|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ceba nf (de confondre pas amb seba) : mena de legum. (Allium cepa) (v. TdF ‘cebo’) ceba d’ivèrn nf, cf Ubaud Dicort : « oignon d’hiver, ail fistuleux,
plante » TdF ‘cebo-d’ivèr’ ceba de prat nf, cf Ubaud Dicort :
« colchique, v. bramavaca » (v. TdF) ceba del parpalhon nf, cf Ubaud Dicort : « jonc à fruits
lustrés, plante » TdF
‘cebo-dóu-parpaioun’ ceba marina nf, cf Ubaud Dicort :
« scille, plante » TdF ceba salvatja nf, cf Ubaud Dicort :
« orpin paniculé, plante » (v. TdF ‘cebo-sóuvage’) cebaire, -aira : persona que vend de cebas. (v. TdF) cebalha nf sing : las cebas en general. ceban nm, cf Ubaud Dicort :
« homme qui se nourrit d’oignons, paysan » TdF cebard nm, cf Ubaud Dicort : « oignon remonté ; caïeu
d’oignon » TdF cebàs 1 nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cebas 1’) / cebard (v. cebard) / cebau (TdF ; abs. Dicort) : gròssa ceba. cebàs 2 nm : sopa de peis aprestada amb fòrça cebas. (v. TdF ‘cebas 1’) cebassa nf, cf Ubaud Dicort :
v. cebàs 1. (v. TdF jos ‘cebas 2’) cebat : plant de ceba. cebejar (v. tr. e intr.) : plantar de ceba ; se manjar de cebas. cebenc 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : gròssa ceba ; floronc ; botiòla sus la pèl ; tumor. cebenc 2, -a adj (abs. Dicort e TdF) : relatiu, -iva a la ceba ; en forma de ceba. cebencaire, -aira [~ -airitz] n : persona que desmagenca la vinha. cebencar (v. tr.) : desmagencar la vinha. cebencat, -ada : desmagencat, -ada. cebencatge : accion o resulta de desmagencar la vinha. cebencha nf, cf Ubaud Dicort :
« (qui ressemble à une peau d’oignon) toile
d’étoupe » TdF cebencon : botiòla / pustula ; enveja (taca sus la pèl) ; glandola de gabre. (v. TdF jos ‘cebenchoun’) cebencum nm sing : brota d'arbre, de vinha... ; brotas adventissas. cebet nm : « sobriquet que
l’on donne aux paysans, parce qu’ils mangent beaucoup
d’oignons, v. ceban »
(v. TdF) cebeta : ceba jove. cebièira : faissa de cebas. cebièr : jonc per ligar las cebas. cebilh : ceba pichonèla. cebilhada (plt.) : (Muscari comosum) cebilhon nm : alhassa / alhastre / alhòla. (Allium vineale) cebista (m. e f.) (abs. Dicort) : persona que fa de C.B. v. C.B,
« cébiste » (Per Noste). (v. cibista) cebola nf / cebolat (v. cebolat) (plt.) : (Allium fistulosum), « ciboule, civette, plante » (v. TdF ‘ceboulo’). cebolat nm : « plan de ciboule » ; plant de ceba ; faissa de cebas, « ... de jeunes oignons ». (v. TdF ‘ceboulat’) ceboleta (plt.) : (Allium schoenoprasum) cebolhada nf, cf Ubaud Dicort :
v. cebilhada. (v. TdF jos ‘cebihado’) cèc (L.74),
cèga adj
(vieux, v. TdF) :
òrb, a / abucle / sens ucles.
v. *abucle. Capejada cèga, filet à mailles serrées. Fichoira cèga, fouine de pêcheur à dents serrées. (v. TdF suppl ‘cègo’) cecal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« caecal, -e » (v. Rapin). (v. cecum) cecidi (m.) (abs. Dicort) : gala / bocèrla dels vegetals. v. gala. cecidial, -a : relatiu, -iva als cecidis. cecidogèn, -a : qu'amòda l'aparicion de cecidis. cecidogenèsi (f.) : procèssus de formacion de cecidis. cecidomia (f.) : moscalhon que sa baba es nosibla pels froments e pel segals. cecidomid (m.) : diptèr de la familha dels cecidomids. cecidomids (m. pl.) : familha de diptèrs amodaires de cecidis. Cecil (abs. Dicort) : prenom m. (Rapin e Laus : Cecili « Cécil ») Cecília / Ceselha : prenoms f. « Cécile » (Rapin) cecitat nf (R. II, 370) : estat de q.q. de
cèc. CECO- : forma prefixada del lat. med.
caecum. v. caecum (abs. Dicort). cecocolestomia : enteroanastomòsi (f.) cecofixacion : cecopexia / tiflopexia cecosigmoïdostomia : tiflosigmoïdostomia. cecostomia : tiflostomia (creacion d'un anus
artificial) cecotomia : obertura cirurgicala del caecum. cecum nm, cf Ubaud Dicort :
« (anat.) caecum » (Laus) ceda : acte escrich. (v. TdF ‘cedo’) cedar (v. tr.) (abs. Dicort) : citar en
justícia. (v. cedular 1 e citar) |
|
CEDEX : acronim que vòl dire Corrièr d'entrepresa de distribucion excepcionala. cedibilitat nf, cf Ubaud Dicort :
« cédibilité » (Laus) cedible, -bla : que pòt èsser cedit. cedilha : signe grafic jol C que lo fa sonar S davant A, Ò e U , per ex. dins agaça, biçòl, maçuga. cedir (v. tr. e intr.) : laissar ; consentir ; plegar de resistir ; feblir ; racar ; donar ganhat. Cedir lo pas : laissar passar q.q. davant se. cedrat nm : ponsèri (gròs citron utilizat en confiment) cedratièr : mena de citronièr que sa frucha es lo cedrat. (Citrus medica) cèdre : mena d'arbre (Cedrus) cedula nf (L. 74) : « cédule » ; citacion en justícia. (v. TdF) cedular 1 v,
cf Ubaud Dicort : « v tr,
citer en justice (vieux) » (v. TdF) cedular 2 (relatiu a las
cedulas), --ària adj, cf Ubaud Dicort :
« cédulaire » [v. Laus, Rapin : cedulari] ceduleta nf, cf Ubaud Dicort :
« dimin. de cedula » (L. 74) C. E. E. : sigla per Comunitat economica europèa. CEFAL- : forma prefixada del grèc kephale (cap) -CEFAL -CEFALA : formas sufixadas de kephale (cap) v. braquicefal - dolicocefal. cefalalgia (abs. Dicort) (De confondre pas amb cefalèa qu'a un autre sens) : tota mena de mal de cap. cefalat, -ada : caracteristica dels moluscs qu'an un cap. cefalèa nf (Laus ; abs. Dicort) (R. II, 380) : brave mal de cap tenaç, « céphalée » (Rapin). cefalic, -a : relatiu, -iva al cap. CEFALO- : forma prefixada del grèc kephale (cap) cefaloematòma nm : lesion del cap d'un novèl nascut. cefalogir, -a : que fa lo torn del cap. Muscles cefalogirs. cefalograf / cefalomètre : instrument per mesurar las dimensions del cap. cefaloïde, -da : cabessut, -uda. cefalopòde : mena de molusc. cefaloraquial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva al cap
e al rastèl de l'esquina. (v. cefaloraquidian) cefaloraquidian,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« céphalorachidien, -enne » (Per Noste) cefalosporina : cada mena d'antibiotic tirat dels fonges de l'espècia que se ditz en latin Cephalosporium. cefalotoracic, -a : relatiu, -iva al cefalotorax. cefalotorax : region del còrs dels aracnids e de fòrça crustacèus que lor cap e lor torax fan pas qu'un. cefalotrib : instrument per bresar lo cap d'un mòrt-nat dins l'utèr, per ne facilitar l'extraccion. cèga : fem. de cèc. cegesimal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« cégésimal, -e » (Laus) cegetista nm adj e n (dels dos
genres), cf Ubaud Dicort :
« cégétiste » (Rapin) « ceguda » (ceguda nf
(v. Ubaud Dicort e Alibert)) : v. ciguda. ceguinhòla : cigonha de potz / caplèva / balandra ; manivèla. CEL- : forma prefixada del grèc kòilòs (void / vuèg) v. celòma. -CÈL : forma sufixada del grèc kòilòs (void / vuèg) v. blastocèl. cel nm, cf Ubaud Dicort :
« l’action de tenir une chose secrète, précaution,
discrétion ; crainte, danger » (L. 74) (v. celar) cèl : firmament (R. VI, 285) ; paradís. Capa del cèl : firmament. Cèl de boca : paladar. Pè del cèl : orizont. A
cèl dobèrt,
à ciel ouvert. (v. Ubaud Dicort e Laus) cèl obèrt nm (abs. Dicort) : « cour ; ciel-ouvert » (Alibert) ; celèstre ; partida superiora d'una galariá de mina ; secador. (v. celèstre) CÈLA- : forma prefixada de l'occitan cèla. v. Cèlanòva. -CÈLA : forma sufixada de l'occitan cèla. v. Naucèla ( nòva cèla) : vilòta de Roergue. cèla : cambron de monge o de monja ; convent ; abric contra lo vent ; cellula de preson. celacant nm, cf Ubaud Dicort :
« coelacanthe » (Rapin) celada : amagament / accion d'amagar. celadament (R. II, 372) : a l'amagat / d'amagadons. celadon nm, cf Ubaud Dicort :
« céladon ; vert pâle » TdF celador, -doira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui qui
cache ; discret ; celui qui cache sa pensée ;
secret » (v. L. 74) celaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona qu'amaga quicòm o q.q. celairièr, -ièira (subs.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : despensièr, -ièira. (v. celarièr) ; tinalièr, -ièira. celament nm : amagament / accion d'amagar. Cèlanòva : nom de vila d'Erau (fondacion novèla de convent) |
|
|
|
|
|
|