cimostar (v. tr. ) : escomossar (tustar las espigas d'una garba)

cinamòm : arbrilhon aromatic d'Asia (Alaeagnus angustifolia)

cinc : la chifra 5.

De cinc en quatre, très rarement. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cinq’)

cinc cents : lo nombre 500. [mas cinc cent vint... (v. Ubaud Dicort jos cent)]

cinc cents mila [cinc cent mila (v. çai sus)] : 500 000.

cinc mila : lo nombre 5000.

cinc miliards : 5 000 000 000.

cinc milions : 5 000 000.

cincerisi (m.) : chinchorla (mena d'aucèl) (Emberiza miliaria)

cincona nf (plt.) : èrba de cinc fuèlhas. (Potentilla reptans)

cindra (abs. Dicort) : v. cindre 1.

cindrar (v. tr.) , cf Ubaud Dicort : donar a quicòm la forma d'un cindre.

cindrat, -ada adj : en forma de cindre 1.

cindratge nm, cf Ubaud Dicort : « cintrage » (Rapin)

cindre 1 nm, cf Ubaud Dicort / cindra (abs. Dicort) : penjador de vestit ; corbadura concava de vòuta.

« cindre » 2 nm: v. cime (non preconizat Dicort).

cindre 3 nm (Palay ; abs. TdF e Alibert) : « zona » (Basic), malautiá inflamatòria de la pèl a la cencha del còrs, pel cap o endacòm mai (vesiculas fòrt escosentas [v. cendre 1 v]),

CINE- : forma prefixada del grèc kinemà (movement).  v. tanben a QUINE-

ciné [cine nm, cf Ubaud Dicort] : apocòpa de cinemà.

cineasta (m. e f.) : tecnician, -a de la fabricacion de films.

cineclub [cine-club] nm (angl.)   : associacion per espandir la cultura cinematografica.

cinecromia : branca de la cinematografia que s'ocupa de la coloracion dels films.

cinefil, -a : persona qu'estima bravament lo cinemà.

cinefilia : estima granda del cinemà

cinegetic, -a : relatiu, -iva a la cinegetica.

cinegetica : art de la caça.

CINEMA- : forma prefixada del grèc kinemà (movement)

cinemà [cinèma nm, cf Ubaud Dicort] (t. a.) : apocòpa de cinematograf (arc.)

cinemà-escobilhas (abs. Dicort) : degradacion ultima del cinemà-vertat.

cinemà [cinèma]-vertat nm, cf Ubaud Dicort : cinemà documentalista qu'assaja de demorar fidèl e autentic lo mai que se pòt, mas que tomba sovent dins una mena de perversion visuala morbosa.

cinemascòp (abs. Dicort) : sistèma de projeccion sus un panèl grand.

cinematèca : airal, establiment que l'òm i centraliza, que l'òm i sèrva, que l'òm i projècta de films cinematografics.

cinematic, -a : relatiu, -iva a la cinematica ; t. tecn. de med. :

Amputacion cinematica.

cinematica : branca de la mecanica qu'estúdia los movements en fonccion del temps, sens téner compte de çò que los a poguts amodar.

cinematizacion : procediment d'amputacion cirurgicala que permet d'utilizar las contraccions del monhon per amodar un aparelh de protèsi.

CINEMATO- : forma prefixada del grèc kinemà, -tòs (movement)

cinematograf (arc.) : sinonim arcaïc de cinemà.

cinematografia : ensemble dels procediments amodats per obténer la reproduccion del movement.

cinematografiar (v. tr. arc.) : sinonim arcaïc de filmar.

cinematografic, -a : relatiu, -iva al cinemà.

cinematograficament : d'un biais cinematografic.

cinerària 1 nf, cf Ubaud Dicort : « t. sc., cinéraire, plante » TdF jos ‘cinerari’

cinerària 2, cinerari (los 2, abs. Dicort) : receptacle (R. II, 280) per servar las cendres d'un defuntat incinerat.

cinerita : depaus estratificat de cendres volcanicas.

cinescòpi (m.) : tub catodic de televisor.

CINÈSI- : forma prefixada del grèc kinesis (movement)

-CINÈSI : forma sufixada del grèc kinesis (movement) que marca una relacion amb lo movement. v. blastocinèsi.

cinèsi (f.) : desplaçament d'un animal amodat per un agent extèrne.

-CINESIA : forma sufixada del grèc kinesis (movement) que marca la facultat o lo biais de far un movement. v. diadocinesia.

cinesica : estudi dels lengatges umans corporal e gestual.

 

 

cinesiologia  : sciéncia del movement.

cinesiterapia (abs. Dicort) : v. quinesiterapia.

cinestesia (abs. Dicort) : v. quinestesia.

cineteodolit nm, cf Ubaud Dicort : « cinéthéodolite » (Per Noste)

cinetic, -a : qu'a lo movement per origina.

Energia cinetica.

Art cinetic (mena d'art abtrach).

cinetica  : branca de la dinamica.

cineticament : d'un biais cinetic.

cinetisme : teoria qu'explica un ensemble de fenomèns a partir dels sols movements de las particulas materialas ; estudi de la rapiditat de las reaccions quimicas.

CINETO- : forma prefixada del grèc kinetòs (mobil)

cinetogenèsi : desvolopament dels organs de mercé lor fonccionament repetitiu.

cinetografia : escriptura del movement.

cinetograma : particion que pòrta la notacion coregrafica.

cinetropisme : mal de mar, d'avion, d'autò, de fusada...

cingla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cencha de cuèr en general ; josventrièira ; cinta ; benda ; malhòl de nenon ; cinta de nau.

cinglada : torn de còrda ; còps de cingla ; dolor intestinala.

cinglant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « saisissant, frappant, épatant, ante » TdF jos ‘cenglant’

cinglar (v. tr.) : balhar de còps de cingla ; cinglonar.

cingle : corsièira / escorsièiras (camin de ronda dins un castèl) ; caminòl entalhat dins lo ròc ; escarpament. (v. TdF jos ‘cengle’)

Lo moisset anisa pels cingles (pels escarpaments)

cinglon nm : cencha ; lisièira de mainatjon ; cordilh ; fustam de popa e de proa ; filat en travèrs de ribièira.

cinglonar (v. tr.) : estacar amb una singla ; cordar ; cordilhar / encordilhar.

cinh nm, cf Ubaud Dicort : « bandage » (v. Alibert jos cint)

cinic, -a adj e n : irrespectuós, -osa de la morala e de las convencions ; gossatièr, -ièira.

cinicament : d'un biais cinic.

Me respondèt cinicament que la morala, el...

cinisme : natura de q.q. de cinic ; doctrina dels filosòfs cinics.

CINO- : forma prefixada del grèc kuòn, kunòs (can)

cinòbre : mineral vermelh de mercuri ; color vermelha.

cinocefal, -a (adj. e subs.) : dotat, -ada d'un cap que revèrta lo del can ; que patís de cinocefalia.

cinocefalia : malformacion patologica en forma de cap de can.

cinodròma [cinodròm] (m.) : pista que l'òm i fa córrer de cans.

cinofil, -a adj e n : qu'aima los cans.

cinoglòssa nf (plt.) : lenga de can (Cynoglossum officinale)

cinomòrf, -a : que revèrta un can.

cinorodon : aguialent / gratacuol (l.p.) (frucha de l'agalencièr)

cinotecnic, -a : relatiu, -iva a l'utilizacion dels cans dins tal o tal domeni.

cinquanta : cinc còps dètz = 50.

cinquanta dos adj num e nm inv : « cinquante-deux » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 64)

cinquanta un adj num e nm inv, cf Ubaud Dicort : « cinquante et un »

cinquanta unen, -a adj num e n, cf Ubaud Dicort : « cinquante et unième »

cinquantejar (v. intr.) : o véser pas tot planièr, « chercher midi à quatorze heures, soulever des difficultés, disputer » ; musardejar / landrinejar. (v. TdF ‘cinquanteja’) ; trucar los cinquanta ans (v. cinquantenejar).

cinquanten, -a : que n'a autres (as) quaranta-nòu davant el(a)

Sortiguèt cinquanten del concors que passèt.

cinquantena : los cinquanta ans.

cinquantenari 1 nm : periòde de cinquanta ans (nòças d'aur, jubilèu)

cinquantenari 2, -ària adj e n : quinqüagenari, -ària (persona de 50 ans)

cinquantenejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : se sarrar de la cinquantena.

cinquen, -a : que n'a autres, -as quatre davant el, -a.

cinquena nf, cf Ubaud Dicort : « un nombre de cinq » TdF ‘cinqueno 1’

cinquenar (v. intr.) : se multiplicar per cinc (semença...) (v. TdF)

cinquet nm : « tas de cinq gerbes » (v. TdF)

cinsa nf : « toile brûlée et charbonnée dont on se servait en guise d’amadou, mèche ; fibres pourries et desséchées qu’on trouve dans les arbres creux, servant au même usage » ; bolet d'amadó (Boletus ignarius) ; « odeur de roussi » ; presa de tabat (v. TdF)

cinsada nf, cf Ubaud Dicort : « prise de tabac » TdF