ceremoniós, -osa : faiçonós, -osa.

ceremoniosament : d'un biais ceremoniós.

cerèmus nm, cf Ubaud Dicort : « cérémonies, façons, en style familier, par analogie à orèmus, fichèmus » TdF suppl

cereton 1 nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de fromage de sang, particulièrement de sang de bœuf, cuit dans un moule » TdF

cereton 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit de la draine » TdF. (v. cera 2)

cerfuèlh (plt.) : baula (Anthriscus cerefolium)

CERI- : forma prefixada del latin cera (cera)

cèri nm : (quimia) « cerium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 332)

cerièira / cerièisa : frucha del cerièr / del cerièis (Cerasia)

cerièiral, -a adj : v. cerairal.

cerieirar (abs. Dicort) (v. intr.) : culhir de cerièiras / de cerièisas.

cerieiràs nm, cf Ubaud Dicort : « cerisier sauvage, prunier mahaleb, prunier de sainte Lucie » TdF ‘cereiras’

cerieirat : tota la frucha d'un cerièr, d'un cerièis.

cerieireda nf, cf Ubaud Dicort : v. ceraireda. (v. TdF jos ‘cereiredo’)

cerièisa nf : v. cerièira.

cerièr / cerièis / cirèis [veire cerièr, cf Ubaud Dicort] nm : arbre que sa frucha es la cerièira. (Cerasus vulgaris) ; (Cerasia (lat.pop.))

cerièr / cerièis / cirèis [veire cerièr] boscàs nm : (Prunus Mahaleb). (v. cerieiràs)

cerièr / cerièis salvatge : cerièr canin. (Cerasus avium)

(A costat d'aquelas formas causidas per Alibèrt [jos cerièr], existisson de variantas popularas nombrosas, que, per d'unas, foguèron ja senhaladas per Lévy, paginas 75 - 77. Es de notar que « cirèia, cireiar e cirèis » s'emplegan encara aital a Montfranc de Roergue e mai dins d'unes airals d'Albigés.)

cerifèr, -a adj / cerigèn, -a (abs. Dicort) : que fa de cera.

Abelhas e palmièrs son cerifèrs o cerigèns.

cerificacion : impermeabilizacion naturala de las fuèlhas d'unas plantas per una cera.

cerificador (abs. Dicort) : aparelh per reculhir de cera blosa a partir de la bresca, de mercé la calor del solelh.

cerisòla : frucha del cerisolièr que revèrta una cerièira.

cerisolièr : mena d'albespin cultivat de la frucha jauna (Crataegus Azarolus)

cerita : silicat idratat natural de cerium (lat.)

ceriti nf, cf Ubaud Dicort : « (zool.) cérithe » (Per Noste)

ceritèra : guina (mena de cerièira amarganta e que ven de rai)

cerium (lat.) (abs. Dicort) : mena de metal. (v. cèri)

« cermar » (cermar v)  : v. acermar.

cern nm, cf Ubaud Dicort : « tamis, crible » TdF

cernalh : plovina / bruma / biarna / blaïna.

cernalha 1 nf : rafatalh ; mondilha / mondum.

cernalha 2 nf: claveta / claupèire (f.) / grataparets / grisòla.

cèrner / cernir (v. tr.) : crivelar / barutelar ; desbrenar ; sedaçar ; tamisar ; destriar ; discernir.

cèrni nm, cf Ubaud Dicort : « assortiment de marchandises, spécialement de celles du Levant » TdF

cernida nf / cernuda (abs. Dicort) : çò que passa al crivèl dins un còp.

cernilhaire, -aira (adj. e subs.) [n] : crivèl metallic ; ventadoira ; persona que neteja lo cerealum ; tafuraire, -a (v. TdF ‘cernihaire’) ; persona qu'auqueja de las ancas. v. auquejar (v. çai jos).

cernilhar (v. tr. e intr.) : tornar crivelar ; espepissar ; tafurejar ; « tortiller les hanches » TdF ‘cerniha’, auquejar de las ancas. v. auquejar (abs.) e ‘anquejar’.

cernir v : v. cèrner v. pus naut.

cernissatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de faire un assortiment de marchandises [v. cèrni] » TdF

cernut, -uda [ / cernit, -ida (v. TdF jos ‘cerne’)] : t. a. dels vèrbs cèrner / cernir, « sassé, tamisé, ée » (v. TdF).

CERO- : forma prefixada del latin cera (cera)

cerós, -osa : que revèrta la cera en aspècte e consisténcia.

cerosa (plt.) : calha lach. (Galium verum)

cerquejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui recherche, qui épluche » TdF

cerquejar (v. tr.) : frequentatiu de cercar, « v intr et tr, chercher çà et là, quêter ; éplucher, épiloguer » TdF.

cèrt / certan [, -a, cf Ubaud Dicort] (adj. ind.) (R. II, 383) : « certain » (v. Vernet Dict. gram. oc. p. 205)

Un cèrt jorn : un bèl jorn.

Te parli de cèrta bòria perduda. (v. Vernet)

Un certan Josèp : un Josèp.

Certans còps : de còps que i a / d'unes còps.

cèrtament adv, cf Ubaud Dicort : « certainement » (L. 76)

certan 1, -a adj ind (v. TdF) : v. jos cèrt.

certan 2, -a (adj. qualificatiu) : segur, -a / solid, -a.

certanament (R. II, 383) adv : mai que probable ; al solid.

certanar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, informer » (L. 76). (v. acertanar)

certanetat nf : quicòm de certan ; çò certan / çò segur, « certitude » (v. TdF jos ‘certitudo’ e L. 76).

cèrtas (adv.) : al solid.

Non pas cèrtas ! : segurament pas !

certesa nf (R. II, 384): certitud.

certification nf, cf Ubaud Dicort : « certification » (Rapin)

certificaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui certifie, certificateur » TdF

certificament nm, cf Ubaud Dicort : « certification, attestation » TdF

certificar (v. tr. e intr.) : garentir quicòm coma certan ; assegurar que.

certificat 1 nm : atestacion oficiala (t. a.)

certificat 2, -ada (adj.) : garantit, -ida ;

certificat 3, -ada (adj. e subs.) : persona abilitada per ensenhar dins l'ensenhament segondari.

 

 

certificator adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « certificateur » (v. Per Noste)

certitud nf : certesa.

cerulenc, -a adj : color d'un blau d'azur / azurenc, -a.

cerumèn : cera de l'aurelha.

ceruminós, -osa : relatiu, -iva al cerumèn.

cerusa : carbonat basic de plomb sonat blanc d'argent.

cerusar v, cf Ubaud Dicort : « (technol.) v tr, céruser »

cervèl : massa nerviosa de la clòsca (del crani) (v. TdF ‘cervèu’)

cervèla : substància que se tròba dins lo cervèl. (v. TdF ‘cervello’)

cervelat : misson (mena de salsissa gròssa e corta fòrt pebrada) ; melsat (farç de mèlsa, de fetge e de mica de pan)

cervelet : centre nerviós que se tròba jol cervèl.

cerveleta : cervèla d'anhèl o de cabrit.

cervelièira nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de heaume » (L. 76)

cervelós, -osa : relatiu, -iva al cervèl.

cervesa : bièrra (bevenda facha amb d' òrdi germenat)

cèrvi nm : mamifèr romiaire salvatge (Cervus elaphus)

cèrvi volaire (abs. Dicort) : escaravat (Lucanus cervus) ; aplech volaire (joguet de mainatges) [v. cèrvi volant].

cèrvi volant nm, cf Ubaud Dicort : « (objet : jouet) cerf-volant » (v. Rapin)

cèrvia nf : feme del cèrvi.

cerviat nm : cèrvi jove.

cerviata nf, cf Ubaud Dicort : « jeune biche » (L. 76)

CERVIC- : forma prefixada del latin cervix (còl / copet)

cervical, -a : relatiu, -iva al còl, al copet, al còl de la botariga, al còl de l'utèr.

Carboncle cervical : antrax del copet.

Càncer cervical : càncer de la botariga o de l'utèr.

cervicala nf, cf Ubaud Dicort : « cervicale » (Basic)

cervicalgia nf, cf Ubaud Dicort : « cervicalgie » (Per Noste)

cervicartròsi (f.) : artròsi de las vertèbras cervicalas.

cerviciti (f.) : inflamacion del còl de l'utèr.

CERVICO-: forma prefixada del latin cervix (còl / copet)

cervicobraquial, -a : relatiu, -iva al còl e al braç.

cervid [ / cervide (v. jos cervids)] (m.) (pl. cervids)  : mamifèr romiaire de las banas plenas, ramificadas e caducas.

cervids / cervides nm pl, cf Ubaud Dicort : « cervidés » (Rapin)

cervièr, -ièira adj (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cervié’) / cervin, -a  (v. cervin) : relatiu, -iva al cèrvi.

Lop cervièr, loup-cervier. (v. TdF)

cervin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de cerf (vieux) » TdF. (v. cervièr)

cervion nm : pichon de la cèrvia.

C. E. S. [CÈS, cf Ubaud Dicort] nm (arc.) : sigla de Collègi d'Ensenhament Segondari.

Cesar : emperador roman ; prenom ; nom de can.

cesarenc, -a : relatiu, -iva a Cesar.

Cesari - Cesària - Cesarin - Cesarina : prenoms.

cesariana nf : extraccion d'un nenon del ventre de sa maire per operacion.

cesarisme nm, cf Ubaud Dicort : « césarisme » TdF

« cesca » (cesca nf) : v. sesca.

Ceselh (abs. Dicort) : prenom m. (v. Cecil)

Ceselha (e non pas Cecila (fr.)) [ ~ Cecília] n pr f, cf Ubaud Dicort : « Cécile » (Rapin)

céser [ ~ cese] nm, cf Ubaud Dicort : becut / pese becut (legum) (Cicer arietinum); « pois en général, en Gascogne » (v. TdF ‘cese’)

céser becut nm, cf Ubaud Dicort : « pois chiche » TdF ‘cese-becu’

céser de camp (plt.) : céser salvatge (Pisum arvense)

céser de lop (plt.) : (Lupinus)

céser de sentor [céser d’odor, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : pese de sentor (Lathyrus odoratus)

céser salvatge nm, cf Ubaud Dicort : v. céser de camp. (v. TdF jos ‘cese-de-camp’)

cesèra [cesera] nf : trida / cèra (gròssa griva) (Turdus viscivorus)

ceseret [, -a] n : trida jove ; « t. de caresse employé par les nourrices » (v. TdF)

Ma bèla cesereta, ma belle chérie. (v. TdF)

ceseron nm, cf Ubaud Dicort : « cicerole, pois chiche, petit pois chiche » TdF.  ceseron : v. céser.

cèsi nm : (quimia) « césium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 332)

cesièr nm / cesièira nf : campat de césers.

ceson nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. céser.

cessa (Alibert) [cèssa, cf Ubaud Dicort] nf: pausa / arrèst (v. TdF ‘cèsso’) ; lo rajar del lach quand lo nenon teta (v. TdF ‘cesso’).

cessacion nf (v. R. VI, 8) : cessa ; pausa ; arrèst.

cessament [cèssament] nm (R. II, 388) : cessa ; pausa ; arrèst.

cessar (v. intr. e tr.) (R. II, 388) : plegar de ; arrestar de ; « reculer » (Alibert).

cession nf (R. II, 388) : accion de cedir quicòm.

cessionari, -ària n : persona que qualqu'un li fa una cession.

cesta : panièr querbat ; panièira ; nassa.

ceste, -a [adj e pron dem, veire aiceste, cf Ubaud Dicort] : aiceste, -a.

cestòd [cestòde (v. Cestòdes, nm pl, cf Ubaud Dicort)] nm : vèrm parasit intestinal dels mamifèrs.

ceston nm : panièira pichona ; pichon platèu (platèl) de vim ; desqueta / descon. (v. cesta)

cèstre nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : daquòs (per designar quicòm que ne coneisses pas lo nom). (v. sèstre)

cesura nf : pausa dins un vèrs per ne regular lo ritme e que còpa lo vèrs en doas parts.

« Jol pont de Mirabèl, Catarina plorava. »

cetacèu [, -èa] (adj. e subs. m.) : mamifèr aqüatic (delfin, balena...). (# setacèu)