chaupinar 1 (v. intr.) (v. Alibert jos ‘chaupir’) : patolhar / chimporlar.

chaupinar 2 / chaupicar / chaupilhar [veire caupilhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : freq. de chaupir, « fouler aux pieds, fouler un champ cultivé ; presser, froisser, chiffonner ; écharper, écerveler, prendre aux cheveux ; obséder » (v. TdF jos ‘chaupina’).

chaupinatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de fouler aux pieds, de se harpailler ; bousillage » TdF ‘chaupinage’

chaupir [veire caupir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : somsir / caucar / pompir ; marchar sus pès de q.q. ; carpinhar ; corroçar ; malmenar. v. caupir.

chaupir [veire caupir] (se) v pron : doblet de se caupir ; se carpinhar.

« chaupre » : v. caber.

chaurada nf, cf Ubaud Dicort : « touffeur, chaleur étouffante » TdF

chaurar (v. tr.) : escalfar ; assucar de calor.

chaurar (se) : s'escalfar ; èsser assucat, -ada de calor.

chaurat, -ada : escalfat, -ada ; assucat, -ada de calor.

chaurèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « farouche, ombrageux, euse » TdF suppl

chaurelhada nf, cf Ubaud Dicort : « action de prendre l’air » TdF jos ‘eissaurado’

chaurelhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui écoute, curieux, euse, indiscret, ète » TdF jos ‘chaurihaire’

chaurelhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e tr, chauvir des oreilles, dresser l’oreille, écouter attentivement ; surveiller, guetter ; cajoler, choyer » TdF jos ‘chauriha’

chaurimar (v. tr. ) : bajanar, perbolir, blanquir los legums.

chaurimar (se) : se marcir a causa del caud.

chaurir (v. tr. e intr.) : bajanar / chaurimar. v. chaurimar.

chaurit 1, -ida : bajanat, -ada / perbolit, -ida / blanquit, -ida.

chaurit 2 (subs. m.) : tarrabastal / sarrabastal / bataclan.

« chausida » : v. causida.

chautar (se) [ ~ chautir (se)] v pron , cf Ubaud Dicort (doblet popular de caler, bravament utilizat en l.p) v. jos caler : se preocupar ; téner a quicòm  (v. TdF jos ‘chauta’)

« Me'n chauti pas » : aquò me ditz pas / me'n viri.

« Me'n chauti » : aquò me ditz. [o al contrari : « cela m’est indifférent » (v. Palay e Mouly Esping p. 239)]

chautrassa / chautrinassa nf, cf Ubaud Dicort : « vilaine guenipe, femme perdue, salope » » TdF jos ‘chautrinasso’

chautrin, -a adj : grolassièr, -ièira ; persona de marrida vida.

chautrina nf, cf Ubaud Dicort : « guenipe, souillon » TdF

chautrinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, bousiller, tripoter, farfouiller, v. bosilhar » (v. TdF)

chautrinassa nf : v. chautrassa.

chauvin, -a (< fr.) adj e n , cf Ubaud Dicort : « chauvin, -e » (v. Faure e. Rapin). « chauvin » (fr.) :  v. cocardièr.

chauvinisme nm, cf Ubaud Dicort : « chauvinisme » (Rapin)

chauvinista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « chauvin » (Rapin, Basic)

chaval 1 nm, cf Ubaud Dicort :  « cheval ; enchevêtrement du fil sur le dévidoir ; ados de terre élevé entre deux rangées de vigne ; fourchette d’une volaille ; homme dur, robuste et grossier » (v. TdF jos ‘chivau’). « chaval » - « chival » : v. caval.

chaval ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « sapristi ! » (Brun Glossari Oc-Fr)

chaval de boçut ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « ça alors ! par exemple ! » (Brun Glossari Oc-Fr)

chavalet ! interj, cf Ubaud Dicort : « par exemple ! » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. chaval 2)

chavalon nm, cf Ubaud Dicort : « petit cheval » TdF jos ‘chivalot’

chavana : nivolàs ; ventada d'auratge ; pluèja d'auratge ; espet de colèra.

chavanar (v. impers.) : castelejar / èsser a l'auratge (temps)

chavanariá : temps auratjós.

chavanassa : gròs auratge.

chavanejar (v. impers.) : frequentatiu de chavanar.

chavanós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « orageux, euse, v. achavanit » TdF suppl

chèc 1 nm (angl.) : òrdre de pagament bancari.

chèc 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tchèque » (Laus, Basic).

chècha nm, cf Ubaud Dicort : « taloche, coup d’arrière-main au jeu de mail ; supplément, chose par-dessus ; morceau, lopin » (v. TdF jos ‘chèchi’)

chechon : demai / suplement ; sofla / soflet / calòta.

« check » (angl.) (tʃek) : stòp  (angl.) / verificacion / contraròtle.

« check-list »  (angl.) (tʃek ‘list) : verificacion sistematica (aeronautica, aviacion)

« check-point »  (angl.) (tʃek ‘pɔint) : stòp per verificacion sistematica.

« check-up » (check-up nm) (angl.) (tʃek ‘ʌp) : examèn medical sistematic.

cheic (dignitari arab) nm, cf Ubaud Dicort : « cheik » (Laus)

chelèm nm, cf Ubaud Dicort : « chelem » (Sèrras)

cheminièira nf, cf Ubaud Dicort : « cheminée [v. chaminèia] ; t. de marine, trou carré par où passe un mât de hune ; pièce d’un fusil » TdF jos ‘chaminèio’. « cheminièira  / chemenèia / chiminièira / chuminièira » : v. chimenèia - chaminèia – caminada [los 6, veire cheminièira, cf Ubaud Dicort].

cheminieirassa nf, v. Ubaud Dicort Errata web : (v. cheminièira)

chenèc / chenecum nm, cf Ubaud Dicort : « consomption d’une personne ou d’un arbre » TdF jos ‘chenecun’

chenecaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui dessèche » TdF suppl

chenecar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tomber en chartre, en consomption, se chêmer » TdF ‘chenequia’ ; « v tr, dessécher » TdF suppl

chenecum nm : v. chenèc.

chequièr : quasernet de chècs.

chèra nf, cf Ubaud Dicort : « chère, ce que l’on mange, v. mangilha » (v. TdF ‘chèro’)

Faire chèra, se régaler, faire fête, faire caresse. (v. TdF)

cherescle, -cla adj, cf Ubaud Dicort : « grêle, fluet, ette, délicat, ate » TdF

cherli nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine¸ bouts de cordes propres à amarrer » TdF

cherma nf, cf Ubaud Dicort : « grande barque d’Alexandrie, gréée à antenne et portant deux mâts » TdF

chèrra nf : v. chèrre.

cherrar (v. tr.) : espandir lo fems de feda.

cherrat nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), cherrada (abs. Dicort) : camp femat amb de fems de feda ; tèrra femada amb de fems de feda.

chèrre / chèrri nm [~ chèrra nf], cf Ubaud Dicort : fems de feda.

chèster nm : (formatge), cf Ubaud Dicort, « chester »

chèstre : airal incult ; truca magra ; puèg magre.

chic 1 ! (onom.) : crida del verdièr.

chic 2 nm, cf Ubaud Dicort : « bruant, genre d’oiseaux, v. ciga » (v. TdF ‘chi’)

chic bartassièr nm, cf Ubaud Dicort : « bruant fou, emberiza cia (Lin.), oiseau » TdF ‘chi-bartassié’

chic cendrós nm, cf Ubaud Dicort : v. chic bartassièr. (v. TdF jos ‘chi-bartassié’)

chic chinés nm, cf Ubaud Dicort :  v. chic de palun. (v. TdF jos ‘chi-de palun’)

chic d’Auvèrnhe nm, cf Ubaud Dicort : v. chic bartassièr. (v. TdF jos ‘chi-bartassié’)

chic d’avaus nm, cf Ubaud Dicort : « fauvette d’hiver, oiseau » (v. TdF ‘chi-d’avaus’)

chic de canièr nm, cf Ubaud Dicort :  v. chic de palun. (v. TdF jos ‘chi-de palun’)

chic de Mitilèna nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de bruant, emberiza lesbia (Lin.), oiseau qui tire son nom de Mitylène, capitale de l’île de Lesbos, dont les habitants le nourrissent en cage parce qu’il avertit les poules, à l’approche des oiseaux de proie » TdF ‘chi-de-Metelin’

chic de palun nm, cf Ubaud Dicort : « bruant des roseaux, emberiza schoeniclus (Lin.), oiseau » TdF ‘chi-de-palun’

chic de sanha nm, cf Ubaud Dicort :  v. chic de palun. (v. TdF jos ‘chi-de palun’)

chic farnós nm, cf Ubaud Dicort : v. chic bartassièr. (v. TdF jos ‘chi-bartassié’)

chic 3 (faire -) loc v, cf Ubaud Dicort : « rater, en parlant d’une arme à feu ». (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘chi’)

Las cambas me fan chic, les jambes fléchissent sous moi. (v. TdF)

chic 4 (subs. m.) : trocilhon ; un pauquet.

Un chic de vin.

Lo chic, ce que les marchands donnent par-dessus. (v. TdF jos ‘chic’)

Chic a chic¸ peu à peu.

Al cap d’un chic, un peu après. (v. Ubaud Dicort e TdF)

chic 5, -a (adj.) (L. 76) : pichonèl, -a. (v. TdF ‘chic’)

chica 1 (feme del chic 2) nf, cf Ubaud Dicort : « caquet, babil, v. charra ; femelle du bruant de haie ; chiquenaude » (v. TdF ‘chico 1’)

chica marina nf, cf Ubaud Dicort : « bruant fou, oiseau en Languedoc, v. chic cendrós » (v. TdF ‘chico-marino’)

chica 2 nf : trocilhon ;

A chicas e micas : pauc a pauc.

Cercar chicas e micas : molestar (R. IV, 247), « ennuyer, importuner » (Alibert).

Far chicas e micas : capitar pas.

chica 3 nf (v. Alibert) : vaca ;

chica 4 nf : mangisca e bevenda (v. Alibert) ; « chique de tabac, mâchicatoire ; cocon peu fourni en soie et sans consistance, la soie qui en provient » (v. TdF ‘chico 2’).

chicada nf : « ramage de certains oiseaux, caquet, babil » (v. chicar 1) ;  mangisca ; regalèmus ; bafral (l.p.) ; « tabac chiqué [v. chicar 2] » (v. TdF)

chica-chiquet (abs. Dicort) : pauc a pauc. (v. chiquet a chiquet)

chicaire, -aira n : manjaire, -a ; persona que rómia de tabat ; « nm, babillard ; appeau, appelant ; chasseur au pipeau ; lutjan, poisson de mer ; souteneur de mauvais lieu » (v. TdF).

chicalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « mangeaille ; mauvais cocons » (v. TdF jos ‘chicaio’), « nourriture grossière, mais abondante » (Palay)

chicalhar v, cf Ubaud Dicort : (v. chicalha)

chicamelha nf, cf Ubaud Dicort : « basse viande, mauvaise viande » (v. TdF ‘chicomèio’)

chicana 1 (disputa) nf, cf Ubaud Dicort : « querelle [v.  chicanejar e jos chicanar] » (Sèrras-Ess.)

chicana 2 nf : « chicane, tricherie au jeu, v. cavilha, tòrt ; lieu où l’on joue aux boules, quand le terrain n’est pas uni ; défaut, vice rédhibitoire d’une bête à vendre, v. deca ; plaie, blessure, v. plaga ; difficulté, simagrée, façon, v. contorn » (v. TdF)

chicanaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « chicaneur, tricheur,euse, v. trichaire » TdF

chicanar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, chicaner, tromper au jeu, tricher ; contredire, contrarier, préoccuper » TdF. « chicanar » (fr.) : v. cavilhejar - falsejar - enrambolhar.

chicanariá nf, cf Ubaud Dicort : « chicanerie, v. cavilhariá » (v. TdF)

chicanejar v, cf Ubaud Dicort : « ergoter, pointiller » TdF

chicaneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite chicane, tricherie ; ergoteur, tricheur au jeu » TdF

chicanièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « chicanier, ière » TdF ; « chicaneur, -euse » (Laus)

chicanós, -osa adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a trait à la chicane, artificieux, captieux, euse, chicanier, ière » TdF

chicar 1 v intr, cf Ubaud Dicort : « v intr, babiller comme les oiseaux nommés chics ; se dit aussi du cri de la grive ; jaser, caqueter » (v. TdF ‘chica 1’)

chicar 2 (v. tr.) : papar ; beure de còp ; romiar de tabat. (v. TdF ‘chica 2’)

chicariá nf, cf Ubaud Dicort : « caquet de certains oisaux ; volière de petits oiseaux ; les oiseaux qui font chic en chantant » TdF ‘chicarié’

chicarròt nm, cf Ubaud Dicort : « pétard d’argile, calotte d’argile ou de boue que les enfants font claquer en la lançant contre une pierre ; canonnière de sureau » TdF

chicat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « mâché, mangé ou bu ; excellent, ente, exquis, ise » TdF jos ‘chica 2’

chicatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de manger, de chiquer » TdF ‘chicage’

chica-tot-pur nm, cf Ubaud Dicort : « ivrogne » TdF ‘chico-tout-pur’

chicaudon nm, cf Ubaud Dicort : « petite lessive ; petit coup de vin » TdF

chicha nf, cf Ubaud Dicort : « vieux sou, pièce fausse » TdF suppl

chichar (v. intr.e tr.) [veire chicar 1 (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘chica 1’ e jos ‘chichar 1)] : fiular per enganar un aucèl e lo trapar.

chichara (avara) adj f, cf Ubaud Dicor : « personne chiche », v. avaràs ». (v. TdF jos ‘chicharro’)

Lo sol don que m’a fach la chichara natura. (v. TdF)

chichariá nf : lésinerie, avarice » (v. TdF jos ‘chicharié’)

chicharon 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « méticuleux, euse, mesquin, ine, chiche, v. avaron, chichon 4 » (v. TdF ‘chicharou 2’)

chicharon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « courtilière, taupe-grillon » TdF ‘chicharou 1’

chicharra nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : gròssa cigala verda.

chiche, -cha adj e n, cf Ubaud Dicort : « chiche, avare, v. avariciós, sarrat 2 » (v. TdF ‘chiche 2’)

 

 

chichet 1 nm : fiuladís per enganar un aucèl e lo trapar ; narcís de pels prats. (Narcissus pseudo-narcissus)

chichet 2, -a n (v. Ubaud Dicort) : « petit chien, petite chienne » TdF jos ‘chichet 2’

chichi nm, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin pour désigner les oiseaux, les insectes ; espèce de petit oiseau, v. cici ; oiselet » TdF ‘chichi 1’

chichi fregit nm, cf Ubaud Dicort : « oiselet frit, personne qui vit dans la gêne, petit rentier » TdF jos ‘chichi 1’

Es de chichis fregits¸ce sont des gens insignifiants, sans vice ni vertu. (v. TdF)

chichilimòchi nm, cf Ubaud Dicort : « mascaron, masque grotesque, tête grimaçante » TdF

chichin nm, cf Ubaud Dicort : « t. de joueur, ruse, tricherie » TdF

chichinós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « tricheur, euse » TdF

chichi-panpan nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du son du tambourin accompagné du galoubet » TdF

chichirí nm, cf Ubaud Dicort : « pitpit, alouette des buissons, v. cici ; alouette des prés » (v. TdF)

chichitar v [v. chichi] : (piutar), cf Ubaud Dicort. (v. chicar 1)

chichomèia [veire chauchimèia, cf Ubaud Dicort] nf : mescladissa de mangisca o de vins.

chichon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « résidu du lard fondu » TdF ‘chichon 1’

chichon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, le lait » TdF ‘chichou’

chichon 3, -a n (v. Ubaud Dicort) : « petit chien, petite chienne » (v. TdF jos ‘chichoun 3)

chichon 4, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « un peu chiche, parcimonieux, méticuleux, euse, tâte-poule » TdF ‘chichoun 2’

chichonariá nf, cf Ubaud Dicort : « lésinerie » TdF

chichonejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui lésine, qui marchande » TdF

chichonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être chiche, lésiner » TdF

chichonet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « lésineux, vétilleux, méticuleux, euse, mesquin, ine » TdF

chichorla : chinchorla / ortolan (Emberiza hortulana) (v. chinchorla)

Enfant de chichorla, chiche, ladre. (v. TdF ‘chinchourlo’)

chichòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite, v.pichòta ; petite chienne, v. chicheta » (v. TdF)

chic-joanet de la tèsta negra nm, cf Ubaud Dicort : « bruant crocote, emberiza melanocephala, oiseau » TdF ‘chi-jouanet...’

chic-mostacha nm, cf Ubaud Dicort : v. chic bartassièr. (v. TdF jos ‘chi-bartassié’)

chicola 1 nf, cf Ubaud Dicort : « panier dans lequel on met les cartes à jouer, les jetons et les fiches ; renvi » TdF

chicola 2 nf, cf Ubaud Dicort : « micocoule, espèce de fruit, v. fanabrega » (v. TdF ‘chicoulo 2’)

chicòla 1 nf, cf Ubaud Dicort : « coup de vin, rasade de vin pané » TdF ‘chicolo 1’

chicòla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « chatouillement » TdF ‘chicolo 2’ ; « coup, petite blessure, écorchure » TdF suppl

chicolar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, boire du vin pané, boire avec délices, siroter » TdF ‘chicoula 2’

chicolar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, agacer, chatouiller, faire payer, v. cotigar » (v. TdF ‘chicoula 1’)

chicolet / chicolon nm, cf Ubaud Dicort : « très petit coup de vin, doigt de vin, gorgée » TdF jos ‘chicoulet’

chicolum nm, cf Ubaud Dicort : « agacement, chatouillement » TdF

chicon 1 nm : laitugard (mena de lachuga romana)

chicon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petite quantité, fragment, zest » TdF ‘chicoun 2’

chicon 3 nm, cf Ubaud Dicort : « petit chien, v. chichon 3 » (v. TdF ‘chicou’)

chiconejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, chicoter, v. chicotar 2 ; chiquer du tabac » (v. TdF)

« chicorèia » (l .p.) : gravèl. v. cicorèia jauna, e cicorèa, cf Ubaud Dicort.

Una ensalada de « chicorèia » (l.p.)

chicòt nm, cf Ubaud Dicort : « chicot, v. dentilhon ; argot, picot, v. benc ; pointillerie, v. cavilhariá ; petite quantité, v. brigon » (v. TdF)

chicotadura nf, cf Ubaud Dicort : « déchiqueture, taillade » TdF

chicotaire, -aira [~ -airitz] adj e n / chicotejaire, -a (abs. Dicort) : « pointilleux, euse » ; persona tròp minimosa. (v. TdF jos ‘chicoutaire)

chicotar 1 [ / chicotejar] (v. tr.) : « déchiqueter », entalhar lo fustam per i far prene lo plastre. (v. TdF jos ‘chicouta’)

chicotar 2 / chicotejar (v. tr. e intr.) : cavilhejar ; molestar.

chicotar (se) v pron : « se pointiller, se disputer » TdF jos ‘chicouta’

chicotariá nf, cf Ubaud Dicort : « pointillerie, picoterie ; petite partie, chose de peu de valeur, minutie » TdF

chicotatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de déchiqueter » TdF ‘chicoutage’

chicotejar v : v. chicotar.

chic-perditz nm, cf Ubaud Dicort : « proyer, emberiza miliaria, (Lin.), oiseau » TdF ‘chi-perdis’

chicre : quicòm que val pas res ; quicòm d'amargant.

Val pas un chicre : val pas res per res.

chif : tap / caussanèl / gres / sistre.

chifèrn nm, cf Ubaud Dicort : « cerf-volant, insecte à longues cornes, v. banard 2, vaca » (v. TdF)

chifèrna nf, cf Ubaud Dicort : « cerf-volant femelle, v. vaca » (v. TdF)

chifla / chiflariá : escarniment / trufariá.

chiflaire, -aira [~ -airitz] adj e n : trufaire, -a.

chiflar (v. tr. e intr.) : escarnir q.q. ; se trufar.

chiflariá nf : v. chifla.

chifle nm, cf Ubaud Dicort : « mot piquant » TdF

chiflet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « moqueur, railleur » TdF

chifra nf : signes de calcul (0, 1, 2, 3, 4, 5 , 6, 7, 8, 9) ; nombre ; calcul. (v. TdF ‘chifro’)

chifrable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « chiffrable » (Per Noste)

chifraire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « chiffreur, calculateur, arithméticien » TdF

chifrar (v. tr. e intr.) : numerar (R. IV, 347) ; calcular ; soscar ; se despieitar.

Aquò me fa chifrar : aquò me fa soscar.

chifratge nm, cf Ubaud Dicort : « action de chiffrer, supputation » TdF

chifrejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « sorte de comptable, de gratte-papier » (Palay)

chifrejar v, cf Ubaud Dicort : « fréquentatif de chifrar » (Palay)

chifrèsta nf : ensemble de chifras, calcul embrouillé » TdF.

chifretejar v, cf Ubaud Dicort : « faire un travail de chiffres sans grande importance » (Palay)

chifrí nm, cf Ubaud Dicort : « onomatopée du cri de la caille » TdF

chiita ~ shiita (< arab) adj e : v. shiita

chilen, -a adj, v. Ubaud Dicort Errata web : « chilien, enne » (v. çai jos)

Chile n pr m, cf Ubaud Dicort : « Chili » (Lèbre)

chima nf, cf Ubaud Dicort : « boisson, de quoi boire » TdF ‘chimo’

chimada : beguda.

chimaina : trava (pèça de fust per manténer las ridèlas)

chimaire 1, -aira [~ -airitz] adj e n : beveire, -a ; pintonejaire, -a.

chimaire 2 (fonhaire), -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « boudeur, -euse » (Sèrras-Ess.) (v. chimar 2)

chimalha : bevenda.

chimar 1 (v. tr. e intr.) : flairar una nolor / sangbeure ; beure glop per glop ; beure en salivejant ; vinar ; gotejar / glopejar ; trescolar ; far de poire ; rajar de poire  (v. Alibert e TdF jos ‘gima’) ;

Chimar un veironelat d'aperitiu.

chimar 2 (v. intr.) : còire un brave brieu, « rester trop sur le feu » ; còire doçamenton ; « bouder, v. fonhar » (v. TdF ‘chima 2’)

chimarra 1 nf, cf Ubaud Dicort : « grand flacon » TdF ‘chimarro 1’

chimarra 2 nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘chimarro 2’) : vestit de magistrat (R. IV, 117).

chimarradura : garniment / adornament.

chimarraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fa de chimarradura.

chimarrar (v. tr.) : garnir / adornar ; mascarar.

Lo cèl es chimarrat de nivols negras.

chimarratge : accion o resulta d'adornar ; accion o resulta de mascarar.

chimarròta nf, cf Ubaud Dicort : « bouteille » TdF

chimbala nf, cf Ubaud Dicort : v. cimbala [cimbal]. (v. TdF jos ‘cimbalo’)

chimena nf, cf Ubaud Dicort : « amante, maîtresse » (v. TdF)

chimenèia (del fr. cheminée) [veire cheminièira, cf Ubaud Dicort] nf : tudèl per evacuar lo fum d'un fogal ; fornèl ; airal dins un ostal que i se fa fuòc. (v. TdF ‘chamineio’)

« chimèra » e derivats (fr.) : v. quimèra.

chimerlar (v. tr.) : téner flairada una nolor.

« chimia » e derivats : v. quimia.

« chimicar » : v. gemegar e gemicar, cf Ubaud Dicort.

chimpa nf : èime ; adreça / biais de far.

De chimpa / en chimpa : del bon biais.

chimpanzé nm, cf Ubaud Dicort : « chimpanzé » (Rapin)

chimpar (v. tr.) (Alibert) : trempar dins d'aiga, de vin, de salsa... ; immergir ; salsejar.

chimpar (se) : se trempar dins l'aiga ; s'immergir.

chimporlar (Alibert) [veire champorlar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : patolhar.

chimporlejar [veire champorlejar] (v. intr.) : téner chimporlat ; metre en desòrdre.

chin nm (R. VI, 140), china nf (leng. orient., prov.) , cf Ubaud Dicort : gos, gossa / can, canha.

chin blau nm, cf Ubaud Dicort : « requin bleu, poisson de mer » TdF ‘chin-blu’

chin de fusil : gosset de fusil.

chin de mar : can de mar / granda rosseta (mena de peis) (Squalus canicula)

chin tais (abs. Dicort) : tais morre de chin (mamifèr plantigrad omnivòr). (v. chin-tais)

china 1 nf : « chienne, lice, v. canha ; femme avare ou dévergondée, v. gorrina » (v. TdF ‘chino 1’)

china 2 nf : brumada ; nèbla / neblada.

china 3 (trufariá, a Carnaval) nf, cf Ubaud Dicort (v. chinar 6) : « raillerie carnavalesque » (Sèrras-Ess.)

China : nom de país d'Asia.

chinada 1 nf, cf Ubaud Dicort (v. china) : « portée d’une chienne, v. cadelada ; action basse, lâcheté, vilenie » (v. TdF ‘chinado 1’)

chinada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « petite pluie, v. posquinada » (v. TdF ‘chinado 2’)

chinalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « chiens en général, race canine » TdF ‘chinaio’

chinar 1 (v. intr.) : far pròva de coardiá ; racar ; recuolar ; sangnar del nas.

chinar 2 (v. tr.) (TdF ‘china 3’ ; abs. Dicort) : desruscar lo cambe ; desruscar una branca.

chinar 3 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, chienner, mettre bas » TdF ‘china 1’

chinar 4 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chiner une étoffe, moirer comme à la Chine » TdF ‘china 4’

chinar 5 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bruiner » TdF ‘china 5’

chinar 6 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, parler incognito en temps de Carnaval (Aude) » (Laus)

chinareda : ardada de cans ; tropelada de paucvals.

chinariá nf / chinassariá (v. chinassariá) : gossalha / los cans en general ; « canaille ; poursuite cynique, poursuite d’une femme par plusieurs amoureux, en style burlesque » TdF ‘chinarié’

chinàs nm, chinassa nf : canhàs, -assa.

chinassariá nf, cf Ubaud Dicort : v. « amas de chiens ; libertinage cynique, v. gorrinitge » TdF

chinatièr nm, cf Ubaud Dicort : « paillard, cynique, amoureux comme un chien » TdF

chinaton nm, cf Ubaud Dicort : « tout petit chien, petite chienne » TdF

chinca-chanca adv, cf Ubaud Dicort : « de ci de là, en se dandinant, en boîtant, d’une manière tortueuse » (v. Palay ‘chincou-chàncou’)

chincha 1 (f.) [nm o nf  (v. Ubaud Dicort e TdF ‘chincho 1’)] : « bohémien », boèmia (v. TdF) ; marca de mesprètz e de desfís :

Far la chincha : se tustar jol barbòt amb lo ponh. (Alibert)

chincha 2 nf, cf Ubaud Dicort : « chapeau-chinois, instrument de musique ; espèce de jeu » TdF ‘chincho 2’

Batre la chincha, jouer du chapeau chinois ; être dans la misère. (v. TdF)

chincha-merlincha nm : « parties naturelles, particulièrement celles de la femme, en style grivois » (v. TdF) ; « sexe de l’homme » (Lexic M. Roqueta ; e v. Alibeu Amour courtois et libertinage, p. 49)