|
||||
|
|
|
|
|
|
cianuracion : fixacion d'acid cianidric sus un compausat organic. cianurar (v. tr.) : efectuar una cianuracion. cianuria : emission d'urinas blavas. « ciao » (it. prononciat « 'tʃao ») : al revéser / al reveire ! « ciatic » : v. sciatic. Cibèla [Cibèles n pr f, cf Ubaud Dicort] : divessa de la Tèrra, maire de Jupitèr... ciberespaci nm, cf Ubaud Dicort : « cyberespace » (Per Noste) cibèrga : còrda, cordèl, cordilh de jonquina. cibernetic, -a : relatiu, -iva a la cibernetica. cibernetica : sciéncia qu'estúdia los mecanismes de comunicacion e de contraròtle dins los èssers vius e las maquinas. cibernetician, -a n, cf Ubaud Dicort : « cybernéticien, -enne » (Laus) « cibet » (fr.) : v. cibièr. cibeta (abs. Dicort) (plt.) : ciboleta. (Allium schnoprasum) (v. ceboleta) cibièr : pebrada / salsapica ; mena de planta : (Cyperus longus) cibista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « cibiste » (Per Noste). (v. C.B.) cibla : tòca. cibola [veire cebola, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : cebeta. (Allium fistulosum) ciboleta [veire ceboleta] nf (plt.) : cibeta. (Allium schnoprasum) cibòri nm : copa d'aur o d'argent per las ostias consacradas. cibornièr nm (v. Ubaud Dicort e Vayssier ‘cibournié’) : v. sibornièr. cibòt : mena de baudufa ; poma de pin. Cibran : prenom. v. Çubran. cibrar (v. tr.) : tamisar l'argila d'un cibre de terralhièr. cibre : nauc ; semalon ; gèrla ; recipient de terralhièr. cicatrisable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « cicatrisable » (Rapin) cicatrisacion nf, cf Ubaud Dicort : « cicatrisation » (Rapin) cicatrisant, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « cicatrisant, -e » (v. Rapin) cicatrisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, cicatriser » (Sèrras-Ess., Rapin) cicatrisar (se) v pron : « se cicatriser » (v. çai sus). (v. assanar (s’)) cicatritz nf (pl. : cicatrises), cf Ubaud Dicort : tèrme scientific per cretge / crèl. cicatrizable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser cicatrizat, -ada ; que se pòt cicatrizar. (v. cicatrisable) cicatrizacion (abs. Dicort) : accion o resulta de cicatrizar o de se cicatrizar. (v. cicatrisacion) cicatrizar (v. tr.) (abs. Dicort) : cretar (assanir) una plaga. (v. cicatrisar) cicatrizar (se) (abs. Dicort) : se cretar (s'assanir). (v. cicatrisar (se)) cici nm (onom.) : mena d'aucèl. (Anthus arboreus) cici de palun nm, cf Ubaud Dicort : « spipolette, oiseau, v. petorlina » (v. TdF) CICL- : forma prefixada del grèc kuklòs (cercle) ciclable, -bla : reservat, -ada als ciclistas. Pista ciclabla. ciclamèn nm, cf Ubaud Dicort / ciclamin (del lat. cyclaminos, del grèc kuklaminòs) (abs. Dicort) (plt.) : (Cyclamen europaeum) -CICLE : forma sufixada del grèc kuklòs (cercle) v. tricicle. cicle (R. II, 394) : temporada d'eveniments que se repetisson dins lo meteis òrdre ; veïcul de doas ròdas. Cicle de las sasons. Cicle lunar. Cicle pascal. -CICLIC : forma sufixada del grèc kuklòs (cercle) v. aciclic. ciclic, -a : relatiu, -iva a un cicle. Fenomèns ciclics. ciclicament : d'un biais ciclic. ciclisme : espòrt que consistís a far de bicicleta. ciclista adj e n (m. e f.) : persona que fa de bicicleta. cicliti : inflamacion del còrs ciliar de l'irís. ciclizacion : accion o resulta de ciclizar. ciclizar (v. tr.) : transformar, dins un compausat quimic, una cadena obèrta en cadena clavada. CICLO- : forma prefixada del grèc kuklòs (cercle) cicloalcan : idrocarbur saturat, de cadena clavada. ciclocefal (subs. e adj.) : monstre non-viable qu'a pas qu'un uèlh al mitan del morre e tot un fum d'autras anomalias, mai que mai pel cap e pels organs genitals. ciclocròs [ciclocròss] nm (de l'angl. ciclo-cross) : ciclisme en terren accidentat. cicloexan : cicloalcan utilizat coma solvent e per fabricar de nilon. ciclofrenia : ciclotonia. v. pus luènh. ciclogenèsi : ensemble dels fenomèns meteorologics qu'engendran de ciclons o que los augmentan. cicloïda nf, cf Ubaud Dicort : (matematica) « cycloïde [v. cicloïde 1] » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 70)
|
|
cicloïdal, -a adj : relatiu, iva a una cicloïde ; que s'unís a una cicloïde. Corba cicloïdala. cicloïde 1 (subs. f.) (abs. Dicort) : corba plana engendrada per un punt fix d'un cercle que redola, sens lisar, sus una drecha sonada basa (v. cicloïda) ; cicloïde 2 (adj. f.) (abs. Dicort) : qu'es al limit del temperament normal ciclotimic e de la psicòsi maniacodepressiva. ciclomotor : cicle aplechat d'un motor. ciclomotorista (m. e f.) : persona que se desplaça en ciclomotor. ciclon [ciclòn] nm (de l'anglés cyclone [saiklun]) : centre de bassas pressions atmosfericas ; tifon. ciclonal, -a / ciclonic, -a adj : relatiu, -iva als ciclons ; de la natura d'un ciclon. ciclonamina : substància emostatica. ciclòpe (R. II, 394) [ciclòp] nm : ulhal / ulhard (gigant qu'a pas qu'un uèlh al mièg del front) ciclopean (abs. Dicort), -a : enòrme, -a ; gigantesc, -a. (v. ciclopenc e ciclopèu) Esperfòrç ciclopean. Construccion ciclopeana. ciclopenc, -a (pop.) adj, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, cyclopéen, enne, v. grandàs, grossàs » (v. TdF) ciclopèu, -èa (sab.) adj, cf Ubaud Dicort : « cyclopéen, -enne » (Laus) ciclopia : malformacion congenitala caracterizada per la fusion de las doas orbitas e l'existéncia d'un sol uèlh. ciclopids (m. pl.) : familha de crustacèus. cicloplegia : paralisi de l'acomodacion de l'uèlh. cicloplegic, -a : relatiu, -iva a la cicloplegia ; que patís de cicloplegia. ciclopropan : gas utilizat per l'anestesia umana. cicloradioterapia : cicloterapia (tecnica de radioterapia) ciclospasme : espasme (R. III, 166) de l'acomodacion de l'uèlh. ciclosporina : nom generic de medicaments d'origina fongica. ciclostenia : forma atenuada de psicòsi maniacodepressiva. ciclostòm, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. çai jos) Ciclostòms nm pl, cf Ubaud Dicort : (zool.) « cyclostomes » (Laus) cicloterapia : cicloradioterapia v. pus avant. ciclotimia : alternància de fasas euforicas e depressivas. ciclotimic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la ciclotimia ; persona que patís de ciclotimia. ciclotorisme : torisme en bicicleta. ciclotorista adj e n (m. e f.) : persona que fa de torisme en bicicleta. ciclotron : accelerador electromagnetic de nauta frequéncia. cicne nm (v. Ubaud Dicort, Alibert e TdF jos ‘ciéune’) : palmipède del còl long en forma de S ; constellacion septentrionala. Un cicne qu'anisa o que coa pòt atacar un nadaire. cicne cantaire (abs. Dicort e TdF) : (Cygnus cygnus) cicne còlnegre (abs. Dicort e TdF) : (Cygnus melanocoryphus) cicne mut (abs. Dicort e TdF) : (Cygnus olor) cicne negre (abs. Dicort e TdF) : (Cygnus atratus) cicne pichon (abs. Dicort e TdF) : (Cygnus bewickii) (v. Rapin jos 'cygne') cicne trompeta (abs. Dicort e TdF) : (Cygnus buccinator) CICO- : forma sufixada del latin ciconia (cigonha) ciconid [ ~ ciconide] nm : aucèl de la familha dels ciconifòrmes. ciconifòrme (adj. e subs.) (abs. Dicort) : que revèrta la cigonha ; aucèl que revèrta la cigonha. cicorèia [cicorèa, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : barba de capuchin. (Cichorium intybus) cicorèia [cicorèa] de la bròca nf (plt.) : escarpeta. (Chondrilla juncea) cicorèia [cicorèa] fòla nf (plt.) : (Hypochris radicata) cicorèia [cicorèa] jauna nf (plt) : (Taraxacum densleonis) -CIDA -CIDI : formas sufixadas del latin caedere (tuar) v. omicida [persona] e omicidi [acte]. ci-davant nm, cf Ubaud Dicort : « ci-devant, expression républicaine qui s’est conservée dans la locution suivante : èra mes coma un ci-davant, il était mis comme un noble, comme un prince. En Rouergue ci-davant s’emploie aussi pour ‘matamore, fier-à-bras’ » TdF ‘ci-davans’ cidra nf, cf Ubaud Dicort : « cidre » (Laus, Basic) cidrariá nf, cf Ubaud Dicort : « cidrerie » (Rapin) ciège nm (Alibert) : v. cièja 1. « cièia » nf : v. cerièira / cerièisa. (v. la nòta de cerièr.) cièja 1 nf / ciège nm (o sièja 1 ?), cf Ubaud Dicort) : sòfia (mena de peis) (Leuciscus leuciscus) cièja 2 (Alibert) (o sièja 2 ?) nf, cf Ubaud Dicort : sotièira / cròs / cusèl (trauc dins la tèrra per servar de vianda : castanhas, bledas, trufas, rutabagàs...) |
|
|
|
|
|
|