celar (v. tr.) : amagar / rescondre ; velhar ; esperar.

celar (se) : s'amagar / se rescondre.

celariá nf : ofici de celairièr, -a, « économat (vieux) ». (v. TdF ‘celarié 1’)

celarièr, -ièira n (v. Ubaud Dicort e L. 74) : « cellérier, dépensier, ière, économe, v. pitancièr » (v. TdF ‘celarié 2’)

celat, -ada : t.a. çaisús (celar), « celé, ée ; interdit, ite, qu’on ne peut avoir » (v. TdF jos ‘cela’).

Res de celat que non siá un jorn decelat !

CELE- : forma prefixada del grèc kéle (tumor / ernia)

-CÈLE : forma sufixada del grèc kéle (tumor / ernia) v. idrocèle.

celebracion (R. II, 373) : accion de celebrar quicòm.

celebrador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à conclure, à passer (en parlant d’un marché, d’un contrat) » (L. 74). (v. celebrar)

celèbrament : d'un biais celèbre.

celebrant nm : lo prèire que celèbra la messa.

celebrar (v. tr.) : acomplir d'après un ritual ; lausenjar q.q. ; festejar quicòm ; « conclure (un marché), passer (un contrat) [v. celebrador] » (L. 74)

Celebrar la messa.

Celebrar un poèta.

Celebrar una victòria.

celèbre, -bra : renomenat, -ada.

celebret (lat.) : escrich de son evesque qu'un prèire deuriá presentar per celebrar la messa dins una autra diocèsi.

celebritat nf : renomenada.

celenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. cèl)

celerimètre : aparelh per mesurar la rapiditat d'un veïcul.

celeritat nf (R. II, 373): promptitud ; velocitat.

Celèst (pren. masc.) : « Céleste »

celèste [veire celèst, cf Ubaud Dicort], -ta adj : relatiu, -iva al cèl.

La vòuta celèsta.

Celèsta n pr f, cf Ubaud Dicort : « Céleste » TdF ‘Celèsto’

celestial, -a adj : que ven del Cèl, « divin » TdF ; relatiu, -iva al Cèl.

Celestin (pren. masc.) : « Célestin » TdF

celestin 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « digne du ciel, céleste » TdF

celestin 2 nm, cf Ubaud Dicort : « religieux célestin » TdF

Celestina (pren. fem.) : « Célestine » TdF.

celestina nf, cf Ubaud Dicort : « personnage de la comédie italienne ; grivoise, entremetteuse » TdF

celèstre nm, cf Ubaud Dicort : « partie supérieure de la galerie d’une mine de houille ; ciel-ouvert, v. cèl obert ; séchoir, essui » TdF jos ‘celèste 2’.

celeta (pichòta cèla) nf, cf Ubaud Dicort : « petite cellule » (L. 74)  (v. TdF jos ‘Celeto’)

CELI- : forma prefixada del grèc kòilía (ventre)

celiac, -a : relatiu, -iva al ventre e als intestins.

celialgia : mal de ventre.

celibat nm : estat d'una persona adulta non maridada.

celibatari, -ària adj e n : persona adulta qu'es pas maridada.

celidònia nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘celidòni’) : pèira preciosa ; planta : (Chelidonium majus)

celièr : chai / tinal / tinairòl / tinalièr ; despensa.

Celina : prenom.

CELIO- : forma prefixada del grèc kòilía (ventre)

celioscopia nf : endoscopia de l'abdomèn, d'una cavitat.

celiosquisi (f.) : fissura congenitala d'una paret abdominala.

celiotomia : operacion que consistís a obrir lo ventre.

cellofana nf, cf Ubaud Dicort : « cellophane » (Laus, Basic)

cellula : element anatomic dels animals e dels vegetals ; cèla de preson ; t. a. modèrnas.

cellulalgia : dolor amodada per la celluliti.

cellular, -a : relatiu, -iva a (o constituït, -ida per) de cellulas.

cellulasa : enzim secretat per l'intestin d'unes erbivòrs, e que contribuís a la digestion de la cellulòsa.

cellulifug, -a : que s'alunha de la cellula (med.)

celluliti (f.) : inflamacion del teissut cellular, e mai que mai del teissut cellular soscutanèu.

celluloïd [celluloïde] nm : matèria plastica obtenguda en plastificant la nitrocellulòsa pel camfre.

cellulòsa nf : substància organica d'un grop de glucids contenguda dins la membrana de las cellulas vegetalas.

Lo coton idrofil es de cellulòsa quasi blosa.

cellulosic, -a : de la natura de la cellulòsa ; que conten de cellulòsa.

cellulositic, -a (abs. Dicort)  : relatiu, -iva a la cellulosolisi.

cellulosolisi (f.) (abs. Dicort) : descomposicion idrolitica de la cellulòsa.

CELO- : forma prefixada del grèc kòilòs (void /vuèg)

celofana (abs. Dicort) (angl.) : pellicula cellulosica per embalar quicòm. (v. cellofana)

celòma (m.) : cavitat entremièg los dos fuèlhs del mesodèrma de l'embrion.

celomat, -ada : qu'a un celòma.

celomatic, -a : relatiu, -iva a un celòma.

celomielia : cavitats patologicas de la mesola espinala.

celoniquia : alteracion de las onglas que lor partida mejana ven concava.

 

 

Cèltas (m. pl.) : pòbles d'Asia minora qu'envasiguèron Euròpa al sègle VI abans J.C. ; pòbles que parlavan la lenga celtica.

celtic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « celtique » (Laus)

celtomania nf, cf Ubaud Dicort : « celtomanie » (v. çai sus)

cement (de confondre pas amb ciment) : argila cuècha, utilizada per desgraissar ; substància utilizada per la cementacion d'un metal ; substància dura que cobrís la raiç de las dents.

cementacion : modificacion d'un metal per difusion en el d'un cement ; transformacion quimica per oxidacion de las piritas en sulfats.

cementar (v. tr.) : sometre a cementacion.

cementèri / cemetèri [veire cementèri, cf Ubaud Dicort] nm : airal per enterrar los defuntats.

cementita : carbur de fèrre.

cementós, -osa : de la natura del cement.

CEN- : forma prefixada del grèc kòinòs (comun)

cena nf (L. 74) : pus darrièr repais de Jèsus abans sa Passion ; institucion de l'Eucaristia (Mt. 26, 26-29).

cenacle : airal que Jèsus i celebrèt la Cena eucaristica ; cercle tampat de personas, literari, artistic, religiós, politic...

cenada nf, cf Ubaud Dicort : « souper, repas du soir, v. sopada plus usité » (v. TdF)

cenador nm, cf Ubaud Dicort : « salle à manger (vieux), v. sala » (v. TdF)

cenar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, souper » (L. 74). (v. TdF ‘cena (se)’)

cench, -a / cint [veire cench], -a : p.p. del vèrb cénher, « ceint, einte » (v. TdF jos ‘cegne’).

cencha / cinta [e derivats, veire cencha, cf Ubaud Dicort] nf : part pus estrecha del còrs d'una persona ; centura ; talhòla (benda d'estòfa al torn de la cencha) ; cercle de cuba ; filat per la pesca en mar ; airal de salina ; terrassa lecada per la mar ; nivol longaruda e espessassa a l'asuèlh (orizont)

Far la cencha : enrodar lo peis.

Se sarrar la cencha : manjar pas a sadol.

Lo consol se cargèt la cencha per los maridar.

cenchada / cintada [veire cenchada] nf : çò que l'òm carreja dins una fauda.

cenchaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « pêcheur à la seine » TdF

cenchament nm, cf Ubaud Dicort : « action de ceindre ou de cerner » TdF

cenchar / cintar[veire cenchar] (v. tr.) : cargar una cencha / cénher ; bendar ; centurar ; enrodar.

cenchar / cintar [veire cenchar] (se) v pron : se cargar una cencha / se cénher ; se talholar.

cenchat, -ada / cintat[veire cenchat], -ada adj : que s'es cargada una cencha. (v. TdF jos ‘cencha’)

cenchet nm, cf Ubaud Dicort : « ceinture » (L. 75)

cendenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cuisant, ante [v. cendre 1] » (Alibert). (v. sendent)

cendrada : cendres qu'an servit per far la bugada ; emplastre de cendres amb de mostarda ; lessiu ; cendres d'un forn de cauç ; plomb menut ; cendres d'un volcan ; posca. (v. TdF)

cendralha nf sing (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fanfre (plomb de caça menut) ; bresilh (sabla de peirièira) ; « cendrée, cendre mêlée de débris de charbon, fraisil » (v. TdF ‘cendraio’)

cendrar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « (couleur) cendrer » (Rapin)

cendràs : brave montet de cendres ; cendrièr.

cendrasson nm, -a : persona que se ten al pè del fuòc, « celui, celle qui s’accroupit dans les cendres, cendrillon, cagnard, casanier » (v. TdF).

cendrat, -ada adj : color de cendres.

cendrau nm, cf Ubaud Dicort : « laitue vivace, lactuca perennis (Lin.), plante » (v. TdF)

cendre 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, cuire, démanger » (Alibert ; v. Vayssier ‘séndre’). « cendre » : v. eissendre 2 e sendre.

cendre 2 nm o nf / cenre [veire cendre 2, cf Ubaud Dicort] (subs.) : residú mineral de la combustion de la lenha o del carbon. (v. Cendres)

cendrejar (v. intr. e tr.) : remenar las cendres; semblar de cendres (tèrra cendrosa) ; passir amb de cendres.

Amb aquela secada la tèrra cendreja !

Cendres (las) : primièr jorn de la caresma (R. V, 9).

cendreta nf, cf Ubaud Dicort : v. cendrièira. (v. TdF jos ‘cendriero’)

cendrièira nf, cf Ubaud Dicort : « cendrier, trou dans lequel on met les cendres » TdF

cendrièr : trauc, receptacle per metre las cendres ; cendrada de bugada ; montet de cendres ; cendràs de fornèl.

cendrilha nf / cenilha (v. cenilha) : cendre fina ; cendre de forn de cauç ; cendre fina. (v. TdF ‘cendriho’)

cendrilhós, -osa / cendrós, -osa adj : color de cendres.

cendrinèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gris cendré, couleur de cendres » TdF

cendrolàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand amas de cendres ; personne qui est toujours au coin du feu » TdF

cendrolet, -a n : que quita pas lo canton del fuòc. (v. TdF) (v. cendroset)

cendrolièr, -ièira n : cendrolet, -a.

Cendronilha : prenom ; títol d'un conte de Perault. (v. Cendroseta)

cendròri nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui aime remuer la cendre, v. cendrolet » (v. TdF suppl)

cendrós adj : v. cendrilhós

cendrosa nf : cendre (malautiá de la vinha)

 

 

celotomia : incision de l'anèl constrictor d'una ernia estranglada.

cèlt, -a (adj. e subs.) [cèlta, (dels dos genres), cf Ubaud Dicort] : relatiu, -iva a la lenga celtica, a la civilizacion celtica ; abitador, abitairitz de la Gàllia celtica ; cèlta (m.) / lenga celtica. (v. Cèltas)