cetan : carbur d'idrogèn saturat.

cetèn : mena de compausat quimic.

ceterac (de l'arab chetrak) : mena de falguièira de parets. (Ceterach officinarum)

CETO- : prefix utilizat en quimia organica.

cetoacid(e) nm, cf Ubaud Dicort : acid carboxilic de fonccion cetona.

cetoalcoòl : compausat quimic qu'es a l'encòp de fonccion alcoòl e de fonccion cetona.

cetoestèr : estèr d'un cetoacid.

cetogèn, -a : caracteristica d'aliments qu'amòdan de formacions cetonas dins l'organisme.

cetogenèsi (f.) : produccion de formacions cetonas.

cetogenic, -a : amodat, -ada per de formacions cetonas.

cetòl : cetoalcoòl v. pus naut.

cetona [cetòna nf] : nom generic de compausats quimics que revèrtan l'acetona ; diminutiu d'acetona.

cetonemia : concentracion de còrses cetonics dins lo sang.

cetònia : manja ròsas (v. p. 20, 2°, b) (mena de coleoptèr)

cetonic, -a : relatiu, -iva a o derivat, -ada d' una cetona.

cetonuria : concentracion de còrses cetonics dins las urinas.

cetòsa : osa que sa fonccion reductritz es pseudocetonica.

cetòsi (f.) : varianta d'acedocetòsi.

C. E. U. (fr.) : sigla de Centre Espitalo-Universitari.

-CÈU, -CÈA : forma sufixada del lat. -ceus, -cea que marca la categoria o la familha dins las sciéncias de la natura. v. crustacèu - acantacèa...

« ceuclar » : v. cerclar.

ceuclet nm, cf Ubaud Dicort : « palémon narval, espèce de crustacé » TdF ‘ciéuclet’

ceuclièira nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cièucliero’) : v. cerclièira.

cèuna nf, cf Ubaud Dicort : « rivage de la mer, dunes dans lesquelles on enterre les naufragés, sur le littoral de l’Hérault » TdF

cevadilha nf, cf Ubaud Dicort : « cévadille, plante et graine vermifuge » (v. TdF jos ‘civadiho’)

Cevenas [n pr f pl ~ Cevena n pr f, cf Ubaud Dicort] : montanhas del Massís septentrional occitan.

cevenòl, -a [ ~ cevenés, -esa] adj, cf Ubaud Dicort : de Cevenas.

cf. : abreviacion del latin confer (véser a)

C. F .D. T. : sigla per Confederacion francesa del trabalh.

C. F. T. C. : sigla per Conf. francesa dels trabalhaires crestians.

C. G. T. : sigla per Confederacion generala del trabalh.

cha- : prononciacion septentrionala de « ca-». v. ca-

cha 1 ~ shah nm, cf Ubaud Dicort : « schah » (v. Laus)

cha 2 (a -) loc prep, cf Ubaud Dicort : « à, dans un sens réduplicatif » TdF ’cha (à)’

A cha un, un à un ; a cha dos : deux à deux.

A cha jorn, un jour après l’autre.

A cha pauc, peu à peu, graduellement. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Chabaneau Camil : grand linguïsta lemosin (1831-1908).

chabas (a -) [veire jaba(s) (a -), cf Ubaud Dicort] : a res non còst.

« chablar » : v. chaplar.

chablís nm, cf Ubaud Dicort : « (vin blanc de Bourgogne) chablis » (v. Per Noste)

« chabotar » : v. chambotar.

chabreta nf (Alibert ; abs. Dicort) : bernada prègadieu (insècte) (Mantis religiosa) [v. cabreta de sant Jacme] ; pastorèla (aucèl) (Motacilla alba)

chabriolaire, -aira n : persona que se culhís de brotinhas de rasim.

chabriolar (v. tr.) : culhir de brotinhas de rasim.

chabriolet : brotinha de rasim.

chabròla : fragosta (frucha del fragostièr)

« chabròt » (chabròt nm) e derivats : v. sabròt.

chabrotar v, cf Ubaud Dicort : « boire un chabrot ; boire à même l’assiette » (Alibert)

chabusclar (v. tr.) : usclar ; flambuscar ; « échauder ; noircir au feu » TdF.

chabuscle nm, cf Ubaud Dicort : « charbon du  blé, carie ; nielle » TdF

chac 1 nm, cf Ubaud Dicort : « coup d’aiguillon ou de quelque autre instrument pointu ; entaille ; action de lancer contre terre, coup violent reçu en tombant ; bruit que fait une chose qui tombe, choc ; abat d’eau, averse » TdF jos ‘cha 1’

chac ! 2 : chic-chac ! ; barrambal (bruch de quicòm que tomba) ; crida de la chaca.

chac ! chac ! interj, cf Ubaud Dicort : (v. jos chac-chac)

chac-chac (aucèl) nm, cf Ubaud Dicort : « litorne, oiseau ; draine, oiseau ; chant de la cigale ; clapotis, bruit de la pluie qui tombe dans l’eau » TdF ‘cha-cha’

chaca : trida / cèra (gròssa griva) (Turdus viscivorus)

Chacas a l'ast flambuscadas amb lo flambador.

chac-a-chac-a-chac (onom.) : crida de chaca o d'agaça. (v. chac ! chac !)

chacachacachaca (abs. Dicort) : crida d'agaça ; barjacada. (v. çai sus)

chacachacachacar (abs. Dicort) (v. intr.) : far de chacachacas ; barjacar.

chacada nf / chacat nm : còp / tust / trucada.

chacaire, -aira [~ -airitz] n : « celui, celle qui pique », persona qu'agaça, coma la chaca quand crida. (v. TdF)

chacal : mamifèr carnassièr d'Asia e d'Africa que revèrta un guèine ; persona emmalida e capona.

chacar (v. tr.) : agulhonar ; agaçar ; mastegar ; engolar.

chacàs : fangàs / baudràs / bachàs / bardàs / gaulhàs.

chacat nm : v. chacada.

chacha (parladura volubila) nf, cf Ubaud Dicort : « bavardage ; verbiage » (Sèrras-Ess.), « tchatche ». (v. bagol, charra 3)

cha-cha-cha nm (onomatopèia castelhana) (,tʃa tʃa ‘tʃa) : dança cubana que mescla los ritmes de la rumba (cast.) e del mambo (cast.)

chacharòt nm, cf Ubaud Dicort : « jaseur » TdF suppl¸ « babilleur » (Sèrras-Ess.)

chacona (arc.) : dança ; aire de dança anciana.

chacotar (v. tr.) : demenir l'espessor d'una pòst. (v. TdF suppl)

chaculet nm, cf Ubaud Dicort : « réunion de trois noix ou de trois noisettes sur le même trochet » TdF

chacusar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, houspiller, tirailler, agacer molester, v. chacar » (v. TdF)

chadòr (< persan) nm, cf Ubaud Dicort : « tchador » (Per Noste)

chadre : epidemia benigna / marrana benigna.

chafar (v. tr.) : espotir / esclafar.

chafar (se) : s'esclafar / s'espotir.

chafarcani nm, cf Ubaud Dicort : « toile claire qu’on emploie dans les doublures des habits ; toile peinte, espèce d’indienne commune ; grisette, demi-vertu ; embarras » (v. TdF)

chafarejar v, cf Ubaud Dicort : (v. jos chafaret)

chafaret : bruch / carre / brudèsta / barronta / revòuge. (v. TdF)

Menan un brave chafaret¸ils font un bruit d’enfer. (v. TdF)

chafinhar (v. tr.) : frequentatiu de chafar, « patiner, pétrir, v. mastrolhar » (v. TdF suppl).

chaflan nm, cf Ubaud Dicort : « coup de vin, coup de fusil » TdF

chafrar (v. tr. e intr.) : espotir / esclafar ; polverejar ; escaisnomenar.

chafrat, -ada : espotit, -ida ; escaisnomenat, -ada.

chafre [ ~ cafre 1] nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cafre’) : lausassa ; pavat de pèira ; pèira d'agusar / cot ; gres limós (R. IV, 76) ; pèira que se demesís ; tèstes de demolicion (R. II, 450) ; bricalha roja ; croston de pan (v. Alibert) ; escaisnom / escais.

chafrenar (v. tr.) : balhar la color de la brica.

chafrenat, -ada : qu'a la color de la brica.

chagòt nm / chagòta nf : fangassièira / baca / boldraca.

chagotar (v. intr. e tr.) : chaupinar / gaulhar / gadolhar.

« chagut » : v. sambuc.

chah (rei de Pèrsa) nm, cf Ubaud Dicort : v. cha 1.

 

 

chai nm (L. 76) ( del gallés CAIÒ) : celièr per servar lo vin.

chaiatge nm, cf Ubaud Dicort : « magasinage du vin dans un entrepôt » TdF ‘chaiage’

chaile nm, cf Ubaud Dicort : v. saile. (v. TdF jos saile’)

chaineta nf, cf Ubaud Dicort : « germandrée, petit chêne, plante » TdF ‘cheineto 2’

chal 1 nm, cf Ubaud Dicort : « châle » TdF ‘chale 3’

chal 2 [chale (v. Ubaud Dicort e TdF ‘chale 1’)] nm : contentament, plaser ; voluptat (R. V, 568) ; regal.

chalant nm, cf Ubaud Dicort : « chaland, petit bateau plat et à deux pointes » TdF

chalantièr nm, cf Ubaud Dicort : « conducteur d’un chaland » TdF

chalar (v. tr. e intr.) : badar quicòm o q.q. ; regalar ; regaudir (v. TdF) ; èsser aürós / èsser urós [v. se chalar].

chalar (se) : se carrar / se regalar ; se divertir ; « s’épanouir dans le bonheur » TdF ; s'espalhassar.

chalatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de prendre ses aises, jubilation, vie heureuse » TdF ‘chalage’

chale 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. chal 2.

chale 2 nm, cf Ubaud Dicort : « longue-vue, lunette d’approche » TdF ‘ chale 2’

« chalopa » (fr.) (chalopa nf) : v. galup / galupa.

chalòta nf (v. Ubaud Dicort e Azaïs) : « échalotte, v cibola » (v. TdF jos ‘eschaloto’)

chaltre : chinàs / petarriscle (aucèl) (Emberiza miliaria)

chaluc nm, cf Ubaud Dicort : « muge à grosses lèvres, poisson de mer » TdF

chalum nm, cf Ubaud Dicort : « délectation, charme » TdF

chalut nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de filet traîné par un navire » TdF jos ‘chalup’

chalutatge nm, cf Ubaud Dicort : « (techn.) chalutage » (Per Noste)

chalutièr nm, cf Ubaud Dicort : « chalutier » (Laus, Basic)

chama nf, cf Ubaud Dicort : « appel, demande d’une couleur, au jeu de cartes » TdF. (v. chamadura, chameta)

chamada : apèl ; aüc ; sonariá de trompeta ; tamborinada.

Batre la chamada : far tifa-tafa (còr)

Faire la chamada, huer. (v. TdF)

chamadura nf, cf Ubaud Dicort : « demande d’une couleur, à certains jeux de cartes » TdF

chamaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui hèle, qui hue, v. bramaire » TdF

chaman nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « chaman » (Rapin)

chamanic, -a adj, v. Ubaud Dicort Errata web : « chamanique » (v. çai jos)

chamanisme nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « chamanisme » (Rapin)

chamar (v. tr.) : apelar / sonar ; trompetar ; tamborinar.

chamariá nf, cf Ubaud Dicort : « clameur, crierie » TdF

chamarràs nm, cf Ubaud Dicort : « germandrée aquatique, v. calamandrièr » (v. TdF)

chamàs : tuson gròs que servís d'entòrca.

chambin [veire jambin, cf Ubaud Dicort] nm : escag d'anquets amb lor vèrm que l'òm rebala dins la ribièira.

chamborda nf, cf Ubaud Dicort : « maritorne, tortillon, chambrière, en mauvaise part » TdF

chamborlhadís [veire champorladís] nm : patolha.

chamborlhaire [veire champorlaíre], -aira n : persona que patolha.

chamborlhar [e derivats, veire champorlar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : patolhar.

chambotar (v. tr.) : saquejar un liquid dins una botelha ; remenar / bolegar / brandir.

chambre nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : gambre / escarabissa ; signe del zodiac.

chameta nf, cf Ubaud Dicort : « t. de jeu de cartes, demande d’une couleur, invitation tacite que l’on fait à son partenaire, de jouer telle ou telle carte » (v. TdF) (v. chama)

« chaminal » : v. caminal.

chaminèia nf (abs. Dicort) : tudèl de caminada ; tudèl pel fum ; tudèl de volcan. (v. cheminièira)

« chamós » : v. camoç.

champa : sampa ; baca / boldraca / pesquièr / gorga.

champairar v, cf Ubaud Dicort : « v tr e intr, chercher quelqu’un ou quelque chose dans les champs ; rechercher avec avidité ; battre les champs ; ramasser, réunir des choses éparses ; chasser devant soi, disperser ; lapider, lancer des pierres » (v. TdF jos ‘champeira’)

Champanha (f.) : region de França celèbra per son vin.

champanha (m) (abs. Dicort) : lo vin de Champanha. (v. champanhe)

champanhe nm, cf Ubaud Dicort : « (vin) champagne » (Per Noste, Basic)

champanhizacion nf, cf Ubaud Dicort : « champagnisation » (Per Noste)

champanhizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, champagniser » (Per Noste)

champanhòl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « champenois, oise » TdF

champeirar (abs. Dicort) (v. intr.) : se passejar pel campèstre. (v. champairar)

champejar (v. intr.) : garrelejar / far tres quatre (l. p.)

« champestrejar » : v. campestrejar.

champina nf, cf Ubaud Dicort : « champ maigre, mauvais terrain » TdF

champinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire un travail difficile, long et pénible, v. rusticar » (v. TdF)

« champinhon » (fr.) : v. campairòl - botarèl - coderlon - fonge.

champoirau nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : fieiral ; « jargon parlé par les étrangers sur nos côtes » (Alibert)

champolhar (abs. Dicort) (v. intr.) : patolhar. / chimporlar ; pescolhar. (v. champorlar)

Champolion : egiptològ celèbre (1790-1832) (fraire de Champolion-Fijac, romanista del sègle XIX)

champorla adj e n, cf Ubaud Dicort : v. champorlaire. (v. TdF jos ‘champourlaire’)

champorladís nm, cf Ubaud Dicort : « patrouillis » TdF

champorlaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui patrouille, qui patauge, tripotier, ière » TdF

champorlar / champorlejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, patrouiller, barboter, marcher dans l’eau pour s’amuser » (v. TdF jos ‘champourla’)

champorlièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. champorlaire. (v. TdF jos ‘champourlaire’)

chanal nm (v. Alibert) : radèl / radèu / carràs.

chancèla nf, cf Ubaud Dicort : « chancellement, hésitation » TdF ‘chancello’

chancelaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,celle qui chancelle, indécis, ise » TdF

chancelant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « chancelant, ante » TdF

chancelar 1 (v. intr.) , cf Ubaud Dicort (R. II, 391) : pèrdre l'equilibri ; trantalhar ; balançar / esitar.

chancelar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assigner à quelqu’un la part qui lui revient, v. aporcionar » (v. TdF ‘chancela 1’)

chancelon nm (Alibert) : qüars (oxid de silici). (v. selzeron)

chancre nm, cf Ubaud Dicort : « chancre ; carcinome ; aphte ; décomposition de la pierre de taille par le salpêtre, bousin, moye ; cuscute, plante » TdF.

chanjorlet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui aime changer, volage, mobile » TdF

« chantage » (fr.) : pression psicologica sus q.q. (v. extorsion, pression)

« chantièr » (fr.) : v. talhièr.

chantilhí (< fr.) nf, cf Ubaud Dicort : « chantilly » (Sèrras). [Basic : chantilly]

chanut, -uda adj : blanc, -a de vielhum ; de flor / de primièira borra (l.p.) / de primièira qualitat.

chaorce nm : (formatge), cf Ubaud Dicort, « chaource »

chapa nf, cf Ubaud Dicort : « bûche, portion ou quartier d’un billot refendu » (v. TdF ‘chapo 1’)

chapada : còp de pigassa ; fendilha ; refolèri.

chapadura : fenda / fendilha ; refolèri.

chapaire, -aira [~ -airitz] n : bostifalhaire, -a ; asclaire, -a.