|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cendroset, -a n : que s'agrada a tisonejar. cendroseta nf : « cendrillon » (Laus) Cendroseta Bachasson / Cendroseta n pr f (v. Ubaud Dicort) : « Cendrillon, héroïne d’un conte populaire » TdF jos ‘cendroulet’. cenestesia : ensemble de las sensacions normalas intèrnas del còrs uman (termicas, visceralas, circulatòrias, respiratòrias...) ; sentiment vague de benastre. cenestesic, -a : relatiu, -iva a la cenestesia. cenestopatia : perturbacion de la cenestesia. cenha nf, cf Ubaud Dicort : « roue hydraulique, noria, v. posaraca ; vieille perruque, perruque mal faite, v. tinhassa » (v. TdF jos ‘cegno’). « cenha » : v. senha 1. cénher / cénger [veire cénher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : cénher / cintar. cénher / cénger[veire cénher] (se) v pron : se cénher / se cintar. cenilha nf, cf Ubaud Dicort : « cendre fine qui s’élève du feu et retombe alentour ; poussière de charbon ; étincelle, bluette ; le son le plus fin ; fécule, sédiment ; vétille, atome, fétu » (v. TdF ‘ceniho’). « cenilha» : v. cendrilha. cenisós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « couvert de cendre fine, de poussière de charbon, v. polsós » (v. TdF) CENO- : forma prefixada del grèc kòinòs (comun) cenòbi (m.) : gropament de cellulas d'origina comuna. cenobita (m. e f.) : monge, monja que vivon en comunitat ; persona que mena una vida ascetica. cenobitic, -a : relatiu, -iva al cenobitisme. cenobitisme : estat de cenobita. cenocit : cellula giganta que conten de nuclis nombroses. cenocitic, -a : organizat, -ada en cenocit. cenogamet (m.) : gamet (m.) que conten mai d'un nucli ; cenòbi de nuclis nombroses. cenomanian 1 nm : estatge primièr del cretacèu superior. cenomanian 2, -a adj : relatiu, -iva al cenomanian. cenotafi (m.) : monument en forma de tombèl, quilhat en sovenir d'un defuntat, mas que son còrs i es pas enclaus. cenozoïc 1 (m.) : èra tercera. cenozoïc 2, -a adj : relatiu, -iva a l'èra terciària. cens (arc.) : denombrament ; anciana talha sus las tèrras. censa (arc.) : cens ; servitud (R. V, 211) (t.a.). censadament adv : practicament / tant val dire. censal 1 nm, cf Ubaud Dicort : « courtier, agent de change, v. corratièr ; mesureur public pour les liquides, v. mesuraire ; entremetteur, v. macarèl » (v. TdF ‘censau 1’) censal 2, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : relatiu, -iva al cens. Talha censala. censalatge nm, cf Ubaud Dicort : « droit du mesureur public, pour les liquides » TdF censar (v. arc. del s. XII) (abs. Dicort) : estimar / supausar / considerar que. censat 1 (adv.) : fòrt utilizat en l.p. en lòc de censadament. Èra, censat, una paura dròlla abandonada. Es vengut, censat / censadament per nos ajudar, il est venu, soi-disant, pour nous aider. (Lèbre) censat 2, -ada adj (l.p.) : supausat, -ada. Soi pas censat o saber. Es censat que ieu l’ai dich, je suis censé l’avoir dit ». (v. TdF ‘censa’) censièr [, -ièira] (adj. e subs.) : censal « celui, celle qui percevait le cens, ou qui tenait une cense à ferme » TdF ; registre del cens. censitari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « censitaire » (Rapin) censor [, -a n] : (arc.) persona cargada de la disciplina dins un licèu ; persona que censura (t. a.) ; especialista cargat d'espelucar un libre religiós abans publicacion. censorat nm : fonccion de censor. censorial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « censorial, -e » (v. Per Noste) censura : critica ; defensa de publicar. censurable, -bla : que pòt èsser censurat, -ada. censurar (v. tr.) : criticar ; blaimar ; condemnar ; suprimir. censurar (se) : s'autocriticar. cent : dètz còps dètz = 100. Dos cents, tres cents, Dos cents litres, tres cents gramas. Tres cents milions, quatre cents miliards. Dos cent vint, tres cent trenta, cinc cent mila. (v. Ubaud Dicort jos ‘cent’ e Dicc. scient. p. 61). [Mas v. Vernet Dict. gram. oc. p. 246 : dos cents vint…] De cent en quaranta : de luènh en luènh ; rarament. De cent parts una : la centena part, « un centième » (Alibert). De cent parts doas, deux centièmes. (v. TdF jos ‘centèime’) Far d'un cent : far del cent / far lo cent per un. centaur (R. II, 379) [centaure] nm : monstre fabulós ; mena de constellacion. centaurèa nf (plt.) : èrba de las fèbres. (Erythraea centaurium) centcartas [cent-cartas] (m. [Alibert]) [nf pl / nm pl ?, cf Ubaud Dicort] / centpelhas (v. cent-pelhas 2) : estomac tresen dels romiaires. centen 1, -a adj num ord : « centième » (Alibert), de cents parts una. centen 2 nm : (matematica) « centième » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 62) (v. jos cent) centena 1 nf : ensemble de cent unitats ; centena 2 nf : brin de fil per ligar « ... un écheveau » ; fil conductor (t.a.), « cheville ouvrière ; fil du discours » (Alibert) ; « chef de maison, celui qui gouverne » (v. TdF ‘centeno 2’) Sens cap ni centena : sens coa ni cap. centenada nf, cf Ubaud Dicort : v. centenat. centenal, -a adj : que torna un pauc cada cent ans. Aigat centenal. Catastròfa centenala. centenala nf : exposicion retrospectiva d'un periòde de cent ans.
|
|
centenar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, centupler, v. centuplar » (v. TdF) centenar 2 (v. tr.) : ligar una madaissa amb un brin de fil. centenari, -ària (adj. e subs.) : celebracion al cap de cent ans ; persona qu'a cent ans o mai. centenat nm, centenada nf : a l'entorn de cent, a quicòm prèp. (v. TdF jos ‘centenado’) centenièr (arc.) : capmèstre d'un centenat de soldats. centenuèja nf (plt.) : gram / tranuga / èrba de cent noses (Centinodia) centesim 1 nm (abs. Dicort) : cada part d'una quantitat partida en cent parts egalas. (v. centen 2) Quatre centesims : 4 %. centesim 2, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva al centesim. (v. centesimal) centesimal, -a adj, cf Ubaud Dicort : natura de çò partit en cent parts egalas. cent-fuèlhas nf pl, cf Ubaud Dicort : (v. cent-pelhas 2) CENTI- : prefix que, plaçat davant una unitat, la partís per cent. centiara nf, cf Ubaud Dicort : « centiare, mesure de superficie » TdF centigrad [, -a] nm e adj : unitat de graduacion d'un termomètre. Escala centigrada, échelle centigrade. Termomètre centigrad, thermomètre centigrade. (v. Ubaud Dicc. scient. p.196 ) centigram [centigrama nm, cf Ubaud Dicort]: unitat de pes. centilitre : unitat de capacitat. centim : unitat de moneda (centena partida de l'unitat de moneda) centimètre : unitat de mesura : centena partida del mètre. centimètre carrat (~ cairat) nm : (matematica) « centimètre carré » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 62) centpelhas (f. e m.) [cent-pelhas 1 nf pl (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cènt-peio’)] : vestit espelhandrat : persona espelhandrada. cent-pelhas 2 nf pl, cf Ubaud Dicort [nm (Alibert)] : v. cent-cartas. (v. TdF jos ‘cènt-peio’) cent per un (abs. Dicort) : mongilh ris (mena de mongilhon fòrt productiu) centrafrican, -a (adj. e subs.) : d'Africa centrala. central, -a : relatiu , -iva al centre ; situat, -ada al centre. centrala : usina electrica ; organizacion centralisairitz (t.a.) Centrala idroelectrica. Centrala. termica. Centrala nucleara. centralisable (centralizable), -bla adj : que pòt èsser centralisat, -ada. centralisacion [centralizacion, cf Ubaud Dicort] nf : concentracion entre las mans d'un govèrn central ; concentracion abusiva. centralisador (abs. Dicort), -airitz : qu'a la tissa de centralisar. (v. centralizaire) centralisar [centralizar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : portar o mudar a un punt central ; administrar o governar per un organisme central. centralisme : sistèma politic que o vòl tot centralisar. centralista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del centralisme. centralizable, -bla adj (v centralizar) : v. centralisable. centralizacion n, cf Ubaud Dicort : v. centralisacion. centralizaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « centralisateur, trice » TdF. centralizar v, cf Ubaud Dicort : v. centralisar. centralizator, -tritz adj e n : « centralisateur, -trice » (Sèrras-Ess.). (v. centralizaire) centramerican, -a (adj. e subs.) : d'America centrala. centrar (v. tr.) : orientar sul centre ; metre al centre. centrasiatic, -a (adj. e subs.) : d'Asia centrala. centratge nm, cf Ubaud Dicort : « centrage » (Per Noste) CENTR(E)- : forma prefixada del grèc kentròn (centre) -CENTRE : forma sufixada del grèc kentròn (centre) v. epicentre. centre : lo punt central (t. a.) Far un centre : mandar lo balon cap al centre. centredrecha [centre-drech nm, cf Ubaud Dicort] : tendéncia politica de drecha moderada. centresquèrra [centre-esquèrra nm, cf Ubaud Dicort] : tendéncia politica d'esquèrra moderada. centreuropèu, -pèa : relatiu, -iva a Euròpa centrala. CENTRI- : forma prefixada del latin centrum (centre) -CENTRIC : forma sufixada del lat. centrum (centre) v. egocentric. centrifug, -a : qu'a tendéncia a s'alunhar del centre. Fòrça centrifuga. centrifugacion : accion o resulta de centrifugar. centrifugadoira : maquina de centrifugar. centrifugador nm, cf Ubaud Dicort : « centrifugeur » (Laus) centrifugar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « v tr, centrifuger » (Sèrras-Ess., Rapin) centripèt, -a adj : qu'a tendéncia a se sarrar del centre. Fòrça centripèta. centrisme : sistèma politic entremièg drecha e esquèrra. centrista (adj. e subs. m. e f.) : adèpte, -a del centrisme ; relatiu, -iva al centrisme. CENTRO- : forma prefixada del grèc kentròn (centre) centroccidental, -a : relatiu, -iva a a l'Occident central. centrolecit : mena d'uòu que son plasma germinatiu forma lo nucli central envolopat de protoplasma nutritiu. centrolecitic, -a : relatiu, -iva a un centrolecit. centromèr : punt de constriccion del cromosòma que, a son nivèl, los dos cromatides son soudats. centroplasma nm : region centrala del citoplasma. centropneïna : ormona estimulairitz de la respiracion. centrosfèra : nucli de la Tèrra ; ensemble citoplasmic del centre cellular. |
|
|
|
|
|
|