|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cifoscoliòsi (f.) : desformacion del rastèl de l'esquina per una cifòsi e una escoliòsi. cifòsi (f.) : corbadura del rastèl de l'esquina de convexitat posteriora. cifotic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a una cifòsi ; persona que patís d'una cifòsi. ciga nf, cf Ubaud Dicort :
« bruant, v. chic » (v. TdF ‘cigo’) ciga australa nf, cf Ubaud Dicort :
« bruant commun, oiseau » TdF’ ciga cendrada nf, cf Ubaud Dicort :
« bruant fou, oiseau » TdF ciga de montanha nf, cf Ubaud Dicort : « bruant de neige » TdF cigal (m.) : cigala feme que canta pas ; asenada ; falordisa. (v. TdF ‘cigau’) cigala : mena d'insècte cracinejaire (Cicada plebeja) ; langosta / sautarèla ; cosin / cantarèla (Ephippigera) ; caprici ; bandada que far cantar ; asenada ; falordisa ; « croquignole, nasarde » TdF ‘cigalo 1’. Prene una cigala, être gris. (v.
Ubaud Dicort e TdF) cigalada : falordisa ; asenada ; refolèri / lunada ; lancejada. cigalar / cigalejar (v. intr.) (v. TdF jos ‘cigaleja’) : parpalhejar ; èsser embalausit ; lançar / lancejar (en parlant d'un abscès) ; falordejar ; far lo fringaire ; cantar ; publicar. Los uèlhs me cigalejan : los uèlhs me fan quatre. cigalariá nf, cf Ubaud Dicort :
« légèreté, étourderie » TdF cigalàs nm, cf Ubaud Dicort :
« cigale mâle, v. cigal ; hommasse, virago » TdF cigalassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse cigale » TdF cigalastre nm, cf Ubaud Dicort :
« cigale qui ne chante pas, prétendu mâle de la
cigale, car en réalité c’est le mâle qui chante et
le nom de cigalastre e de cigal est donné par le peuple à la femelle » (v. TdF) cigalejar v : v. cigalar. cigalet 1 [, -a] n (v. TdF ‘cigalet 2’) : cigala encara pichona. cigalet 2, -a adj : beluguet, -a ; q.q. qu'es dins la luna. (v. TdF ‘cigalet 1’) cigalièr, -ièira adj e n : persona que captura de cigalas ; « celui qui foisonne en cigales ; étourdi, ie » TdF ‘cigalié 1’ airal abondós en cigalas cigalon nm : mena de cigala pichonèla. (v. TdF) cigalós, -osa adj : mièg pintat, mièja pintada (entre dos vins) cigalum nm sing, cf Ubaud Dicort :
(v.
cigala e -UM) cigar (abs. Dicort) (del
cast. cigarro) : tabat envolopat dins un tròç de
fuèlha de tabat. (v. cigarro) cigarreta nf [ ~ cigarret nm], cf Ubaud Dicort : tabat envolopat dins un papièr tubular. As pas vergonha d'aver totjorn la cigarreta al bèc ? cigarretièr, -ièira adj e n, v. Ubaud Dicort
Errata web : « cigarettier,
-ière » (v.
cigarreta) cigarrièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant de cigares ;
attelabe, insecte qui enroule les feuilles de la vigne, v. plegapampa » TdF jos ‘cigalié 2’ cigarrièira nf, cf Ubaud Dicort :
« cigarière » (Rapin) cigarro nm, cf Ubaud Dicort :
« cigare » (Rapin, Basic) cigat nm, cf Ubaud Dicort (v. sagat) : brota d'arbre. cigatas nf pl,
cf Ubaud Dicort : « favoris » (Rapin).
« cigatas » : v. sagatas (abs. Dicort). cigne nm (R. II, 397) : « (ornit.) cygne » (Laus). (v. cicne) cigon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit bruant, bruant des roseaux ; bruant de
Mitylène » TdF. (v. ciga) cigonha nf (v. TdF ‘cigogno’) : caplèva / balandra de potz ; aucèl nautcambat, del bèc longarut, e qu'anisa sus las chimenèias, las torres, los cloquièrs. (Ciconia ciconia) cigonha negra : (autra mena de cigonha) (Ciconia nigra) cigonhada : secossa. cigonhaire, -aira [~ -airitz] n : lanternejaire, -a ; recocaire, -a ; pega (s.f.) ; balandrejaire, -a (que quita pas de balançar, d'esitar) Los cigonhaires Dieu te'n garde ! cigonhar (v. tr. e intr.) : brandir ; saquejar ; destrantalhar ; importunar ; lanternejar ; sabracar ; çaganhar. (v. TdF ‘cigougna’) Cigonhejava la sarralha sens la poder desclavar. cigonhatge : accion de lanternejar, de balançar, de çaganhar. cigonhejar (v. tr. e intr.) : çaganhejar. cigonhon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit de la cigogne »
TdF cigonhós, -osa adj : rambalhièr, -ièira. cigòt nm, cf Ubaud Dicort :
« chicot, argot, picot, v. benc, dentilhon ; morte-paye,
personne à charge ; incommodité » (v. TdF) cigotar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, argoter, couper
les chicots » TdF’ ciguda nf (R. II, 394) : juèlhverdassa (planta bravament verenosa) (Cicuta) cilh nm : cadun dels pels que butan
al bòrd de las parpèlas (v. TdF
‘cil’) ; los pels que butan al dessús dels
uèlhs / las ussas (v. cilha). cilha nf, cf Ubaud Dicort : « cil ; sourcil, v. ussa » (v. TdF ‘ciho’) cilhabarrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « dont les sourcils se
rejoignent »
(Alibert) « ... ce qui est,
dit-on, un signe de méchanceté ». (v. TdF ‘ciho-barra’) cilhaire, -aire (abs. Dicort) : parpelejaire, -a. cilhament nm, cf Ubaud Dicort :
« cillement » (Laus) cilhar (v. intr. e tr.) : parpelejar ;
ussejar ;
« éblouir » (v. TdF ‘ciha’) ;
far fregir d'uòus (v. escilhar). Lo grand solelh la fasiá cilhar Uòus cilhats, œufs frits. (v.
Vayssier ‘cillat’). (v. escilhat) cilhas nf pl : ussas. (v.
cilha) cilhasbarrat, -ada (abs. Dicort) : persona que sas
ussas se tòcan. (v. cilhabarrat) Òme cilhasbarrat. v. bas de p. 19. cilhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
v. jos cilhar. ciliar, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« ciliaire » (Rapin) ciliat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« cilié » (Rapin) cilici (m.) : camisa rufa, o cencha de crin portadas sus la pèl per far peniténcia. cilindrada : volum engendrat pel desplaçament del piston dins lo cilindre ; total de las cilindradas d'un motor. cilindraire, -a : persona que mena un cilindre de cilindrar. cilindrar (v. tr.) : passar lo cilindre sus un camin empeirat. cilindratge : accion o resulta de cilindrar. cilindre : maquina de cilindrar ; rotlèu per laminar los metals, per lustrar las estòfas, per estampar lo papièr... ; figura geometrica en forma de tub (t. tecn. de mat.) ; objèctes, apleches, maquinas d'aquela forma (t. tecn. de mecanica) ; cambra d'aquela forma que i se mòu un piston amodat per la vapor. Un cilindre enòrme aplanava lo terren de jòc. Una autò de uèch cilindres. |
|
cilindric, -a : en forma de cilindre. cilindricitat nf : natura de çò cilindric. CILINDRO- : forma prefixada del latin cilindrus (cilindre) cilindrocefalia : deformacion del crani en forma de cilindre. cilindroïde, -da : (adj. e subs.) : en forma de cilindre. cilindroïdes (m. pl.) : cilindres urinaris. cilindròma (m.) : tumor benigna del front o del cap, caracterizada per la formacion de cilindres epitelials. cilindruria : preséncia de cilindres dins las urinas. cim : ennaut ; cima ; extremitat (R. III, 244). cima 1 nf / cimal (v. jos cimada) / cimada (v. cimada) / cimèl (v. cimèl) : la partida pus nauta, « cime, sommet, sommité, extrémité ; haut d’une maison, grenier » (v. TdF ‘cimo’). De fons en cima / de fons a cima : d'enbàs ennaut. A cima
d’aiga, à fleur d’eau.
(v. TdF jos ‘cimo’) De cap en
cima, d’un bout à l’autre. (v. Ubaud Dicort e TdF) cima 2 (tipe d’inflorescéncia) nf, cf Ubaud Dicort :
« cyme » (Rapin) cimaci nm, cf Ubaud Dicort : v. cimaisa. cimada nf / cimal nm, cf Ubaud Dicort :
« ce qui est à la cime, partie haute, sommité,
faîte » TdF jos
‘cimado’ cimaisa [nf ~ cimaci nm], cf Ubaud Dicort : motladura superiora ; motladura mejana. cimal nm : v. cimada. cimat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a une cime, une tête » (v. TdF suppl) cimbala [cimbal nm, cf Ubaud Dicort] : mena d'instrument de musica. cimbalar (v. intr.) / cimbalejar (abs. Dicort)
(v. intr.) : jogar de la cimbala. cimbaleta nf : cimbala pichona ; « disque d’acier usité en Provence en guise de cymbale » TdF. cimbalièr, -ièira : persona que jòga de la cimbala. cimbalum (abs. Dicort) : mena d'instrument de
musica. (v. xilofòn) cimbèc : cròc per corbar las brancas dels arbres fruchièrs. cimbèl : signe ; senhal ; ensenha / mirondèla ; fiulet o fiuladís per enganar los aucelons per los trapar ; aucèl per enganar los autres aucèls ; esquila de vacas ; taure que mena lo tropèl ; ocasion. (v. TdF ‘simbèu’) cimbelar / cimbelejar (v. intr. e tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « se
servir de l’appeau, le faire manœuvrer ; attirer dans un
piège, attirer par signes »,
far signe ; apelar,
« séduire ; être à l’affût,
attendre immobile » (v. TdF ‘simbela’). cimbelièira nf : aplech per far bolegar lo
cimbèl, « baguette sur laquelle on attache
les appeaux »
TdF ‘simbeliero’. cimbol : esquileta ; esquilon ; esquila de bicicleta. cimbola : esquileta ; esquila de bestial boïn. cimbolat, -ada adj : animal que li an cargada una esquila. cimbolet : esquilon pichonèl. címec / cimèc (los 2, nf o nm) / cime [nm, veire címec], cf Ubaud Dicort : (insècte vermelh-fosc que se confla de sang uman) (Cimer lectularius) címec de tèrra : pudís. címec fèra : insècte còpaborres de la vinha (l.p.) cimèca nf, cf Ubaud Dicort :
« imbécile, sotte » TdF cimèl nm / cimèla / cimelet / cimèrla (los 3, v. çai jos) : la
pus cima, « sommet aigu, petite cime,
faîte d’un arbre ou d’un coteau ; branche
dégarnie qu’on attache au haut d’un arbre pour engager les
oiseaux à s’y poser, à la chasse au poste ; arbret
enduit de glu ; amorce trompeuse, attrapoire, happelourde ; bouquet
de fruit, rameau » TdF ‘cimèu’. Lo cimèl d'un arbre. cimèla / cimèrla nf, cf Ubaud Dicort : « extrême cime ;
glane, trochet de fruits, v. pinèla » TdF jos ‘cimello’ cimelada nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’un rameau terminal, bouquet de
fruits » TdF cimelet nm, cf Ubaud Dicort :
« trochet, sommité de fleurs ou de fruits » TdF cimen : plombèl (cordilh de maçon per bastir drech) ciment : mescla calcinada de pèira calcària amb d'argila per pastar un mortièr que se pren lèu fach. cimentar (v. tr.) : recobrir amb de ciment. cimentariá : fabrica de ciment. cimentat, -ada : recobèrt,-a amb de ciment. cimentatge : accion o resulta de cimentar. cimentièr : obrièr qu'utiliza de ciment ; industrial que lo fabrica. cimèrla nf : cima /
cimal / pus cima ; v. cimèla. cimeson nm : címec pichonèla. cimet nm, cf Ubaud Dicort :
« sommet aigu » TdF cimeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite cime » TdF cimièr 1 nm (arc.) : cledissa per trapar las cimes. cimièr 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« cimier ; lisière de drap » TdF ‘cimié 1’ cimitarra o simitarra ?
nm, v. Ubaud Dicort Errata web : v. simitarra. CIMO- : forma prefixada del grèc kuma, -atòs (onda) v. cimomètre. cimol nm, cf Ubaud Dicort :
v. cimós. (v. TdF jos ‘cimous’) cimomètre : aparelh per mesurar las ondas electromagneticas. cimon nm, cf Ubaud Dicort :
« extrémité d’une cime, sommet » TdF cimorra : tròç de feda maselada ; tròç de fust. cimós nm, cf Ubaud Dicort :
« lisière, bord d’une étoffe ; ardoise du
bord latéral d’un toit » (v. TdF jos ‘cimous’). (v. cimosses) cimossa nf / cimós (v. cimós) :
lisièira d'estòfa, « t. de sellier, ornement de laine
ajusté sur la bride des mulets » ; lisièira
en general ; benda d'estòfa per emmalholar un nenon ; lausa de
bòrd de teulada « bord d’une
toiture d’ardoise » (v. TdF
‘cimousso’). (v. cimossas) cimossar (v. tr.) : far una lisièira (t. a.) ; emmalholar ; (arc.) enlevar la palha de pel sòl après batre. cimossas nf pl ~ cimosses nm pl, cf Ubaud Dicort : « bandelettes d’un
enfant au maillot » (v. TdF jos
‘cimous’) cimossièira nf : « extrémité latérale
d’un toit ; ardoise du bord » (v. TdF ‘cimossiero’), cimós / cimossa v. cimossa. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|