|
||||
|
|
|
|
|
|
cetan : carbur d'idrogèn saturat. cetèn : mena de compausat quimic. ceterac (de l'arab chetrak) : mena de falguièira de parets. (Ceterach officinarum) CETO- : prefix utilizat en quimia organica. cetoacid(e) nm, cf Ubaud Dicort : acid carboxilic de fonccion cetona. cetoalcoòl : compausat quimic qu'es a l'encòp de fonccion alcoòl e de fonccion cetona. cetoestèr : estèr d'un cetoacid. cetogèn, -a : caracteristica d'aliments qu'amòdan de formacions cetonas dins l'organisme. cetogenèsi (f.) : produccion de formacions cetonas. cetogenic, -a : amodat, -ada per de formacions cetonas. cetòl : cetoalcoòl v. pus naut. cetona [cetòna nf] : nom generic de compausats quimics que revèrtan l'acetona ; diminutiu d'acetona. cetonemia : concentracion de còrses cetonics dins lo sang. cetònia : manja ròsas (v. p. 20, 2°, b) (mena de coleoptèr) cetonic, -a : relatiu, -iva a o derivat, -ada d' una cetona. cetonuria : concentracion de còrses cetonics dins las urinas. cetòsa : osa que sa fonccion reductritz es pseudocetonica. cetòsi (f.) : varianta d'acedocetòsi. C. E. U. (fr.) : sigla de Centre Espitalo-Universitari. -CÈU, -CÈA : forma sufixada del lat. -ceus, -cea que marca la categoria o la familha dins las sciéncias de la natura. v. crustacèu - acantacèa... « ceuclar » : v. cerclar. ceuclet nm, cf Ubaud Dicort : « palémon narval, espèce de crustacé » TdF ‘ciéuclet’ ceuclièira nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cièucliero’) : v. cerclièira. cèuna nf, cf Ubaud Dicort : « rivage de la mer, dunes dans lesquelles on enterre les naufragés, sur le littoral de l’Hérault » TdF cevadilha nf, cf Ubaud Dicort : « cévadille, plante et graine vermifuge » (v. TdF jos ‘civadiho’) Cevenas [n pr f pl ~ Cevena n pr f, cf Ubaud Dicort] : montanhas del Massís septentrional occitan. cevenòl, -a [ ~ cevenés, -esa] adj, cf Ubaud Dicort : de Cevenas. cf. : abreviacion del latin confer (véser a) C. F .D. T. : sigla per Confederacion francesa del trabalh. C. F. T. C. : sigla per Conf. francesa dels trabalhaires crestians. C. G. T. : sigla per Confederacion generala del trabalh. cha- : prononciacion septentrionala de « ca-». v. ca- cha 1 ~ shah nm, cf Ubaud Dicort : « schah » (v. Laus) cha 2 (a -) loc prep, cf Ubaud Dicort : « à, dans un sens réduplicatif » TdF ’cha (à)’ A cha un, un à un ; a cha dos : deux à deux. A cha jorn, un jour après l’autre. A cha pauc, peu à peu, graduellement. (v. Ubaud Dicort e TdF) Chabaneau Camil : grand linguïsta lemosin (1831-1908). chabas (a -) [veire jaba(s) (a -), cf Ubaud Dicort] : a res non còst. « chablar » v : v. chaplar. chablís nm, cf Ubaud Dicort : « (vin blanc de Bourgogne) chablis » (v. Per Noste) « chabotar » v : v. chambotar. chabreta nf (Alibert ; abs. Dicort) : bernada prègadieu (insècte) (Mantis religiosa) [v. cabreta de sant Jacme] ; pastorèla (aucèl) (Motacilla alba) chabriolaire, -aira n : persona que se culhís de brotinhas de rasim. chabriolar (v. tr.) : culhir de brotinhas de rasim. chabriolet : brotinha de rasim. chabròla : fragosta (frucha del fragostièr) « chabròt » (chabròt nm) e derivats : v. sabròt. chabrotar v, cf Ubaud Dicort : « boire un chabrot ; boire à même l’assiette » (Alibert) chabusclar (v. tr.) : usclar ; flambuscar ; « échauder ; noircir au feu » TdF. chabuscle nm, cf Ubaud Dicort : « charbon du blé, carie ; nielle » TdF chac 1 nm, cf Ubaud Dicort : « coup d’aiguillon ou de quelque autre instrument pointu ; entaille ; action de lancer contre terre, coup violent reçu en tombant ; bruit que fait une chose qui tombe, choc ; abat d’eau, averse » TdF jos ‘cha 1’ chac ! 2 : chic-chac ! ; barrambal (bruch de quicòm que tomba) ; crida de la chaca. chac ! chac ! interj, cf Ubaud Dicort : (v. jos chac-chac) chac-chac (aucèl) nm, cf Ubaud Dicort : « litorne, oiseau ; draine, oiseau ; chant de la cigale ; clapotis, bruit de la pluie qui tombe dans l’eau » TdF ‘cha-cha’ chaca : trida / cèra (gròssa griva) (Turdus viscivorus) Chacas a l'ast flambuscadas amb lo flambador. chac-a-chac-a-chac (onom.) : crida de chaca o d'agaça. (v. chac ! chac !) chacachacachaca (abs. Dicort) : crida d'agaça ; barjacada. (v. çai sus) chacachacachacar (abs. Dicort) (v. intr.) : far de chacachacas ; barjacar. chacada nf / chacat nm : còp / tust / trucada. chacaire, -aira [~ -airitz] n : « celui, celle qui pique », persona qu'agaça, coma la chaca quand crida. (v. TdF) chacal : mamifèr carnassièr d'Asia e d'Africa que revèrta un guèine ; persona emmalida e capona. chacar (v. tr.) : agulhonar ; agaçar ; mastegar ; engolar. chacàs : fangàs / baudràs / bachàs / bardàs / gaulhàs. chacat nm : v. chacada. chacha (parladura volubila) nf, cf Ubaud Dicort : « bavardage ; verbiage » (Sèrras-Ess.), « tchatche ». (v. bagol, charra 3) cha-cha-cha nm (onomatopèia castelhana) (,tʃa tʃa ‘tʃa) : dança cubana que mescla los ritmes de la rumba (cast.) e del mambo (cast.) chacharòt nm, cf Ubaud Dicort : « jaseur » TdF suppl¸ « babilleur » (Sèrras-Ess.) chacona (arc.) : dança ; aire de dança anciana. chacotar (v. tr.) : demenir l'espessor d'una pòst. (v. TdF suppl) chaculet nm, cf Ubaud Dicort : « réunion de trois noix ou de trois noisettes sur le même trochet » TdF chacusar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, houspiller, tirailler, agacer molester, v. chacar » (v. TdF) chadòr (< persan) nm, cf Ubaud Dicort : « tchador » (Per Noste) chadre : epidemia benigna / marrana benigna. chafar (v. tr.) : espotir / esclafar. chafar (se) : s'esclafar / s'espotir. chafarcani nm, cf Ubaud Dicort : « toile claire qu’on emploie dans les doublures des habits ; toile peinte, espèce d’indienne commune ; grisette, demi-vertu ; embarras » (v. TdF) chafarejar v, cf Ubaud Dicort : (v. jos chafaret) chafaret : bruch / carre / brudèsta / barronta / revòuge. (v. TdF) Menan un brave chafaret¸ils font un bruit d’enfer. (v. TdF) chafinhar (v. tr.) : frequentatiu de chafar, « patiner, pétrir, v. mastrolhar » (v. TdF suppl). chaflan nm, cf Ubaud Dicort : « coup de vin, coup de fusil » TdF chafrar (v. tr. e intr.) : espotir / esclafar ; polverejar ; escaisnomenar. chafrat, -ada : espotit, -ida ; escaisnomenat, -ada. chafre [ ~ cafre 1] nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cafre’) : lausassa ; pavat de pèira ; pèira d'agusar / cot ; gres limós (R. IV, 76) ; pèira que se demesís ; tèstes de demolicion (R. II, 450) ; bricalha roja ; croston de pan (v. Alibert) ; escaisnom / escais. chafrenar (v. tr.) : balhar la color de la brica. chafrenat, -ada : qu'a la color de la brica. chagòt nm / chagòta nf : fangassièira / baca / boldraca. chagotar (v. intr. e tr.) : chaupinar / gaulhar / gadolhar. « chagut » nm : v. sambuc.
|
|
chah (rei de Pèrsa) nm, cf Ubaud Dicort : v. cha 1. chai nm, cf Ubaud Dicort (L. 76) ( del gallés CAIÒ) : celièr per servar lo vin. chaiatge nm, cf Ubaud Dicort : « magasinage du vin dans un entrepôt » TdF ‘chaiage’ chaile nm, cf Ubaud Dicort : v. saile. (v. TdF jos saile’) *chaine (arbre) nm, fran, veire rore/rove, euse, garric, blaca, casse, …: chaineta nf, cf Ubaud Dicort : « germandrée, petit chêne, plante » TdF ‘cheineto 2’ chal 1 nm, cf Ubaud Dicort : « châle » TdF ‘chale 3’ chal 2 [chale (v. Ubaud Dicort e TdF ‘chale 1’)] nm : contentament, plaser ; voluptat (R. V, 568) ; regal. chalant nm, cf Ubaud Dicort : « chaland, petit bateau plat et à deux pointes » TdF chalantièr nm, cf Ubaud Dicort : « conducteur d’un chaland » TdF chalar (v. tr. e intr.) : badar quicòm o q.q. ; regalar ; regaudir (v. TdF) ; èsser aürós / èsser urós [v. se chalar]. chalar (se) : se carrar / se regalar ; se divertir ; « s’épanouir dans le bonheur » TdF ; s'espalhassar. chalatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de prendre ses aises, jubilation, vie heureuse » TdF ‘chalage’ chale 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. chal 2. chale 2 nm, cf Ubaud Dicort : « longue-vue, lunette d’approche » TdF ‘chale 2’ « chalopa » (fr.) (chalopa nf) : v. galup / galupa. chalòta nf (v. Ubaud Dicort e Azaïs) : « échalotte, v cibola » (v. TdF jos ‘eschaloto’) chaltre : chinàs / petarriscle (aucèl) (Emberiza miliaria) chaluc nm, cf Ubaud Dicort : « muge à grosses lèvres, poisson de mer » TdF chalum nm, cf Ubaud Dicort : « délectation, charme » TdF chalut nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de filet traîné par un navire » TdF jos ‘chalup’ chalutatge nm, cf Ubaud Dicort : « (techn.) chalutage » (Per Noste) chalutièr nm, cf Ubaud Dicort : « chalutier » (Laus, Basic) chama nf, cf Ubaud Dicort : « appel, demande d’une couleur, au jeu de cartes » TdF. (v. chamadura, chameta) chamada : apèl ; aüc ; sonariá de trompeta ; tamborinada. Batre la chamada : far tifa-tafa (còr) Faire la chamada, huer. (v. TdF) chamadura nf, cf Ubaud Dicort : « demande d’une couleur, à certains jeux de cartes » TdF chamaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui hèle, qui hue, v. bramaire » TdF chaman nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « chaman » (Rapin) chamanic, -a adj, v. Ubaud Dicort Errata web : « chamanique » (v. çai jos) chamanisme nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « chamanisme » (Rapin) chamar (v. tr.) : apelar / sonar ; trompetar ; tamborinar. chamariá nf, cf Ubaud Dicort : « clameur, crierie » TdF chamarràs nm, cf Ubaud Dicort : « germandrée aquatique, v. calamandrièr » (v. TdF) chamàs : tuson gròs que servís d'entòrca. chambin [veire jambin, cf Ubaud Dicort] nm : escag d'anquets amb lor vèrm que l'òm rebala dins la ribièira. chamborda nf, cf Ubaud Dicort : « maritorne, tortillon, chambrière, en mauvaise part » TdF chamborlhadís [veire champorladís] nm : patolha. chamborlhaire [veire champorlaíre], -aira n : persona que patolha. chamborlhar [e derivats, veire champorlar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : patolhar. chambotar (v. tr.) : saquejar un liquid dins una botelha ; remenar / bolegar / brandir. chambre nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : gambre / escarabissa ; signe del zodiac. chameta nf, cf Ubaud Dicort : « t. de jeu de cartes, demande d’une couleur, invitation tacite que l’on fait à son partenaire, de jouer telle ou telle carte » (v. TdF) (v. chama) « chaminal » : v. caminal. chaminèia nf (abs. Dicort) : tudèl de caminada ; tudèl pel fum ; tudèl de volcan. (v. cheminièira) « chamós » : v. camoç. champa : sampa ; baca / boldraca / pesquièr / gorga. (TdF 'champo') champairar v, cf Ubaud Dicort : « v tr e intr, chercher quelqu’un ou quelque chose dans les champs ; rechercher avec avidité ; battre les champs ; ramasser, réunir des choses éparses ; chasser devant soi, disperser ; lapider, lancer des pierres » (v. TdF jos ‘champeira’) Champanha (f.) : region de França celèbra per son vin. champanha (m) (abs. Dicort) : lo vin de Champanha. (v. champanhe) champanhe nm, cf Ubaud Dicort : « (vin) champagne » (Per Noste, Basic) champanhizacion nf, cf Ubaud Dicort : « champagnisation » (Per Noste) champanhizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, champagniser » (Per Noste) champanhòl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « champenois, oise » TdF champeirar (abs. Dicort) (v. intr.) : se passejar pel campèstre. (v. champairar) champejar (v. intr.) : garrelejar / far tres quatre (l. p.) « champestrejar » v : v. campestrejar. champina nf, cf Ubaud Dicort : « champ maigre, mauvais terrain » TdF champinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire un travail difficile, long et pénible, v. rusticar » (v. TdF) « champinhon » (fr.) nm : v. campairòl - botarèl - coderlon - fonge. champoirau nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : fieiral ; « jargon parlé par les étrangers sur nos côtes » (Alibert) champolhar (abs. Dicort) (v. intr.) : patolhar. / chimporlar ; pescolhar. (v. champorlar) Champolion : egiptològ celèbre (1790-1832) (fraire de Champolion-Fijac, romanista del sègle XIX) champorla adj e n, cf Ubaud Dicort : v. champorlaire. (v. TdF jos ‘champourlaire’) champorladís nm, cf Ubaud Dicort : « patrouillis » TdF champorlaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui patrouille, qui patauge, tripotier, ière » TdF champorlar / champorlejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, patrouiller, barboter, marcher dans l’eau pour s’amuser » (v. TdF jos ‘champourla’) champorlièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. champorlaire. (v. TdF jos ‘champourlaire’) chanal nm (v. Alibert) : radèl / radèu / carràs. chancèla nf, cf Ubaud Dicort : « chancellement, hésitation » TdF ‘chancello’ chancelaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,celle qui chancelle, indécis, ise » TdF chancelant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « chancelant, ante » TdF chancelar 1 (v. intr.) , cf Ubaud Dicort (R. II, 391) : pèrdre l'equilibri ; trantalhar ; balançar / esitar. chancelar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assigner à quelqu’un la part qui lui revient, v. aporcionar » (v. TdF ‘chancela 1’) chancelon nm (Alibert) : qüars (oxid de silici). (v. selzeron) chancre nm, cf Ubaud Dicort : « chancre ; carcinome ; aphte ; décomposition de la pierre de taille par le salpêtre, bousin, moye ; cuscute, plante » TdF. chanjorlet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui aime changer, volage, mobile » TdF « chantage » (fr.) : pression psicologica sus q.q. (v. extorsion, pression) « chantièr » (fr.) : v. talhièr. chantilhí (< fr.) nf, cf Ubaud Dicort : « chantilly » (Sèrras). [Basic : chantilly] chanut, -uda adj : blanc, -a de vielhum ; de flor / de primièira borra (l.p.) / de primièira qualitat. chaorce nm : (formatge), cf Ubaud Dicort, « chaource » chapa nf, cf Ubaud Dicort : « bûche, portion ou quartier d’un billot refendu » (v. TdF ‘chapo 1’) chapada : còp de pigassa ; fendilha ; refolèri. chapadura : fenda / fendilha ; refolèri. chapaire, -aira [~ -airitz] n : bostifalhaire, -a ; asclaire, -a. |
|
|
|
|
|
|