cinsaire, -aira [~ - airitz] n : persona que cinsa.

« cinsana » (cinsana nf) : v. genciana. (v. TdF jos ‘genciano’)

cinsar (v. tr. e intr.) : aspirar pel nas de polvera de tabat.

cinsau nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin noir à grains oblongs et croquants, bonne pour la table » TdF

cinsós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (v. cinsa) : « dont les fibres sont pourries » TdF

cint nm  (abs. Dicort) : bendatge. (v. cinh)

cinta [veire cencha] nf : cencha / centura (R. II, 316).

cinta de Sant Joan  (Alibert ; abs. Dicort) (plt.) : artemisa (Artemisia vulgaris) aussent / aissent : (Artemisia absinthium) ; cindre v. pus naut (cindre 3).

cintar [(leng. occid.) veire cenchar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. dir. e ind.) : cénher / cenchar ; cargar una cencha a q.q. ; centurar (R. II, 376).

cintar [veire cenchar] (se) v pron : se cénher / se cenchar ; se cargar una cencha.

cintura nf, cf Ubaud Dicort : « ceinture, v. cencha ; partie du corps, v. talha » (v. TdF jos ‘centuro’)

cinturar (v. tr.) : « ceindre », cargar una cencha ; sasir q.q. a plec de braç ; « prendre par la ceinture » (v. TdF ‘centura’).

cinturaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « ceinturier, marchand de ceintures, fabricant de ceintures » TdF ‘centuraire’

cinturejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, faire la ceinture, enceindre, v. encénher, environar » (v. TdF ‘centureja’)

cinturet nm, cf Ubaud Dicort : « ceinture de culotte » TdF jos ‘centuret’

cinturièr nm, cf Ubaud Dicort : « marchand de ceintures » (L. 77). (v. cinturaire)

cinturon nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘centuroun’) : v. centuron (non preconizat Dicort).

cinze nm, cf Ubaud Dicort : v. címec. (v. TdF jos ‘cime’)

-CION : forma occitana del sufix latin -tio (accion o resulta) v. abdicacion, aberracion, abreviacion...

CION- : forma prefixada del grèc kiòn (luseta / uèla)

cionectomia : ablacion de la luseta.

cioniti : inflamacion de la luseta.

CIONO- : forma prefixada del grèc kiòn (luseta / uèla)

cionotòma : cisèus cirurgicals per copar la luseta.

cip nm, cf Ubaud Dicort : « (arch.) cippe » (Laus)

cipada nf, cf Ubaud Dicort : v. acipada. (v. TdF jos ‘acipado’)

cipar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, attraper, gripper, saisir, dérober, prendre ; tirer les cheveux ; gober, manger » TdF

ciprès (R. II, 533) / ciprièr / cipressièr nm : mena d'arbre. (Cupressus sempervirens)

« Ciprian » (Ciprian n pr m) - « Cipriana » (Cipriana n pr f) (fr.) : v. Çubran - Çubrana.

ciprieiràs nm, cf Ubaud Dicort : (v. ciprièr)

cira 1 (nèu soslevada) nf : veire sira. (v. Ubaud Dicort Errata web jos ‘*cirar’)

cira 2 (substança animala o vegetala) nf : veire cera, cf Ubaud Dicort.

cirada nf : veire sirada. (v. Ubaud Dicort Errata web jos ‘*cirar’)

« cirar » 1 : v. ecirar (non preconizat Dicort) e v. sirar e eissirar (v. Ubaud Dicort Errata web jos ‘*cirar’).

« cirar » 2 e derivats (fr.) : v. cerar / encerar.

circ : airal circular pels combats de gladiators de la Roma antica (arc.) ; airal circular per d'espectacles acrobatics d'òmes o d'animals ; depression semicirculara dins una zòna de glacièrs; airal circular de rocasses de las parets verticalas.

Los jòcs del circ.

Lo circ de Gavarnia.

CIRCOM-  (abs. Dicort) : forma prefixada del latin circum (a l'entorn de) ; per aicesta causida, v. p. 21. (v. CIRCON-)

circomboreal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la zòna entre la província arctica e los limits meridionals de la taigà.

circomcentre (abs. Dicort) : t. tecn. de matematicas e de geometria.

circomcir (R. V, 168 ‘circumcir’) [circoncire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : retalhar (practicar la circomcision sus q.q.)

circomcís [circoncís] adj m e nm : retalhat.

circomcision (R. V, 168 ‘circumcision’) [circoncision] nf  : operacion rituala o cirurgicala que consistís a seccionar lo prepuci.

circomduccion [circonduccion] nf : movement de rotacion a l'entorn d'un axe o d'un punt ; t. tecn. med.

circomferéncia [circonferéncia] nf : cercle / rond (linha plana e tampada que totes sos punts son a la meteissa distància del punt sonat « centre » )

circomflèx [circonflèxe], -xa adj, cf Ubaud Dicort  : signe d'accentuacion grèc, francés, alemand... notat ^ sus una letra ; qualificatiu medical :

Artèrias circomflèxas.

Nèrvi circomflèx.

circomlocucion [circonlocucion] nf : bescontorn / perifrasa / biais de dire alambicat per macar pas q.q. per una vertat tròp brutala ; (en general) biais de dire tròp longanha.

circommediterranèu, -èa  (abs. Dicort) : a l'entorn de las tèrras qu'enròdan la Mar Mediterranèa.

circomnavigacion [circonnavigacion] nf : accion de circomnavigar.

circomnavigar (abs. Dicort) (v. tr.) : navigar a l'entorn de.

circompolar, -a adj, cf Ubaud Dicort : a l'entorn d'un pòl celèste o terrèstre.

circomscripcion [circonscripcion] nf : division administrativa ; accion de circomscriure una figura a una autra (t. tecn. de mat.)

Circomscripcion electorala.

 

 

circomscriptible [circonscriptible], -bla adj : que pòt èsser circomscrit, -a.

Tot poligòn regular es circomscriptible al cercle.

circomscrit (abs. Dicort) / circomscrich [circonscrich], -a : p.p. de circomscriure, « adj, circonscrit, -e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 64).

circomscriure [circonscriure (v. Ubaud Dicort e C.L.O, § 8, p. 47, rega 2)] (v. tr.) : enrodar ; limitar ; t. tecn. de mat.

Circomscriure un airal amb una paret.

Circomscriure las recèrcas.

Circomscriure una corba a un polièdre.

circomspeccion [circonspeccion] nf : prudéncia ; resèrva.

circomspèctament (circonspèctament) adv : d'un biais circomspècte. (v. çai jos)

circomspècte [circonspècte], -ta adj : qualitat d'una persona prudenta.

circomstància [circonstància] nf : ensemble qu'acompanha un eveniment ; detalh ; condicion ; situacion.

Circomstàncias atenuantas.

Circomstàncias agravantas.

Une circomstància m'escapa dins ton relat.

circomstància [circonstància] (de) (loc. adv.) : a propaus / d'actualitat / de sason.

Un conselh de circomstància.

circomstancial [circonstancial], -a adj e nf : « circonstanciel, -elle » (Laus)

Complement circomstancial.

circonstanciar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « circonstancier » (Rapin)

circomstanciat [circonstanciat], -ada adj : detalhat, -ada.

circomvencion (circonvencion) nf (abs. Dicort) : engana, « circonvention » (Rapin).

circomvengut [circonvengut], -uda adj : enganat, -ada (p .p. de circomvenir)

circomvenir [circonvenir] (v. tr.) : enganar. (v. TdF)

Se laissèt circomvenir coma un novelari.

circomvesin [circonvesin], -a adj : situat, -ada a l'entorn.

Las comunas circomvesinas.

circomvolucion [circonvolucion] nf : cercle a l'entorn d'un punt central.

Circomvolucions cerebralas.

circomvolutiu (circonvolutiu), -iva adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a las circomvolucions cerebralas, « circonvolutif » (Rapin).

« CIRCON- » (CIRCON- (v. Ubaud Dicort e jos circomscriure))  e compausats : v. CIRCOM- (abs. Dicort)

circon- : v. circom-.

circonstanciala nf, cf Ubaud Dicort : « (gram.) circonstancielle »

circonvallacion nf, cf Ubaud Dicort : « circonvallation » (Rapin)

circuit (R. II, 381) : escorreguda per far lo torn d'un airal.

circulacion : accion de circular.

circulada : circuit qu'enròda lo còr d'un vilatge, d'una vila, d'una ciutat d'Occitània.

circular 1 (v. intr.) : far un movement circular ; anar d'un punt a un autre ; se passejar.

circular 2, -a adj : relatiu,-iva a un cercle, o a quicòm que revèrta mai o mens un cercle.

circulara nf : letra comuna mandada a diferentas personas.

circularament adv, cf Ubaud Dicort : « circulairement » (Rapin)

circularitat nf : (matematica) « circularité » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 64)

circulatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « circulatoire » (Laus)

circumfusa nm pl (pl. lat.) : tot çò a l'entorn (t. tecn. de med. per designar, en igièna, los agents fisics exteriors)

« cireis » (l. p.) : v. cerièr.

cirgatèl : tercelet / ratairòl (mascle de la tartana) (Accipiter nisus)

ciri nm : longa candela de cera.

cirièis nm, cf Ubaud Dicort : v. cerièis. (v. TdF jos ‘cerié’)

cirièr nm, cf Ubaud Dicort : « cirier, fabricant ou marchand de cierges et de bougies, v. candelièr » TdF

Ciril : prenom.

La Cirila : la femna de Ciril.

cirillic, -a : relatiu, -iva a l'alfabet e a l'escriptura dels pòbles eslaus de tradicion bizantina.

« ciron » (ciron nm (v. Ubaud Dicort e TdF)) : brian ; brisan. v. siron (abs. Dicort) e brian 1.

CIRRI- : forma prefixada del latin cirrus (anèla de pel)

cirrifèr, -a : que fa d'anèlas / de vedilhas.

La vinha es cirrifèra.

cirrifòrme, -ma : en forma de cirrus (lat.)

Cirripèdes nm pl, cf Ubaud Dicort : « cirripèdes » (v. Rapin)

cirripòde (abs. Dicort) : crustacèu de la sosclassa dels cirripòdes. (v. cirripèdes)

CIRRO- : forma prefixada del latin cirrus (anèla de pel) ;

forma prefixada del grèc kirrhòs (jaune) ;

forma prefixada del grèc skirrhòs (dur)

cirrocumulus nm (lat.) : nivol pomelada. (v. nivol (subs. f.) e nívol (adj. m.))

cirrogèn, -a  : amodaire, -a d'un procèssus de cirròsi.

cirrós, -osa (abs. Dicort) : que revèrta un cirrus (lat.)

cirròsi (f.) : malautiá del fetge caracterizada per de granulacions jaunassas.

Cirròsi biliara.

Cirròsi graissosa.

Cirròsi alcoolica.