|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cifoscoliòsi (f.) : desformacion del rastèl de l'esquina per una cifòsi e una escoliòsi. cifòsi (f.) : corbadura del rastèl de l'esquina de convexitat posteriora. cifotic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a una cifòsi ; persona que patís d'una cifòsi. ciga nf, cf Ubaud Dicort : « bruant, v. chic » (v. TdF ‘cigo’) ciga australa nf, cf Ubaud Dicort : « bruant commun, oiseau » TdF’ ciga cendrada nf, cf Ubaud Dicort : « bruant fou, oiseau » TdF ciga de montanha nf, cf Ubaud Dicort : « bruant de neige » TdF cigal (m.) : cigala feme que canta pas ; asenada ; falordisa. (v. TdF ‘cigau’) cigala : mena d'insècte cracinejaire (Cicada plebeja) ; langosta / sautarèla ; cosin / cantarèla (Ephippigera) ; caprici ; bandada que far cantar ; asenada ; falordisa ; « croquignole, nasarde » TdF ‘cigalo 1’. Prene una cigala, être gris. (v. Ubaud Dicort e TdF) cigalada : falordisa ; asenada ; refolèri / lunada ; lancejada. cigalar / cigalejar (v. intr.) (v. TdF jos ‘cigaleja’) : parpalhejar ; èsser embalausit ; lançar / lancejar (en parlant d'un abscès) ; falordejar ; far lo fringaire ; cantar ; publicar. Los uèlhs me cigalejan : los uèlhs me fan quatre. cigalariá nf, cf Ubaud Dicort : « légèreté, étourderie » TdF cigalàs nm, cf Ubaud Dicort : « cigale mâle, v. cigal ; hommasse, virago » TdF cigalassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse cigale » TdF cigalastre nm, cf Ubaud Dicort : « cigale qui ne chante pas, prétendu mâle de la cigale, car en réalité c’est le mâle qui chante et le nom de cigalastre et de cigal est donné par le peuple à la femelle » (v. TdF) cigalejar v : v. cigalar. cigalet 1 [, -a] n (v. TdF ‘cigalet 2’) : cigala encara pichona. cigalet 2, -a adj : beluguet, -a ; q.q. qu'es dins la luna. (v. TdF ‘cigalet 1’) cigalièr, -ièira adj e n : persona que captura de cigalas ; « celui qui foisonne en cigales ; étourdi, ie » TdF ‘cigalié 1’ ; airal abondós en cigalas cigalon nm : mena de cigala pichonèla. (v. TdF) cigalós, -osa adj : mièg pintat, mièja pintada (entre dos vins) cigalum nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. cigala e -UM) cigar (abs. Dicort) (del cast. cigarro) : tabat envolopat dins un tròç de fuèlha de tabat. (v. cigarro) cigarreta nf [ ~ cigarret nm], cf Ubaud Dicort : tabat envolopat dins un papièr tubular. As pas vergonha d'aver totjorn la cigarreta al bèc ? cigarretièr, -ièira adj e n, v. Ubaud Dicort Errata web : « cigarettier, -ière » (v. cigarreta) cigarrièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant de cigares ; attelabe, insecte qui enroule les feuilles de la vigne, v. plegapampa » TdF jos ‘cigalié 2’ cigarrièira nf, cf Ubaud Dicort : « cigarière » (Rapin) cigarro nm, cf Ubaud Dicort : « cigare » (Rapin, Basic) cigat nm, cf Ubaud Dicort (v. sagat) : brota d'arbre. cigatas nf pl, cf Ubaud Dicort : « favoris » (Rapin). « cigatas » : v. sagatas. cigne nm (R. II, 397) (abs. Dicort) : « (ornit.) cygne » (Laus). (v. cicne) cigon nm, cf Ubaud Dicort (v. ciga) : « petit bruant, bruant des roseaux ; bruant de Mitylène » TdF. cigonha nf (v. TdF ‘cigogno’) : caplèva / balandra de potz ; aucèl nautcambat, del bèc longarut, e qu'anisa sus las chimenèias, las torres, los cloquièrs. (Ciconia ciconia) cigonha negra : (autra mena de cigonha) (Ciconia nigra) cigonhada : secossa. cigonhaire, -aira [~ -airitz] n : lanternejaire, -a ; recocaire, -a ; pega (s.f.) ; balandrejaire, -a (que quita pas de balançar, d'esitar) Los cigonhaires Dieu te'n garde ! cigonhar (v. tr. e intr.) : brandir ; saquejar ; destrantalhar ; importunar ; lanternejar ; sabracar ; çaganhar. (v. TdF ‘cigougna’) Cigonhejava la sarralha sens la poder desclavar. cigonhatge : accion de lanternejar, de balançar, de çaganhar. cigonhejar (v. tr. e intr.) : çaganhejar. cigonhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit de la cigogne » TdF cigonhós, -osa adj : rambalhièr, -ièira. cigòt nm, cf Ubaud Dicort : « chicot, argot, picot, v. benc, dentilhon ; morte-paye, personne à charge ; incommodité » (v. TdF) cigotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, argoter, couper les chicots » TdF’ ciguda nf (R. II, 394) : juèlhverdassa (planta bravament verenosa) (Cicuta) cilh nm : cadun dels pels que butan al bòrd de las parpèlas (v. TdF ‘cil’) ; los pels que butan al dessús dels uèlhs / las ussas [v. cilha]. cilha nf, cf Ubaud Dicort : « cil ; sourcil, v. ussa » (v. TdF ‘ciho’) cilhabarrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « dont les sourcils se rejoignent » (Alibert) « ... ce qui est, dit-on, un signe de méchanceté ». (v. TdF ‘ciho-barra’) cilhaire, -aire (abs. Dicort) : parpelejaire, -a. cilhament nm, cf Ubaud Dicort : « cillement » (Laus) cilhar (v. intr. e tr.) : parpelejar ; ussejar ; « éblouir » (v. TdF ‘ciha’) ; far fregir d'uòus [v. escilhar]. Lo grand solelh la fasiá cilhar Uòus cilhats, œufs frits. (v. Vayssier ‘cillat’). (v. escilhat) cilhas nf pl : ussas. (v. cilha) cilhasbarrat, -ada (abs. Dicort) : persona que sas ussas se tòcan. (v. cilhabarrat) Òme cilhasbarrat. v. bas de p. 19. cilhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. jos cilhar. ciliar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ciliaire » (Rapin) ciliat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « cilié » (Rapin) cilici (m.) : camisa rufa, o cencha de crin portadas sus la pèl per far peniténcia. cilindrada : volum engendrat pel desplaçament del piston dins lo cilindre ; total de las cilindradas d'un motor. cilindraire, -a : persona que mena un cilindre de cilindrar. cilindrar (v. tr.) : passar lo cilindre sus un camin empeirat. cilindratge : accion o resulta de cilindrar.
|
|
cilindre : maquina de cilindrar ; rotlèu per laminar los metals, per lustrar las estòfas, per estampar lo papièr... ; figura geometrica en forma de tub (t. tecn. de mat.) ; objèctes, apleches, maquinas d'aquela forma (t. tecn. de mecanica) ; cambra d'aquela forma que i se mòu un piston amodat per la vapor. Un cilindre enòrme aplanava lo terren de jòc. Una autò de uèch cilindres. cilindric, -a : en forma de cilindre. cilindricitat nf : natura de çò cilindric. CILINDRO- : forma prefixada del latin cilindrus (cilindre) cilindrocefalia : deformacion del crani en forma de cilindre. cilindroïde, -da : (adj. e subs.) : en forma de cilindre. cilindroïdes (m. pl.) : cilindres urinaris. cilindròma (m.) : tumor benigna del front o del cap, caracterizada per la formacion de cilindres epitelials. cilindruria : preséncia de cilindres dins las urinas. cim : ennaut ; cima ; extremitat (R. III, 244). cima 1 nf / cimal (v. jos cimada) / cimada (v. cimada) / cimèl (v. cimèl) : la partida pus nauta, « cime, sommet, sommité, extrémité ; haut d’une maison, grenier » (v. TdF ‘cimo’). De fons en cima / de fons a cima : d'enbàs ennaut. A cima d’aiga, à fleur d’eau. (v. TdF jos ‘cimo’) De cap en cima, d’un bout à l’autre. (v. Ubaud Dicort e TdF) cima 2 (tipe d’inflorescéncia) nf, cf Ubaud Dicort : « cyme » (Rapin) cimaci nm, cf Ubaud Dicort : v. cimaisa. cimada nf / cimal nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui est à la cime, partie haute, sommité, faîte » TdF jos ‘cimado’ cimaisa [nf ~ cimaci nm], cf Ubaud Dicort : motladura superiora ; motladura mejana. cimal nm : v. cimada. cimat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a une cime, une tête » (v. TdF suppl) cimbala [cimbal nm, cf Ubaud Dicort] : mena d'instrument de musica. cimbalar (v. intr.) / cimbalejar (abs. Dicort) : jogar de la cimbala. cimbaleta nf : cimbala pichona ; « disque d’acier usité en Provence en guise de cymbale » TdF. cimbalièr, -ièira : persona que jòga de la cimbala. cimbalum (abs. Dicort) : mena d'instrument de musica. (v. xilofòn) cimbèc : cròc per corbar las brancas dels arbres fruchièrs. cimbèl : signe ; senhal ; ensenha / mirondèla ; fiulet o fiuladís per enganar los aucelons per los trapar ; aucèl per enganar los autres aucèls ; esquila de vacas ; taure que mena lo tropèl ; ocasion. (v. TdF ‘simbèu’) cimbelar / cimbelejar (v. intr. e tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « se servir de l’appeau, le faire manœuvrer ; attirer dans un piège, attirer par signes », far signe ; apelar, « séduire ; être à l’affût, attendre immobile » (v. TdF ‘simbela’). cimbelièira nf : aplech per far bolegar lo cimbèl, « baguette sur laquelle on attache les appeaux » TdF ‘simbeliero’. cimbol : esquileta ; esquilon ; esquila de bicicleta. cimbola : esquileta ; esquila de bestial boïn. cimbolat, -ada adj : animal que li an cargada una esquila. cimbolet : esquilon pichonèl. címec / cimèc (los 2, nf o nm) / cime [nm, veire címec], cf Ubaud Dicort : (insècte vermelh-fosc que se confla de sang uman) (Cimer lectularius) címec de tèrra : pudís. címec fèra : insècte còpaborres de la vinha (l.p.) cimèca nf, cf Ubaud Dicort : « imbécile, sotte » TdF cimèl nm / cimèla / cimelet / cimèrla (los 3, v. çai jos) : la pus cima, « sommet aigu, petite cime, faîte d’un arbre ou d’un coteau ; branche dégarnie qu’on attache au haut d’un arbre pour engager les oiseaux à s’y poser, à la chasse au poste ; arbret enduit de glu ; amorce trompeuse, attrapoire, happelourde ; bouquet de fruit, rameau » TdF ‘cimèu’. Lo cimèl d'un arbre. cimèla / cimèrla nf, cf Ubaud Dicort : « extrême cime ; glane, trochet de fruits, v. pinèla » TdF jos ‘cimello’ cimelada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un rameau terminal, bouquet de fruits » TdF cimelet nm, cf Ubaud Dicort : « trochet, sommité de fleurs ou de fruits » TdF cimen : plombèl (cordilh de maçon per bastir drech) ciment : mescla calcinada de pèira calcària amb d'argila per pastar un mortièr que se pren lèu fach. cimentar (v. tr.) : recobrir amb de ciment. cimentariá : fabrica de ciment. cimentat, -ada : recobèrt,-a amb de ciment. cimentatge : accion o resulta de cimentar. cimentièr : obrièr qu'utiliza de ciment ; industrial que lo fabrica. cimèrla nf : cima / cimal / pus cima ; v. cimèla. cimeson nm : címec pichonèla. cimet nm, cf Ubaud Dicort : « sommet aigu » TdF cimeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite cime » TdF cimièr 1 nm (arc.) : cledissa per trapar las cimes. cimièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « cimier ; lisière de drap » TdF ‘cimié 1’ cimitarra o simitarra ? nm, v. Ubaud Dicort Errata web : v. simitarra. CIMO- : forma prefixada del grèc kuma, -atòs (onda) v. cimomètre. cimol nm, cf Ubaud Dicort : v. cimós. (v. TdF jos ‘cimous’) cimomètre : aparelh per mesurar las ondas electromagneticas. cimon nm, cf Ubaud Dicort : « extrémité d’une cime, sommet » TdF cimorra : tròç de feda maselada ; tròç de fust. cimós nm, cf Ubaud Dicort : « lisière, bord d’une étoffe ; ardoise du bord latéral d’un toit » (v. TdF jos ‘cimous’). (v. cimosses) cimossa nf / cimós (v. cimós) : lisièira d'estòfa, « t. de sellier, ornement de laine ajusté sur la bride des mulets » ; lisièira en general ; benda d'estòfa per emmalholar un nenon ; lausa de bòrd de teulada « bord d’une toiture d’ardoise » (v. TdF ‘cimousso’). (v. cimossas) cimossar (v. tr.) : far una lisièira (t. a.) ; emmalholar ; (arc.) enlevar la palha de pel sòl après batre. cimossas nf pl ~ cimosses nm pl, cf Ubaud Dicort : « bandelettes d’un enfant au maillot » (v. TdF jos ‘cimous’) cimossièira nf : « extrémité latérale d’un toit ; ardoise du bord » (v. TdF ‘cimoussiero’), cimós / cimossa v. cimossa. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|