cianuracion : fixacion d'acid cianidric sus un compausat organic.

cianurar (v. tr.) : efectuar una cianuracion.

cianuria : emission d'urinas blavas.

« ciao » (it. prononciat « 'tʃao ») : al revéser / al reveire !

« ciatic » : v. sciatic.

Cibèla [Cibèles n pr f, cf Ubaud Dicort] : divessa de la Tèrra, maire de Jupitèr...

ciberespaci nm, cf Ubaud Dicort : « cyberespace » (Per Noste)

cibèrga : còrda, cordèl, cordilh de jonquina.

cibernetic, -a : relatiu, -iva a la cibernetica.

cibernetica : sciéncia qu'estúdia los mecanismes de comunicacion e de contraròtle dins los èssers vius e las maquinas.

cibernetician, -a n, cf Ubaud Dicort : « cybernéticien, -enne » (Laus)

« cibet » (fr.) : v. cibièr.

cibeta (abs. Dicort) (plt.) : ciboleta. (Allium schnoprasum) (v. ceboleta)

cibièr : pebrada / salsapica ; mena de planta : (Cyperus longus)

cibista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « cibiste » (Per Noste). (v. C.B.)

cibla : tòca.

cibola [veire cebola, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : cebeta. (Allium fistulosum)

ciboleta [veire ceboleta] nf (plt.) : cibeta. (Allium schnoprasum)

cibòri nm : copa d'aur o d'argent per las ostias consacradas.

cibornièr nm (v. Ubaud Dicort e Vayssier  ‘cibournié’) : v. sibornièr.

cibòt : mena de baudufa ; poma de pin.

Cibran : prenom. v. Çubran.

cibrar (v. tr.) : tamisar l'argila d'un cibre de terralhièr.

cibre : nauc ; semalon ; gèrla ; recipient de terralhièr.

cicatrisable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « cicatrisable » (Rapin)

cicatrisacion nf, cf Ubaud Dicort : « cicatrisation » (Rapin)

cicatrisant, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « cicatrisant, -e » (v. Rapin)

cicatrisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, cicatriser » (Sèrras-Ess., Rapin)

cicatrisar (se) v pron : « se cicatriser » (v. çai sus). (v. assanar (s’))

cicatritz nf (pl. : cicatrises), cf Ubaud Dicort : tèrme scientific per cretge / crèl.

cicatrizable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser cicatrizat, -ada ; que se pòt cicatrizar. (v. cicatrisable)

cicatrizacion (abs. Dicort) : accion o resulta de cicatrizar o de se cicatrizar. (v. cicatrisacion)

cicatrizar (v. tr.) (abs. Dicort) : cretar (assanir) una plaga. (v. cicatrisar)

cicatrizar (se) (abs. Dicort) : se cretar (s'assanir). (v. cicatrisar (se))

cici nm (onom.) : mena d'aucèl. (Anthus arboreus)

cici de palun nm, cf Ubaud Dicort : « spipolette, oiseau, v. petorlina » (v. TdF)

CICL- : forma prefixada del grèc kuklòs (cercle)

ciclable, -bla : reservat, -ada als ciclistas.

Pista ciclabla.

ciclamèn nm, cf Ubaud Dicort / ciclamin (del lat. cyclaminos, del grèc kuklaminòs) (abs. Dicort)  (plt.) : (Cyclamen europaeum)

-CICLE : forma sufixada del grèc kuklòs (cercle) v. tricicle.

cicle (R. II, 394) : temporada d'eveniments que se repetisson dins lo meteis òrdre ; veïcul de doas ròdas.

Cicle de las sasons.

Cicle lunar.

Cicle pascal.

-CICLIC : forma sufixada del grèc kuklòs (cercle) v. aciclic.

ciclic, -a : relatiu, -iva a un cicle.

Fenomèns ciclics.

ciclicament : d'un biais ciclic.

ciclisme : espòrt que consistís a far de bicicleta.

ciclista adj e n (m. e f.) : persona que fa de bicicleta.

cicliti : inflamacion del còrs ciliar de l'irís.

ciclizacion : accion o resulta de ciclizar.

ciclizar (v. tr.) : transformar, dins un compausat quimic, una cadena obèrta en cadena clavada.

CICLO- : forma prefixada del grèc kuklòs (cercle)

cicloalcan : idrocarbur saturat, de cadena clavada.

ciclocefal (subs. e adj.) : monstre non-viable qu'a pas qu'un uèlh al mitan del morre e tot un fum d'autras anomalias, mai que mai pel cap e pels organs genitals.

ciclocròs [ciclocròss] nm (de l'angl. ciclo-cross) : ciclisme en terren accidentat.

cicloexan : cicloalcan utilizat coma solvent e per fabricar de nilon.

ciclofrenia : ciclotonia. v. pus luènh.

ciclogenèsi : ensemble dels fenomèns meteorologics qu'engendran de ciclons o que los augmentan.

 

 

cicloïda nf, cf Ubaud Dicort : (matematica) « cycloïde [v. cicloïde 1] » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 70)

cicloïdal, -a adj : relatiu, iva a una cicloïde ; que s'unís a una cicloïde.

Corba cicloïdala.

cicloïde 1 (subs. f.) (abs. Dicort) : corba plana engendrada per un punt fix d'un cercle que redola, sens lisar, sus una drecha sonada basa (v. cicloïda) ;

cicloïde 2 (adj. f.) (abs. Dicort) : qu'es al limit del temperament normal ciclotimic e de la psicòsi maniacodepressiva.

ciclomotor : cicle aplechat d'un motor.

ciclomotorista (m. e f.) : persona que se desplaça en ciclomotor.

ciclon [ciclòn] nm (de l'anglés cyclone ('saiklun) : centre de bassas pressions atmosfericas ; tifon.

ciclonal, -a / ciclonic, -a adj : relatiu, -iva als ciclons ; de la natura d'un ciclon.

ciclonamina : substància emostatica.

ciclòpe (R. II, 394) [ciclòp] nm : ulhal / ulhard (gigant qu'a pas qu'un uèlh al mièg del front)

ciclopean (abs. Dicort), -a : enòrme, -a ; gigantesc, -a. (v. ciclopenc e ciclopèu)

Esperfòrç ciclopean.

Construccion ciclopeana.

ciclopenc, -a (pop.) adj, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, cyclopéen, enne, v. grandàs, grossàs » (v. TdF)

ciclopèu, -èa (sab.) adj, cf Ubaud Dicort : « cyclopéen, -enne » (Laus)

ciclopia : malformacion congenitala caracterizada per la fusion de las doas orbitas e l'existéncia d'un sol uèlh.

ciclopids (m. pl.) : familha de crustacèus.

cicloplegia : paralisi de l'acomodacion de l'uèlh.

cicloplegic, -a : relatiu, -iva a la cicloplegia ; que patís de cicloplegia.

ciclopropan : gas utilizat per l'anestesia umana.

cicloradioterapia : cicloterapia (tecnica de radioterapia)

ciclospasme : espasme (R. III, 166) de l'acomodacion de l'uèlh.

ciclosporina : nom generic de medicaments d'origina fongica.

ciclostenia : forma atenuada de psicòsi maniacodepressiva.

ciclostòm, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. çai jos)

Ciclostòms nm pl, cf Ubaud Dicort : (zool.) « cyclostomes » (Laus)

cicloterapia : cicloradioterapia v. pus avant.

ciclotimia : alternància de fasas euforicas e depressivas.

ciclotimic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la ciclotimia ; persona que patís de ciclotimia.

ciclotorisme : torisme en bicicleta.

ciclotorista adj e n (m. e f.) : persona que fa de torisme en bicicleta.

ciclotron : accelerador electromagnetic de nauta frequéncia.

cicne nm (v. Ubaud Dicort, Alibert e TdF jos ‘ciéune’) : palmipède del còl long en forma de S ; constellacion septentrionala.

Un cicne qu'anisa o que coa pòt atacar un nadaire.

cicne cantaire (abs. Dicort e TdF) : (Cygnus cygnus)

cicne còlnegre (abs. Dicort e TdF) : (Cygnus melanocoryphus)

cicne mut (abs. Dicort e TdF) : (Cygnus olor)

cicne negre (abs. Dicort e TdF) : (Cygnus atratus)

cicne pichon (abs. Dicort e TdF) : (Cygnus bewickii) (v. Rapin)

cicne trompeta (abs. Dicort e TdF) : (Cygnus buccinator)

CICO- : forma sufixada del latin ciconia (cigonha)

ciconid [ ~ ciconide] nm : aucèl de la familha dels ciconifòrmes.

ciconifòrme (adj. e subs.) (abs. Dicort) : que revèrta la cigonha ; aucèl que revèrta la cigonha.

cicorèia [cicorèa, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : barba de capuchin. (Cichorium intybus)

cicorèia [cicorèa] de la bròca nf (plt.) : escarpeta. (Chondrilla juncea)

cicorèia [cicorèa] fòla nf (plt.) : (Hypochris radicata)

cicorèia [cicorèa] jauna nf (plt) : (Taraxacum densleonis)

-CIDA -CIDI : formas sufixadas del latin caedere (tuar) v. omicida [persona] e omicidi [acte].

ci-davant nm, cf Ubaud Dicort : « ci-devant, expression républicaine qui s’est conservée dans la locution suivante : èra mes coma un ci-davant, il était mis comme un noble, comme un prince. En Rouergue ci-davant s’emploie aussi pour ‘matamore, fier-à-bras’ » TdF ‘ci-davans’

cidra nf, cf Ubaud Dicort : « cidre » (Laus, Basic)

cidrariá nf, cf Ubaud Dicort : « cidrerie » (Rapin)

ciège nm (Alibert) : v. cièja 1.

« cièia » : v. cerièira / cerièisa. (v. la nòta de cerièr.)

cièja 1 nf / ciège nm (o sièja 1 ?), cf Ubaud Dicort) : sòfia (mena de peis) (Leuciscus leuciscus)

cièja 2 (Alibert) (o sièja 2 ?) nf, cf Ubaud Dicort : sotièira / cròs / cusèl (trauc dins la tèrra per servar de vianda : castanhas, bledas, trufas, rutabagàs...)