / d'actualitat / de sason. Un conselh de circomstància. circomstancial [circonstancial], -a adj e nf : « circonstanciel, -elle » (Laus) Complement circomstancial. circonstanciar v, cf Ubaud Dicort :
v tr, « circonstancier » (Rapin) circomstanciat [circonstanciat], -ada adj : detalhat, -ada. circomvencion (circonvencion) nf (abs. Dicort) : engana, « circonvention » (Rapin). circomvengut [circonvengut], -uda adj : enganat, -ada (p .p. de circomvenir) circomvenir [circonvenir] (v. tr.) : enganar. (v. TdF) Se laissèt circomvenir coma un novelari. circomvesin [circonvesin], -a adj : situat, -ada a l'entorn. Las comunas circomvesinas. circomvolucion [circonvolucion] nf : cercle a l'entorn d'un punt central. Circomvolucions cerebralas. circomvolutiu (circonvolutiu), -iva adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a las circomvolucions cerebralas, « circonvolutif » (Rapin). « CIRCON- » (CIRCON- (v.
Ubaud Dicort e jos circomscriure)) e
compausats : v. CIRCOM- (abs. Dicort) circon- :
v. circom-. circonstanciala nf, cf Ubaud Dicort :
« (gram.) circonstancielle » circonvallacion nf, cf Ubaud Dicort :
« circonvallation » (Rapin) circuit (R. II, 381) : escorreguda per far lo torn d'un airal. circulacion : accion de circular. circulada : circuit qu'enròda lo còr d'un vilatge, d'una vila, d'una ciutat d'Occitània. circular 1 (v. intr.) : far un movement circular ; anar d'un punt a un autre ; se passejar. circular 2, -a adj : relatiu,-iva a un cercle, o a quicòm que revèrta mai o mens un cercle. circulara nf : letra comuna mandada a diferentas personas. circularament adv, cf Ubaud Dicort :
« circulairement » (Rapin)
circularitat nf : (matematica)
« circularité » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 64) circulatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « circulatoire » (Laus) circumfusa nm pl (pl. lat.) : tot çò a l'entorn (t. tecn. de med. per designar, en igièna, los agents fisics exteriors) « cireis » (l.
p.) : v. cerièr. cirgatèl : tercelet / ratairòl (mascle de la tartana) (Accipiter nisus) ciri nm : longa candela de cera. cirièis nm, cf Ubaud Dicort :
v. cerièis. (v. TdF jos ‘cerié’) cirièr nm, cf Ubaud Dicort :
« cirier, fabricant ou marchand de cierges et de bougies, v. candelièr »
TdF Ciril : prenom. La Cirila : la femna de Ciril. cirillic, -a : relatiu, -iva a l'alfabet e a l'escriptura dels pòbles eslaus de tradicion bizantina. « ciron » (ciron nm (v. Ubaud Dicort e TdF)) : brian ; brisan. v. siron (abs. Dicort) e brian 1. CIRRI- : forma prefixada del latin cirrus (anèla de pel) cirrifèr, -a : que fa d'anèlas / de vedilhas. La vinha es cirrifèra. cirrifòrme, -ma : en forma de cirrus (lat.) Cirripèdes nm pl, cf Ubaud Dicort :
« cirripèdes » (v. Rapin) cirripòde (abs. Dicort) : crustacèu de la sosclassa dels cirripòdes. (v. cirripèdes) CIRRO- : forma prefixada del latin cirrus (anèla de pel) ; forma prefixada del grèc kirrhòs (jaune) ; forma prefixada del grèc skirrhòs (dur) cirrocumulus nm (lat.) : nivol pomelada. (v. nivol (subs. f.) e nívol (adj. m.)) cirrogèn, -a : amodaire, -a d'un procèssus de cirròsi. cirrós, -osa (abs. Dicort) : que revèrta un cirrus (lat.) cirròsi (f.) : malautiá del fetge caracterizada per de granulacions jaunassas. Cirròsi biliara. Cirròsi graissosa. Cirròsi alcoolica. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|