cendroset, -a n : que s'agrada a tisonejar.

cendroseta nf : « cendrillon » (Laus)

Cendroseta Bachasson / Cendroseta n pr f (v. Ubaud Dicort) : « Cendrillon, héroïne d’un conte populaire » TdF jos ‘cendroulet’.

cenestesia : ensemble de las sensacions normalas intèrnas del còrs uman (termicas, visceralas, circulatòrias, respiratòrias...) ; sentiment vague de benastre.

cenestesic, -a : relatiu, -iva a la cenestesia.

cenestopatia : perturbacion de la cenestesia.

cenha nf, cf Ubaud Dicort : « roue hydraulique, noria, v. posaraca ; vieille perruque, perruque mal faite, v. tinhassa » (v. TdF jos ‘cegno’). « cenha » : v. senha 1.

cénher / cénger [veire cénher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : cénher / cintar.

cénher / cénger[veire cénher] (se) v pron : se cénher / se cintar.

cenilha nf, cf Ubaud Dicort : « cendre fine qui s’élève du feu et retombe alentour ; poussière de charbon ; étincelle, bluette ; le son le plus fin ; fécule, sédiment ; vétille, atome, fétu » (v. TdF ‘ceniho’). « cenilha» : v. cendrilha.

cenisós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « couvert de cendre fine, de  poussière de charbon, v. polsós » (v. TdF)

CENO- : forma prefixada del grèc kòinòs (comun)

cenòbi (m.) : gropament de cellulas d'origina comuna.

cenobita (m. e f.) : monge, monja que vivon en comunitat ; persona que mena una vida ascetica.

cenobitic, -a : relatiu, -iva al cenobitisme.

cenobitisme : estat de cenobita.

cenocit : cellula giganta que conten de nuclis nombroses.

cenocitic, -a : organizat, -ada en cenocit.

cenogamet (m.) : gamet (m.) que conten mai d'un nucli ; cenòbi de nuclis nombroses.

cenomanian 1 nm : estatge primièr del cretacèu superior.

cenomanian 2, -a adj : relatiu, -iva al cenomanian.

cenotafi (m.) : monument en forma de tombèl, quilhat en sovenir d'un defuntat, mas que son còrs i es pas enclaus.

cenozoïc 1 (m.) : èra tercera.

cenozoïc 2, -a adj : relatiu, -iva a l'èra terciària.

cens (arc.) : denombrament ; anciana talha sus las tèrras.

censa (arc.) : cens ; servitud (R. V, 211) (t.a.).

censadament adv : practicament / tant val dire.

censal 1 nm, cf Ubaud Dicort : « courtier, agent de change, v. corratièr ; mesureur public pour les liquides, v. mesuraire ; entremetteur, v. macarèl » (v. TdF ‘censau 1’)

censal 2, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : relatiu, -iva al cens.

Talha censala.

censalatge nm, cf Ubaud Dicort : « droit du mesureur public, pour les liquides » TdF

censar (v. arc. del s. XII) (abs. Dicort) : estimar / supausar / considerar que.

censat 1 (adv.) : fòrt utilizat en l.p. en lòc de censadament.

Èra, censat, una paura dròlla abandonada.

Es vengut, censat / censadament per nos ajudar, il est venu, soi-disant, pour nous aider. (Lèbre)

censat 2, -ada adj (l.p.) : supausat, -ada.

Soi pas censat o saber.

Es censat que ieu l’ai dich, je suis censé l’avoir dit ». (v. TdF ‘censa’)

censièr [, -ièira] (adj. e subs.) : censal « celui, celle qui percevait le cens, ou qui tenait une cense à ferme » TdF ; registre del cens.

censitari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « censitaire » (Rapin)

censor [, -a n] : (arc.) persona cargada de la disciplina dins un licèu ; persona que censura (t. a.) ; especialista cargat d'espelucar un libre religiós abans publicacion.

censorat nm : fonccion de censor.

censorial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « censorial, -e » (v. Per Noste)

censura : critica ; defensa de publicar.

censurable, -bla : que pòt èsser censurat, -ada.

censurar (v. tr.) : criticar ; blaimar ; condemnar ; suprimir.

censurar (se) : s'autocriticar.

cent : dètz còps dètz = 100.

Dos cents, tres cents,

Dos cents litres, tres cents gramas.

Tres cents milions, quatre cents miliards.

Dos cent vint, tres cent trenta, cinc cent mila.

(v. Ubaud Dicort jos ‘cent’ e Dicc. scient. p. 61)

[mas v. Vernet Dict. gram. oc. p. 246 : dos cents vint…]

De cent en quaranta : de luènh en luènh ; rarament.

De cent parts una : la centena part, « un centième » (Alibert).

De cent parts doas, deux centièmes. (v. TdF jos ‘centèime’)

Far d'un cent : far del cent / far lo cent per un.

centaur (R. II, 379) [centaure] nm : monstre fabulós ; mena de constellacion.

centaurèa nf (plt.) : èrba de las fèbres. (Erythraea centaurium)

centcartas [cent-cartas] (m. [Alibert]) [nf pl / nm pl ?, cf Ubaud Dicort] / centpelhas (v. cent-pelhas 2) : estomac tresen dels romiaires.

centen 1, -a adj num ord : « centième » (Alibert), de cents parts una.

centen 2 nm : (matematica) « centième » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 62) (v. jos cent)

centena 1 nf : ensemble de cent unitats ;

centena 2 nf : brin de fil per ligar « ... un écheveau » ; fil conductor (t.a.), « cheville ouvrière ; fil du discours » (Alibert) ; « chef de maison, celui qui gouverne » (v. TdF ‘centeno 2’)

Sens cap ni centena : sens coa ni cap.

centenada nf, cf Ubaud Dicort : v. centenat.

centenal, -a adj : que torna un pauc cada cent ans.

Aigat centenal.

Catastròfa centenala.

 

 

centenala nf : exposicion retrospectiva d'un periòde de cent ans.

centenar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, centupler, v. centuplar » (v. TdF)

centenar 2 (v. tr.) : ligar una madaissa amb un brin de fil.

centenari, -ària (adj. e subs.) : celebracion al cap de cent ans ; persona qu'a cent ans o mai.

centenat nm, centenada nf : a l'entorn de cent, a quicòm prèp. (v. TdF jos ‘centenado’)

centenièr (arc.) : capmèstre d'un centenat de soldats.

centenuèja nf (plt.) : gram / tranuga / èrba de cent noses (Centinodia)

centesim 1 nm (abs. Dicort) : cada part d'una quantitat partida en cent parts egalas. (v. centen 2)

Quatre centesims : 4 %.

centesim 2, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva al centesim. (v. centesimal)

centesimal, -a adj, cf Ubaud Dicort : natura de çò partit en cent parts egalas.

cent-fuèlhas nf pl, cf Ubaud Dicort : (v. cent-cartas)

CENTI- : prefix que, plaçat davant una unitat, la partís per cent.

centiara nf, cf Ubaud Dicort : « centiare, mesure de superficie » TdF

centigrad [, -a] nm e adj : unitat de graduacion d'un termomètre.

Escala centigrada, échelle centigrade.

Termomètre centigrad, thermomètre centigrade.

(v. Ubaud Dicc. scient. p.196 )

centigram [centigrama nm, cf Ubaud Dicort]: unitat de pes.

centilitre : unitat de capacitat.

centim : unitat de moneda (centena partida de l'unitat de moneda)

centimètre : unitat de mesura : centena partida del mètre.

centimètre carrat (~ cairat) nm : (matematica) « centimètre carré » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 62)

centpelhas (f. e m.) [cent-pelhas 1 nf pl (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cènt-peio’)] : vestit espelhandrat : persona espelhandrada.

cent-pelhas 2 nf pl, cf Ubaud Dicort [nm (Alibert)] : v. cent-cartas. (v. TdF jos ‘cènt-peio’)

cent per un (abs. Dicort) : mongilh ris (mena de mongilhon fòrt productiu)

centrafrican, -a (adj. e subs.) : d'Africa centrala.

central, -a : relatiu , -iva al centre ; situat, -ada al centre.

centrala : usina electrica ; organizacion centralisairitz (t.a.)

Centrala idroelectrica.

Centrala. termica.

Centrala nucleara.

centralisable (centralizable), -bla adj : que pòt èsser centralisat, -ada.

centralisacion [centralizacion, cf Ubaud Dicort] nf : concentracion entre las mans d'un govèrn central ; concentracion abusiva.

centralisador (abs. Dicort), -airitz : qu'a la tissa de centralisar. (v. centralizaire)

centralisar [centralizar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : portar o mudar a un punt central ; administrar o governar per un organisme central.

centralisme : sistèma politic que o vòl tot centralisar.

centralista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del centralisme.

centralizable, -bla adj (v centralizar) : v. centralisable.

centralizacion n, cf Ubaud Dicort : v. centralisacion.

centralizaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « centralisateur, trice » TdF.

centralizar v, cf Ubaud Dicort : v. centralisar.

centralizator, -tritz adj e n : « centralisateur, -trice » (Sèrras-Ess.). (v. centralizaire)

centramerican, -a (adj. e subs.) : d'America centrala.

centrar (v. tr.) : orientar sul centre ; metre al centre.

centrasiatic, -a (adj. e subs.) : d'Asia centrala.

centratge nm, cf Ubaud Dicort : « centrage » (Per Noste)

CENTR(E)- : forma prefixada del grèc kentròn (centre)

-CENTRE : forma sufixada del grèc kentròn (centre) v. epicentre.

centre : lo punt central (t. a.)

Far un centre : mandar lo balon cap al centre.

centredrecha [centre-drech nm, cf Ubaud Dicort] : tendéncia politica de drecha moderada.

centresquèrra [centre-esquèrra nm, cf Ubaud Dicort] : tendéncia politica d'esquèrra moderada.

centreuropèu, -pèa : relatiu, -iva a Euròpa centrala.

CENTRI- : forma prefixada del latin centrum (centre)

-CENTRIC : forma sufixada del lat. centrum (centre) v. egocentric.

centrifug, -a : qu'a tendéncia a s'alunhar del centre.

Fòrça centrifuga.

centrifugacion : accion o resulta de centrifugar.

centrifugadoira : maquina de centrifugar.

centrifugador nm, cf Ubaud Dicort : « centrifugeur » (Laus)

centrifugar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « v tr, centrifuger » (Sèrras-Ess., Rapin)

centripèt, -a adj : qu'a tendéncia a se sarrar del centre.

Fòrça centripèta.

centrisme : sistèma politic entremièg drecha e esquèrra.

centrista (adj. e subs. m. e f.) : adèpte, -a del centrisme ; relatiu, -iva al centrisme.

CENTRO- : forma prefixada del grèc kentròn (centre)

centroccidental, -a : relatiu, -iva a a l'Occident central.

centrolecit : mena d'uòu que son plasma germinatiu forma lo nucli central envolopat de protoplasma nutritiu.

centrolecitic, -a : relatiu, -iva a un centrolecit.

centromèr : punt de constriccion del cromosòma que, a son nivèl, los dos cromatides son soudats.

centroplasma nm : region centrala del citoplasma.

centropneïna : ormona estimulairitz de la respiracion.

centrosfèra : nucli de la Tèrra ; ensemble citoplasmic del centre cellular.