caulet (plt.) : caul. (Brassica oleracea)

caulet bastard : caulilh. (Cochleria draba)

caulet brut : caulet d'ivèrn (Brassica oleracea acefala)

caulet capús [caulet cabús, cf Ubaud Dicort] nm : caulet bonharut (Brassica oleracea capitata)

caulet crespat (abs. Dicort) : (Brassica crispa) (v. caulet milanés)

caulet d’ase nm, cf Ubaud Dicort : « bardane, plante ; digitale pourprée ; molène » TdF

caulet d’ivèrn nm, cf Ubaud Dicort : v. caulet verd. (v. TdF jos ‘caulet-verd’)

caulet de Brussèlas (abs. Dicort) : (Brassica oleracea gemmifera) (v. caul verd)

caulet de cabra (plt.) : (Cerinthe) (v. TdF)

caulet de chin nm, cf Ubaud Dicort : « mercuriale vivace, plante » TdF

caulet de lop nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de plante, connue en bas Limousin  » TdF

caulet de sèrp (plt.) (abs. Dicort) : (Arum) (v. figuieiron)

caulet marin nm, cf Ubaud Dicort : « chou marin, crambe maritima (Lin.), plante ; patience, autre plante » TdF

caulet milanés nm, cf Ubaud Dicort : « chou frisé, variété du chou cabus » TdF

caulet pascalenc nm, cf Ubaud Dicort : « chou pancaliers, variété de chou » TdF jos ‘caulet-pascalet’

caulet palmista nm, cf Ubaud Dicort : « chou palmiste, arbre » TdF

caulet ponchut nm, cf Ubaud Dicort : « variété de chou qu’on plante en octobre » TdF

caulet roge nm, cf Ubaud Dicort : « chou rouge » TdF

caulet verd nm, cf Ubaud Dicort : « chou vert, chou de Bruxelles » TdF

caulet-arpian nm, cf Ubaud Dicort : v. caulet-bròca. (v. TdF jos ‘caulet-broco’)

caulet bròca [caulet-bròca o caulet-bròcol (forma benlèu melhora, v. Ubaud Dicort Errata web)] nm : (Brassica oleracea botrytis)

caulet-capuchin nm, cf Ubaud Dicort : « variété de chou cabus » TdF ‘caulet-capouchin’

caulet flòri [caulet-flòri] nm : (Cyma) (v. caul-flor)

caulet nap [caulet-nap] nm : (Brassica napa)

caulet raba [caulet-raba] nm : raba caul (Brassica aricina) ; « colza » TdF

caulet-rabent nm, cf Ubaud Dicort : « chou rave » (v. Rapin)

cauletaire, -aira n : persona que fa venir de caulets.

cauletalha nf sing, cf Ubaud Dicort : v. caulilha.

cauletàs : caulet gròs.

cauletièira nf : v. caulièr.

cauletièr 1, -ièira  adj e n : animal o persona qu'aima los caulets. (v. TdF ‘cauletié 1’)

cauletièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « fauvette de Provence, oiseau » (v. TdF ‘cauletié 2’)

cauleton nm : caulet pichon ; « cœur de chou ; jeune pousse de chou ; chou des champs ; cranson drave, plante ; coquelourde, plante ; béhen, plante ; ornithope, plante » (v. TdF).

CAULI- : forma prefixada del latin caulis (tige / tija / camba)

caulibèla (plt.) : (Silene inflata)

caulichon nm, cf Ubaud Dicort : cauleton (caulet pichon)... (v. cauleton  [v. TdF jos ‘cauletoun’]) ; « (à un enfant) terme affectueux : petit chou, préféré » (Brun Glossari Oc-Fr)

caulicòla (adj m. e f.) : dich dels organismes que vivon sus la camba o las brancas dels arbres e dels arbusts.

caulièira nf, cf Ubaud Dicort : « carré de choux, champ planté de choux » TdF ‘cauliero’

caulièr 1 nm / cauletièira nf (los 2, Alibert) n : airal plantat amb de caulets.

caulièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : v. cauletièr 1. (v. TdF jos ‘cauletié 1’)

caulifòrme, -ma (abs. Dicort) : de la forma d'una camba de planta.

cauligal (plt.) : (Rumex)

caulilh : caulet bastard. (Cochleria draba)

caulilha nf sing : los caulets en general ; « carré de choux ; rejeton de chou » (v. TdF ‘cauliho’).

caulinar, -a [caulinari, - ària, cf Ubaud Dicort] adj : relatiu, -iva a una camba de planta.

caulistre : calhada.

caul-nap nm, cf Ubaud Dicort : (v. caulet-nap)

CAULO- : forma prefixada del latin caulis (tige / tija / camba)

caulobacteria : bacteria dotada d'un pedoncul.

caulobacteriacèas (f. pl.) : familha de bacterias.

caulocalina : calina necessària per far créisser la camba de las plantas.

caulogenic, -a : que sortís d'una camba de planta.

caul-raba nm, cf Ubaud Dicort : v. caulet-raba. (v. TdF jos ‘caulet-rabo’)

cauma 1 nf : granda calor vaborenca / calorinada / calimàs (v. TdF ‘caumo 1’) ; abric contra la calor ; ochava del bestial ; pausa (v. TdF ‘caumo 2’) ; cessacion de trabalh per obténer quicòm ;

cauma 2 nf, cf Ubaud Dicort : monteton de cambe o de blat negre (v. TdF jos ‘caumo 2’).

cauma 3 [veire calm 1 nf, cf Ubaud Dicort] / calma (abs. Dicort) : planòl rocalhut al pè d'una montanha « plateau ordinairement rocheux qui domine une montagne ; croupe de montagne » (Azais ‘caumo’ ; e v. TdF ‘caumo 3’)

caumaci nm / caumanhàs / caumàs nm : calor vaborenca.

caumada 1 nf : (prangièira), cf Ubaud Dicort.

caumada 2 nf : bòrd de teulada.

caumador : airal solombrós per far ochavar lo bestial.

caumaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « chômeur, -euse » (Laus, Basic), « gréviste » (Lagarde, Basic)

caumanhàs : caumaci v. pus naut.

caumanhassa nf, cf Ubaud Dicort : « touffeur insupportable » TdF jos ‘caumagnas’

caumanhièr 1, -ièira adj : que crenta la calor ; « exposé à la chaleur » (Alibert) ;

caumanhièr 2 nm (abs. Dicort e TdF) : airal al solelh (v. çai sus). (v. solelhador)

caumar (v. intr.) : afalhocar de calor ; se pausar ; esperar ; s'arrucar coma las fedas per escapar a la calor ; refusar de trabalhar en signe de protestacion ; « (être sans travail) chômer » (Laus) ;  « chauffer, couver » TdF.

Quand fa caumaci, las fedas cauman.

caumàs : caumaci v. pus naut.

caumassa nf, cf Ubaud Dicort : « touffeur, chaleur étouffante » TdF

caumassejar (v. intr.) : far una calor vaborenca.

caumassut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « lourd » (v. Carrasco)

Es caumassut, il fait lourd. (v. Carrasco)

caumat, -ada : que s'es afregit, -ida.

Sopa caumada.

caumatge : manca de trabalh.

caumeta (abs. Dicort) / calmeta nf : calma pichona v. calma 2.

caumièr, -ièira adj : persona que crenta la granda calor. (v. TdF)

caumós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : espaciós, -osa.

caumosir [veire camosir, cf Ubaud Dicort] (v. intr. ) : mosir.

caumosir [veire camosir] (se) v pron : se mosir.

caumosit [veire camosit], -ida : mosit, -ida.

De pan tot caumosit nos balhavan !

cauna : cròs / cròsa ; cavitat ; balma / bauma ; tuta ; tuna ; cavèrna ; iga.

Una cauna de sèrp.

caunar (v. tr.) : cavar ; tunar.

caunar (se) : se manar de per dedins.

caunat, -ada : cavat, -ada ; tunat, -ada ; manat, ada.

cauneta : balma / bauma pichonèla ; tuna pichonèla.

caunha nf, cf Ubaud Dicort : v. cauna. (v. Alibert)

« caunhàs » (caunhàs nm, cf Ubaud Dicort): v. cauma. (v. Alibert)

caunièira : nevièr dins un clòt (v. TdF ‘cauniero’) ; cunhièira de nèu ; iga.

 

 

 

caunilh (plt.) : èrba de la cloca. (Silene inflata)

caunilh salvatge (plt.) : (Gypsophila vaccaria) ; (Ornithopus) ; (Cochlearia) ; (Draba) ; (Saponaria)

caunilha : balmèla / baumèla / balmeta / baumeta.

caunir (v. tr.) : enterrar ; claure dins una cavitat.

caunit, -ida : enterrat, -ada.

caunut, -uda : bornhut, -uda.

caupilh / chaupilh [veire caupilh, cf Ubaud Dicort] nm : patolha / tautàs / fangàs / fangalhàs.

caupilhar / chaupilhar [veire caupilhar] (v. intr.) : patolhar / fangassejar.

caupinar (v. tr.) : doblet de caupir.

caupir (v.tr.) : somsir / prautir / pompir ; carpinhar.

caupir (se) : se somsir / se prautir / se pompir.

caupisar [veire calpisar, cf Ubaud Dicort] / calpisar (v. tr.) : prautir ; marchar suls pès de q.q.

caupisar [veire calpisar] / calpisar (se) v pron : se marchar suls pès.

caupit, -ida / chaupit [veire caupit], -ida : t. a. del vèrb caupir.

caupol nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de navire » (L. 72)

caupre 1 (non preconizat Dicort) : v. caber.

caupre 2 [veire calpre, cf Ubaud Dicort] / calpre nm : mena d'arbre. (Carpinus betulus)

cauput, -uda part pas (< caber) e adj, cf Ubaud Dicort : « contenu, tenu, ue » TdF jos ‘caupre 1’

cauquèla 1 nf (Alibert ; abs. Dicort) : gatilh / cotiga.

cauquèla 2, nf : veire coquèla (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘couquello’)

cauquièira nf, cf Ubaud Dicort : « airée, gerbes qui sont foulées par les chevaux » TdF ‘cauquiero 2’

cauquièr nm, cf Ubaud Dicort : « entaille qui tient les pédales du métier de tisserand assujeties » TdF

cauquilha : clèsc / clòsc ; cauquilhatge de mar ; clausissa.

Plegar sas cauquilhas : se prene sos afars e partir ; se laissar morir.

cauquilhada : cofelhada / tufarèla (mena d'alauseta)

cauquilhada de garriga nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de cochevis que Buffon nomme ‘coquillade’ » TdF ‘couquihado’

cauquilhadon nm, cf Ubaud Dicort : « petit cochevis, jeune cochevis » TdF

cauquilhard nm, cf Ubaud Dicort : « pèlerin qui porte des coquilles, coquillard, mendiant » TdF ‘couquihard’

cauquilhat, -ada adj : « huppé, ée, v. capelut, tufat » (v. TdF ‘cauquilhat’ > ’ couquiha’)

cauquilhatge : cauquilha / clèsc / clòsc ; arcèli.

cauquilhatjon nm, cf Ubaud Dicort : « petit coquillage » TdF

cauquilheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite coquille » TdF

cauquilhon : morelhon (mena d'anet)

cauquilhós, -osa : abondós, -osa en cauquilhas.

cauquilhum nm sing : los cauquilhatges en general.

caurada : nap / nabet.

caure v (non preconizat Dicort) : v. caber.

caurèla nf, cf Ubaud Dicort : « valériane rouge, plante » TdF

« caurelhar » / « caurilhar » : v. calelhar.

« caurilh » : v. caulilh.

« caurilha » : v. caulilh [caulilha. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cauliho’)]

caus [ ~ cas 3] nm, cf Ubaud Dicort : trauc d'agulha ; dolha.

caus (a la -) (loc. prepositiva) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : al pè de / al ran de / ran de.

caús [ ~ gaús] nm, cf Ubaud Dicort : chòt ; duganèl ; nuchola.

causa : motiu ; procès ; èstre / estre / sestre / daquòs ; farda vièlha. (v. TdF ‘causo’ 1 e 2)

causa de (a -) / en causa de loc prep, cf Ubaud Dicort : « à cause de » TdF jos ‘causo 1’

causa que (a -) loc conj, cf Ubaud Dicort : « à cause que » TdF jos ‘causo 1’

causa que (per -) loc conj, cf Ubaud Dicort : « parce que » TdF jos ‘causo 1’

causa-causeta nf, cf Ubaud Dicort : « jeu d’enfants qui consiste à se proposer mutuellement quelque énigme » TdF

causal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « causal, -e » (Laus)

causalisme nm, cf Ubaud Dicort : « (philo.) causalisme » (Rapin)

causalitat nf, cf Ubaud Dicort : « causalité » (Rapin)

causar (v. intr.) : èsser causa que ; èsser causa de ; ocasionar.

causatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : (gram.) « causatif, ive » TdF

cause nm, cf Ubaud Dicort : « machin, objet, chose, en style familier ; Chose, pour désigner quelqu’un dont on a oublié le nom, v. èstre » TdF

causejar (v. intr.) : plaidejar ; discutir.

causelar (v. tr.) : glaçar / gelar.

causeron nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin noir, connue dans le Gard » TdF

causet nm, cf Ubaud Dicort : « pièce de bois de la galerie d’un chariot » TdF

causeta / causòta nf : babòia / besucarieta / bagateleta ; fardeta de nenon.

causic nm, cf Ubaud Dicort : « raifort sauvage » TdF

causida : tria ; causiment / preferéncia ; recuèlh de tròces causits.

Causida per las escòlas.

Avèm pas la causida : podèm pas causir.

causidament adv : après causir.

causidet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dim.  lang. de causit » (v. TdF jos ‘chausi’),  « (fam.) choisi » (Rapin)

causidor 1, -doira n, cf Ubaud Dicort : persona que pòt causir (v. Alibert) ; « celui qui distingue, qui discerne » (L. 72).

causidor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à choisir » (L. 72)

causificacion nf, cf Ubaud Dicort : « chosification » (v. causificar)

causificar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chosifier » (Per Noste)

causiment : causida ; preferéncia.

causir (v. tr.) : triar / far una tria / far una causida.

causir (se) : s'apariar après far una tria.

causisca adv, cf Ubaud Dicort : « à la bonne heure, passe pour cela, v. basta » (v. TdF)

causisseire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : « celui qui choisit » (Rapin)

causit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « choisi, ie » TdF jos ‘chausi’

causòta nf : v. causeta. (v. Laus)

« caussada » nf : terrissa ; restanca / peirada / levada. v. calçada (non preconizat Dicort) e cauçada.

Caussada (abs. Dicort) : nom de vila d'Occitània.(v. Cauçada)

« caussana » : v. capçana.

caussanèl 1 nm  : tap rocalhut ; tap fèrm.

caussanèl 2, -a adj e n (v. Ubaud Dicort: « habitant d’un causse » (v. Alibert). (v. caussenard)

« causse » e derivats (fr.) (causse nm  (v. C.L.O. § 5.4 e Dicort) : v. cauce 1 (non preconizat Dicort).

Causse de Larzac n pr m, cf Ubaud Dicort : « causse du Larzac »

caussegòl nm, cf Ubaud Dicort : « seigle des Causses » (Rapin). (v. caucegal, consegal)

caussèla nf, cf Ubaud Dicort : cadavre de mainatge, de cabrit o d'anhèl) ; clòsca pichonèla; tabatièira ; persona nècia ; enterrament de mainatge. (v. caucèla)

caussenard, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « habitant des Causses » TdF ‘caussenard’. (v. causse)

Una feda caussenarda, une brebis des Causses, race ovine particulière, de petite taille. (v. TdF)

Un caussenard,  un mouton des Causses. (v. TdF)

causset nm, cf Ubaud Dicort : « petit causse, suite de collines arides et calcaires qui sont au-dessous des Causses » TdF

caussinhòl, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : v. caussenard. (Vayssier jos ‘còussenard’ )

caustic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « caustique » (Laus)

causticitat nf, cf Ubaud Dicort : « causticité » TdF ‘’