|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cauta nf, cf Ubaud Dicort :
« poisson de mer, espèce de sargue » TdF suppl cauta a
cauta loc adv, cf Ubaud Dicort : « à pas de loup » TdF jos ‘cauto-cauto’ cauta-cauta (adv.) , cf Ubaud Dicort : a la resconduda / de rescondons. cautèla : prudéncia rusada e puslèu blandejaira. cautelós, -osa (pej.) : plen, -a de cautèla. cautelosament : d'un biais cautelós. cautèri nm : fèrre calfat a blanc per cauterizar quicòm ; substància quimica per cauterizar. (v. TdF) cauterizacion : accion de cauterizar. cauterizar (v. tr.) : cremar per empachar una infeccion. cauterizat, -ada : cremat, -ada per empachar una infeccion. cautós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : prudent e rusat ; prudenta e rusada. cautosament : d'un biais a l'encòp prudent e rusat. cautprés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « pris en flagrant
délit » (L. 72) cauvet 1 (abs. TdF) / calvet (v. calvet) : persona que pèrd o qu'a perdut lo pel (v. cau 2) ; cauvet 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : nom de buòu que tira sul blanc. (v. Alibert) cauvina nf :
vaca grisa « vache pie, bigarrée
de noir et de blanc » TdF cava (adj. (f. de cau 1) e subs. f. : curada / bornhuda ; celièr ; tuna ; tuta ; valat de barri. cava-cooperativa nf, cf Ubaud Dicort :
« cave-coopérative » cavada : contengut d'una cava ; « récolte de pommes de terre, de betteraves ou autres racines » TdF. cavador nm, cf Ubaud Dicort :
« sapeur » (L. 72) cavaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui creuse, qui approfondit » (v. TdF) caval nm, cf Ubaud Dicort (del gallés CABALLÒS : caval non crestat / garanhon.) : mamifèr solipèd. (Equus caballus) (v. chaval). (# cabal) caval marin nm : « cheval marin, syngnathus hippocampus (Lin.) ; trompette de mer, syngnathus typhe (Lin.) poissons de mer » (v. TdF ‘cavau-marin’) ; mamifèr marin. (Odobenus rosmarus) cavala : èga / feme del caval. cavalan : caval marin (Odobenus rosmarus) cavalar 1 : (v. tr. e v. intr.) : corsar / acotir, perseguir a caval ; far una garbièira (v. çai jos). Cavalar la
palha, mettre la paille en meule
allongée. (v. TdF) cavalar 2 (se) v pron / cavalejar (se) (abs. TdF e Alibert ; v. cavalgar (se))
: se quilhar al cuol d'una autra vaca ; montar un sus l'autre, una sus
l'autra. Las vacas se cavalèron, les vaches montèrent
les unes sur les autres. (v. TdF) Las vacas que son de buòu se cavalejan. (v. çai sus) De còps, las regas d'un tèxt se cavalejavan. cavalariá : dignitat de l'Edat mejana ; armada a caval. cavalàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grand cheval, gros cheval, vilain cheval ;
hommasse » TdF cavalassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse ou grande jument, vilaine jument ; femme
perdue » TdF cavalcada (R. II, 367) [veire cavalgada, cf Ubaud Dicort] nf : escorreguda a caval ; passacarrièira de cavals. cavalcador [veire cavalgador, cf Ubaud Dicort], -doira / cavalcaire, -a (R. II, 367) [veire cavalgaire] : que va a caval. cavalcadura (R. II, 367) [veire cavalgadura, cf Ubaud Dicort] : accion d'anar a caval. cavalcar (v. intr.) [e derivats, veire cavalgar, cf Ubaud Dicort] (los 2, R. II, 368) : anar a caval. cavaleirós, -osa adj (abs. Dicort) : gentil, -a ;
plan ensenhat, -ada ; nòble, -a; generós, -osa. (v. cavalieirós) cavalejar (v. tr.) : bregar (bresar) lo
cambe o lo lin, « ... les passer à une
maque moins grossière »
TdF. cavalejat, -ada : bregat, -ada. cavalet nm / cavalon (v. cavalon) : pichon caval ; banquet per sangnar las
fedas ; ase / cabra / cabrit / estaudèl ;
« casse-cou, échelle soutenue par une queue, chevalet de
peinture ; broie, instrument pour maquer le chanvre... ; petit tas
de gerbes en dos d’âne ; meule de paille »
; jòc de mainatges ; pontet de violon. (v. TdF ‘cavalet’) Cavalet
doble, échelle double,
composée de deux échelles réunies par le haut qui se
soutiennent réciproquement. (v. TdF) cavalet de Sant Jòrdi nm, cf Ubaud Dicort : « jeu du cheval
fondu » TdF cavaleta : èga pichona ; jòc de mainatges (cavalet / cavalon) « Quand le nèni
serà bèl, li cromparem un capèl, Sus la cavaleta blanca lo prendrem a Vilafranca » Justin Besson. A cavaleta, à califourchon. (v. TdF) cavaletada : espandi de frucha que l'òm pòt culhir sens cambiar l'escala de plaça. cavaleta-pòrta nf, cf Ubaud Dicort : « jeu d’enfants qui
consiste à cacher dans la main des grains, des épingles, etc.
et à faire deviner combien il y en a » (v. TdF) cavaleta-tomba nf, cf Ubaud Dicort :
« jeu du cheval tondu, v. cavalet de Sant Jòrdi » TdF cavalgada nf, cf Ubaud Dicort :
« cavalcade,
troupe de gens à cheval ; chevauchée, service militaire de
40 jours que l’on devait à son seigneur (vieux) » TdF jos ‘cavaucado’. cavalgada
: v. cavalcada
çaisús (non
preconizat Dicort). cavalgador nm, cf Ubaud Dicort : « cavalcadour, membre d’une cavalcade ou d’une chevauchée » TdF ‘cavaucadou’. cavalgador : v. cavalcador (non preconizat Dicort). cavalgadura, cf Ubaud Dicort : « enchevauchure ; endroit où un fil chevauche ; chevauchée, v. cavalcada » (v. TdF ‘cavaucaduro’). cavalgadura : v. cavalcadura (non preconizat Dicort). cavalgaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort] : « celui, celle qui chevauche, v.
cavalièr » (v. TdF ‘cavaucaire’) cavalgament nm, cf Ubaud Dicort (v. cavalgar) : « action de
chevaucher ; enjambement ; cahotage, v. ressaut » TdF ‘cavaucamen’. cavalgar (v. tr.) (L. 72) : èsser a caval, « v tr et intr, chevaucher ; enjamber, se croiser, passer l’une
sur l’autre, en parlant de deux choses, v. encavalar ; cahoter » (v. TdF jos
‘cavauca’). cavalgar (se) v pron : se cavalejar. v. pus
naut « se monter l’un sur
l’autre » TdF jos ‘cavauca’ cavalgons (de -) loc adv : a cavalhons / a caval / d'escambarlons. cavalha : barrenc / bosoire / degolau / gaudre / vabre ; vabre boscalhut. cavalhon nm : cep de vinha
estirat sus una pèrga orizontala. (v. TdF ‘cavaioun 1’)
(v. cavalhons) Cavalhon : nom de vila d'Occitània. cavalhonar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, munir de perchées [v. cavalhon] » (L. 72) cavalhonenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de Cavaillon » (v. TdF ‘cavaiouen’) cavalhons nm pl : jòc de la cabra (amusament de mainatges) cavalhons (a -) : a caval / a cavalin / camba aicí-camba-alà. cavalièira : femna que va a caval ; fusta cindrada ;
bragueta. En cavalièira : a caval. cavalièirament
adv, cf Ubaud Dicort :
« cavalièrement »
(Rapin) cavalieirós,
-osa adj, cf Ubaud Dicort : « chevaleresque »
TdF ‘cavaleirous’ cavalieiròt
nm, cf Ubaud Dicort :
« petit cavalier, mauvais cavalier » TdF ‘cavaleirot’ cavalièr 1 nm : persona que va a caval ; ancian títol de noblesa ; « celui qui accompagne une dame ; cavalier du jeu d’échec ; los cavalièrs : les saints de glace ou cavaliers » (v. Rapin ‘cavalier 2’). cavalièr
2, -ièira adj,
cf Ubaud Dicort :
« cavalier : a) désinvolte ; b) destiné
aux chevaux ou aux cavaliers » (Rapin ‘cavalier 1’) cavalin 1, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva al caval. A cavalin : a caval sus l'esquina de q.q. (v. cavalhons (a -)) cavalin 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« espèce chevaline, chevaux et cavales en
général » TdF ‘cavalin 2’ cavalina nf : cavalum / bestial
cavalin, « troupe de chevaux ou
cavales ; tussilage,
plante » TdF cavalòt, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit cheval, petite
jument ; claquet de moulin, qui a la forme d’une tête de
cheval, v. batarèl »
(v. TdF ‘cavalot’) cavaluca : pichon macarèl (peis) (Scomber colias) |
|
cava-l’uèlh nm, cf Ubaud Dicort : « libellule, demoiselle,
insecte » TdF ‘cavo-l’ue’ cavalum nm sing , cf Ubaud Dicort : v. cavalin 2. (v. TdF jos
‘cavalin’) cavament nm, cf Ubaud Dicort :
« creusement » TdF cavanèl : nuchola (Strix passerina) cavanha nf, cf Ubaud Dicort :
« grande corbeille, corbeille d’éclisse où
l’on emballe de la mercerie, grande manne aplatie ; berceau
d’osier ; homme mou, propre à rien » TdF ‘cavagno’ cavanhada nf, cf Ubaud Dicort :
« panerée, grande quantité ; grand plat de
soupe » TdF cavanhàs nm, cf Ubaud Dicort : « lapiaz, chaos rocheux
crevassé en terrain calcaire (syn. cairissa) » (Brun Glossari Oc-Fr) cavanhet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit panier ; homme nouvellement marié » TdF cavanilha nf, cf Ubaud Dicort :
« charançon, insecte » TdF cavar (v. tr. e intr.) : curar ; tunar ; sondar ; aprigondir ; « défricher » (v. TdF). Cavèron prigond per trobar la sisa de carbon. cavariá : airal curat / cavat ; airal tunat, « terrier de lapin » TdF ‘cavarié 1’. cavaron nm, cf Ubaud Dicort :
« charançon, insecte » TdF cavaròta nf, cf Ubaud Dicort : « anfractuosité,
cavité, creux, caverne ; mauvaise cahute, maison très
étroite, taudis ; cosse, enveloppe de légumes » (v. TdF jos ‘cafaroto’) cavat, -ada : curat, -ada ; tunat, -ada. Las apevasons d'aquel ostal son cavadas dins lo ròc. cavatge : accion de curar, de cavar ; accion de tunar. cavatina nf, cf Ubaud Dicort :
« t. de musique, cavatine » TdF « cave, cava » : v. cau 2, cava. cavèc 1 nm (L. 73) :
« mâle de la chevêche » (v. TdF ‘cabèc’) cavèc 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sot » (L. 73) cavèca nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : nuchola (Strix passerina) ; persona nècia ; persona que repàpia. (v. TdF ‘cabèco’) Bogressa de cavèca, cala-te ! cavecar v, cf Ubaud Dicort :
v. cabecar. caven nm, cf Ubaud Dicort :
« ruche » TdF cavena nf, cf Ubaud Dicort :
« grand sillon que forme l’océan dans les fonds
sablonneux sur le littoral de Gascogne » TdF cavèrna : caforna / balma / bauma ; tuna ; cavitat (med.) cavernassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grande caverne, antre obscur » TdF cavernicòla (adj m. e f.) : troglodita (m. e f.) Las ratas pennadas son cavernicòlas. cavernòma (m.) : angiòma cavernós. cavernós, -osa : cafornut, -uda. Votz cavernosa. cavet nm, cf Ubaud Dicort :
« t. d’architecture¸ cavet, moulure
concave ; trépied en bois, ayant une échancrure au sommet,
sur lequel on brise le chanvre, échanvroir ; insecte qui ronge le
blé dans les greniers ; bruche des pois » (v. TdF) ;
« mazette » TdF
suppl caviar nm : uòus d'esturion salats. cavilh : bisca / biscariá ; brega / guirguilh ; disputa. v cavilha 1 nf : trumèl / turmèl (cavilhar / cavilhar del pè / cavilha del pè) ; èssa (cavilha en S per un aissèl) ; plantadoira ; torilhon ; trestira / trescavilha ; arestòl ; pega (persona que quita pas de te far susar) ; rima de farlabica ; roget de ròca (peis) : (Mugil) ; guirguilh ; besucarieta ; Cavilha encarradoira (per fa téner la lata al jo) cavilha 2 nf : « chicane, vétille » ; persona
espelucaira. (v. TdF
‘caviho 2’) cavilha 3 (adj. m. e f.) (abs. Dicort) : que quita pas de trobar a criticar o a cercar
bregas o guirguils. (v. cavilha 2) Cavilha nasquèt, cavilha defuntarà ! cavilhacoa nf, cf Ubaud Dicort :
« embarras de fil sur le dévidoir ; imbroglio, chose
qui reste à débrouiller, reste de compte, reliquat » TdF ‘caviho-co’ cavilhada : guirguilh / brega ; disputa. cavilhadura : instrument cavilhat / causa cavilhada. cavilhaire 1, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « planteur
de chevilles ou d’autres choses ; ouvrier qui trafuse la
soie » TdF ‘cavihaire
1’ ; « nm, boucher qui vend au
détail » TdF suppl cavilhaire 2, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : espepidaire, -a / espelucaire, -a. cavilhar 1 (v. tr. e intr.) : metre una cavilha ; espintar ; plantar ; replantar ; desenrambolhar una madaissa de seda (v. TdF ‘caviha 1’) ; cavilhar 2 (v. tr. [v. TdF ‘caviha
2’]) : trobar a dire ; criticar ; agaçar. cavilhar (se) : se disputar. cavilhar 3 (subs. m.) (Alibert ; abs. Dicort e TdF) / cavilhat (v. cavilhat 2) : cavilha del pè. cavilhariá : brega / guirguilh, « cavillation, pointillerie, chicane » TdF ‘caviharié’. cavilhassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse ou vilaine cheville » TdF ‘cavihasso’ cavilhat 1, -ada (de confondre pas amb capbilhat) : p.p. de cavilhar (t. a. del vèrb cavilhar). cavilhat 2 nm :
« cheville du pied » (Alibert, Lagarde) ;
« les chevilles du pied » (v. TdF e
Azaïs ‘cavihat’) cavilhatge : accion de cavilhar. cavilhejar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, fouiller, chercher avec le doigt
dans le nez ou dans l’oreille » TdF ‘caviheja’ cavilhejar 2 (v. intr. e tr.) : espepidar / espelucar mal a propaus ; chicotejar. cavilhejar (se) v pron : « se pointiller, se disputer » TdF cavilheta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite cheville » (v.
TdF) cavilhièr : pendolièr (aplech per pendolar quicòm) ; pòrtamantèl ; caval de tira pus primièr (v. Azaïs). cavilhòla nf : cavilhar / cavilhat (cavilha del pè) cavilhon 1 nm : dosilh ; merluça fresca ; diferentas menas de peisses ; gòbi (autre peis de mar) ; mena de jòc de mainatges ; cavilheta / cavilha pichona / cavilhòt. cavilhon 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cavihoun 2’), -a (adj.) : coquinàs, -assa, « petit chicaneur, taquin ; petit drôle, polisson » TdF. cavilhona nf, cf Ubaud Dicort :
« grenaut, poisson de mer, v. gronhau » (v. TdF ‘cavihouno’) cavilhonar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, planter de petites chevilles, cheviller, v. cavilhar »
(v. TdF ‘cavihouna’) cavilhonar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, pointiller, v. cavilhejar 2 » (v. TdF ‘cavihouna’) cavilhonet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« pointilleux, vétilleux, euse » TdF cavilhós, -osa adj : espepidaire, -a / espelucaire, -a ; chicotaire, -a. cavilhòt : cavilhon (mena de cavilha pichona en general) diferentas menas de peis de mar : (Gobius) cavir v, cf Ubaud Dicort :
v. cabir. (v. TdF jos
‘chabi’) cavista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« caviste » (Rapin) cavitacion nf, cf Ubaud Dicort :
« (phys.) cavitation » (Per Noste, Laus) cavitari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « (méd.)
cavitaire »
(Rapin) cavitat nf (R. VI, 8) : bòrna (trauc) ; cauna... cavona nf, cf Ubaud Dicort :
« petite cave, cavité, cache » TdF cavor nf, cf Ubaud Dicort :
(v.
cau 1) cavòt : cava pichonèla ; tombèl. cavut, -uda : bornhut, -uda. C.B. (sigla anglesa de citizen's band) : aparelh emetor-receptor. C. C. P. : sigla de comptechèc postal. C. D. nm (angl.) : sigla que vòl dire compact disc. C. D. D. : sigla per Contracte de durada determinada. C. D. I. (angl.) : sigla per compact disc interactiu. C. D. I. : sigla per Centre de documentacion e d'informacion. CD-ROM [CD-RÒM ~ cederòm] nm, cf Ubaud Dicort (de l'anglés Compact Disc-Read Only Memory) : disc per ordenador que conten un programa complet d'utilizacion. C. D. V. (angl.) : sigla per Compact disc video. ce nf/nm (se) : prononciacion de la letra C, (letra c letrejada), cf Ubaud Dicort. C. E. : sigla que vòl dire cors elementar. |
|
|
|
|
|
|