ceba nf (de confondre pas amb seba) : mena de legum. (Allium cepa) (v. TdF ‘cebo’)

ceba d’ivèrn nf, cf Ubaud Dicort : « oignon d’hiver, ail fistuleux, plante » TdF ‘cebo-d’ivèr’

ceba de prat nf, cf Ubaud Dicort : « colchique, v. bramavaca » (v. TdF)

ceba del parpalhon nf, cf Ubaud Dicort : « jonc à fruits lustrés, plante » TdF  ‘cebo-dóu-parpaioun’

ceba marina nf, cf Ubaud Dicort : « scille, plante » TdF

ceba salvatja nf, cf Ubaud Dicort : « orpin paniculé, plante » (v. TdF ‘cebo-sóuvage’)

cebaire, -aira : persona que vend de cebas. (v. TdF)

cebalha nf sing : las cebas en general.

ceban nm, cf Ubaud Dicort : « homme qui se nourrit d’oignons, paysan » TdF

cebard nm, cf Ubaud Dicort : « oignon remonté ; caïeu d’oignon » TdF

cebàs 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cebas 1’) / cebard (v. cebard) / cebau (TdF ; abs. Dicort) : gròssa ceba.

cebàs 2 nm : sopa de peis aprestada amb fòrça cebas. (v. TdF ‘cebas 1’)

cebassa nf, cf Ubaud Dicort : v. cebàs 1. (v. TdF jos ‘cebas 2’)

cebat : plant de ceba.

cebejar (v. tr. e intr.) : plantar de ceba ; se manjar de cebas.

cebenc 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : gròssa ceba ; floronc ; botiòla sus la pèl ; tumor.

cebenc 2, -a adj (abs. Dicort e TdF) : relatiu, -iva a la ceba ; en forma de ceba.

cebencaire, -aira [~ -airitz] n : persona que desmagenca la vinha.

cebencar (v. tr.) : desmagencar la vinha.

cebencat, -ada : desmagencat, -ada.

cebencatge : accion o resulta de desmagencar la vinha.

cebencha nf, cf Ubaud Dicort : « (qui ressemble à une peau d’oignon) toile d’étoupe » TdF

cebencon : botiòla / pustula ; enveja (taca sus la pèl) ; glandola de gabre. (v. TdF jos ‘cebenchoun’)

cebencum nm sing : brota d'arbre, de vinha... ; brotas adventissas.

cebet nm : « sobriquet que l’on donne aux paysans, parce qu’ils mangent beaucoup d’oignons, v. ceban » (v. TdF)

cebeta : ceba jove.

cebièira : faissa de cebas.

cebièr : jonc per ligar las cebas.

cebilh : ceba pichonèla.

cebilhada (plt.) : (Muscari comosum)

cebilhon nm : alhassa / alhastre / alhòla. (Allium vineale)

cebista (m. e f.) (abs. Dicort) : persona que fa de C.B. v. C.B, « cébiste » (Per Noste). (v. cibista)

cebola nf / cebolat  (v. cebolat) (plt.) : (Allium fistulosum), « ciboule, civette, plante » (v. TdF ceboulo’).

cebolat nm : « plan de ciboule » ; plant de ceba ; faissa de cebas, « ... de jeunes oignons ». (v. TdF ‘ceboulat’)

ceboleta (plt.) : (Allium schoenoprasum)

cebolhada nf, cf Ubaud Dicort : v. cebilhada. (v. TdF jos ‘cebihado’)

cèc (L.74), cèga adj (vieux, v. TdF) : òrb, a / abucle / sens ucles.  v. *abucle.

Capejada cèga, filet à mailles serrées.

Fichoira cèga, fouine de pêcheur à dents serrées.

(v. TdF suppl ‘cègo’) 

cecal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « caecal, -e » (v. Rapin). (v. cecum)

cecidi (m.) (abs. Dicort) : gala / bocèrla dels vegetals. v. gala.

cecidial, -a : relatiu, -iva als cecidis.

cecidogèn, -a : qu'amòda l'aparicion de cecidis.

cecidogenèsi (f.) : procèssus de formacion de cecidis.

cecidomia (f.) : moscalhon que sa baba es nosibla pels froments e pel segals.

cecidomid (m.) : diptèr de la familha dels cecidomids.

cecidomids (m. pl.) : familha de diptèrs amodaires de cecidis.

Cecil (abs. Dicort) : prenom m. (Rapin e Laus : Cecili « Cécil »)

Cecília / Ceselha : prenoms f. « Cécile » (Rapin)

cecitat nf (R. II, 370) : estat de q.q. de cèc.

CECO- : forma prefixada del lat. med. caecum. v. caecum (abs. Dicort).

cecocolestomia : enteroanastomòsi (f.)

cecofixacion : cecopexia / tiflopexia

cecosigmoïdostomia : tiflosigmoïdostomia.

cecostomia : tiflostomia (creacion d'un anus artificial)

cecotomia : obertura cirurgicala del caecum.

cecum nm, cf Ubaud Dicort : « (anat.) caecum » (Laus)

ceda : acte escrich. (v. TdF ‘cedo’)

cedar (v. tr.) (abs. Dicort) : citar en justícia. (v. cedular 1 e citar)

 

 

CEDEX : acronim que vòl dire Corrièr d'entrepresa de distribucion excepcionala.

cedibilitat nf, cf Ubaud Dicort : « cédibilité » (Laus)

cedible, -bla : que pòt èsser cedit.

cedilha : signe grafic jol C que lo fa sonar S davant A, Ò e U , per ex. dins agaça, biçòl, maçuga.

cedir (v. tr. e intr.) : laissar ; consentir ; plegar de resistir ; feblir ; racar ; donar ganhat.

Cedir lo pas : laissar passar q.q. davant se.

cedrat nm : ponsèri (gròs citron utilizat en confiment)

cedratièr : mena de citronièr que sa frucha es lo cedrat. (Citrus medica)

cèdre : mena d'arbre (Cedrus)

cedula nf (L. 74) : « cédule » ; citacion en justícia. (v. TdF)

cedular 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, citer en justice (vieux) » (v. TdF)

cedular 2 (relatiu a las cedulas), --ària adj, cf Ubaud Dicort : « cédulaire » [v. Laus, Rapin : cedulari]

ceduleta nf, cf Ubaud Dicort : « dimin. de cedula » (L. 74)

C. E. E. : sigla per Comunitat economica europèa.

CEFAL- : forma prefixada del grèc kephale (cap)

-CEFAL -CEFALA : formas sufixadas de kephale (cap) v. braquicefal - dolicocefal.

cefalalgia (abs. Dicort) (De confondre pas amb cefalèa qu'a un autre sens) : tota mena de mal de cap.

cefalat, -ada : caracteristica dels moluscs qu'an un cap.

cefalèa nf (Laus ; abs. Dicort) (R. II, 380) : brave mal de cap tenaç, « céphalée » (Rapin).

cefalic, -a : relatiu, -iva al cap.

CEFALO- : forma prefixada del grèc kephale (cap)

cefaloematòma nm : lesion del cap d'un novèl nascut.

cefalogir, -a : que fa lo torn del cap.

Muscles cefalogirs.

cefalograf / cefalomètre : instrument per mesurar las dimensions del cap.

cefaloïde, -da : cabessut, -uda.

cefalopòde : mena de molusc.

cefaloraquial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva al cap e al rastèl de l'esquina. (v. cefaloraquidian)

cefaloraquidian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « céphalorachidien, -enne » (Per Noste)

cefalosporina : cada mena d'antibiotic tirat dels fonges de l'espècia que se ditz en latin Cephalosporium.

cefalotoracic, -a : relatiu, -iva al cefalotorax.

cefalotorax : region del còrs dels aracnids e de fòrça crustacèus que lor cap e lor torax fan pas qu'un.

cefalotrib : instrument per bresar lo cap d'un mòrt-nat dins l'utèr, per ne facilitar l'extraccion.

cèga : fem. de cèc.

cegesimal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cégésimal, -e » (Laus)

cegetista nm adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « cégétiste » (Rapin)

« ceguda » (ceguda nf (v. Ubaud Dicort e Alibert)) : v. ciguda.

ceguinhòla : cigonha de potz / caplèva / balandra ; manivèla.

CEL- : forma prefixada del grèc kòilòs (void / vuèg) v. celòma.

-CÈL : forma sufixada del grèc kòilòs (void / vuèg) v. blastocèl.

cel nm, cf Ubaud Dicort : « l’action de tenir une chose secrète, précaution, discrétion ; crainte, danger » (L. 74) (v. celar)

cèl : firmament (R. VI, 285) ; paradís.

Capa del cèl : firmament.

Cèl de boca : paladar.

Pè del cèl : orizont.

A cèl dobèrt, à ciel ouvert. (v. Ubaud Dicort e Laus)

cèl obèrt nm (abs. Dicort) : « cour ; ciel-ouvert » (Alibert) ; celèstre ; partida superiora d'una galariá de mina ; secador. (v. celèstre)

CÈLA- : forma prefixada de l'occitan cèla. v. Cèlanòva.

-CÈLA : forma sufixada de l'occitan cèla. v. Naucèla ( nòva cèla) : vilòta de Roergue.

cèla : cambron de monge o de monja ; convent ; abric contra lo vent ; cellula de preson.

celacant nm, cf Ubaud Dicort : « coelacanthe » (Rapin)

celada : amagament / accion d'amagar.

celadament (R. II, 372) : a l'amagat / d'amagadons.

celadon nm, cf Ubaud Dicort : « céladon ; vert pâle » TdF

celador, -doira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui qui cache ; discret ; celui qui cache  sa pensée ; secret » (v. L. 74)

celaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'amaga quicòm o q.q.

celairièr, -ièira (subs.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : despensièr, -ièira. (v. celarièr) ; tinalièr, -ièira.

celament nm : amagament / accion d'amagar.

Cèlanòva : nom de vila d'Erau (fondacion novèla de convent)