|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
chaupinar 1 (v. intr.) (v. Alibert jos ‘chaupir’) : patolhar / chimporlar. chaupinar 2 / chaupicar / chaupilhar [veire caupilhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : freq. de chaupir, « fouler aux pieds, fouler un champ cultivé ; presser, froisser, chiffonner ; écharper, écerveler, prendre aux cheveux ; obséder » (v. TdF jos ‘chaupina’). chaupinatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de fouler aux pieds, de se harpailler ;
bousillage » TdF ‘chaupinage’ chaupir [veire caupir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : somsir / caucar / pompir ; marchar sus pès de q.q. ; carpinhar ; corroçar ; malmenar. v. caupir. chaupir [veire caupir] (se) v pron : doblet de se caupir ; se carpinhar. « chaupre » : v. caber. chaurada nf, cf Ubaud Dicort :
« touffeur, chaleur étouffante » TdF chaurar (v. tr.) : escalfar ; assucar de calor. chaurar (se) : s'escalfar ; èsser assucat, -ada de calor. chaurat, -ada : escalfat, -ada ; assucat, -ada de calor. chaurèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « farouche, ombrageux,
euse » TdF suppl chaurelhada nf, cf Ubaud Dicort :
« action de prendre l’air » TdF jos ‘eissaurado’ chaurelhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui écoute, curieux, euse, indiscret,
ète » TdF jos
‘chaurihaire’ chaurelhar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr e tr, chauvir des oreilles, dresser
l’oreille, écouter attentivement ; surveiller,
guetter ; cajoler, choyer » TdF jos ‘chauriha’ chaurimar (v. tr. ) : bajanar, perbolir, blanquir los legums. chaurimar (se) : se marcir a causa del caud. chaurir (v. tr. e intr.) : bajanar / chaurimar. v. chaurimar. chaurit 1, -ida : bajanat, -ada / perbolit, -ida / blanquit, -ida. chaurit 2 (subs. m.) : tarrabastal / sarrabastal / bataclan. « chausida » : v. causida. chautar (se) [ ~ chautir (se)] v pron
, cf Ubaud Dicort (doblet popular de caler, bravament utilizat
en l.p) v. jos caler : se preocupar ; téner a
quicòm
(v. TdF jos ‘chauta’) « Me'n chauti pas » : aquò me ditz pas / me'n viri. « Me'n chauti » : aquò me ditz. [o al contrari : « cela m’est indifférent » (v. Palay e Mouly Esping p. 239)] chautrassa / chautrinassa nf, cf Ubaud Dicort : « vilaine guenipe, femme
perdue, salope » » TdF jos ‘chautrinasso’ chautrin, -a adj : grolassièr, -ièira ; persona de marrida vida. chautrina nf, cf Ubaud Dicort :
« guenipe, souillon » TdF chautrinar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, bousiller,
tripoter, farfouiller, v. bosilhar » (v. TdF) chautrinassa nf : v. chautrassa. chauvin, -a (< fr.) adj e n , cf Ubaud Dicort : « chauvin, -e » (v. Faure e. Rapin). « chauvin » (fr.) : v. cocardièr. chauvinisme
nm, cf Ubaud Dicort :
« chauvinisme » (Rapin) chauvinista
n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « chauvin » (Rapin, Basic) chaval 1 nm, cf Ubaud Dicort : « cheval ; enchevêtrement du fil sur le dévidoir ; ados de terre élevé entre deux rangées de vigne ; fourchette d’une volaille ; homme dur, robuste et grossier » (v. TdF jos ‘chivau’). « chaval » - « chival » : v. caval. chaval ! 2 interj, cf Ubaud Dicort :
« sapristi ! » (Brun Glossari
Oc-Fr) chaval de boçut ! loc
interj, cf Ubaud Dicort : « ça alors ! par
exemple ! » (Brun Glossari
Oc-Fr) chavalet ! interj, cf Ubaud Dicort : « par
exemple ! » (Brun Glossari
Oc-Fr). (v. chaval 2) chavalon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit cheval » TdF jos ‘chivalot’ chavana : nivolàs ; ventada d'auratge ; pluèja d'auratge ; espet de colèra. chavanar (v. impers.) : castelejar / èsser a l'auratge (temps) chavanariá : temps auratjós. chavanassa : gròs auratge. chavanejar (v. impers.) : frequentatiu de chavanar. chavanós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « orageux, euse, v. achavanit » TdF suppl chèc 1 nm (angl.) : òrdre de pagament bancari. chèc 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tchèque »
(Laus, Basic). chècha nm, cf Ubaud Dicort :
« taloche, coup d’arrière-main au jeu de mail ;
supplément, chose par-dessus ; morceau, lopin » (v. TdF jos ‘chèchi’) chechon : demai / suplement ; sofla / soflet / calòta. «
check » (angl.) (tʃek) : stòp (angl.) / verificacion / contraròtle. « check-list » (angl.) (tʃek ‘list) : verificacion sistematica (aeronautica,
aviacion) « check-point » (angl.) (tʃek ‘pɔint) : stòp per verificacion sistematica. « check-up » (check-up nm) (angl.) (tʃek
‘ʌp) :
examèn medical sistematic. cheic (dignitari arab) nm,
cf Ubaud Dicort : « cheik » (Laus) chelèm nm, cf Ubaud Dicort :
« chelem » (Sèrras) cheminièira nf, cf Ubaud Dicort : « cheminée [v. chaminèia] ; t. de marine, trou carré par où passe un mât de hune ; pièce d’un fusil » TdF jos ‘chaminèio’. « cheminièira / chemenèia / chiminièira / chuminièira » : v. chimenèia - chaminèia – caminada [los 6, veire cheminièira, cf Ubaud Dicort]. cheminieirassa nf, v. Ubaud Dicort Errata web : (v. cheminièira) chenèc / chenecum nm, cf Ubaud Dicort :
« consomption d’une personne ou d’un
arbre » TdF jos
‘chenecun’ chenecaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui dessèche » TdF suppl chenecar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, tomber en chartre, en consomption, se
chêmer » TdF ‘chenequia’ ; « v tr,
dessécher » TdF suppl chenecum nm : v. chenèc. chequièr : quasernet de chècs. chèra nf, cf Ubaud Dicort :
« chère, ce que l’on mange, v. mangilha » (v. TdF ‘chèro’) Faire
chèra, se régaler, faire
fête, faire caresse. (v. TdF) cherescle, -cla adj, cf Ubaud Dicort : « grêle, fluet, ette,
délicat, ate » TdF cherli nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de marine¸ bouts de cordes propres à
amarrer » TdF cherma nf, cf Ubaud Dicort :
« grande barque d’Alexandrie, gréée à
antenne et portant deux mâts » TdF chèrra nf : v. chèrre. cherrar (v. tr.) : espandir lo fems de feda. cherrat nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), cherrada (abs. Dicort) : camp femat amb de fems de feda ; tèrra femada amb de fems de feda. chèrre / chèrri nm [~ chèrra nf], cf Ubaud Dicort : fems de feda. chèster nm : (formatge), cf Ubaud Dicort,
« chester » chèstre : airal incult ; truca magra ; puèg magre. chic 1 ! (onom.) : crida del verdièr. chic 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« bruant, genre d’oiseaux, v. ciga » (v. TdF ‘chi’) chic bartassièr nm, cf Ubaud Dicort : « bruant fou, emberiza cia (Lin.),
oiseau » TdF ‘chi-bartassié’ chic cendrós nm, cf Ubaud Dicort : v. chic
bartassièr. (v. TdF jos
‘chi-bartassié’) chic chinés nm, cf Ubaud Dicort :
v. chic de palun. (v. TdF jos ‘chi-de palun’) chic d’Auvèrnhe nm, cf Ubaud Dicort : v. chic
bartassièr. (v. TdF jos
‘chi-bartassié’) chic d’avaus nm, cf Ubaud Dicort : « fauvette d’hiver,
oiseau » (v. TdF ‘chi-d’avaus’) chic de canièr nm, cf Ubaud Dicort :
v. chic de palun. (v. TdF jos ‘chi-de palun’) chic de Mitilèna nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de bruant, emberiza
lesbia (Lin.), oiseau qui tire son nom de Mitylène,
capitale de l’île de Lesbos, dont les habitants le nourrissent en
cage parce qu’il avertit les poules, à l’approche des
oiseaux de proie » TdF ‘chi-de-Metelin’ chic de palun nm, cf Ubaud Dicort :
« bruant des roseaux, emberiza schoeniclus (Lin.),
oiseau » TdF ‘chi-de-palun’ chic de sanha nm, cf Ubaud Dicort : v. chic
de palun. (v. TdF jos ‘chi-de palun’) chic farnós nm, cf Ubaud Dicort : v. chic
bartassièr. (v. TdF jos
‘chi-bartassié’) chic 3 (faire -) loc v, cf Ubaud Dicort :
« rater, en parlant d’une arme à
feu ». (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘chi’) Las cambas
me fan chic, les jambes
fléchissent sous moi.
(v. TdF) chic 4 (subs. m.) : trocilhon ; un pauquet. Un chic de vin. Lo chic, ce que les marchands donnent par-dessus. (v. TdF jos ‘chic’) Chic
a chic¸
peu à peu. Al cap d’un chic, un peu après. (v. Ubaud Dicort e TdF) chic 5, -a (adj.) (L. 76) : pichonèl, -a. (v. TdF ‘chic’) chica 1 (feme del chic
2) nf, cf Ubaud Dicort : « caquet, babil, v. charra ; femelle du bruant de
haie ; chiquenaude » (v. TdF
‘chico 1’) chica marina nf, cf Ubaud Dicort :
« bruant fou, oiseau en Languedoc, v. chic cendrós » (v. TdF ‘chico-marino’) chica 2 nf : trocilhon ; A chicas e micas : pauc a pauc. Cercar chicas e micas : molestar (R. IV, 247), « ennuyer, importuner » (Alibert). Far chicas e micas : capitar pas. chica 3 nf (v. Alibert) : vaca ; chica 4 nf : mangisca e bevenda (v. Alibert) ; « chique de tabac, mâchicatoire ; cocon peu fourni en soie et sans consistance, la soie qui en provient » (v. TdF ‘chico 2’). chicada nf : « ramage de certains oiseaux, caquet,
babil » (v. chicar 1) ; mangisca ; regalèmus ; bafral
(l.p.) ; « tabac chiqué [v. chicar
2] » (v. TdF) chica-chiquet (abs. Dicort) : pauc a pauc. (v. chiquet a
chiquet) chicaire, -aira n : manjaire, -a ; persona que rómia de tabat ; « nm, babillard ; appeau, appelant ; chasseur au pipeau ; lutjan, poisson de mer ; souteneur de mauvais lieu » (v. TdF). chicalha nf sing, cf Ubaud Dicort :
« mangeaille ; mauvais cocons » (v. TdF jos ‘chicaio’), « nourriture grossière, mais
abondante »
(Palay) chicalhar v, cf Ubaud Dicort :
(v. chicalha) chicamelha nf, cf Ubaud Dicort :
« basse viande, mauvaise viande » (v. TdF ‘chicomèio’) chicana 1 (disputa) nf,
cf Ubaud Dicort : « querelle [v.
chicanejar e jos chicanar] » (Sèrras-Ess.) chicana 2 nf : « chicane,
tricherie au jeu, v. cavilha, tòrt ; lieu où
l’on joue aux boules, quand le terrain n’est pas uni ;
défaut, vice rédhibitoire d’une bête à
vendre, v. deca ; plaie, blessure, v. plaga ;
difficulté, simagrée, façon, v. contorn » (v. TdF) chicanaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« chicaneur, tricheur,euse, v. trichaire » TdF chicanar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, chicaner, tromper au jeu,
tricher ; contredire,
contrarier, préoccuper »
TdF. « chicanar » (fr.) : v. cavilhejar - falsejar - enrambolhar. chicanariá nf, cf Ubaud Dicort : « chicanerie, v. cavilhariá » (v. TdF) chicanejar v, cf Ubaud Dicort :
« ergoter, pointiller »
TdF chicaneta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite chicane, tricherie ; ergoteur, tricheur au
jeu » TdF chicanièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« chicanier, ière » TdF ;
« chicaneur, -euse » (Laus) chicanós, -osa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« qui a trait à la chicane, artificieux, captieux, euse,
chicanier, ière » TdF chicar 1 v intr, cf Ubaud Dicort :
« v intr, babiller comme les oiseaux nommés chics ;
se dit aussi du cri de la grive ; jaser, caqueter » (v.
TdF ‘chica 1’) chicar 2 (v. tr.) : papar ; beure de còp ; romiar de tabat. (v. TdF ‘chica 2’) chicariá nf, cf Ubaud Dicort : « caquet de certains
oisaux ; volière de petits oiseaux ; les oiseaux qui font chic
en chantant » TdF ‘chicarié’ chicarròt nm, cf Ubaud Dicort : « pétard
d’argile, calotte d’argile ou de boue que les enfants font
claquer en la lançant contre une pierre ; canonnière de
sureau » TdF chicat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« mâché, mangé ou bu ; excellent, ente,
exquis, ise » TdF jos
‘chica 2’ chicatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de manger, de chiquer » TdF ‘chicage’ chica-tot-pur nm, cf Ubaud Dicort :
« ivrogne » TdF ‘chico-tout-pur’ chicaudon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite lessive ; petit coup de vin » TdF chicha nf, cf Ubaud Dicort :
« vieux sou, pièce fausse » TdF suppl chichar (v. intr.e tr.) [veire chicar 1 (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘chica 1’ e jos ‘chichar 1)] : fiular per enganar un aucèl
e lo trapar. chichara (avara) adj f, cf Ubaud Dicor : « personne
chiche », v. avaràs ».
(v. TdF
jos
‘chicharro’) Lo sol don
que m’a fach la chichara natura.
(v. TdF) chichariá nf :
lésinerie, avarice » (v. TdF jos ‘chicharié’) chicharon 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « méticuleux, euse, mesquin,
ine, chiche, v. avaron, chichon 4 » (v. TdF ‘chicharou 2’) chicharon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « courtilière,
taupe-grillon » TdF ‘chicharou 1’ chicharra nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : gròssa cigala verda. chiche, -cha adj e n, cf Ubaud Dicort : « chiche,
avare, v. avariciós, sarrat 2 » (v. TdF ‘chiche 2’) |
|
chichet 1 nm : fiuladís per enganar un aucèl e lo trapar ; narcís de pels prats. (Narcissus pseudo-narcissus) chichet 2, -a n (v. Ubaud Dicort) :
« petit chien, petite chienne » TdF jos
‘chichet 2’ chichi nm, cf Ubaud Dicort :
« t. enfantin pour désigner les oiseaux, les insectes ; espèce de petit
oiseau, v. cici ; oiselet » TdF ‘chichi 1’ chichi fregit nm, cf Ubaud Dicort :
« oiselet frit, personne qui vit dans la gêne, petit
rentier » TdF jos
‘chichi 1’ Es de
chichis fregits¸ce sont des gens
insignifiants, sans vice ni vertu. (v. TdF) chichilimòchi nm, cf Ubaud Dicort : « mascaron, masque grotesque,
tête grimaçante » TdF chichin nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de joueur, ruse, tricherie » TdF chichinós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « tricheur, euse » TdF chichi-panpan nm, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée du son du tambourin accompagné du
galoubet » TdF chichirí nm, cf Ubaud Dicort : « pitpit, alouette des
buissons, v. cici ; alouette des prés » (v. TdF) chichitar v
[v. chichi] :
(piutar), cf Ubaud Dicort.
(v. chicar 1) chichomèia [veire chauchimèia, cf Ubaud Dicort] nf : mescladissa de mangisca o de vins. chichon 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« résidu du lard fondu » TdF ‘chichon 1’ chichon 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« t. enfantin, le lait » TdF ‘chichou’ chichon 3, -a n (v. Ubaud Dicort) : « petit chien, petite
chienne » (v. TdF jos ‘chichoun 3’) chichon 4, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « un peu
chiche, parcimonieux, méticuleux, euse, tâte-poule » TdF ‘chichoun 2’ chichonariá
nf, cf Ubaud Dicort :
« lésinerie » TdF chichonejaire,
-aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui lésine, qui marchande » TdF chichonejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, être chiche, lésiner » TdF chichonet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« lésineux, vétilleux, méticuleux, euse,
mesquin, ine » TdF chichorla : chinchorla / ortolan (Emberiza
hortulana) (v. chinchorla) Enfant de
chichorla, chiche, ladre. (v. TdF ‘chinchourlo’) chichòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite, v.pichòta ; petite chienne, v. chicheta » (v. TdF) chic-joanet de la tèsta negra nm, cf Ubaud Dicort : « bruant crocote, emberiza
melanocephala, oiseau » TdF ‘chi-jouanet...’ chic-mostacha nm, cf Ubaud Dicort :
v. chic bartassièr. (v. TdF jos ‘chi-bartassié’) chicola 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« panier dans lequel on met les cartes à jouer, les jetons
et les fiches ; renvi » TdF chicola 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« micocoule, espèce de fruit, v. fanabrega » (v. TdF ‘chicoulo 2’) chicòla 1 nf, cf Ubaud Dicort : « coup
de vin, rasade de vin pané » TdF ‘chicolo
1’ chicòla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « chatouillement » TdF ‘chicolo 2’ ;
« coup, petite blessure, écorchure » TdF suppl chicolar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, boire du vin pané, boire avec délices, siroter »
TdF ‘chicoula 2’ chicolar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, agacer, chatouiller, faire payer, v. cotigar »
(v. TdF ‘chicoula 1’) chicolet / chicolon nm, cf Ubaud Dicort : « très petit coup de
vin, doigt de vin, gorgée »
TdF jos ‘chicoulet’ chicolum nm, cf Ubaud Dicort :
« agacement, chatouillement » TdF chicon 1 nm : laitugard (mena de lachuga romana) chicon 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« petite quantité, fragment, zest » TdF ‘chicoun 2’ chicon 3 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit chien, v. chichon 3 » (v. TdF ‘chicou’) chiconejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, chicoter, v. chicotar 2 ; chiquer du tabac » (v. TdF) « chicorèia » (l .p.) : gravèl. v. cicorèia jauna, e cicorèa, cf Ubaud Dicort. Una ensalada de « chicorèia » (l.p.) chicòt nm, cf Ubaud Dicort :
« chicot, v. dentilhon ; argot, picot, v. benc ;
pointillerie, v. cavilhariá ; petite quantité, v. brigon » (v. TdF) chicotadura nf, cf Ubaud Dicort :
« déchiqueture, taillade » TdF chicotaire, -aira [~ -airitz] adj e n / chicotejaire, -a (abs. Dicort) : « pointilleux, euse » ; persona tròp minimosa. (v. TdF jos ‘chicoutaire) chicotar 1 [ / chicotejar] (v. tr.) : « déchiqueter », entalhar lo fustam per i far prene lo plastre. (v. TdF jos ‘chicouta’) chicotar 2 / chicotejar (v. tr. e intr.) : cavilhejar ; molestar. chicotar (se) v pron : « se pointiller, se
disputer » TdF jos
‘chicouta’ chicotariá nf, cf Ubaud Dicort : « pointillerie,
picoterie ; petite partie, chose de peu de valeur, minutie » TdF chicotatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de déchiqueter » TdF ‘chicoutage’ chicotejar v : v. chicotar. chic-perditz nm, cf Ubaud Dicort :
« proyer, emberiza miliaria, (Lin.), oiseau » TdF ‘chi-perdis’ chicre : quicòm que val pas res ; quicòm d'amargant. Val pas un chicre : val pas res per res. chif : tap / caussanèl / gres / sistre. chifèrn nm, cf Ubaud Dicort :
« cerf-volant, insecte à longues cornes, v. banard 2,
vaca » (v. TdF) chifèrna nf, cf Ubaud Dicort : « cerf-volant femelle, v. vaca » (v. TdF) chifla / chiflariá : escarniment / trufariá. chiflaire, -aira [~ -airitz] adj e n : trufaire, -a. chiflar (v. tr. e intr.) : escarnir q.q. ; se trufar. chiflariá nf :
v. chifla. chifle nm, cf Ubaud Dicort :
« mot piquant » TdF chiflet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « moqueur,
railleur » TdF chifra nf : signes de calcul (0, 1, 2, 3, 4, 5 , 6, 7, 8, 9) ; nombre ; calcul. (v. TdF ‘chifro’) chifrable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « chiffrable » (Per Noste) chifraire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« chiffreur, calculateur, arithméticien » TdF chifrar (v. tr. e intr.) : numerar (R. IV, 347) ; calcular ; soscar ; se despieitar. Aquò me fa chifrar : aquò me fa soscar. chifratge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de chiffrer, supputation » TdF chifrejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« sorte de comptable, de gratte-papier » (Palay) chifrejar v, cf Ubaud Dicort :
« fréquentatif de chifrar » (Palay) chifrèsta nf : ensemble de chifras, calcul embrouillé » TdF. chifretejar v, cf Ubaud Dicort :
« faire un travail de chiffres sans grande importance » (Palay) chifrí nm, cf Ubaud Dicort :
« onomatopée du cri de la caille » TdF chiita ~ shiita (< arab) adj e n : v. shiita chilen, -a adj, v. Ubaud Dicort Errata web :
« chilien, enne » (v. çai jos) Chile n pr m, cf Ubaud Dicort :
« Chili » (Lèbre) chima nf, cf Ubaud Dicort :
« boisson, de quoi boire » TdF ‘chimo’ chimada : beguda. chimaina : trava (pèça de fust per manténer las ridèlas) chimaire 1, -aira [~ -airitz] adj e n : beveire,
-a ; pintonejaire, -a. chimaire 2 (fonhaire), -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « boudeur,
-euse »
(Sèrras-Ess.) (v. chimar 2) chimalha : bevenda. chimar 1 (v. tr. e intr.) : flairar una nolor /
sangbeure ; beure glop per glop ; beure en salivejant ; vinar ; gotejar
/ glopejar ; trescolar ; far de poire ; rajar de poire (v. Alibert e TdF jos
‘gima’) ; Chimar un veironelat d'aperitiu. chimar 2 (v.
intr.) : còire un
brave brieu, « rester trop sur le
feu » ; còire doçamenton ;
« bouder, v. fonhar »
(v. TdF ‘chima 2’) chimarra 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« grand flacon » TdF ‘chimarro 1’ chimarra 2 nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘chimarro 2’) : vestit de magistrat (R. IV, 117). chimarradura : garniment / adornament. chimarraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fa de chimarradura. chimarrar (v. tr.) : garnir / adornar ; mascarar. Lo cèl es chimarrat de nivols negras. chimarratge : accion o resulta d'adornar ; accion o resulta de mascarar. chimarròta nf, cf Ubaud Dicort : « bouteille » TdF chimbala nf, cf Ubaud Dicort :
v. cimbala [cimbal]. (v. TdF jos ‘cimbalo’) chimena nf, cf Ubaud Dicort :
« amante, maîtresse » (v. TdF) chimenèia (del fr. cheminée) [veire cheminièira, cf Ubaud Dicort] nf : tudèl per evacuar lo fum d'un fogal ; fornèl ; airal dins un ostal que i se fa fuòc. (v. TdF ‘chamineio’) « chimèra » e derivats (fr.) : v. quimèra. chimerlar (v. tr.) : téner flairada una nolor. « chimia » e derivats : v. quimia. « chimicar » : v. gemegar e gemicar, cf Ubaud Dicort. chimpa nf : èime ; adreça / biais de far. De chimpa / en chimpa : del bon biais. chimpanzé nm, cf Ubaud Dicort : « chimpanzé » (Rapin) chimpar (v. tr.)
(Alibert) : trempar dins d'aiga, de vin, de salsa... ; immergir ;
salsejar. chimpar (se) : se trempar dins l'aiga ; s'immergir. chimporlar (Alibert) [veire champorlar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : patolhar. chimporlejar [veire champorlejar] (v. intr.) : téner chimporlat ; metre en desòrdre. chin nm (R. VI, 140), china nf (leng. orient., prov.) , cf Ubaud Dicort : gos, gossa / can, canha. chin blau nm, cf Ubaud Dicort :
« requin bleu, poisson de mer » TdF ‘chin-blu’ chin de fusil : gosset de fusil. chin de mar : can de mar / granda rosseta (mena de peis) (Squalus canicula) chin tais (abs. Dicort) : tais morre de chin
(mamifèr plantigrad omnivòr). (v. chin-tais) china 1 nf : « chienne, lice, v.
canha ; femme avare ou
dévergondée, v. gorrina »
(v. TdF ‘chino
1’) china 2 nf : brumada ; nèbla / neblada. china 3 (trufariá, a Carnaval) nf, cf Ubaud Dicort (v. chinar 6) :
« raillerie carnavalesque » (Sèrras-Ess.) China : nom de país d'Asia. chinada 1 nf, cf Ubaud Dicort (v. china) :
« portée d’une chienne, v. cadelada ;
action basse, lâcheté, vilenie » (v. TdF ‘chinado 1’) chinada 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« petite pluie, v. posquinada » (v. TdF ‘chinado 2’) chinalha nf sing, cf Ubaud Dicort :
« chiens en général, race canine » TdF ‘chinaio’ chinar 1 (v. intr.) : far pròva de coardiá ; racar ; recuolar ; sangnar del nas. chinar 2 (v. tr.) (TdF ‘china 3’ ; abs. Dicort) : desruscar lo cambe ; desruscar una branca. chinar 3 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, chienner, mettre bas » TdF ‘china 1’ chinar 4 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, chiner une étoffe, moirer comme à la
Chine » TdF ‘china
4’ chinar 5 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, bruiner » TdF ‘china 5’ chinar 6 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, parler incognito en temps de Carnaval (Aude) »
(Laus) chinareda : ardada de cans ; tropelada de paucvals. chinariá nf / chinassariá (v. chinassariá) : gossalha / los cans en general ; « canaille ; poursuite cynique, poursuite d’une femme par
plusieurs amoureux, en style burlesque » TdF
‘chinarié’ chinàs nm, chinassa nf : canhàs, -assa. chinassariá nf, cf Ubaud Dicort : v. « amas de chiens ;
libertinage cynique, v. gorrinitge » TdF chinatièr nm, cf Ubaud Dicort : « paillard, cynique, amoureux
comme un chien » TdF chinaton nm, cf Ubaud Dicort :
« tout petit chien, petite chienne » TdF chinca-chanca adv, cf Ubaud Dicort :
« de ci de là, en se dandinant, en boîtant,
d’une manière tortueuse » (v.
Palay ‘chincou-chàncou’) chincha 1 (f.) [nm o nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘chincho 1’)] : « bohémien », boèmia (v. TdF) ; marca de mesprètz e de desfís : Far la chincha : se tustar jol barbòt amb lo ponh. (Alibert) chincha 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« chapeau-chinois, instrument de musique ; espèce de
jeu » TdF ‘chincho
2’ Batre la
chincha, jouer du chapeau chinois ;
être dans la misère. (v. TdF) chincha-merlincha nm :
« parties naturelles, particulièrement celles de la femme,
en style grivois » (v. TdF) ; « sexe de l’homme » (Lexic
M. Roqueta ; e v. Alibeu Amour
courtois et libertinage, p. 49) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|