centrosòma (m.) : partida del citoplasma que tòca lo nucli.

centuplar (v. tr.) : multiplicar per cent una quantitat.

centuple 1 nm : cent còps mai.

centuple 2, -pla adj, cf Ubaud Dicort : « centuple » TdF

centura (R. II, 376 - L. 75) [e derivats, veire cintura, cf Ubaud Dicort] : cencha / cinta ; enrodada.

centurar [veire cinturar] (v. tr.) : sasir a plec de braç ; enrodar.

centuria nf, cf Ubaud Dicort : « centurie » TdF

centurion nm, cf Ubaud Dicort : « centurion » TdF

centuron [veire cinturon] nm : brava cencha de cuèr cargada pels soldats.

cep : soca de vinha ; tronc ; jo d'ancora ; trapa pels rats ; entrava ; bolet v. bolet. (v. TdF ‘cep’)

cep fòl : bolet fòl. (Boletus luridus ; Boletus cyanescens)

cep jaune : bolet. (Boletus luteus)

cep negre : bolet. (Boletus aereus)

cepa : soca d'arbre ; pè de vinha ; bròca ; estèla ; entrava de presonièr ; recep.

cepada : brotas ; rebrots ; galhamàs.

cepadèl : trapa / tracanard / laç.

cepaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui recèpe, bûcheron » TdF

cepar (v. tr.) : copar a ras.

cepat, -ada : copat, -ada a ras.

cepatge 1 nm [franc., veire socatge, cf Ubaud Dicort (v. TdF jos ‘soucan’)] : plant de vinha ; mena de vinha ;

cepatge 2 nm ( arc.  v. L. 75) : drech de copar de lenha ; « recepage » TdF

cepet : bolet / cep.

cepièira : airal que los ceps i sortisson plan.

cepilhon : soca pichonèla ; plant d'oliu.

cepon : banquilhon ; plòc / soquet ; ensocador de campana ; tracanard per mirgas o rats ; pila / espicon ; soca, talon de registre ; sarralha de fust.

cera 1 nf, cf Ubaud Dicort : bodosca (cera d'abelhas) ; candela ; ciri (R. II, 380) ; substància secretada pels uèlhs ; cerumen.

cera 2 nf, cf Ubaud Dicort : « draine, oiseau, v. cesera, trida ; labre, genre de poisson de mer ; souffre--douleurs, bouc émissaire » (v. TdF ‘cero’)

cerabòtas n, cf Ubaud Dicort : « décrotteur, v. fretabòtas » (v. TdF ‘ciro-boto’), « petit cireur » (Rapin)

cerairal [ ~ cerièiral, cf Ubaud Dicort], -a adj : que revèrta las cerièiras.

ceraireda / cereireda [cerieireda, cf Ubaud Dicort] nf : airal plantat de cerièisses.

cerambicidèu [Cerambicid(e)s nm pl, cf Ubaud Dicort] : coleoptèrs d' antenas longas, e que sa baba tuna dins los arbres o lo fustam.

cerambix : nom scientific del capricòrn (banard) (l.p.) qu'es un cerambicidèu. (Cerambyx cerdo)

ceramic, -a adj : relatiu, -iva a la fabricacion de terralha.

ceramica nf : art de fabricar de terralha ; çò fabricat en terralha.

ceramista n (m. e f.) : industrial, -a que fabrica de terralha ; obrièr, -ièira qu'ornamenta de terralha ; persona que pausa de pavats de ceramica.

ceramita : pavat de tèrra cuècha bravament resistenta.

ceramografia : sciéncia de l'istòria de la ceramica.

ceramografic, -a : relatiu, -iva a la ceramografia ; adornat, -ada amb de pinturas.

Vas ceramografic.

ceramològ, -a : especialista (m. e f.) de l'estudi de la ceramica.

cerar [ ~ encerar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : ónher amb de cera.

ceràs nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de fromage maigre, qu’on obtient en faisant bouillir le petit lait non clarifié, v. recuècha ; espèce de fromage pétri et fermenté, v. cachat » TdF

cerasta nm : vipèra banuda d'Africa. (Cerastes cerastes)

CERAT- : forma prefixada del grèc keràs ( bana)

cerat 1 nm : pomada a basa de cera amb d'òli.

cerat 2 [ ~ encerat, cf Ubaud Dicort], -ada adj : fretat amb de cera.

ceratge : cera per la cauçadura.

ceratina : substància proteïca. (bioquimia) ; queratina. (oftalmologia)

ceratinizacion : augment de ceratina (bioquimia) ; queratinizacion (oftalmomogia).

CERATO- : forma prefixada del grèc keràs (bana)

ceratofillacèas (f. pl.) : familha de plantas.

ceratofillèa (plt.) : cornifla (l.p.) (Ceratophyllum demersum)

cerauni nm (R. II, 381) (abs. Dicort) : aerolit (pèira meteorica)

Cerbèr n pr m, cf Ubaud Dicort : « Cerbère » TdF ‘Cerbère’

cerbèr nm, cf Ubaud Dicort : « cerbère » TdF jos ‘Cerbère’

cèrç nm : vent terral / vent freg del nòrd-oèst / bisa, « v. bardanís » (v. TdF ‘cers’).

cèrca : accion de cercar ; perquisicion. (v. cèrcas)

Èstre a la cèrca, être en quête.

Soi en cèrca(s) de mon paire, je cherche mon père.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cerco’)

cèrcabatalhas n, cf Ubaud Dicort : « nm, batailleur, guerroyeur » TdF ‘cerco-bataio’

cèrcabregas (adj. e subs. m. e f.) : cèrcaguirguilhs (m. e f.) (v. TdF jos ‘cerco-bouiro’)

cèrcadinnar [cèrcadinnars] (adj. e subs. m. e f.) : galapitança / parasit, -a.

cercadís 1 (subs. m.) (Alibert) / cercadissa (los 2, abs. Dicort e TdF) : cèrca.

cercadís 2, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « recherché, ée, qu’on aime à avoir, à se procurer » (v. TdF)

cèrcafèstas (adj. e subs. m. e f.) : galabontemps (m. e f.)

cèrcafortuna (adj. e subs. m. e f.) : aventurièr, -ièira.

cèrcagarrolha (adj. e subs. m. e f.) : cèrcadisputas (m. e f.)

cèrcaguirguilh n, cf Ubaud Dicort : v. jos cèrcabregas.

cercaire, -aira [~ -airitz] adj e n :

persona que cèrca quicòm.

cèrcalimaças n, cf Ubaud Dicort : « chercheur de colimaçons » TdF ‘cerco-limaço’

cèrcamalaür n / cèrcamalur (abs. Dicort) (adj. e subs. m. e f.) : temerari, -ària.

 

 

 

cercament [(class.) ~ cèrcament (corrent) nm, cf Ubaud Dicort] : cèrca / cercadís / cercadissa.

cèrcanís n [ / cèrcanísada(s) nm, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs. m. e f.) : persona en cèrca de nises, « dénicheur d’oiseaux, petit maraudeur, polisson » TdF jos ‘cerco-nis’

cèrcapan n, cf Ubaud Dicort : « celui qui cherche le pain, pourvoyeur » TdF ‘cerco-pan’

cèrcapesolhs adj e n, cf Ubaud Dicort : « chercheur de poux, un miséreux mendiant ; un fureteur, qui cherche la petite bête » (Palay ‘cèrque-pedoulhs’)

cèrcapetas n, cf Ubaud Dicort : « ramasseur de crottin » TdF ‘cerco-peto’

cèrcapotz nm : cèrcas / grapin per pescar un ferrat negat. (Lèvy, p. 75, s'enganèt sus l’accent quand notèt « cerca » e « cercapotz » [v. jos cercar])

cercar (v. tr. ) : èsser en cèrca de quicòm ; provocar.

Cèrca (corrent) / cerca (class.), cf Ubaud Dicort.

Qui cèrca tròba.

Se me cèrcas me trobaràs !

Cercar de legir (e non pas cercar a...)

cèrcarambalhs [cèrcarambalh, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs. m. e f.) ; rambalhièr, -ièira. (v. TdF ‘cerco-rambai’)

cèrcaranhas (m. s.) : mena d'aucèl (Certhia muraria), « grimpereau de muraille, oiseau, v. escalabarris » (v. TdF ‘cerco-aragno’)

cèrcarasons n, cf Ubaud Dicort : « querelleur » TdF ‘cerco-resoun’

cèrcarena adj e n, cf Ubaud Dicort : « hargneux, euse ; mauvais payeur » TdF ‘cerco-reno’

cèrcarenhòtas (adj. e subs. m. e f.) : cèrcadisputas (m. e f.)

cèrcas (las -) nf pl : lo grapin per tirar los filats de pesca ; lo grapin per tornar pescar un ferrat negat dins un potz (v. cèrcapotz).

cercatge : accion de cercar.

cèrcatrabalh n, cf Ubaud Dicort : « chercheur d’ouvrage, fainéant, v. fug-l’òbra » (v. TdF ‘cerco-travai’)

cercela : mena d'anet salvatge puslèu pichonèl (Anas crecca)

cerclaire nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui fait ou qui pose des cercles » TdF ‘cieuclaire’

cerclar (v. tr.) : metre un cercle a. (v. TdF ‘ciéucla’)

Cerclar una ròda.

cerclariá nf, cf Ubaud Dicort : (v. cerclaire e cerclièr)

cerclatge nm, cf Ubaud Dicort : « reliage des futailles » TdF ‘ciéuclage’

cercle nm (t. a.) : rond, « cercle (de barrique) » (Carrasco) ; « cerceau ; frette d’une roue ; halo de la lune » ; amassada de personas que s'endevenon lèumens per far una activitat comuna. (v. TdF ‘ciéucle’)

cerclièira nf, cf Ubaud Dicort : « taillis à feuillards, taillis de châtaigniers sauvages dont les gaules servent à faire des cerceaux ; mare où l’on fait rouir les cerceaux » TdF ‘ciéucliero’ ; « mailles supplémentaires pour établir les cercles d’un filet de pêche » TdF suppl

cerclièr : obrièr que fa de cercles de barrica.

CERCO- : forma prefixada del grèc kerkòs (coa)

cercopitèc : monin de la coa longa.

cerdan, -a (adj. e subs.) : de Cerdanha.

Cerdanha [ ~ Cerdanya (cat.)] : region dels Pirenèus occitanoespanhòls.

cereal nm, cf Ubaud Dicort : « céréale » (Sèrras-Ess.)

cereala [nf, fran., veire cereal, cf Ubaud Dicort] : « céréale » (Rapin, Basic)

Froment, òrdi, civada, blat negre... son de cerealas.

cerealicòla (adj. m. e f.) : relatiu, -iva a la cultura del cerealum.

cerealicultor, -tritz : persona que cultiva de cerealum.

cerealicultura : cultura de cerealum.

cerealièr 1, -ièira n  (abs. Dicort) : productor gròs, productritz gròssa de cerealum, mai que mai de froment, « nm, céréalier ». (v. cerealicultor)

cerealièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « céréalier, -ère » (Laus)

cerealista (m. e f.) (abs. Dicort) : especialista (m. e f.) de cerealum, « céréaliste » (Rapin).

cerealòsa (m.) (abs. Dicort) : glucòsa (m.) d'amidon de cerealum, « céréalose (nm) (Rapin).

cerealum nm (abs. Dicort) : las cerealas en general, « les céréales » (Rapin).

Froment, segal, òrdi, civada... son de cerealum.

cerebelliti (f.) : inflamacion del cervelet.

cerebellós, -osa : relatiu, -iva al cervelet.

CEREBR- : forma prefixada del latin cerebrum (cervèl)

cerebral, -a adj e n : relatiu, -iva al cervèl o a l'activitat mentala.

cerebralitat nf : caracteristica d'una persona cerebrala.

CEREBRI- : forma prefixada del latin cerebrum (cervèl)

cerebrifòrme, -ma : que revèrta la forma d'un cervèl.

cerebriti (f.) : encefaliti.

CEREBRO- : forma prefixada del latin cerebrum (cervèl)

cerebroscleròsi (f.) : estat patologic del cervèl (arterioscleròsi difusa de las artèrias cerebralas)

cerebrospinal, -a : relatiu, -iva a l'encefal (m.) e a la mesola espinala.

cerebrotonic, -a : caracteristica de las personas ipersensiblas, anxiosas, introvertidas.

cerèis (abs. Dicort) / cerièis / cerièr nm : v. cerièr.

cerèisa (abs. Dicort) / cerièisa / cerièira nf : v. cerièira.

cereisar (v. TdF) / cerieisar / cerieirar (los 3, abs. Dicort) : v. cerieirar.

cereiset nm, cf Ubaud Dicort : « cerisaie » (v. TdF jos ‘Ceriset’). (v. ceraireda)

cereisièr nm, cf Ubaud Dicort : « cerisier, arbre » TdF

cereisièira nf, cf Ubaud Dicort : « cerisaie ; cerisier » TdF

cereison nm, cf Ubaud Dicort : « petite cerise, merise ; homme à face ronde et rouge » TdF

ceremonia [ceremònia] nf : seguida d'actes prescriches per la lei o las costumas per celebrar una solemnitat.

ceremonial 1 nm : libre liturgic per las ceremonias de la Glèisa ; ensemble de règlas en general ; rite.

ceremonial 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cérémonial, -e » (v. Rapin), « cérémoniel, -elle » (Sèrras-Ess.