cifoscoliòsi (f.) : desformacion del rastèl de l'esquina per una cifòsi e una escoliòsi.

cifòsi (f.) : corbadura del rastèl de l'esquina de convexitat posteriora.

cifotic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a una cifòsi ; persona que patís d'una cifòsi.

ciga nf, cf Ubaud Dicort : « bruant, v. chic » (v. TdF ‘cigo’)

ciga australa nf, cf Ubaud Dicort : « bruant commun, oiseau » TdF

ciga cendrada nf, cf Ubaud Dicort : « bruant fou, oiseau » TdF

ciga de montanha nf, cf Ubaud Dicort : « bruant de neige » TdF

cigal (m.) : cigala feme que canta pas ; asenada ; falordisa. (v. TdF ‘cigau’)

cigala : mena d'insècte cracinejaire (Cicada plebeja) ; langosta / sautarèla ; cosin / cantarèla (Ephippigera) ; caprici ; bandada que far cantar ; asenada ; falordisa ; « croquignole, nasarde » TdF ‘cigalo 1’.

Prene una cigala, être gris. (v. Ubaud Dicort e TdF)

cigalada : falordisa ; asenada ; refolèri / lunada ; lancejada.

cigalar / cigalejar (v. intr.) (v. TdF jos ‘cigaleja’) : parpalhejar ; èsser embalausit ; lançar / lancejar (en parlant d'un abscès) ; falordejar ; far lo fringaire ; cantar ; publicar.

Los uèlhs me cigalejan : los uèlhs me fan quatre.

cigalariá nf, cf Ubaud Dicort : « légèreté, étourderie » TdF

cigalàs nm, cf Ubaud Dicort : « cigale mâle, v. cigal ; hommasse, virago » TdF

cigalassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse cigale » TdF

cigalastre nm, cf Ubaud Dicort : « cigale qui ne chante pas, prétendu mâle de la cigale, car en réalité c’est le mâle qui chante et le nom de cigalastre e de cigal est donné par le peuple à la femelle » (v. TdF)

cigalejar : v. cigalar.

cigalet 1 [, -a] n (v. TdF ‘cigalet 2’) : cigala encara pichona.

cigalet 2, -a adj : beluguet, -a ; q.q. qu'es dins la luna. (v. TdF ‘cigalet 1’)

cigalièr, -ièira adj e n : persona que captura de cigalas ; « celui qui foisonne en cigales ; étourdi, ie » TdF ‘cigalié 1’ airal abondós en cigalas

cigalon nm : mena de cigala pichonèla. (v. TdF)

cigalós, -osa adj : mièg pintat, mièja pintada (entre dos vins)

cigalum nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. cigala e -UM)

cigar (abs. Dicort) (del cast. cigarro) : tabat envolopat dins un tròç de fuèlha de tabat. (v. cigarro)

cigarreta nf [ ~ cigarret nm], cf Ubaud Dicort : tabat envolopat dins un papièr tubular.

As pas vergonha d'aver totjorn la cigarreta al bèc ?

cigarretièr, -ièira adj e n, v. Ubaud Dicort Errata web : « cigarettier, -ière » (v. cigarreta)

cigarrièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant de cigares ; attelabe, insecte qui enroule les feuilles de la vigne, v. plegapampa » TdF jos ‘cigalié 2’

cigarrièira nf, cf Ubaud Dicort : « cigarière » (Rapin)

cigarro nm, cf Ubaud Dicort : « cigare » (Rapin, Basic)

cigat nm, cf Ubaud Dicort (v. sagat) : brota d'arbre.

cigatas nf pl, cf Ubaud Dicort : « favoris » (Rapin). « cigatas » : v. sagatas (abs. Dicort).

cigne nm (R. II, 397) : « (ornit.) cygne » (Laus). (v. cicne)

cigon nm, cf Ubaud Dicort : « petit bruant, bruant des roseaux ; bruant de Mitylène » TdF. (v. ciga)

cigonha nf (v. TdF ‘cigogno’) : caplèva / balandra de potz ; aucèl nautcambat, del bèc longarut, e qu'anisa sus las chimenèias, las torres, los cloquièrs. (Ciconia ciconia)

cigonha negra : (autra mena de cigonha) (Ciconia nigra)

cigonhada : secossa.

cigonhaire, -aira [~ -airitz] n : lanternejaire, -a ; recocaire, -a ; pega (s.f.) ; balandrejaire, -a (que quita pas de balançar, d'esitar)

Los cigonhaires Dieu te'n garde !

cigonhar (v. tr. e intr.) : brandir ; saquejar ; destrantalhar ; importunar ; lanternejar ; sabracar ; çaganhar. (v. TdF ‘cigougna’)

Cigonhejava la sarralha sens la poder desclavar.

cigonhatge : accion de lanternejar, de balançar, de çaganhar.

cigonhejar (v. tr. e intr.) : çaganhejar.

cigonhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit de la cigogne » TdF

cigonhós, -osa adj : rambalhièr, -ièira.

cigòt nm, cf Ubaud Dicort : « chicot, argot, picot, v. benc, dentilhon ; morte-paye, personne à charge ; incommodité » (v. TdF)

cigotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, argoter, couper les chicots » TdF

ciguda nf  (R. II, 394) : juèlhverdassa (planta bravament verenosa) (Cicuta)

cilh nm : cadun dels pels que butan al bòrd de las parpèlas  (v. TdF ‘cil’) ; los pels que butan al dessús dels uèlhs / las ussas (v. cilha).

cilha nf, cf Ubaud Dicort : « cil ; sourcil, v. ussa » (v. TdF ciho’)

cilhabarrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « dont les sourcils se rejoignent » (Alibert) « ... ce qui est, dit-on, un signe de méchanceté ». (v. TdF ciho-barra’)

cilhaire, -aire (abs. Dicort) : parpelejaire, -a.

cilhament nm, cf Ubaud Dicort : « cillement » (Laus)

cilhar (v. intr. e tr.) : parpelejar ; ussejar ; « éblouir » (v. TdF ‘ciha’) ; far fregir d'uòus (v. escilhar).

Lo grand solelh la fasiá cilhar

Uòus cilhats, œufs frits. (v. Vayssier ‘cillat’). (v. escilhat)

cilhas nf pl : ussas. (v. cilha)

cilhasbarrat, -ada (abs. Dicort) : persona que sas ussas se tòcan. (v. cilhabarrat)

Òme cilhasbarrat. v. bas de p. 19.

cilhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. jos cilhar.

ciliar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ciliaire » (Rapin)

ciliat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « cilié » (Rapin)

cilici (m.) : camisa rufa, o cencha de crin portadas sus la pèl per far peniténcia.

cilindrada : volum engendrat pel desplaçament del piston dins lo cilindre ; total de las cilindradas d'un motor.

cilindraire, -a : persona que mena un cilindre de cilindrar.

cilindrar (v. tr.) : passar lo cilindre sus un camin empeirat.

cilindratge : accion o resulta de cilindrar.

cilindre : maquina de cilindrar ; rotlèu per laminar los metals, per lustrar las estòfas, per estampar lo papièr... ; figura geometrica en forma de tub (t. tecn. de mat.) ; objèctes, apleches, maquinas d'aquela forma (t. tecn. de mecanica) ; cambra d'aquela forma que i se mòu un piston amodat per la vapor.  

Un cilindre enòrme aplanava lo terren de jòc.

Una autò de uèch cilindres.

 

cilindric, -a : en forma de cilindre.

cilindricitat nf : natura de çò cilindric.

CILINDRO- : forma prefixada del latin cilindrus (cilindre)

cilindrocefalia : deformacion del crani en forma de cilindre.

cilindroïde, -da : (adj. e subs.) : en forma de cilindre.

cilindroïdes (m. pl.) : cilindres urinaris.

cilindròma (m.) : tumor benigna del front o del cap, caracterizada per la formacion de cilindres epitelials.

cilindruria : preséncia de cilindres dins las urinas.

cim : ennaut ; cima ; extremitat (R. III, 244).

cima 1 nf / cimal (v. jos cimada) / cimada (v. cimada) / cimèl (v. cimèl) : la partida pus nauta, « cime, sommet, sommité, extrémité ; haut d’une maison, grenier » (v. TdF ‘cimo’).

De fons en cima / de fons a cima : d'enbàs ennaut.

A cima d’aiga, à fleur d’eau. (v. TdF jos ‘cimo’)

De cap en cima, d’un bout à l’autre. (v. Ubaud Dicort e TdF)

cima 2 (tipe d’inflorescéncia) nf, cf Ubaud Dicort : « cyme » (Rapin)

cimaci nm, cf Ubaud Dicort : v. cimaisa.

cimada nf / cimal nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui est à la cime, partie haute, sommité, faîte » TdF jos ‘cimado’

cimaisa [nf ~ cimaci nm], cf Ubaud Dicort : motladura superiora ; motladura mejana.

cimal nm : v. cimada.

cimat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a une cime, une tête » (v. TdF suppl)

cimbala [cimbal nm, cf Ubaud Dicort] : mena d'instrument de musica.

cimbalar (v. intr.) / cimbalejar (abs. Dicort) (v. intr.) : jogar de la cimbala.

cimbaleta nf : cimbala pichona ; « disque d’acier usité en Provence en guise de cymbale » TdF.

cimbalièr, -ièira : persona que jòga de la cimbala.

cimbalum (abs. Dicort) : mena d'instrument de musica. (v. xilofòn)

cimbèc : cròc per corbar las brancas dels arbres fruchièrs.

cimbèl : signe ; senhal ; ensenha / mirondèla ; fiulet o fiuladís per enganar los aucelons per los trapar ; aucèl per enganar los autres aucèls ; esquila de vacas ; taure que mena lo tropèl ; ocasion. (v. TdF ‘simbèu’)

cimbelar / cimbelejar (v. intr. e tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « se servir de l’appeau, le faire manœuvrer ; attirer dans un piège, attirer par signes », far signe ; apelar, « séduire ; être à l’affût, attendre immobile » (v. TdF ‘simbela’).

cimbelièira nf : aplech per far bolegar lo cimbèl, « baguette sur laquelle on attache les appeaux » TdF ‘simbeliero’.

cimbol : esquileta ; esquilon ; esquila de bicicleta.

cimbola : esquileta ; esquila de bestial boïn.

cimbolat, -ada adj : animal que li an cargada una esquila.

cimbolet : esquilon pichonèl.

címec / cimèc (los 2, nf o nm) / cime [nm, veire címec], cf Ubaud Dicort : (insècte vermelh-fosc que se confla de sang uman) (Cimer lectularius)

címec de tèrra : pudís.

címec fèra : insècte còpaborres de la vinha (l.p.)

cimèca nf, cf Ubaud Dicort : « imbécile, sotte » TdF

cimèl nm / cimèla / cimelet / cimèrla (los 3, v. çai jos) : la pus cima, « sommet aigu, petite cime, faîte d’un arbre ou d’un coteau ; branche dégarnie qu’on attache au haut d’un arbre pour engager les oiseaux à s’y poser, à la chasse au poste ; arbret enduit de glu ; amorce trompeuse, attrapoire, happelourde ; bouquet de fruit, rameau » TdF ‘cimèu’.

Lo cimèl d'un arbre.

cimèla / cimèrla nf, cf Ubaud Dicort : « extrême cime ; glane, trochet de fruits, v. pinèla » TdF jos ‘cimello’

cimelada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un rameau terminal, bouquet de fruits » TdF

cimelet nm, cf Ubaud Dicort : « trochet, sommité de fleurs ou de fruits » TdF

cimen : plombèl (cordilh de maçon per bastir drech)

ciment : mescla calcinada de pèira calcària amb d'argila per pastar un mortièr que se pren lèu fach.

cimentar (v. tr.) : recobrir amb de ciment.

cimentariá : fabrica de ciment.

cimentat, -ada : recobèrt,-a amb de ciment.

cimentatge : accion o resulta de cimentar.

cimentièr : obrièr qu'utiliza de ciment ; industrial que lo fabrica.

cimèrla nf : cima / cimal / pus cima ; v. cimèla.

cimeson nm : címec pichonèla.

cimet nm, cf Ubaud Dicort : « sommet aigu » TdF

cimeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite cime » TdF

cimièr 1 nm (arc.) : cledissa per trapar las cimes.

cimièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « cimier ; lisière de drap » TdF ‘cimié 1’

cimitarra o simitarra ? nm, v. Ubaud Dicort Errata web : v. simitarra.

CIMO- : forma prefixada del grèc kuma, -atòs (onda) v. cimomètre.

cimol nm, cf Ubaud Dicort : v. cimós. (v. TdF jos ‘cimous’)

cimomètre : aparelh per mesurar las ondas electromagneticas.

cimon nm, cf Ubaud Dicort : « extrémité d’une cime, sommet » TdF

cimorra : tròç de feda maselada ; tròç de fust.

cimós nm, cf Ubaud Dicort : « lisière, bord d’une étoffe ; ardoise du bord latéral d’un toit » (v. TdF jos ‘cimous’). (v. cimosses)

cimossa nf / cimós (v. cimós) : lisièira d'estòfa, « t. de sellier, ornement de laine ajusté sur la bride des mulets » ; lisièira en general ; benda d'estòfa per emmalholar un nenon ; lausa de bòrd de teulada « bord d’une toiture d’ardoise » (v. TdF ‘cimousso’). (v. cimossas)

cimossar (v. tr.) : far una lisièira (t. a.) ; emmalholar ; (arc.) enlevar la palha de pel sòl après batre.

cimossas nf pl ~ cimosses nm pl, cf Ubaud Dicort : « bandelettes d’un enfant au maillot » (v. TdF jos ‘cimous’)

cimossièira nf : « extrémité latérale d’un toit ; ardoise du bord » (v. TdF ‘cimossiero’), cimós / cimossa v. cimossa.