|
||||
|
|
|
|
|
|
ceremoniós, -osa : faiçonós, -osa. ceremoniosament : d'un biais ceremoniós. cerèmus nm, cf Ubaud Dicort : « cérémonies, façons, en style familier, par analogie à orèmus, fichèmus » TdF suppl cereton 1 nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de fromage de sang, particulièrement de sang de bœuf, cuit dans un moule » TdF cereton 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit de la draine [v. cera 2] » TdF. cerfuèlh (plt.) : baula (Anthriscus cerefolium) CERI- : forma prefixada del latin cera (cera) cèri nm : (quimia) « cerium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 332) cerièira / cerièisa : frucha del cerièr / del cerièis (Cerasia) cerièiral, -a adj : v. cerairal. cerieirar (abs. Dicort) (v. intr.) : culhir de cerièiras / de cerièisas. cerieiràs nm, cf Ubaud Dicort : « cerisier sauvage, prunier mahaleb, prunier de sainte Lucie » TdF ‘cereiras’ cerieirat : tota la frucha d'un cerièr, d'un cerièis. cerieireda nf, cf Ubaud Dicort : v. ceraireda. (v. TdF jos ‘cereiredo’) cerièisa nf : v. cerièira. cerièr / cerièis / cirèis [veire cerièr, cf Ubaud Dicort] nm : arbre que sa frucha es la cerièira. (Cerasus vulgaris) ; (Cerasia (lat.pop.)) cerièr / cerièis / cirèis [veire cerièr] boscàs nm : (Prunus Mahaleb). (v. cerieiràs) cerièr / cerièis salvatge : cerièr canin. (Cerasus avium) (A costat d'aquelas formas causidas per Alibèrt [jos cerièr], existisson de variantas popularas nombrosas, que, per d'unas, foguèron ja senhaladas per Lévy, paginas 75 - 77. Es de notar que « cirèia, cireiar e cirèis » s'emplegan encara aital a Montfranc de Roergue e mai dins d'unes airals d'Albigés.) cerifèr, -a adj / cerigèn, -a (abs. Dicort) : que fa de cera. Abelhas e palmièrs son cerifèrs o cerigèns. cerificacion : impermeabilizacion naturala de las fuèlhas d'unas plantas per una cera. cerificador (abs. Dicort) : aparelh per reculhir de cera blosa a partir de la bresca, de mercé la calor del solelh. cerisòla : frucha del cerisolièr que revèrta una cerièira. cerisolièr : mena d'albespin cultivat de la frucha jauna (Crataegus Azarolus) cerita : silicat idratat natural de cerium (lat.) ceriti nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) cérithe » (Per Noste) ceritèra : guina (mena de cerièira amarganta e que ven de rai) cerium (lat.) (abs. Dicort) : mena de metal. (v. cèri) « cermar » (cermar v) : v. acermar. cern nm, cf Ubaud Dicort : « tamis, crible » TdF cernalh : plovina / bruma / biarna / blaïna. cernalha 1 nf : rafatalh ; mondilha / mondum. cernalha 2 nf: claveta / claupèire (f.) / grataparets / grisòla. cèrner / cernir (v. tr.) : crivelar / barutelar ; desbrenar ; sedaçar ; tamisar ; destriar ; discernir. cèrni nm, cf Ubaud Dicort : « assortiment de marchandises, spécialement de celles du Levant » TdF cernida nf / cernuda (abs. Dicort) : çò que passa al crivèl dins un còp. cernilhaire, -aira (adj. e subs.) [n] : crivèl metallic ; ventadoira ; persona que neteja lo cerealum ; tafuraire, -a (v. TdF ‘cernihaire’) ; persona qu'auqueja de las ancas. v. auquejar (v. çai jos). cernilhar (v. tr. e intr.) : tornar crivelar ; espepissar ; tafurejar ; « tortiller les hanches » TdF ‘cerniha’, auquejar de las ancas. (v. auquejar (abs.) e ‘anquejar’). cernir v : v. cèrner v. pus naut. cernissatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de faire un assortiment de marchandises [v. cèrni] » TdF cernut, -uda [ / cernit, -ida (v. TdF jos ‘cerne’)] : t. a. dels vèrbs cèrner / cernir, « sassé, tamisé, ée » (v. TdF). CERO- : forma prefixada del latin cera (cera) cerós, -osa : que revèrta la cera en aspècte e consisténcia. cerosa (plt.) : calha lach. (Galium verum) cerquejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui recherche, qui épluche » TdF cerquejar (v. tr.) : frequentatiu de cercar, « v intr et tr, chercher çà et là, quêter ; éplucher, épiloguer » TdF. cerselon / serselon (?) nm, cf Ubaud Dicort 2022 : v. serselon. cèrt / certan [, -a, cf Ubaud Dicort] (adj. ind.) (R. II, 383) : « certain » (v. Vernet Dict. gram. oc. p. 205) Un cèrt jorn : un bèl jorn. Te parli de cèrta bòria perduda. (v. Vernet) Un certan Josèp : un Josèp. Certans còps : de còps que i a / d'unes còps. cèrtament adv, cf Ubaud Dicort : « certainement » (L. 76) certan 1, -a adj ind (v. TdF) : v. jos cèrt. certan 2, -a (adj. qualificatiu) : segur, -a / solid, -a. certanament (R. II, 383) adv : mai que probable ; al solid. certanar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, informer » (L. 76). (v. acertanar) certanetat nf : quicòm de certan ; çò certan / çò segur, « certitude » (v. TdF jos ‘certitudo’ e L. 76). cèrtas (adv.) : al solid. Non pas cèrtas ! : segurament pas ! certesa nf (R. II, 384): certitud. certification nf, cf Ubaud Dicort : « certification » (Rapin) certificaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui certifie, certificateur » TdF certificament nm, cf Ubaud Dicort : « certification, attestation » TdF certificar (v. tr. e intr.) : garentir quicòm coma certan ; assegurar que. certificat 1 nm : atestacion oficiala (t. a.) certificat 2, -ada (adj.) : garantit, -ida ; certificat 3, -ada (adj. e subs.) : persona abilitada per ensenhar dins l'ensenhament segondari.
|
|
certificator adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « certificateur » (v. Per Noste) certitud nf : certesa. cerulenc, -a adj : color d'un blau d'azur / azurenc, -a. cerumèn : cera de l'aurelha. ceruminós, -osa : relatiu, -iva al cerumèn. cerusa : carbonat basic de plomb sonat blanc d'argent. cerusar v, cf Ubaud Dicort : « (technol.) v tr, céruser » cervèl : massa nerviosa de la clòsca (del crani) (v. TdF ‘cervèu’) cervèla : substància que se tròba dins lo cervèl. (v. TdF ‘cervello’) cervelat : misson (mena de salsissa gròssa e corta fòrt pebrada) ; melsat (farç de mèlsa, de fetge e de mica de pan) cervelet : centre nerviós que se tròba jol cervèl. cerveleta : cervèla d'anhèl o de cabrit. cervelièira nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de heaume » (L. 76) cervelós, -osa : relatiu, -iva al cervèl. cervesa : bièrra (bevenda facha amb d' òrdi germenat) cèrvi nm : mamifèr romiaire salvatge (Cervus elaphus) cèrvi volaire (abs. Dicort) : escaravat (Lucanus cervus) ; aplech volaire (joguet de mainatges) [v. cèrvi volant]. cèrvi volant nm, cf Ubaud Dicort : « (objet : jouet) cerf-volant » (v. Rapin) cèrvia nf : feme del cèrvi. cerviat nm : cèrvi jove. cerviata nf, cf Ubaud Dicort : « jeune biche » (L. 76) CERVIC- : forma prefixada del latin cervix (còl / copet) cervical, -a : relatiu, -iva al còl, al copet, al còl de la botariga, al còl de l'utèr. Carboncle cervical : antrax del copet. Càncer cervical : càncer de la botariga o de l'utèr. cervicala nf, cf Ubaud Dicort : « cervicale » (Basic) cervicalgia nf, cf Ubaud Dicort : « cervicalgie » (Per Noste) cervicartròsi (f.) : artròsi de las vertèbras cervicalas. cerviciti (f.) : inflamacion del còl de l'utèr. CERVICO-: forma prefixada del latin cervix (còl / copet) cervicobraquial, -a : relatiu, -iva al còl e al braç. cervid [ / cervide (v. jos cervids)] (m.) (pl. cervids) : mamifèr romiaire de las banas plenas, ramificadas e caducas. cervids / cervides nm pl, cf Ubaud Dicort : « cervidés » (Rapin) cervièr, -ièira adj (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cervié’) / cervin, -a (v. cervin) : relatiu, -iva al cèrvi. Lop cervièr, loup-cervier. (v. TdF) cervin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de cerf (vieux) » TdF. (v. cervièr) cervion nm : pichon de la cèrvia. C. E. S. [CÈS, cf Ubaud Dicort] nm (arc.) : sigla de Collègi d'Ensenhament Segondari. Cesar : emperador roman ; prenom ; nom de can. cesarenc, -a : relatiu, -iva a Cesar. Cesari - Cesària - Cesarin - Cesarina : prenoms. cesariana nf : extraccion d'un nenon del ventre de sa maire per operacion. cesarisme nm, cf Ubaud Dicort : « césarisme » TdF « cesca » (cesca nf) : v. sesca. Ceselh (abs. Dicort) : prenom m. (v. Cecil) Ceselha (e non pas Cecila (fr.)) [ ~ Cecília] n pr f, cf Ubaud Dicort : « Cécile » (Rapin) céser [ ~ cese] nm, cf Ubaud Dicort : becut / pese becut (legum) (Cicer arietinum); « pois en général, en Gascogne » (v. TdF ‘cese’) céser becut nm, cf Ubaud Dicort : « pois chiche » TdF ‘cese-becu’ céser de camp (plt.) : céser salvatge (Pisum arvense) céser de lop (plt.) : (Lupinus) céser de sentor [céser d’odor, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : pese de sentor (Lathyrus odoratus) céser salvatge nm, cf Ubaud Dicort : v. céser de camp. (v. TdF jos ‘cese-de-camp’) cesèra [cesera] nf : trida / cèra (gròssa griva) (Turdus viscivorus) ceseret [, -a] n : trida jove ; « t. de caresse employé par les nourrices » (v. TdF) Ma bèla cesereta, ma belle chérie. (v. TdF) ceseron nm, cf Ubaud Dicort : « cicerole, pois chiche, petit pois chiche » TdF. ceseron : v. céser. cèsi nm : (quimia) « césium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 332) cesièr nm / cesièira nf : campat de césers. ceson nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. céser. cessa (Alibert) [cèssa, cf Ubaud Dicort] nf: pausa / arrèst (v. TdF ‘cèsso’) ; lo rajar del lach quand lo nenon teta (v. TdF ‘cesso’). cessacion nf (v. R. VI, 8) : cessa ; pausa ; arrèst. cessament [cèssament] nm (R. II, 388) : cessa ; pausa ; arrèst. cessar (v. intr. e tr.) (R. II, 388) : plegar de ; arrestar de ; « reculer » (Alibert). cession nf (R. II, 388) : accion de cedir quicòm. cessionari, -ària n : persona que qualqu'un li fa una cession. cesta : panièr querbat ; panièira ; nassa. ceste, -a [adj e pron dem, veire aiceste, cf Ubaud Dicort] : aiceste, -a. cestòd [cestòde (v. Cestòdes, nm pl, cf Ubaud Dicort)] nm : vèrm parasit intestinal dels mamifèrs. ceston nm : panièira pichona ; pichon platèu (platèl) de vim ; desqueta / descon. (v. cesta) cèstre nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : daquòs (per designar quicòm que ne coneisses pas lo nom). (v. sèstre) cesura nf : pausa dins un vèrs per ne regular lo ritme e que còpa lo vèrs en doas parts. « Jol pont de Mirabèl, Catarina plorava. » cetacèu [, -èa] (adj. e subs. m.) : mamifèr aqüatic (delfin, balena...). (# setacèu) |
|
|
|
|
|
|